MAIG 1996 - ANY XIV - PREU 250 PTS - NÚM 53

111•F'11nEi"

S

Oh vosaltres que un jorn entreu al temple,no us deman per a mi ni una memòria,mes, al gravau-hi que jo volia:

el nom de nostra pàtria!

Miguel Costa i Llobera. Horacianes

SUMARI

341 a mes...

31Entrevista 8 Incineradora

4

Reportatge

Cas Frarins

17 Esports

Activitats

34

Informació Local 6 Cultura popular 26

Be 1I

Ca'n

BARCA SA VIUDA

Especialitats:"Callos", frit i llengua

C/. d'en Veiet, 1 - Tel. 64 70 57 - PORRERES

EDITORIAL

Llumd'Oli

Les eufòries són bones,

perol), no cal confiar-nos

En aquests moments, sembla que la nostra llengua va per bon camí, de manerasedosa i sense voltar. Moltes són les raons que ens ajuden a pensar d'aquesta mane-ra: a nivell estatal, sembla que les infiuéncies nacionalistes del Sr. Pujol poden sermolt importants, les quals la nostra Comunitat Autónoma haria d'aprofitar en tots elssentits: econòmics, culturals, socials, unitat de la llengua...

A la Comunitat Autónoma, sembla com si en pocs mesos haguessin tornat pastarmolta de gent, el fort impuls que ha donat el president Soler a favor de la normalitza-ció lingüística ha fet canviar més d'un, pero, de vegades és molt bo de fer canviarjaquetes cap a un lloc o cap a l'altre.

A Porreres també podem estar contents ja que ens podrem beneficiar d'haver estatinclosos en el pla pilot del Govern Balear per a la Normalització Lingüística mit-jançant el qual ens arribaran més de vuit milions de pessetes. Sens dubte, aquestesdeveniment pot servir per millorar la situació actual, perquè anar pels carrers delpoble en catalá sigui un fet usual, normal i no una excepció com fins ara.

Tot el que hem esmentat abans, juntament amb el fet d'haver aparegut per primeravegada a les nostres illes un diari en la nostra pròpia llengua, Diari de Balears, fanque mirem les coses amb més optimisme.

Però, no dubteu que tot això que ara ens sembla extraordinari es pot esvair si ensadormim, si ens confiam i si badam, com tenim per costum de fer, perqué no dubteuque hi ha un ampli sector de gent que faria una bulla si això fracassás.

A nivell estatal, no ens hi podem adormir, hem d'aprofitar aquesta empenta naciona-lista tant com els altres o més; a la Comunitat Autónoma, el Sr. Soler rep tants d'a-tacs precisament pel simple fet de voler dur a terme el que totes les forces políti-ques, sense excepcions, varen aprovar (el Decret 100/1990, que regula l'ús de lesllengües oficials) i que el Sr.Canyelles no va voler aplicar mai.

A Porreres, esperam i desitjam que aquests milions siguin ben aprofitats i que real-ment rompin amb la castellanització de la retolació de nous comerlos i cartells ambel suport de l'Ajuntament.

Tot això plegat fa que no ens poguem dormir i el proper dia 18 tots els porrerencstenim una cita i quasi una obligació: participar de forma activa en el Correllengua.Enguany, per primera vegada, passarà pel nostre poble el proper dissabte dia 18 aldematí i l'horabaixa, a Ciutat, tindrà lloc la gran manifestació que han organitzat quasila totalitat d'entitats cíviques, socials, culturals, esportives i polítiques de les nostresilles; ens hem de moure, no podem quedar aturats, hem d'aprofitar el moment.

MAIG 1996 - N 2 53Dipòsit Legal PM 76/1979

Edita:Agrupació Cultural de PorreresCarrer Almoina, 67-1r.Tel/Fax 64 71 86

Coordina:Joana Mora i Cerda

Consell de Redacció:Gaspar Barceló i BarcelóBernat Baucá i GarauJaume Cerda i TomásVicenç Marí i SastreFerran Ribas i del BlancoBartomeu Servera i Sitiar

Co•laboradorsies:Antoni Gornals "Pubil"Carnada ReialCatalina Oliver i RieraCatalina Rosselló i FerràDamià Durán i JaumeRafel Ferrà i MartorellGabriel GomilaGrup d'EsplaiGrup FoganyaJaume TabernerJoan Barceló i BaucáJoan OlivaJoan Sorell i AdroverMagí FerriolMaría Barceló i CrespíPau Roca

FotografiaFoto VidalVicenç Mari i Sastre

ImprimeixPlanográfica Balear, S.L.Tel. 60 48 32

Els articles publicats reflecteixenúnicament l'opinió dels seus autors

3

ACTIVITATS DE L'AGRUPACIó

IV Cicle de lliçons Sopar de Quaresma

PRESENTACIÓ DE L'AUDIOVI-SUAL CORRELLENGUA-95

E l IV Cicle de Lliçons segueixamb el seu programa. El pas-sat dia 16 de març Bartomeu

Martí i Pere Múrioz presentaren elvídeo del "CORRELLENGUA-95"al local de l'Agrupació Cultural.Aquest fet ens animà i ens donàcoratge per demanar als organitza-dors de dit esdeveniment la possi-bilitat de que el Correllengua-96passés per Porreres. A hores d'ara,després de fer les oportunes ges-tions esteim preparant, a marxesforçades, l'acte que tendrá lloc dia18 de maig a Porreres amb l'arri-bada i recepció de la Flama al nos-tre poble.

El Glosat i les Cançons dePicat

EL Sr. Miguel Sbert amb laseva lliçó sobre el Glosat i lesCançons de Picat tingué entu-

siasmat al nombrós públic al llargde quasi hora i mitja. Les gloses icançons, de temática molt diversa,foren llegides i explicades pel Sr.Sbert amb gràcia i entusiasme, laqual cosa provocà més d'una riallaentre els assistents. Va ser una vet-llada molt agradable.

E l passat dia 29 de març escelebrà el tradicional SOPARDE QUARESMA amb la

lliçó corresponent. Enguany, comja estava anunciat, el tema escollitpel conferenciant Sr. Antoni Con-treras fou "L'Origen Medieval de laCuina de Quaresma Mallorquina".Degut a problemes personals delconferenciant, el Sr. Contreras nopogué assistir a l'acte, però va tenirel detall i l'amabilitat d'enviar laconferencia escrita , la qual cosa, igràcies a Maria Barceló i Crespí,poguérem assabentar-nos dedetalls i coses curioses sobre lanostra cuina de quaresma.El sopar, amb una seixantena decomensals, fou preparat per Catali-na Trobat amb receptes medievalsfacilitades per el Sr.Contreras. Elmenú estava format pels següentsplats:

Cocarrois de ceba. Coca de verdura.Caragols farcits.Escabetx de mussolaFormatge torrador amb codonyatVins de Petra i de Porreres.

Des d'aquí volem donar les gràciesa Miguel Aguiló i als seus com-panys per la seva ajuda en el para-ment de les taules i pel seu serveial llarg de tot el sopar. Tambéagrair a totes aquelles persones

que desinteressadament ens ajuda-ren a preparar i elaborar els plats ial Sr.Bartomeu Gil, director del CPEscola Nova per l'utilització dedites dependències.

Actuació a Porreres de BielMajoral

EL passat divendres dia 12 d'a-bril va actuar a l'AuditoriMunicipal de Porreres Biel

Majoral. Acompanyat dels seusexcellents músics, va interpretartonades, romanços i cançons debrega la mala herba, jo sóc català,Sa Madona, Na Roseta,...entre d'al-tres. Lacte va ser organitzat perl'Agrupació Cultural i el Grup d'Es-plai en els actes del 25 i del 15 ani-versad respectivament.

4

,

ACTIVITATS DE L'AGRUPACIÓ

Porreres Ràdio

D esprés d'haver passat unsmesos intentant adequaruna nova sala per ubicar-hi

l'emissora de PORRERES-RADIO,ara ja es troba en condicions depoder emetre sense perills.Si sinto-nitzau la freqüència modulada107.2 del vostre dial trobareu l'ac-tualitat porrerenca que vos ofereixcada dia de dilluns a dissabte enMateu Roig. El programa "Cita a les10" que realitza en Mateu s'emet apartir de les 10 hores fins a les 13hores amb un contingut molt variat:informació, música, discs dedicats,anuncis, informació de les activitatsde les diferents entitats culturals,esportistes, religioses. ..concursos,endevinalles etc..Els dissabtes de les 13 a 14 horesCatalina Nadal s'estrena amb elprograma "Rádio Penya".Aprofitam aquestes planes peragrair a totes aquestes personesque amb les seves aportacions fanpossible la realització d'aquestsprogrames:Guillem Vanrell, Pep Martorell,AGITEL, W Lluïsa Fernández Ber-múdez, Margalida Piña, JaumeGarí, Agnès i Catalina Pistola, Gui-llem Grimalt, Antoni Gornals, Con-fraria de la Santa Faç, Restaurant EsCentro, Maria Más, Farmacia Sas-

tre, Pasteleria Avenida, AntòniaServera, Margalida Sajar, JaumeCerda, Antoni Sampol, Maria Ros-selló, Supermercat SPAR, MiguelBlanch Garí, Coloma Bauça,Si voleu posar-vos en contacte ambPorreres-Rádio per fer algun pro-grama o simplement per participar,ho podeu fer cridant al telèfon-con-testador-fax 647186.

Escacs

E1 passat dissabte dia 4 de maigva concloure el Campionat deMallorca per equips d'escacs

amb la participació de dos equips del'Agrupació Cultural de Porreres.L'equip "B" que disputava el cam-pionat en la segona categoria, vatenir que lluitar fins l'últim momentper no perdre la categoria. Desprésd'un començament irregular on tantsols es conseguiren alguns empats,es va haver de fer un esforç impor-tant per part de tots el jugadors permillorar els resultats i assegurar-sela categoria. A l'última ronda ambun nou empat davant el Génova,equip que fins a les hores havia llui-tat per l'ascens, s'assegura la per-manència.L'equip "A" a l'inrevés que el "B" varealitzar un bon campionat en la pri-mera categoria. Fins a les tresdarreres rondes estava en llocs d'as-cens de categoria, però degut a lesabsències en els jugadors titulars iintentar reforçar l'equip "B" es vaperdre una bona oportunitat deassolir l'ascensde categoria.

Trobada de revistesde la Premsa Forana

E l passat 16 de març es va cele-brar a la seu de la revistaFENT CARRERANY una tro-

bada de revistes de l'Associació de laPremsa Forana. La idea era inter-canviar impressions i maneres defer feina. La utilització dels diversossistemes informàtics, així com lamanera de confeccionar una revistavaren ser els punts que es tractaren,tot per tal de millorar la qualitat deles diverses publicacions presents ala Trobada.A les 10 del matí es trobaren a laPlaça des Pou de Maria, delegacionsde les revistes: Ariany, Llum d'Oli(Porreres), Flor de Card (Sant Llo-renç), Veu de Sóller, Cala Millor-7(Son Servera), Udol (Llubí), SantaMargalida, Mel i Sucre (Sant Joan),Dies i Coses (Calonge), Bona Pau(Montuïri) i els de Fent Carreranyde Maria que actuaren d'amfitrions.Després varen anar al lloc on la gentde Maria confecciona la seva revistai se'ls va mostrar l'equip informàticque permet la seva elaboració. Elprocessador de textos utilitzat, el sis-tema d'emmagatzemar imatges, etc.foren alguns dels temes que es vanveure durant la trobada. Després dela reunió de feina tots els presentsferen cap al restaurant Ses Tarrago-nes, on remataren la feina amb unbon arròs brut i una cuixa de mé deprimera qualitat. Els vinets de Petratambé foren presents a la Trobada.No cal dir que la jornada, a pesar delmal temps, va ser ben profitosa.

5

"I" A< DI 4 " LIS IS•tle, 4 LA PLA ',3/4.11.5.1()tt

INFORMACIÓ LOCAL

ltinerari botànic

Joan Sorell i Juan va ser el guia imestre de l'itinerari botànic pelterme de Porreres que es realitzàel dia 28 d'abril. Dit recorregut,inclòs dins el IV CICLE DELLIÇONS comptà amb l'assistèn-cia d'una vintena de persones entregrans i petits. Enguany poguéremconèixer amb més detall la zonacompresa entre es Pou de SaCarrera, es Putxet, Son Oms, SonMainou i Son Mora.

