Una rebaja anecdótica que noserá punto de inflexión. A pesar dela rebaja del precio de la energíaregistrada este mes de abril, losanalistas coinciden en que es unhecho aislado que no marcará ten-dencia. Los desfases entre los cos-tes de producción y los ingresosreales en un momento en que elconsumo va a la baja agravan lasituación. El déficit tarifario sesitúa entre los 20.000 y los 25.000millones de euros, un agujerodemasiado grande para propiciaruna política de precios más favora-ble a los consumidores. Por todoello, España continúa a la cola deEuropa en costes energéticos, loque constituye un lastre para lacompetitividad de las empresas.Los grandes consumidores comola industria química de Tarragonaexigen la transposición de la direc-tiva europea que permitiría rebajarde manera significativa sus costesenergéticos. Pág. 2-3

ABRIL 2013Núm. 158 Any 12 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

El consum domèstic d’aigua a Reus s’acosta

als estàndards responsables de l’OMS

Pàg. 12-13

INFORMEMecoSurt als mercats estrangers gràciesa una màquina de fabricació pròpia

L’empresa de Valls treballaen una nova versió de la sevamàquina entalladora, que ser-veix per fer les ranures queencaixen diverses peces a unacadena de producció industrial.La van inventar l’any 2000, peròla seva efectivitat els va animar acomercialitzar-la. N’han venut250 arreu d’Espanya i ara s’o-bren pas a l’estranger. Pàg. 5

L’orientació a emprenedors al TarragonaImpulsa triplica les xifres de 2009

L’atur ha disparat el nombre de persones quepensen en tirar endavant la seva pròpiaempresa. Al Tarragona Impulsa, el programamunicipal de suport als emprenedors, vanatendre 455 persones l’any 2012, tres vegadesmés que l’any 2009, quan la crisi començava a

deixar-se notar. Tot i que només el 25% delsprojectes es consoliden, la manca de perspec-tives laborals empeny a l’auto ocupació amolts joves, però també a professionals ambuna dilatada trajectòria que no veuen opcionsde tornar a trobar feina. Pàg. 8

Durant el proper estiu està pre-vist que s’acabin les obres d’am-pliació del Moll de la Química delPort de Tarragona. El projecte hasuposat una inversió de 80 milionsd’euros i dispararà el potencial deles instal·lacions portuàries tarra-gonines en aquest sector, gràcies ales sinergies amb el clúster petro-químic de les nostres comarques,el més important del sudd’Europa. Des de l’Autoritat

Portuària preveuen que els tràficsdins d’aquest sector creixin expo-nencialment en els propers anys.Amb aquestes obres d’ampliació,el Moll de la Química guanya1.200 metres de línia d’atracamenti 18 hectàarees de superfície.També es milloren els calats, unfet que permetrà que els vaixellsmés grans que circulen actual-ment puguin operar a aquestesinstal·lacions. Pàg. 15

El Moll de la Química dispararà el tràficde mercaderies al Port de Tarragona

EMPRENEDORIA

Los costes energéticos, un lastremuy pesado en el peor momento

El déficit tarifario hace que laenergía en España sea unade las más caras de Europa

La rebaja de tarifas de abril esun espejismo que no tendrácontinuidad

El crowfunding, el micromece-natge a internet, va guanyantadeptes entre els emprene-dors com a alternativa a lamanca de crèdit. Us expli-quem quins són els millorswebs per accedir-hi. Pàg. 9

Creix el micromecenatgeentre els emprenedors

Setel ComunicacionesReferents a la demarcació deTarragona en telefonia IP

La telefonia IP està guanyantterreny en les telecomunica-cions a les empreses. Des deTarragona, Setel Comuni-caciones comercialitza diversospaquets que s’adapten a lesnecessitats particulars dels seusclients i que permeten estalvisd’entre un 40 i un 70%. Setelporta més de 40 anys al sectorde les telecomunicacions i ésun referent a les nostres comar-ques. Pàg. 22

FINANÇAMENT

L’empresa d’informàtica i novestecnologies nord-americana IBMva inaugurar a Reus el seu primercentre tecnològic a Catalunya, elquart de l’Estat. El gestiona l’em-presa Insa, que pertany al grupIBM, i la la seva implantació hasuposat una inversió de 700.000euros. Des de les instal·lacions delTecnoparc es dissenya software pera la Generalitat, en una àrea de1.200 metres quadrats de la que

actualment se n’estan utilitzant lameitat. Inicialment, a aquest centrehi estan treballant 50 professionals,la gran majoria del territori i ambformació a la URV. La disponibili-tat de personal format ha estat undels factors que han propiciat l’ate-rratge d’IBM a Reus. L’empresapreveu ampliar els nombre de tre-balladors d’aquest centre tecnolò-gic a 100 d’aquí a un any i a 250 endos. Pàg. 7

IBM inaugura el seu centre d’innovaciótecnològica al Tecnoparc de Reus

Los sectores advierten que lasituación disminuye su competitividad

La actual caída de preciosnace de un trimestre atípico,con un invierno extremada-mente lluvioso, aderezado confuertes vientos, que ha llevadoa España a cifras récord en lageneración de energía eólica ehidráulica. Ello, unido alestancamiento del consumodoméstico e industrial -enparte por los hábitos de aho-rro energético, y en parte porlos bajos niveles de actividad-,ha provocado incluso que lascentrales nucleares hayanreducido potencia. En estecontexto de producción deenergía barata, con un terciodel coste (algo más de 20euros el megawatio) respecto ameses anteriores (hasta 60) ydías a cero euros el megawatio,'políticamente' no podía soste-nerse la tónica habitual desubidas del recibo de la luz.

Los expertos consultadospor Indicador de Economíaadvierten que se debe diferen-ciar claramente entre la tarifaregulada (TUR) para consumi-dores domésticos y el mercadolibre en que operan las empre-sas de medio y gran tamaño.Según Moisés Bonal, jefe delDepartamento de Estudios dela patronal de la micro, peque-

ña y mediana empresa(Pimec), la rebaja sólo afectaráa microempresas en las que elimpacto del consumo de ener-gía es mínimo en su cuenta deexplotación. "En las compañí-as de mayor envergaduradepende de las cláusulas parti-culares de su contrato, si larevisión es trimestral o anual…aunque por regla general labajada de precios deberíarepercutir positivamente",explica Bonal.

Desde el Gabinete deEstudios de la ConfederaciónEmpresarial de Tarragona(CEPTA), Juan Gallardo com-parte la misma opinión: "Sólolas pequeñas empresas y losautónomos notarán el descen-so de la tarifa TUR, aunque lasgrandes ya se habían beneficia-do previamente con un decala-je derivado de las rebajas de lasdistintas subastas". "La valora-ción -reflexiona- sólo puedeser positiva cuando se trata deun coste tan importante comola energía eléctrica, pero siem-pre sin perder las perspectivahistórica de subida de tarifas;

hoy por hoy, si se tiene encuenta la renta media, enEspaña se paga la electricidadmás cara de Europa".

El presidente de la Comisiónde Energía de la AsociaciónEmpresarial Química deTarragona (AEQT), EduardoChicote, asegura que la reper-cusión de esta rebaja será"cero" en consumidores demenos de 10 kilowatios. Laindustria química sí ha percibi-do una mejora en el precio dela electricidad "incluso másacusada que la que percibenlos consumidores, pero tam-bién nos tocará pagar máscuando el precio vuelva a subiren las subastas".

¿Cambio de tendencia?

A corto plazo, según Pimec,la rebaja del recibo de la luz esuna buena noticia porquerompe la peligrosa tendenciaal alza que venía gravando a lasunidades familiares y micro-empresas, pero la mala noticiaes que no es previsible que lacaída de precios se mantenga amedio plazo: "La mayor utiliza-

ción de las renovables, junto ala menor demanda de consu-mo, sólo puede terminar enun aumento de tarifas o enincrementos, bastante impro-bables, del déficit tarifario".

El famoso déficit tarifario,un desfase estimado entre20.000 y 25.000 millones deeuros y acumulado por la dife-rencia ente el coste real deproducción (generación y pea-jes de transporte y distribu-ción) y los ingresos, es el nudogordiano en el que todos losespecialistas insisten comocausante de que España figureen la cola de todos los rán-kings europeos por la carestíade la energía eléctrica. Segúnel informe 2012 de laComisión Nacional de Energía(CNE), los precios finales -cal-culados antes de impuestos enel periodo 2007-2011- quepagan las pymes por la electri-cidad ocupaban el sexto lugarde la UE, sólo precedidos porItalia, la República Checa,Eslovaquia, Chipre y Malta.Este lugar de 'honor' todavíalo superan las familias, terce-ras en el ránking tras Malta yChipre.

A juicio de Eduardo Chicote,los consumidores domésticos eindustriales están pagandoahora los años gloriosos de lasenergías renovables (2000-2009), un diseño subvenciona-do que requirió una ingenteinversión en infraestructuras.España modeló la década pasa-da un gran sistema eléctricocuyos pilares se han derrumba-do por el menor consumo, elalza del precio del gas y laimposibilidad de mantener lasprimas. "El déficit -subraya-está aflorando e imposibilita,incluso con la máxima bonan-za climática para producir, dis-frutar de una energía barata".

El 'agujero' eléctrico

Desde el ObservatorioCEPTA, Juan Gallardo compa-ra el insostenible 'agujero'eléctrico con el escándalo delas preferentes o el rescatebancario. "Se mete la mano enla cartera de los particulares ylas empresas, se deteriora larenta disponible para finan-ciar instalaciones ineficientespor las primas; el último resca-te bancario costó 47.000 millo-nes, pero si se suman el déficittarifario (entre 20 y 25.000millones) y los incrementossostenidos de tarifa se duplica-ría esa cantidad". Según él, el

cambio de tendencia en losprecios no es factible sin deci-siones estructurales en el par-que de generación.

En la misma línea, desde laComisión de Energía de laAEQT critican las decisionespolíticas que han hecho prácti-camente imposible modificarla variable del coste de la ener-gía: "Difícilmente tendremosenergía barata; el recibo nobajará mucho porque una

gran parte se destina a enjugaruna deuda monstruo. ¿Cómohemos llegado hasta aquí?¿Cómo llega un país con cua-tro millones de viviendas vací-as a tener gente en la calle quepagó cinco veces el valor realde ese patrimonio?", se pre-gunta Eduardo Chicote, porta-voz de una industria que paga-sólo en el polígono sur deTarragona- una factura de 130millones de euros al año enelectricidad, un 25 o un 30%más que en Alemania oFrancia por los mismos consu-mos.

Abril02 2013

INFORME

Costos energéticos

Los expertos no pronostican continuidad a la caída de precios registrada en abril

Después de años de subidasininterrumpidas -hasta el 60%en el último lustro- en el recibode la luz,, el mes de abril de2013 quedará marcado en rojoen el calendario de más de 22millones de consumidooresdomésticos de la denominadaTarifa de Último Recurso (TUR)por registrar la primera bajadade laa electricidad, en torno a un6,6% de media (casi 30 eurosanuales para una familia están-dar), desppués de una caída del15% en los precios de la subas-ta eléctrica del pasado 20 demarzo. Los experttos son pesi-mistas y descartan un cambiode tendencia.

La rebaja eléctrica,un 'caramelo' envenenado

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

Difícilmente

tendremos energía

barata; el recibo no

bajará mucho porque

una gran parte se

destina a enjugar una

deuda monstruo

La rebaja sólo afectará

a microempresas en

las que el impacto del

consumo de energía es

mínimo en su cuenta

de explotación

La Tarifa de Último Recurso(TUR) -que en 2011 subió un10% y en 2012 un 12,4- seaplica a consumidores con-vencionales se compone dedos tramos, el 50% aproxima-damente se deriva del resul-tado de las subastas (costede la energía), y la otra mitadla fija el Ministerio deIndustria para financiar loscostes del sistema (peajes deacceso). En abril baja el pri-mer tramo y se mantiene fijoel segundo. En el caso degrandes empresas (consumi-dores cualificados), el primer50% varía en función del'pool' eléctrico, mercadomayorista al que acuden dia-riamente junto a productoresy comercializadores de electri-cidad. Los gigantes con unfuerte impacto de la energíason los mayores consumido-res de gas natural. Se espe-cula con un nuevo impuestosobre el gas consumido.

¿Qué es laTUR?

"El precio de la electricidaden España se ha convertido enuno de los problemas másimportantes para el tejido pro-ductivo, más incluso -a pesar desu gravedad- que la crisis delsector financiero, pues afectade lleno a su posición competi-tiva. Así lo defienden los analis-tas Juan Gallardo y RafaelMuñoz desde el Gabinete deEstudios de la CEPTA. La tarifapara usos industriales -segúnUnesa- es la cuarta más cara dela Unión Europea: "Si le añadesel tremendo coste del agua,que además en Cataluña, y portanto en Tarragona, es superiora la media porque está regiona-lizado, y el de los carburantes,poco sensible a las caídas deprecios del crudo, tienes lostres pilares en máximos históri-cos", destaca Gallardo.

Ante este panorama tan pocohalagüeño se ha producido lalógica contracción del merca-do, con un descenso continua-

do de la demanda, que se sitúaen los mismos parámetros quehace 10 años. El ligero repuntede 2010 y 2011, que siguió a lascaídas de 2008 y 2009, ha pasa-do a la historia en 2012. "Lasociedad, tanto los consumido-res domésticos como las empre-sas, se han puesto las pilas paraahorrar, pero la paradoja esque, en el sistema español, laeficiencia energética aumentael precio del kilowatio", exponeEduardo Chicote desde laAEQT.

El razonamiento no es difícilde entender. Los tremendoscostes del kilowatio instalado(costes fijos del sistema, infraes-tructuras 'latentes' de cobertu-ra, etc) se pagan a través delkilowatio consumido, de modoque una fuerte caída del consu-mo como la actual reduce losingresos para responder a esoscostes fijos y modifica las condi-ciones de su reparto entre losusuarios de la red eléctrica."Imaginemos -que nacenmuchas nuevas empresas taneficientes que consumen lamitad de energía; ¿quién pagapor la infraestructura instala-da? O hay una quita de la

deuda o se encarecería el con-sumo". El crecimiento de lastecnologías 'verdes' en el mixenergético tampoco ayudamucho, puesto que a mayorconsumo también crece elpago de las primas con queestán subvencionadas.

¿Bonificaciones a los territorios productores?

En el contexto descrito nohace falta ser un genio para adi-vinar que ni a laAdministración -al menos hastaque apruebe el nuevo DecretoLey de regulación del sector,previsto para el verano, quedebería recortar las 'prebendas'pactadas con las eléctricas- ni alos poderosos gigantes de laelectricidad les interesa que losmejores consumidores -esdecir, las grandes empresas-dejen de aportar la máximacuota posible para mantener elmastodóntico engranaje dise-ñado en España.

En este sentido, iniciativascomo la Mesa de Alcaldes de laEnergía (MADE), constituidahace dos años en la Riberad'Ebre con vocación de conver-tirse en un lobby de referenciaen temas de generación e inves-tigación, sólo ha sido capaz dearrancar "buenas palabras" ensu aspiración de conseguir quelos territorios donde permane-

cen localizadas las instalacionesde producción de energía, -nuclear, eólica, ciclo combina-do… como es el caso-, disfrutende precios comparativamentemás reducidos de la electrici-dad destinada a actividadesproductivas para favorecer lalocalización de nuevas activida-des empresariales.: "No se tratade inventar nada nuevo, sóloque las compañías que produ-cen energía aquí apliquen susmejores tarifas a las empresasdel territorio o para incentivarla llegada de otras nuevas".

Los integrantes del MADEhan mantenido contactos conla Generalitat con muy buenareceptividad -según los analis-tas, quizá porque carece decompetencias- y con altos car-gos de las eléctricas y delMinisterio, que también "han

escuchado con interés" sus pro-puestas aunque sin ningúnavance significativo en estos pri-meros 24 meses de trabajo.

El agravio comparativo dela industria química

En un diálogo de sordos simi-lar se halla inmersa la industriaquímica de Tarragona, quepese a disponer toda la infraes-tructura necesaria (torres dealta tensión, dos ciclos combi-

nados, accesos…) para contra-tar en tarifa de 220.000 voltios,sigue pagando tarifas máscaras, "dos y tres niveles pordebajo de la alta tensión", loque se traducido a euros puedesuperar los 20 millones sólo enla mitad del polígono sur deTarragona.

El diálogo de la AEQT con elMinisterio de Industria, quehoy por hoy carece de margende maniobra para abaratar laenergía a un consumidor comola industria química españolaque contribuye al sistema conmás de 1.400 millones deeuros, está siendo "duro" enbusca de que la Administraciónejecute la trasposición de ladirectiva europea 209/72 CE -que permitiría al complejo quí-mico tarraconense optimizartoda su infraestructura degeneración y acceso- a la leyespañola 54/1997.

"Sólo pedimos -exigeEduardo Chicote- que nos denla particularidad directiva delos países de nuestro entornocon los que competimos, comoFrancia, Alemania o ReinoUnido; 22 de los 27 países ya lohan hecho, y España está en ladivisión de Letonia, Estonia,Eslovenia, República Checa,Chipre y Malta". Entre los paí-ses de similar desarrollo, sóloLuxemburgo y Holanda -queopera con un régimen muy par-ticular- restan por adaptar sulegislación.

La bajada del consumo eléctrico dispara la factura para pagar la potencia instalada

El sistema eléctrico español,diseñado a largo plazo coninversiones millonarias bajounas previsionnes de alto consu-mo que no se están cumplien-do, se tambalea ante el notableahorro de las familiaas y lasempresas. Aunque resulte para-dójico, los elevados costes fijos-los llamados peajes de accceso-imposibilita premiar los hábitosde eficiencia energética. Si seconsume menos el precio delkiilowatio tiende a incrementar-se para no agigantar el mons-truoso déficit tarifario español.En este contexto, las propues-tas de la Mesa de Alcaldes dela Energía (MADE) y la industriaquímica de TTarragona para aba-ratar las tarifas caen desdehace años en saco roto.

La paradojade la eficiencia energética

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

La Mesa de Alcaldes

de la Energía

(MADE) de la Ribera

d'Ebre sólo ha sido

capaz de arrancar

buenas palabras en

sus primeros dos

años de vida

"Imaginemos que

nacen muchas nuevas

empresas tan eficientes

que consumen la mitad

de energía; ¿quién

paga la infraestructura

instalada?"

La Comisión de Energía de laAEQT trabaja con ambiciosasideas para mejorar la eficienciade sus plantas de producción.Están sobre la mesa propuestascomo la instalación de panelessolares para autoconsumo, o eluso de residuos industriales paragenerar electricidad. Sin embar-go, el análisis del rendimiento deestas inversiones siembra dudasen el seno de la industria químicasobre si merece la pena: "El pro-pio sistema eléctrico no estimulala reducción del consumo, ya quelos que continúen consumiendovan a cargar con el saco de unoscostes rígidos y muy elevados".

No obstante, el sector químico-y las grandes empresas en gene-ral- trabajan ya con estándaresenergéticos de última genera-ción. El reto, que supone unimportante yacimiento de empleopara ingenierías muy especializa-das, es ganar en eficiencia acoste cero. Estas compañíasofrecen financiar un elevado por-centaje del proyecto con los pro-pios ahorros conseguidos en lafactura.

Las dudas delos grandes

consumidores

Abril 032013

INFORME

Costos energéticos

La provincia de Tarragona, como territorio productor, reivindica bonificaciones en el consumo energético.

Según el avance estadístico 2012 de la Asociación Española dela Industria Eléctrica (Unesa), el pasado año se caracterizó por undescenso del consumo total de España del 1,3%, que se situó en249.014 millones de Kwh. La producción se incrementó hasta los298.139 millones de Kwh (más 1,5%) y la exportación subió a11.209 millones, un 84% más que en 2011. En 2011 el consumoneto de energía eléctrica ya se había reducido el 2,7% frente a los255.263 millones de Kwh de 2010.

Cataluña es la principal región productora de electricidad enEspaña con el 17,9% del total. Le sigue Andalucía con el 12,2%,Castilla y León (12%), Extremadura (10,6%), Galicia (8,9%) yValencia (8,8%). Cataluña es igualmente la principal consumidora(17,5%), seguida de Andalucía (14,2%), Madrid (11,6%) yComunidad Valenciana (10,1%).

Consumo a la baja

Els hotelers de la CostaDaurada portem anys fentesforços per tal d'oferir elmillor servei i la millor ofertades dels nostres establiments.Ha estat i és una feina constant.I, amb molt d'esforç, conti-nuem endavant, malgrat la crisii els forts impostos als que hemde fer front.

Per nosaltres, és de vitalimportància que es dediqui larecaptació de l'impost turístic ala promoció de la CostaDaurada. I estem preocupats,perquè veiem que tenim unsgovernants que sembla queencara no s'hagin adonat queel que porta temps funcionantés el binomi "sol i platja". Unmodel que alguns políticsexcessivament "llestos" van des-prestigiar i van menysprearsense cap mirament, fent unacrítica destructiva que ens vaminvar l'autoestima com aempresaris i com a indústria.

Eren altres temps, això sí. Laconstrucció aleshores era elmotor i no s'endevinava l'esca-betxina que vindria anys méstard. Portem molts anys escol-tant que "som un model esgo-tat". Tanmateix, aquesta frase,que podríem dir que va esdeve-nir pràcticament un tòpic, nonomés no correspon gens a la

realitat, com s'ha pogut com-provar, sinó que no cal ser unexpert per veure els llocs detreball que creen el sol i la plat-ja. Sense ànim de menysprearcap destinació turística, ni d'in-terior ni de costa, el que sí quehaurien de tenir clar els políticsés que necessitem una agènciacatalana amb pressupost i ambla certesa i la seguretat d'allòque genera i on ho genera.

Senyors, si creiem que el quetenim ja és nostre i que no calcontinuar apostant per mante-nir-ho tenim els dies comptats.El món és molt gran, hi hamolta competència i molts llocson poder viatjar. I pensar que laCosta Daurada ja ho té tot i queel nostre lideratge és "in eter-num" és un greu error que sig-nifica que no tenim clares ni lesdimensions del planeta ni on ésla nostra competència.

Eduard FarriolPresident de l'Associació

Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda

Abril04 2013

OPINIÓ

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: BONAIMATGECorrecció: MÒNICA LÓPEZ

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenyredaccio@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

Qui la fa, la paga. O, veient el que està passant darre-rament, potser és més exacte dir que si algú la fa, algú lapaga. No cal que sigui, necessàriament, el mateix sub-jecte el que afronta les conseqüències dels excessos o lesirresponsabilitats. Ho hem vist en el cas de la bombollaimmobiliària, el sector bancari o les infraestructures.Però en l’àmbit energètic s’estan donant situacions anà-logues. Els costos de l’electricitat a Espanya són un llasten el pitjor dels moments. Tothom parla de millorar la

competitivitat de les nostres empreses, apel·lant a rebai-xar costos salarials, inversions en tecnologia i un canvicultural profund per incrementar la productivitat delstreballadors. I són àmbits en els què, indubtablement, hiha marge de millora. Però els elevats costos energèticsque han d’afrontar les empreses que produeixen al’Estat són un desavantatge de sortida tant o més impor-tant a l’hora de competir amb altres països, on la políti-ca industrial té molt en compte fins a quin punt els cos-tos energètics condicionen la bona salut del seu sistemaproductiu.

