1
C. IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT
PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO
CURS 2013-2014
TEMA 1. DESTINACIÓ. EL MÓN
1.1. LÈXIC. CAMPS SEMÀNTICS I
FAMÍLIES LÈXIQUES
CAMP SEMÀNTIC
Agrupa les paraules que
es relacionen entre si, es
refereixen al mateix
àmbit
RELACIONS
D’INCLUSIÓ:
Hiperònims: (transport)
Hipònims:
(tren,cotxe…)
RELACIONS DE
SEMBLANÇA:
Sinònims: (nau,vaixell)
RELACIONS
D’OPOSICIÓ:
Antònims:
(eixida,arribada)
2
Conjunt de paraules que comparteixen el lexema
FAMÍLIES
LÈXIQUES EXEMPLES De planta: Plantilla, plantar,planter…
EXERCICIS
3
1.2. TIPOLOGIA TEXTUAL. LA PREMSA
ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
1- Ompli els buits d’esta definició
- La notícia periodística és un text ______ que té per objetiu _______ sobre fets
d’interés general ocorreguts _______.
Diària,setmanal,mensu
al,anual//premsa
d’imformació general i
premsa especializada
Gèneres
imformatius,
Gèneres
d’opinió,
Generes mixtos
Conjunt de publicacions
impreses o digitals que es
classifiquen en funció de la
periodicitat amb què es
publiquen
¿Qué es?
4
2- Respon les següents qüestions
-Murió Tito Villanova, entrenador del Barcelona F.C.
-Luchó durante más de dos años contra una cruel enfermedad pero este viernes 25 de abril Tito
Vilanova no pudo más. El ex entrenador del Barcelona, ganador de la última Liga conseguida
por el club catalán en la temporada 2012/2013, murió producto de un cáncer de la glándula
parótida. Anoche había sido intervenido por una complicación gástrica.
La enfermedad le fue descubierta en 2011, cuando aún era el ayudante de Pep Guardiola, a
quien acompañó desde sus inicios en el Barsa B. Fue intervenido y logró volver a la actividad,
tanto es así que cuando su compañero abandonó el puesto, en 2012, fue él quien lo reemplazó.
Sin embargo, nuevas complicaciones, a finales de ese año, lo obligaron a someterse a un
tratamiento en Nueva York, tiempo en el cual asumió Jordi Roura. En julio de 2013, una nueva
recaída provocó que dejara completamente la actividad y entonces el equipo pasó a estar a cargo
de Gerardo Martino.
Anoche, una nueva complicación preocupó a todo Barcelona. El ex entrenador estaba grave
luego de haber sido intervenido en el Hospital Quirón por un problema gástrico, que lo había
obligado a internarse el viernes pasado. Pero los esfuerzos médicos y los deseos de todos los
que lo querían no fueron suficientes. Tito Vilanova, a los 45 años, se despidió para siempre,
aunque su recuerdo y su fútbol permanecerán imborrables.
Autor:
-
Titular o títol:
-
Avanttítol:
-
Entradeta:
-
Peu de foto.
-
Cos de la noticia:
5
1.3. GRAMÀTICA
L’Oració és un conjunt de paraules amb un significat complet, està delimitada
per una pausa (majúscula inicial) i al final un punt.
Segons el nombre de verbs que contenen les oracions es classifiquen en simples (un
verb) i compostes o complexes (2 o més verbs). En les oracions compostes o
complexes s’anomena proposició a cada verb i les paraules que l’acompanyen.
L'oració té dos elements bàsics:
· subjecte (SUBJ) Ex: Paco és bomber.
· predicat (PRED) Ex: Paco és bomber.
El subjecte sol ser un sintagma nominal (SN). El nucli d’aquest sintagma és un nom
que pot anar precedit de determinant (article, demostratiu, possessiu, indefinit,
numeral, quantitatiu) i seguit de complement del nom (un adjectiu o un sintagma
preposicional).
Aquell porc rosat de Joan.
Det N CN CN
El sintagma verbal (SV) fa la funció de predicat. El nucli del SV és un verb que pot
anar acompanyat de complements. Depén del verb que porte uns complements o uns
altres. La pantera dorm amb la presa tranquil·lament dalt de l’arbre.
SUBJ N C C C
PRED
6
A) Copulatives o atributives: són les oracions que porten un verb copulatiu (ésser,
estar ...) i un atribut.
Exemple: En Joan és alt. La porta era oberta.
B) Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement del verb, es
classifiquen en:
Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement
directe.
Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix complement
Exemple: Visc a la ciutat. / Entraré amb tu a la botiga…
Actives: el subjecte realitza lol’acció del verb
Oració passiva: Construïdes amb el verb auxiliar ser i el predicat del verb principal
Exemple:
Tipus d’oracions
Predicatives Copulatives o
atributives
-transitives
-intransitives
-actives
-passives
-reflexives
-recíproques
-impersonals
-passives
7
(Nosaltres) Hem collit la verdura a l’hort (Oració activa)
La verdura ha estat collida a l’hort (per nosaltres) Oració passiva)
La verdura, l’hem collida a l’hort (Duplicitat de CD)
Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre
el mateix subjecte. Aquests verbs es conjuguen amb pronoms personals febles
Exemple:
Mentre la mare es vesteix, el pare es pentina.
Recíproques. L’acció és feta per més d’un subjecte i es realitza sobre l’altre participant.