El món de les rondalles

E l passat dissabte 4 de maig i ales 21 hores, el Dr. Josep Gri-malt i Jaume Guiscafré ens

delitaren amb una lliçó que versàsobre les Rondalles Mallorquines,assistint-hi una trentena de perso-nes. No cal dir l'oportunitat d'a-questa lliçó, ja que com tots sabeu,enguany es commemora el cente-

nari de la primera publicació de l'a-plec de Rondalles Mallorquines acàrrec de Mn. Antoni M. Alcover iSureda.

Properes activitats

- Dissabte, 18 de maig.- ElCORRELLENGUA-96 passarà perPorreres.- Diumenge, 26 de maig.-RECO-RREGUT PREHISTÓRIC pelterme de Porreres a càrrec deRafel Ferrà i Martorell. Concentra-ció a les 9'30 hores a Sa Placa.-Divendres, 31 maig.- Conferèn-cia sobre Els grans propietarisporrerencs durant l'Edat Modernaa càrrec de Bartomeu Servera i Sa-jar. A les 21 hores al local social.Aquesta Hice, inicialment tenia datadel dissabte 1 de juny.-Dissabte, 15 de juny.- AUDIO-VISUAL SOBRE LES CASES DENEU I PARET SECA a càrrecd'Arnau Amer Sastre i Pere A.Segura Cortés.-Dissabte, 29 de juny.- SOPAR-

FESTA per commemorar el 25 Mi-versan de l'Agrupacióaixí com la Cloenda del IV CICLEDE LLIÇONS. Més endavantrebreu informació més detallada.El Correllengua-96

passarà per Porreres.

E l proper dissabte 18 de maig,la flama per la llengua reco-rrerá el nostre terme munici-

pal des d'Es Monjos fins el Molíd'en Panada, passant per dins laVila. A nivell local, l'organitzaciód'aquest esdevenimen será acàrrec de l'Agrupació Cultural, quees posà en contacte amb la restad'entitats porrerenques i amb l'A-juntament per tal demanar el seusuport i col.laboració. SebastiàMeliá Mora será l'encarregat dellegir el manifest per la llengua a SaPlaca. Ens agradaria que el poblede Porreres rebés amb illusió laFlama de la llengua i fos un delsmunicipis de Mallorca amb mésparticipació. Animau-vos !

6

INFORMACIó LOCAL

25 anys d'agrupació

1974

L 'Agrupació

es va fer soci Pro-tector del Patronat de la Uni-versitat Balear, pagant una

quota anual de 3000 pessetes.- Membre fundador del Patronat del'Escola de Música de Porreres.- A l'assemblea general de socisque es celebrà dia 1 d'octubre, amés d'assistir-hi un bon grapat desocis i sòcies, també comptà amb lapresencia inesperada d'una parellade la guàrdia civil.- Demana permís a l'Ajuntamentper ensenyar la llengua nativa alsnins de les escoles.

Activitats: Conferencia de GabrielJaner Manila. Exposició conectivade pintura d'artistes locals. I Tor-neig d'escacs. II Concurs de foto-grafia.Venda de llibres (Dia del Lli-bre). Excursions. Sopar de germa-nor amb l'actuació del grup folk"Els Companys".

1975

Activitats: Mostra de pintura deGuillem Torres. Recital de músicafolk. Ball de vestits d'època a laSala Sermi el dia 11 de febrer.Assaig de l'obra de Joan Mas CaNostra. Preparació de la reediciódel llibre Noticias históricas delSantuario de Montesión de Porreres

de Joan Feliu. Tercer concurs defotografia.

1976

- Dimissió dels vocals de la Junta:Miguel Barceló Mas, BartomeuBarceló Picornell, vice-president isecretad respectivament. La Juntacridá per cobrir les places a JaumeMesquida Oliver i a Joan MeliáGarí. Cobrint les funcions de secre-tad Sebastià Meliá Mora.- L'entitat dóna les gràcies als enca-rregats de la secció d'escacs JoanBarceló Baucá i Diego ToledoFerrer.- L'Ajuntament contesta la carta desollicitud de l'Agrupació per l'en-senyament de la nostra llengua alsnins i nines de les escoles: esperara que se publiquen las disposicioneslegales de referencia, en base a unmínimo de prudencia política...atemperar su conducta ateniéndoseal contenido de las mismas.

Activitats: Tercer torneig d'escacsper aficionats. Primera campanyade promoció dels escacs amb lacollaboració de les escoles de laVila, entre d'altres. Xerrades d'in-formació cinematográfica.

Incidents: A la conferencia que esrealitzà al Centre d'Acció Católica, acàrrec dels srs. Marc Verger i Anto-ni Tarabini, baix el títol Futbol iSocietat, es produïren certs inci-dents provocats per un grup de per-sones que volgueren polititzar l'acte.

Dimissions: A l'Assemblea Gene-ral Ordinària de socis/es de dia 1d'octubre de 1976 Esteve Ribaspresenta la seva dimissió com a tre-sorer.

Renovació de càrrecs: Surtenelegits les següents persones percobrir els càrrecs de president,vice-president i secretari-tresorer:

President- Joan Sorell JuanVice-president- Maria Barceló iCrespí Secretari-tresorer- Barto-meu Juan Picornell

1977

Activitats: L'Agrupació corlaboraamb el Cau de Jovent en el muntat-ge de l'obra El Retaule del Flautis-ta.- Per Sant Roc representació de l'o-bra de teatre Així és el Món acàrrec del grup de l'Agrupació.- Curset de mallorquí donat perMaria Barceló i Crespí.- II Festa Pagesa.- Teresetes a càrrec del grup LEs-tornell.- Setmana de Sa Fira: Xer radasobre Autonomia a càrrec deLlorenç Capellá.Conferéncia sobreGabriel Alomar a càrrec de Sebas-tià Serra, entre altres actes.

7

ENTREVISTA

L'agrupació i els seus Presidents (IV)

Joan Barceló i Bauçá, uninquiet per la cultura, fou elpresident de l'entitat durantuna década (1982-1992).

Destacaren les actuacionsorientades a fer de l'AgrupacióCultural de Porreres una enti-tat capdavantera a nivell local:amb la creació de Porreres~lo, l'organització de viatgesculturals i gastronòmics i laconsolidació de la secció d'es-cacs de l'entitat.

Pregunta.- Vares presidir l'A-grupació Cultural durant totauna década i les entitats, comles persones, van evolucionantamb el temps. En quin sentitho va fer l'Agrupació?

Resposta.-Bé, fer un balanç de l'e-volució experimentada al llarg dedeu anys, pel que fa a una activitatcultural, sempre és complex. I mésen un període de tants de canvis.Mitjançant el Llum d'Oli primer idesprés amb la ràdio vàrem tractarde dotar a l'entitat de bons mitjans

Rafel Ferrà i MartorellJoana Mora i Cera

de comunicació per arribar a lagent i estimular la participació.

Es realitzaren moltes activitatsentre les quals podria destacar lesexcursions, els sis viatges culturalsi gastronòmics i dins aquests enespecial l'agermanament iniciatamb el poble català de Porrera.També hi ha les festes pageses deSanta Catalina, els torneigs d'es-caes, les setmanes culturals de SaFira, la participació en les festesdel Carrer de l'Almoina i Carnes-toltes durant els Darrers Dies. L'e-dició i/o collaboració de tres publi-cacions, la convocatòria d'un premiliterari i de recerca, teatre, exposi-cions, concerts de rock, recitals

Vull destacar igualment que l'en-titat va romandre oberta a les orga-nitzacions que ens varen escollirper celebrar-hi diferents trobades.Tot plegat, eren actuacions orienta-des a fer de l'AC de Porreres unaentitat capdavantera a nivell local,amb capacitat per respondre alrepte dels nous temps democràticsi sense perdre els trets d'identitat.

He de reconèixer que a vegadesvàrem - i vaig - cometre errors, pro-duïts per la forta empenta de lesiniciatives de dinamització cultural.Amb això, el funcionament organit-zatiu intern a vegades se'n va res-sentir. El període havia d'haverestat més curt. No varen ser unsanys perduts, sinó tot al contrari:va ser una etapa d'avanç per la nos-tra cultura.

P.- Durant aquest temps el but-lletí de l'Agrupació , el Llumd'Oli , es va consolidar com avehicle de comunicació mésenllà de l'àmbit dels socis.

Va ser difícil mantenir vivaaquestarevista? Amb quins ajuts escomptava?.

R. Mantenir una publicació com laque vàrem enllestir i a més donar-licontinuïtat és molt difícil. Percomençar, es requereix un equipde gent que gairebé no faci altracosa. La part més complicada era lapublicitat, la qüestió económica i ladistribució. Els escrits, tot i que nosurten tots sols, no donaven gaireproblemes. El que es va publicar, avegades, sí que donà qualque mal-decap. Per?), fins i tot, a això hiarribes a agafar-li call...

Els ajuts oficials foren ben escas-sos. La revista es mantenia de lesvendes, la publicitat i els subscrip-tors. També alguna ajuda particu-lar. A nivell administratiu era undesastre: pagàvem primer i llavorshavíem d'intentar cobrar. Maivàrem treure tot el que hi posà-rem...

P. Una de les activitats quedurant aquells anys es prepara-va amb més illusió era la FestaPagesa. Avui ha desaparegutdesprés d'uns anys de debilita-ment progressiu. Quin són,segons el teu parèixer, elsmotius que la Festa Pagesa,que es va mantenir tantsd'anys, hagi deixat d'interes-sar?

R. Personalment no crec que laFesta Pagesa hagi deixat d'interes-sar. El que passa, potser, és que lagent sempre espera alguna nove-tat, noves idees. A les festes sem-

8

1112111411%0

ENTREVISTA

pre hi va haver anys magres entreanys bons. Ningú no podrá discutirque quan arriba Santa Catalina nosia un bon temps per fer un fogue-ró i encendre un binerbo. Si partimd'aquesta base, tots els altresingredients han de ser per vestir imillorar el producte. Crec que perSant Antoni vàrem demostrar queamb un poc de foc i un poc de músi-ca la gent té capacitat d'envoltar lesflames, encara que faci molt defred i sigui un dia feiner i tot.

P.- L'única emissora de ràdioque ha tengut Porreres es vainstallar dins el local de l'Agru-pació. Com va ser la història delnaixement de Porreres Rádio?

R.- Bé, seria llarg de contestar aaquesta pregunta i potser fer-hoextensament requerirá una ocasióaposta. La ràdio va néixer desprésd'una primera experiència l'any1985 en el principi de l'esclafitradiofònic local a Mallorca i a totl'Estat. Es va poder disposar de l'e-quip bàsic per poder emetre i ambmolts d'entrebancs legals això esva aconseguir. La història té unadotzena de noms propis que algundia hauran de rebre la menciócorresponent, just pel fet d'haver-ho fet possible i haver-ne estat elspioners. A la ràdio se l'ha de treba-llar, és efímera i requereix moltadedicació. Malgrat que no eraaquesta intenció va substituir el

Llum d'Oli, si més no en l'ocupacióinformativa dels que havien de feruna cosa i l'altra. Els nivells d'ac-ceptació i audiència obligaren auna forta dedicació en l'elaboracióde programes musicals, informa-tius, programes especials

P.- Altres opinions que, en rela-ció a l'Agrupació o al Llumd'Oli, vulguis que siguin publi-cades.

R. Crec que és injust que s'hagivolgut personalitzar aquesta seccióinformativa als presidents de l'A-grupació. En el meu cas, tenc bendar que tot el que vàrem fer nohauria estat possible sense lacollaboració d'un grup de gentmolt valuosa i responsable. Anome-nar-los tots seria fer una llista moltllarga i possiblement en deixaríemmés d'un o una. Tots saben de l'im-portáncia del seu paper i crec queno hi hagué protagonismes perso-nals.

