X Curs d’Introducció a la gestió clínica:instruments b àsics i utilització

27 de febrer de 2017

Marc sanitari.Introducció a la gestió clínica.

Xavier SuñolCap de servei de cirurgia

Hospital de Mataró

Marc sanitariMarc sanitariMarc sanitari

• Base biogenètica 15%

• Estil de vida 40%

• Medi ambient 30%

• Sistema sanitari 15% 90 % $

•• Base biogenBase biogenèèticatica 15%15%

•• Estil de vidaEstil de vida 40%40%

•• Medi ambientMedi ambient 30%30%

•• Sistema sanitariSistema sanitari 15% 15% 90 % $90 % $

Què determina la salut d’una població?

Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de Salut Pública. La salut pública també s’ha d’entendre com la salut de la població, i depèn, en gran part, de factors lligats a l’estil de vida, com el consum del tabac, l’activitat física o l’alimentació.

Definició de Servei Nacional de Salut (SNS) Qué, Com, Qui ?

Que Organització administrativa d’un país o nació destinada a vetllar per millorar la salut i donar resposta a les necessitats sanitàries de la seva població.

Com Per fer-ho necessita recursos

Qui Qui hi participa?

Principis d’un Servei Nacional de Salut (SNS)

Universalitat

Atenció integral

Adequació

Equitat

Efectivitat

Eficiència

Participació

Conferència Otawa 1986

SISTEMES SANITARIS PÚBLICS DIFERENTS

Tipus de finançamentFinançament

mitjançant impostosFinançament

mitjançant impostos

Assegurançasocial

Assegurançasocial

Assegurançavoluntària

Assegurançavoluntària

CanadàDinamarcaEspanyaItàliaNova ZelandaSuèciaUK

EUASuïssa

Alemanya BèlgicaFrançaJapóNoruega

Un sistema sanitari de qualitat, necessita:

Bona planificació del sistema sanitari

Professionals ben preparats

Mitjans adequats (estructurals, funcionals)

Adaptació als canvis de coneixement, tecnològics i poblacionals.

Inversió econòmica molt important

Públic PrivatQui fa la inversió? Qui la paga?

Model espanyol:Finançat per impostos

Transferit a les autonomies

Actors del Servei Nacional de Salut de Catalunya.

Parlament

Conselleria (Departament de Salut)

Catsalut

Xarxa de proveïdors

Hospitals

Serveis

Metges i infermeria

Atenció especialitzada. Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Institucionals

Assistencials

Elabora el Pla de Salut Transfereix els recursos econòmics

Compra serveisGaranteix

l’assistència sanitària

FinançamentRecursos/Objectius

AsseguramentCatSalut

Sistema sanitari “Àmbits i funcions”

1212

Assistència

Parlament

Departament de Salut

Xarxa de proveïdors

Assigna pressupost

Proveeix serveis

QUI QUE COM

El Parlament assigna un pressupost

Increment per càpita Increment de pressupost 2 016/2015 = 0

2016/2015 = 0,45% Variació de població 2016/20 15 = - 0,45%

2016 1.125,54

Població de Catalunya 31/12/2015 = 7.522.596

El departament elabora un pla

• 1. Incrementar un 5% l’esperança de vida amb bona qualitat en homes i dones.• 2. Reduir en un 20% la taxa de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori• 3. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per càncer• 4. Incrementar en un 15% la taxa de supervivència percàncer als cinc anys• 5. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties respiratòries• 6. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties mentals• 7. Reduir en un 15% la taxa de mortalitat per malalties isquèmiques del cor• 8. Reduir en un 15% la taxa de mortalitat per ictus • 9. Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per càncer de mama • 10. Reduir en un 5% la taxa de mortalitat per càncer colorectal• 11. Mantenir per sota del nivell actual la taxa de mortalitat per suïcidi• 12. Reduir en un 10% la incidència de fractura de coll de fèmur en les p. > 65 anys• 13. Reduir en un 10% les amputacions en persones amb diabetis de 45 a 74 anys• 14. Objectiu relacionat amb la tuberculosi• 15. Objectiu relacionat amb la infecció gonocòccica• 16. Objectiu relacionat amb VIH • 17. Objectiu/s relacionat/s amb la infància i/o l’adolescència