Exemple:
Carles i Joana s’han enviat cartes
Impersonals: són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa I'acció i que són,
fonamentalment, els verbs que fan referència a fenòmens meteorològics: ploure, nevar Exemple: Plovia
rnolt
8
1.4. ORTOGRAFIA: APLECS SIL·LÀBICS: DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS. L’ACCENTUACIÓ. APLECS SIL·LÀBICS
ELS DIFTONGS
1- Separa en sil·labes els mots següents i clasifica-les en la graella Boira, aiguat, ciència, pinguí, cueta, subratllat, veïna, colisió, perdua, riure, pau,
llengua, quadern, graella, iogurt, hiena, guaitar, creueu, missatger, esdrúixoles
CREIXENT DECREIXENT HIAT DÍGRAF
9
Unió de tres vocals en una mateixa síl·laba; Resultat de la combinación d’un diftong
creixent i més d’un decreixent.
uai ieu ueu, üeu
(guai-tar) (fé-ieu) (cre-ueu, li-qüeu)
*Classifica aquestes paraules en 4 columnes:
Pasqua-espai-dijous-adequat-línia-pèrdua-llengüeta-buit-paraula
guany-aire-reina-quatre-aviat-dia-aguaiter-funció-boira-quota
ungüent-cuina-aigüeu-qüestió-estiu-suar-violí-València-pau-hereu
Diftong creixent Diftong decreixent Triftong Hiat
Uruguai és una paraula amb trigtong.
10
L’acentuació:
1-Subratlla la sil·laba tònica de aquestes paraules i accntua-les si cal.
Accident, pagina, aixo, canvi, arros, oxigen, algun, ciutat, bromes, capseta, cinturons,
molestia, sorpresa, limit, físicamente, ruptura, mati, endema i despus-dema.
2- Accentua les paraules de les oracions següents, si cal.
La mare de Maria te un cafe a la ma, perque s’acaba de despertar.
Els britanics van llançar una pedra contra Nuria.
Durant l’adolescencia vaig anar a un concert d’oboe amb el meu germa.
Em fa mal l’omoplat perque he tingut un accident mentres que jugava al futbol.
11
1.5. LITERATURA
--Què es?
Obres literàries que acompleixen una funcióestetica i pretenen crear bellesa amb el
llenguatge
--ELEMENTS
Emisor,missatge,receptor,canal,codi i context.
--GENERES LITERARIS
Poesia,narrativa,teatre i asaig .
--NAIXEMENT DE LA LITERATURA EN LLENGUA ROMANÇ
Tras la caiguda del imperi romà en el s.V sorgieren del llatí els diferents llengues
romans en el s.VIII
--NAIXIMENT DE LA NOSTRA LIERATURA
- Els primers textos daten del s.XII foren escrites en provençal o occità
- La poesia trobadoresca era de carácter oral.
-Prosa historica (els llibre dels fets)
-Prosa literaria (Ramon Llull)
-Poesia (Ausias March)
d f r n j d u s t f r
s l l i b r e n f o g
l d e l s k r t j r u
d f e t s f g n y u i
t r o b a d o r j r d
g y n m a r c h t s i
s n g f s h f d n y c
r g o c c i t a f h u
a r m n c b f g h l m
p y n f q s t l n f g
i k u t s m b d l u f
MOTS ENCREUATS: localitza aquestes
paraules
Llibre dels fets
Forum indicum
Trobador
March
Prosa
occita
12
1.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
ARREU DEL MÓN
Llengües al arreu del mon. Les llengües a
Europa
Al mon actual es troben entre 5000 i 6000 llengües diferents amb una distribució
irregular, ho el 32 per vent de estes es troben entre Africa i Asia i presenta el
major grau de diversitat lingüística .
Les llengües es poden extingir degut al poc nombre de parlants, gracies a la
globalització moltes llengües han cobrat
importància y algunes altres han
desaparegut . i ha aproximadament 3000
llengües en perill de desaparició .
En Europa es troba el 3 per cent de les
llengües mundials i algunes de les mes
importants.
PREGUNTES
Llengua que es parla al est de la península ibèrica:
A que país es parla el letó? :
Continent que representa el 15 per cent de les llengües del mon :
Quina llengua es la majoritària del mon?:
Llengua que té menys de 100000 parlants:
Llengua que es parla a Espanya:
13
TEMA 2. ES(TIC) CONNECT@T
2.1. LÈXIC: PRÈSTECS I BARBARISMES
Els prestecs són mots que s´incorporen a una llengua procedents d´una altra devant la necessitat
d´incorporar conceptes nous.
Al llarg de la història la nostra llengua ha rebut aportacions de moltes altres llengues:
De l´ àrab, occità, francés, Italia, castellá i Anglés.
1º Classifica els seguents prestecs segons la seua procedencia
__ Escriu la forma adaptada dels manlleus entre paréntesis en aquestes oracions
a) Hem demanat un parell de (sandwichs)
per esmorzar.
b) Hem de respectar la data de consum preferent
dels (yoghourts).
c) Si no presentes el (ticket), t’assegure
que no entraras.
d) La gent va mirar interessada el
(show) de l’artista.
e) Diu que pateix (stress).
14
2º Els prestecs apareixen classificats, segons la seua procedencia, en la taula següent
__ La forma adaptada correcta es mostra, ressaltada en negreta en cadascuna de les oracions
a) Hem demanat un parell de sandvitxs per esmorzar.
b) Hem de respectar la data de consum preferent dels
iogurts.
c) Si no presentes el tiquet, t’assegure que no entraras.
d) La gent va mirar interessada el xou de l’artista.
e) Diu que pateix estrés.
Són paraules tradicionals de una llengua i empren innecesàriament en substitución d´aquestes, mots
procedents d´altres llengues pròximes amb els quals s´estableix un contacte.