Viatge culturalgastronòmic

Bartomeu Ferrando i BallesterGuillem Soler i Vanrell

ECONOMISTESAssessoria Fiscal - Comptabilitats - Assegurances

C/. Nurio Sanç núm. 11 - ler ATel. i Fax 16 81 56 PORRERES

Foto VIDALPorreres

FOTOGRAFIES D'ESTUDIREPORTATGES DE NOCES, BATEJOS, COMUNIONS

AMPLIACIONS I REPRODUCCIONS

9

INFORMACIó LOCAL

El paper del sistema educa-tiu en la prevenció

Serveis Socials del'Ajuntament de Porreres

E l passat dia 5 de març en Bar-tomeu Gil (director de s'Esco-la Nova), Antònia Monserrat

(mestra del Col.legi Verge deMonti-sion), Jaume Gil (regidor deCultura), Andreu Obrador (regidord'Esports), Marisa Morro (Serveide Promoció de la Salut) i JuliaViedma (assistenta social) vàremparticipar a un programa a Rádio-Porreres, el tema com es pot veurea l'encapçalament era el paper delSistema Educatiu en la Prevenció iaquest texte que segueix no és sinóun parell de comentaris que varenanar sorgint: La Reforma del Siste-ma Educatiu ha introduit uns tipusd'ensenyaments que intentendonar resposta als problemes queté la societat actual i que es deno-minen temes transversals per estarinclosos dins totes les àrees. Ensreferim a l'Educació moral i cívica,l'Educació per a la pau, per a l'i-gualtat d'oportunitat d'amdóssexes, per a la salut, l'Educaciósexual, l'Educació ambiental, l'Edu-cació del consumidor i l'Educacióvial.La vessant científica es comple-

menta amb una funció ético-moral;parlam aleshores d'una educacióintegral de la persona.L'ensenyament, doncs, ha de possi-bilitar que el nin/a conegui lesqüestions que exigeixen una aten-ció prioritária en el món d'avui, l'hade capacitar per emetre un judicicrític dels fets i al mateix tempss'ha d'ajudar a adoptar actituds icomportaments davant cada cas, ésa dir, el nin/a ha d'aconseguir teniruna personalitat pròpia i no deixar-se dur pel grup, la moda o els mit-jans de comunicació de masses,sobretot la televisió, que tant elscondiciona.L'adolescent ha d'aprendre a pen-sar, a entendre el perquè de lescoses, ha de ser capaç de decidir enllibertat, adonant-se de les conse-qüències d'aquesta edició i assumirla seva pròpia responsabilitat.La confiança, el diàleg, la coherèn-cia, la informació seran einesnecessàries en aquest procés edu-catiu.El programa de prevenció de dro-gues Decideix que el Consell Insu-lar ofereix als col.legis de Mallorca,a través del Servei d'Acció Social,és un instrument de treball quefacilita l'Educació per a la Salut,potenciant un estil de vida saluda-ble i afavorint habas i costums sansen els adolescents d'avui. En

aquest sentit s'aconseguirà un graude desenvolupament més alt quans'hi involucrin a més de la família iescola, les institucions, entitats ogrups programant i recolzant activi-tats per al temps lliure dels nostresjoves.Actualment és difícil pensar en unasocietat en la qual no existeixialgun tipus de drogues com són: eltabac, el café, els fàrmacs,... Inclúsés possible que es pensi que aixòno són drogues. El cert és queaquests productes són quotidians iningú pareix considerar-los perillo-sos. Aquesta concepció provocacomportaments a vegades negli-gents. L'important és parendre afer-ne un ús correcte i evitar-ne aixíles conseqüències negatives.Els pares tenen un paper essencialen aquesta difícil tasca, per això sivolem prevenir el consum de dro-gues:-Siguem models coherents d'identi-ficació pels nostres fills.- Evitem l'ús abusiu de substànciescom l'alcohol, el tabac, els fàr-macs,,..- Establiguem amb ells una bonacomunicació.- Fomentem el seu esperit críticperquè puguin anar formulant elscriteris i les opinions.- Potenciem el sei interés per realit-zar activitats diverses en el temps

BAR-RESTAURANT ES CENTRO

NOCES - COMUNIONS - BATEIJOS - MENUS DIARISELS DISSABTES BALL DE SALÓ

Av. Bisbe Campins, Tel. 16 83 05 - PORRERES

I 0

Escena de la Passió

INFORMACIÓ LOCAL

lliure. Al dedicar-los el nostretemps lliure els ensenyam que notot és el treball o l'estudi: hi ha untemps per realitzar activitats d'ci(fer esport, passejar, jugar,...).

"La Passió a Porreres"va reunir més de sis-centespersones, tot un espectacle

Grup Foganya

E l passat dia 31 de marc (diu-menge de Rams) més de sis-centes persones es varen reu-

nir al voltant del "LLOCSAGRAT" com ja és habitual desde fa 9 anys, per viure una vegadamés les darreres hores de vida, i laposterior ressurrecció de JESU-CRIST .L'acte, organitzat i repre-sentat pel Grup Foganya s'ha anatconvertint any darrera any en undels millors espectacles de la "Set-mana Santa" mallorquina, provad'això és que tots els diaris de Ciu-tat es fessin ressò de tal esdeveni-ment.El públic, espectant i emocionat, vapoder veure com més de setantaactors, socis, amics i simpatitzantsdel Grup Foganya donaven vida auns fets i a uns personatges que simés no, són un poc irreals no dei-

xen d'esser tot un viu espectacle.La música i el cant coral, impres-cindibles per la majestuositat de larepresentació, van córrer a càrrecde la Filharmònica Porrerenca ila Coral de Porreres, acompan-yats enguany per la Coral Amicsde la Música de Llucmajor, aells moltíssimes de gràcies. Tambévolem agrair i donar les gràcies al'Ajuntament de Porreres pelseu suport econòmic, (sense el seupatrocini això no seria possible)també volem fer arribar l'agrá-ment ¡les gràcies a la pintora Cata-lina Salas per la bellesa del seu

treball en els programes. A s'EstolPorrerenc , a els Aires de Monti-sion , a l'Associació de la lluitacontra el cáncer de Porreresels comerços i establimentspúblics que aportaren una bonaquantitat de doblers i a totes aque-lles persones que dins l'anonimatferen possible el nostre lluïment, atots ells i al poble de Porreres engeneral, moltíssimes de gràcies.

ESTANCCA NA JAUME

Tabac - articles de regal - papereriallibres i tota classe de revistes i diaris

Carrer Sol n 2 23- PORRERES

ASSESSORIA LABORAL I SEGURETAT SOCIAL

JAUME VIDAL BAUÇAGRADUAT SOCIAL, COL. Nº 298

Assessorament a l'empresari, treballador i pensionista.

C/ des Vent, 6 - Tel.: 16 80 38(horabaixes)- PORRERES

INFORMACIÓ LOCAL

La retolació de Porreres a l'any 1995

L 'estudi que se presenta es varealitzar a principis de l'any1995 i es va basar en l'obser-

vació dels rètols situats a les faça-nes dels comerços dels comerçosde Porreres. Es varen recollir mésde cent rétols, incloent comerços,tallers, fabriques, bars, caixes,perruqueries, fusteries, etc..Tambées varen observar els altres escritsque acompanyaven el rètol i els car-tells de propaganda. Així i tot caltenir en compte que els percentat-ges són aproximats.

També dels rètols escrits en lesdues llengües ens trobam que:- Un 62%, el rètol principal estáescrit en català i devora hi ha dife-rents escrits en castellà.- Un 14'25% el rètol principal estáescrit en castellà i devora hi ha dife-rents escrits en català.- Un 14'25%, els rètols estan escritsen les dues llengües per igual.- Un 9'5%, els rètols estan escrits

Catalina Rosselló i Ferrà

mesclant les dues llengües.

Els percentatges de la retolació delpoble de Porreres ens fan veureque a l'any 1995 encara predomi-nen els rètols escrits en castellà,aquests ocupen aproximadament el44'4% del total dels rètols mentreque en català tenim aproximada-ment el 33'3% dels rètols, i a laresta, aproximadament un 22'2%,estan escrits en les dues llengües.De la retolació en català, el 77'7%són rètols recents, és a dir, que han

estat installats aquestsdarrers anys, mentre queel 22'2% són rètols que ja faun grapat d'anys que estaninstallats. Això ens demos-tra el fet que de la retolacióen castellà, el 30% sónrètols escrits en els darrersanys i el 70% són rètols defa temps que han estat is -tallats.A les institucions porreren-ques predominen els rètolsen català, així tenim:CASA DE LA VILA.BIBLIOTECA MUNICI-PAL.CAMP MUNICIPAL D'ES-PORTS SES FORQUES.RESIDÈNCIA SOCIAL

D'ANCIANS.PARRÒQUIA DE PORRERES.COLLEGI PÚBLIC ESCOLANOVAAUDITORI MUNICIPAL

Els avisos i certificats de l'Ajunta-ment es fan en català, així mateixels fullets informatius.Cal dir que fa uns anys varen nor-malitzar alguns noms dels carrers

de Porreres, però encara hi hamolts de carrers on llegim el nomen castellà. Es sap que hi ha unpressupost concedit pel ConsellInsular de Mallorca, que puja1.650.000 pessetes, destinat a unanova retolació dels carrers però demoment no s'ha fet cap passa enda-vant. Esperem que a finals d'aquestany poguem llegir els noms delscarrers en la nostra llengua. Elsporrerencs ho agrairem!.Dels noms dels bars predominenels escrits en català, així tenim:SA FONDA CAFÉCA'N MIQUELES TERRÉSPOU FLORITES CENTRESA ROQUETARESQUILLSES FARO LETSA PLAÇASA PASTERACA'N GUILLEM

Es pot assenyalar que el bar "Ca'nGuillem" que está situat vora laplaça d'Espanya de Porreres, tétota la retolació que podem llegirdes de fora en català: "TAPESVARIADES. ENTREPANS. BERE-NARS. GELATS", i també es sapque aquest bar és el bar de la penyamadridista del poble, ens alegraveure que es tracta només d'unaqüestió futbolística.Les caixes solen tenir els rètols encatalà:LA CAIXA. CAIXA D'ESTALVIS IPENSIONS DE BARCELONA.CAIXA OBERTA.SA NOSTRA. CAIXA DE BALE-ARS. CAIXER AUTO MÁTIC.Però n'hi ha d'altres que els tenen

PERCENTATGES GENERALS.

-rètols escrits en català:

33'3%.- rètols escrits en castellà:

44'4%.

- rètols escrits en les 2 llengües:

22'2%.

Del total dels rètols en català tenim:- rètols recents: 77'7%.- rètols antics: 22'2%.

Del total dels rètols en castellà tenim:- rètols recents: 30%.- rètols antics: 22'2%.

Del total de rètols escrits en les 2 llengües:- rètols recents: 54'4%.- rètols antics: 47'6%

I 2

INFORMACIó LOCAL

escrits, innecessàriament en lesdues llengües:CAIXA RURAL. CAJA RURAL.BANC DE CRÈDIT BALEAR.BANCO DE CRÉDITO BALEAR

Altres rètols que trobam en catalàsón els dels llocs on es fan els reco-neixements mèdics. Hi ha dos llocsi els dos tenen el rètol escrit encatalà. Els dos estan escrits enmajúscules, un les accentuacorrectament:CENTRE DE RECONEIXEMENTMÈDIC PSICOLÒGIC.LLICÈNCIES DE CONDUIR IARMES.L'horari d'aquest local també estáescrit en català.Però, malhauradament, endemésde tots els rètols escrits en catalàn'hi ha moltíssims d'escrits en cas-tellà.Pel que fa als tallers de cotxes imecánica, gairebé tots els rètolsque es poden llegir estan escrits encastellà. Cal dir que molts d'ells fabastant de temps que ja estan is-tallats. En les fàbriques de cons-trucció passa el mateix, quasi toteselles tenen els rètols en castellà itambé moltes d'elles fa anys que

s'han creat. A la benzinera moltsdels escrits (cartells) que hi ha sónen castellà: "tienda", "aire y agua","aseos"... També hi ha cartellsescrits en castellà penjats a les por-tes d'alguna casa particular com,llegim per exemple: "se vendeleña", "no aparcar", ...Una possible explicació és que elspropietaris d'aquests comerços sónpersones majors que es varen edu-car i varen aprendre a llegir iescriure en castellà durant el règimfranquista i, per tant , no sabenescriure en català. Però això es potsolucionar demanant a al gú queels escirgui el rètol en català i aixícanviar aquest rètol escrit en unallengua que no és la nostra. Algu-nes vies a seguir per a una millorconeixença del català serien: l'as-sisténcia als cursos de catalá peradults i el fet de consultar als dic-cionaris sempre que es dubtás.