I perquè aquí no podem adoptar aquestes polítiquesara que fan més falta que mai? Pel maleït dèficit tarifari.Una xacra que arrosseguem des de l’any 2005 i que s’haanat fent cada cop més gran, accentuada per la caigudadel consum. L’excès de capacitat instal·lada, entre d’al-tres factors, ens surt molt car als consumidors d’energia.Tenim capacitat de produir més de 100.000 MW, 59.000d’ells ferms (no depenen de factors meteorològics).Però la demanda punta no ha superat en els darrersanys els 44.000 MW. En un sector considerat estratègicpel desenvolupament, tot i la privatització de les grans

companyies europees dels darrers anys, l’Estat espanyolha demostrat, precisament, poc sentit de l’estratègia al’hora de gestionar-lo. L’aposta per les renovables, posi-tiva a nivell mediambiental, ha desembocat en un desas-tre financer que ara estem pagant. Les generoses sub-vencions al seu desenvolupament van provocar un efec-te crida que no es va frenar a temps. Un exemple: de laprevisió de 480 MW subvencionables en energia foto-voltaica es va passar, sense que el govern hi fes res, a

4.000 MW, un volum insostenible pelsajuts públics. Actualment, la potència ins-tal·lada en renovables supera el 30% dela capacitat de generació a l’Estat, perònomés aporta l’11% del consum. El finald’aquesta insostenible situació ja el conei-

xem: el fulminant cessament de primes decretat pelgovern Rajoy, que deixa a l’estacada una gran quantitatd’inversors, més o menys innocents.

Amb aquest panorama, és fa difícil pensar que esdesencallin altres incentius reivindicats a les nostrescomarques. Com el denominat ‘kilowat industrial’, quebonificaria el consum energètic empresarial al nostreterritori com a contrapartida a l’elevat percentatge deproducció energètica que assumim. Una figura aquestaque existeix als principals països europeus i que aquí, demoment, no prospera. Comtampoc ho fa la transposicióde la directiva europea209/72 CE, un dels cavallsde batalla del sector químic id’altres grans consumidors,que podrien fer un salt encompetitivitat si s’aprovés. Elpitjor de tot plegat és que elllast fa mal precisament alsactors que han de liderar lasortida de la crisi.

El llast de la bombolla energètica L'impost turístic, on anirà?

25.000 milions d’euros. És l’esti-mació del dèficit tarifari a l’Estat espanyol. Només l’any2012 va crèixer 4.281 milions, quan el govern havia pre-vist que el forat arribés a 1.500 milions com a màxim.

La dada

Dani RevengaDirector

En un sector considerat estratègic, el govern espanyol hademostrat, precisament poc sentit de l’estratègia a l’hora de gestionar-lo.

052013

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’éxit

Abril

Com una marca desconegudaal sector és capaç d'obrir-se ràpi-dament mercat? La clau és tec-nològica, la capacitat de Meco peridear i construir un producteinnovador i avantatjós al mercat."Hem patentat una màquina sen-zilla de fer funcionar, més precisa,més ràpida, i que permet estalviarcostos", afirma el gerent de l'em-

presa, Juan José Peirón. Quan lesranures que s'han de fer són gransi profundes, les màquines de lacompetència obliguen a fer servirdiferents peces de tall, de méspetita a més gran. Amb l'eina ide-ada per Meco tot això no és neces-sari, el que estalvia temps d'opera-ció, i a més, mitjançant una panta-lla tàctil que incorpora la pròpiamàquina la pot fer funcionar qual-sevol persona sense grans conei-xements.

Amb qualsevol dels diferentsformats disponibles, fets a midasegons les necessitats de cadaclient la màquina actual és l'evolu-ció d'un primer model presentatper Meco a una fira sectorial l'any2000. Amb un preu que oscil·laentre els 10.000 i els 150.000euros, aquest tipus de màquiness'han fet poc a poc s'ha fet en llocen les necessitats de mantenimenti muntatge d'una pila de sectorindustrials, des de l'agroalimentarials hidrocarburs.

"Avui ja en portem venudesunes 250 a tot Espanya", explicaPeirón. Cap al 2007, l'empresa vaanticipar la caiguda del mercatinterior i va començar a prepararel terreny per a la seva internacio-nalització. Des del 2008, en què esvan vendre les primeres unitats aEuropa, Meco ha eixamplat laseva cartera de clients a l'estran-

ger, des França i Alemanya -on hiha els grans fabricants de la com-petència- al Canadà, els EstatsUnits, l'Índia i Rússia.

Precisament, aquests dos últimspaïsos, juntament amb el Brasil, éson Meco té millors expectatives defer prosperar el negoci. Són eco-nomies en creixement, amb gransnecessitats de nova infraestructuraindustrial. La màquina instal·ladaa la Índia, per exemple, serveix demodel de funcionament i ha atret250 visites de potencials compra-dors. "Tenim un producte moltcompetitiu i a un cost molt raona-ble. A més, al mercat internacio-nal ens precedeix el prestigi d'al-gunes grans marques històriques,sobretot basques. De totes mane-res, Meco segueix sense ser unamarca reconeguda, i per molt queoferim tecnologia de qualitat hemde treballar molt encara perguanyar la confiança als possiblesclients", afirma Juan José Peirón.

En general, això s'aconsegueixno només demostrant les presta-cions de la màquina, sinó oferintun bon servei post-venda, assesso-rant, oferint solucions i garantintl'assistència als clients. "Les vendes

van creixent, però també hemhagut de fer un esforç inversormolt gran per ser a tot arreu, fins itot repetint. Es pot dir que mal-grat la bona acceptació de lamàquina, fins ara el que hem fetsobretot és sembrar, sembramolt", afirma el gerent. L'altrepilar del negoci de Meco és l'a-posta per la innovació, garantia devalor afegit, diferenciació davant

del mercat. La firma familiar des-tina aproximadament un 10%dels guanys a innovació.

Després de l'estiu, l'empresapresentarà a la fira d'Hannover, lamés important del sector, unanova màquina més versàtil i ambmés prestacions que l'actual. Finsara, les màquines Meco hanpermès tallar ranures interiors iexteriors a peces d'acer i plàstic,principalment. La futura nonomés farà clavetes, sinó que té lapossibilitat de fer engranatges.

"No està feta per qui hagi de fermolts engranatges i de forma sis-temàtica, que possiblement neces-sitarà comprar una màquina espe-cífica. Sí que serà una bona opcióper als que necessitin versatilitat,fer clavetes i alguns engranatges,el que ens permetrà entrar en unmix de mercat interessant.Normalment les empreses demanteniment que han de ferqualsevol modificació encarre-guen els engranatges a altres fabri-cants, que els cobren més dinersper ser peces originals. Quan sónpocs, fer-se un mateix els engra-natges estalvia temps i diners", afir-ma.

Actualment, la facturació a l'ex-portació suposa ja la meitat delnegoci de l'empresa de Valls. Enaquesta fase expansiva, però,Meco descarta de moment abor-dar la Xina. "Són un país amb undesenvolupament industrial

increïble, segurament amb moltnecessitat de màquines com lesque nosaltres fabriquem. Peròtambé els primers copiadors delplaneta. Si volen, tot i que tenimpatent ens acabaran copiant, peròno cal que la duguem allà i els hoposem fàcil", diu.

L'empresa, que també realitzamanteniments i presta serveisd'enginyeria a grans empresescom Kellogs, Borges, SaintGobain o Repsol, va facturar l'anypassat 2,4 milions d'euros, un 20%més que el 2011, i espera podermantenir un ritme semblantenguany per arribar als 2,7milions, principalment gràcies ales vendes de màquines a l'estran-ger. El creixement ha obligatMeco a ampliar també la plantilla,que ha passat de 18 empleats l'any2005 a 25 actualment. Però no totsón flors i violes. "La crisi ha casti-gat la imatges de la indústriaespanyola a l'exterior. Els ale-manys, per exemple, no es refienquan els demanes un avançamentper poder començar a fabricar lamàquina que els demanes, i exi-geixen tot tipus d'avals. No escreuen que els bancs ens deixarandiners per poder acabar-los l'encà-rrec", explica el gerent de Meco.

Màquines que donen la tallaMeco s'obre pas al mercat internacional ambuna innovadora màquina-eïna d'ús industrialmés ràpida i precisa que la competència

Reinvertir part important dels guanysen innovació per ser

competitius

El secret de l’èxitExpandir el

reconeixement a lamarca Meco a nivell

internacional

El repte

L'aposta per l'exportació de

màquines, a partir de l'any 2008

El salt

Juan Antonio Peirón, autodidacta, té un do innat per la mecànica. Amb elseu fill, enginyer industriaal, i un grup de tècnics de confiança, han formatun equip capdavanter al sector de les màquines-einees. La seva especiali-tat és el disseny i la construcció d'un tipus de màquines entalladores quefann les ranures (clavetes) necessàries per encaixar diferents peces, d'acerprincipalment, que formen ppart d'una cadena de producció industrial. ElsPeirón, que presten serveis d'enginyeria i fan manteniiments industrials,van idear la màquina per a ús propi l'any 2000. Però es van decidir acomercialitzar-la quan van veure la seva gran utilitat. La màquina, de la qualja n'han venut 250 a unitats a EEspanya, s'està obrint ara portes amb èxital mercat internacional. I Meco ja prepara una nova versióó, més compler-ta, de cara al setembre.

ORIOL MARGALEF / VALLS

Nom: MecànicaComercial SL.

Activitat: Màquinesentalladores i manteniments

Any de fundació:1983

Treballadors: 25

Facturació 2012: 2,4 milions d'euros

FITXA TÈCNICA

Juan Antonio i Juan JoséPeirón, pare i fill, són elsresponsables queMecànica Comercial SL,un petit taller de Valls,sigui capaç de competiral mercat internacionalamb grans firmeseuropees que des de faanys lideren el sector deles màquines-eines per ausos industrials. Lamàquina clavetera deMeco, desenvolupadaamb tecnologia pròpia,té clients fins i tot ara aAlemanya, el bressol dela competència. Per auna empresa com Meco,que basa tot el seu èxiten l'esforç i la innovació,és com derrotar a domi-cili un dels grans de laLliga.

PERFIL PROPI

Foto: Xavi Jurío

El complejo lúdico, con tresde sus cuatro hoteles abiertos yaproximadamente el 40% desu plantilla (1.200 trabajadoresfrente a los 3.000 que llega acontratar en temporada alta),logró superar el 80% de ocu-

pación en Semana Santa, algopor encima de la media de loshoteles de la Costa Dauradacentral, que se movieron entorno al 75%, eso sí, con unaoferta de plazas ligeramenteinferior (10%) a la de 2012.

PortAventura ha conseguidosortear con nota el primer testdel año. La Semana Santa, tra-dicionalmente fechas conmayor impacto del turistanacional en relación a losmeses estivales, supone para elmastodóntico engranaje delparque una puesta a puntohasta alcanzar una velocidadde crucero que se alimenta demercados muy diversificados.El director general, FernandoAldecoa, aspira a "sostener elbuen comportamiento de lascifras de visitantes españoles y,a medio plazo, a que la mitadde nuestros clientes sean unpúblico internacional". A díade hoy, PortAventura registraya un 35% de extranjeros (cre-ció un 21% en este mercado)entre el total de sus clientes,principalmente franceses(45%), rusos (25%), británicos(20%). La próxima frontera,avanza Aldecoa, está enKazajistán, Ucrania y Siberia.

El gigante del ocio se mues-tra razonablemente satisfechotras la apertura de puertas enel contexto de una SemanaSanta de las más complejas delos últimos años, con un mar-cado descenso en la demandainterior y un calendario poco

propicio, sin garantías de buentiempo en los destinos de playay en dura competencia con losdestinos de nieve. Debido a supotente red de comercializa-ción, PortAventura ha escapa-do a la debacle del turismo deproximidad, que supone el90% del total en este arranquede la temporada.

Ajeno al tira y afloja entreSalou -cuyas alcaldía ha asumi-do las competencias antes dele-gadas en el ConsorcioRecreativo y Turístico para lagestión administrativa del com-plejo- y Vila-seca por losimpuestos de PortAventura,Investindustrial -que ya es pro-pietaria al 100% de las accio-nes- anuncia un plan estratégi-co que recibirá una inyecciónde 75 millones de euros en lospróximos cinco años. En elperiodo 2009-2012 se calculaque la inversión superó los 70millones, 25 de ellos destina-dos al estreno de Shambbala,la montaña rusa más alta deEuropa, en 2012.

El gigante del ocio recibe latemporada 2013 con cuatronuevos espectáculos, un bud-get de 10 millones para inver-siones, y proyectos de notablecalado, tras haber recibido luzverde a la ampliación de Costa

Caribe, el parque acuático dePortAventura, que pasa de37.000 a 51.000 metros cuadra-dos. Desde el mes de mayo,tendrá como icono el tobogánmás alto de Europa, con unacaída de más de 30 metros,además de una piscina infantilcon los personajes de SésamoAventura.

Las instalaciones, que estre-nan una aplicación smartpho-ne para ubicar con precisióntodos los servicios y atracciones-y conocer el tiempo de espera,algo de enorme utilidad enfechas punta-, abrirán a diariohasta finales de octubre.Posteriormente estarán opera-tivas los fines de semana, conapuestas especiales como laOktoberfest o las NochesBlancas.

El principal imán turístico de la Costa Daurada ha arrancado sudécimo octava temporada, -en la que espera agasajar a su visi-tante 60 millones-, con bríos renovados y, pese a la debilidad delmercaddo nacional, con el reto de moverse en cifras de récord, entorno a los cuatro millones de clientes. En 2012 PortAventura yase quedó en 3,8 millones.

Según el balance provisionalde la Associació HoteleraSalou-Cambrils-La Pineda, loshoteles de la Costa Dauradacentral alcanzaron una ocupa-ción cercana al 75%, algo supe-rior al 69,5 registrado en 2012,año en que ya descendió 10puntos. El ligero incremento esalgo engañoso puesto que sóloabrieron sus puertas algo másde medio centenar (53) de los85 hoteles asociados, un diez

por ciento menos que el añopasado.

Después de la SemanaSanta, varios cientos de lasentre 12.000 y 15.000 habita-ciones disponibles pondrán elcartel de 'no molestar' hastamayo. A falta de conocer losdatos definitivos al cierre deesta edición, los hoteleros intu-yen lo que se van a encontrarde cara a la temporada alta:una intensa caída del mercado

nacional, atenuada por lasreservas de última hora en fun-ción de las ofertas. "LaSemana Santa es el mejor ter-mómetro para prever el com-portamiento del mercado inte-rior de cara al verano", explicanlos hoteleros, que por fortunatambién esperan -como en2012- una cierta compensacióngracias al turismo extranjero,con los rusos en franco creci-miento.

Los hoteles, al 75% en Semana Santa

Abril06 2013

ACTUALITAT

Turisme

PortAventura,a por cifras de récord

El complejo registra una buena Semana Santa y afronta el verano con el reto de llegar a los 4 millones de visitantes en 2013

A pesar del mal tiempo, Port Aventura cerró una buena Semana Santa.

ROBERTO VILLAREAL / SALOU, VILA-SECA

La ocupación enSemana Santa llegóal 80%, a pesar deun calendario pocopropicio y el malmomento económico

El mal momento delturismo nacionalhace que el reto amedio plazo sea llegar al 50% de turistas extranjeros

Sigui per convicció o pura ElCENIT ocupa actualment unaúnica sala de 600 metres qua-drats, però disposa d'una espaiannex, actualment buit,també de 600 metres quadrats,per a una futura ampliació.Inicialment, aquest centreobre amb 50 treballadors, ambprevisió de créixer fins al cen-tenar en un any, i arribar als250 en dos anys. L'empresaestà dimensionada per arribar

a donar feina fins a 450 treba-lladors, però la direcció no esfixa cap horitzó.

La gran majoria dels seustreballadors són joves formatsa la URV. "És un orgull apos-tar pel talent local en els cen-tres globals d'IBM", ha decla-rat la directora general d'IBMGlobal Services a l'Estat, MartaMartínez. "IBM es nodreix deprofessionals que surten de laURV. Si no tinguéssim una

universitat tan arrelada alterritori, segurament l'acteinaugural d'aquest dimecresno seria possible", ha destacatl'alcalde de Reus, CarlesPellicer.

Aquest centre de Reus, elprimer que impulsa el grup aCatalunya i en el conjunt de laregió mediterrània, s'hi estàdesenvolupant software per ala Generalitat per valor de66,61 milions d'euros. El juliol

de l'any passat es va adjudicara IBM un dels lots del contrac-te d'aplicacions i del noumodel TIC, en concret, dedesenvolupar i mantenir 113aplicacions de les àrees desanitat i benestar social durantels pròxims 6 anys.

El centre d'innovació tec-nològica de Reus se suma a laxarxa de centres que Insa haanat desplegant a l'Estat desque l'octubre del 2006 vacomençar a funcionar el pri-mer centre ubicat a la ciutatextremenya de Càceres.Posteriorment, van obrir por-tes els d'Aldeatejada(Salamanca) i Orense. Totsquatre centres sumen uns 700treballadors. El grup IBM ges-tiona tecnologies i processosd'empreses com BancSabadell i Iberdrola.

072013

ACTUALITAT

Abril

IBM inaugura a Reus el seu primer centred'innovació tecnològica a Catalunya

Hi treballen més de 50 professionals, la gran majoria provinents de la URV

Les instal·lacions d’IBM ocupen 1.200 metres quadrats de l’edifici Tecnoparc.

IBM va inaugurar el passat 20de març el seu primer Centred'Innovació Tecnològica(CENIT) a Catalunnya, el quartque té a l'Estat. El gestional'empresa Insa, que pertany algrup IBM i s'hi desenvoluppasoftware per al Govern de laGeneralitat. Actualment, ja hiestan treballant més de 50 pro-fessioonals. La majoria, prop del90%, provenen de la URV. Elcentre ocupa 1.200 metresquadrats a l'edificci Tecnoparcde Reus i ha suposat una inver-sió de 700.000 euros.

REDACCIÓ / REUS

L'empresa preveu ampliar el centre de Reus a100 treballadors d’aquí a un any i a 250 en dos

IBM destaca el talent local com una de les claus de l'aposta per Reus

Sigui per convicció o puranecessitat, molts ciutadanshan perdut la por a establir-sepel seu compte tot i que elpercentatge de fracàs és moltalt. L'any 2012, TarragonaImpulsa va atendre 455 peti-cions d'assessorament, trescops i mig més que l'any 2009(125). L'orientació a l'empre-nedoria ja representa entre un30 i un 40% de l'activitat deTarragona Impulsa, "i tal comvan les coses, acabarà sent mésde la meitat", explica JavierVillamayor, tinent d'alcalde deTreball i Activació Econòmica.Aquest organisme públic del'Ajuntament, nascut de lafusió entre el Servei Municipald'Ocupació i el Viverd'Empreses Pau Delclòs, ofe-reix entre altres serveis acom-panyament, formació i espaisa nous empresaris, ara desd'un nou i ampli local almagatzem 1 de la Tabacalera.En només cinc anys, l'organis-me ha passat d'una a cinc per-sones atenent les necessitats

dels emprenedors.La demanda s'ha disparat en

un context en que cada cop hiha més aturats joves, peròtambé persones de mitjana demitjana edat i amb una dilata-da experiència laboral. Vistes

les escasses esperances i la pre-carització de condicions queofereix el mercat de treball,cada vegada més persones d'a-quest col·lectiu capitalitzenl'atur i aposten els recursosavançats per la SeguretatSocial al desenvolupamentd'un projecte d'autoocupació.

Creativitat i diferenciació

La majoria d'idees de negocique entren per la porta deTarragona Impulsa, però, nos'ajusten al tòpic dels empre-nedors: l'individu genial queha descobert una oportunitatde mercat original i altamentrendible. "Un número impor-tant volen obrir bars", explicaMaria Soledad Rubio, agent

d'ocupació i desenvolupamentlocal. Però també hi ha pro-jectes d'empreses en novestecnologies, aplicacions ienergies alternatives. Tots ells,ja s’endinsin en sectors tec-nològics o tradicionals, tenenal davant el repte de la dife-renciació: "Siguin del sectorque siguin, a tots ells elsdonem atenció, primer engrup, i després de forma espe-cialitzada segons el cas a mesu-ra que evoluciona el projecte,ajudant-los a fer el seu propipla d'empresa i a lligar elmàxim d'aspectes possibles,des del tema jurídic fins alfinançament, que és el méscomplicat. Tothom és vàlidper fer el que el vulgui fer,però en un entorn de crisitant competit, l'única manerad'aconseguir l'èxit és oferir unproducte o un servei de quali-tat", explica Maria SoledadRubio, agent d'ocupació idesenvolupament local.

De les 455 peticions d'asses-sorament que TarragonaImpulsa va atendre l'any pas-sat, 55 han acabat cristal·lit-zant en una empresa.

Tanmateix, el camí a recórrerentre el somni d'un negocipropi i la crua realitat és llargi, gairebé sempre, més difícildel que es preveia inicialment.Molts emprenedors il·lusio-nats al principi acaben ado-nant-se que la seva no és unaidea tan rendible, i que sel'han de pensar millor. "Volemser una crossa real per a lagent. Es tracta de posar aprova els projectes perquè nose la peguin quan arribi elmoment. Tenim acords decol·laboració amb col·labora-dors externs, que ens ajudencadascú en el seu àmbit d'es-pecialització", explica el regi-dor Javier Villamayor.

Amb programes de suport ajoves emprenedors com Yuzz -

per a idees de negoci tecnolò-giques- o Sinèrgies -que volfomentar el naixement denous projectes empresarialscomuns entre estudiants xine-sos i locals de la URV-,Villamayor explica un canvi deparadigma en la forma de tre-ballar de Tarragona Impulsa."Fins ara ateníem els empre-nedors que ens arribaven.Amb aquests i futurs projectes,el que volem és anar a buscar-los nosaltres", afirma.

Crear una empresa no hoés tot, especialment quanes tracta d'una pime.L'escassa capacitat perdiversificar clients i de mer-cats, i les dificultats perfinançar-se condemnenbona part de les empresesal poc de constituir-se.Només un 25% de la vuitan-tena d'idees de negoci quees desenvolupen amb elsuport de la Càtedrad'Emprenedors de la URVacaben tirant endavant. Lameitat no prosperen perquèla idea no és realitzable o béper falta de recursos. I enca-ra, un altre 25% no s'acabade consolidar.

Una de cadaquatre idees tira

endavant

Abril08 2013

ACTUALITAT

Emprenedoria

Escola d'emprenedorsL'elevada desocupació i l'empitjorament de les condicions de treball

disparen l'interès per l'emprenedoria a Tarragona Impulsa

L’intercanvi d’experiències a Tarragona Impulsa enriqueix la visió dels emprenedors per consolidar-se.

"Emprenedor: que no vacil·la aposar en execució els seusdesignis". La definició delDiccionari de l'Institutd'Estudis Catalans és prouclara, i més aplicable que maial món dels negocis. En unconttext de creixent desocupa-ció, l'emprenedoria ha deixatde ser una opció reservada úni-cament a vallents i visionaris, iha esdevingut l'única alternati-va de subsistència per a milersde persones a l'atur.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

Tarragona Impulsava atendre el 2012455 peticions d'assessorament,tres cops més queel 2009

Molts dels usuarissón joves, peròtambé n’hi ha demitjana edat ambuna dilatada experiència laboral

Namibia Coronado, CarolinaCosta i Gemma Ventura són tresdissenyadores que el juliol del2012 van decidir obrir un bardiferent, la Cocotte.L'establiment no es limita a ser-vir cafès a la Part Alta deTarragona, sinó que ha incorpo-rat elements de valor afegit "perdiferenciar-se de la molta com-petència del barri", explicaVentura. La Cocotte, que vadesenvolupar el seu pla de nego-ci amb el suport de TarragonaImpulsa, fa pastissos per encà-rrec, ven objectes artesanals,organitza festes i tallers derebosteria tradicional, i és moltactiva a la xarxa social.