També es pot definir com: paraules d´uma altra llengua que són usades em substitució de lés formes
genuines corresponets de l´idioma que lés acull
Relaciona aquest anglicismes :
AGLICISMES FORMES ALTERNATIVES
Container contenedor
Resort complex turistixc
Sponsor patrocinador
Cookie galeta
15
2.2. TIPOLOGIA TEXTUAL : EL REPORTATGE I LA CRÒNICA
TIPUS DE TEXT: EL REPORTATGE
CARACTERÍSTIQUES
Més extens que
la notícia, amb
descripsions
No sempre és
d´actualitat
Conté testimonis
i opinions
déxperts
Es distribueix en
parts i té llibertat
expresiva
TIPUS
REPORTATGE OBJECTIU
REPORTATGE INTERPRETATIU
Descriu els fets senseincloure opinió personal
Inclou dades complementàries o valoracions
Combina información i opinió
Major elaboración i llibertat expositiva
16
TIPUS DE TEXT: LA CRÒNICA
ESTRUCTURA
Titular
Tema
Entradeta/lead
Dades més
importants, atrau
l’atenció
Desenvolupament
Exposa els
fets
Cloenda
sintetitza les
dades exposades
CARACTERÍS-TIQUES
TIPUS
LA
CRÒNICA
Gènere
periodístic que
combina opìnió
i informació
-Els fets s’exposen
cronològicament
-Fonts directes
-Estil personal
-Extens
-D'àmbit geogràfic
-Temàtiques
17
EXERCICIS: El reportatge i la crònica
1) Llig aquest text i respon a les qüestions següents
Així són les Coses de la Vida
En aquests 35 anys, la societat ha viscut canvis radicals. Gairebé una revolució. EL
PERIÓDICO ho ha explicat de la mà dels lectors
BERNAT GASULLA
Coses de la Vida. El nom d'una secció i tota una declaració d'intencions. Històricament,
els diaris han ordenat la realitat mitjançant àrees temàtiques tradicionalment acceptades.
Estructurades mitjançant una convenció molt útil per presentar de manera accessible la
informació, les pàgines de la premsa impresa han entès que el que passa al món es pot
fragmentar en àrees que tots els informadors han acceptat. Internacional, Política,
Economia (encara que aquesta última no sempre ha tingut una entitat pròpia), Esports,
Cultura…
EL PERIÓDICO ha entès des de la seva fundació, fa 35 anys, que la realitat periodística ha d'abastar molt més que la informació convencional i ha obert camins professionals que altres capçaleres amb molta més història no han dubtat a seguir. Ja en el seu primer exemplar, l'històric titular de portada -«Els escolars catalans dependran de Tarradellas»- establia un paradigma pioner en el seu moment en la premsa espanyola del que després s'ha anomenat periodisme de proximitat. Una escola periodística que, a més d'intentar respondre les clàssiques preguntes del periodisme -què, qui, quan, on, com i per què- pretén complir amb un altre interrogant: ¿què li interessa a la gent? Un fet que es podria haver titulat: «La Generalitat assumeix les competències d'educació va acabar sent titulat Els escolars catalans dependran de Tarradellas». El subjecte de la notícia, el punt de vista des del qual es presenta la informació, és el més pròxim al lector, fins i tot en fets de la més gran transcendència política i social. a)Quin tipus de text periodístic és? b)Identifica les parts del text c)Quines característiques presenta? d)En qué s’assembla a una notícia?
18
2)Respon a les qüestions sobre la crônica a)Qué és la crònica? b)Quines característiques són pròpies d’aquest tipus de text? c)Quins tipus de cròniques hi ha?
2.3. GRAMÀTICA: LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
19
L´ORACIÓ
Subjecte:
-La funció de subjecte, poden fer-la diferents elements lingüístics (sintagma nominal,
pronom…)
-És l´element del qual es diu una cosa. Ex: El gos és marró
-Ha de concordar en nombre i persona. Els xics parlen en valencià.
3a p.
EL PREDICAT
-Dòna informació sobre el subjecte.
-El nucli és un verb.
-Presenta una sèrie de complements que desempenyen diferents funcions.
Vicent va limpiar el cotxe a Maria.
Verb (N) complements
COMPLEMENT DIRECTE
-Sintagama nominal (o a voltes preposicional)
-Completa el significat d´un verb transitiu.
- Nosaltres vam comprar un cotxe ahir.
CD
SUBSTITUCIÓ
-Definit: el, la, els, les. Vaig comprar un cotxe/ El vaig comprar
-Indefinit: en Tinc una pilota a casa/ En tinc una a casa
-Pronom neutre (això, açò, allò): ho Porta açò a casa/ Porta-ho a casa
EXERCICIS
Identifica el CD de les oracions següents i substituex-los pel pronom adient
A) Xavier va comprar una samarreta per Internet.
B) Porta això a casa dels avis.
C) Teniu algun dubte?
D) Mon pare neteja la casa.
E) Necessitem una motxila per a l´excursió?
20
El complement indirecte (CI)
Per què pronoms febles es substitueixen?
Qué és?
És un sintagma preposicional
que indica el destinatari de
l` acció expressada pel verb Li (en singular) Els (en plural
L’ atribut (ATR)
Qué és? Per qué es substitueix?
Sintagma que en l’ oració copulativa en
Expressa una qualitat del subjecte
Quan és Quan és substantiu
substantiu indeterminat o adjec-
determinat tiu, pel pronom ho
el, la , els ,les
21
2.4. ORTOGRAFIA: ACCENT DIACRÍTIC. L’ACCENTUACIÓ: ALTRES
CASOS PARTICULARS
L'accentuacció és la força de pronunciació que s'exercix en una síl·laba d'una
paraula, aconseguint així destacar la dita síl·laba davant a les altres."
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comite mossen cafe apren
enten pure ale pages impres
irlandes cinque nomes entes tambe
consome congres aixo
2. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem
asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que
es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es
passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per
que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres
un cafe espes amb un gust estranyament curios?
22
1.- Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donem entre
parèntesis:
El meu germà ________ molt alt. (és / es)
La novel·la que he llegit m’ha agradat __________. (mòlt / molt)
Només tinc __________ pessetes. (déu / deu).
M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes).
