Xarxes informàtiques

Xarxes informàtiques

C u r s 2 0 1 3 / 2 0 1 4

B l o g :

h t t p : / / x a r x e s i n f o r m a t i c a . b l o g s p o t . c o m . e s /

Marina Franca

Xarxes informàtiques- Marina Franca Curs 2013/14

Pàgina 1

ÍNDEX:

1. Xarxes .................................................................................................................................... 2

1.1. Per formar una xarxa necessitem maquinari: ............................................................... 2

1.2. Avantatges de tenir els ordinadors connectats a una xarxa: ........................................ 2

1.3. Xarxa domèstica: ........................................................................................................... 3

2. Tipus de xarxa:....................................................................................................................... 3

2.1. Segons el seu abast: ...................................................................................................... 3

2.2. Segons la seva topologia: .............................................................................................. 4

3. Construcció i planificació d’una xarxa: .................................................................................. 5

3.1. Cables: Mitjà per on viatgen les dades. Classificats segon: .......................................... 5

3.2. Adaptadors de xarxes: ................................................................................................... 7

3.3. Mòduls de connexió: ..................................................................................................... 7

4. Configuració d’una xarxa: ...................................................................................................... 9

4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions: .................................................... 9

4.2. Configuració d’una xarxa TCP-IP: ................................................................................ 10

4.3. Administració de xarxes i seguretat ............................................................................ 11


Pàgina 2

SISTEMES OPERATIUS I XARXES INFORMÀTIQUES:

1. Xarxes

Una xarxa són una sèrie d’ordinadors connectats entre si

mitjançant un sol punt per tal de poder compartir informació

o comunicar-se, compartir recursos (internet, impressores,

discos durs...). Les persones que fan servir la xarxa

s’anomenen usuaris.

1.1. Per formar una xarxa necessitem maquinari:

Un cable connectat a cada ordinador que forma part de la xarxa.

Adaptador de xarxa.

Mòdems, hubs, routers...

Programari: protocols de comunicació, programes de correu electrònic, enviar

arxius... Internet protocol és el llenguatge que parlen tots els ordinadors que estan

connectats a internet.

1.2. Avantatges de tenir els ordinadors connectats a una xarxa:

Tots accedeixen a internet amb un sol router.

Cadascú té privacitat de la seva carpeta.

Pots fer servir els teus arxius des de qualsevol ordinador ja que es guarden en un

mateix disc dur.

Es comparteixen les impressores, així pots imprimir des de qualsevol orinador a

una mateixa impressora.

Compartir informació referent a la base de dades (BBDD).

Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos, és a dir organitzats per

temes o per quelcom ho vols fer servir.

Controlar l’accés a aquests recursos (informació ) i les persones que fan servir

aquesta xarxa. Es pot auditar (guardar la informació referent al que fan els

usuaris).

Imatge 1: xarxes arreu del món


Pàgina 3

1.3. Xarxa domèstica:

2. Tipus de xarxa:

2.1. Segons el seu abast:

LAN (Local Area Network): Abast a un edifici. Es pot tenir a casa, a l’escola

o un gran comerç el qual tingui diferents punts de venda en el mateix local

i per tant s’hagin de comunicar entre si.

MAN (Metropolitan Area Network): Abast a una ciutat, poble o àrea

metropolitana. Serveix per serveis (botigues, restaurants) que tenen varis

locals dins d’una ciutat i així poden saber productes de els altres locals o

per comunicar-se.

WAN (Wide Area Network):

Abast a el món: països,

continents, ciutat o diferents

edificis del món. Internet

(WWW: World Wide Web) o una

xarxa bancària d’abast mundial

serien alguns exemples.

Imatge 2: xarxa domèstica

Imatge 3: xarxes LAN, MAN i WAN


Pàgina 4

2.2. Segons la seva topologia: Es classifiques també segons la forma física, és a dir com

flueix la informació:

Topologia en Anell: Creat per l’IBM.

S’anomena Token Ring. Funcionava quan

passaven la informació d’un ordinador de

manera circular i en un sol sentit. Si un

ordinador no funcionava o no estava en

funcionament, la xarxa es trencava. Està

obsolet, ja no és fa servir.

Topologia en Bus:

Tots els ordinadors es connecten a un bus,

un cable comú. És modificable fàcilment i si

un ordinador no està en funcionament o

s’espatlla els altres segueixen connectats i

poden estar connectats a la xarxa.

Topologia en Estrella: Les dades

arriben des del servidor a les estacions

a través d’un element concentrador o

hub on es connecten les línies

terminals.

Topologia en Arbre:

Conjunt de topologies en estrella, ja es van

afegint dispositius i per tant has d’unir tots

els elements a una mateixa xarxa.