La Cocotte: un bar i més coses

L'Ajuntament hapres la iniciativa enel foment de l’emprenedoria amb els programesYuzz i Sinèrgies

L'EXEMPLE

La creació d’empreses és un fac-tor clau per posar en marxa l’eco-nomia, però, tot i que cada copl’emprenedoria genera mésinterès social, l’enduriment de lescondicions amb què les entitats decrèdit obren l’aixeta del finança-ment frena la majoria de casos. Enaquest context, cada cop mésempresaris busquen alternatives ales fonts tradicionals per obtenirdiners. Una opció a l’alça és elcrowfunding, un concepte impor-tat dels EUA, i que consisteix enexposar públicament un projecteper trobar socis capitalistes i poderllençar l’empresa.

El plantejament és senzill. Estracta de posar en contacte idees icapital a través de webs especialit-zats, uns aparadors selectius i almateix temps accessibles permilions de persones amb estalvisarreu del món. Junt amb una des-cripció del projecte, l’emprene-dor ha de fer públic a grans tretsquant pensa recaptar a través d’a-questa modalitat i quines contra-prestacions rebran la gent que lidoni suport, que tant pot ser unaparticipació de l’empresa, delsbeneficis o en espècies.

Als Estats Units, on el conceptecrowdfunding és molt més cone-gut que al nostre país, els portalsde micromecenatge abarquen japràcticament a totes les especialit-

zacions, des del finançament deprojectes acadèmics (researcha-ble.com o microryza.com), a pro-duccions en l’àmbit televisiu(mobcaster.com). A nivell d’startups i emprenedors, alguns delsportals de referència i en plenafase de creixement entre elsemprenedors dels Estats Unitssón fundable.com, indiegogo.comi rockthepost.com.

A nivell europeu, el portales.Ulele.com ja ha contribuït afinançar 1.500 projectes innova-

dors i creatius. Mentrestant, lesdificultats d’accés al crèdit tradi-cional per part de les empresesespanyoles fa que també al nostrepaís apareguin de forma contínuanous portals especialitzats encrowdfunding.

Una part significativa no registraactivitat al cap d’uns mesos dellançament. En canvi, amb només24 anys, el jove madrileny JavierVillaseca ha aconseguit queSociosInversores.es s’hagi conver-tit de moment en la petita gran

referència del micromecenatge ala xarxa ibèrica.

Aquesta iniciativa va néixer el2011 amb una inversió de 6.000euros i ha estat reconeguda pelSenat i l’Associació d’Usuarisd’Internet com la Millor Empresad’Internet 2012. Entre els 43 pro-jectes empresarials que ja han tro-bat padrins a través del web hi hades d’una agència de viatge per asolters (120.000 euros) fins a unmeeting point per a empresarisrussos a la Costa Blanca (60.000euros). Villaseca té uns 400 pro-jectes en cartera, rep 70.000 visitescada mes, i ha creat una xarxad’inversors, entre professionals iaficionats, que supera el migmiler.

El portal cobra un mínim del5% de les aportacions rebudes perpublicitar un projecte durant 15dies. L’emprenedor que pagui1.200 euros i cedeixi una comissiódel 2%, en canvi, tindrà penjat elprojecte en un lloc prioritari delweb durant 90 dies, difusió a lesxarxes socials i a la xarxa d’inver-sors del site, entre altres avantat-ges. Segons un estudi de l’empre-sa, els projectes que més interèsgeneren entre els inversors hi hales noves aplicacions tecnològi-ques, les energies renovables i elsprojectes de telecomunicacions.

Hi ha altres opcions, i cada copmés més especialització.Goteo.org, Mynbest.com,Injoinet.com, Fandyu.com abar-quen molts propòsits.Especialment dirigides a la posadaen marxa d’empreses i start ups,alternatives a SociosInversores.També hi ha Inverem.es oThecrowdangel, especialitzada enstart ups de base tecnològica.

092013

ACTUALITAT

Emprenedoria

Abril

Abans que arribés la fil·loxera,els Compte vivien rodejats de luxeen un immens casalot a Torroja,com corresponia a una de les famí-lies més poderoses del Priorat. Fauns anys, el Joaquim Calvo i l’AnnaFigueras van comprar Cal Compte iel van transformar en un hotel d’altnivell respectant al màxim l’autenti-citat de la casa. Les estances mésimportants, però, van quedar almarge de la recuperació per faltade pressupost. Restaurar la ricadecoració original del segle XIX, queinclou frescos a les parets i altressumptuosos detalls, per convertiraquest espai en una suite de 80m2 costarà almenys 60.000euros. Per pagar-ho, els propietarisde l’hotel van fer una convocatòriade crowdfunding a calcompte.com.“Vam vendre l’allotjament peravançat i vam recaptar 15.000dels 30.000 que teníem previstos.Si tot va bé, en uns mesos reobri-rem la convocatòria”, explica AnnaFigueras. Molts dels contribuïdorssón clients de l’establiment.

Palau buscamecenesFinançament a la xarxa

Les dificultats d’accés de les empreses al crèdit bancari estimula la creació de portals especialitzats en micromecenatge a Internet

L’any 1997, una campanya dedonacions a Internet va aconseguirrecaptar 60.000 dòlars perquè elgruup de rock Marillion muntés unagira als Estats Units. En plena crisifinancera, el concepte crowdfunn-ding cobra més vigència que mai, ija no es planteja només perfinançar projectes culturals. Cadaccop més portals especialitzats s’o-fereixen com a punt de trobadaentre start ups i socis capitalistes.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

En només uns mesos,sociosinversores.comha contribuït afinançar 43 projectes empresarials

El finançament col·lectiu o micromecenatge, crowdfunding com esconeix al món anglosaxó, ha tingut un alt nivell de propagació els últimsanys com alternativa de finançament a l’àmbit cultural, i gran part de res-ponsabilitat la té el llançament de Quickstarter l’abril del 2009. Des de lla-vors, més de 30.000 projectes creatius han aconseguit finançament publi-citant-se a través d’aquest web, el que suposen més de 350 milions dedòlars. L’èxit d’aquest portal ha fet que en els últims temps s’hagin estèsels webs que ofereixen serveis semblants amb diferències de matís. AEspanya, les referències al camp cultural i creatiu són els websLanzanos.com i Verkami.com, i aquesta última és la que està creixentmés. Des de 2010, aquesta empresa de Mataró ha aconseguit patrocinisper a 745 projectes creatius.

De Quickstarter a Verkami

Els webs especialitzats, un canal idoni per buscar el micromecenatge.

Abril10 2013

PUBLICITAT

La mecànica del projecte, quearrencarà a finals d'aquest mes d'a-bril, consistirà en recollir propos-tes d'empreses representatives delterritori -com ara el Port deTarragona o Idiada-, que es llança-ran com a reptes als estudiants, a fique dissenyin solucions enginyo-ses. Tres instituts de Tarragona, elVidal i Barraquer, Comte de Rius iCal·lípolis, l'Escola d'Hoteleria iTurisme de Cambrils, l'IES JaumeHuguet de Valls i l'IES AndreuNin del Vendrell s'han involucraten el projecte.

Batejada com a 'TarracoLab', lainiciativa es va presentar a laConfederació Empresarial de laProvíncia de Tarragona (CEPTA)."Estem molt preocupants per ladifícil situació actual, que sobretotafecta els joves", va declarar el pre-sident de la patronal, J. AntoniBelmonte. Amb l'objectiu que

actuï de revulsiu, 'TarracoLab'pretén treure suc del talent delsestudiants perquè n'acabin sortintprojectes originals, però sobretot,que es puguin materialitzar perpart de les empreses.

Abans de l'estiu les empresess'encarregaran de perfilar les sevespeticions. Entre octubre i novem-bre serà el torn dels alumnes, ques'hauran d'arremangar i treballarcolze a colze. D'entre totes lesidees que es recullin se selecciona-ran les millors. Aquest reduït grupde prototips que passaran a la fasefinal -no més d'una desena-s'haurà de desenvolupar com aprojectes. Finalment, d'entre elsprojectes finals, se n'escollirànomés un. Els empresaris confienque en sortiran coses "trencado-res".

A tall d'exemple, arran unaexperiència similar, Embrace vaaconseguir inventar una incuba-

dora per a infants prematurs,sense necessitat d'electricitat iadaptant-la a les necessitats delspaïsos pobres. "Tenim joves quali-ficats com mai en un territori ambuns actius extraordinaris, en rela-ció a la indústria, el turisme i la cul-tura; cal aprofitar-ho i capgirarl'actual situació", va destacar JoanRas, coordinador del projecte.

Segons Ras, "volem fer partici-par molta gent generant idees per-què així segur que n'acabarà sor-gint alguna de bona, i volem con-nectar el talent innovador delterritori i generar valor afegit". Enaquest sentit, en el marc d'aquestaaliança entre empreses, instituts iinstitucions del territori, també escrearà una base de dades de per-sones amb talent, consultable aInternet, on hi constaran els jovesi professionals que han desenvolu-pat projectes innovadors, que esta-ran classificats per àrees.

112013

ACTUALITAT

Emprenedoria

Abril

TarracoLab: repte empresariala la creativitat juvenil

Diverses empreses plantejaran problemes als estudiants de ciclesformatius per a que aportin les seves solucions creatives

Centres formatius, empreses i ins-titucions del territori són les trespotes de 'TarracoLab', un prrojectesubvencionat pel Serveid'Ocupació de Catalunya (SOC) i elFons Social Europeu. Diversesemprreses del territori plantejaranproblemes als estudiants de ciclesformatius de grau superior que tinn-dran el repte d'aportar les sevessolucions creatives. Hi participaranset instituts de branques pprofes-sionals molt diferents que sumenmés de 5.000 estudiants.

REDACCIÓ / TARRAGONA

La Cambra de Comerç deReus ha tancat la progra-mació dels Dinars Cambrapels dos propers mesos.Així, el Conseller deTerritori i Sostenibilitat,Santi Vila, serà el protago-nista de la sessió que es rea-litzarà a l'Hotel Brea's elproper dimecres 17 d'abrilamb l'horari habitual, deles dues a les quatre de latarda. La següent sessió,corresponent al mes demaig, serà el dia 2 i anirà acàrrec del president

d'Abertis, Salvador Ale-many. Dinars Cambra ésuna iniciativa que té l'ob-jectiu d'afavorir l'anàlisi i eldebat sobre l'actual situa-ció econòmica entre elsprincipals representantsempresarials del territori.El cicle el va inaugurar elpassat 20 de febrer el presi-dent de la Generalitat,Artur Mas, i també hacomptat amb la participa-ció del president deBodegues Torres, MiquelTorres.

Santi Vila i SalvadorAlemany, propers

convidats als Dinars Cambra

Artur Mas, l’últim convidat als Dinars Cambra. La CEPTA impulsa el projecte.

Esdeveniments empresarials

El consum domèstic d’aiguaa Reus es va situar el 2012 en104 litres per habitant i dia, lamitjana més baixa des que hiha dades estadístiques. Aquestíndex estava situat al voltantdels 120 litres per habitant idia en el període entre 2000 i2004, assolint un màxim de122,68 litres. Des de llavors, eldescens ha estat progressiu iconstant, fins arribar a aquests104. Una xifra que s’aproximaals 100 litres per habitant i diaque, segons l’OrganitzacióMundial de la Salut, és el con-sum que es considera com aestàndard responsable en una

societat desenvolupada com lanostra. En aquests moments,la mitjana de consum aCatalunya, segons l’Agrupacióde Serveis d’Aigua deCatalunya es situa al voltantdels 127 litres.

Si s’analitzen els factors queexpliquen aquesta tendència,és evident que la crisi econò-mica i l’increment de la cultu-ra de l’estalvi que comportan’és un. Però no l’únic, ja queel punt d’inflexió es troba

l’any 2005, en plena bonançaeconòmica. En aquellmoment, les campanyes desensibilització i l’activaciód’una alerta generalitzadadavant la sequera que patiaCatalunya hi van tenir molt aveure per promoure hàbitsmés responsables entre els ciu-tadans, tal com apuntaSebastià Domènech, presidentd’Aigües de Reus: “El descensdel consum domèstic a Reusestà molt probablement rela-cionat amb l’actual crisieconòmica, tot i que l’estadís-tica demostra que també témolt a veure amb els hàbits deconsum responsable que, pau-latinament, ha anat assumintla ciutadania”.

Una tendència sostinguda

L’estadística municipald’Aigües de Reus constata queel consum domèstic d’aigua a

la ciutat entre els anys 2000 i2004 era força estable, al vol-tant dels 120 litres/habitant idia, amb un pic màxim de122,68 litres. És, precisament,a partir del 2004 que la mitja-na de consum (malgrat labonança econòmica) començaa reduir-se sensiblement i hofa coincidint amb dos fets.D’una banda, el llençamentde la campanya “Gota a gotas’esgota”, una iniciativa muni-cipal on s’alertava de laimportància que té una bonaconscienciació sobre el con-sum d’aigua de forma respon-sable. De l’altra, aquell 2004s’activa una alerta generalitza-da davant la profunda sequeraque afectava Catalunya i que

fins i tot va motivar la promul-gació, per part de l’AgenciaCatalana de l’Aigua, d’un pri-mer Decret de Sequera.

Des de llavors, les mitjanesde consum domèstic s’hanreduït any rera any (amb l’úni-ca excepció d’un lleugerrepunt el 2009), fins que elconsum per càpita al municipide Reus s’ha situat als 104litres/habitant i dia de l’any2012. Una magnitud que, enopinió d’Aigües de Reus, mos-tra una clara conscienciació icompromís per part de la ciu-tadania per no malbaratar unrecurs vital i escàs. Cal no obli-dar que, històricament, a Reuss’han hagut d’afrontar impor-tants restriccions en el consumd’aigua, les últimes durant elsanys 80 del segle passat.

Pel que fa al conjunt de laciutat, i malgrat la disminu-ció del consum domèstic, elconsum global va créixer demanera continuada fins al’any 2006, com a conse-qüència de l’increment del’activitat econòmica i delnúmero d’habitants de lapoblació. A partir de l’any2007, coincidint amb l’inicide l’actual crisi i la conse-güent disminució de l’activi-tat econòmica, s’ha produïtun progressiu i constantdescens del consum totald’aigua de la ciutat fins asituar-nos en nivells de fauna dècada, amb el matísque la població total deReus ha crescut en 16.000habitants en aquest períodede temps.

El consum global, a remolc

de l’activitateconòmica

Abril12 2013

ESPECIAL AIGÜES DE REUS

Consum

El consum domèstic d’aigua a Reus s’acosta als estàndards ‘responsables’ de l’OMS

Se situa en 104 litres per habitant i dia, molt per sota de la mitjana catalana que està en 127

Els hàbits dels ciutadans són clau per reduir el consum d’aigua.

L’Organització Mundial de laSalut, l’OMS, marca en 100litres per persona i dia l’estàn-dard consiiderat responsablede consum d’aigua per a unasocietat desenvolupada. L’any2012, a Reus es va arribar als104, confirmant una progressi-va disminució que va començarl’any 2005, després que el2004 s’arribés a un màximhistòric amb 122,68 litres. Laconscienciació ciutadana i lacrisi han estat ells principalsfactors de la millora de la ciu-tat en aquest índex.

REDACCIÓ / REUS

L’OMS fixa com a‘consum responsable’100 litres per habitant i any a leszones desenvolupades

El consum d’aiguava tocar sostre aReus el 2004 i des de llavors s’ha reduït fins arribar almínim actual

La crisi i la conscienciació ciutadana, factors dela millora de la ciutaten aquest índex

De cara al futur, les previsions d’Aigües de Reus no contemplenque el consum per habitant i dia pugui disminuir molt més, ja queles actuals xifres són prou bones i estan en consonància amb allòque preveu l’Organització Mundial de la Salut per a les societatsdesenvolupades. No obstant això, una possible agudització de lacrisi econòmica i l’augment ja anunciat de la tarifa que regula elcànon de l’Agencia Catalana de l’Aigua, podrien fer que aquestesmitjanes es reajustin encara més a la baixa.

Previsions de futur: la crisi i l’increment de tarifes de l’ACA

El 81,3% de la creixentdemanda energètica mundiales cobreix amb combustibles

fòssils: el petroli (32,3%), elcarbó (27,7%) i el gas natural(21,3%), segons dades de laComissió Europea. Aqueststipus de combustibles seguiransent els més rendibles les prò-ximes dècades, però són escas-sos. Les estimacions actualsparlen que les reserves decarbó podrien esgotar-se el2112, mentre que les de petro-li i gas podrien fer-ho el 2042(Shafiee i Topal, 2009). Tot ique els experts argumentenque el subsòl conté encaraenormes jaciments no desco-berts, també és veritat que laseva explotació serà cada vega-da més costosa. Tot plegat, des-perta un gran interès en l'ob-tenció d'energies alternatives.

El problema energètic s'ac-centua amb el creixementdemogràfic. S'estima que lapoblació mundial és de 6.700

milions d'habitants, una xifraque creix a una mitjana de 80milions de persones cada any.Conseqüentment, les necessi-tats d'aigua potable creixen64.000 hm3 anuals. Un con-sum d'aigua que, en paral·lel,també fa que els cabals d'ai-gües residuals augmentin demanera constant i imparable.A Europa, el tractament d'a-questes aigües residuals faràque la producció de fangs dedepuradora creixi dels prop de12 milions de tones anualsactuals fins a més de 13 milionsde tones el 2020 (EuropeanCommission, 2010).

Això obre moltes possibilitatsals tractaments que permetensanejar aquests fangs i produirbiogàs, com la digestió anaerò-bia. Aquesta via és també unafont d'ingressos extraordinarisper a les Estacions Depurado-res d'Aigües Residuals(EDAR). De fet, la produccióde biogàs a partir de fangs noés una idea nova: l'any 1936l'EDAR de Reus generavabeneficis mitjançant la vendade les seves aigües degudamenttractades i el gas produïts alstancs de fangs anerobis.

Actualment, l'utilització demicroalgues per a la producció

de biodiesel s'està revelant comun fracàs, essencialment pelsproblemes que sorgeixen pereliminar completament l'aiguade les microalgues. Així doncs,i com una alternativa per treu-re partit de les microalguescom a vector energètic, cadacop guanya més força el tracta-ment (mitjançant "codigestió")de les microalgues i els fangsde depuració conjuntament.

La depuració deles aigües residuals

La depuració de les aigüesresiduals urbanes es divideixen dos processos paral·lels.D'una banda, la línia d'aigües,en que mitjançant tractamentssuccessius, es va millorant laqualitat de l'aigua fins obtenirl'objectiu establert.Actualment, aquests tracta-ments, de manera molt majo-ritària, inclouen la depuracióbiològica pel sistema de fangsactius en alguna de les sevesdiverses variants. L'altre procésés la línia de fangs, que corres-pon al flux d'aigua on es vaacumulant progressivament lacontaminació separada de l'ai-gua residual inicial. El majorproblema de tot aquests procésradica en la gestió i destí final

dels fangs generats. Es coneix com a digestió ana-

eròbia el procés biològic per al'estabilització dels fangs. Elsprincipals avantatges de la bio-degradació anaeròbia tenen aveure, entre d'altres coses, ambels elevats percentatges d'elimi-nació de matèria volàtil (entreun 40 i un 60%) i l'obtenciód'energia en forma de biogàs,que excedeix àmpliament elscostos energètics d'operaciódel procés. Si a això se sumaque, des de fa una dècada, s'in-vestiga la possibilitat d'utilitzarmicroalgues en la produccióde biodiesel, atesa la gran capa-citat que tenen de sintetitzarlípids, la codigestió de fangs imicroalgues es presenta comuna opció idònia per a la gene-ració energètica.

La digestió anaeròbia de lesmicroalgues també presental'avantatge que el contingutd'aigua no representa cap pro-blema per al procés de genera-ció d'energia. Encara més, elcultiu de microalgues en elsEDAR's es beneficia de l'apor-tació de nutrients que contél'aigua depurada, principal-ment fòsfor i nitrogen, així

com del diòxid de carbónecessari per a la fotosíntesi

que li aporten els gasos decombustió dels motors decogeneració. Igualment, lesmicroalgues poden produirbiogàs amb un elevat contingutenergètic i, alhora, amb unbaix contingut de sofre. Desd'aquest punt de vista, sónnombrosos els avantatges quepresenta la transformaciód'una EDAR tradicional en unabio refineria moderna i autò-noma.

132013

ESPECIAL AIGÜES DE REUS

Eficiència energètica

Abril

Els treballs preliminars delprojecte indiquen que l'objec-tiu és viable. Sense haver fetuna selecció de les espèciesde microalgues, a temperaturamesofílica, s'han obtingutresultats de producció debiogàs similars als fangs ambla microalga d'aigua marina.En definitiva, les microalguessón una biomassa que potcompetir perfectament per laproducció de biogàs mit-jançant digestió anaeròbia ipoder aconseguir la fita queuna EDAR pugui esdevenirautosuficient des del punt devista energètic. A més, lescondicions operatives del'EDAR, fan que sigui un ele-ment essencial pel creixementde microalgues, de maneraque pot proveir diòxid de car-boni per la fotosíntesi inutrients per al desenvolupa-ment cel·lular.

Resultats prometedors

Cap a la depuradora energèticament autosuficient

La URV i Aigües de Reus investiguen com obtenir energia amb la combinació de fangs i microalgues

Aigües de Reus impulsa diversos projectes de recerca per millorar la producció i l’eficiència energètica a les depuradores d’aigües residuals.

El Departament d'EnginyeriaQuímica de la Universitat Rovirai Virgili (URV) i Aigües de Reuscol·labboren en un projecte derecerca que té com a objectiuproduir energia a partir de l'a-profitament i tractament delsfangs de la depuradora i demicroalgues. Es tracta d'acabarconvertint les EstacionsDepuradores en biorefineriescapaces de produir biogas i degenerar recursos econòmicsextra. La innvestigació, duta aterme els últims anys, estàresultant molt esperançadora.Fins al punt que una deepurado-ra podria ser completamentautònoma energèticament.

REDACCIÓ / REUS

Aquest projecte de recerca és possible gràcies a la participacióde diversos organismes, sota la direcció del GRUP CREPI, deldepartament d’Enginyeria Química de la URV. Els fangs utilitzatsprocedeixen de l'EDAR de Reus. Les microalgues utilitzades a lacodigestió van ser cultivades a l'Institut d'Investigació i TecnologiaAgroalimentària (IRTA), ens que depèn de la Generalitat deCatalunya. Les microalgues es van cultivar en una càmera isotèr-mica climatitzada a 20ºC, que consta d'una xarxa de canonadesd'aireació i una bateria de llums fluorescents que proporcionen lail·luminació necessària pel cultiu de les diferents espècies.

Un projecte coral

L'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Reus (EDAR), que vaentrar en funcionament a finals de 2011, va registrar un superàvitenergètic durant el 2012, el seu primer any de funcionament a plerendiment. Durant aquest any, la planta va produir 3.043 MWh d'e-nergia elèctrica, xifra lleugerament superior al seu consum, que vaser de 2.972 KWh/any, permetent la venda del diferencial a la xarxaelèctrica. Tot i aquests bons resultats, Aigües de Reus treballa permillorar encara més la rendibilitat energètica de la planta. En con-cret, es pretén millorar l'estabilitat en la producció de biogàs, quebaixa molt en determinades èpoques de l'any. D'una banda, s'estàestudiant com disminuir les pèrdues de calor durant els diversos pro-cessos. A més, s'estudia implantar la codigestió anaeròbia, que con-sisteix en la introducció d'un substrat en el procés de digestió defangs, de manera que s'augmenti la concentració de matèria orgà-nica. Això permetria que la producció de biogàs augmentés entre el60 i el 70%, duplicant la producció d'energia. L'EDAR de Reus és l'ú-nica de Catalunya que té implantat un sistema de trigineració.Aquesta tecnologia combina la cogeneració habitual (energia elèctri-ca i calor útil) amb la producció de fred mitjançant un sistema d'ab-sorció.