_____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son).
Sempre dormo com un __________ . (sóc / soc).
2.- Accentueu els mots d’aquestes frases, quan calgui:
La professora ens explica l’us del violi.
Els meus pares han comprat una bota de vi blanc.
Fora bo que compressis un cotxe nou.
Jo soc un bon amic seu.
La Mireia juga molt be a tennis.
El Periodico es el diari mes llegit de Catalunya.
Vens al teatre? Si que hi vindre.
23
2.5. LITERATURA
LA POESIA TROBADORESCA
SEGLES XII-XIII
LLENGUA DE LA
POESIA
TORBADORESCA
NAIXIMENT DE LA
POESIA
TROBADORESCA
EL TROBADOR
Va nàixer a Occitània
(sud de l’actual França)
al segle XII.
El trobador escrivia els
versos i també
componia la música.
Els poetes escrivien
obres en llatí i els
trobadorss escrivien els
obres en l’occità o
provençal.
24
Interessos econòmics Amada (midons) Envejosos cortesans
(lausengiers)
L’amor cortés
Casament
Amor adùlter
Trobador ( hom)
Marit de la amada
(gilós)
25
3. Troba les següents paraules en la graella
Trobadors
Occità
Poetes
Domina
Joglar
Alfons
Berguedà
Cerverí
Senyor
Vassall
Provençal
XIV
2.6. LLENGUA I SOCIETAT: MULTILINGÜISME I BILINGÜISME:
INDIVIDUAL, TERRITORIAL I SOCIAL.
Ús de més d’una llengua.
MULTILINGÜISME
BILINGÜISME
Social:
(coexisteisen
dues llengues)
Ús alternatiu de dos idiomas Individual: Territorial: (un territori
en un individu o grup social inclou dues llengues en zones
delimitades)
Pur o natural Instrumental
(fill de parelles lingüísticament mixtes) (Persones que aprenen una llengua
sense abandonar la pròpia)
H T Z Y G D V R I O T R O B L
Ñ R S R M L N R A L G O J O P
K O E E R H B A Q R E T C K O
P B N L K J S E A L F C B L K
D A Y N A R P I R R I D E G J
B D O M I N A U S T P O R O S
Y O R M L T O B A B L M G J I
G R A D S V A S S A L L U A R
A S A I U H I P Ç E R J E N E
A I L J V S J N H N V G D I V
O S J L E K E X S E N Y A R R
I T S T N V J O G K L N E R E
E R E A O P R D N A S M L P C
J O T R V L I J L P O A S F L
P U P D C A L F O N S L O P I
26
C. IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT
PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO
CURS 2013-2014
TEMA 3. QUE SONE LA MÚSICA!
3.1. LÈXIC: LOCUCIONS, FRASES FETES I REFRANYS
Conjunts de mots estereotipats i invariables que equivalen a un verb o a una oració
sencera. Es caracteritzen pel fet d’incloure un verb.
Els verbs tenir, ser, estar, fer, anar, donar,… Tenir pardalets al cap, ser tot
orelles, estar fins al coll, fer malbé, anar contra corrent, donar una lliçó…
La comparació entre dos elements. Tenir el coll com una llentilla, ser més alt
que un pi.
Generalment, se l'inclou en el discurs oral i només excepcionalment pot aparéixer en
l'escrito.No pot ser traduïda literalment a altres idiomes. Tampoc accepten la
substitució de les seues paraules per altres, encara que siguen sinònims.
27
1) Forma frases fetes i explica’n el significat:
a) Tenir més tecles
b) Ser al ball
c) Ser més llarg
d) No saber
e) Tenir galtes
1) que un dia sense pa.
2) I haver de ballar.
3) que un piano.
4) de trompeter.
5) més que una cançó.
2) Classifica aquestes unitats fraseológiques en locucions, frases fetes i refranes.
a) Afinar els instruments.
b) Cantant les veritats, es perden les amistats.
c) Entendre’s i ballar sol.
d) Ballar al so que toquen.
e) A casa del dolçainer tots són balladors.
f) La cançó de sempre.
g) Cants de sirena.
h) Fer ballar
-Sòn grups de dues o més paraules amb un significat unitari, es a dir, que equivalen a
una sola paraula.
Es poden clasificar segons la categoria gramatical de les paraules a que equivalen:
-Substantives
-Adjectives
-Adverbials
-Verbals
-Prepositives
-Conjuntives
28
Els refranys són sentencies morals o didàctiques d’origen antic que tenen caràcter
conservador I que s’expressen mitjançant la relació entre, almenys, dues idees.
Alguns dels recursos lingüistics que es fan servir em els refranys son.
Paral·leliosme sintàctic: dos sintagmes nominals amb uma estructura semblant
Rima fácil: ajuda a memoritzar-los amb més eficácia i em facilita La transmissió
per via oral
Pronom relatiu qui: s’usa em refranys que aconsellen o marquen pautes de
comportament social.
3.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: L’ENTREVISTA
29
3.3. GRAMÀTICA: ELS PRONOMS FEBLES
(FORMA, COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ)
1) FORMES
2) COLOCACIÓ:
Sempre DAVANT del verb excepte en aquests casos:
-infinitiu, gerundi i imperatiu
-perífrasis verbals (poden anar darrere i devant)
Menja’m!
30
3) COMBINACIÓ:
Lloc 1r 2n 3r 4t 5è 6è
Reflexiu
SE
2a persona
TE-US
1a persona
ME-ENS
3a persona i CI
LI-ELS
CD o atributs
EL-LA-ELS-LES
Adverbials
EN-HI-HO
Has d'ensenyar la fotografia a mi:__________has d'ensenyar la fotografia.
__________has d'ensenyar.
Has guardat allò que et vaig demanar a mi. __________ has guardat..
Dedique tot açò a vosaltres: __________ dedique.