Associació Passarabc

E l passat dia 23 de març i ambmotiu d'una conferènciaorientativa sobre el ioga, la

relaxació i les teràpies naturals peral benestar, es va presentar la salad'actes de l'Ajuntament de Porre-res, l'Associació per al desenvolu-pament personal PASSARATX.Aquesta associació, que va néixerper promoure el creixement perso-nal i el desenvolupament indivi-dual, compta ja des dels seus inicisamb gran nombre de socis, i estáenregistrada en el Govern Balear iacollida en la regidoria de culturadel nostre Ajuntament.PASSARATX és, doncs, una asso-ciació cultural en el més ampli sen-tit del mot i es mou en un àmbitd'expansió i creixement de la per-sona, per a la qual cosa ofereix cur-sos, conferències, audiovisuals,classes de ioga i relaxació, acu-

pressura, etc. També collaboraamb altres grups en pro de la inte-riorització humana.PASSARATX és una associació gra-tuita, que funciona amb la corlabo-ració de moltes persones i entitats;a hores d'ara, l'Ajuntament dePorreres (regidoria de cultura) tra-mita tot el necessari per al seu boncomençament.

Concert deSetmana Santa 1996

E l dia 31 de març, Diumengede Rams, a les 18 hores a l'Es-glésia Parroquial de Porreres

es celebrà el tradicional concert deSetmana Santa. Aquest comptàamb la participació de la Coral il'Orquestra de Cambra de l'Asso-ciació, "Amics de la Música" Lluc-major i la Coral de Porreres. Caldestacar la interpretació de l'orga-nista Isabel Fiol la qual interpretarel Via Crucis de ERLiszt. Dirigirenl'acte Ferran Vaquer i SebastiàMeliá Mora.

Associació de Comerciants iEmpresaris. Porreres.PIMEM

Aquesta entitat recentmentcreada i seguint amb latasca de dinamització

comercial, sorteja un cap de setma-na a Menorca per a dues persones.Pots demanar la butlleta al teucomerç habitual.El número premiat será en combi-nació amb el cupó dels cecs de dia14 de juny de 1996.

I 3

INFORMACIÓ LOCAL

Primeres jornades locals dela Mancomunitat del Pla deMallorca

Anl'Ajuntament de Sineu idurant els dies 29, 30 i 31 de

arc, tingueren lloc les IJornades d'Estudis Locals.Diverses ponències i comunicacionsversaren sobre l'impacte del turismea la nostra comarca i sobre el muni-cipi de Sineu; a més de la presenta-ció del llibre "Albellons de lamemòria de Gabriel Florit" i unavetllada musical amb en Biel Majo-ral. Segons pareix hi ha moltes pos-sibilitats que les properes jornadeses celebrin a Porreres.

L'ajuntamentcerca 52 milions depessetes per construirel Parc de N'Hereveta

Joan Sorell i Adrover

N o és que hi hagi molta pres-sa , però l'Ajuntament té laintenció d'avançar notable-

ment enguany en la construcció delparc de n'Hereveta , del qual finsara només s'ha fet el tancament delrecinte. El problema és que el pro-

jecte complet, segons paraules delbatle , costará aproximadament 52milions de pessetes i que els gover-nants del nostre poble només dis-posen de moment de 5 milions. Elbatle afirmà una nit a la sortida d'unple que el Consell Insular deMallorca estava disposat a fer-secàrrec d'un 75% de les despeses ique el parc estaria acabat en un any.Sobretot aquest darrer aspectesemblava molt improbable, peròfinalment ha quedat resolta unabona part de la financiació amb els19 milions que ha concedit perenguany el CIM en aquesta obra,inclosa en el pla d'Obres i Serveis.Per tant, és fácil que el parc puguiestar acabat amb un poc més detemps que el termini que establí elbatle, pel que les obres a realitzaren el present exercici tendran unpressupost de 24 milions de pesse-tes, un poc menys de la meitat delpressupost total.. A part delfinançament, però, hi ha altres pro-blemes pel que fa a la construcciódel parc. Un d'ells és la direcció deles obres que encara no han estatadjudicades a cap persona en con-cret, si bé, els regidors de l'equipde govern comenten quan sónqüestionats sobre l'assumpte queaquesta persona no ha de ser altreque Josep Roig, segons ells el batlegenerós que va fer donació al muni-cipi dels terrenys de l'antic camp de

futbol per a la construcció d'unparc.Hi ha més aspectes per resoldrepotser els més importants , que fanpossible afirmar que l'equip degovern municipal duu les sabatesgirades de peu pel que fa a la realit-zació del projecte. No s'ha fet perara la selecció de materials que esvulguin usar, ni tampoc no s'haestablert un ordre de prioritatsentre la construcció d'unes o altreszones del parc.El decorador Andreu Juan , autordel projecte i actualment marginatpel que fa a les qüestions de la rea-lització , va afirmar fa un temps queel resultat final de les obres podriaser molt diferent segons el tipus dematerials que s'haguessin usat.Pera ell, aquest aspecte és el que defi-neix si la construcció es fa en con-dicions o , per contra , es fa d'unamanera improvitzada. Prioritzar laconstrucció d'unes o altres zonestambé és important , perquè calque el parc adquireixi una utilitatimmediata , ja sigui per a la cele-bració de berbenes o altres actes.

14

INFORMACIÓ LOCAL

Curs 1996/97: l'ensenyamenta Porreres i Felanitx

Gabriel GomilaDepartament d'orientacióInstitut de Felanitx

E l proper curs será un any decanvis als centres docents.Ates que els alumnes de

Porreres van a l'Institut de Felanitxper cursar l'Educació Secundària,convé conèixer quina será la situa-ció de l'alumnat porrerenc durantel vinent curs 1996/97, tant a Fela-nitx com a les dues escoles de lavila. Volem remarcar que ens refe-rirem només a la situació que esproduirà durant l'any 96/97.

Felanitx tendrá tots els nivells desecundària del nou sistema educa-tiu. L'única excepció será el grausuperior de la Formació Profesio-nal Logse que, previsiblement,comencará a partir del curs 1997-98.

En els curs actual, s'imparteix el 3ri 4t d'ESO (14 a 16-18 anys), el CicleMajá de Formació Professional(16-18 anys) i el primer de Batxille-rat Logse (16 anys). De l'antic sis-tema educatiu queden COU i elsegon grau d'FP.En el setembre d'enguany s'incor-poraran el ir i 2n d'ESO (12 a 14anys) i el 2n de BatxilleratLogse (que substitueix el COU).

A Porreres, l'Escola Nova i elcol.legi Verge de Monti-sion faranprimer d'ESO i vuitè d'EGB; pertant, els nins i nines que enguanyestudien sisé (12 anys) quedaranal poble.

Si feim un esquema, la situacióseria la següent:

• Institut Mare de Déu de Sant Sal-

vador de Felanitx:- ir i 2n d'ESO que es fará al col.legipúblic Joan Capó.En aquesta escolahi haurà un annex que dependrà del'Institut. L'alumnat pertanyerà aVIES, però físicament estará a lesaules del Joan Capó. Hi assistirantambé els nins i nines de Cas Con-cos.- 3r i 4t d'ESO- Formació Professional: IniciacióProfessional,Cicles Formatius deGrau Mtijá d'Administratiu i Elec-tricitat i FP de II grau (dos darrerscursos).- ir i 2n de Batxillerat Logse.

• Col.legis Escola Nova i VergeMonti-sion de Porreres: faran Edu-cació Infantil, Primària, ir d'ESO i8é d'EGB.

Grup d'Esplai: èxitde la festa de monitors

La festa de tots els monitors delGrup d'Esplai va ser un com-plet èxit de públic i d'animació.

Quasi 500 monitors de tots elsindrets de l'illa,i representant elsquasi 52 grups inscrits a la federa-ció (GDEM) varen participar en lagran festa que els monitors i moni-

tores del nostre Grup d'Esplaivàrem preparar el passat dia 27 d'a-bril, com a continuació dels actesque organitzam per celebrar el XVaniversari.

Tot l'Auditori Municipal s'haviaconvertit en el fons del mar, l'entra-da era una gran platja on es podientrobar tots els serveis necessarisabans de començar un gran viatgellarg i ple d'aventures; a continua-ció, un gran tub -on s'hi podia escol-tar una excellent música de JoanMartorell- portava tots els partici-pants fins a la matexia portassa decas Boterins, on hi podien trobar elgran decorat ple de peixos, vaixellsenfonsats, xarxes a més delsmagnífics disfressos que cada undels participants havia preparat d'a-cord amb el tema de la Festa.Una vegada que els participantsarribaren al fons de la mar i des-prés d'adaptar-se a aquest noumón, va començar un gran trivialon es varen fer diferents grups querepresentaven mars i oceans, elmar Meditarrani va ser el guanya-dor; hi havia preguntes sobreMallorca i les activitats dutes aterme per la federació durant elsquasi 20 anys d'existència.

A continuació, es va convidar asopar tots els participants i abans

15

Bernat Vidal iban

4.~

INFORMACIÓ LOCAL

de començar la festa de tancamentel president de la Federació deGrups d'Esplai de Mallorca va diri-gir unes paraules a tots els partici-pants per destacar la gran tascaque realitzen tot l'any, i va donarles gràcies i l'enhorabona al Grupd'Esplai de Porreres, per l'organit-zació i ambientació de la festa.

Els monitors de Porreres estammolt orgullosos de corn va sortirtot. La gran quantitat d'hores quehi vàrem dedicar donaren els seusfruits, però, sens dubte, sense lacol.laboració de moltes altres per-sones de fora del món de l'esplai, ales quals volem donar les gràcies,no hagués estat possible.

Altres activitats

Amés de les activitats queduim a terme tots els dis-sabtes horabaixes, el dia de

la festa de Monti-sion, vàrem orga-nitzar corn cada any, carreres desacs, rompudes d'olles...., la parti-cipació cada any va a més, i creimque és una tasca positiva per acon-seguir que el dia de la festa l'hora-baixa quedi tan buit de gent.Per altra part, també us volem dirque ja tenim en marxa el campa-

ment d'estiu; com molts de vosal-tres ja sabeu, enguany será a Llucdel 3 al 10 d'agost, per?) més enda-vant ja us n'informarem.

Nou doctor Porrerenc:Bernat Vidal i Juan.

Ales 12 del migdia del 21 demarç passat, el jove de 27anys Bernat Vidal i Juan, de

Can Genoi,llegia a la Universitat deBarcelona la seva tesi doctoral. Elseu títol és: Síntesi biomiméticad'alcaloides indblics. Primeres sínte-sis totals d'alcaloides del grup del'ervitsina-ervatamina, dintre del

programa de doctoratde Química Orgánica iFarmacéutica del bien-ni 1991-1993, amb latutoria del Dr. JoanBosch i Cartes. Aques-ta tesi fou possible grà-cies a la concessiód'una beca de Forma-ció d'Investigadorspels anys 1992-1995.No cal dir que la notaque el tribunal concedíal novell doctor enFarmàcia fou la máxi-ma, excellent CumLaude.Rebin la nostra enho-rabona en Bernat i laseva familia.

gaÓatetia- gipattetia

nPrl.cutzcL.

iims~ >wat,

Carrer l'Almoina, 35 - Tel. 64 74 21 PORRERES (Mallorca)

PUB RESQUILLSES TRUI DE PORRERES

C/ Pou Florit, 14 - PORRERES

1 6

El que necessitisper practicarel teu esport

ESPORT ESPLAI

Sala 7 Porreres Tel. 16 83 13

FUSTERIA

LLITERAS GARI

Portes i Cuines fetes a mida

C/. Major, ri2 61 -07260 PORRERES (Mallorca)

Telf. 64 71 54

INFORMACIÓ LOCAL

Un servei d'autobúsinacceptable

per donar a conèixer com fun-cionen els transports enautobús de Porreres a Palma

ens limitarem a contar els fets:Dia 29 d'abril, autobús de les 8'15.Passat Algaida es produeix unaexplosió del motor. La part dedarrera del vehicle va ésser envaïtper un fum negre. La gent espanta-da abandona els seus seients iavança cap a la part de davant. Elconductor es limita a aturar el vehi-ele, obrir el motor i fer qualquetipus d'endreç, i continuar lamarxa cap a Palma, a velocitat mésrecluida.Dia 30 d'abril, autobús de les 10'15.