Superàvit energètica l'EDAR de Reus

La sortida de la crisi no seràper tothom igual, ni en el mateixmoment, com no ho va ser l'en-trada. Podem recordar empresesde diferents sectors que un diaestaven més o menys bé i al capd’unes setmanes els havia canviattot. El moment, la intensitat i elsfactors de l’entrada van ser dife-rents en funció del sector i del’empresa en concret. La crisiactual a part d’un context globalté aspectes específics de país id’altres molt sectorials. Aixídoncs unes empreses estan moltafectades i a d’altres gairebé noels afecta. Però que farà que unaempresa surti abans que unaaltra? De què depèn? Podem feruna lectura que ens permetiveure on estem, i sobretot millo-rar la nostra posició de sortida?

La sortida vindrà de fora. Lessenyals de recuperació mésimportants vénen per les empre-ses que estan treballant en mer-cats exteriors. A Espanya la crisiés més profunda que en d’altrespaïsos i la demanda interna, jasigui pública o privada, no seràpas el primer motor de l’activi-tat.

Quan parlem de mercats exte-riors, ens vénen al cap les expor-tacions, però cal recordar que elturisme es nodreix en part de lademanda exterior. La recupera-ció econòmica als països emis-sors pot ser clau perquè el turis-me actuï com a motor. De fet,aquesta obertura a l’exteriortambé ha fet que la demandaturística no es reduís tant comen d’altres sectors. Tanmateixles previsions econòmiques perals principals mercats emissorsde turisme s’han refredat

Precisament per la seva estabi-litat, cal descartar com a motorde la recuperació als mercatsque han estat més estables, pro-bablement els seus creixementstampoc seran tant elevats. Lesnecessitats bàsiques són aquellesque han vist reduir menys la sevademanda durant els darrers 4anys. Per posar un exemple, lagent ha continuat menjant pa ibevent llet. Difícilment quan lasituació millori la gent consu-mirà molt més pa i molta mésllet.

Cal perdre les esperances quela sortida de la crisis vingui dona-da pels governants o per lademanda generada per lesadministracions. Tenir una car-tera de clients plena d’adminis-tracions retardarà el nostremoment de sortida de la crisi, jaque els pressupostos d’aquestescontinuaran sent molt restric-tius.

Les noves tecnologies i la

societat de la informació és unsector que encara està en ungrau elevat de procés de desen-volupament. El principal aspec-te a considerar sobre aquest sec-tor, és que és totalment transver-sal i que d’una manera o altra lesnoves tecnologies poden apor-tar sentit a qualsevol sector i aqualsevol empresa. Val a dirtambé que hi ha empreses queaprofiten aquests canvis i s’intro-dueixen en nous sectors, ennous segments, en noves neces-sitats, però també hi ha empre-ses que no fan el canvi, que no elfan de forma adequada i quemés aviat o més tard acabarandesplaçades. Segurament, undels factors que ha ajudat a queaquesta crisi sigui tant dura és lacoincidència en el temps ambuna era d’importants canvis tec-nològics. Alguns sectors ho hanviscut de forma tremenda comels mitjans de comunicacióescrits o les agències de viatges.

Quin paper juga la innovacióa l’empresa? Des de l’extremque no hi ha cap mena d’inno-vació a que aquest concepte és al’ADN de l’empresa, hi ha unagran varietat. Les possibilitatsque l’empresa surti de la crisi ien surti abans varien totalment.

Els mercats han canviat dràsti-cament des de l’entrada a lacrisi, en el ja llunyà 2008, finsavui. Les necessitats dels clients,la seva actitud davant la compra,la seva capacitat de compra, elsseus valors,... però també han

canviat les formes en com ensrelacionem amb els clients i elnostre entorn. Les empreses queestan orientades al client, a lesseves necessitats i que intentencobrir-les i satisfer-los estan méspreparades per al canvi i per tantaprofitar-se’n de la recuperació.

El preu s’ha convertit en unavariable clau durant aquestaèpoca de crisi. Per una banda,l’elasticitat preu, que determinafins a quin punt la demanda delproducte varia en funció de lesvariacions de preu i d’altrabanda, la capacitat de negocia-ció que tenen els clients sobreaquest preu. A més. dins de cadasector hi pot haver empresesque han decidit basar la sevaestratègia en el preu i d’altresque l’han basat en la qualitat, ladiferenciació, la marca,... Lesempreses que han basat l’es-tratègia en el preu probable-ment hauran sobreviscut mésfàcilment a la crisi, però potserno podran aprofitar la recupera-ció.

En funció de l’estructura delsector també trobarem empre-ses que poden sortir abans queles altres. Probablement elslíders dels sectors sortiran abansque les anomenades empresesseguidores.

No ens podem deixar entreels factors de sortida de la crisil’autonomia financera de l’em-presa i per tant la seva necessitati facilitat en accedir a finança-ment.

Per últim i no menys impor-tant trobem els factors lligats ales persones que hi ha a l’em-presa i a la seva actitud i formade treballar: l’empresari, l’em-prenedor i el lideratge queaporta, els treballadors i la sevaimplicació i mentalització endonar sortida a l’activitat del’empresa,

Al final tot es pot resumir en lanecessitat de ser molt flexiblesper tal d’adaptar-se a les novessituacions, a les noves necessitatsque s’esdevinguin en els propersmesos.

Abril14 2013

ACTUALITAT

Conjuntura

Completa el qüestionari d’autoavaluació per conèixer quinaés la posició de la teva empresa en relació a la sortir de la crisi.Ajuda’ns a conèixer la percepció de les empreses tarragonines!Pots trobar l’enquesta a: www.gabinetceres.com

¿Quan sortirà la meva empresa de la crisi?

L’anàlisi

¿Quan sortirà la meva empresa de la crisi?Fa temps que sentim parlar dela sortida de la crisi. Algunscreuen que serà el segonsemestre de 2013, altres queno serà fins al 2014 o potserencara més enllà. Molts econo-mistes, com l'Anton Costtas,posen l’horitzó a partir del2020.

2013 ABRIL 1i.UNIVERSITARI

L'empresa de base tecnològicaCaptio Tech és la primera recone-guda com a emergent (Start-up) dela URV, perquè ha estat creada perun graduat per la Universitat, JoelVicient. El 19 de març es va signaral Rectorat un acord entre empresai Universitat que estableix aquestacondició.

Es va constituir el 2009 per ini-ciativa de Joel Vicient, enginyertècnic informàtic per la URV, quen'és el director, fundador i admi-nistrador, i en té el 51% de lamateixa. L'acord el van signar elrector de la URV, Francesc XavierGrau, en representació de laUniversitat, i Joel Vicient i DanMoser, director de Màrqueting iVendes, en representació deCaptio Tech, fins ara denominadaOngest Gestiones y ServiciosInternet, SL.

L'objecte de la firma és crearprogramari sota el model SaaS (llo-guer de serveis de programari acanvi d'una quota mensual). Elprincipal producte, comercialitzatamb el nom de Captio el 2012, ésuna aplicació per a telèfons mòbilsque permet gestionar les despesesdel personal en mobilitat a travésd'una fotografia dels tiquets decaixa.

L'equip es completa ambJoaquim Segura, directord'Operacions; Lluís Claramonte,director tècnic, a més de deu treba-lladors, entre les oficines deTarragona i de Barcelona.

Al desembre passat, el Consellde Govern va reconèixer aquestprojecte empresarial com a empre-sa emergent de la URV, d'acordamb el Reglament de creaciód'empreses a l'entorn de la URV,que reconeix aquelles iniciativesempresarials fundades per estu-diants de la Universitat.

Amb aquest reconeixement espretén establir una relació de

benefici mutu entre l'empresa i laURV, en la qual Caoptio Techpodrà acreditar davant de tercersel reconeixement com empresaemergent de la URV i oferir unaimatge de marca. Tant l'objectesocial com l'activitat de negoci del'empresa estan relacionats ambels àmbits de coneixement de laURV en el camp de les TIC, i ja harealitzat projectes d'R+D+I amb laUniversitat.

Inversors de prestigi

Captio Tech ha rebut la col·labo-ració d'inversors de prestigi,experts a posar en marxa empresestecnològiques, com CarlosDomingo (Telefónica R+D), JoanMargenat (SmartBox Plan B), LluísFont (Zyncro), Lluís Faus (Vlex),Jaume Gomà (Segundamano),Román Martín (lnterbel) i el fons decapital risc Venturcup. Entre elsanys 2009 i 2012, l'empresa haobtingut un import proper a 2milions d'euros a través de duesrondes de finançament.

Assessorament a l’emprendor

L'Àrea d'Emprenedoria de laURV fomenta l'esperit emprene-dor entre el personal de la URV, elde la comunitat universitària i eldels grups de recerca que formenpart de la URV mitjançant la difu-sió d'una cultura emprenedora.S'adreça a tots els emprenedors dela comunitat universitària en qual-sevol dels àmbits de la universitat.Assessorar a l'emprenedor idonar-li tots els serveis de suportnecessaris, ja sigui per a la creacióde l'empresa, per a la redacció decontractes de socis o per a redac-ció de contractes de llicència detecnologia així com per temes definançament o d' ajuts, premis oconcursos.

Primera empresa“Start-up” de la URV

La URV ofereix per al curs 2013-14 50 màsters universitaris oficials..Més de la meitat són interuniversita-ris, alguns reben el suport d'institutsde recerca (ICIQ, ICAC, IPHES) id'altres col·laboren amb universitatseuropees. Aquests màsters permetenals estudiants accedir a gairebé 30programes de doctorat en totes lesàrees de coneixement: ciències,ciències de la salut, ciències socialsi jurídiques, enginyeria i humanitats.A més, ofereix 30 programes detítols propis de postgrau, entre màs-ters i diplomes d'especialització,específicament adreçats al mercatde treball i al desenvolupament dela carrera professional.

Estudiar un màster a la URV aug-menta les oportunitats d'incorpo-rar-se al mercat de treball i facilital'accés a les feines més qualificadesal més alt nivell. Així ho indica uninforme de l'Observatori del'Ocupació de la Universitat, elabo-rat utilitzant indicadors de qualitatinternacionals. L’Observatori cal-cula que la qualitat mitjana de l’o-cupació dels graduats en un màsterde la URV augmenta en un 50%respecte a la feina que feien abansd’estudiar-lo. A més a més, és inte-ressant veure que aquesta milloraés relativament ràpida perquè esprodueix en un període d’entre un idos anys després de finalitzar-lo.Per tant, des de la perspectiva deles sortides professionals, estudiarun màster a la URV és una bonaoportunitat d’especialització imillora personal. Des de l'1 demarç i fins al 30 d'abril està obertala primera fase de la preinscripciódels màsters.

Els màsters universitaris estan inte-grats en el pla europeu d'educaciósuperior. En el vessant de capacita-ció professional, aquests estudismilloren les oportunitats perquè ofe-reixen una formació especialitzadad'alt nivell. Alhora, molts s'orienten

a adquirir competències en investi-gació.

La URV és una universitat dereferència a Catalunya i en l'espaieuropeu per la qualitat de la docèn-cia, l'aposta per la formació conti-nuada i l'excel·lència en la recerca,el desenvolupament i la innovació.És una institució pública moderna,

compromesa amb el desenvolupa-ment harmònic de la societat, a par-tir de la generació de coneixement ila formació de professionals i ciuta-dans responsables, i immersa en elsespais europeus d'educació superiori de recerca. Podeu consultar tota l'o-ferta formativa de màsters a:www.urv.cat/postgrau/.

La Universitat ofereix 50 màsters oficials per al curs 2013-14

L’especialització en gestióEl sector de l'enologia i la gestió d'empreses tindrà dos màsters nous a par-tir del curs que ve. D'una banda, un itinerari nou en el màster d'Enologiaque ja s'imparteix però que per primera vegada s'obre a titulats universita-ris que, tot i no estar directament implicats en l'elaboració del vi, hi estaninteressats o treballen en el sector vitivinícola. Aquest nou itinerari està diri-git sobretot a persones titulades en l'àmbit de les ciències socials i jurídi-ques sense formació científica o tècnica prèvia que vulguin orientar la sevacarrera professional a la gestió d'empreses del sector vitivinícola o treballaren departaments relacionats amb el món del vi. Tot i que no dóna com-petències professionals, es planteja com un complement per a aquells ges-tors, especialistes en turisme, periodisme o altres perfils professionals querequereixen un coneixement detallat dels processos bàsics d'elaboració delvi per poder dur a terme feines vinculades a aquest sector. D'altra banda, la Facultat d'Economia i Empresa començarà a impartir apartir del curs 2013-14 el màster universitari oficial de Gestió d'Empreses,que va dirigit a titulats universitaris en un àmbit diferent del de l'economiao l'empresa i té una orientació totalment professionalitzadora. El nou màs-ter pretén oferir als estudiants coneixements i habilitats de gestió per tald'augmentar les seves possibilitats laborals i millorar la preparació per assu-mir aquestes tasques directives.

2013ABRIL2 i.UNIVERSITARI

Set estudiants de Dret de la Universitat d'Hiroshimavan participar, del 17 al 25 de març, en el SeminariMobilitat Humana i Drets Humans, que va tenir lloc alcampus Catalunya. Aquesta estada acadèmica s'emmar-ca en la Xarxa Internacional d'Universitats (INU), a laqual pertany la URV.

A les sessions també hi van assistir estudiants de laURV, i s'hi van tractar temes com el racisme a través deles lleis de migració, la mobilitat lliure de persones a laUnió Europea, polítiques d'igualtat europees, els refu-giats mediambientals, el pluralisme religiós i els dretshumans, i el federalisme i altres formes de govern, quevan impartir sis professors de la URV.

La filosofia de la Xarxa Internacional d'Universitatsparteix del concepte de ciutadania global, i requereixuna participació activa dels membres. La URV és l'únicauniversitat de l'Estat que en forma part, al costat d'uni-versitats de Japó, Suècia, Itàlia, Indonèsia, Austràlia,Corea i EUA.

L'entrada com a membre és selectiva i requereixdemostrar interès per la internacionalització de la uni-versitat. Estudiants de la URV han participat als estiusdels últims anys en seminaris que s'han impartit a laUniversitat d'Hiroshima sobre pau i ciutadania Global, iel Comitè executiu d'INU es va reunir a Tarragona ara fados anys.

Estudiants japonesos fan una estada acadèmica a la URV

El Consell de Govern de la URV defineix l'ajustament pressupostari La sessió del Consell de Govern del 7 de març va aprovar un paquet de mesu-res per ajustar el pressupost de l'any 2013 i aconseguir l'equilibri previst en elscomptes aprovats el 20 de desembre passat. El gruix de l'estalvi de quasi unmilió d'euros necessari per equilibrar el pressupost s'aconsegueix reduint lespartides de suport a la recerca, amb els programes d'investigador actiu i ajutsnacionals (550.000 euros). També es fan estalvis menors en ajuts a la mobili-tat, als programes de postgrau i beques i als centres de recerca propis. Alhora,es preveu compensar en part aquestes minoracions obtenint recursos dels nousprogrames de la Generalitat d'ajut per als màsters i doctorats (375.000 euros).Aquest escenari d'equilibri pressupostari després de tres anys d'ajustos, que hasuposat una retallada acumulada del 20% del finançament públic de laUniversitat, queda pendent dels pressupostos de la Generalitat per als 2013.

L'estudiant Eduard Polo guanya el concurs per dissenyar la carpeta URVEduard Polo, estu-diant d'Arqui-tectura, ha guan-yat la segona edi-ció del concurs dedisseny de la car-peta per als estu-diants de la URV.La seva propostagràfica, seleccio-nada d'entre les 81de presentades, varebre 703 vots d'un total de 2.652 i evoca el trencadís d'Antoni Gaudí ambel color que institucionalment fa servir la URV. L'estudiant rebrà un premi de600 euros i el seu disseny s'utilitzarà per produir la carpeta que es distribuiràa tota la URV durant el curs 2013-14. Els finalistes obtindran un val de regalper un import de 150 euros amb productes de la botiga URV.

Les facultats catalanes d'Humanitats iLletres estudien oferir titulacions conjuntesFixar línies de col·laboració per millorar l'organització de la docència ate-nent criteris que respectin la territorialitat i la qualitat de les titulacions queactualment ofereixen les facultats d'Humanitats i de Lletres de les universi-tats catalanes va ser el motiu de la reunió que van mantenir el 14 de marça Lleida diferents equips de deganat de les facultats de la UB, UAB, UPF,URV, UVic i UdL. Els assistents van posar sobre la taula fórmules diversesper donar resposta als reptes que afecten els graus i màsters d'aquests cen-tres, com ara intercanvis de professorat, col·laboracions en l'organització decursos, així com la possibilitat d'oferir titulacions conjuntes. Aquestes pro-postes es continuaran treballant en una propera reunió que es farà aTarragona al maig.

L'equip de voleibol masculí, medalla d'oren el Campionat Universitari de CatalunyaDe l'11 al 13 de març Tarragona va acollir la final d'esports d'equips delsCampionats Universitaris de Catalunya, en què l'equip de voleibol masculíde la URV va guanyar la medalla d'or. Això li permet participar al Campionatd'Espanya, organitzat per la UCAM a Múrcia, del 6 al 9 de maig. Per orga-nitzar aquestes finals, la URV va rebre la col·laboració del Patronat d'Esportsde Tarragona per utilitzar les seves instal·lacions..

L'ampliació del Centre deRecursos per a l'Aprenentatge i laInvestigació (CRAI) de la seu de laURV al Baix Penedès ja hacomençat. El 22 de març es vacol·locar la primera pedra d'aquestnou espai, amb què es pretén millo-rar els serveis per als estudiants.

El rector de la URV, FrancescXavier Grau, va ser present a l'acteacompanyat per Benet Jané, alcaldedel Vendrell; Joan Olivella, presi-dent del Consorci Universitari delBaix Penedès; Joaquim Nin, delegatdel Govern de la Generalitat, i JosepPoblet, president de la Diputació deTarragona, a més de la comunitatuniversitària de la seu del Vendrell.L'explicació de les obres va anar acàrrec de l'arquitecte XavierRomaní, autor del projecte.

La petita biblioteca que hi ha enun dels edificis del complexSancta Maria Maris es convertirà

en un CRAI, com a la resta decampus de la URV, que ofereix ungran ventall de serveis com la fac-toria, de suport a l'elaboració detreballs docents i acadèmics ambles noves tecnologies, i per a l'au-toaprenentatge de llengües. Totaixò a més del servei bibliotecari,amb 140 places a la sala de lectu-

ra i préstec interbibliotecari dellibres.

El projecte preveu una superfícietotal de 483 m2 en una sola planta,145 m2 més que en l'actualitat, iencabirà altres espais com l'aulad'informàtica de lliure accés, salesde treball, aula de formació i espaide silenci.

Primera pedra de l'ampliació ireforma del CRAI del Baix Penedès

El rector Grau, durant l'acte de col·locació de la primera pedra URV

Els rectors de les universitats públiques deCatalunya van mostrar en un comunicat fet públic el18 de març la seva inquietud pel "rumb pressupostarique pot acabar afectant la qualitat del capital univer-sitari en recerca i educació construït al llarg delsdarrers 15 anys, i en aspectes tan crítics com la for-mació d'investigadors, la política de professorat o lainternacionalització del sistema". Els rectors de laURV, UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL i UOC van

demanar al Govern i l'oposició suport i sensibilitat"per no malmetre per la via pressupostària el que ésun actiu científic i humanístic del país i que consti-tueix la base del seu progrés".

D'altra banda, la Xarxa Vives d'Universitats va reite-rar en un altre comunicat el seu compromís amb larecerca i la innovació de qualitat, i va instar els respon-sables regionals, estatals i de la UE a mantenir l'apostapressupostària fixada al programa Horitzó 2020.

Preocupació per la situació econòmica universitària

Garantir l'efectivitat de les ordresde protecció en casos de violència degènere és l'objectiu del projecteeuropeu Epogender, que lidera laURV de la mà de la professora deDret Constitucional Laura Román.Els dies 11 i 12 de març va tenir llocla trobada inicial del projecte, alcampus Catalunya.

L'equip de treball internacionalestà integrat per 22 investigadors del'Estat espanyol, Polònia i Bulgària. Elprojecte Epogender s'emmarca en elprograma Daphne III de la ComissióEuropea. Té com a principal objectiusupervisar la correcta harmonitzaciói execució de l'ordre de proteccióeuropea a les víctimes de violènciade gènere als 27 estats membres.Aquesta ordre pretén que les mesuresde protecció adoptades en un estatmembre es mantinguin i continuïnen qualsevol altre estat al qual es tras-lladi la víctima.

El pla de treball es divideix en duesetapes, que corresponen als dos anysde durada del projecte. Durant el pri-mer any es recollirà informació delsestats membres de la Unió Europea,a través d'un qüestionari dissenyatper realitzar un seguiment exhaustiude la legislació vigent en matèria deviolència de gènere, incloses lesmesures de protecció a les víctimes iels procediments que s'han iniciatper adaptar les lleis de cada país a la

directiva europea de protecció a lesvíctimes (Directiva 2011/99/EU).Amb les dades obtingudes, es realit-zarà una anàlisi comparada i trans-versal de la informació, es farà un pri-mer balanç global sobre la matèria ies delimitarà l'estat de la qüestió enl'àmbit teòric.

La segona etapa consistirà a redac-tar un manual que inclogui indica-dors i l'adaptació a la Directiva2011/99/EU (el que es coneix, en ter-mes jurídics, com a transposició de laDirectiva). El document integrarà lesconclusions obtingudes de l'anàlisi apartir de les respostes del qüestionarii de la recopilació d'informació quehauran fet els experts i investigadorsimplicats. A més, els resultats s'utilit-zaran per complir la dimensió pràcti-ca del projecte, que consistirà aimpartir cursos d'especialització diri-gits a professionals que treballen amb

violència de gènere i difondre'n elcontingut a la societat civil. Aquestatransmissió de coneixements tindràlloc de manera simultània en els tresestats implicats en el projecte i podràseguir-se en línia a través dels canalsde comunicació habilitats a aquestefecte: la pàgina web i els comptesde Facebook i de Twiter.

Epogender està liderat per investi-gadors de les universitats Rovira iVirgili de Tarragona i l'Autònoma deBarcelona, i està coordinat i dirigitcientíficament per Laura Román(URV) i Teresa Freixes (UAB). Abanda, inclou especialistes de dife-rents àmbits (jutges, advocats, fiscals,assessors, membres de la policia,etc.), tant de l'Estat com internacio-nals (de Polònia i Bulgària), que ofe-reixen al projecte el caràcter multi-disciplinari un enfocament teòric ipràctic.

La Secretària d'Estat d'R+D+I del Ministeri d'Economia i Competitivitat,Carmen Vela, va visitar el 15 de març el campus Sescelades de la URV, on vaconèixer de primera mà les instal·lacions i les activitats de l'Institut Catalàd'Investigació Química (ICIQ) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humanai Evolució Social (IPHES). A més d’entrevistar-se amb el rector de la URV,Francesc Xavier Grau, Vela, acompanyada del subdelegat del Govern aTarragona, Jordi Sierra, i del portaveu a la Comissió d'R+D+I al Congrés,Alejandro Fernández, va visitar primer els laboratoris de l'ICIQ. El director d'a-quest organisme, Miquel Àngel Pericàs, va destacar el compromís de l'Institutper obtenir recursos propis, bé a través de les convocatòries competitives -setinvestigadors de l'ICIQ tenen una ERC Grant- o bé a través de col·laboracionsamb la indústria, com ara les unitats mixtes amb Henkel i amb Esteve.