Imatge 4: Topologia anell

Imatge 5: Topologia Bus

Image 6: Topologia estrella

Imatge 7: Topologia arbre


Pàgina 5

Topologia cel·lular: és molt actual i és gràcies a l’aparició de tecnologies

inalàmbriques. Permeten establir

connexió d’abast reduït entre dos o més

màquines. No son tan fiables ni ràpides

com les de cable però és important per la

facilitat d’ampliació i per la comoditat ja

que no has de tenir connectat el cable. Es

fan servir per el WiFi, Bluetooth...

3. Construcció i planificació d’una xarxa:

Terminals

Cables de connexió

Adaptador (o targeta de xarxa) en cada terminal, el qual li dóna accés a la

xarxa i li permet dialogar amb altres perifèrics.

Concentrador o hub: serveix per connectar més de 2 aparells.

Switch o router: es fan servir si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de

treball per tal de segmentar (conduir) tràfic. Cada ordinador està connectat al

switch, el qual està connectat al router, que ens dóna pas a internet. Es pot

tenir tants switch com sales diferents.

Firewall: per afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos.

Passarel·la o gateway: per unir més d’una xarxa.

3.1. Cables: Mitjà per on viatgen les dades. Classificats segon:

- Material de construcció i fabricació dels cables

- Velocitat de transmissió assolible (mesurada bps, bits

per segons o múltiples d’aquesta: Bps, Gbps)

- Fiabilitat enfront al soroll o el pirategi de senyal.

Coaxial: (axis: eix) cable de coure. Transmet la informació fins a 10Mbps. Aquest

cable està molt ben protegit ja que té una malla que serveix perquè no entri el

soroll de fora i per tant no hi ha interferències, però atenua molt el senyal, per

tant aquesta no arriba gaire lluny (màxim 100 metres) i el cable no pot ser gaire

llarg. Aquest tipus de cable per les xarxes ja no es fa servir, només es fa servir per

la senyal de la televisió.

Imatge 8: Topologia cel·lular

Imatge 9: Cable coxial


Pàgina 6

Fibra òptica: El cable està fet de plàstic

totalment transparent, per tant no pot

transmetre electricitat. Per això aquest

tipus de cables funcionen per llum,

transmeten la informació gràcies a

aquesta. Un conjunt de dos nuclis

transparents. Com que el cable es transparent i està envoltat d’un material que

no es transparent, fa de mirall, i per això la llum (i per tant la informació), poden

viatjar kilòmetres. Aquesta llum és làser, ja que es la llum que viatja de manera

més recta i per tant pot arribar a fer 100 km. Aquest tipus de cable es més car ja

que tots els materials són cars i ha d’estar instal·lada per especialistes. A les cases

no s’utilitza gaire, aquest cable és més utilitzat empreses que donen connectivitat

d’internet a altres empreses (Telefònica, Ono...).

Parell trenat: És el cable de coure més

utilitzat. Format per vuit fils trenats de dos

en dos perquè així el soroll queda cancel·lat.

Podem arribar a la velocitat de 1Gbps. Els

connectors amb els que acaben són els RJ45.

Per fabricar

aquest tipus

de cable, és a

dir per ajuntar-ho amb aquest connector, és fa

servir una eina que s’anomena crimpadora.

Wifi (Wireless Fidelity): Serveix per unir elements i formar xarxes sense la

necessitat d’utilitzar fils. Hi ha diferents tipus de xarxes les quals funcionaran de

tres maneres diferents:

Bluetooth: Es de curt abast i de poca velocitat. Serveix

sobretot per connectar mòbils amb diferents dipositius

(cotxe, ordinador, mòbil...).

Infrarojos: Curt abast, poca velocitat i poc fiable. Va ser la

primera tecnologia sense fil en transmetre dades.

Imatge 10: Fibra òptica

Imatge 11: cable parell trenat

Imatge 12: Connector RJ45

Imatge 13: Bluetooth


Pàgina 7

Imatge 17: Hub

WLAN (Wireless LAN: LAN sense cable): Tecnologia

específica per ordinadors. El seu abast és fins a

100m, depenent dels espais físics i si hi ha

interferències.

3.2. Adaptadors de xarxes:

Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb altres terminals

per tal d’enviar la informació. El llenguatge que utilitzen és el protocol Elthernet on

s’encarrega d’enviar uns i zeros forma d’ona. Aquesta ona és la que l’adaptador ha de

saber interpretar.

El tipus de targeta de xarxa pot ser:

Integrada a la placa base: més utilitzada.

PCI: S’han d’inserir a la placa base.

PCMICIA: Utilitzat en portàtils antics. Insereixes la targeta i dóna la

connectivitat.

USB: podem tenir prestacions sense fil utilitzant un bus USB.