Per començar, arriba a Porreresamb un retard de devers un quartd'hora. Després, a Son Ferriol, elmotor s'aturà definitivament i elspassatgers en part fan autostop i enpart són recollits per un autobúsd'una altra empresa carregat d'es-trangers.Per desgràcia aquests fets no sónanècdotes áillades. Fa unes poquessetmanes l'autobús ja va deixattirats a molts de porrerencs a lacarretera. Hi ha altres antecedents.En cap cas s'han tornat els doblersdel passatge. Un passatge que, s'hade dir clarament, és inacceptable,indigne, propi del tercer món. Ésincomprensible com certs autocarssuperen inspeccions i controls. Ésincomprensible que l'ajuntamentde Porreres consenti que tractin

als porrerencs com a bèsties en unservei públic susceptible d'ésserdenunciat.Esperem que no haginde passar altres tipus de desgràciesperquè es mobilitzin les autoritatsmunicipals.

PLUVIOMETRIA

MARÇ 33'9 litresper m2

El dia de més pluja va ser dia 9que es recolliren 12'1 1.

ABRIL 67'3 litresper m2

El dia de més pluja va ser dia 26amb 26'4 1.

I 7

REPORTATGE

Cas Frarins: una indústria agrícola rellevant

Tot i que un opuscle de propagan-da de màquines segadores diguique cas frarins fou fundada l'any1854, un llibre de comptes d'aques-ta mateixa casa, comença dia 6 desetembre de 1883 i va encapçalatamb l'expressió "segueix" "Carles"i una suma de diners que devia elreferit "Carles" o "Son Carles" coma saldo anterior. Això ens indicaque abans d'aquest llibre ja n'hihavia un altre o altres, i per tant , lacreació com a ferreria artesana ésanterior a 1854.La lectura dels llibres de clients(1883-1889 i 1903-1912), ens hapermès introduir-nos als titularsmés assidus a la casa i, també, altipus de feines que s'hi duien aterme. Al primer llibre hi figurennoms com : Joan Mainou, Monse-rrat Vinyes, es Pagos, can Feliu,Nadal Boterí, Lloritó,Guitarró, canRoig, can Rasca, Manescal, Joan deses Talaies, " se Curia Blanca"(s'Alqueria Blanca ), Bernat Mai-nou...Al segon llibre, vint anys més aprop de nosaltres (1903-1912), elsparroquians són uns altres encaraque n'hi pot haver algun de comú:Joan Vila, Mestre Guiem Mulidai-go, Pistola,Vinyes, Bumbum, Taco-ner, Margalida Sastre, Calderó,Pocaterra, dona Joana Feliu, donJoan Mas, Mestre Mulet, entremolts d'altres.La ferreria de cas Frarins, era, eldarrer terç del segle XIX i a les pri-meries del XX, de carácter artesà ipodem considerar-la integrada dinsel gremi dels menestrals de Porre-res propis de l'època. O sigui fabri-cava moltes d'eines i d'estris queara s'importen o ja no s'adoben .

Damià Duran Jaume

Els antics Frarins eren ferradorsde bísties, fabricaven cabecons,feien baules de porta, baules d'ar-golla, posaven acerons a les aixa-des, xapetes i gavilans; arreglavencaps de fuell, construïen corretgesper a barreres, estisores de podar,claus, grampons, mascles per argo-lles, ganxos, biulons, frontisses,tancadures, fiadors, orelles d'ara-da, reblons; componien fogons ipanys, etc.El mestre i cap de totes aquestesactivitats fou, durant el primer terçde segle, Sebastià Nicolau Fiol,qui va transmetre les ensenyancesi el comandament a Andreu Nico-lau Meliá i Sebastià NicolauBallester, doncs sota la sevavigilància i supervisió se fabricavenles arades amb rodes (arades Bra-bants) l'any 1936, les quals sevenien a pes. En la gamma d'ara-des amb pales de ferro, els preusanaven des de dues pessetes 30cèntims el quilógram fins a 1,95pessetes, segons pesassin des de60 a 150 quilógrams. I si les paleseren d'acer, els preus oscil.lavenentre 2,50 i 2,15 pessetes. I a mesu-ra que el bon renom de la casa s'es-tengué i s'industrialitzaren lesseves funcions, cas Frarins comer-cialitzà els seus productes amb eltítol de HIJOS DE ANDRÉS NICO-LAU, (Sebastià i Jaume NicolauMóra) época que sembla començara la postguerra i acaba a l'any 1984,data del tancament definitiu.S'observa com en el transcurs deltemps (1853-1984), 131 anys, elprocés de la castellanització de lallengua s'havia accentuat, ja ques'havia passat dels manuscrits enmallorquí del segle XIX i comença-

ment del XX, a la propaganda vehi-culada segons la llengua imposadaper l'Estat Central, aleshores, l'úni-ca nació possible. Emperò cal mati-sar aquest aspecte, puix l'àreacomercial de HUOS DE ANDRÉSNICOLAU, era, endemés de l'ar-xipèlag Balear, el llevant peninsu-lar fins a Granada. Cas Frarins,ferreria iniciada el segle XIX, s'ha-via convertit en els anys immediatsa la postguerra, en una indústriaprou important, emperò, sobretot,el període de major esplendor calsituar-lo entre els anys 1952 i 1972.Si abans un dels exponents mésimportants de la fabricació pertán-yen a les arades amb pala i l'altra elde les arades amb rodes estiradesamb bísties, ara, Cas Frarins con-centra les seves activitats enmàquines de segar, producte delqual n'arribà a fabricar, en una solatemporada, fins a la suma de 135unitats, segons ens manifestaSebastià Nicolau Móra. En menorquantitat, Cas Frarins va produirarades de tractors de llaurar ambrodes de ferro, batedores (62 en 7o 8 anys) i peladores d'ametlles.Ben al cor de Porreres, prop del'Església Parroquial, i concreta-ment als números 4 i 7 del carrerMagos i número 9 Frai JuníperoSerra, els tallers de Cas Frarins,ocuparen en planta baixa 215metres quadrats de superfície, a laqual cal afegir-li diferents espais enplanta alta que ben bé duplicavenaquesta área.Hem pogut tenir accés a un llibrede matrícula de la casa que ens per-met conèixer els salaris entre 1918i 1960. Els aprenents, a l'any 1918,cobraven 1'25 pessetes diàries,

I 8

RE PO RTATG E

mentre que a l'any 1960, els obresde la mateixa categoria anteriorguanyaven 11 pessetes. A l'any1952 els aprenents o mossosrebien segons el seu rendiment,entre 4'70 i 9'60 ptes. cada dia; unespecialista de 1': 15'15; un espe-cialista de 2 1 , 13'80; i un oficial de3, 15'75 pessetes diàries.A la postguerra vaig tenir ocasió depresenciar el ritme de feina i l'am-bient industrial de Cas Frarins.Ben matí tota la plantilla, amb lagraneta posada, entregant-se ambafany a la producció, donava laimpressió de fermesa col.lectiva id'organització interna. Allò teniaforca, feia goig. Mereixien el vist iplau d'un poble en marxa. L'enginyde l'ofici cavil.lant la construcció depeces, pintant-ne d'altres, donant-les la darrera mà abans de que sor-tissin cap el seu destí màquines desegar, batedores o tractors, creaval'ambient de prestigi, de la fama

Conotrudarna Maquinaria 04910044

DISCASCARADORA DE ALIMINDRAS

justa i ben arrelada. Quan ensacostàvem al carrer de Magos jasentíem tot el procés de fabricacióque rutllava segons el rodar decada máquina, el moviment decada eina. Les fornals enceses, elsferros candents, els metalls prenintnoves formes, s'unien al xerric deles serres, al renou dels torns i ales martellades acompassades delsmalls sobre les encrulles forjant elferro incandescent. És a dir, sentir-se porrerenc era, també, dur dinsels sentits l'activitat empresarial deCas Frarins, participar del seurenom d'indústria agrícola capda-vantera d'aquella época. No deba-des els seus invents varen signifi-car avanços importants en les tas-ques tradicionals de la pagesia. Delsegar a mà es passà al segar amáquina, feina menys dolorosa imés retent; del batre a l'era ambbísties a la batuda mecánica, de l'a-rada amb una pala a dues pales, de

l'arada simple a la derodes, la qual aprofun-dia més en el solc, etc.Per donar-ne una ideade la capacitat producti-va de Cas Frarins bastaconsultar els registresde segadores venudes1952-1982 (2 llibretes).El 1952, cada segadorase venia a 5.100 pesse-tes i ja se distribuïen atot l'arxipèlag balear i apart de la península.Concretament a Fraga(Osca) n'hi enviaren 20unitats. També n'expor-taren a Alacant, Velilla,Ontinyent. Aquest anyen veneren un total de61 màquines de segar.Les màquines venudesno donaren xifres sem-pre creixents d'un any al'altre, emperò la maja-na fou ascendent ambun màxim, a l'any 1962,

moment en que se'n compraren130. Entre 1952 i 1962, trobamregistres de 45 (1953), 65 (1954),72 (1956), 78 (1959), 107 (1960).Els pobles de l'arxipèlag balearque en compraren foren, entrealtres: Manacor, Capdepera, Petra,Artà, Felanitx, Alcúdia, Ciutadella,Sant Joan, Vilafranca, Llucmajor,Campos, Eivissa, Algaida, Binissa-lem, Pollença, Sencelles, Son Ser-vera, Son Carrió, endemés dePorreres. I pel que fa a les sol.lici-tuds procedents de la Penínsulaconvé dir que se concentren, llevatde Fraga, en les regions més pro-peres al Mediterrani. És a dir:Requena (València), Múrcia, Carta-gena, Torrente, Secuéllamos, LaBañeza; i més cap a l'interior penin-sular: Casas Ibáñez (Albacete).En la segona etapa, o sigui, desprésd'haver aconseguit la cota máxima(1963-1982), podem observar que,mica en mica, les expedicions d'ul-tramr minven venent-se tan sols aGranada i Casa Ibáñez (Albacete),fins que a partir de 1967 el mercatquedà reduit a les illes Balears, elqual mostra el següent perfil: 73(1967) , 43 (1968) , 73 (1969) , 27(1971), 25 (1972), 12 (1973), 19(1974), 3 (1979), 4 (1980), 1 (1981)i 1 (1982), época en que les fires iexposicions agrícoles posaren a l'a-bast de la pagesia màquines méscomplexes, produïdes en sèrie, perindústries d'un potencial econòmicsuperior'.

NOTES: 'L'aportació de documents

originals ens ha estat facilitada pelSr. Sebastià Nicolau Móra, residental carrer de'n Veiet (Porreres) imembre de la família dels Frarins.Rebi el nostre agraïment.

HIJOS DE ANDRES NICOLAU

PORRE RAS (Mallorca)Tai.tailsoat 1114140111. 2 y Poey Jumpoe,0 Tet 21

9

INFORMACIó LOCAL

SAbE t J QUE...

...a les jornades d'Estudis Locals deSineu, organitzades per la Manco-munitat del Pla, de l'únic ajuntamentque no hi havia representació eradel de Porreres?

...enguany fa cent anys que moríJosep W Cuadrado? Que diversesinstitucions culturals i polítiquespreparen tot un seguit d'actes percelebrar aquest centenari? Que a lanostra vila hi ha un carrer dedicat aaquest illustre ciutadellenc?

...el nom en català de pavo real és elde pago? Que d'aquí ve el nom de lapossessió porrerenca de Es Pagos?

...el punt verd de cada dia és més elpunt brut?

