XXXAAARRRXXXEEESSS SSSOOOCCCIIIAAALLLSSS

VVVIIIRRRTTTUUUAAALLLSSS

GGGRRRUUUPPP HHHDDDMMMIII

PPPAAACCC333

Alberola, Mara

Castelló, Daina

Mariscal, Isabel

Serrano, Hermes

Competències en TIC a Psicologia - Aula 12

Universitat Oberta de Catalunya

Grau de Psicologia

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 2/ 15

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 3

2 XARXES SOCIALS VIRTUALS .................................................................................................... 5

2.1 DEFINICIÓ ............................................................................................................................... 5

2.2 ORÍGENS ................................................................................................................................. 6

2.3 TIPOLOGIA D’USUARIS ...................................................................................................... 6

3 IDENTITAT DIGITAL I NOVES FORMES DE RELACIÓ ...................................................... 9

4 PRIVACITAT: EL NOU REPTE DE LA SOCIETAT TECNOLÒGICA ................................. 13

5 CONCLUSIÓ: CAP A ON ANEM ............................................................................................... 14

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 3/ 15

1 INTRODUCCIÓ

Podríem definir les xarxes socials virtuals com a representacions online dels cercles físics de contacte. Aquestes xarxes són creades, definides i seleccionades per cadascú de nosaltres de forma interactiva i en elles la nostra activitat incideix tant en el nostre perfil, identitat o imatge com en el de les persones que integren la xarxa que ens connecta.

La consideració de les xarxes socials virtuals com a fenomen digne d’estudi es deu no només a l’espectacular creixement en el nombre d’usuaris que registren, sinó també al fet que la repercussió que en els altres tenen els nostres actes es veu enormement amplificada en comparació a la derivada del nostre comportament en el medi físic.

Gràfica 1.1. Les xarxes socials principals (mil.lions d’usuaris)

Probablement el fet que tota activitat quedi enregistrada és en gran part responsable d’aquest efecte, donat que no només queda tot exposat pel record dels nostres amics i simpatitzants, sinó també per aquells als qui no els importem tant o pels propietaris de les plataformes que fan possible aquesta comunicació caracteritzada per la unió, per la globalitat i per la immediatesa. Notícies, vídeos, pensaments, paròdies, emocions, situacions, esdeveniments.... tot queda supeditat al fenomen incontrolat de l'aquí i ara. Però no hi ha prou amb això per explicar la

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 4/ 15

gegantina bola de neu en què es pot transformar un simple acte com escriure una frase a la xarxa.

Sóc social... Sí, i puc ser-ho més gràcies a la possibilitat de plasmar-ho i alimentar-ho en un espai virtual. Ja no només estic multiplicant el meu món explícit representat, sinó que me n’adono que puc arribar molt més lluny, on mai abans havia pogut ni tan sols imaginar i em sento amb poder per arribar a acomplir no tan sols els meus desitjos més obvis i reconeguts, sinó també els més recòndits, aquells dels que no era gairebé ni conscient...Escric la paraula màgica i estic a un sol clic de trobar tota una comunitat amb els mateixos gustos, anhels, aficions, somnis... És meravellós!

