W Z>[h 'D Ed [ D/^^/KE^ K CARBONAT ALS OCEANS PROVOCATS I ... · Canvis en la distribució de les...
1
a una alteració en la saturació del carbonat i ns que utilitzen el carbonat per segregar estru abar afectant l’estructura de les comunitats (7) centració de carbonat (6). Gràfic 2. Taxa neta de calcificació amb diferents valors de p dues espècies de bivalves (Mytilus edulis i Crassostrea g (Gazeau et al., 2007). 2 o Invertebrats bentòni ta després descrites parcial de EFECTES B IOLÒGICS D E L’ACIDIFICACIÓ I E LS C ANVIS E N L A S ATURACIÓ D EL CARBONAT A LS O CEANS P ROVOCATS PER L ’AUGMENT D ’EMISSIONS D E C O 2 Anna Viedma Barba. Grau de Biologia Ambiental. Universitat Autònoma de Barcelona INTRODUCCIÓ Els oceans són un dels majors reservoris de CO 2 del planeta i també, un dels majors embornals de les emissions de CO 2 antropogèniques (1, 2). Els processos de producció de matèria orgànica en els oceans impulsen la captació de CO 2 atmosfèric, produint un feedback entre emissions i captacions que afecta al clima global del planeta (3,4). La captació d’aquestes grans quantitats de CO 2 té un efecte negatiu sobre la química dels oceans, ja que ocasiona una reducció del pH, que es coneix com acidificació de les aigües, i provoca alteracions en els balanços químics (5). RESULTATS I DISCUSSIÓ L’augment de la captació de CO 2 per part dels oceans provoca una alteració en la saturació del carbonat i una disminució del pH, això, té un efecte sobre la secreció d’esquelets calcaris per part dels organismes calcificadors marins que utilitzen el carbonat per segregar estructures de protecció i sosteniment (7). A més, aquests canvis tenen efectes fisiològics en molts grups d’organismes, i poden acabar afectant l’estructura de les comunitats (7). CONCLUSIONS § L’augment de la concentració de CO 2 atmosfèric, està causant l’escalfament global i la progressiva acidificació dels oceans, afectant el sistema del carbonat, que és un dels que tenen major importància en el control del pH oceànic, i alterant els estats de saturació de les formes de carboni que necessiten molts organismes marins per desenvolupar les seves conquilles i esquelets o alguns dels seus òrgans sensitius. § D’altra banda, hi ha alguns productors primaris planctònics que es veuen afavorits per l’augment en la concentració de CO 2 , augmentant la captació de CO 2 i per tant, augmentant la taxa fotosintètica. § Els estudis realitzats rebel·len, que els canvis que es preveuen en la química dels oceans afectaran de manera significativa a la distribució d’algunes espècies, cal veure si això pot portar a una reorganització de les comunitats bentòniques i pelàgiques i quin seria l’impacte ecològic i comercial que això provocaria. § Tot i així, encara són necessaris molts estudis per determinar el potencial dels organismes marins per adaptar-se als canvis que pot provocar aquest augment en la pCO 2 i si els canvis es donaran en una escala temporal suficient perquè es puguin donar aquestes adaptacions. § La capacitat dels oceans per absorbir CO 2 atmosfèric, depèn de la quantitat de carbonat càlcic dissolt en la columna d’aigua i contingut en els sediments (5). § Aquest carbonat càlcic, prové dels esquelets d’alguns organismes marins, incloent: plàncton, coralls, algues coral·linàcies, a més de molts altres invertebrats (5). § S’ha projectat una disminució del 0.3-0.4 en el pH pel segle XXI, això és equivalent a un augment del 150% dels protons i una disminució del 50% en la concentració de carbonat (6). Ω= [Ca 2+ ] [CO 3 2- ] / K’ sp . La formació i les taxes de dissolució del CaCO 3 varia amb l’estat de saturació (Ω) q Ω >1.0 formació d’esquelets q Ω <1.0 dissolució d’esquelets Si s’alteren els estats de saturació es poden produir dissolucions o construcció d’esquelets molt dèbils (5, 7). 