...encara queden algunes de les anti-gues plagues on constava per unapart el nom del carrer i per altrapart el districte i el partit judicial?Exemple: davant el supermercat alcarrer Major,avui són una auténtica relíquia.

•..Monti-sion després de la festa fa oii s'hauria de netejar? O tal vegadano embrutar-ho tant...

...En el diari Balears de dia primerde maig l'única enhorabona de les

institucions que estava signada erala de Josep Roig i Salieres? Noméshi mancava la seva fotografía...

...queden poques portes de portassaamb forat pel moix?

...en el pressupost de 1996 hi hadestinats 19 milions per al parcmunicipal de n'Hereveta?

...la circulació de Porreres milloradia a dia? Si no anau pel carrerMajor.

•..és una vertadera llàstima que permanca de previsió o de manca decontrol a l'hora de concedir permís,una de les dues cares de la CreuNova no es pot veure? Una creu determe mig amagada per haver dei-xat contruir massa arran. Un bé cul-tural que només podem disfrutar dela seva obervació a mitges.

...el senyor batle, estaria d'acord endur les cendres a Porreres, a canvid'un grapat de milions? això és diumillorar el poble?

...ja tenim el goig de poder llegircada dia un diari en la nostra llen-gua: Diari de Balears? Ara podemveure els bons nacionalistes on són.

20

- Bar Pub

FAROLEIL'Almoina, 58- PORRERES

INFORMACIÓ LOCAL

L'Ajuntament de Porreresi el procés de normalització lingüística

D ues són les notícies queposen d'actualitat la feinade normalització lingüísti-

ca dins l'àmbit municipal. En pri-mer lloc, es pot esmentar la prope-ra correcció dels noms delscarrers. Es d'esperar que el nostreajuntament, que ja ha sabut acon-seguir els ajuts econòmics necessa-ris, pugui estar a l'alçària de les cir-cumstàncies i tiri endavant la recu-peració de la nostra toponímia ambseny, convicció i plenitud, i ambaquesta darrera paraula vull dirque seria interessant que no dei-xessin les feines a mitges, i que laretolació en català i fent ús de lesdenominacions tradicionals adientssigui total i sense excepcions. Pen-sem que estam tractant amb unpatrimoni del nostre poble. L'in-terès general ha de prevaler sobreels interessos de unes poques per-sones o grups de persones. Altraqüestió és el termini de renovacióde les plagues dels carres. El mésnet, pens jo, és que es realitzi en elterme d'uns pocs dies.L'altra noticia de les que en feim

Ferran Ribas

ressò té igual o superior trans-cendència i la'm va explicar el regi-dor de cultura, Jaume Gil. L'ajunta-ment de Porreres, mitjançant l'ini-ciativa del batle Josep Roig i elmateix regidor de cultura, entred'altres, ha aconseguit que Porre-res fos un dels pocs pobles de lesBalears (juntament amb Alcúdia,Alaior, Manacor, Pollença, SantJosep i Sencelles) on s'aplicarà unprojecte pilot de normalització lin-güística que ha elaborat la conse-lleria de cultura. Dia 18 de març esva signar el conveni amb la presén-cia del president Soler i tots els bat-lles dels municipis afectats.Si larepartició dels doblers es fa demanera igualitària, ens pertoquenmés de nou milions , i en Jaume Gilm'informa de que a més hi ha unaprevisió de que el pla s'apliqui enuna segona anualitat.Si bé l'abast del projecte pot éssermolt ampli, és prematur parlar delscamps de la societat on s'aplicarà,ja que es volen senyalar unes direc-trius generals d'actuació per a totsels pobles implicats. La meya opi-

nió és que tenim l'oportunitat d'in-cidir sobre un fenomen dissortada-ment oblidat pel govern de la nos-tra comunitat: el de la invasióestrangera que patim, sense quefins ara no s'hagi pres cap tipus demesura. Aquests estrangers, ale-manys fonamentalment, no es pre-ocupen en la immensa majoria delscasos d'aprendre la nostra llengua.Un poquet de castellà, si el cas.Organitzar cursos de català i pren-dre altres mesures d'ensenyamenti conscienciació en aquest sectorde la població podria tenir bonsefectes.Ja podem donar l'enhorabona a l'a-juntament per l'oportunitat i l'eficà-cia de la gestió. La primera passaestá donada: hem entrat en ungrup ben restringit de pobles i hemaconseguit un finançament bensucós. Esperem que la execuciódel pla sigui igualment positiva.

Sa Pcmteita

Nou surtit

d'entrants

i plats

de pasta

C/. Pou Florit, 10 • Tel. 64 71 09PORRERES - MALLORCA

21

VIAJES COLÓN TRAVEL, S.A.

1110

rneu proper viatge

31 Desembre, 3107003 Palma de Mallorca

Tels. 76 15 50 - 75 34 40

PORRERES - Tel. 64 70 00

Telefax 49 29 44

BAL 182

INFORMACIÓ LOCAL

Porreres tremola

Una terra tectònicamentno estabilitzada.

E Is moviments sísmics se repe-teixen a la nostra contradaamb certa freqüència. Podrí-

em dir que Porreres está situada auna comarca no estabilitzada i ambtendència a tremolar. Tampoc nocal preocupar-se excessivamentper això, però és un fet. Hi haconstància de repercussions decerts terratrèmols importants, aixícom de molts altres de caire méslocal als anys 1660, 1749, 1775,1827,1835, 1851, 1852, etc. Sensepretenir fer un recull històric, anivell porrerenc, dels movimentssísmics que en tenim més constàn-cia, podem destacar-ne així mateixuna sèrie.A l'any 1919 una sacsejada va afec-tar de forma violenta el poble deMontuïri i els termes veïns. Laintensitat del terratrèmol va regis-trar una magnitud de 5 graussegons l'escala de Richter. Fins itot s'assegura que va provocar con-siderables desperfectes materials.Més recentment, dia 2 de mal-9 de

Joan Barceló Baucá

l'any 1995, un tremolor sísmic de2'6 de la mateixa escala tenia el seuepicentre a Campos. L'ona expansi-va se deixava sentir a Porreres,causant una certa alarma. A lesgraveres de Son Amat i Monti-siontengueren la sensació que s'haviaamollat un barrobí.El fenomen torna a repetir-se perdues vegades gairebé consecutivesel passat dia 2 d'abril als municipisdel Pla de Mallorca. A les 6:05 i ales 6:42 hores del matí. Segonsl'Institut Nacional de Sismologiahavien tengut una magnitud de 2'5el primer i 2'7 el segon, amb epi-centre situat a Vilafranca.

Una setmana després tenia lloc eldarrer -de moment- sisme. La sac-sejada va assolir els 3'2 punts del'escala gradual de Richter. L'epi-centre es va situar entre Sencelles,Selva o Inca, no es va poder preci-sar. L'ona expansiva va ser detecta-da pràcticament a tot el Pla (tambéa Porreres) sobre les 2:15 de lamatinada. A algú li va semblà queles copes i els plats de les vitrinesse movien i la casa tremolava. Laintensitat d'aquest darrer terratrè-mol segons l'escala de Mercalliseria de 2 a 3.

22

dwirwid

iJoTiL

54,59cMEí/E8.

tfS : ,69}008 - 54361 7 - 4A1341 -2o70.

J.B.

Donant per suposat que la Mediterrània és zona d'altrisc sismològic i que sembla que de cada vegada hihaurà més moviments del terreny oferim aquí una peti-ta relació dels símptomes més evidents que provoquenels terratrèmols de petita escala, que són els que -persort- ens afecten més sovint.Els de més baixa intensitat (escala I) només poden serdetectats amb instruments. Els febles (escala II) sónpercebuts només per gent molt sensible. Els de nivelllleu (escala III) fan balancejar els objectes penjants i sesent una vibració com si passás un camió. Els automó-bils parats poden moure's. Segons l'escala de Mercalliun terratrèmol d'escala IV és considera moderat. Éspercebut a l'interior de les cases. Desperta algunes per-sones dormides. Se té la sensació com si un camió gros

xocás contra l'edifici. Tremolen els vidres i els plats.L'escala V defineix els una mica forts, que són perce-buts per més gent ; molts es desperten. Cauen trossosd'enguixat. Es trenquen vidres i vaixella i s'aturen elspèndols dels rellotges. Per últim, un sisme fort, d'esca-la VI, ja és percebut per tothom; molta gent s'esglaia.S'esfondren algunes xemeneies i es mouen els mobles.Creim que fins aquí és el màxim -i encara- que podemarribar per aquestes latituds. Però mai s'ha de descar-tar res. Per si de cas convé saber que després hi ha elsquantitatius de molt fort -molta gent surt a fora- destruc-tiu -alarma general, es deterioren alguns edificis- ruinós-amb bastant de pànic- desastrós -només s'aguanten elsedificis més forts- molt desastrós i catastròfic -destrucciótotal-.

INFORMACIÓ LOCAL

El tremolorprové del subsòl

E l tremolor -talment una ame-naça perillosa- prové delsubsòl. Hi ha distintes causes

que el provoquen a aquest feno-men. Ajustament del terreny.Enfonsaments imprevists de covessubterrànies. Activitats volcàni-ques, tot i que en aquest cas noarribin a la superfície. S'asseguratambé que aquests moviments sónflexions de les capes vindobonia-

nes que estructuren els plega-ments de la terra. S'atribueixen a lagran fractura que suposadamentprovoca a Mallorca l'aixecament dela serra de Tramuntana. Així ho fasuposar la localització d'epicentressísmics habituals a tota la zona cen-tral de l'illa.Hem d'arribar, per tant,a la conclusió que el nostre termeestá situat a una comarca no esta-bilitzada tectònicament.Des de fa molts anys s'utilitzencomplicats sistemes per tal demesurar la intensitat d'un terratrè-mol, però aquestes medicions sem-

pre s'efectuen quan se produeix elmoviment. Seria útil un sistemaque ens indias la imminència d'unterratrèmol amb la suficient antici-pació que possibilitás donar-ne l'a-larma. Això no és, de moment, fac-tible i els científics que treballenen aquest camp -obrint cada dianous camins, per cert- no exclouenres. Fins i tot la parapsicologia.

Els símptomes d'un terratrèmol

23

INFORMACIÓ LOCAL

L'Agrupació CulturalLes entitats locals Porrerrenques (I)

FITXA TÉCNICADATA FUNDACIÓ: 1971PRIMER PRESIDENT:JOAN VERGERLOCAL SOCIAL: ALMOINA, 67-1SECCIONS:

EXCURSIONISMEREVISTA LLUM D'OLIESCACSPINTURAPORRERES RÀDIO

ACTUAL PRESIDENTA:JOANA MORA I CERDANUMERO DE SOCIS/ES: 174QUOTA A 1996: 3400PRESSUP.ORDINARI 96: 540.000ENTREVISTA A: ESTEVE RIBES- PRIMER TRESORER

L'AgrAgrupació Cultural ha estat

upacióaquest vint-i.-cinc anys

de la seva história, una entitatque ha dinamitzat la cultura delpoble de Porreres, sempre demanera progressista i defensant entot moment la llengua catalana.

De cap manera no es poden compa-rar els inicis de l'entitat amb lasituació actual. Començar l'any1971 (quan a l'Estat espanyol, enca-ra hi havia una dictadura), amb unatasca cultural, progressista i fentclasses de català, (recordem queencara no estava reconegut oficial-ment) té molt de mèrit i, sensdubte, els seus fundadors varendonar unes passes molt importants,i varen saber imposar un bon ritme,però sense realitzar cap esqueix,cosa que en aquells momentshagués estat molt

Bernat Bauçà

L'entitat ha passat, durant aquestanys, per diferents etapes que hanmarcat en gran mesura la políticacultural del poble de Porreres.Cada una de les juntes directives icada un dels seus presidents li handonat un caire molt diferent, però jodiria molt positiu. Les classes decatalà dels primers anys, o lesobres de teatre amb un cinema decan Boterí ple de gom a gom, sónmales d'oblidar per molta de gent.Les grans gimcames per les festesde Sant Roc, o els viatges gastrónó-mies i culturals són més recents,per?), perdurarán durant moltsd'anys dins les memòries dels seusparticipants.

