Xarxes inhalàmbriques

1. Origen i història de les WiFi2. Els estàndars WiFi3. Modes de funcionament d’una xarxa sense fils4. Configuració de les xarxes WiFI5. Seguretat i protecció WiFi6. Problemes de les xarxes WiFi7. Xarxes WiFi de la Conselleria

8. iFi

1. Origen de les Wi-Fi

IEC 8802-11 és un estàndard internacional que defineix les característiques d'una xarxa d'àrea local sense fil (WLAN)

 Amb Wi-Fi es poden crear xarxes d'àrea local sense fils d'alta velocitat sempre que l'equip que es vagi a connectar no estigui molt allunyat del punt d'accés

l'únic que es diferencia una xarxa Wi-Fi d'una xarxa Ethernet és en com es transmeten les trames o paquets de dades, la resta és idèntic

2. Els estàndards Wi-Fi

Els estàndards WiFi actuals Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11g i IEEE 802.11n

gaudeixen d'una acceptació internacional a causa de que la banda de 2.4 GHz està disponible gairebé universalment, amb una velocitat de fins a 11 Mbps, 54 Mbps i 300 Mbps, respectivament.

b i g són compatibles; un punt d’accés en mode g emet també en b per defecte

La velocitat real de transferència que arriba a assolir una targeta WiFi amb protocol 11.b és d'uns 4Mbps (0,5 MB / s) i les de protocol 11.g arriben com a màxim a uns 20Mbps (2,6 MB / s)

Ja hi ha també routers inhalàmbrics amb 802.11n. Es coneix que el futur estàndard substitut de 802.11n serà 802.11ac amb taxes de transferència superiors a 1 Gb / s

3. Modes de funcionament Wi-Fi

INFRAESTRUCTURA

3. Modes de funcionament Wi-Fi

ADHOC

XARXES AMB MÉS D’UN PUNT D’ACCÉS

Configuració de les Wi-Fi Configuració xarxa sense fils = xarxa amb fils (mateix rang d'IPs i que els

equips pertanyin al mateix nom de grup o domini). Per a que una estació obtengui una IP es pot donar fixa o bé mitjançant un

servidor DHCP, que pot ésser el mateix punt d'accés.

Xarxa amb varis punts d'accés: Si tots els AP estaran connectats a la xarxa cablejada,tots ells han de tenir el

mateix SSID i la mateixa clau d'autentificació (així com el mateix tipus de seguretat, ja sigui WPA2, WPA o WEP).

En tenir mateixa configuració tots els AP, les màquines client canviaran d'una antena a una altra sense problemes. Després la configuració IP de les màquines ha de ser la mateixa que per la xarxa cablejada (mateixa porta d'enllaç, ip del mateix rang, mateixa màscara, etc). Les IP que els assignis als AP serà merament per gestionar-los.

Pel que fa al canal de freqüència, és important que no solapen freqüències. Si has de treballar amb 802.11b o 802.11g (2.4GHz) hauries d'utilitzar canals que estiguin separats 5 llocs. Amb això evitaràs crear interferències.

… més coses

es pot usar Potència a través d'Ethernet (Po-E)

802.11a, disposa de vuit canals que no solapen

Cal considerar freqüències utilitzades per xarxes que puguin estar prop de la nostra

No hi ha cap avantatge si s'executen servidors DHCP en diversos punts d'accés, i tenir diversos servidors DHCP pot provocar confusions

5. Seguretat i protecció Wi-FiSSID és una primera proteccióIPs dels equips si són fixesProtecció WEP (Wired Equivalent Privacy)

evoluciona a TKIP (temporal Key Integrity: dinàmiques)

Protecció WPA (Wi-Fi Protected Access), claus més llargues, dinàmiques, i es permet PSK

WPA2 (algoritme de cifrat AES: advanced encryption standard)

6. Problemes de les Wi-Fi

TècnicsSalut ?Connexió i estabilitat

Problemes tècnics

Saturació de l’espectreInterferències amb Bluetooth i microonesInterferències entre punts encriptats i no

encriptats (quan hi ha alta densitat)Desviacions en els estàndardsVulnerabilitat (crackers)Poc abastElevat consum

Problemes de salut

Connexió i estabilitat

InterferènciesConfiguració targeta de xarxaServidor DHCP (IPs)

7. Xarxes Wi-Fi de la Conselleria

Xarxa Windows

IPs del rang 10.216.x.y

Xarxa Linux

IPs del rang 10.218.x.y

Documents de la Conselleria sobre les Wi-Fi Xarxipèlag 2.0

Comprovacions a fer si la xarxa wifi 2.0 no funciona

Connexió a la Wi-Fi des d'un Windows XP

Connexió a la Wi-Fi des d'un Linux Ubuntu

Apèndix: taula IPs i màscares de subxarxa