Farem arribar les queixes a l'encarregat: ____________ farem arribar.
Has canviat el jersei: ___________ has canviat.
Les veïnes de dalt semblen de festa: Les veïnes de dalt_________ semblen.
Joan i Maria seran els presentadors del festival: Joan i Maria_________ seran.
Jo sóc la més veloç de classe: Jo___________ sóc.
Menges tanta verdura com un conill:____________ menges tanta com un conill.
Vull regalar algunes llepolies a les meues nebodes :___________ vull regalar
algunes.
A vore si saben fer
aquests
EXERCICIS!!
31
3.4. ORTOGRAFIA: LA DIÈRESI. L’APOSTROFACIÓ I LA
CONTRACCIÓ.
Article
masculí
s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides
de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc.
no
s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.
femení
s'apostrofa
davant de totes les vocals menys i i u àtones (també
precedides
de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la
unilateralitat, la innecessària).
no
s'apostrofa
la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la
erra).
davant de i i u consonants: la hiena.
Preposició de
s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides
de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat.
no
s'apostrofa
davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
Pronom
s'apostrofa
davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.
darrere de verb acabat en vocal que no formi part de
diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns.
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es
pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
no
s'apostrofa
us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.
32
Exercici de l’apostrofació:
Reescriu aquestes oracions fent les apostrofacions:
a) La Isabel treballa a la escola de música de ondara
b) El 1 de juliol feren El aplec de les bandes de musica de El alcoia
c) La il·lusio del enric es tocar la ocarina
d) El any passat ho pasarme de allo mes be amb el espectable de el port
e) La trobada com sona la eso se celebra enguany a la ametla de mar
f) Els musics animen les fester per els carrers de el poble
La dièresi és un signe gràfic que es coloca sobre les lletres i, u per a indicar:
a. Que la u dels grups gue, gui, que, qui es pronuncia: llengües, lingüística,
conseqüències, aqüifer.
b. Que la i, la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior, es a dir, que es
pronuncien en síl·labes diferents: veïna, peüc, raïm i ruïna
c. Que la i situada entre vocals funciona com a vocal i no com un fonema
consonàntic (vocal + i +vocal): traduïda i obeïa
Apostrofació
Article Preposició
“de”
Pronom
33
Escriu la dièresi on calga.
aqueducte aigues figues seguent aquifer questionariguisat Raquel pinguí algues pasques
llenguota esquimal paraiguer foques tranquil unguent frequent conseguent aquesta
públiques arquitecte qualsevol comarquesesquerra quatre eloquencia egues delinquent
ecuestre frequentar inquestionable Alaquàs multilingue quadrícula sequelasequència
sequera séquia terraqui ubiqua enquesta
Poseu les dièresis que falten en les paraules següents i torneu a copiar les
frases: a. Aquestes questions són ambigues.
.............................................................................
b. Ja no hi ha la quantitat de pinguins que hi havia.
.............................................................................
c. Vam visitar l'aqueducte que portava les aigues a la ciutat.
.............................................................................
d. Hi ha una nova emissora de frequència modulada.
.............................................................................
e. Té un paraigua nou i està més content que unes pasques.
.............................................................................
f. El vi és aigualit: tira'l a l'aiguera.
.............................................................................
g. La pujada de les aigues pot portar consequències greus.
.............................................................................La contracció es un fenómeno que es
produeis en la lengua escrita quan les preposicions a, de i per van seguides dels articles
els i els.
Ej:La banda de música toca pel carrer.
Anem a cals musics.
Cal tenir en copte que cuan es pot apostrofar no cal fer contraccio.
1)Rescriu les oracions :
a.La Isabel treballa a la escola.
b.El 1 de juliol ferem el aplec de bandes de música del alcoia.
c.La ilusió del Enric es tocar la ocaraina.
34
3.5. LITERATURA: RAMON LLULL. LES QUATRE GRANS
CRÒNIQUES.
Són textos historigràfics que van ser redactats durant els segles XIII I XIV.
Les quatre més importants van ser :
Crònica de Jaume I :
Es tracta de una autobiografia narrada amb un ordre cronològic per justificar les
actuacions de Jaume I. Mostra un gran providencialisme , el llenguatge és senzill, està
escrita en primera persona del plural, hi ha gran medievalisme i la intenció és didàctica.
Crònica de Bernat Desclot:
Bernat Desclot fou un funcionari que va escriure aquesta crònica per glorificar al rei Pere
II. Narra des del regnat de Ramon Berenguer IV fins el regnat de Pere II. Presenta les
mateixes característiques que la crónica de Jaume I a banda de que el llenguatge presenta
tecnicismes administratius, el detallisme i la escriptura en tercera persona.
Crònica de Ramon Muntaner :
És la crònica més extensa. Narra des del regnat de Jaume I fins Alfons III.. destac el
providencialisme, el llenguatge joglaresc, el patriotisme i el medievalisme. Està escrita en
primera, segona i tercera persona.
Crònica de Pere el Cerimoniós:
Està escrita en forma autobiogràfica i la finalitat és justificar la política de Pere el
Cerimoniós. Es carcteritza per el providencialisme , el llenguatge elegant, el patritisme i
l` humanisme.
3.6. LLENGUA I SOCIETAT: NO ESTÀ FET
35
C.IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT
PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO
CURS 2013-2014 TEMA 4. POBLES I CIUTATS
4.1. LÈXIC: ANTROPÒNIMS, TOPÒNIMS I GENTILICIS: GRUP 4 NO ESTÀ
FET
4.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: EL GUIÓ CINEMATOGRÀFIC
4.3. GRAMÀTICA: ELS VERBS (I)
1-Conjuga els verbs en els temps indicats.