Sens dubte, les conferencies hanestat sempre fonts d'alimentaciócultural per a la gent del poble,molts són els professors de la nos-tra universitat, o també escriptors,periodistes, pintors, investigadors,etc. que han posat el seus sabers al'abast dels porrerencs, seriaimpossible poder anomenar-lostots, però seria molt interessantpoder tenir guardades totes aques-tes conferencies, que ara s'anome-nen lliçons.

També hem d'assenyalar quedurant molts d'anys la Festa Pagesao la Setmana Cultural de Sa Firatambé varen marcar una épocadins l'entitat i el poble que no caloblidar. El meu objectiu no és resu-mir tota aquesta feinada, sinó des-tacar la importància de la tascad'una entitat com l'Agrupació Cul-tural, que si no hagués existit, sens

dubte, s'hauria hagut de crear.

Va ser tot un plaer poder compartirtaula amb Esteve Ribas i Biel Majo-ral -bon amic de Joan Verger, pri-mer president de l'entitat- perrecordar com va ser el naixementde l'Agrupació i els seus inicis. Percert, en Ferran Ribes no va volerperdre's tan agradable esdeveni-ment gastronòmic i cultural.

Esteve Ribes(ER) conta amb moltd'estusiasme les primeres passesque es varen fer per començar latasca: visites a centres culturals dePollença, Felanitx

Biel Majoral (BM) opina que el pre-sident Joan Verger era un homemolt coherent d'idees i que haviarebut, tant per part de la famíliacom dels amis, unes fortes arrelsde nacionalisme, estimació cap a lacultura i la nostra llengua.

(ER) Sens dubte, al poble hi haviamolla de gent amb la il.lusió i lesganes que a Porreres hi haguésuna entitat de tipus cultural i esta-ven disposats a no regatejaresforços.

Bernat Baucá (BB): penó, als inicissegurament hi devia haver proble-mes amb el règim,

(ER) De vegades, no era tan fácilcom pot semblar ara, record quanvaren venir Andreu Ferret i AntoniTarabini, la Guàrdia Civil no ensvolia deixar fer la conferencia, per-qué la consideraven política, il.legal

24

di.%*#Vte ,

PC MUt43tPL

;ár

INFORMACIÓ LOCAL

i clandestina.(BM) Jo crec que quan fèiem lesclasses de català, ens devien vigilarde valent, i també tot s'ha de dir,moltes de vegades aquestes classeses convertien en autèntics debatspolítics de la situació en qué es viviaen aquells moments.

(ER) Jo pens que la il.lusió i lesganes que hi havia en aquellsmoments per poder fundar unaentitat com l'Agrupació, és moltmal de fer que es puguin repetir, laprova és que s'hi va apuntat moltís-sima de gent de diferents àmbits.L'Agrupació, en aquells moments,va servir per juntar moltes il.lusionsde gent de diferents àmbits.

(BM) Jo tenc un gran record de lesclasses que feia a l'Agrupació, hemde tenir present de quins anys par-lam; a més, he de dir que va sercom una experiéncia inicial, perquèllavors començà a molts de poblesun cicle de mallorquí.

(BB) És estrany que l'Agrupació noes fundás com una sucursal de l'O-bra Cultural Balear, fet que solia serbastant habitual en aquells anys.

(BM) Joan Verger, en aquellsmoments, estava molt vinculat al'Obra Cultural, però no era parti-dari de fer locals als pobles.

(ER) Jo també crec que la idea

fonamental era fer una cosa dife-rent, una entitat nova, sense com-promisos ni vincles amb ningú, finsi tot, record que el rector PereTorres ens va oferir la Semilla coma font d'informació, però ho vàremrefusar precisament per conservaraquesta independència.

(BB) Quina diferència hi ha entrel'entitat que vàreu fundar i l'Agru-pació d'ara?

(ER) Bé, jo pens que no es potcomparar, sobretot per la diferènciasocial, cultural i democrática d'a-quests moments, hem de pensarque ara és habitual que tot el que esfa culturalment sigui en català, enaquells moments, era prácticamentimpossible, la nostra llengua noestava legalitzada. L'Agrupació hapassat diverses etapes, totes ellesimportants, i a la mateixa vegadadiferents, activitats que pareixienimprescindibles (teatre, festa page-sa...) han passat ja a la història i hansortit d'altres activitats de diferentsestils i això no crec que es puguianomenar un fet negatiu.

(BB) Creus que l'Agrupació Cultu-ral té un pes específic dins la vidasocial i cultural del poble?

(ER) Sense cap dubte ni una, l'Agru-pació va néixer així, i crec que encap moment ha deixat de tenir-lo.

Reconeixement interna-cional pels vins de JaumeMesquida a Bacus 96

Fa poc els vins d'en Mesquida javan obtenir un primer premi amb elseu Blanc de llàgrima a una cataorganitzada per la PIMEN, però l'è-xit assolit a BACUS 96, va més enllàde les nostres fronteres. És aquestauna mostra internacional promogu-da per l'Oficina Internacional del Vi(01V) i amb un carácter itinerant,organitzada enguany per la UniónEspañola de Catadores, dia 26 defebrer a l'hotel Palace de Madrid.Van participar 980 vins de 26 paï-sos. Jaume Mesquida participà aquatre mostres diferents, aconse-guint tres medalles d'or (amb elcava, el Cabernet del 93 i el vi Cin-quentenari del 92 -també un caber-net-) i una de plata (amb el Char-donnay del 95). Per donar una ideade l'abast dels premis, cal dir queMesquida va obtenir tres medallesd'or que s'han de comparar amb lesque van sumar la totalitat dels nom-brosos vins espanyols presents aBACUS: 41 medalles d'or.Enhorabona per l'èxit dels vinsporrerencs.

25

CULTURA POPULAR

Apollónia Veny Mora, "Rubina"

Apollónia Veny Mora, mésconeguda en el poble quel'ha vist néixer i créixer per

n'Apollónia Rubina, nasqué aPorreres el 15 de maig de l'any1907 i des d'aleshores ha viscutsempre en el poble, en companyade les seves germanes. Ella és laquarta de sis germanes i nomésuna es casà, na Montserrat, la qualva tenir quatre filles i un fill.Actualment la nostra glosadoraviu amb la seva germana Marga-lida.Les germanes fadrines, quevivien juntes, treballaren duranttota la seva vida a una empresadestinada a la fabricació de calcat,però feien la feina a casa seva (con-tractes a domicili).N'Aporlónia esva jubilar als 62 anys. De petita anàal collegi de les monges de la Cari-tat fins als 12 anys i després assistíalguns cursos a unes classes quees feien els diumenges entre la unai les dues del migdia, impertidesper les mateixes monges i que s'a-nomenava Escola Dominical.A l'edat de 20 anys donà classesnocturnes d'alfabetització durantmés d'un any al mateix collegi onhavia estudiat. Durant bastant detemps va tenir un contacte ambl'escola, cosa poc freqüent en aque-lla época, i a més com a bona afi-cionada a la lectura ha llegit, entrealtres obres, les RondallesMallorquines, la qual cosa l'haapropada al llenguatge colloquialescrit de Mallorca, fonamental pera un glosador de Villa. Com tantaaltra gent en el nostre passat mésrecent, ella també va aprendre aescriure en llengua catalana a par-tir de la lectura de les Rondalles

Antoni "Pubil"

Mallorquines.N'Apollónia escriu els seus glosatsper commemorar un dia especial,el memoritza i dresprés el recita ala festa, o bé el llegeix. Alguns delsseus

glosats han estat editats a diferentspublicacions.El diari Ultima Hora, en el suple-ment Sa Veu des Seny, ha publi-cat en dues ocasions dos dels seusglosats. La Semilla, full parroquialde Porreres, publicà l'any 1988 unglosat en motiu de la inauguracióde l'exposició artesanal de la Ter-cera Edat durant les festes de SantRoc.El programa de les JornadesSóci-culturals-recreatives de laTercera Edat de la Comarca deMigjorn publicà també a l'any 1988el glosat que es reprodueix a conti-nuació:

"Qué és el món? "- li preguntavaun nin an es seu padríque seia damunt un margea sa vora d'un camí.

Es vell queda pensatiu,

no sp com li ha de dir,el fa seure a devora elli llavors comença així:

"El món és un gran teatreon tota sa humanitatrepresentará un paper:es que li ha estat senyalat.

A uns els toca fer de rics,grans senyors o autoritats;altres han de fer de pobres,gitanos, obres, criats.

Un vesteix de general,s'altre només de soldat;

brillen uns com grans atletes,s'altre, quasi arraconat.

Cualquen uns amb un bon cotxe,i seuen a un ric sofá;s'altre en cadira de rodeslo que li toca és plorar.

i quan se baixa es teló,comedia i vida ha acabat:cada un dóna es seu compte,si bé o mal ha obrat.

Dins aquesta gran comediahi ha crisi d'un paper:de nin innocent i dócilara ja ningú en vol fer.

Com si de dins un jardíses flors haguessin llevadesen el món ja no hi ha nins,si innocències trepitjades.

Encara són jovenetsi ja volen comandar;ara davant es seus fillses pares han de callar.

26

CULTURA POPULAR

Oh, quin encant te encaraaquest poder contemplar:un vellet tot tremolósi un nin que es donen sa mà.

També la radio local, RÀDIOPORRERES, va donar a conèixer elseu glosat SA MONEDAescrit amb motiu de la polémica sor-gida pel tamany de les noves mone-des que es posaren en circulació.

I quan són un poc majorsreclamen sa llibertat,volen fer sa seva vidasense cap autoritat.

Reflexions i consellsno en volen; són per de més,lo que interessa des paressolament són els doblers.

Es pares acobardats,perquè no volen lluitartremolen i passen pena:veuen es perills que hi ha.

Per desgracia n'hi ha moltsque duen es camí errat,és trist veure presons plenesde joves que han fracassat.

El món augmenta en cultura,en deports i moltes ciències,però s'espenyen famílies,pertot surten residències.

Diuen que s'hi está molt bé;es que no hi va du més sort:són tristes sales d'esperaque passi "es tren de la mort".

Aquí es vell va callar;es nin se'l queda mirant,i veu caure unes llàgrimesque des seus ulls van brotant.

Se li acosta i l'abraça,amb afecte el fa aixecar,i en silenci, poc a poc,comencen a caminar.

Sa moneda

Jo me sent molt patriotai Espanya vull estimar,però no m'agrada sa monedaque el govern fa circular.

No sé si faltava pastao estaven en apurosperò han fet molt petitesses pessetes i es duros.

Hi ha un grapat de monedesmolt males de desxifrari lo que és per sa gent vellano fan més que embullar.

És tan petita sa pessetaque de dins els dits mos saltai la perden per ses ruesdes forros de sa butxaca.

Tots li posam mala carai la miram amb mal ull,i qua la donen per canvimolts ja diuen,no la vull.

És que fa vergonya i misèriaes veure aquestes pessetestan de bó poguéssim tots,an es govern i ses pessetes,enviar-lo a fer punyetes.

Molts dels seus glosats, però, nohan estat difosos per cap mitjà decomunicació, com tampoc no hohavia estat el glosat Sa Carretera,publicat en el número anterior d'a-questa publicació.Per això voldria acabar aquestesbreus notes biogràfiques i de l'obrade la glosadora Apollónia VenyMora reproduint un glosat queescriví per deixar constancia de laseva impressió d'una de les darre-res vegades que va poder partici-par de la fira de Porreres.

Sa fira

Enguany sa fira a Porreresha estat un aconteixamentpes gran augment de firési també de molta gent.

He sentit molts de comentarisi tot deien lo mateix,que no podien passar,de sa fira, per alguns carrers.

Una gran algarabiade gent que anava i veniamúsica, renou, propaganda,que és lo classic de sa fira.

Dins aquesta algarabiase trobaven ets amics,emocions i alegria,fa temps que no s'havien vists.

Porrerencs que viven foras'arrel des poble els estira,venen a Monti-Sion,i ara es dia de sa fira.

Uns cercaven olives,d'altres miraven es paners,molts compraven greixoneres,paraigües, calces i jerseis.

Uns que cercaven es moixosi no els podien trobarmolt bé escoltaven per toti no se sentien miular.