1. Sabine et al., 2004, 2. Informe de síntesis IPCC, 2007,3. Raven & Falkowski, 1999, 4. Hoegh-Guldberg et al., 2010,5. Doney et al., 2009, 6. Orr et al., 2005,7. Fabry et al., 2008, 8. Seibel et al 2007,9. Tortell et al., 1997, 10. Hein et al., 1997, 11. Rost et al., 2007, 12. Riebesell et al., 2007, 13. Fu et al., 2007 14. Langer et al., 2006, 15. Bijma et al., 1999, 16. Kurihara et al., 2004, 17. Shirayama i Thorton, 2005, 18. Kuffner et al., 2008, 19. Gazeau et al., 2007, 20. Doney et al., 2008, 21. Cooper et al., 2008, 22. Field et al., 2006, 23. Armstrong et al., 2005, 24. Spencer et al., 2008. Image 1. Cicle del CO 2 als oceans o Objectius o Cicle del CO2 als oceans o Efectes a nivell de comunitat o Antecedents Gràfic 2. Taxa neta de calcificació amb diferents valors de pH de dues espècies de bivalves (Mytilus edulis i Crassostrea gigas) (Gazeau et al., 2007). Gràfic 3. Canvis en l’esquelet i els pòlips d’una espècie de corall dur del gènere Scleractinia en diferents condicions de pH. I matge 3 a) Corall en condicions normals b) Corall s´observa una dissolució total de l’esquelet de carbonat (Fine i Tchernov, 2007). S’han realitzat diversos estudis, augmentant la pCO 2 i acidificant el medi, amb espècies de diversos grups d’invertebrats bentònics, on s’han observat els següents efectes sobre la biota: § ↓ Fertilitat (16) § ↓ Taxa de creixement (17) § ↓ Mida de les larves (16) i el reclutament (18) § ↓ Taxes de calcificació (19, 20, 21) i dissolució parcial d’esquelets (7) 2 3 o Invertebrats bentònics ↑Emissions de CO 2 Alteració en l’estat de saturació del carbonat Canvis en la distribució de les espècies(6) Canvis en les xarxes tròfiques (22, 23) Augment d’espècies al·lòctones(24) Acidificació dels oceans 1) Analitzar les repercussions biològiques dels processos d’acidificació i canvis en la saturació del carbonat, degut al augment d’emissions de CO 2 . 2) Importància i efectes d’aquests canvis sobre els organismes calcificadors i les comunitats. 3) Analitzar l’estat actual de coneixement i les projeccions de futur sobre el tema. Gràfic.1 Calcificació neta (mmol CaCO 3 h -1 ) en funció de la concentració de CaCO 3 en l’esquelet d’una espècie de pteròpode (Clio pyramidata). Individus de diferents mides van ser incubats a 10ºC en recipients tancats entre 4 i 48 hores. Molts dels organismes fitoplanctònics acumulen intracel·lularment carboni inorgànic en forma de CO 2 i/o HCO 3 - , és per això, que els estudis realitzats mostren una disminució molt baixa o en alguns casos inclús es veuen afavorides les taxes de creixement en condicions d’elevada pCO 2 (9,10,11,12,13). D’altra banda també s’ha observat una disminució en les taxes de calcificació d’organismes planctònics (gràfic 1) (7, 12, 14, 15). 1 Imatge 2. Individu de l’espècie Clio pyramidata després de 48 hores sotmès a les condicions descrites anteriorment, on s’observa una dissolució parcial de l’esquelet (Fabry et al., 2008). o Holoplàncton
Transcript of W Z>[h 'D Ed [ D/^^/KE^ K CARBONAT ALS OCEANS PROVOCATS I ... · Canvis en la distribució de les...
EFECTES BIOLÒGICS DE L’ACIDIFICACIÓ I ELS CANVIS EN LA SATURACIÓ DEL CARBONAT ALS OCEANS PROVOCATS PER L’AUGMENT D’EMISSIONS DE CO2
Anna Viedma Barba. Grau de Biologia Ambiental. Universitat Autònoma de Barcelona
INTRODUCCIÓ
Els oceans són un dels majors reservoris de CO2 del planeta i també, un dels majorsembornals de les emissions de CO2 antropogèniques (1, 2). Els processos de producció dematèria orgànica en els oceans impulsen la captació de CO2 atmosfèric, produint unfeedback entre emissions i captacions que afecta al clima global del planeta (3,4).
La captació d’aquestes grans quantitats de CO2 té un efecte negatiu sobre la química delsoceans, ja que ocasiona una reducció del pH, que es coneix com acidificació de lesaigües, i provoca alteracions en els balanços químics (5).