PRESENT SUBJUNTIU
pareixer escriure
36
2-Conjuga els verbs escorrer i doldre
ESCORRER DOLDRE
P.Indicatiu Futur Condicional P.Indicatiu Futur Condicional
4.4. ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA I LA ESSE SONORA
FONEMES GRAFIES EXEMPLES
S SONORA
Z
Zebra, zona,
/z/
S Cosí, anglesa, presó
S SORDA
S
SS
Sou, dacsa, promés
Pòlissa, passos, discusió
/S/ C
Ç
Ací, agència, véncer, centre
Açò, comerç, dolços
ORTOGRAFIA DE LA ESSE SONORA /Z/
S Z
A principi de mot
No es pot
Zelador, zoo, zenit...
Entre vocals Es posa la majoria de vegades -Mots d’origen grec
-Terminacions –zoic, -
zoari, -zou, -zoide
-Compostos de rizo-
-Mots com: nazisme,
Ezequiel...
Entre consonant i
vocal
Derivats de dins-, fons, trans-
Pinzell, alzina...
37
EXERCICI S o Z
Completa en els espais buits amb les grafies s,ss,c,ç
Els soldats eren a les ca___ernes.
Els xine___os sabien criar els cucs de seda.
La mare va agafar les ti___ores de co___ir.
L’entu___iasme era compartit per molts.
L’anàli___i ha resultat negativa.
Hem vi___itat els ma___os de la comarca.
L’any té dotze me___os.
S’ha fet mal al col___e.
Els a___iàtics tenen la pell groga.
S’han ca___at fa una setmana.
La triste___a envaïa aquella ca___a.
Vam esperar la deci___ió del jurat
4.5. LITERATURA: L'HUMANISME: B.METGE I A.CANALS
EN CONSTRUCCIÓ
1. Respon a les següents qüestions:
a. Quan i on s’origina l’humanisme?
b. Per qué es caracteritza l’humanisme?
c. Quan entra l’humanisme a les nostres terres?
d. Enuncia les tres característiques:
e. Qué es l’Antropocentrisme?
38
2. Ompli els buits sobre la vida de Bernat Metge:
Va nàixer cap al a , on morí el . Fou un home culte i coneixedor
del . Gràcies al prestigi del seu padrastre, accedí al càrrec de canciller i arribà a ser
secretari reial de . Fou processat i empresonat, juntamente amb altres
funcionaris, acusat de del rei Joan I, però posteriormente perdonat i rahabilitat en
el seu càrrec pel rei .
És el màxim representant del nostre humanisme. Va unes quantes obres humanistes
reconeguts i va emprar el com a recurs literari.
SOLUCIONARI:1340-Barcelona-1413-Llatí-Joan I-L’assassinat-Martí l’Humà-Traduir-Diàleg
4.6. LLENGUA I SOCIETAT
EXPLICACIÓ:
La romanització suposà la implantación en els territoris conquistats per els romans de la
llengua, la cultura, i les institucions dels nous pobladors.
El llatí vulgar dels romans que s’establiren en les terres conquistades va anar
diferenciant-se del llatí clàsic.
Del llatí vulgar provenen les llengües romàniques, doncs la major part del nostre lèxic
prové del llatí vulgar.
39
La Nostra llengua ha tingut influències de les llengües existents abans de la
romanització de les llengües dels pobles que van ocupar la zona en èpoques posteriors o
el contacte amb altres llengües romàniques veïnes.
EXERCICI:
1. Que es la romanització?
2. Completa la graella amb aquestes paraules,sanbent que els mots patrimonials
son les paraules que han evolucionat i els cultismes son mots adaptats al llatí :
aiguós, bucal, pare, filial, poble, pluvial.
Llatí Cultisme Mot
patrimonial
Llatí Cultisme Mot
patrimonial
aqua filiu
buca populu
pater pluvia
40
C. IMMACULADA-JESUÏTES
TEMA 5. RESPECTEM LA NATURA
5.1. LÈXIC: L’HABILITACIÓ. GRUP 5 ¿????????????
5.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: ELS TEXTOS CIENTIFICOTÈCNICS
5.3. GRAMÀTICA: ELS VERBS (II)
VERBS VELARITZATS
Primera persona del present d’indicatiu
Totes les persones del singular i la tercera
persona del plural del present de subjuntiu
Tercera persona del singular i la tercera del
plural de l’imperatiu
41
VERBS QUE ADMETEN DOBLE
CONJUGACIÓ
Engolir,teixir
Acudeix a les cinc
Els vidres lluen
VERBS QUE PRESENTEN CANVIS
DE LEXEMA
Alguns verbs canvien la o del lexema per una u en totes les
formes en què aquesta és tònica
D’altres canvien la e del radical per una i en els mateixos temps i
persones
Poden canviar la o del radical en iu o
mantenir-la en les formes seguents
En les tres persones de singular i tercera plural pres. ind.i sub.i imp.
Llig ,llija Primera pers. Pres. ind. Tres del sing. i la tercera del plur. Pres sub.
42
5.4. ORTOGRAFIA: LES PALATALS SONORES G, J. TG, TJ GRUP 5 ¿?????????
5.5. LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZANT:
Francesc Eiximenis:
Naix en l’any 1330
Orde franciscà
Viatjà per Europa
A Catalunya es dedicà a la predicació i ensenyament
A València va ser conseller de la ciutat i va escriure moltes obres
OBRES:
1. Lo Crestià (DotzéRegiment de la cosa pública)
Objectiu de les obres:
1. Instrucció religiosa de la gent del carrerllibres senzills
VERBS AMB PARTICIPIS
IRREGULASRS
Obert Oberta Oberts
Obertes
Imprés Impresa Impresos Impreses
Mort Morta Morts
Mortes
43
Vicent Ferrer:
Naix a València en 1350
No va escriure els seus sermons(escrivents)
Recursos per a colpir el públic(onomatopeies, frases fetes..etc)
Estructura del sermons:
1. Introducció: exemple bíblic
2. Tema: explicación del exemple
3. Divisió del tema: desglossa el tema i conclusió
Anselm Turmeda:
Naix a mitjant segle XIV
Orde franciscà
Abjurà del cristianismees féu mahometà
Finalitat moralitzant
OBRES EN VERS
1. Llibre de bons amonestaments
2. Cobles de la divisió del regne Mallorqués
OBRES EN PROSA
1. Disputa de l’ase
2. La Tufha
Isabel de Villena:
Naix en 1430
Abadessa a València
OBRA:
1. Vita Christi: biografia de Crist des d’una perspectiva femenina
44
5.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA MEDIEVAL. LA
INFLUÈNCIA DE LA CANCELLERIA REIAL.