Els tentacles et van fent més tu; més poderós en el teu jo. Ja no ets un bitxo estrany al teu cercle al que li agradava escoltar una determinada música que els altres qualificaven de soroll. Ja no estàs sol/a quan sents que pots fer protagonistes tots els teus gustos o desitjos no acompanyats per la teva xarxa física, aquella que t’ha envoltat al lloc on et va tocar néixer; ara els racons solitaris de la teva ment seran compartits. Treus a la superfície allò que la limitació física i local havia sepultat. És a les teves mans. És tan temptador! Has arribat a saber que 15.500 persones són fans com tu d’alguna cosa que mai havies gosat confessar al teu grup d’amics, als companys de feina, als del gimnàs...ets fan del curling! No saps on practicar-ho, mai havies manifestat que senties una desbordant passió per aquest esport...I gràcies a les xarxes socials virtuals podràs conèixer més sobre ell, podràs unir-te amb altres persones per practicar-ho, podràs trobar el material, podràs, podràs, podràs; vet aquí la força i la capacitat de les xarxes socials virtuals. Podràs, sense límit d’espai, ni de temps, ni tan sols de quantitat. Sense límits! Però si ets tan poderós que pots arribar a tot i no estàs sol/a, vol dir que estàs en xarxa. Si tu hi arribes, altres hi arriben. Si no hi ha límits per tu, tampoc no n’hi ha per altres. Si tu pots trobar, altres et podran trobar. Si en un sol clic tot era a les teves mans, igualment tu ets a un sol clic de la resta, no només dels que interactuen amb tu, no només dels que veus, també de tercers, aquells que t’ofereixen aquell espai, el pati d’esbarjo, el punt de trobada i dels que no veus i ni tan sols pots arribar a imaginar. La gran ona multiplicadora d’efectes t’arrossega de nou, no afectant el teu poder sinó la capacitat dels altres sobre tu. La gran ona que t’enlairava i t’elevava per poder contemplar tot amb força t’acaba arrossegant. Has de saber surfejar; només el teu coneixement et pot ajudar a limitar els efectes d’aquest intangible que no pots controlar, el dels primers, segons, tercers...tots aquells que poden controlar-te a tu.

Només el coneixement sobre les xarxes socials virtuals pot fer que maximitzis els beneficis del trajecte al món de les possibilitats que t’obren davant teu, que obtinguis a través d’elles el que busques minimitzant els efectes de tornada en el que altres poden provocar-te lleus o greus perjudicis.

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 5/ 15

2 XARXES SOCIALS VIRTUALS

2.1 DEFINICIÓ

Les xarxes socials virtuals són comunitats online, és a dir, estructures socials que permeten la interacció entre individus utilitzant les tecnologies i infraestructures de la telecomunicació com a mitjà. Conformen un sistema d’interrelació dinàmic, multidireccional i polivalent que permet i comporta noves formes de comunicació.

Formar part d’una xarxa social online implica en primer lloc tenir un perfil. Aquest inclourà necessàriament un nom d’usuari i una sèrie de dades personals generalment relacionades amb el propòsit principal de la xarxa. Dades professionals, hobbies, afiliació política, preferències sexuals o gustos musicals,etc. Qualsevol dada és susceptible de formar part d’un perfil. Aquest és el punt de partida per participar en la xarxa, però hi ha una sèrie d’elements imprescindibles per considerar que un usuari :

- Amics: són els perfils amb el que es relaciona més directament, intercanviant i compartint arxius, amb comunicacions tant individuals (missatges personals) com obertes (mur del facebook, twiter...)

- Grups: perfils amb interessos comuns de qualsevol tipus. Permeten la interacció entre persones que no tenen perquè conèixer-se però que tenen les mateixes aficions o interessos

- Software: utilitats (agenda, missatges...) i aplicacions. Permeten no només comunicar-se i intercanviar informació i arxius sinó també s’organitzar-se (“events”), cooperar, jugar o conèixer altres usuaris.

D’aquesta manera es crea una estructura de nodes (perfils) que s’interelacionen entre sí mitjançant lligams bidireccionals (amics) i grupals (grups)

Les comunitats virtuals o cibercomunitats reprodueixen les normes, regles i valors de les comunitats físiques, generen els mateixos sentits de pertinença o identitat, però amb l’avantatge que manquen de les limitacions espacials de les segones. Les xarxes socials no tenen més frontera que l’idioma i, en ocasions, ni tans sols això impideix la interacció entre els usuaris.

Actualment trobem nombrosos exemples de xarxes socials virtuals, unes més enfocades a fomentar les relacions personals (Facebook, Myspace) i altres amb un marcada orientació als negocis (LinkedIn, Xing)

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 6/ 15

Gràfica 2.1.1. Pes específic de les xarxes socials principals (percentatge d’usuaris)

2.2 ORÍGENS

L’origen de les xarxes socials sembla trobar-se al 1995 amb la creació per part de R. Conrads de classmates.com. L’objectiu era retrobar antics companys d’estudis dels que s’havia perdut el contacte. En 1997 apareix Sixdegrees, el primer que va permetre crear un perfil en la web, agrupar els contactes directes (amics) i enviar missatges. Aquesta xarxa parteix de la teoria dels “Sis graus de separació” (tota persona pot relacionar-se amb una altra mitjançant una cadena de coneguts amb un màxim de cinc intermediaris o, el que és el mateix, sis enllaços), filosofia que en certa manera recolleixen totes les xarxes socials actuals.