RESULTATS I DISCUSSIÓ
L’augment de la captació de CO2 per part dels oceans provoca una alteració en la saturació del carbonat i una disminució del pH, això, té un efecte sobre la secreciód’esquelets calcaris per part dels organismes calcificadors marins que utilitzen el carbonat per segregar estructures de protecció i sosteniment (7). A més, aquests canvistenen efectes fisiològics en molts grups d’organismes, i poden acabar afectant l’estructura de les comunitats (7).
CONCLUSIONS
L’augment de la concentració de CO2 atmosfèric, està causant l’escalfament global i laprogressiva acidificació dels oceans, afectant el sistema del carbonat, que és un dels que tenenmajor importància en el control del pH oceànic, i alterant els estats de saturació de les formesde carboni que necessiten molts organismes marins per desenvolupar les seves conquilles iesquelets o alguns dels seus òrgans sensitius.
D’altra banda, hi ha alguns productors primaris planctònics que es veuen afavorits perl’augment en la concentració de CO2, augmentant la captació de CO2 i per tant, augmentant lataxa fotosintètica.
Els estudis realitzats rebel·len, que els canvis que es preveuen en la química dels oceansafectaran de manera significativa a la distribució d’algunes espècies, cal veure si això pot portara una reorganització de les comunitats bentòniques i pelàgiques i quin seria l’impacte ecològic icomercial que això provocaria.
Tot i així, encara són necessaris molts estudis per determinar el potencial dels organismesmarins per adaptar-se als canvis que pot provocar aquest augment en la pCO2 i si els canvis esdonaran en una escala temporal suficient perquè es puguin donar aquestes adaptacions.
La capacitat dels oceans per absorbir CO2 atmosfèric,depèn de la quantitat de carbonat càlcic dissolt en lacolumna d’aigua i contingut en els sediments (5).
Aquest carbonat càlcic, prové dels esquelets d’algunsorganismes marins, incloent: plàncton, coralls, alguescoral·linàcies, a més de molts altres invertebrats (5).
S’ha projectat una disminució del 0.3-0.4 en el pH pelsegle XXI, això és equivalent a un augment del 150%dels protons i una disminució del 50% en laconcentració de carbonat (6).
Ω= [Ca2+] [CO32-] / K’sp.
La formació i les taxes de dissolució del CaCO3 varia amb l’estat de saturació (Ω)
Ω >1.0 formació d’esquelets Ω <1.0 dissolució d’esquelets
Si s’alteren els estats de saturació es poden produir dissolucions o construcció d’esquelets molt dèbils (5, 7).
1. Sabine et al., 2004, 2. Informe de síntesis IPCC, 2007, 3. Raven & Falkowski, 1999, 4. Hoegh-Guldberg et al., 2010, 5. Doney et al., 2009, 6. Orr et al., 2005, 7. Fabry et al., 2008, 8. Seibel et al 2007, 9. Tortell et al., 1997, 10. Hein et al.,1997, 11. Rost et al., 2007, 12. Riebesell et al., 2007, 13. Fu et al., 2007 14. Langer et al., 2006, 15. Bijma et al., 1999, 16. Kurihara et al., 2004, 17. Shirayama i Thorton, 2005, 18. Kuffner et al., 2008, 19. Gazeau et al., 2007, 20. Doneyet al., 2008, 21. Cooper et al., 2008, 22. Field et al., 2006, 23. Armstrong et al., 2005, 24. Spencer et al., 2008.
Image 1. Cicle del CO2 als oceans
o Objectius
o Cicle del CO2 als oceans
o Efectes a nivell de comunitat
o Antecedents
Gràfic 2. Taxa neta de calcificació amb diferents valors de pH dedues espècies de bivalves (Mytilus edulis i Crassostrea gigas)(Gazeau et al., 2007).
Gràfic 3. Canvis en l’esquelet i els pòlips d’una espècie de corall dur del gènere Scleractinia endiferents condicions de pH. Imatge 3 a) Corall en condicions normals b) Corall s´observa unadissolució total de l’esquelet de carbonat (Fine i Tchernov, 2007).