Durant el regnat de Jaume I es consolidà la corona d`Aragò i es funda el regne de
València.
En aquesta época la nostra llengua convivía amb l´aragonés i el llatí escrit s´hi
conservava encara com a llengua de la cultura ecleciàstica i de l´alta administració.
A principis del segle XIII, però, la nostra llengua esdevingué llengua de cultura com el
llatí gracies al paper de la cancelleria reial. La cancelleria era l´organisme administratiu
encarregat de redactar i transmitar els documents oficials de la corona catalanoragonesa.
Aquesta institució es consolidà el 1344, quan el rei Pere el Ceremoniós la reforma i la
modernitzà.
La cancelleria elaborà una sèrie de normes lingüístiques per a tots el seus funcionaris
Les característiques que presentava la prosa de la cancelleria real són:
a) Oracions llarges amb predomini de la subordinació
b) Cultismes i tecnicismes administratius abundants
c) Col·locació del verb al final de la oració, a imitació de la sintaxi llatina
d) Ús moderat dels articles
45
TEMA 6.MONS DE FICCIÓ
6.1. LÈXIC: LA COMPOSICIÓ.
1-Troba aquestes paraules em la sopa de lletres
Paracaigudes
Parallamps
Moto-serra
Espantaocells
Tira-xines
Altaveu
Ciutat estat
Autopista
Corre-cuita
Xano-xano
Entresòl
Pèl-llarg
Despús-demà
Poca-solta
Guarda-roba
P T E S P A N T A O C E L L S A X C V R
F A T T E R E S T S P U I O G S V C O U
V E R C D B P U R T G A A C D Ñ G I L O
J R P A R A L L A M P S X C R O B U O I
I T U R C S T D M E P T L O S E R T N E
O V B O O A U T O P I S T A G U I A K R
R E G L I J I N P N O O J G T I T T E P
I A S A V G V G O B T R G H D B R E T T
R D P O N D N U U G R O H D E U E S I S
T R O V T C M A S D E P F S S N N T Y P
I G R S I O P R O P E R G T P H N A U O
R H T A R V M D R O P S K R U E M T M L
A U G T A L T A V E U B J W S B S G G O
X M R N E P O R A U A V H A D C E F V N
I O A E R O I O S T R E R U E W T D B A
N O L T B I T B D R T T H I M Q V E N X
E A L R G Y S A V A N R R J A P D R M O
S S L U O T A E G O N T T K S O F Y J N
U R E I P R Y H C U O I N L V K G U S A
B T P M S V N B Y B C T U R N M H J A X
46
6.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: EL TEXT NARRATIU
DEFINICIÓ
El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris, i que
es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i
constitueixen una història.
TÍTOL
El títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que se li posa, i va imprès al principi, o bé en la coberta
del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer
referència a l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els personatges, el nus, el
desenllaç o la moralitat.
ESTRUCTURA
El relat o la narració és un tipus de text narratiu. El relat està estructurat, bàsicament, en tres parts:
La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges
que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.
El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga
del relat.
El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.
TIPUS DE RELATS
Relat realista: Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar
reals. Exemple: la crònica i la notícia.
Relat fantàstic: Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: La
rondalla i la faula.
47
PERSONATGES
Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden sortir molts o pocs.
Normalment hi ha: Un personatge principal, o més d'un.
Uns personatges secundaris.
El personatge principal. És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge
del qual se'ns dóna més informació.
Els personatges secundaris. Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar només en una part del relat.
D'aquest personatges no se'ns dóna tanta informació.
TEMPS
L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni situacions ni objectes
ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets.
Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets per tal de crear intriga i donar la
informació important en el moment oportú.
Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com araahir, abans-d'ahir,
l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè situen els fets uns al davant o darrere dels
altres, i permeten als lectors i lectores reconstruir l'ordre cronològic dels fets.
ESPAI
Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o
bé pot ser descrit de manera acurada.La descripció d'un lloc sol començar explicant com és o on està
situat, i tot seguit ens informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements
pròxims.
Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem servir expressions de lloc, com
ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt,
...), comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.
48
6.3. GRAMÀTICA: LES FORMES NO PERSONALS DELS VERBS. LES
PERÍFRASIS VERBALS. GRUP 5 ¿????????????
6.4. ORTOGRAFIA: LES PALATALS X, TX i IG.
El fonema palatal africat sord:
El fonema palatal fricatiu sord:
x
Al principi de paraula en alguns noms de lloc: Xeraco, Xirona...
Darrere de i o u: bruixa, cuixa, rauxa..
Al principi de paraula: xocar, xandall, xeringa...
Entre vocals: fitxa, plixer, cotxe...
Alfinal de paraula, quean altres mots de la mateixa família presenten g/j o tg/tj:
Boig-bojos. Lleig-lletgesa
Darrere de consonant: panxa, torxa, planxa...
Alfinal de paraula, quan altres mots de la mateixa família lèxicatambé tenen aquesta grafia: Despatx-despatxos
Excepcions: Estrangerismes com txadià, txec, txapela...
49
Realiza els seguents exercicis.