A partir de l’any 2000 comencen a aparèixer xarxes socials especialitzades, s’introdueix l’intercanvi d’arxius i s’integren sistemes intel�ligents que permeten relacionar els usuaris segons els seus interessos. Amb l’aparició de My Space (2003) i Facebook (2004) les xarxes socials augmenten enormement la seva popularitat i comencen a desenvolupar tot el seu potencial.

En aquest treball sobre les TIC ens volem centrar en el tema del tractament de la privacitat a les xarxes socials i de quina forma aquestes estan afectant les relacions socials tal i com s’han vingut desenvolupant fins ara i promovent nous tipus de relacions que mai s’havien donat abans, tenint en compte els aspectes tant positius com negatius derivats de l’ús de les noves tecnologies en un món de comunicació global.

2.3 TIPOLOGIA D’USUARIS

Probablement la millor categorització dels usuaris de les xarxes socials ens la proporciona Forrester Research, una empresa nord americana d’estudis tecnològics

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 7/ 15

i de mercat. Ens proposen sis categories en funció del grau de participació i implicació del usuari, que pot adoptar diferents rols en diferents xarxes o solapar vàries categories. Aquestes són:

- Creadors (creators): tenen pàgina web i/o blog propis, publiquen escrits, arxius multimèdia, etc. Es tracta del grau de participació més elevat.

- Crítics (critics): és el grau de participació immediatament inferior al creador. No publiquen pàgines o blogs propis però sí opinen en els dels altres o contribueixen en fors, wikis, etc.

- Col�leccionistes (collectors): utilitzen RSS i sistemes d’organització i etiquetat de les pàgines web i els seus continguts

- Subscriptors (joiners): tenen perfil creat en vàries xarxes socials però el seu grau d’ús i interacció amb els seus contactes és baix

- Espectadors (spectators): es limiten a consumir continguts però no hi participen

- Inactius (inactives): tenen compte obert en una o vàries xarxes socials però no hi accedeixen, és a dir, no fan cap activitat.

En el darrer informe (2010) Forrester incorpora un setè grup, els conversadors, caracteritzat per actualitzar amb freqüència el seu perfil i utilitzar les xarxes per dialogar amb els seus contactes.

Gràfica 2.3.1. Tipologia d’usuaris (en tant per cent) als EUA, Europa i Espanya.

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 8/ 15

Gràfica 2.3.2. Tipologia d’usuaris en funció del gènere a Espanya.

Gràfica 2.3.3. Tipologia d’usuaris en funció de l’edat a Espanya.

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 9/ 15

Fonts:

http://forrester.typepad.com/groundswell/2007/04/forresters_new_.html

http://enlacesdeldia.hagoclic.com/2010/10/05/los-tipos-de-usuario-segun-su-actividad-en-las-redes-

sociales-segun-forrester/

3 IDENTITAT DIGITAL I NOVES FORMES DE RELACIÓ

Segons la psicòloga Laura Sarri (1) hi ha dotze característiques en les quals

podem diferenciar la forma de relacionar-se en les xarxes socials comparant-la amb

la forma habitual en les relacions tradicionals. Cal remarcar, tal i com fa també a

l'article mencionat, que la comunicació és essencialment igual en ambdós casos,

donat que tenim un emissor transmeten un missatge a un receptor mitjançant un

determinat canal. Tot seguit passem a detallar aquestos dotze trets:

1. LA COPRESÈNCIA

L'espai geogràfic no és un impediment per les relacions en xarxa. Un

usuari es pot comunicar amb altre que es trobi fins i tot a un altre

continent.

2. QUI INTERACTUA

A les xarxes socials només podem interactuar persones formades

culturalment i tecnològica.

3. POSSIBLITATS D'INTERACCIÓ

A diferència dels mitjans tradicionals que només permeten un nombre

d'interaccions reduït, les comunitats tenen possibilitat quasi infinites.