Objectius del pla de Salut 2016-2020

Objectius del pla de Salut 2016-2020

Taula 5. Àmbits dels objectius de disminució de risc i de qualitat assistencial per a l’any 2020

• 1. Tabaquisme• 2. Sobrepès i obesitat • 3. Activitat física saludable • 4. Control de factors de risc• 5. Qualitat assistencial de patologies cròniques

(insuficiència cardíaca, diabetis i malaltiapulmonar obstructiva crònica)

• 6. Infeccions nosocomials

El departament el destina

CATSALUT

DCS

Departament de Salut

DGPS DGORS

AQ

uAS

AS

PC

AT

Conseller de Salut

Secretaria General

6.1 M E

uros55

.4 M

eur

os

3.6 M euros 1.9 M euros

41.37 M euros

8466.98 M euros

8358.61 M euros

108.37 M euros

Regions sanitàries de Catalunya

Tipus d’hospitals a Catalunya

I. Hospital general perifèric (Esp. Troncals)

II. Hospital general (Esp. Bàsiques)

III. Hospital de referència (UCI)

IV. Hospital terciari (Neurocirurgia - C. Cardíaca)

V. Hospital d’alta tecnologia (Trasplantament, exc. renal)

Font: Departament de Salut

64 hospitals (XHUP)

VI. Hospital monogràfic

VII. Hospital privat

Tipus d’hospitals a Catalunya

Tipus I: 8(Amposta, Campdevanol, Mora d’Ebre, Pallars, Puigcerdà, S. Celoni. Seu Urgell,

Vielha)

Tipus II: 23(Berga, Badalona, Blanes, Calella, Dos de maig, Figueres, Igualada, Martorell,

Mollet, Olot, Palamós, Plató, Salt, S. Boi, S. Pere Ribes, S. Rafael, Sta. Coloma, Sta. Maria Ll., Sta. Tecla, Valls, Vendrell, Viladecans, Vilafranca)

Tipus III: 11(Broggi, Gral. Catalunya, Granollers, Manresa, Mataró, Parc Taulí, Reus, Sagrat

Cor, Terrassa, Tortosa, Vic)

Tipus IV: 6(Arnau Vilanova, Joan XXIII, Mar, Mutua Terrassa, Trias i Pujol, Josep Trueta,)

Tipus V: 4(Bellvitge, Clínic, S. Pau, Vall d’Hebron) Font: Departament de Salut

52 hospitals amb servei públic de CGD

H. Tipus I

H. tipus II

H. tipus III

H. tipus IV

H. tipus V

Tipus d’hospitals a Catalunya

Font: Departament

de Salut

52 hospitals

CGD

USUARIS

“Model Sanitari català”

1212

CatSalut

Institucionsprivades

Institut Catalàde la Salut

CentresConcertats

Centresno concertats

Privada

Pública

AGENTS PROVEÏDORS

Gestió clínicaGestiGestióó clclíínicanica

Definició de gestió:

Conjunt d'operacions administrativesefectuades sobre certs béns, per una o més persones, amb l'objecte d'obtenir-

ne resultats beneficiosos.

CONFLICTECONFLICTE

Demanda creixentDemanda creixent

Recursos limitats Recursos limitats

GestiGestióó

� Augment progressiu de població

� Envelliment de la població

� Aparició de noves malalties

� Increment de les expectatives del ciutadà

� Augment progressiu de població

� Envelliment de la població

� Aparició de noves malalties

� Increment de les expectatives del ciutadà

Factors que condicionen la demanda

� Augment del cost dels tractaments

� Canvi en la complexitat de la pràctica mèdica

� Implantació de noves tecnologies

� Canvis en el pressupost de salut

� Augment del cost dels tractaments

� Canvi en la complexitat de la pràctica mèdica

� Implantació de noves tecnologies

� Canvis en el pressupost de salut

Factors que condicionen els recursos

ÀÀmbits de la gestimbits de la gestióó

MACRO PAÍS Tota la població

MESO ÀREA Un territori

MICRO CLÍNICA Grup de pacients

qui les fa?