Durant la visita a l'IPHES, Carmen Vela va destacar que aquest centre ésl'"excel·lència i qualitat posades al servei de la ciència" i va afegir que l'ICIQbusca la multidisciplinarietat, un fet que permet, en qualitat i en excel·lèn-cia, tenir publicacions anuals en les millors revistes del món. Vela també varemarcar la implicació d'aquest organisme en altres territoris, no nomésestatals.

2013 ABRIL 3i.UNIVERSITARI

La Secretària d'Estatd'R+D+I visita

el campus Sescelades

Projecte europeu per protegir les víctimes de violència de gènere

Guia pràctica per detectardiscriminacions a InternetLa URV intervindrà en la confecció d'unaguia europea pràctica per detectar discrimi-nacions a Internet. És el projecte I:CUD(Internet: Creatively Unveling Discri-mination), en què participa el grup de recer-ca Anàlisi Social i Organitzativa de la URV,que ha estat seleccionat pel programaFinançament en Drets Fonamentals iCiutadania , de la Direcció de Justícia de laComissió Europea. El projecte, que ha obtin-gut la millor valoració entre els 208 presen-tats a la convocatòria competitiva, té l'ob-jectiu el desenvolupar un model innovadorperquè les persones més vulnerables puguindesemmascarar la discriminació a Internet iactuar contra el racisme existent a les xarxessocials. Per fer-ho, els socis elaboraran unaguia metodològica i es dissenyaran activitatsper reforçar l'apoderament dels joves d'en-tre 15 i 30 anys més exposats a la discrimi-nació.

II Premi Algos a la tascacontra el dolor infantilEl grup de recerca Algos de la URV, dedicat a lainvestigació, estudi i tractament del dolor infan-til, i l'empresa Grünenthal, han convocat el IIPremi Algos per a empreses o entitats que haginrealitzat alguna acció de lluita contra el dolorinfantil. Les candidatures es poden presentar finsal dia 30 d'abril. El guardó distingeix qualsevolpersona jurídica (empreses, fundacions, associa-cions de malalts, ONG, etc.) que hagi donatsuport a alguna acció relacionada amb la lluitacontra el dolor infantil, que l'hagi promogut odut a terme, durant tot o part del temps transco-rregut entre l'1 de gener de 2011 i el 30 d'abrilde 2013. L'objectiu del premi és fomentar elconeixement del problema que representa eldolor infantil. En la convocatòria es destaquenaquelles iniciatives que promouen la qualitat devida d'afectats i familiars, que formen i eduquenprofessionals en l'estudi i el tractament del dolorinfantil, que l'investiguen o que creen, consoli-den o milloren infraestructures per a l'atenció a

aquesta població. Més informació a:http://www.dolorinfantil2013.com/es/premio-algos.

Els integrants del projecteGLAS, a TarragonaGLAS (Gènere, Aprenentatge Permanent iClasse Social) és un projecte europeu que estu-dia com es pot facilitar l'accés a l'educaciósuperior a col·lectius amb risc d'exclusió socialtravés de la formació al llarg de la vida. Elsmembres del projecte es van reunir els dies 19 i20 de març al campus Catalunya, on es vantractar temes com la formació continuada,parant atenció a com es desenvolupen aquestesestratègies en les institucions d'educació supe-rior. També es va fer especial atenció als profes-sionals dedicats a facilitar l'accés dels grupsobjectius del projecte, sobretot dones i individusde classe treballadora, a l'educació superior. Esvan analitzar els recursos necessaris per als pro-fessionals, i es va comprovar quins dels que ara

existeixen són útils i quins s'han de crear percobrir les necessitats de suport.

Innovació en productes alimentaris per a esportistesEls dies 21 i 22 de març van tenir lloc alCentre Tecnològic de Nutrició i Salut de laURV les Jornades sobre Innovació enProductes Alimentaris per a la NutricióEsportiva i sobre Nutricosmètica, organitzadesper l'Associació Empresarial Innovadora deNutrició i Salut (AINS). En la primera jornadaes va tractar com es pot optimitzar el rendi-ment i la recuperació de l'esportista a travésde la nutrició, fent ús dels coneixements mésrecents en nutrició esportiva i dels nous pro-ductes i suplements ergogènics del mercat dela nutrició esportiva. En la segona jornada,dedicada a nutricosmètica, es va presentar unestudi d'ingredients i fonts naturals per desen-volupar productes amb propietats saludablesdirigits a aquest sector.

Imatge de la visita de Carmen Vela al campus Sescelades URV

Imatge de la trobada inicial del projecte URV

2013ABRIL4 i.UNIVERSITARI

El rol del directiu i els atributs del lideratge, als Seminaris MBAToni Solé, soci director d'Smart Management, és el professional convidat al'MBA Seminar que tindrà lloc l'11 d'abril a les 19 h al Centre deTransferència de Tecnologia i Innovació (CTTi). Solé impartirà la conferèn-cia "El nou rol del directiu. El futur comença avui", que s'emmarca en elsseminaris que el màster de Direcció i Gestió d'Empreses de la URV orga-nitza periòdicament. Durant aquest mes, concretament el 17 d'abril, tindràlloc un altre seminari en el qual el coach de directius i professor col·labo-rador d'ESADE Rajaram Govindarajan parlarà sobre "Els atributs del liderat-ge que permet créixer com a persona". Les persones interessades en l'edicióde l'MBA del proper curs poden assistir a la sessió informativa que tindràlloc el 25 d'abril. Més informació a: http://mbaurv.oasi.org.

Conveni amb l’Ajuntament de Tarragonaper ampliar Sescelades i fer una residènciaDos convenis urbanístics signats entre la URV i l'Ajuntament de Tarragonapermetran a la Universitat disposar de més sòl destinat a equipament educa-tiu. El primer acord obre la porta a que la Universitat pugui expropiar 27.210m2 ubicats al polígon d'actuació PAU-65, que possibilitaran engrandir elcampus Sescelades. D'acord amb el segon conveni, l'Ajuntament cedirà a laURV 7.000 m2 de sòl d'equipament públic en una zona propera tant al cam-pus Catalunya com al campus Sescelades. La intenció és destinar aqueststerrenys a construir una residència universitària sota règim de concessió. Lacessió és a canvi de la superfície per construir de la qual disposava la URVdavant del Rectorat, a la plaça de la Universitat a Tarragona.

Un 3,4% dels beneficis de les eòliques va recaure sobre els municipisEls municipis que allotgen centrals eòliques van rebre un 3,4% dels ingres-sos que van obtenir les companyies elèctriques, unes instal·lacions quedonen feina a un 1% de la població de la localitat. Aquestes són algunes deles conclusions de l'"Estudi sobre l'impacte econòmic de l'energia eòlicalocal a Catalunya", que es va presentar el 27 de març a la Granadella(Lleida). El treball ha estat elaborat per Sergi Saladié, professor delDepartament de Geografia de la URV. Referències d’altres països europeuscom Alemanya indiquen que el 50% de les eòliques estan en mans dels ciu-tadans i per tant els guanys són del 100%. A França, el 33% dels beneficisd’aquestes centrals són per als municipis.

Jornada de portes obertes de la URVper a les famílies, el 20 d’abril

Conèixer les instal·lacions, el pro-fessorat i els estudis que ofereix laURV in situ és la millor manera d'a-propar-se a la Universitat. Per això,com cada any, s'organitzen diver-ses jornades de portes obertes. Elsdies 6, 20 i 21 de març es van obrirels centres en diversos horaris peracollir la visita dels futurs alumnesi per facilitar la possibilitat que se'npugui visitar més d'un. En aquestesjornades van passar per les facultatsmés de 1.700 joves. La terceraJornada de Portes Obertes 2013 télloc el proper 20 d'abril, amb lanovetat que en aquesta ocasiótambé s'adreça a les famílies. A les Jornades de Portes Obertesels joves poden fer visites guiadespels centres universitaris i ser ate-sos pels responsables dels ensen-yaments, que els expliquen lescaracterístiques dels plans d'estu-

dis, les activitats estudiantils, elsserveis universitaris i també elspermet aclarir dubtes que simplifi-quin l'elecció acadèmica. Podeu consultar els centres i els

horaris de la Jornada del proper 20d’abril al següent enllaç:http://www.urv.cat/futurs_estu-diants/1er_i_2n_cicle/info_centres_secundaria/portesobertes.html.

El Centre de Transferència de Tecnologia iInnovació renova els distintius de qualitat

El Centre de Transferència deTecnologia i Innovació (CTTi) de laFundació URV (FURV) ha obtingutnovament dues certificacionsimportants: la de la gestió de laqualitat ISO 9001:2008 i la norma-tiva UNE 166002:2006, de gestióde la recerca, desenvolupament iinnovació.El 21 de febrer passat l'entitat cer-tificadora TÜV Rheinland va tornara acreditar que el CTTi té implan-tat i aplica un sistema de gestióintegrat de qualitat i R+D+I. Igualque l'any passat, el CTTi continuasent el primer i únic centre detransferència de tecnologia públicde l'Estat espanyol que ha aconse-guit aquesta darrera certificació. Amés, ja va ser pioner l'any 2007enla implantació de la normativaUNE-EN ISO 9001:2008, de gestióde la qualitat.Aquest sistema integrat aporta unvalor afegit a la gestió dels projec-tes de transferència de tecnologiad'R+D+I que realitzen els investi-gadors de la URV, i permet conso-lidar la imatge empresarial delCTTi, així com la seva competitivi-tat entre les entitats del sector enl'àmbit nacional i internacional.Les empreses Blau Advisors i

Markerama Consultors Associats,S.L. han col·laborat en el procés decertificació. El manteniment delsistema de gestió es realitza mit-jançant l'aplicació webBoonsaiOI, creada per l'empresaSIMPPLE, SL, que va ser derivadade la URV.

Funcions del CTTi

L'any 2010, el CTTi de la FundacióURV es va constituir com a Unitatde Valorització de la UniversitatRovira i Virgili (UV-URV) i aplega

les àrees de transferència de tecno-logia, propietat industrial iintel·lectual, emprenedoria i Ajuts. La UV-URV té com a missió laidentificació, protecció, valoritza-ció i comercialització de les inven-cions que duen a terme els investi-gadors de la URV amb la finalitat detransmetre aquests descobriments ala societat, i al mateix temps, obte-nir un retorn per a la URV i per alsseus investigadors. La UV-URV repsuport d'ACC1Ó de la Generalitatde Catalunya i del Ministerio deCiencia e Innovación (MICINN).

El CTTi té la seva seu a la Fundació URV URV

Visita dels estudiants al campus Sescelades URV

El próximo verano se prevéque concluyan las obras deampliación del Moll de laQuímica, una obra con la que elPort y el clúster químico deTarragona reforzarán su compe-titividad. Para el Port, las nuevasinstalaciones refuerzan su papelde hub (puerto de distribución)en productos químicos e hidro-carburos y consolidan su lideraz-go en estos ámbitos. Las obras seestán desarrollando según lo pre-visto y ya se han fondeado todos

los cajones y se ha terminado elcierre perimetral. A finales delmes de enero llegó al Port deTarragona la draga Marco Polo,que ha llevado a cabo las opera-ciones de dragado.

A grandes rasgos, esta amplia-ción permitirá ganar 1.200metros en la línea de atraque des-tinada al sector químico y 800hectáreas de terreno. Se mejora-rán notablemente los calados, demanera que los barcos de mayortamaño que circulan actualmen-te podrán operar en el Port deTarragona, mejorando las econo-mías de escala de las operaciones.La ampliación del Moll de laQuímica ha supuesto una inver-sión que ronda los 80 millones deeuros y supondrá un importantesalto en la competitividad, tantodel Port de Tarragona como delsector químico de la zona, el másimportante del sur de Europa.

Interés entre los operadores

La ampliación del Moll de laQuímica ya tiene un primerinquilino. Vopak Terquimsa haacordado recientemente unanueva concesión de 4 hectáreas

con la Autoridad Portuaria deTarragona en la zona de laampliación. Esta nueva conce-sión incluye el traslado y amplia-ción de uno de los tres atraques

utilizados por Terquimsa, el atra-que 4, que fue reubicado deforma exitosa durante 2012 enuna operación conjunta, coordi-nada entre Terquimsa y la APT.

Vopak Terquimsa es una alianzaentre la holandesa Vopak y laespañola CLH enfocada en elalmacenamiento de líquidos agranel y especializada en quími-cos. El nuevo atraque contarácon 15 metros de calado y másde 200 metros de línea de atra-que. Estas condiciones posicio-nan a Tarragona como uno delos pocos puertos delMediterráneo en ser capaz deatender súper tanqueros de quí-micos, potenciando su rol dehub en el Mediterráneo en estesector. La ampliación del Moll dela Química ha despertado el inte-rés de los grandes operadores deeste sector. Además de las cuatrocompañías que actualmente ope-ran en el Port de Tarragona(Terquimsa, Repsol, Noel yTepsa), hay muchas expectativasen que un quinto gran operadorpueda sumarse a esta lista.

Abril 152013

PORT

Infraestructuras

A lo largo del pasado2012, el muelle de laQuímica del Port deTarragona movió más de 2millones de toneladas deproductos químicos. Con lafinalización de las obras deampliación se prevé que estacifra se multiplique expo-nencialmente. Se estimaque, con el estímulo de lasnuevas instalaciones, las car-gas en este sector podríanllegar a los 4 millones detoneladas en 5 años y a los 8millones a partir de 2025.

Crecimiento exponencial en tráfico de productos químicos

La ampliación del Moll de la Química, en la recta final

El proyecto ha costado alrededor de 80 millones de euros y estará finalizado el próximo verano

El Port de Tarragona ganará 1.200metros de línea de atraque y 18hectáreas de terreno para sus ope--raciones des del Port deTarragona. Esta es la ficha técnicade la ampliación del Moll de laQuímicca que está ya en su rectafinal y que supondrá un importantesalto de competitividad para elsector y para el Port.

REDACCIÓN / TARRAGONA

Las nuevasinstalaciones del Port reforzaránsu liderazgo en elMediterráneo en el sector químico

Con esta ampliación, el Moll de la Química gana 18 hectáreas de superfície y 1.200 metros de amarre.

La instalación del nuevo escá-ner de contenedores del Port deTarragona está siguiendo los pla-zos previstos. El escàner ha sidodesarrollado y fabricado por laempresa Nuctech CompanyLimited Spolka ZOO e incorporala tecnología más avanzada parael reconocimiento de carga.Desde el pasado 1 de marzo, seestán llevando a cabo tanto elmontaje de los sistemas auxiliaresdel escáner como la incorpora-ción del equipo informático y lasala de control. A lo largo de lospróximos días, se realizaran las

pruebas finales del aparato y supuesta en marcha,Posteriormente, serán los serviciosaduaneros de la AgenciaTributaria los que autoricen laentrada en servicio del escáner decontenedores.

El escáner es una herramientaque permite un salto productivoimportante, ya que agiliza los trá-mites aduaneros y hace patente laapuesta del Port de Tarragonapor la calidad y la innovación. Lafunción del escáner, instalado enlos grandes puertos españoles, esla revisión no intrusiva de conte-nedores en el recinto aduanero,asegurando el correcto control de

las cargas. Este sistema de inspec-ción de vehículos y contenedoresagiliza el transporte de mercancí-as del Port de Tarragona.

Cuando esté operativo, el escá-ner podrá revisar cada hora entre20 y 25 unidades de vehículos concontenedores de 40 pies. Otraespecificación técnica a destacares que la mercancía examinada semantiene inmóvil y es el escánerel que se mueve. La puesta enmarcha de este sistema se traduci-rá en un refuerzo de la protecciónde los ciudadanos ante amenazasexternas en materia de seguridad,salud pública, protección delmedio ambiente y derechos de los

consumidores.La disponibilidad de este escá-

ner ha hecho necesaria la cons-trucción de un nuevo edificio decarácter industrial, que alberga lasinstalaciones necesarias para suubicación. Este nuevo edificio,destinado a la inspección aduane-ra del Puerto de Tarragona, está

situado enfrente del Punto deInspección Fronteriza (PIF), en elmuelle de Andalucía, creando unnúcleo de inspección conforma-do por diferentes edificios que lle-varán a cabo de manera eficientela inspección de las mercancías,tanto de contenedores como deproductos a granel.

El nuevo escáner de contenedoresestará a punto durante este semestre

REDACCIÓN / TARRAGONA

El escáner del Port está en fase de pruebas.

La nueva herramienta agilizará los trámites aduaneros

Abril16 2013

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Promoció econòmica

"Estem sembrant pel 2015". Aixíresumeix l'actual estratègia deVandellòs i l'Hospitalet de l'InfantJoan Ramon Benaiges, tècnic res-ponsable d'IDETSA, l'organismemunicipal que vetlla pel desenvo-lupament econòmic del municipi.Fidel a la seva estratègia dels últimsanys, l'Ajuntament i IDETSA volenaprofundir en la diversificacióeconòmica que ha de permetrereduir la dependència de l'econo-mia local del sector nuclear. Uncamí iniciat a mitjans dels anys 90després que el tancament deVandellòs I a conseqüència d'unincendi provoqués un daltabaixeconòmic al municipi i que ara, a14 anys vista de la data de tanca-

ment de Vandellòs II, s'intensifica. El polígon industrial Les Tàpies

va ser a mitjans dels 90, i continuasent-ho avui en dia, l'espai físicconcebut per canalitzar la progres-siva diversificació econòmica almunicipi. Amb uns 200.000metres quadrats i 87 empreses resi-dents que ocupen el 83% de laseva superfície, la seva és una histò-ria d'èxit que tindrà continuïtatamb Les Tàpies II, la nova faseconstruïda per Incasol. Comptaamb 100.000 metres quadrats méssituats just al davant de Les TàpiesI i s'espera que quedi llest per aoferir als inversors en els propersmesos.

Un dels motius que explicaaquest èxit és la seva ubicació pri-vilegiada, just en un nus de comu-nicacions viàries que vertebren lescomarques meridionals deCatalunya: l'AP-7, l'A-7, la C-44 capa l'interior... Aquest avantatgegeogràfic ha facilitat l'arribadad'inversions a Les Tàpies. Un pro-cés, però, que no hauria estat tanreeixit sense les polítiques d'estí-mul impulsades des del'Ajuntament i IDETSA. Una apos-ta que renova l'actual equip degovern amb una línia de subven-cions econòmiques per a les deno-minades inversions "d'alt impac-te", les que generen llocs de treball

i dinamisme al municipi. L'altrepal de paller ha estat i és el dotar alpolígon dels millors serveis perquèels empreses que ja hi són s'hi tro-bin còmodes i l'àrea sigui atractivaper a potencials inversors.

Fibra òptica i pla de mobilitatFidel a aquesta estratègia, el

municipi ja treballa en el desple-gament d'una nova xarxa de tele-comunicacions de nova generacióque doni servei a tot el polígon. Elregidor de Promoció Econòmica,Miguel Ángel Garcés, argumentaque "els polígons en general tenenuna assignatura pendent en lestelecomunicacions. Les empreses

d'avui en dia necessiten més amb-ple de banda i les màximes garan-ties en aquest servei. Si els oferimaixò, tindrem un avantatge com-petitiu i el posicionament dle nos-tre pol´gon milorarà molt. L'altramillora en la que treballaVandellòs i l'Hospitalet de l'Infantés un nou pla de mobilitat. El plainclou un replantejament i millorade la circulació de vehicles i perso-nes, més senyalització, nous acces-sos i la construcció d'una d'àread'aparcaments a la zona centre delpolígon. Tot plegat, "amb l'objec-tiu de tenir una oferta prou atrac-tiva per tornar a atreure inversionsquan arribi la reactivació econò-mica", conclou Joan RamonBenaiges.

Superfície: 201.821 m2 (LesTàpies I) i 105.757 (Les Tàpies II)Ocupació Les Tàpies I: 83%Empreses Les Tàpies I: 87

Les xifres de Les TàpiesVandellòs i l'Hospitalet reforça

l'aposta pels seus polígons industrialsL'Ajuntament implantarà una nova xarxa de telecomunicacions i millorarà la

mobilitat a Les Tàpies I, mentre que Les Tàpies II està llest per acollir noves activitats

Panoràmica del polígon industrial Les Tàpies.

Vandellòs i l'Hospitalet està fentels deures. Des de fa anys, el muni-cipi està creant les condiciions perevitar els riscos del monocultiunuclear. I en aquest sentit, el polí-gon industrial Les Tààpies és lapedra angular de la seva diversifi-cació econòmica. En un momentde crisi com l'actual, en què lesinversions empresarials escasse-gen, els esforços se centren encrear les millors condiccions perquèel municipi sigui atractiu per a lesempreses un cop arribi la reactiva-ció econòmica. I això passa percomptar amb uns polígons indus-trials amb els millors serveis.

D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Una quinzena d'empresaris amb negocis alpolígon industrial Les Tàpies han creat unaassociació per impulsar el seu desenvolupa-ment. L’entitat neix per ser l'interlocutor dereferència per tal d'orientar l'Ajuntament iles administracions sobre quines són lesnecessitats dels empresaris, millorant aixítambé el potencial del polígon per atreurenoves inversions. Entre aquestes millores,n'hi ha dues que ja estan sobre la taula i quees començaran a introduir pròximament: lainstal·lació de fibra òptica a tot el polígon i laimplantació d'un nou pla de mobilitat inter-na. El president de l'Associació EmpresarialLes Tàpies, Òscar Serrano, explica que"enguany es compleixen 20 anys que es vacomençar a construir aquest polígon i el seu

desenvolupament ha estat bo, però crec queés important que, a partir d'ara, els empresa-ris donem la nostra opinió per potenciarencara més les seves possibilitats i les de lesnostres empreses, especialment davant lasituació actual".

Una de les reivindicacions de l'associació

és una millora estètica que permeti superarel concepte clàssic de polígon industrial perconvertir-se en un polígon mixte, adequattambé per a les diverses activitats comercialsque hi ha implantades. "Hem de fer el polí-gon més atractiu pels clients de les diversessuperfícies comercials i de serveis que hi haal polígon. Això es pot fer amb més zonesenjardinades i altres actuacions que estemvalorant", defensa Serrano. El president del'associació creu que Les Tàpies té unes granspossibilitats com a àrea comercial: "Som albell mig de la demarcació de Tarragona,equidistants gairebé amb tots els seusextrems. Si ho fem bé, atreure'm compra-dors i això serà bo per a les empreses i pelmunicipi", conclou Serrano.

Neix l'Associació Empresarial Les Tàpies per impulsar els serveis i l'atractiu del polígon

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Abril 2013 17

En el context d'IDETSA,Vandellòs i l'Hospitalet del'Infant té un ampli programade foment i suport a l'empre-nedoria del municipi, l'altragran via de diversificacióeconòmica. Una d'aquestes ini-ciatives és el SAE, on elsemprenedors reben dels tèc-nics municipals l'orientacióque necessiten durant el pro-cés de creació i consolidaciódel seu negoci. En els set anysd'existència del servei, s'hanatès més de 500 consultes quehan donat lloc a la creació d'uncentenar d'empreses, amb uníndex de supervivència de gai-rebé el 80%.

A més de rebre aquest asses-sorament, els emprenedorspoden acollir-se a l'ofertamunicipal d'espais. D'una

banda, les 9 naus i els 18 des-patxos que hi ha al Viverd'Empreses i el ViverTecnològic. De l'altra, la nove-tat de l'espai coworking, unasala de 80 metres quadrats que

està a disposició dels professio-nals free lance que no podenpermetre's un local propi.

Les empreses que es consoli-den tenen al seu abast tambéajuts econòmics que en poden

facilitar el creixement. Les sub-vencions s'atorguen per la con-tractació de veïns aturats i perla creació de projectes innova-dors i activitats estratègiquesper al municipi.