1. Ompliu els buits amb x, ix, tx, ig, tj, tg, g o j:
a) El __est del __èrif no presa__iava res de bo.
b) L’ob__ectiu era apropar-se a l’e__am per sentir el zumze__ de les abelles.
c) Van anar amb la qui__alla a la pla__a, però hi havia molta cali__a.
2. Ompliu els buits amb tg, tj o tx.
pe__ina capu__a to__o esqui__ar
lle__a fi__er pi__or mo__illa
gara__e escle__a pla__a fle__a
3. Ompliu els buits amb tx o ig, i feu un derivat de cada paraula.
despa__ ___________ ra__ ____________ assa__ _________
cartu__ ___________ gote__ __________ esto__ _________
rebu__ ___________ empa__ ___________
4. Escriviu un primitiu de cada paraula, que acabi en ig, tx o ix.
baixet __________ passejada ___________ bogeria _________
peixera _________ esquitxar ___________ desitjar ________
afluixar ________ fageda ______________ pujol ___________
http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/X-IX.htm
50
6.5. LITERATURA: EL SEGLE D’OR (I): LA VALENCIANA
PROSA I L’ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA. NOVEL·LES
CAVALLERESQUES
1-Preguntes del segle d’or
- Que se’n va escriure en el segle d’or ?
-
-Que va a trobar Valencia en el segle d’or?
-
- Qui som els dos escriptors mes destacades?
-
2- Ompli els buits
-Joan Roís de Corella va nàixer a ________ cap al ______ . Fou un mestre en
_______.
Participà en les tertúlies literàries aristocràtiques i escrigué obres en _____ amb un estíl
que alguns escriptors de l’época anomenamen de _________.
De la seua obra _______ s’ha de destacar la incorporació d’elements nous. La seua
producció en prosa conté obres_________ ,obres ________ , obres _______ i obres
_______.
51
6.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA DELS SEGLES XV AL
XIX
Causes de la castellanització:
1. Compromís de Casp (1412): La dinastia Castellana dels Trastàmara arriben al
tron.El castellà desplaça el valencià.
2. Decadència: durant els segles XVI, XVII, XVIII la producción literaria culta de
la nostra llengua es minoritària, a causa de la Guerra de les Germanies (1519-
1521). I es produeix una situación de substitución llingüística.
3. Diglossia: La literatura culta era en castellà i el valencià queda reduït a l’ámbit
popular degut al Siglo de Oro.
4. Expulsió dels moriscos (1609): s’intensificà la influència del castellà a
València degut als repobladors castellans.
5. Guerra de Succcessió (s XVIII): s’enfrontaren els botiflers i els maulets. I
foren les tropes borbòniques lesque derrotaren els valencians a la Batalla
d’Almansa.
6. Decrets de Nova Planta (1714-1715): Abolició del furs valencians i
prohibición de la nostra llengua ( Felip V).
Fins la Renaixença no es recupera la història, la llengua i els usos literaris
del valencià.
52
TEMA 7. PARAULES D’AMOR
7.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: - EL TEXT POÈTIC
Estracta de una composición literària que s’ escriu en verso en prosa amb una finalitat
estètica .
-Característiques:
Expressa idees , pensaments o sentiments.
Paraules disposades segons la mètrica .
Utilitza recursos estilístics .
Es poden escriure en 1ª, 2ª o 3ª persona gramatical.
Els poemas escrits en prosa tenen la finalitat de transmetre sensacions.
Els poemas de carácter narratiu narren uns fets , legendaris o ficticis,
desenvolupats per un heroi en un temps i espai determinats .
-ELEMENTS DELS TEXTOS POÈTICS.
El vers:
1. Sinalefa:Si l’última síl·laba d’ una paraula acaba en vocal i la 1ª de la següent
comença també en vocal , s’ uniesen en una sola sil·laba.
2. Elisió: Supressió en la pronunciació d’ una de les dues vocals en contacte.
3. Hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte.
4. D’ art menor: tenen fins a 8 síl·labes.
5. D’ art major: Tenen 9 síl·labes o més .
La rima: 1. Assonant: únicamente coincideixen els sons vocàlics.
2. Consonant: Coincideixen els sons vocàlics i els sons consonàntics.
3. Masculina : Quan el vers acaba en paraula aguda.
4. Femenina: Quan acaba en paraula plana o esdrúixola.
5. Versos blancs: Versos sense rima ,però amb regularitat métrica.
6. Versos lliures : No tenen ni rima ni regulatitat métrica.
L’ esquema métric : L’ esquema métric del poema és la notació de la mesura
dels versos i de la rima.
Per a senyalar els versos que rimen entre si , s’ utilitzen lletres en ordre alfabétic .
A cada vers se li assigna una lletra, minúscula si és d’ art menor i majúscula si és
d’art major. Els versos sense rima es representen mitjançant un guió.
53
1) Indica si es vertader o fals
-La rima en la anulació total o parcial de sons al final de dos o mes versos a partir de
l’última vocal tònica ____
-Els tres fenòmens mètrics són: la sinalefa, l’elisió, el hiat ____
-La rima segons els sons que es repeteixen, es classifiquen en consonant i en
masculina._____
-El paral·lelisme repetició de la mateixa estructura sintàctica en diferents versos____
-El poema és una composició literària que s’escriu gemeralment en versamb una
finalitat objectiva ____
2) Analitza el poema següent:
Per tu he tornat al carrer dels balcons, No anava jo: era l’amor qui em duia,
ben dematí, per veure si et trovaba. Per tu he mirat, molt amarg, el cantó,
Per tu he tornat moltes nits al carrer distretament, però amargament sempre.
ple de balcons i de fulles llarguíssimes. Mai no ens hem vist, però sempre tornava.
7.5. LITERATURA: AUSIÀS MARCH NO ESTÀ FETA
Top Related