Es multipliquen les persones i els canals amb els que podem

interactuar fins i tot en el mateix moment i també es poden utilitzar

altres formats d'informació a banda de l'escriptura, com la imatge i el

so.

4. L'AUDIÈNCIA

A les xarxes socials sovint trobem que la informació no es dirigeix a

una audiència concreta, sinó que es llança informació perquè circuli,

fent que la comunitat virtual de destinataris vaja augmentant de

volum.

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 10/ 15

5. L'INTERLOCUTOR

El grau de reconeixement i identificació de l'interlocutor a les xarxes

socials és baix o fins i tot nul, donat que l'anonimat facilita l'invenció

de noves identitats diferents de les reals.

6. EL CONTEXT

No existeix la materialitat física imprescindible en les relacions

tradicionals cara a cara.

7. LA INTERACCIÓ

A les noves formes d'interacció, una imatge o un so són tan o més

importants que la paraula.

8. LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

S'utilitza el text-imatge i el so per suplir la mancança de context

socioemocional provinent de la presència física en els entorns

tradicionals. Contràriament al que alguns creuen, la comunicació

virtual té una gran càrrega emocional, que es mostra amb la

utilització d'emoticones i amb definicions i explicacions de sentiments

i sensacions. Podríem dir que quan hi ha presència física es mostren

les emocions directament, mentre que a la xarxa ens veiem forçats a

descriure-les.

9. LA MOTIVACIÓ

A la xarxa no és tan fàcil identificar un motiu ulterior al propi

d'establir relació amb els altres, mentre que les relacions tradicionals

tenen motivacions més diverses segons el tipus de relació establerta.

10. L'ESTRUCTURA DE LA INTERACCIÓ

Les relacions tradicionals tendeixen a ser estables, amb diferents rols,

patrons i jerarquies. En canvi, les virtuals es caracteritzen per la

mobilitat i la variabilitat.

11. LA MODALITAT COMUNICATIVA

Les noves interaccions subverteixen la monomodalitat pròpia del cara

a car, perquè permet integrar coherentment diversos formats

comunicatius (so, imatge estàtica i en moviment i text)

12. LA IDENTITAT

La identitat és una qüestió totalment lligada a les relacions socials.

Transformar la forma en què interactuem comporta així mateix, la

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 11/ 15

transformació de les nostres identitats. Qualsevol interacció es dóna

gràcies al coneixement que es té o s'adquireix de la persona amb qui

s'interactua. En les interaccions tradicionals hi ha tot un conjunt de

senyals (veu, forma de vestir, gestos que ens situen en un determinat

estatus o grup social). La manca d'aquestos marcadors als entorns

virtuals és una limitació però alhora permet noves possibilitats de

jugar amb la pròpia identitat, i té tants aspectes negatius com

positius.

Per exemple, la manca d'aparença física fa que no es jutge la persona

per la seva bellesa, raça, classe social o edat. També pot facilitar que

la gent més introvertida s'expresse més lliurement. És fàcil crear un

jo virtual diferent al jo real, o fins i tot diverses identitats inventades.

La qüestió de la identitat a la xarxa té prou rellevància com perquè li

dediquem un altre apartat propi, perquè és de fet el punt que determina

com ens comportem i interactuem en els nous entorns virtuals,. La identitat

que construïm a Internet afecta directament els dos temes que ens ocupen

principalment en aquest treball: les noves relacions que s'estableixen i la

privacitat de la informació que compartim a la xarxa. I al seu torn, el

concepte que tenim i que els altres tenen de nosaltres es veu afectat per les

implicacions dels canvis produïts; canvis tan recents i dramàtics que encara

no hem tingut temps d'assimilar-los i ser conscients de com ens poden

repercutir en un futur no massa llunyà.

Ja hem vist que per entendre què són i com ens afecten les noves

formes de relació que s'estableixen dins i gràcies als entorns socials virtuals,

hem de referir-nos al que significa crear una identitat digital a Internet.

L'Obra Social Sa Nostra juntament amb la fundació IBIT (2)va organitzar una

exposició de la que extraurem la informació que presentem en aquest treball

per aprofundir més en la definició d'aquest concepte.