Pel que fa a la formació,IDETSA ofereix una quarante-na de cursos anuals, amb for-mació teòrica i pràctica, quesón seguits per més de 600 per-sones. Les matèries són diver-ses: administració, comptabili-tat, comerç, informàtica, idio-mes, turisme, energia... Lanovetat del programa de for-mació d'enguany són els 'pro-grames a mida', cursos per for-mar professionals en les activi-tats en què es preveuen mésoportunitats laborals al munici-pi i el seu entorn en els pro-pers anys, com són la logística,la restauració o la gestió fores-tal.

1. Nova sala de coworking, espai per a professionals free

lance. 2. Mostrador d’IDETSA. 3. Cursos de formació, cada

cop més orientats a les activitats amb futur. Impuls a l'emprenedoria

D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Promoció econòmica

Assessorament, espais, ajuts econòmics i formació, clausd'una inversió d'esforços amb retorn garantit

Fan auditories energèti-ques a les llars per demostrarl'estalvi que suposa adquiriruna caldera de biomassa. Elsseus honoraris queden inclo-sos en la retallada de despe-sa en energia que generenels seus sistemes.

CooperativaLes Atxes

Portal d'internet especialitzaten el món de la pesca. Ofereixd'una manera àgil solucionsintegrals per gaudir d'aquestesport, des de la informació deles millors zones per practicar-loi l'organització dels viatges allloguer del material.

Dpesca.com

Empresa dedicada a la fabri-cació de brioixos i productes depastisseria especialment pen-sats per a persones que patei-xen al·lèrgia a la lactosa, l'ou, laproteïna de la vaca i la fruitaseca, així com dels seus deri-vats.

Natsalut

Els fruits

Vandellòs i l’Hospitaletcompta amb un ampli programa defoment i suport a l’emprenedoria delmunicipi

Tres exemples d'empreses que es consoliden sota el paraiguadels programes municipals de suport a l'emprenedoria

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Abril 201318

Entrevista

- Bona part de l'estratègia de diver-sificació econòmica de Vandellòs il'Hospitalet de l'Infant passa pertenir sol industrial en les millorscondicions. Després de l'èxit delpolígon Les Tàpies I, ja tenenenllestida la segona fase, LesTàpies II. Quan començarà a acolliractivitat?Estem pendents que ens connec-tin els serveis elèctrics per recep-cionar-lo en les properes setma-nes. Pel que fa a les activitats, ja hiha una empresa molt interessadaen instal·lar-s'hi que n'ocupariauna part molt important. Tambétenim l'altre polígon, La Porrassa,on tenim previst donar llicències apartir del mes de juny. Hi ha dosempreses esperant per instal·lar-

s'hi immediatament: Lidl iMercadona. - Més enllà d'aquests nous espais,quines altres iniciatives tenenentre mans per estimular les inver-sions empresarials i potenciar lesque ja estan en marxa?Estem preparant la instal·lació defibra òptica a Les Tàpies I, que ensdonarà un diferencial competitiurespecte a altres territoris. A més,estem impulsant un projecte demillora de la mobilitat interior aaquest polígon. També oferimavantatges fiscals, amb una orde-nança que bonifica a les empresesque s'instal·lin aquí i que tinguinun gran impacte en termes d'ocu-pació i dinamisme. Tot plegat,perquè estem convençuts quehem d'utilitzar els recursos que

tenim i que no tenen altres muni-cipis per ser atractius per a lesinversions. - Parlant de Les Tàpies I, s'acabade constituir una associació queaglutina les empreses que hi haallotjades. Què pot aportar? Per nosaltres, és una bona manerade canalitzar el diàleg amb elsempresaris per conèixer les sevesinquietuds i necessitats. Es tractad'escoltar-los per poder fer lesactuacions que els permetin estarcòmodes, que també ens serviranperquè el polígon sigui més atrac-tiu de cara a futurs inversors.L'objectiu de tots plegats és queno sigui un polígon a l'ús, que esvegi abandonat, amb brutícia.L'hem de fer atractiu, amb bonsaccessos, una mobilitat adequada i

els millors serveis. - En aquesta línia de diàleg amb elsempresaris també hi ha una taulaque exerceix de punt de trobadaentre tots els sectors del munici-pi... Si, és un organisme per crearsinergies entre el teixit empresa-rial del municipi, l'Ajuntament,Idetsa i les grans empreses energè-tiques que tenim al terme. La ideaés que el nostre teixit tingui lesmillors opcions quan aquestesgrans empreses assignen contrac-tes de serveis o obres diverses.Volem incrementar el feed backen aquest àmbit. - L'any passat van aprovar un pro-grama de subvencions per a la con-tractació d'aturats. Quin impacteha tingut?

Limitat, pel mal moment generalde l'economia. Ara mateix és difí-cil que les empreses petites con-tractin. Pel que fa a les grans, noens agrada, però actualment totho fan mitjançant subcontractes,cosa que fa més difícil que agafinpersones del municipi. - La principal d'aquestes empreses,ANAV, ha reduït la seva aportacióper a projectes del municipi. Els125.000 euros de 2012 passen azero aquest any. Com pot afectaraixò els programes del'Ajuntament? Ens obligarà a ser estrictes i a revi-sar algunes polítiques que veniende l'època de l'expansió econòmi-ca. Prioritzarem el mantenimentde la despesa social, però potseralguna partida no podrà ser la queera. Pel que fa a les entitats,aquests diners són importants pera les seves activitats, però els hau-rem de fer veure que la situació hacanviat i que ens haurem d'ajustar-hi. Algunes activitats es podenredimensionar per repartir elsajustos i fer-los allà on facin menysmal. - Una manera de compensar-ho,almenys parcialment, podrien serels fons per a la diversificacióeconòmica que els municipis nucle-ars van pactar el 2010, però que demoment no compten amb el vist-i-plau del govern. Com està aquesttema? Estem esperant la resposta delministeri després de l'última visitaque vam fer fa unes setmanes aMadrid. Són fons finalistes moltimportants per afavorir la diversifi-cació econòmica i els projectesmancomunats entre diversosmunicipis. Si aconseguim desblo-quejar-los ens poden anar moltbé. La clau, però, és aplicar-los bé:menys estudis i més actuacions

‘Els nostres recursos han de servir per fer un municipi atractiu per a les inversions’

Alfons GarciaAlcalde de Vandellòs i l’Hospitalet

D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infantcontinua immers en el procés dediversificació econòmica que lii per-meti afrontar amb garanties el seufutur després del tancament de laseva central nuclear. Perr això, elseu alcalde, té clar que la inversióen desenvolupament econòmic ésprioritària. Garcia sap que aramateix les grans inversions són difí-cils, però aposta perquè el munici-pi estigui en lees millors condicionsper atreure activitat un cop arribi lareactivació. Alfons Garcia prioritza la inversió de recursos en la diversificació econòmica del municipi.

concretes. - Una altra plataforma a la que per-tanyen per tractar d'aconseguirmillores pel municipi és la Mesad'Alcaldes de l'Energia, la MADE.En quin punt estan?No hem avançat massa. Hi haviasobre la taula un seguit de reivin-dicacions com obtenir descomp-tes en el consum energètic de lesempreses per afavorir la nostradiversificació econòmica, però nohi ha hagut massa progressos. - A un altre nivell, formen la MIDIT,que amb Tivissa i Pratdip treballapel desenvolupament econòmicdels tres municipis. Quines són lesseves accions més immediates?Creiem que és un bon model decol·laboració públic-privat perimpulsar activitats i fer que el terri-tori sigui competitiu. Una de lesiniciatives que tenim sobre la taulaés crear un fons d'inversió territo-rial amb aquestes les grans empre-ses, la Cambra de Comerç,l'AEQT... Volem un entorn queafavoreixi l'emprenedoria. No estracta de tenir diners, sinó de teniruns protocols d'acompanyamentper fomentar l'auto ocupació, quela gent es posi al dia, que s'obricamí. El 18 d'abril, per exemple,celebrem una jornada per analit-zar els nínxols d'ocupació que sónuna oportunitat per al territori. - En aquest sentit, impulsen uncanvi de rumb per a la formació,precisament per orientar-la cap ales activitats amb més possibili-tats...Efectivament. No podem fer lamateixa formació que fèiem fa 5anys. Hem d'apostar per àmbitsamb recorregut per davant, ambvalor afegit. Es tracta d'invertir elsdiners en coses que ens permetinpensar que estem sembrant i quemés endavant en recollirem els

fruits. - On creu que hi ha aquestes opor-tunitats per al seu municipi?En diversos àmbits, treballem ambdiverses opcions. Però una d'ellesés la logística. Estem en una zonaque és un cruïlla de camins, i hohem d'aprofitar. - El comerç pot ser una d'aquestesalternatives de futur?Si, però sabem que és complicat,perquè ens falta tradició i perquèfins ara ha estat una activitat com-plementària o estacional, vincula-da als mesos forts del turisme. Totplegat, ha minvat la capacitatemprenedora del municipi enaquest sector. Ara tenim gent mésformada que hauríem d'aconse-guir que en fessin la seva activitatprincipal. Hem d'aprofitar lesoportunitats de creixement delcomerç que ofereixen el turisme ila bona capacitat econòmica delsveïns. - Com es pot afavorir aquest canvide model des de l'Ajuntament?Amb l'assessorament i suportd'IDETSA, però també des de l'ur-banisme. Estem fent actuacionsper potenciar el centre històricdel municipi per potenciar-lo, perfer-lo més atractiu. També ambajuts per contractar o per millorarles instal·lacions. - Pel que fa al turisme, tenen unaoferta consolidada i regular, fona-mentalment a l'Hospitalet del'Infant. Poden créixer més? Elsinteressa?Difícilment. Hi ha una manca d'o-ferta hotelera i és difícil que hihagi inversions. Però tenim unsturistes molt fidelitzats i els hemde continuar donant els serveisque els han fet apostar per nosal-tres. D'una banda, les activitatsque organitzem perquè la sevaestada sigui més atractiva. De l'al-

tra, estem millorant el patrimoniamb una rehabilitació de la mura-lla de l'Hospital i la dignificació alnucli antic, amb el projecte deremodelació de la plaça del Pou.A més, aquest estiu obrirem unanova oficina de turisme al nucliantic, a Cal Forn. La nostra idea ésque no sigui només un lloc on esreparteixin tríptics. S'ha de donarmés contingut al visitant, se li hade donar una visió exhaustiva dequè pot visitar i perquè, en la líniade les tendències actuals dels turis-tes, que cada cop són més exi-gents a l'hora de buscar el deno-minat turisme de sensacions. - Els atreu el desembarcament delsrussos a la Costa Daurada?És un públic difícil per a nosaltresperquè no tenim el producte deluxe que ells busquen. Ni a nivelld'oferta hotelera, ni comercial... - A nivell general, quins són elsgrans objectius de la legislatura,que està a punt d'arribar al seuequador? No ens hem marcat com a objec-tiu fer cap gran equipament.Pensem que estem dotats sobra-dament, es tracta de mantenir-los.La prioritat són les actuacions quemillorin la qualitat de vida de lespersones, especialment en l'àmbitdels serveis socials. L'altre gran eixde la legislatura són les interven-cions per cohesionar els diferentsnuclis, per relligar-los. - Pel que fa a l'atur, veuen possibi-litats de reduir-lo?Ho esperem. Entre els nous cen-tres comercials de Mecadona iLidl, una benzinera, i la graninversió que planifiquem a LesTàpies II, creiem que podem dis-minuir notablement l'atur con-juntural i baixar-lo pràcticamentals nivells estructurals que hi ha almunicipi.

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Abril 2013 19

El model turístic de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant téen el Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs un indubtable actiuque contribueix a atreure i fidelitzar turistes i a promocio-nar el municipi. Les seves instal·lacions i activitats repre-senten un valor afegit que contribueix a fidelitzar el turistahabitual de la zona.

A més, les seves aigües acullen competicions de diversesespecialitats, com el Campionat de Catalunya de la ClasseOptimist d'enguany, que se celebrarà el 18, 19, 25 i 26 demaig d'enguany. Aquestes activitats representen un granaparador per promocionar Vandellòs i l'Hospitalet del'Infant com a destinació turística. El club compta amb 637socis i una escola de vela, amb més de 200 alumnes al capde l'any. Actualment, està tramitant la seva ampliació, quesuposarà duplicar el nombre d'amarres arribant al miler i lasuperfície de serveis per al soci. Amb aquesta ampliació, elClub Nàutic Hospitalet-Vandellòs es convertirà en un delsmés importants de Catalunya.

El Club Nàutic, pol d'atracció de turisme

Les competicions que organitza el Club Nàutic són un aparadorpel municipi com a destinació turística.

Entrevista Turisme esportiu

ESPECIAL LA POBLA DE MAFUMET

Abril 201320

Entrevista

- L'aturada de la construcció vagenerar atur, però també queun fre al creixement demogràficdel municipi, molt accentuat enels últims anys. Els ha anat bé?Han quedat ben dimensionatsdins del seu model de poble?Però La Pobla no ha deixat decréixer i seguirà fent-ho, enca-ra que és veritat que en elsúltims anys el ritme de creixe-ment ha estat menor. Però enels últims 10 anys hem passatde 1.220 veïns als 3.200 actuals,la qual cosa suposa un aug-ment demogràfic del 145%.Com a tot arreu, per la crisi,actualment tenim habitatgesbuits, no som una excepció.Som un municipi relativamentpetit amb equipaments, serveisi comoditats de les grans ciu-tats. És a dir, oferim els avan-tatges i comoditats de viure enun poble amb les infraestructu-res i serveis de les ciutats. I totaixò a només 10 minuts de laplatja. Això fa que seguim crei-xent i que siguem un lloc ideal

perquè les persones i lesempreses s'instal·lin a LaPobla. - Per què creu que La Pobla ésun bon lloc per a les famílies iles empreses?No ho dic només jo, pot pre-guntar-ho als veïns i veïnes delmunicipi i a les empreses. LaPobla de Mafumet és una zonaideal per viure i per invertir.Disposem de tots els serveis iequipaments necessaris pergarantir una gran qualitat devida als nostres veïns. Tenimdues llars d'infants municipals,instal·lacions esportives, esco-la, llar de jubilats, casal cultu-ral... etc. A més, estem treba-llant perquè aviat sigui realitatel nou centre educatiu en elnostre municipi que englobi

tota l'etapa d'ensenyamentobligatori. És a dir, tenimcobertes totes necessitats de lesfamílies en un municipi en elqual els impostos i el preu del'habitatge són baixos. Tot aixòfa que sigui un lloc ideal perviure i instal·lar-se. - Què li ofereix La Pobla deMafumet a les empreses quevulguin invertir al seu territori?Oferim tot allò que les empre-

ses necessiten i que els aportaun valor afegit i competitiuque beneficia el seu desenvolu-pament i creixement. Em refe-reixo a una situació privilegia-da amb bones i ràpides conne-xions: a 4 km de l'estació del'AVE, a 7 km de l'aeroport, a 9km del port i amb connexiódirecta amb l'A27. Som unmunicipi que dóna suport ifacilitats a les empreses perquès'instal·lin al nostre territori,amb unes excel·lents infraes-tructures al costat del complexpetroquímic més gran del sudd'Europa, i on la pressió fiscalés reduïda i l'Ajuntament estàsanejat. No tinc cap dubte queLa Pobla és un bon lloc per alsemprenedors. Instal·lar-se a LaPobla de Mafumet, tant per afamílies com per a empreses,és una decisió encertada. - La proximitat amb grans plan-tes químiques com la refineriade Repsol o les instal·lacionsde Dow és el motor econòmic alseu municipi. A banda delsllocs de treball directes quegeneren, com s'aprofita el seuimpacte? L'arribada de la indústria en ladècada dels 70 va suposar uncanvi important en el modeleconòmic del nostre municipi.Fins llavors, la nostra economiaes basava, principalment, enl'agricultura, però amb l'arriba-da del complex industrialpetroquímic passem a una eco-nomia lligada al sector secun-dari. Aquest canvi també vasuposar un impuls del sectorserveis per atendre a totes lespersones que van arribar alnostre municipi per viure-hi i

‘La Pobla és un bon lloc pera emprenedors’

Joan Maria SardàAlcalde de La Pobla de Mafumet

D.R. / LA POBLA DE MAFUMET

L’alcalde de La Pobla de Mafumet,Joan Maria Sardà, té en l’hospitali-tat del municipi una de les ssevesprioritats de govern. Hospitalitatper als veïns i també per a lesempreses. Això és tradueix een unmunicipi amb un gran nivell de ser-veis a la ciutadania que ha estat undels factors que ha poossibilitat elcreixement demogràfic dels últimsanys. Tot i que la crisi ha f renatuna mica aquest procés, Sardàcreu que La Pobla té atractius sufi-cients com perquè continui en elspropers anys.

Els serveis al ciutadà són la prioritat del govern municipal de Joan Maria Sardà.

‘Oferim tot allò

que les empreses

necessiten i que els

aporta un valor afegit

i competitiu en una

situació privilegiada’

treballar-hi. - Com és la relació del seumunicipi amb la indústria?Durant els més de 40 anys derelació que hem viscut, li pucassegurar que l'experiència ésmolt positiva per a ambduesparts. Les bones relacionsentre la indústria i els munici-pis que l'acullen és beneficiosaper a tothom. Aquesta relacióha de basar-se en un compro-mís permanent d'inversió enseguretat, d'inversió en millo-res mediambientals i un com-promís ferm amb els municipisque l'acullen. - Quines són les prioritats del'Ajuntament de La Pobla deMafumet? La nostra prioritat són les per-sones, els veïns i veïnes de LaPobla de Mafumet. Per això lesnostres prioritats són impulsarl'ocupació i l'emprenedoria,l'educació, la nostra gent gran,la cultura i les polítiques d'àm-

bit social. Malgrat la crisi, LaPobla s'ha convertit en elsúltims anys en un poble desen-volupat amb molt serveis i equi-paments de qualitat. Som unpoble actiu i emprenedor. - És bo per a La Pobla que elseu alcalde sigui diputat delParlament de Catalunya? Sens dubte. Si no fos bo per aLa Pobla jo no seria diputat, nim'hagués presentat en les llis-tes al Parlament de Catalunya.La Pobla té un equip de governmolt vàlid i capaç, i això fa quesigui un ajuntament molt actiui sempre molt ben atès. A més,

cada dia tenim més activitatsamb l'exterior i amb altresadministracions públiques, perla qual cosa ser diputat delParlament ens facilita tenirmés relacions amb institucionsi entitats de la societat catalanai altres administracions. D'altrabanda, també crec que és boque existeixin representants demunicipis que portin alParlament les problemàtiques ila veu dels pobles petits deCatalunya, com és el meu cas. - Acaben d'inaugurar el nouAjuntament, estan satisfets delresultat?

Sí, estem molt satisfets. Era unanecessitat per al municipi queja és una realitat. I ho hemafrontat una vegada hemcobert i dotat al municipi demés i millors serveis i infraes-tructures, després de potenciari cobrir les necessitats educati-ves, socials, esportives i deseguretat. Perquè era unanecessitat i no una prioritat, hohem fet una vegada hemcobert les necessitats de lespersones. Necessitàvem moder-nitzar les instal·lacions perpoder donar un millor serveid'atenció als veïns i veïnes. No

cal oblidar que en els últims 40anys el creixement demogràficde La Pobla ha estat d'un275%, per tant l'ajuntament hahagut d'adaptar-se i créixeralhora que el municipi. Al nouedifici tenim reserva d'espai isales polivalents que serveixenper realitzar cursos, formació,conferències, etc. És a dir, elnou ajuntament cobrirà les

necessitats presents i futuresdel nostre municipi i dels nos-tres veïns i veïnes. Per a nosal-tres ha estat un honor que elPresident de la Generalitat,Artur Mas, hagi volgut inaugu-rar amb nosaltres la Casa de laVila, la casa de tots els poble-tans i pobletanes.

El nou edifici de l’Ajuntament permet millorar el servei als veïns.

ESPECIAL LA POBLA DE MAFUMET

Abril 2013 21

Entrevista

‘La Pobla de

Mafumet és una

zona ideal per viure

i per invertir’

‘És important que

els representants dels

municipis portem al

Parlament la veu dels

pobles petits de

Catalunya’

Abril22 2013

EMPRESES

Telecomunicacions

Un any més, i per segon anyconsecutiu, l'edifici de FiraReus tornarà a acollir la NitEmpresarial 2013, la trobadadel sector empresarial de lesnostres comarques, que esdurà a terme aquest mes d'a-bril. La trobada servirà perlliurar els GUARDONSCEPTA 2012, uns premis quecada any reconeixen lesempreses de la província deTarragona que excel·leixenen la seva tasca.

L'eslògan d'enguany de laNit Empresarial és 'TerritoriCoopetitiu. Fem pinya'. Lafrase vol expressar la necessi-

tat de cooperació i de sumaresforços dels diversos agentsdel territori per enfilar larecuperació econòmica: socie-tat civil, universitat, empresa i

estaments polítics. Per afavorirel ritme de la NIT, enguanys'inverteix l'ordre de les duesparts de l'acte. Per tant, el pri-mer bloc constituirà el tempsde reconeixements als pre-miats i empreses guardonades,mentre que el segon blocconstituirà la part acadèmicade la NIT, amb la presència deponent Josef Ajram i la taularodona empresaris del territo-ri al col·loqui final, moderatper la periodista Núria Solé.

Pel que fa als guardons, esreparteixen en les següentscategories: el Guardó d'HonorCEPTA i els que reconeixen ala Millor Empresa 2012, laTrajectòria Empresarial, la

Projecció Internacional, laInnovació, l'Emprenedoria,l'Empresa Familiar, la Creaciód'Ocupació, i el GuardóInserció / Inclusió Social. Una

setantena d'empreses de lademarcació de Tarragona hanpresentat candidatura a aques-tes distincions que concedeixla patronal.

Presentació de la Nit Empresarial de la Cepta a FiraReus.

Reus acollirà la 13a NitEmpresarial de la CEPTA

"La telefonia IP ha evolucionatdurant els darrers 10 anys a unritme vertiginós, i que a dia d'avuiés una eina imprescindible a qual-sevol empresa". Així de clar ho téel Xavier Artigau, director deSetel, una empresa de Tarragonaespecialitzada en telecomunica-cions i que ha situat aquesta tec-nologia en el centre de la seva

estratègia comercial. Artigauexplica que el desenvolupamenttecnològic d'aquesta modalitat detelefonia ha arribat a un nivellòptim. "Els nostres clients valorenmolt l'estalvi, que oscil·la entre un40% i un 70%, però les presta-

cions que ofereix la telefonia IPtambé són molt atractives", expli-ca Artigau. "La qualitat de la veu,per exemple, actualment és moltbona. Els nostres productes incor-poren el sistema QoS, que garan-teix la màxima qualitat als seus

usuaris", assegura. Dins del capítol dels avantatges

d'aquest tipus de telefonia fixa,destaca també la possibilitat queofereixen les centraletes virtualsde la telefonia IP de ser autoges-tionades a distància. "S'hi potaccedir des de qualsevol lloc, iaixò obre molt les seves presta-cions", destaca Xavier Artigau,que posa èmfasi també en la uni-ficació telefònica de les diversesseus de l'empresa que permet elsistema. En aquest sentit, els diver-sos productes de Setel permetenque el consum telefònic de totesles dependències d'una organitza-ció quedi inclòs a la mateixa fac-tura. A més, les trucades entreaquests punts dispersos es consi-deren trucades internes, amb larebaixa de cost que això suposa."La telefonia convencional tambého pot fer, però és més complex.Amb el nostre sistema, n'hi haprou amb una línia ADSL", acla-reix Artigau.

