34 CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Dimarts, 18 de maig del 2010

a música en llengua catalana s’ha mantinguten primera línia des de la segona meitat delsanys cinquanta gràcies a la Nova Cançó.

Aquest fenomen, donat sobretot a Catalunya, elPaís Valencià i les illes Balears (i en menor mesuraal Rosselló, l’Alguer i la Franja), es va produir enuna època immersa en plena censura franquista.Tanmateix, aquest fet no va impedir que músicscom Raimon, Llach, Bonet... plasmessin les reivin-dicacions d’un poble al qual s’havia negat una ple-na llibertat. De fet, cantar en català en aquella èpocaja era un motiu de reivindicació. Les lletres de lescançons, unes més compromeses que altres, es fe-ien sentir a tot els Països Catalans i com no podiaser d’altra manera, també a molts dels principals es-cenaris del Camp de Tarragona. Durant la NovaCançó, el català va ser perseguit i jutjat i, només peraixò, crec que és necessari un reconeixement a l’es-forç de moltes persones que van lluitar per expres-sar-se en la seva llengua. La feina potser tenia mésmèrit a territoris com ara la Franja de Ponent (on vadestacar Antoni Abad) i al Rosselló (amb músicscom ara Gerard Jaquet, Jordi Barre i Pascal Come-lade), perquè el català passava una situació encaramés compromesa. Als anys vuitanta, en plena de-mocràcia i amb un català més normalitzat, va escla-tar un nou moviment musical: el Rock Català. Alsnoranta van aparèixer bandes i cantants d’arreudels Països Catalans que apostaven per cantar encatalà tot i ser conscients que fer-ho en castellà elssituaria en millor posició. El clímax es va produir el14 de juny del 1991 a l’emblemàtic Palau Sant Jor-di de Barcelona, on es van reunir 22.000 personesque van viure una de les millor vetllades en català.Hi van actuar quatre dels grans grups del moment:Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets, i el concertva ser retransmès en directe per la Televisió de Ca-talunya. Cal indicar que en aquesta nova onada vandestacar, sobretot, bandes del Principat de Catalu-nya, les quals rebien ingressos de la Generalitat percantar en català. Es podria situar la fi del Rock Ca-talà a finals del segle XX, època en què molts grupsvan passar a interpretar una música més globalitza-da i comercial. No obstant això, encara hi ha refe-rents dels anys noranta, com per exemple Els Pets,que van adaptar les seves cançons als nous estils.Dins el marc de la música actual continuen aparei-xent bandes i cantautors que potencien la música enllengua catalana. La força que havia tingut Catalu-nya durant el Rock Català es va anar repartint perarreu dels Països Catalans. Al Principat neixennous cantautors com ara Cesk Freixas i Roger Mas,i grups com Manel i Els Amics de les Arts. Fora deterres catalanes, cal destacar, entre d’altres, ObrintPas, Feliu Ventura i la Gossa Sorda al País Valen-cià; Antònia Font a les illes Balears, i Càlic i FrancaMassu a l’Alguer. Com pot quedar palès en aquestapetita trajectòria, la música en català continua benviva. A més a més, es pot apreciar un paral·lelismeentre l’augment de música en llengua catalana i l’úsefectiu del nostre idioma. Les estadístiques indi-quen com, des dels anys vuitanta, l’ús i el coneixe-ment de la llengua catalana ha crescut força. Pertant, podríem afirmar que la música en català haajudat, si més no, a l’ús de la llengua. Les giresmundials i continuades de grups que canten en ca-talà (com els més joves Manel i Obrint Pas, peròtambé de més grans com Serrat i Raimon) han per-mès donar a conèixer una llengua parlada per pocmés de 9 milions de persones i que ocupa la posició88a en els idiomes més parlats del món.

[Extret del treball de recerca La Cançó, el nostrereferent lingüístic, gener del 2009. Guardonat ambel premi Baldiri Reixac 2009.]

[APELLC és l’Associació de Professionals i Es-tudiosos en Llengua i Literatura Catalanes.]