S’han realitzat diversos estudis, augmentant la pCO2 i acidificant el medi, amb espècies de diversosgrups d’invertebrats bentònics, on s’han observat els següents efectes sobre la biota:
↓ Fertilitat (16)
↓ Taxa de creixement (17)
↓ Mida de les larves (16) i el reclutament (18)
↓ Taxes de calcificació (19, 20, 21) i dissolució parcial d’esquelets (7)
2 3
o Invertebrats bentònics
↑Emissions de CO2
Alteració en l’estat de saturació del
carbonat
Canvis en la distribució de les
espècies(6)
Canvis en les xarxes tròfiques
(22, 23)
Augment d’espècies
al·lòctones(24)
Acidificació dels oceans
1) Analitzar les repercussions biològiques dels processos d’acidificació i canvis en la saturació del carbonat, degut al augment d’emissions de CO2.
2) Importància i efectes d’aquests canvis sobre els organismes calcificadors i les comunitats.
3) Analitzar l’estat actual de coneixement i les projeccions de futur sobre el tema.
Gràfic.1 Calcificació neta (mmol CaCO3 h-1) en funció de laconcentració de CaCO3 en l’esquelet d’una espècie depteròpode (Clio pyramidata). Individus de diferents mides vanser incubats a 10ºC en recipients tancats entre 4 i 48 hores.
Molts dels organismes fitoplanctònics acumulen intracel·lularmentcarboni inorgànic en forma de CO2 i/o HCO3
-, és per això, que elsestudis realitzats mostren una disminució molt baixa o en algunscasos inclús es veuen afavorides les taxes de creixement en condicionsd’elevada pCO2 (9,10,11,12,13). D’altra banda també s’ha observat unadisminució en les taxes de calcificació d’organismes planctònics(gràfic 1) (7, 12, 14, 15).
1
Imatge 2. Individu de l’espècie Clio pyramidata desprésde 48 hores sotmès a les condicions descritesanteriorment, on s’observa una dissolució parcial del’esquelet (Fabry et al., 2008).
o Holoplàncton
EFECTES BIOLÒGICS DE L’ACIDIFICACIÓ I ELS CANVIS EN LA SATURACIÓ DEL CARBONAT ALS OCEANS PROVOCATS PER L’AUGMENT D’EMISSIONS DE CO2
Anna Viedma Barba. Grau de Biologia Ambiental. Universitat Autònoma de Barcelona
INTRODUCCIÓ
Els oceans són un dels majors reservoris de CO2 del planeta i també, un dels majorsembornals de les emissions de CO2 antropogèniques (1, 2). Els processos de producció dematèria orgànica en els oceans impulsen la captació de CO2 atmosfèric, produint unfeedback entre emissions i captacions que afecta al clima global del planeta (3,4).
La captació d’aquestes grans quantitats de CO2 té un efecte negatiu sobre la química delsoceans, ja que ocasiona una reducció del pH, que es coneix com acidificació de lesaigües, i provoca alteracions en els balanços químics (5).
RESULTATS I DISCUSSIÓ
L’augment de la captació de CO2 per part dels oceans provoca una alteració en la saturació del carbonat i una disminució del pH, això, té un efecte sobre la secreciód’esquelets calcaris per part dels organismes calcificadors marins que utilitzen el carbonat per segregar estructures de protecció i sosteniment (7). A més, aquests canvistenen efectes fisiològics en molts grups d’organismes, i poden acabar afectant l’estructura de les comunitats (7).
CONCLUSIONS
§ L’augment de la concentració de CO2 atmosfèric, està causant l’escalfament global i laprogressiva acidificació dels oceans, afectant el sistema del carbonat, que és un dels que tenenmajor importància en el control del pH oceànic, i alterant els estats de saturació de les formesde carboni que necessiten molts organismes marins per desenvolupar les seves conquilles iesquelets o alguns dels seus òrgans sensitius.
§ D’altra banda, hi ha alguns productors primaris planctònics que es veuen afavorits perl’augment en la concentració de CO2, augmentant la captació de CO2 i per tant, augmentant lataxa fotosintètica.
§ Els estudis realitzats rebel·len, que els canvis que es preveuen en la química dels oceansafectaran de manera significativa a la distribució d’algunes espècies, cal veure si això pot portara una reorganització de les comunitats bentòniques i pelàgiques i quin seria l’impacte ecològic icomercial que això provocaria.
§ Tot i així, encara són necessaris molts estudis per determinar el potencial dels organismesmarins per adaptar-se als canvis que pot provocar aquest augment en la pCO2 i si els canvis esdonaran en una escala temporal suficient perquè es puguin donar aquestes adaptacions.
§ La capacitat dels oceans per absorbir CO2 atmosfèric,depèn de la quantitat de carbonat càlcic dissolt en lacolumna d’aigua i contingut en els sediments (5).