A banda d'aquests avantatgesespecífics, la tecnologia IP ofereixtotes les prestacions de la telefo-nia convencional: desviamentsdirectes i indirectes, bústia de veu,

operadores automàtiques, etc...Xavier Artigau compara el desen-volupament d'aquesta tipologiade telecomunicacions amb el queestà passant amb la gestió delsarxius al núvol. "Abans tothomvolia infraestructures pròpies,molt cares i difícils d'adaptar a lesnecessitats canviants. La xarxapermet solucionar aquests dosaspectes: és més barat i fa possibledimensionar el servei a cadaclient", raona Artigau.

L'experiència com a garantia

A més de la qualitat dels seusproductes de telefonia IP, Setelofereix la garantia de més de 40anys treballant en el camp de lestelecomunicacions. "Vamcomençar amb el telex, els faxos,petites centraletes analògiques...",recorda Artigau, que creu que elssecrets del seu èxit són "estar sem-pre al dia, treballar amb lesmillors marques, adaptar-nos alscanvis i, molts cops, anar-hi perdavant". Setel té més d'un milerde clients a tots els sectors: laindústria, el turisme, el comerç,les administracions públiques...La gran majoria, de la demarca-ció de Tarragona. La formació alsseus clients perquè puguin explo-tar al màxim els productes queadquireixen i el servei post-vendaper solucionar dubtes o incidèn-cies són els altres segells de pro-fessionalitat de Setel. A banda dela telefonia IP, l'empresa treballatambé amb servidors, xarxes,wimax, videovigilància i altresàmbits relacionats amb lainformàtica i les telecomunica-cions.

Els productes que comercialitza Setel són de l'em-presa catalana Voz Telecom, que des de Cerdanyola haaconseguit el liderat en telefonia IP per a empreses al'Estat espanyol, amb més de 10.000 clients. Els seusproductes s'ajusten a les necessitats de cada empresa,amb un elevat grau de flexibilitat. A grans trets, són:

-Serveis sense centraleta. En aquesta opció, el siste-ma és 100% virtual, amb ADSL fins a 20 MB. Per aempreses d'entre 2 i 6 telèfons, hi ha el servei OigaaOffice, des de 69 euros al mes. Si es necessiten méslínies, l'adequat és l'Oigaa Enterprise, des de 125 eurosal mes. Els preus són proporcionals al nombre de telè-fons i minuts que es contracten. Si se supera aquestlímit, es passa a tarifar per minut, a preus inferiors alsdels operadors tradicionals.

-Serveis amb centraleta pròpia. Oigaa Direct és el ser-vei de línies IP, trucades i internet més segur complet i

econòmic del mercat. Amb Oigaa Direct es pot connec-tar amb seguretat qualsevol centraleta, ja sigui analògi-ca, XDSI o IP, a la xarxa de veu IP de VozTelecom, ireduir així la factura telefònica i d'accés a internet demanera immediata.

-Videoconferència en alta definicció. OIGAA Meeting ésel servei gestionat de videoconferència en el núvol deVozTelecom. Dissenyat perquè les empreses i profes-sionals puguin realitzar reunions de treball amb múlti-ples assistents connectats a Internet, de manera fàcil,segura, econòmica i amb qualitat d'imatge i so HD,obtenint els mateixos resultats que els esperats en lesreunions presencials. OIGAA Meeting, al ser un serveien el núvol, no requereix de la compra d'equips i per tantés sense inversió. A més, OIGAA Meeting es pot utilitzardes de qualsevol ordinador de sobretaula, portàtil, o dis-positiu mòbil (smartphone o tablet).

Opcions diverses per a cada tipus de client

Setel Comunicaciones, referents en telefonia IPEls seus paquets de contractació s'adapten a les necessitats de cada empresa

i permeten estalvis d'entre el 40 i el 70% en la factura de telèfon

Xavier Artigau, director de Setel.

En època de disminució de cos-tos, la telefonia IP constitueixuna gran oportunitat perquè lesemprreses rebaixin la seva des-pesa en telecomunicacions.Setel, empresa de Tarragonaamb més de 40 anys d'expe-riència en aquest camp, ofereixdiversos paquets de contracta-ció adaptats a les necessitaatsde cada empresa.

DANI REVENGA / TARRAGONA

El 'broker' JosefAjram i la periodistaNúria Solé, estrellesd’una edició centradaen les oportunitats del territori

Les centraletes virtuals es podenautogestionar adistància i operar demanera unificada desde seus diverses

REDACCIÓ / REUS

EMPRESES

Abril2013 23

REUS EMPRESA

REDACCIÓ / REUS

El regidor d'Innovació,Empresa i Ocupació, MarcArza, el gerent territorial deSociedad de Prenvenciónde Nueva Activa, JoanBenages, i el director -gerent d' Activa Mutua2008, Miquel Angel Puig iTarrec, van signar un conve-ni de col·laboració segons elqual Activa Mutua i REDES-SA col·laboraran en temesde prevenció de riscos labo-rals i de seguretat a lesempreses. Segons aquestconveni, les empreses vincu-lades a REDESSA que con-tractin els serveis d'ActivaMutua, tindran un des-compte directe d'entre el 5 iel 10%, en funció de l'activi-tat que realitzin, en la con-tractació dels serveis d'a-questa empresa. Així, espoden contractar serveisrelacionats amb el pla deprevenció de riscos laborals,

suports formatius, supervi-sió de documentació, for-mació de treballadors, inves-tigació d'accidents greus oassessorament en matèriade prevenció de riscos labo-rals. També s'ofereixen ser-veis en l'especialitat de segu-retat en el treball, d'higieneindustrial, d'ergonomia ipsicosociologia aplicada i de

medicina de treball. De la seva banda, REDESSAfacilitarà la informació delsserveis que ofereix ActivaMutua i es faran accionsdivulgatives de manera con-junta, en el marc de la pre-venció de riscos laborals,per tal de mantenir infor-mats als viveristes d'aquestsaspectes.

Les empreses de REDESSA que contractin els serveis d'Activa Mutua tindran descomptes

El Reus Fòrum d'Inversió, oportunitat per trobar finançament

REDACCIÓ / REUS

Fins el dia 12 d'abril està obertel període per participar alReus Fòrum d'Inversió que esdurà a terme el dia 25 d'aquestmes a les instal·lacions deTecno-redessa, amb l'objectiude fomentar la iniciativaemprenedora i de facilitar elfinançament per a empresestant de nova creació com aque-lles que tinguin previst un plade creixement. El Reus Fòrumd'Inversió està organitzat perREDESSA, l'Ajuntament deReus, Reus Capital de Negocis ila Xarxa BANC (BusinessAngels Network Catalunya). Lainscripció al Fòrum la podenformalitzar tant les empreses iels emprenedors que vulguinpresentar els seus projectes,com els inversors que estiguininteressats en invertir en algunsdels negocis que es presentin através de la pàgina web deREDESSA: www.redessa.cat. Abanda d'inversors particulars,el Fòrum concentrarà també ainversors de la Xarxa BANC,una institució privada que posa

en contacte a inversors privats -coneguts com business angels- ia emprenedors i empresarisque cerquen finançament peral desenvolupament dels seusnegocis.Un cop recopilats tots els pro-jectes, a partir del dia 15 d'a-bril, començaran les activitatsdirigides a preparar l'exposicióque els emprenedors haurande fer davant dels inversors i latria dels projectes més ben valo-rats, ja que al Fòrum només espodran exposar un màxim de 5o 6 empreses. Paral·lelamenttambé es faran activitats desti-nades a formar i motivar alsnous inversors. Així, s'arribaràal Fòrum el dia 25 d'abril ambtota la feina prèvia tancada, demanera que la jornada es con-cretarà en només un matídurant el qual està prevista lapresentació de 5 o 6 projectes iposteriorment, una sessió denetworking entre empresaris iinversors. Un cop finalitzat elFòrum, es duran a terme ses-sions de seguiment per tal decreuar els interessos entreempreses i inversors.

Miquel Àngel Puig, director d’Activa Mutua, i Marc Arza, regidord’Empresa de l’Ajuntament de Reus durant la signatura del conveni.

Abril 24 2013

ESTIL DE VIDA

Esdeveniments gastronòmics

REDACCIÓ / REUS

Dijous 11 d'abril a les vuit delvespre tindrà lloc la inaugura-ció de la Ganxet Pintxo al res-taurant Portofino, que serà elquilòmetre zero de la ruta. 53establiments aportaran lesseves creacions inèdites enaquesta edició. El preu novariarà i es mantindrà en elsdos euros i mig per tapa i quin-to Estrella Damm. Un juratprofessional serà l'encarregatde determinar els tres guanya-dors d'aquesta edició. Com java succeir en les anteriors con-vocatòries, el jurat distribuiràels establiments participants entres corones concèntriques perpoder garantir la igualtat d'o-portunitats, especialment a

l'hora de valorar el vot popularque serà orientatiu pels mem-bres del jurat.

El vot popular l'atorgarantots els que facin la ruta, quetindran l'oportunitat de votarles tres millors tapes. Hopodran fer als mateixos establi-ments on hi haurà una urna dela Ganxet Pintxo. A més tots elsque hi participin entraran,automàticament, en el sorteigde diversos premis com són un

cap de setmana d'enoturismeen una casa rural del l'àmbitterritorial de la Cambra, unàpat per a dues persones en unrestaurant d'estrella Michelin iun àpat també per a dues per-sones en un dels establimentsparticipants a la GanxetPintxo.

En aquesta edició també s'a-torgarà el premi GanxetLlengua. És una col·laboracióamb el Centre de

Normalització Lingüística quees va iniciar a la finalíssima del2012. En aquest cas, es volenposar en valor els establimentsque tinguin una especial sensi-bilitat en l'ús de la llengua cata-lana en la seva retolació, en elcontingut de la seva carta i,naturalment, en l'ús del catalàen la relació amb el client.

Com és habitual els que vul-guin fer la ruta tindran a laseva disposició la guia ensuport paper, anomenadaGanxeta. S'han editat 30.000guies que reprodueixen les 53tapes. Al revers hi ha el plànolde la ciutat amb la localitzacióde cada establiment. LaGanxeta també es podrà desca-rregar des de la pàgina webwww.ganxetpintxo.cat. Per aaquesta edició, la GanxetPintxo afegeix l'aplicació per amòbils a la seva llista de canalsde difusió, on també hi hafacebook i twitter. L'aplicacióes podrà descarregar des de lamateixa guia en suport paper.

La Ganxet Pintxo comptaamb el patrocini d'EstrellaDamm, el suport del'Ajuntament de Reus i lescol·laboracions de KOM KALAutoservei Majorista,l'Associació d'Hosteleria deReus i Baix Camp, el Centre deNormalització Lingüística, LaUnió de Botiguers de Reus, elTomb de Reus, la Federaciód'Associacions de Veïns deReus i l'agència ReusPromoció.

La Ganxet Pintxo s'allarga fins a Sant Jordi

Torna la Ganxet Pintxo amb el seu repertori de tapes inèdites.

La inauguració seràdijous 11 d’abril alPortofino, un delsestablimentsdebutants

Entre l'11 i el 23 d'abril tindràlloc l'edició de primavera de laGanxet Pintxo. Tretze dies enquèè les tapes agafaran el prota-gonisme a la vida social deReus, amb 53 establiments par-ticipants, vint d'ells per primercop. La Cambra de Comerç hadecidit allargar l'esdevenimentfins Sant Jordi pper aprofitar l'em-branzida de la Diada.

53 establiments participaran a la quarta edició de la ruta de tapes de Reus, un 40% per primer cop

REDACCIÓ / SALOU

Malgrat el mal temps, labona resposta de públic per-met confirmar que SaborSalou s'ha consolidat com unatrobada anual de referènciaque ajuda a desestacionalitzarla temporada turística. Unaltre fet significatiu és que lafira ha comptat amb molts visi-tants de poblacions dePonent així com d'Aragó,

Navarra i País Basc amb sego-nes residències a la CostaDaurada que aprofitenaquests tres dies per visitarSalou, a més del gran volumde visitants provinents delCamp de Tarragona, Terresde l'Ebre i l'àrea metropolita-

na de Barcelona. L'alcalde de Salou, Pere

Granados, va manifestrt laseva satisfacció per l'èxit asso-lit en aquesta tercera edicio del’esdeveniment: "Creiem queestem consolidant aquesta fira, que s’està convertint en un

punt de trobada important delsector. Tot i que el temps noha acompanyat, sí que hemconstatat que molta gent jaconeixia la fira i el producte.Això indica que estem en elbon camí per assolir l'objectiumarcat".

Èxit de visitants a la tercera edició delSabor Salou, tot i el mal temps

El passeig Jaume I de Salou va acollir l’esdeveniment. A banda de les degustacions, el Sabor Salou va organitzar diversos tallers i activitats.

El Sabor Salou ésun al·licient perdesestacionalitzar latemporada turística

L'esdeveniment gastronòmic'Sabor Salou' va tancar la sevatercera edició amb èxit de par-ticipacióó d’establiments i unabona afluència de visitants.Durant tres dies, els visitantsvan poder degustaar les dife-rents opcions gastronòmiquesque els van oferir els prop de60 expositors que van ser prre-sents a aquesta edició.

Augmenta el nombre de visitants de poblacions de Ponent, Aragó, Navarra i País Basc amb segones residències a la Costa Daurada

Hostaleria

FÈLIX LLOVELL / BOTARELL

Després de molts anys com acomentarista gastronòmic id'haver tingut l'oportunitat deconèixer una gran quantitatd'establiments, és tot un plaerque un restaurant de les nos-tres contrades et sorprenguimolt positivament i et deixiamb la boca oberta, amb unaproposta senzilla i lliure d'arti-ficis. Feia molt de temps queno visitava aquest establiment,però la darrera estada al res-taurant Hostal Colomí, deSanta Coloma de Queralt,m'ha robat el cor.

Malgrat estar l'establimentple de gom a gom, el servei

sempre és molt diligent i ama-ble. A l'Hostal Colomí, si esvol el vi de la casa ja està servita la taula en un porró deblanc i un altre de negre.També esperen al comensalles patates xips i les olivesarbequines, juntament ambfuet i pa torrat amb tomàquet.I ben aviat arriben, mentre esconsulta la carta, uns altresentreteniments, com la bran-dada de bacallà damunt detorradeta, o els boqueronsenvoltant una maduixa ambvinagreta (tot un toc d'autoriaen la línia de la cuina de lacasa, que és bàsicament tradi-cional catalana).

De primer plat es pot dema-nar unes anxoves delCantàbric, uns bunyols debacallà, un milfulls de poma ifoie gras micuit -un plat moltgustós que es pot acompanyard'un vi de Sauternes, elChâteau Violet-Lamothe,2008-, o uns ceps amb ou fre-git i tòfona negra, tots ellsexquisits. De segons, les carnsa la graella que presideix elmenjador justifiquen sobrada-

ment la visita a l'establiment.L'entrecot de Nebraska ésfantàstic, al seu punt; l'espat-lleta de cabrit amb patatetestendríssima, sucosa i gustosa.Sense baixar la guàrdia, a lespostres el restaurant continuaa l'altura de la bona cuinad'entrants i plats principals,com es pot comprovar amb elgelat de taronja, mandarina illimona, o l'assortiment deformatges de la Conca de

Barberà; o l'orelleta detamany del plat regada ambanís de Chinchon, que li donaun gust molt especial.

En resum, l'experiència deldinar o sopar al Colomí resul-ta molt gratificant. Es pot assa-borir una bona cuina catalanatradicional amb un producteimpecable i una elaboraciómolt encertada. La tasca gas-tronòmica que venen desen-volupant des de fa dècades lesgermanes Camps, Rosita iNati, amb el suport d'en PepTrullols (fill de la Rosita), éstota una referència a lacomarca de la Conca deBarberà.

FÈLIX LLOVELL / EL VENDRELL

La coneguda família Pons,de Sant Carles de la Ràpita,dedicada des de fa més de 50anys a l'hostaleria i el turisme,va tancar a finals de l'any 2003el seu hotel Miami Park, al cen-tre de la població, i més tard elseu restaurant, Miami CanPons, per obrir l'hotel MiamiMar, a la mateixa població, elprimer 4 estrelles de la comar-ca del Montsià.

Miami Mar és un hotel petit,amb molt d'encant, que comp-ta amb una situació privilegia-da, davant de la badia delsAlfacs i el Delta de l'Ebre, alcostat de la platja i amb accésdirecte a la mateixa. Les sevesvistes, des de les terrasses de leshabitacions, són certamentesplèndides.

Totes les seves instal·lacionssón de màxima qualitat. Enprimer lloc, destaca la sevaimmillorable situació, com

autèntic balcó sobre laMediterrània, amb unespanoràmiques magnífiques.També és remarcable la pau ila tranquil·litat que es respira.I cal citar el disseny i la deco-ració que li donen un toc moltespecial.

Són només 30 habitacions,amplies i agradables (concreta-ment 24 habitacions, 5 juniorsuites i 1 suite), distribuïdes entres plantes, que circums-criuen el jardí i la piscina.Totes tenen terrassa amb vistesal mar i a la península delsAlfacs. I disposen de les como-ditats de l'hostaleria moderna.També hi ha wifi en les zonesnobles de l'hotel i accés per adiscapacitats a totes les plantes,així com habitacions per a ells.Te garatge i terrassa solarium.

A tot això, cal afegir el pres-tigiós restaurant Miami CanPons, situat al costat del jardí,que compta amb una agrada-ble terrassa coberta i que ofe-reix una excel·lent cuina delínia tradicional marinera,amb especialitats culinàriestípiques del Delta de l'Ebre.Apuntem finalment que l'hotelMiami Mar va ser guardonatper la Guía Gourmand com"Hotel de l'Any 2005".

Hostal Colomí, una joia gastronòmicaa Santa Coloma de Queralt

Bon servei i cuina tradicional catalana amb tocs d'autor,els seus signes d'identitat

Miami Mar,confort ala badia dels AlfacsEl restaurant Miami Can Pons, cuina

marinera just davant del Mediterrani

HOSTAL COLOMÍRaval de Jesús, 10

(al costat del Castell). Santa Coloma de Queralt.

Telèfons: 977 88 06 53 977 88 02 30

RESTAURANT

MIAMI MARPasseig Marítim, 18-20.

43540 Sant Carles de la Ràpita.

Tel: 977 74 58 59mar@miamicanpons.comwww.miamicanpons.com

HOTEL

Per molt que es coneguin elsrestaurants de les nostrescomarques, sempre hi hamarge per descobrir establi-ments de gran vàlua gastronò-mica que no mereixen ser igno-rats. En aquest cas, parlemd'uun redescobriment, en elmeu cas, que animo a visitar aqui no hi hagi estat mai. Val lapena.

És el primer

hotel de quatre

estrelles del

Montsià

Abril 252013

ESTIL DE VIDA

Les carns a la

graella, especialitat

de la casa

Restauració

Qualitat i proximitat al mar. Sónels arguments d'aquest hotel quecomplementa la seva ubicació pri--vilegiada amb un servei i unesinstal·lacions excel·lents. Laterrassa del seu restaurant, ésun luuxe per als sentits. Paladar ivista poden degustar el millor delMediterrani.

Abrilxx 2013

TRIBUNA

Durante los últimos meses esta-mos contemplando, y en algunoscasos sufriendo, las consecuenciasdel conflicto laboral de IBERIA,compañía de bandera de trans-porte aéreo referencia en España,y en otros mercados mundiales,especialmente en el mercadoEuropa-Latinoamérica.Sin duda el alcance de las medidasde ajuste del mismo son muyimportantes, por el número depersonas afectadas y por ser la pri-mera vez en la historia (larga his-toria) de IBERIA en que coinci-den todos los colectivos de tierra yvuelo en una misma reivindica-ción, el rechazo a un plan de ajus-te laboral, tanto en el número depersonas afectadas como en lasreducciones de salarios previstas.Para analizar la posición competi-tiva de IBERIA haría falta, sin

duda, muchas páginas; pero siquisiéramos resumir en pocaslíneas el porqué IBERIA ha llega-do a esta situación; desde una evo-lución positiva previa (sin llegarnunca a compensar el coste decapital, dicho sea de paso), podrí-amos enumerar las siguientes cir-cunstancias:-Pérdida de capacidad competiti-va (precio y volumen), en el nego-cio de handling; donde histórica-mente actuaba en régimen de oli-gopolio-El desarrollo de los transportesalternativos, en especial del AVEen el corredor Barcelona-Madrid-La entrada de compañías low cost(con el apoyo de Institucionespúblicas), que han drenado tráfi-co punto a punto de IBERIA,impactando de forma importanteen la rentabilidad de las líneas de

largo radio; en definitiva en su trá-fico de red-Una estructura de costes, espe-cialmente en su personal devuelo, que la coloca en una situa-ción de baja competitividad nosólo ante las low cost sino tambiénante otros megacarriers.-El deterioro continuado de losingresos promedio, dado que lamayor competencia en el merca-do ha generado un importanteincremento de demanda; pero acambio de una reducción de losingresos promedio de todas lascompañías-El incremento de los costes ope-rativos, como el combustible ytasas de aeropuertos; por ejemplo.Si a estas circunstancias, en sumayor parte estructurales, lessumamos una recesión económi-ca global, con mayor impacto en

el tráfico de pasajeros origenEspaña, que afecta de forma muyimportante al tráfico de business;tenemos el aderezo final para quela situación de IBERIA esté en unaposición límite y que ajustesestructurales, que ya hace añosdeberían haberse adoptado,ahora sean ya imprescindibles. En los últimos 3 años, básicamen-te, los gestores de IBERIA han idoadoptando medidas de racionali-zación basadas en el cierre derutas no rentables; especialmenteen corto y medio radio. Estasmedidas, insuficientes, han provo-cado que en la situación actual eltamaño de la compañía sea insufi-ciente para poder permitir laestructura de costes que tiene. Unnegocio en el que, como decía-mos anteriormente, se viene pro-duciendo una reducción progresi-va de los ingresos medios, estáabocada a crecer a través de eco-nomías de escala.Y, no nos equivoquemos, ni nosdejemos equivocar… No esLondres, no es Bristish Airways,no es IAG; "retroceder" la fusióncon Bristish no sólo no arreglaríael problema, sino que lo acentua-ría en mayor grado, al no poderoptimizar rutas (ingresos y costes)con esta compañía y, probable-mente, tampoco con AmericanAirlines. Hoy en día, acuerdoscomerciales entre compañíasaéreas (como el codeshare o códi-go compartido), son insuficientes.

La tendencia del mercado es labúsqueda de sinergias a través degrandes alianzas, como lodemuestra el reciente anuncio deFinnair a incorporarse a la alianzade British, American y la propiaIBERIA.La verdad de nuestros problemasen transporte aéreo no está ahífuera (parafraseando el famosothe truth is out there de la serieexpediente X); está en la propia

gestión o definición estratégica.Situación similar la de IBERIA aotro triste episodio de expedientelaboral en el sector ahora hace unaño, la compañía SPANAIR. Elproblema de SPANAIR ni era IBE-RIA, ni VUELING, ni AENA; erala definición de una estrategia denegocio y de compañía basada enel voluntarismo y en el idealismo.Lástima, que al final, entre las doscompañías casi 8.000 personas yfamilias puedan verse abocadas aencontrarse sin trabajo por estostristes motivos.

La verdad de nuestrosproblemas en transporteaéreo no está ahí fuera,sinó en la gestión o definición estratégica delas compañías

Fernando Campa detalla les carencias empresarialesde la decadencia de IBERIA. La pérdida de lacapacidad competitiva, las compañías low cost o la

estructura de costes son algunas de las causas quehan llevado a la aerolínea española a la actualsituación.