Al Dossier Digital editat de l'exposició s'identifiquen catorze eines de

la web 2.0 que són formes diferents de representar la nostra identitat a

Internet: viqui, microbloc, podcast, presentacions en xarxa, subhasta en

línia, banca electrònica, marcadors socials, wishlists, ràdio per internet,

motor de cerca, joc virtual, bloc, fotobloc i videobloc.

La identitat ve conformada per:

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 12/ 15

• allò establert dins el context cultural del col�lectiu que la determina,

amb qualitats com el gènere, l'edat, la classe social, l'ètnia, la professió, la

religió, la nacionalitat o la sexualitat

• allò que som o tenim: els atributs físics i altres aspectes relacionals

com la família, la forma de vestir, les amistats, el lloc de feina o l'estatus

econòmic.

• les aspiracions pròpies, és a dir, les actituds, les iniciatives, les

decisions i les referències que es prenen d'altres entitats per tal d'aconsegui-

les

• allò que som per als altres: les opinions, actituds i expectatives

que tenen de nosaltres aquells amb qui ens relacionem

A la xarxa, la identitat es veu sotmesa a dos fenòmens que l'afecten

de forma simultània: la fragmentació i la multiplicitat. Es distribueix a

tots els espais d'Internet als quals l'individu accedeix i es poden crear tantes

identitats digitals com es vulgui. També es pot escollir entre una identitat

digital real, o una o diverses fictícies, utilitzant pseudònims, àlies o avatars.

Els següents atributs configuren una identitat digital:

• anònim,

• pseudònim o àlies,

• nom,

• foto,

• vídeo,

• avatar,

• nom d’usuari i contrasenya,

• correu electrònic,

• text descriptiu,

• formulari,

• mem,

• geolocalització,

• comentari,

• domini web.

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 13/ 15

Fonts:

(1)

http://www.aspid.cat/pub/1/directorio/2/Activitatsaspid/ponencies/ResumponenciaSraLauraSarri.pdf

(2) http://expovirtual.identitatdigital.net/pdf/DOSSIER_IDENTITAT_DIGITAL_ca.pdf

4 PRIVACITAT: EL NOU REPTE DE LA SOCIETAT TECNOLÒGICA

Per navegar per la xarxa només necessitem un ordinador i un mòdem. És clar que Internet té molts avantatges i beneficis, ja que ens permet buscar informació d’arreu del món i de qualsevol mena. Podem comunicar-nos, compartir interessos i aficions amb gent que no coneixem i fins i tot comprar objectes o menjars així com organitzar unes vacances asseguts davant l’ordinador. Però malgrat tots aquests avantatges, Internet presenta a la vegada un gran inconvenient, perquè és un lloc on la privacitat és molt difícil de salvaguardar.

Primer de tot, hem de pensar que les comunicacions en línia són fetes per mitja d’un ordinador a traves d’una línia telefònica, sigui de cable o inalàmbric. Tota la informació enviada per la xarxa pot passar, abans d’arribar al seu destinatari, per altres ordinadors amb el seu propi administrador, que també pot interceptar-la. A més a més, el propi proveïdor pot rastrejar totes les activitats de la línia. Així doncs, la primera forma de vulnerar la privacitat individual és amb els propis aparells, la qual cosa permet afirmar que la privacitat a Internet no es pot garantir mai al cent per cent.

Un cop dins la xarxa pots trobar diferents activitats, que poden ser públiques, semiprivades o privades. Totes les activitats públiques a Internet -com per exemple els fòrums o els missatges enviats- queden gravats dins un magatzem de memòria interna de la pàgina. Això vol dir que coses com el nom, el correu electrònic o el proveïdor d’Internet, quedarà sempre a la vista d’algú que ho sàpiga buscar.

Hi ha també activitats semiprivades, on es requereixen codis de seguretat per accedir. Però encara que la informació personal hi sigui més restringida , en aquestes pàgines és legal que els administradors captin i distribueixin la informació que ells considerin si ho volen fer.

En les activitats privades, com per exemple enviar correus electrònics, en principi la privacitat personal està garantida, excepte en algun casos com podrien ser una

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 14/ 15

investigació policial o de l’empresa, si el correu ha estat enviats amb sota la direcció empresarial.