L

La cançó com aimpuls del català

apellc | POL MASDEU CAÑELLAS

Hi ha un paral·lelisme entre l’augmentde música en català i l’ús de l’idioma

El 22è premi Vila d’Ascó,que convoca la regidoriade Cultura d’aquest muni-cipi riberenc, està dotatamb 3.600 euros i la publi-cació de l’obra guanyado-ra, que Cossetània Edi-cions presentarà l’any queve, pels volts de la diada deSant Jordi. Enguany elguardó ha estat per a unaobra col·lectiva, L’arte-facte, presentada per ungrup d’alumnes de l’Esco-la d’Escriptura de l’Ate-neu Barcelonès: AmadeuBallesté, Carme Ballús,Muntsa Collell, ElviraCompte, Imma Guiteras,Pere Juncadella i l’escrip-tor i professor de l’escolaJosep Albanell, amb el su-port de Montserrat Bayà,Jordi Camasòlives i RosaTort. L’obra, que està ela-borada a partir d’històriesproperes al conte, refle-xiona precisament sobreels concursos literaris.Concretament, la festa delliurament de premis delconcurs literari d’Andorraés l’eix central del conjuntde relats que conformenL’artefacte. Els personat-ges es presenten mentre eljurat delibera, durant lamateixa festa de lliura-ment, a través de la sevareacció quan saben que es-tan eliminats o bé que són

finalistes del premi.«L’obra, carregada de sus-pens, parla sobre els certà-mens literaris des d’unpunt de vista poc habitual,el dels autors i el jurat», se-gons expliquen els respon-sables de l’editorial Cos-setània.

En aquesta edició delpremi literari Vila d’Ascó,es van presentar al premide narrativa 28 originals.

Durant la nit literàriad’Ascó, que es va organit-zar dissabte a la nit, tambées van entregar altres pre-mis. Rafael Haro, amb elpoemari Els crisantems, es

va endur el premi de poe-sia Joan Perucho. Pel quefa al certamen de narrativabreu per a joves, els premisgenerals van ser per al’obra Diari d’un jove ira-quià, de l’autor de Barce-lona Víctor de la Torre Es-tévez, i Ens queda l’espe-rança, de Francesc MiróRafael. I el premis per aautors locals van ser per aGlòria Montaña Faiget,per l’obra Predestinat apreservar el pasta, i De-missus pedis, de JoanMontaña Martínez.

I, finalment, el concursde fotografia Vila d’Ascó

va premiar, en la modalitatde blanc i negre, AlbertPorres, de Tarragona, perl’obra Retrato, i, com a au-tor local, Albert Morales,per L’antic carro. Tambées va atorgar un accèssit alvalencià Vicente Cervera,per la imatge Refugiados.En la modalitat de fotogra-fia en color, els premiatsvan ser Amadeu Pros,d’Ascó, per l’obra Trans-parències, i Anna MariaTarragó, per 10 rupias. Eljurat també va concedir unaccèssit a Jaume Estopà,de Flix, per la imatge Pas-sejant per Arnes.

Un grup d’alumnes de l’Escolad’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès

s’endú el premi Vila d’AscóL’obra guanyadora és «L’artefacte», que publicarà Cossetània Edicions

Grup de guanyadors dels premis Vila d’Ascó. / EL PUNT

● Un grup d’alumnes de l’Escolad’Escriptura de l’Ateneu Barcelonèses van endur dissabte el premi denarrativa Vila d’Ascó per l’obra

C. FILELLA / Ascó L’artefacte. En aquest treball col-lectiu, que publicarà Cossetània, elsautors reflexionen sobre els concur-sos literaris, a partir d’una propostade Josep Albanell, professor de l’es-

cola i escriptor. Durant la vetllada dedissabte també es van entregar elspremis dels concursos de fotografia ide narrativa breu per a joves. RafaelHaro es va endur el premi de poesia.

● El guanyador del con-curs de disseny de cartellsde la XVII Mostra de Jazzde Tortosa ha estat MiquelCano Tamayo, de Saba-dell. Es tracta d’un collageen colors liles i marronsque recrea amb una líniaimaginativa i divertida unacantant de jazz.

El jurat ha valorat tantl’aspecte artístic com eltècnic. Enguany s’han pre-sentat al concurs més de80 cartells. A banda delguanyador, que rebrà unpremi en metàl·lic de 700euros, una selecció delsmillors treballs s’exposarà

durant els dies que duri lamostra –del 28 de juny al 4de juliol– al Bar Sport deTortosa. La Mostra de Jazzde Tortosa, organitzadaper l’Àrea de Cultura del’Ajuntament de Tortosa iAcadèmic, s’inclou en laprogramació musical esta-ble de la ciutat i és un refe-rent entre els amants deljazz de la zona. En els dar-rers anys han actuat en elmarc del festival artistesde prestigi internacionalcom ara Tete Montoliu,Chick Corea, Michel Ca-milo, Arturo Sandoval,Yellowjackets i MarcusMiller.

R.R. / Tortosa

La XVII Mostra de Jazz deTortosa ja té cartell