Ni Inglaterra, ni Madrid…. carencia deestrategia y/o posición competitiva

EMPRESAS

Espanya està immersa en unasegona onada d'emigració, peròaquesta vegada no marxen els tre-balladors manuals amb poca qua-lificació professional com va passaren la postguerra, són els universi-taris amb una preparació accepta-ble i aquells que volen dedicar-se ala investigació. Tenen opcions detrobar treball a altres països i pro-bablement amb millor remunera-ció que a Espanya, on gairebé el20% dels llicenciats d'Entre 25 i 29anys està a l'atur i un 44% té untreball per sota de la seva qualifica-ció. Ja es pot Començar a parlarno de fugida sinó d'èxode de cer-vells.QUI MARXA? El Perfil de profes-sionals qualificats que emigren dela Península és ben variat: d'unabanda joves d'entre 25 i 35 anysamb currículum més o menys qua-lificat i sense càrregues familiars.Són prou atractius pels països d'a-collida, amb estudis i més o menys

bon nivell en idiomes.Per altra banda, la comunitat cien-tífica espanyola també s'està res-sentint: es dona un degoteig cons-tant que prové dels Centres deRecerca que gairebé s'està conver-tint en una aixeta oberta per laqual s'escapen molts dels millorsInvestigadors, que al nostre país estroben amb una inversió en I+Descassa. Tenen en comú una edatEntorn dels 40 anys i una bonacarrera científica, i poques o

nul·les Perspectives de progressara Espanya. El panorama no ésmillor per als investigadors mésJoves: els que just acaben la tesidoctoral o aspiren a alguna becaveuen amb desesperació com esretarden o cancel·len les conov-catòries i els contractes desaparei-xen. La mitjana d'edat de la comu-nitat científica és de 50 anys, aixíque s'està produint un buit gene-racional d'investigadors que enspassarà factura en els propers anys.Això ens porta a tenir una genera-ció amb fortes mancances. Si latendència segueix en aquestadirecció un alt percentatge delsmenors de 35 anys a Espanya esta-ran destinats als sectors primari isecundari, mà d'obra cada copmés barata, que que Espanya tornia ser la manufactura d'Europaenlloc de posicionar-se com a pun-tera en I+D.QUAN ENS COSTA? Els llicen-ciats universitaris són un patrimo-

ni que no es pot perdre, significa-ria un dany irreversible, ja no pertot el que ens ha costat formar-losi que ara aquest coneixement siguiaprofitat per altres països que nohan invertit ni un ral en ells, sinópel buit generacional que deixenal nostre país. Cada titulat quearriba al mercat té un cost d'entreels 29,000 euros (un llicenciat enDret o Filologia) i els 71.000 (elsde Medicinao Enginyeries), delsquals l'alumne paga, en el mésfavorable dels casos, el 10%. Laresta prové dels Departamentsd'Universitat de les comunitatsautònomes.La pèrdua que representa això pelnostre país es xifra al voltant de60.000. Milions d'euros. Cada 100llicenciats que abandoninEspanya, ens costa 4 milions d'eu-ros. Si pensem que actualment tro-bem 1.500.000 joves llicenciats enatur, i que la gran majoria estandisposat a emigrar ens porta asuposar que la fugida constant dellicenciats ens costarà tant com elrescat bancari. Però això no apa-reix en els mitjans.Fa un temps vaig veure una vinye-ta on el Ministre Wert s'acomiada-va d'uns llicenciats i els deia "No osdesespañolizéis mucho". La pos-tura més còmoda és deixar-ho pas-sar, obviar la realitat i esperar queles coses s'arreglin per elles matei-xes. El que és cert és que ningú volmarxar de casa, però també ho ésque quan la majoria d'expatriatsespanyols venen a Espanya devacances des dels seus països d'a-

collida (Alemanya, França, EEUU,Emirats Àrabs, la Xina...) se'n tor-nen esgarrifats amb les notícies iles històries dramàtiques que elsexpliquen els seus companys depromoció.MÀ D'OBRA LLICENCIADA:Però la nostra situació no nomésafecta al nostre país, sinó que deretruc canvia sinergies dels païsosd'acollida. Fa uns mesos vaig veureuns amics que són expatriats aDubai des de fa més de 5 anys iexplicaven que quan ells van arri-bar a l'Emirat Àrab, el sou mínimel fixaven els becaris, i era de propdels 4.000 euros al mes. Es queixa-ven que les coses allí ja no són així:el boom d'espanyols i italians quehan emigrat als Emirats en buscad'una feina qualificada ha estat tangran que els sous han baixat demanera estrepitosa, fins a ser pro-pers als 1.000 euros. No és d'es-tranyar però que ells acceptinaquests sous, tenint en compteque les seves possibilitats de cobraraixò a Espanya avui en dia per unjove són del tot escasses. El mateixcomenten amics que viuen a laXina, EEUU o als països nòrdics.Ens estem convertint en una màd'obra qualificada i barata.Hi ha una part positiva, ara tinc unsofà on dormir en infinits païsoson han anat a parar els meus com-panys de promoció. Ningú sapquan acabarà aquesta onadamigratòria, no hi ha cap data fixa-da, el que està clar és que les cosesa Espanya han de canviar molt pertal que els nostres joves tornin.

Pilar Parreu analitza les conseqüències de la fugade joves formats que està provocant la crisi. Lamanca de perspectives laborals els obliga a

marxar, perdent-se la inversió en la seva formacióque ha fet la nostra societat. Parreu adverteix queserà difícil que molts d’ells tornin.

¡Veniros a Alemania, licenciados!

POLÍTIQUES FORMATIVES

Espanya està immersaen una segona onadad’emigració. Però aquestcop marxen treballadorsformats i investigadors.

Vaig sentir per primera vegadaaquesta fórmula fa aproximada-ment un any en una conferènciad'en Victor Kuppers a la qual vaigassistir i des d'aleshores formapart de la meva recepta empresa-rial de capçalera. La consideroclau per a entendre el comporta-ment d'algunes empreses i, enmolts casos, explicar-ne els resul-tats, tan bons com dolents. Avuimés que mai agafa un significatespecial i aquells empresaris que,primer la comparteixen, i des-prés tenen la capacitat d'aplicar-la acaben obtenint bons resul-tats.Anem a pams. Analitzem primerel seu significat i després ja veu-rem quina interpretació donar-li.En Kuppers diu que la venda (V)és el resultat de sumar els conei-xements (c) i les habilitats (h) imultiplicar-ho per l'actitud (a. Ésevident que els coneixements sónnecessaris, que formen part dequalsevol procés de venda, peròla facilitat que avui tenim peraccedir a la informació, junta-ment amb la globalització ha pro-vocat que no siguin suficients.Abans els coneixements tècnics ila informació del producte o ser-

vei eren un factor clau per agenerar una venda. Avui, enalguns casos, el consumidor potdisposar, si vol, de major infor-mació que el venedor.Les habilitats sí que juguen unpaper prou important. Disposard'aquelles competències necessà-ries per a afrontar una negociacióamb les màximes garanties d'èxitsí que pot representar un avantat-ge competitiu. Empatia, discipli-na, creativitat o constància ensón algunes, i acompanyadesamb una bona tècnica de vendespoden garantir-nos resultats satis-factoris.

Per últim tenim l'actitud, quevikipedia defineix com la formad'actuar d'una persona, el com-portament que s'utilitza per a feralguna cosa. Aquesta actitud sí

que acaba definint cap a on esdecanta la balança en una venda. Clarament i matemàticament, lafórmula ens indica que hi ha dosfactors que sumen (els coneixe-ments i les habilitats), i un quemultiplica (l'actitud). Disposard'un factor que multiplica ensdóna una gran potència si somcapaços de multiplicar per unvalor superior a 1. Aquest ha deser el nostre repte, ja que aquellesempreses on no hi ha actitud i nohi ha motivació, són empresesamb el fre de mà posat, empresesque van enrere i que no podranmai afrontar els grans reptes dels

propers anys. Per contra, aquellesaltres que són capaces de crearun entorn motivacional i conta-giós, obtenen amb majors garan-ties els objectius plantejats.Hi ha una altra interpretaciómolt interessant d'aquesta formu-lació matemàtica: els coneixe-ments i les habilitats es podenaprendre; amb una correctainversió podem anar formant elpersonal perquè cada vegadasigui professionalment millor,però per contra l'actitud s'ha detenir, es té o no es té, no hi haterme mig.La feina de l'empresari d'avui ésaconseguir formar equips alta-ment motivats, convertir-se en unverdader líder, innovar i desafiaren tot moment l'"status quo" ins-pirant confiança i potenciant elsseus col·laboradors.Deixem-nos de romanços, treba-llem els intangibles i fem dels nos-tres equips blocs sòlids alineatscap al mateix objectiu.L'empresari sol no sortirà de lacrisi. No tenim alternativa, la cosaestà crua i només en sortirem sitots anem en la mateixa direcció.I recordem sempre que l'actitudmultiplica!

Siempre he admirado el poderoratorio de nuestros políticos.Nos embaucan con su palabreríapara tranquilizarnos y, quizás,soñar en tiempos mejores.Todavía resuenan aquellas frasesmíticas como: vamos a superar aAlemania en renta per cápita,lograremos el pleno empleo,España está totalmente a salvo dela crisis financiera, tenemos elmejor sistema financiero delmundo, el modelo económicoespañol es un modelo internacio-nal de solvencia y eficacia, Españaha entrado en la ChampionsLeague de la economía mundial,mi intención es no subir losimpuestos…Mientras tanto, miles de afecta-dos por las participaciones prefe-rentes no pueden disponer de susinversiones y los tenedores dedeuda de entidades intervenidasdeberán esperar para recuperarparte de sus ahorros. En definiti-va, personas que habían confiado

en el sistema ven como todo oparte de su esfuerzo se evapora,sin más explicación que su obliga-da contribución monetaria en elsostenimiento de la entidad finan-ciera de la cual es cliente.Escarmentados de tal experien-cia, huimos de las inversionescomplicadas que pudieran aca-rrear pérdidas lanzándonos depleno en la contratación de lostradicionales depósitos que gozande la garantía de los 100.000euros. De hecho, 2012 ha sidouno de los ejercicios dondemayor trasvase de dinero ha habi-do desde diferentes productosfinancieros hacia los depósitos. Y llegó el 16 de marzo. Nuestrosgobernantes se reunieron y sal-tándose todas las normas fueron apor los intocables depósitos.Habían acordado realizar unaquita a los depositantes chipriotaspara, de esta forma, pagar laincompetencia de su gobierno yde su sistema financiero. De nada

servía la protección de los 100.000euros. Hacía falta dinero y nadamás fácil que ir a la hucha delahorrador, romperla y llevarseuna parte. Automáticamente sal-taron las alarmas en todo elmundo, se había traspasado, connocturnidad, la línea roja. Ya todovalía, el lobo no solo había ense-ñado los dientes, había mordido. Con ánimo de tranquilizar a losahorradores europeos se vertie-ron todo tipo de comentarios, acual peor: “Es una decisión parafrenar el blanqueo de dinero lle-vado a cabo principalmente porlos rusos”. No era una medidaselectiva para buscar a los infrac-tores, afectaba a cualquier perso-na que tuviera depósitos, dabaigual la nacionalidad, el origen delos fondos y la situación personalde cada individuo. Después fue-ron nuestros propios gobernantesquienes nos lanzaron un mensajetranquilizador: “Es un hechoexcepcional, en España los aho-

rradores pueden estar tranquilos”Evidentemente que deben decir-nos que estemos tranquilos. ¿Seimaginan un Ministro deEconomía diciendo la verdad?Todos correríamos al banco asacar nuestros ahorros. Todopalabrería, o lo que es lo mismo,abundancia o exceso de palabrasinútiles.Finalmente parece que el pesorecaerá en los titulares de depósi-tos con importes superiores a los100.000 euros a los que se les apli-carán, presumiblemente, unaquita del 40%. Mientras tanto seha instaurado un “corralito” queen el momento de escribir esteartículo de opinión sigue vigente.Volviendo al título del artículo¿ESTAN A SALVO MIS AHO-RROS EN DEPOSITOS? La res-puesta es NO, ni lo estaban ni loestarán. Si no hay dinero, no haydinero, no le demos más vueltas alasunto. Apliquemos la lógica queaplicamos en el seno de la familia:si no hay ingresos no puedespagar lo que debes. Si esto loextrapolan a los bancos con difi-cultades y por ende al Estado, lle-garán a la misma conclusión.Además, nuestros gobernanteseuropeos lo tienen muy claro y elpresidente del Eurogrupo, JeroenDijsselbloem, catalogó esta deci-sión como el patrón a aplicar enfuturos rescates.Imagínense por un momentoque el sistema financiero Españolno levantara cabeza, que entida-des hoy intervenidas siguieranpresentando pérdidas y necesita-ran recapitalización pública enun país que tiene más gastos queingresos, que necesita emitir cons-tantemente deuda pública parapoder financiarse, dígase letras

del tesoro, bonos y obligacionesdel Estado, donde algunas comu-nidades autónomas están asfixia-das económicamente hablando¿Quién cree que pagaría final-mente el rescate bancario? Si con-fía en el Fondo de Garantía deDepósitos va mal encaminado, nohay fondos y si confía en Europale diría que tengo dudas quenuestros vecinos pongan másdinero para financiar el mal hacerde nuestro sistema financiero.Conclusión, si nuestra situaciónempeora, nadie podrá garantizarnuestros depósitos.

¿Se han dado cuenta que este artí-culo y todo lo que han leído enlos diferentes medios de comuni-cación se refieren exclusivamenteal sistema bancario?Afortunadamente, podemosinvertir nuestros ahorros en otrossectores que gozan de una extra-ordinaria salud, con solvenciasuperior a la mayoría de entida-des financieras que conocemos ycon productos similares a los tra-dicionales depósitos. De hecho,uno no nota la diferencia.Consulte a su asesor de confianza,le informará donde puede depo-sitar sus ahorros con mayor segu-ridad.

Víctor López advierte del nuevo escenario de descon-fianza creado por el bloqueo a los depósitos deChipre. Según este articulista, los mensajes de tran-quilidad de la clase política sobre la seguridad de los

depósitos en España no son creibles. López cree queun escenario de ‘corralito’ no es descabellado en laeconomía española si el sistema financiero no levan-ta cabeza. .

¿Estan a salvo mis ahorros endepósitos? No, pero todavía

tenemos opciones. Aprovéchelas.

INVERSIONS

Albert Pàmies desenvolupa una fòrmula de Victor Kuppers per a aconseguir els millors resultats en les vendes.Segons aquesta teoria, la venda és igual a la suma dels coneixements i les habilitats, multiplicades per l’actitud.Els dos primers, es poden aprendre. L’última, la més desisiva, és té o no és té.

V= (c+h) x a

COMERCIAL

Con la quita a los depósitos de Chipre sehan traspasado las líneasrojas. El lobo no solohabía enseñado losdientes, había mordido

TRIBUNA

Abril xx2013

La feina de l’empresarid’avui és aconseguir formar equips altament motivats, convertint-se enun vertader líder

- ¿Por qué la apuesta de Grimaldi porCataluña y Barcelona como puerta deEspaña? Nace en el marco del proyecto de lared de 'autopistas del mar', como desa-rrollo de varias líneas de conexiónentre países del Mediterráneo. La líneaentre España e Italia tiene un papelprotagonista por cuanto encauza elflujo turístico y comercial entre los dospaíses de gran importancia y dimen-sión.- ¿Cómo responde Tarragona a la ofertade conexiones de Grimaldi con Italia?Hay un movimiento interesante depasajeros que embarca desde esta zona,tanto por grupos como con pasajesindividuales. Es un mercado de proxi-midad a Barcelona que nos interesamucho, ya que es muy cómo alcanzar elpuerto de la Ciudad Condal en el pro-pio vehículo, que luego embarca haciaItalia. Hasta la fecha no es un flujoimportantísimo, pero tenemos agen-cias de viajes muy activas en Tarragonay Reus.- Tarragona está trabajando intensa-mente para posicionarse como escalade cruceros en el Mediterráneo. ¿Quéopinión tiene al respecto?Sin duda es un puerto ubicado en unsitio muy interesante. El tráfico de cru-ceros tiene una flexibilidad de progra-mación de itinerarios muy diferente de

la de los ferries. Tarragona puedetener sus oportunidades en los cruce-ros. En los ferries, con Barcelona allado, es más difícil. - Recientemente se ha estrenado connotable éxito una 'autopista del mar'para transportar camiones desde elpuerto de Tarragona a Vado Ligure.¿Grimaldi ha sondeado en algúnmomento laposibilidad deuna base enTarragona?En lo que serefiere al tráficode pasajeros, lasautopistas del mar son líneas que sediseñan, se montan y se desarrollan enaños, y necesitan garantizar una ciertafrecuencia y continuidad. En unmomento económico tan particular,que no se caracteriza por la abundan-cia de tráfico, si sirves Roma paraferries de pasajeros desde un puerto dela envergadura de Barcelona, no esfácil duplicar el esfuerzo en Tarragona.- ¿En Italia sólo vende la marcaBarcelona o se conocen también provin-cias como Girona o Tarragona? Estas dos ciudades que menciona sonbien conocidas por los italianos, perono pueden establecerse comparacionescon una marca mundial comoBarcelona.

- ¿Qué peso específico conceden a laCosta Daurada como atractivo turísticoen sus estudios de mercado?No podría precisarle demasiado por-que no disponemos de estudios de estetipo, pero le puedo decir que, aparte laespecificidad de una zona y su nombre,las costas de Cataluña son muy aprecia-das como destino.

- ¿Hasta qué punto interesan ingredien-tes como el patrimonio romano, elmundo del vino (Priorat), espacios natu-rales como el Delta del Ebro o Gaudí? Sin duda se trata de poderosos atracti-vos, de gran interés, con un buenpotencial que todavía está por explo-tar.- En la Costa Daurada (en Cataluña engeneral) son clásicos el turista francés,inglés, alemán, -ahora los rusos-... perono tanto los italianos, ¿a qué se debe?Dejando a un lado las preferencias per-sonales por un tipo de lugar u otro, lositalianos se mueven un poco siguiendo"modas". Por ejemplo, últimamente hatenido mucho tirón Formentera.

- ¿Mantienen algún tipo de acuerdo oconversaciones con PortAventura eInvestindustrial para atraer viajeros? Grimaldi tiene un acuerdo de partners-hip con PortAventura para fomentar ypromocionar la afluencia de turistasitaliano hasta el parque. Siempre esta-mos interesados en ofrecer experien-cias integradas con el viaje en barco dey a Barcelona. Tanto a españoles comoa italianos.- ¿Existe una sintonía especial entre

grupos italianos? Sería difícil definir ese concepto de'sintonía especial'. Grimaldi es unaempresa internacional con raíces pro-fundas en todos los países delMediterráneo y no sólo en Italia. Lasintonía entre italianos se alcanza sobretodo cuando nos encontramos delantede un buen plato de spaghetti (rie).Dicho esto, naturalmente quePortAventura es un imán muy especial.Sus casi cuatro millones de visitantes lodicen todo.- Si lanza la vista al futuro y en unaescala global, ¿cómo ve el destino'Mediterráneo' dentro de varias déca-das? Como sucede desde hace milenios, elMediterráneo seguirá siendo el marque baña países de enorme atractivoartístico, histórico, cultural, natural yespiritual. Y será un lugar al que conti-nuarán peregrinando visitantes de lospaíses emergentes, del Este europeo,del continente americano, y de Orientepróximo, medio y lejano.

‘TGN tiene oportunidades en los cruceros.En los ferries, con BCN al lado, es más difícil’

El Port de Tarragona ha liderado en el último año el grupo institucio-nal de trabajo que busca posiccionar las instalaciones tarraconenses-ya muy consolidadas en los sectores de carga y contenedores- enel mercado del tráfico de pasajeros, bajo el modelo de puertos saté-lite de Barcelona como Palaamós. En los meses decisivos -el planestratégico del Port objetiva un importante salto cuantitativo en el

flujo de viajeros, que actualmente rondan los 8.000 anuales, en2015- para que las acciones dee promoción se traduzcan en acuerdostangibles con algún operador, merece la pena tomar perspectiva aapartir de voces autorizadas como la de Lorenzo Bandini, ejecutivo deun grupo con 7.800 empleados qque opera en 130 puertos de todoel mundo.

Texto: Roberto Villareal / TarragonaFoto: Xavi Jurio

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · redaccio@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

Grimaldi apuestafuerte por Barcelona

www.grimaldi-lines.com

El Grupo Grimaldi, uno de los referentes europeos en eldenominado short sea shipping con sede central enNápoles, inauguró la línea entre Barcelona y Civitavecchia(Roma) en 2004, tres años antes de que Lorenzo Bandiniasumiese la dirección de pasaje de la naviera italiana enEspaña. Anteriormente fue product manager y marketingmanager en empresas internacionales de gran consumohasta 1993, y director general de marketing de CostaCruceros hasta 2006. Natural de Florencia, vive enBarcelona y cumplirá 58 años el próximo día 24 de abril.Casado y con tres hijas, vive en Barcelona, aunque man-tiene buenas amistades en Tarragona, una ciudad queconoce bien por su patrimonio romano. También le atraenespecialmente las comarcas ligadas al mundo del vinocomo el Priorat. En unos años tan complicados como losactuales, con una fuerte caída de la demanda de los via-jeros españoles y catalanes, a Bandini le correspondeobrar el milagro de alcanzar buenas ocupaciones en loscasi 500 camarotes de los dos cruise-ferries que operan adiario -excepto el domingo- la línea entre Barcelona yCivitavecchia (Roma) con escala en Porto Torres(Cerdeña). Grimaldi Lines cubre también las líneas deBarcelona a los puertos italianos de Livorno y Savona (estaúltima sólo mercancías) y al puerto marroquí de Tánger. En2011, a falta de darse a conocer los datos del pasadoaño, 115.000 pasajeros españoles optaron por las como-didades de esta modalidad de slow (unas 20 horas) en laque es posible incluso embarcar el vehículo. La preguntaes si el puerto de Tarragona podría beneficiarse de la este-la abierta por la poderosa marca Barcelona en el tráfico depasajeros. "Muy difícil, según Bandini, si hablamos de líne-as de pasajeros", aunque sí podría existir una oportunidadcon los grandes cruceros.

Un amante de Tarragona y el Priorat

Lorenzo Bandini, director de pasaje de Grimaldi Lines España

‘¿La Costa Daurada? Siempre estamos interesados a ofrecer experiencias integradas

con el viaje en barco desde y a Barcelona’

La naviera italiana Grimaldi ha con-vertido Barcelona en uno de los encla-ves decisivos dentro de su red logísti-ca como destino y salida de pasajerosy mercancías en el Mediterráneo. Laprueba es la próxima inauguración,prevista este verano, de una nuevaestación marítima con capacidad para1.800 pasajeros (tanto de embarquecomo de desembarque) que cuentacon un presupuesto de 20 millones deeuros. Diseñado por la arquitectabelga Yannic Levêque, se levanta en63.000 metros cuadrados de terrenoganado al mar, el edificio albergará ofi-cinas, locales comerciales, restauran-te y sala de conferencias.

Según Bandini, Barcelona está demoda en Italia desde hace años, yjunto a la Ciudad Condal ha mejoradola percepción de toda la costa catala-na. Aunque todavía no se atreve a eva-luar el hipotético impacto de un macro-proyecto, -todavía una quimera-, comoBCN World, sí que percibe el potencialpor explotar de la Costa Dauradacomo un magnífico complemento a losatractivos de la marca Barcelona. Demomento, la bandera de PortAventurase mantiene como principal icono enel exterior y como valor consolidado enel flujo de viajeros que se deciden autilizar las 'autopistas del mar' en laórbita mediterránea.