§ Aquest carbonat càlcic, prové dels esquelets d’alguns
organismes marins, incloent: plàncton, coralls, alguescoral·linàcies, a més de molts altres invertebrats (5).
§ S’ha projectat una disminució del 0.3-0.4 en el pH pelsegle XXI, això és equivalent a un augment del 150%dels protons i una disminució del 50% en laconcentració de carbonat (6).
Ω= [Ca2+] [CO32-] / K’sp.
La formació i les taxes de dissolució del CaCO3 varia amb l’estat de saturació (Ω)
q Ω >1.0 à formació d’esquelets
q Ω <1.0 à dissolució d’esquelets
Si s’alteren els estats de saturació es poden produir dissolucions o construcció d’esquelets molt dèbils (5, 7).
1. Sabine et al., 2004, 2. Informe de síntesis IPCC, 2007, 3. Raven & Falkowski, 1999, 4. Hoegh-Guldberg et al., 2010, 5. Doney et al., 2009, 6. Orr et al., 2005, 7. Fabry et al., 2008, 8. Seibel et al 2007, 9. Tortell et al., 1997, 10. Hein et al.,1997, 11. Rost et al., 2007, 12. Riebesell et al., 2007, 13. Fu et al., 2007 14. Langer et al., 2006, 15. Bijma et al., 1999, 16. Kurihara et al., 2004, 17. Shirayama i Thorton, 2005, 18. Kuffner et al., 2008, 19. Gazeau et al., 2007, 20. Doneyet al., 2008, 21. Cooper et al., 2008, 22. Field et al., 2006, 23. Armstrong et al., 2005, 24. Spencer et al., 2008.
Image 1. Cicle del CO2 als oceans
o Objectius
o Cicle del CO2 als oceans
o Efectes a nivell de comunitat
o Antecedents
Gràfic 2. Taxa neta de calcificació amb diferents valors de pH de
dues espècies de bivalves (Mytilus edulis i Crassostrea gigas)
(Gazeau et al., 2007).
Gràfic 3. Canvis en l’esquelet i els pòlips d’una espècie de corall dur del gènere Scleractinia en
diferents condicions de pH. Imatge 3 a) Corall en condicions normals b) Corall s´observa una
dissolució total de l’esquelet de carbonat (Fine i Tchernov, 2007).
S’han realitzat diversos estudis, augmentant la pCO2 i acidificant el medi, amb espècies de diversosgrups d’invertebrats bentònics, on s’han observat els següents efectes sobre la biota:
§ ↓ Fertilitat (16)
§ ↓ Taxa de creixement (17)
§ ↓ Mida de les larves (16) i el reclutament (18)
§ ↓ Taxes de calcificació (19, 20, 21) i dissolució parcial d’esquelets (7)
2 3
o Invertebrats bentònics
↑Emissions de CO2
Alteració en l’estat de saturació del
carbonat
Canvis en la distribució de les
espècies(6)
Canvis en les xarxes tròfiques
(22, 23)
Augment d’espècies
al·lòctones(24)
Acidificació dels oceans
1) Analitzar les repercussions biològiques dels processos d’acidificació i canvis en la saturació del carbonat, degut al augment d’emissions de
CO2.
2) Importància i efectes d’aquests canvis sobre els organismes calcificadors i les comunitats.
3) Analitzar l’estat actual de coneixement i les projeccions de futur sobre el tema.
Gràfic.1 Calcificació neta (mmol CaCO3 h-1) en funció de la
concentració de CaCO3 en l’esquelet d’una espècie de
pteròpode (Clio pyramidata). Individus de diferents mides van
ser incubats a 10ºC en recipients tancats entre 4 i 48 hores.
Molts dels organismes fitoplanctònics acumulen intracel·lularmentcarboni inorgànic en forma de CO2 i/o HCO3
-, és per això, que elsestudis realitzats mostren una disminució molt baixa o en algunscasos inclús es veuen afavorides les taxes de creixement en condicionsd’elevada pCO2 (9,10,11,12,13). D’altra banda també s’ha observat unadisminució en les taxes de calcificació d’organismes planctònics(gràfic 1) (7, 12, 14, 15).
1
Imatge 2. Individu de l’espècie Clio pyramidata després
de 48 hores sotmès a les condicions descrites
anteriorment, on s’observa una dissolució parcial de
l’esquelet (Fabry et al., 2008).
o Holoplàncton