MACRO PAÍS Tota la població

MESO ÀREA Un territori

MICRO CLÍNICA Grup de pacients

qui les fa?

Evolució del model organitzatiu dels hospitals

MODEL ANTIC

Professionalsindependents

MODEL ANYS 70

CentreHospitalari

MODEL ANY 90

Organització deprofessionals iconeixement

treball individualjerarquització

docènciarecerca

equips multi i interdisciplinars

processos transversals

Les propostes europees de reformes sanitàries inclouen el desenvolupament de la gestió clínica

• Els professionals sanitaris han de tenir autonomia de gestió, per organitzar els seus serveis, unitats... seguint objectius acordats de qualitat i eficiència.

Objectius principal:Incrementar la qualitat i l’eficiència dels processos clínics

Objectius secundaris:

Implicar els professionals en la gestió de recursos

Impulsar una forma de treball enfocada a la gestióde processos i autoavaluació i millora continua

Objectius principal:Incrementar la qualitat i l’eficiència dels processos clínics

Objectius secundaris:

Implicar els professionals en la gestió de recursos

Impulsar una forma de treball enfocada a la gestióde processos i autoavaluació i millora continua

GestiGestióó clclíínicanica

- es realitzi amb qualitat tècnica.

- a temps i en temps correcte.

- a un cost raonable.

- amb satisfacció del pacient.

- es realitzi amb qualitat tècnica.

- a temps i en temps correcte.

- a un cost raonable.

- amb satisfacció del pacient.

Els responsables clínics gestionaran:

� Metges assistencials

� Infermeria assistencial

� Metges assistencials

� Infermeria assistencial

Qui són els clínics?

Aplicabilitat:1. existència d’un líder gestor2. compromís de corresponsabilitat amb

l’equip assistencial3. pressupost clínic4. sistema d’informació5. pla de gestió6. programa de millora de redisseny de

processos7. autoavaluació8. incentivació

Aplicabilitat:1. existència d’un líder gestor2. compromís de corresponsabilitat amb

l’equip assistencial3. pressupost clínic4. sistema d’informació5. pla de gestió6. programa de millora de redisseny de

processos7. autoavaluació8. incentivació

GestiGestióó clclíínicanica

�Pactar objectius entre direcció de centres i equips clínics

�Pactar els recursos necessaris per assolir-los

�Traspassar la gestió dels recursos als clínics

�Deixar la organització i la gestió del treball als clínics

�Demanar resultats (quantitat, qualitat i cost) als clínics

�Pactar objectius entre direcció de centres i equips clínics

�Pactar els recursos necessaris per assolir-los

�Traspassar la gestió dels recursos als clínics

�Deixar la organització i la gestió del treball als clínics

�Demanar resultats (quantitat, qualitat i cost) als clínics

Què pretén la gestió clínica

�Desconfiança en els clínics

�Por a perdre poder en l’organització

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Perdre el control de l’hospital (infermeria)

�Risc / benefici

�Desconfiança en els clínics

�Por a perdre poder en l’organització

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Perdre el control de l’hospital (infermeria)

�Risc / benefici

Amenaces per la direcció

�Desconfiança en els directius

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Por a assumir el control de l’àmbit (infermeria, mèdic)

�Tenir pressupost suficient

�Risc / benefici

�Desconfiança en els directius

�Dificultat per tenir dades fiables de control

�Por a assumir el control de l’àmbit (infermeria, mèdic)

�Tenir pressupost suficient

�Risc / benefici

Amenaces pels clínics

CLíNICA GESTIÓ

GESTIGESTIÓÓ CLCLÍÍNICANICA

És la gestió per part dels clínics. Implica però, a tot el personal sanitari

GràciesGrGrààciescies