3.3. Mòduls de connexió:

- Hub o concentrador: és un lladre per xarxes, per tal de que els ordinadors puguin

compartir la xarxa. Repeteix la informació per

tothom. Per culpa d’això fa que vagi més lent. HI ha

massa informació que viatja i que és inútil.

Imatge 14: WLAN

Imatge 15: Adaptador PCMIC Imatge 16: Adaptador PCI


Pàgina 8

- Switch o commutador: Fa la mateixa funció que el hub, però al repetir la

informació només ho fa per el dispositiu que ho necessita. Filtra la informació.

- Router: Comunica la xarxa amb una altre xarxa. Permet

que la informació sigui

filtrada depenent de la

xarxa o del tipus de

document. També es poden impedir algunes

acciones. Alguns es configuren amb Firewalls que

serveixen per protegir les xarxes.

- Gateway o passarel·la: Serveix per connectar xarxes

que fan servir diferents protocol com per exemple

l’ internet amb altres tipus de xarxa.

- Access point: És un hub per xarxes sense fil. També

serveix per connectar xarxes amb i sense cable

entre elles.

- Servidor d’impressió: permet connectar una impressora a una xarxa de manera

que es pot imprimir des de qualsevol equip a la

impressora, la qual tindrà un receptor.

Imatge 18: Switch

Imatge 19: Firewall

Imatge 20: Router

Imatge 21: Acces point

Imatge 21: Servidor d'impressió


Pàgina 9

- Repetidor de senyal: Per tal de que el senyal no arribi degradat i que arribi amb la

mateixa intensitat.

4. Configuració d’una xarxa:

4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions:

- Primera capa: física: els cables, la freqüència.

- Segona capa: enllaç: Han de seguir una sèrie de protocols per tal de transmetre

la informació. Aquestes normes, que estan establertes a tot el món, s’anomenen

Ethernet i serveixen perquè les targetes sàpiguen el que han de fer, el protocol. La

MAC (Media Access Control), que serveix per controlar les diferents accions que

fan els ordinadors dintre d’una xarxa.

- Tercera capa: xarxa: s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra xarxa

LAN, és a dir per comunicar-se amb altres xarxes. La adreça IP (Internet Protocol)

serveix per controlar les diferents accions que fan els ordinadors per comunicar-

se amb diferents xarxes.

- Quarta capa: transport: rep les dades de les aplicacions que està utilitzant

l’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Per tal

d’enviar la informació a una destinació, els fragments del missatge passen per

diferents camins, diferents routers, fins que arriben a la seva destinació, on allà

s’ordenen els paquets, i si algun fragment es perd, es torna a enviar. Tot això a la

velocitat de la llum. (TCP: Transport Control Protocol)

Imatge 22: Repetidor de senyal


Pàgina 10

- Cinquena capa: aplicació: representa tots els programes que fem servir.

FTP: File Transport Protocol

SMTP: Simple Mail Transfer Protocol.

HTTP: Hyper Text Transfer Protocol.

POP: Post Office Protocol

TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de un altre

ordinador, i poder veure què té, com està configurat, instal·lar les coses,

esborrar coses...).

4.2. Configuració d’una xarxa TCP-IP:

La xarxa TCP-IP és la més utilitzada i és la que ens permet connectar-nos a internet.

-Adreça MAC:

És un número d’identificador que depèn de l’adaptador que està instal·lat en el nostre

ordinador. Aquest és el número identificador de les targetes Ethernet, targeta de xarxa

(nivell 2).

- Adreça IP: Serveix per identificar d’on surt el missatge. Cada router té una adreça IP

diferent.

-Màscara de subred: serveix perquè diferents adreces IP, surtin amb la mateixa a l’exterior.

-DHCP: serveix per no posar una adreça IP fixe, sinó que quan em connecto a la xarxa, el

router em dóna una adreça IP diferent, em presta una adreça.

Imatge 23: Model de capes TCP/IP


Pàgina 11

4.3. Administració de xarxes i seguretat

-Ipconfig: serveix per veure la configuració de la meva adreça IP.

-Ping: és una comanda que serveix per saber si funciona bé la xarxa i el router, és a dir, l’estat

de connexió.

Imatge 27: Inicio - Ejecutar - cmd

Imatge 28: ping + pàgina web

Paquets enviats,

rebuts i perduts

Imatge 24: Inicio - Ejecutar - cmd

Imatge 25: ipconfig

Imatge 26: Configuració adreça IP

Adreça IP Màscara de

subred

Porta

d’enllaç


Pàgina 12

-Tracert: és una comanda que serveix per saber per on passen el paquets amb la informació

des del meu router fins el router que vulguem.

Imatge 30: Inici - Ejecutar - cmd

Imatge 31: tracert + pàgina web

“Salts” que fa la

informació

Imatge 32: Traça completa

Imatge 29: ping realitzat

Xarxes informàtiques

Technology

Transcript of Xarxes informàtiques