La majoria de proveïdors donen a conèixer públicament informació sobre els usuaris, i és possible que aquests directoris puguin tenir informació personal addicional. Però també és cert que la majoria d’aquests serveis donen la possibilitat als seus usuaris de negar aquest tràfec d’informació.

Amb la implantació de la WEB 2.0, que es diferencia de la WEB 1.0, en que en aquesta nova aplicació web es facilita la compartició interactiva d’informació, fotografies, vídeos, etc. Els WEB 2.0 permeten als seus usuaris interactuar amb altres usuaris, i en el WEB 1.0, els usuaris només poden llegir la pàgina escrita, sense poder interactuar amb ningú ni donar cap tipus d’opinió.

D’aquí surten les xarxes socials, blogs o els fòrums.

No podem oblidar que totes aquelles pàgines en les quals entrem i tot allò que busquem per Internet queda gravat a l’ordinador i a les pròpies pàgines, i que qualsevol informàtic qualificat pot accedir a aquesta informació. A més hem de considerar que fins i tot si altres persones poden distribuir imatges, comentaris i informació sobre terceres parts sense que aquestes els hagen donat el vist-i-plau per fer-ho o ni tan sols estiguin assabentades.

A hores d'ara, el que és clar és que Internet és un món d’informació a l’abast de totes aquelles persones que saben buscar-la., i que aquest fet dificulta greument la privacitat personal dels usuaris.

Protecció de dades:

El novembre de 2009, els responsables de protecció de dades de 50 països van acordar per unanimitat a

Madrid un conjunt d’estàndards internacionals per protegir la privacitat de les persones i com manegen

la seva informació les empreses i organismes públiques.

Entre els principis bàsics que han de regir en la recollida i utilització de dades personals s’inclouen els

principis de lleialtat, legalitat, proporcionalitat, qualitat, transparència i responsabilitat, assenyala la

declaració final publicada a la pàgina web de la conferència.

(Informació extreta de la pàgina web: http://www.enginyeriainformatica.cat)

5 CONCLUSIÓ: CAP A ON ANEM

CTIC.

hdmi_pac3_v2_im 15/ 15

Els canvis que la web 2.0 ha provocat amb la lliure circulació d'informació a la xarxa de forma gratuïta i col�laborativa plantegen nous reptes a assumir dins el món tecnològic en què vivim. Com ens presentem, amb qui ens relacionem i de quina forma -és a dir, la creació d'una identitat digital - comporta uns avantatges i uns perills dels quals la majoria encara no som del tot conscients. Aquestos perills estan relacionats amb el fet que se'ns permet mostrar però també amagar els nostres tret identitaris a la nostra conveniència, així com inventar identitats noves i múltiples.

Les xarxes socials han passat en poc temps a ocupar un paper preponderant en aquesta societat 2.0. El canvi a una interfície preferentment mòbil en comptes d'utilitzar ordinadors potencia encara més que la informació circuli de forma immediata, tan aviat com s'esdevenen els fets. Fins i tot els periodistes i les cadenes informatives utilitzen com a font informació que ha estat primerament posada en circulació en xarxes com Twitter.

Com a font d'informació, les xarxes socials també tenen i tindran cada vegada més un paper destacat dins el món empresarial. A hores d'ara, les empreses utilitzen la informació individual que proporciona la xarxa sobre les seves preferències (mitjançant les cookies, per exemple) per dirigir la publicitat i localitzar clients potencials. En un futur pròxim, tanmateix, es preveu que la informació vindrà orientada mitjançant les preferències de les xarxes d'amics, seguint la formula “digue'm amb qui vas i sabré qui ets”.

Com a conclusió, direm que hem d'aprendre a gestionar la creació de les noves identitats digitals dins les comunitats virtuals de la xarxa. Així mateix, cal establir el límit entre el que és informació pública i el que convé mantenir com a informació privada, i saber quin ús se'n fa d'aquesta informació. Tot el que hi ha a la xarxa queda gravat inexorablement per a la posteritat i és la nostra responsabilitat saber quina és l'emprempta que volem deixar-hi.