Una nota de culturatampoc no podia faltardues exposicionsmolt dignes de visitar.

Ses autoritats se passegeni saluden amb simpatia,es poble es corresponamb molta de cortesia.

Se sent olor d'hamburguesesi a molts fa recordar,que ja ha passat el tempsi es hora d'anar a dinar.

27

LtorenpCerdaMora>

Carrer Major, 75 - 2" A

Tel./Fax 64 79 11

07260 PORRERESMALLORCA

EL MÓN DEL Vi

Avui farem una ullada als vinsde les altres illes, les ger-manes i llunyanes Canàries.

La vinya ocupa en aquestes illesuna superficie de 14.551 ha, distri-buïdes de manera irregular a lesdues províncies i a cada una de lesilles. Les plantacions més impor-tants es troben a Tenerife amb8.179 ha i a Lanzarote amb 3.861ha, és pràcticament desconeguda aFuerteventura. Es tracta d'unmonocultiu minifundista perquè ala província de Tenerife les 10.690ha estan ocupades per 78.041 par-cel.les, mentre a Las Palmas 3.861ha estan repartides entre 7.320miniparcel.les.Hi ha una gran quantitat de petitesbodegues (més de 1.200 només aTenerife), l'única que arriba almilió de litres embotella i comer-cialitza vi peninsular. Per fer-se'nuna idea, a la petita illa de Hierro hiha 300 bodegues i només cinctenen capacitat per més de 10.000litres, sense arribar als 50.0001. labodega major es troba a Lanzarote,on també hi trobam el municipiamb més extensió de vinya de totl'arxipèlag, Yaiza amb 827 ha.A la provincia de Tenerife hi ha 14varietats diferents i 16 a Las Pal-mas, i d'aquest total de 30 varietatsnomés 6 es repeteixen en amb-dues. Moltes són d'origen peninsu-lar (garnatxa, negre de toro, JuanGarcia, etc.); estan consideradescom autòctones les varietats Diego(blanca) i negramoll (negra), i coma curiositat cal esmentar la varietatFogoneu (igual que la nostramallorquina), només a Las Palmas.La famosa malvasia ocupa el 5% deltotal cultivat, però és la majoritària

a La Palma i Lanzarote, on ocupamés del 50% del total.Atesa la gran varietat de ceps i lesprofundes diferències climàtiques,els vins canaris, d'elaboració gaire-bé semiartesanal, són de qualitatirregular. Els millors són elsnegres de Tacoronte-Acentejo, aTenerife, elaborats amb les varie-tats listán i negramoll. Els rosatsmés apreciats són els del Valle dela Oratava i Icod de los vinos,també a Tenerife, i els de Hierro iLanzarote. Els blancs de malvasias'elaboren únicament a Lanzarote ila Palma, però hi ha altres blancs,sobretot de les varietats diego i lis-tán blanca, a el Hierro i Tenerife.Darrerament, hi ha un intent derecobrar els vins generosos d'al-tres temps a base de malvasia i gra-duació per sobre els 20.

Es podria dir que els vinscanaris són els grans desconegutsdels vins espanyols, al menys entreels mallorquins, però una compa-rança amb les nostres illes ensdemostra que el camí emprès pelsviticultors canaris no té retorn:quatre denominacions d'Origen(Tacoronte-Acentejo, Ycode-Daute-Isora, a l'illa de Tenerife; D.O. Lan-zarote i D.O. La Palma, a les res-pectives illes) i una denominacióespecífica (Valle de la Oratava,també a Tenerife) donen ben a lesclares idea de l'esforç dels viticul-tors canaris per millorar la qualitati el coneixement dels seus vins.

Avui són moltes ses casesque tenen convidats,són famílies escampadesque sa fira ha replegat.

"Qui barata es cap se grata"es batle no el s'ha gratat,posar sa fira en diumengeha estat del tot encertat.

Des dimarts an es diumengecanvi de fira a Porreres,essent el batle des pobleel senyor Pep Roig Salieres.

És de carácter simpàtic,generós i animatmolt popular dins es pobleés en Pep de So n'Amat.

Els vins CanarisJoan Oliva

28

OPINló

El nacionalisme Espanyol está trist

N o hi ha dubte, de tots elsnacionalismes existents, elmés rádical, insensat, mani-

pulador i perillós és l'espanyol. I ara,mira per on, está trist i compulgit;les eleccions del passat dia 3 demaig no varen anar com ells espera-ven, no va bastar la feinada quevaren fer Antonio Herrero, JimenesLosantos, Pedro J. Ramírez, JoseMaría Carrascal, o tants d'altres perfer guanyar les eleccions als seuspartit PPTenc la gran sort de no ser lector deEl Dia del Mundo (secció deMadrid), Diario 16, ni que sensevoler em pugui tocar les mevesmans un diari que infecta bastantque és diu ABC, o que sense volerla meya rádio connecti la COPE ( jatenen raó els bisbes catalans quetroben que a Madrid haurien deposar ordre). Però sí tenc l'oportuni-

Bernat Bauçà

tat de llegir de tant en tant el diariAVUI que i a la darrera plana, fa unbon resum de la tristesa i ràbiaespanyoles, en el qual es pot veureque a més de trists estan rabiosos; iés que ara han caigut en mans delsseus màxims enemics : els catalans iels bascs.I clar, llavors és quan en sentim a dirde grosses: que al Sr. Aznar, en pri-vat, li agrada xerrar en català,JAJAJAJA, que sempre havien pen-sat en una Espanya plural, que hi had'haver oportunitats per a tots, quehi havia hagut molts de mals ente-sos.. ..,i jo em deman: per part dequí?.Per?) el més trist és que tot aixòencara no acaba aquí, i és que elsnacionalismes espanyols d'aquítambé estan nerviosos, si aquestsque nomen Ripoll i xerren sempreen castellà o aquests que nomen

Canyelles i estan envoltats d'escàn-dols ( túnel de Sóller, Bon Sosec,Borkerval, Cas Calvià, Sefobasa ),i ara no volen que ningú controli elseu propi partit, ni els seus matei-xos, i és que el president Soler hafet una parell de pegats molt gros-sos, sempre pensar d'aquí estavaenvoltat : -Ha llevat bastants delscàrrecs de confiança que cobravengrans sous, i no apareixien per laseva feina. - Ha posat les coses cla-res en defensa de la nostra llengua,(ja era hora que qualcú ho fes). - 1 hadonat confiança a les persones queno estaven envoltades de corrupció.Tot això pareix que als nacionalistesespanyols de les nostres illes no elsha agradat i s'han posat nerviososdavant un president inquer, que coma mínim vol demostrar honradesa ifeina pel seu país, que aquesta vega-da sí pareix que és el nostre.

Des de l'institut de FelanitxCarnada Reiall

Fa unes setmanes, just abans deles vacances de Pasqua, va sor-tir a llum des del nostre centre

una revista, la segona d'aquest curs,que duu per títol "taller de premsa",la llengua de la qual, exceptuant-nealguns articles, és l'espanyola. Se'nposaren a la venda 750 exemplars isegurament es vengueren quasitots. Naturalment a través dels com-ponents del centre n'arribaren moltsa l'exterior, a Felanitx i a la resta depobles relacionants amb l'institut,als pares, familiars, amics Com aconseqüència han circulat comenta-ris que ens han arribat i que reflec-teixen la sorpresa que la publicaciód'un centre de Felanitx no sigui en

català. La sorpresa també l'ha mani-festada part del professorat que ésnou al centre, referint-se al fet quedeu esser un dels pocs o potser l'ú-nic institut de Mallorca que publicauna revista en una llengua que no ésla pròpia.La publicació no és "la revista delce ntre".D e sgraciadament i permotius externs a la voluntat demolts, en va desaparèixer una fa unsanys i no s'ha tornat a recuperar.L'esmentada revista en espanyolsurt del treball trimestral de 4td'ESO, a una assignatura optativa,que significa que la cursen els alum-nes i les alumnes que l'elegeixen,que pertany al departament de llen-

gua espanyola i que es titula "tallerde premsa".No tots els que la reben, directa-ment o indirectament, coneixenaquestes circumstàncies que hanprovocat la confusió i la sorpresacomprensibles.El fet, però , ens duu a reflexionarsobre la manca i necessitat d'unavertadera publicació periódica i fixadel centre que representi realmenttota la comunitat escolar i lógica-ment en català.

'Grup de professors/es de l'Institutde Felanitx.

29

OPINIÓ

No li queda res més que convertir Porreresen el Femer de Mallorca

Catalina Oliver i Riera

D esprés d'aquest titular queva publicar el diari UltimaHora el dia 25 de marc de

1996, voldria fer la següent refle-xió, encara que ja sé les respostesposteriors del Sr. Roig o les quepugui afegir després d'haver llegitaquestes línees. La meya respostaés que no som tan ingènua percreure tot el que publiquen els dia-ris, però amb aquest assumpte notrob convenient que es pugui jugari "amollar moneies" mig en broma,mig seriosament, ja que l'empresaTIRME , el CIM i el GB , queestan d'acord amb la incineració iels abocadors de cendres, podrienaprofitar aquesta oportunitat perdur-les a Son Mora Negrí.Crec que el Sr. Roig , representantdel PP al nostre municipi, está d'a-cord que les deixalles segueixinaquest procés, sinó no estaria dinsel partit que maná fer la incinera-dora deSon Reus. No faig comptes que-dar-me mans plegades i veure queel nostre poble que no compteamb un PAC, és difícil que es cons-trueixi un institut d'ESO, se n'handuit la Guàrdia Civil ...I ara que ens lamentam per nohaver lluitat quan era hora, veientque el consistori ha gastat molts dedoblers en coses inútils: semàforsintermitents, la pica de la placa,sopars fastuosos... I ara qué? no

l'importa fer bromes per convertir-nos en el FEMER de MALLOR-CA. No sols deixam passar lescoses que tothom vol a casa seva,sinó que ofereix el poble de Porre-res per omplir-lo del que ningú vol.Després d'haver llegit varis infor-mes sobre la toxicitat d'aquestescendres, a continuació voldriadonar a conèixer quina és l'opinióde gent esperta en l'assumpte:"228 METGES MALLOR-QUINS SIGNEN UN MANI-FETS CONTRA LA INCINERA-CIÓ DE RESIDUS SÒLIDSURBANS.....Els contaminants atmosfèricsresultants de la incineració causenmalalties respiratòries, aLlérgiquesi disfuncions en el sistema immu-nológic. L'increment a l'exposició ales dioxines, que genera irremeia-blement la incineració, pot augmen-tar les Possibilitats de patir cán-cer. El carácter bioacumulatiu d'a-questes substancies provoca quepuguin acumular-se en el cos itransmetre's, mitjançant la Ilet,als fills." (1)"Els fems cremats (especialment elsplàstics) produeixen gran quantitatde gasos contaminants com les dio-xines i els furans, que quan les res-piram ens poden causar proble-mes a les vies respiratòries ifins i tot tumors cancerígens.Un altre problema de la incineració

és que tota cosa cremada produeixcendres,... . Hi ha certes substanciesque no desapareixen cremant, compoden ser els metalls pesats. Si que-den a les cendres, quan plogui,aquestes seran rentades per l'aigua,que sen va cap als pous i que nolt rosbevem. Els metalls pesats s'acu-mulen al nostre cos, i a partird'una determinada concentraciósón cancerígens." (2)."L'alternativa actual, incineració,té dos grans incovenients: primer, lageneració de gran quantitat de toxi-nes durant el procés de la incinera-ció i, segon, la contaminació de lacapa freática com a conseqüència del'abocament de cendres. Tot i que esdiu que aquestes estarien compacta-des amb ciment, a llarg termini hihauria contaminació. I, a més, alprimer abocador n'hi seguiria unaltre, i un altre i un altre, i la cosaque arribaria a no acabar mai.Ésun tema molt delicat." (3).'La incineradora i l'abocadorque es volen fer són un negoci.i res més. El projecte aquest noméses fa perquè pel mig hi ha molts dedoblers a guanyar D'una banda hitenim el negoci de les empreses cons-tructores, associades amb el nom deTIRME,... .De l'altra, el negoci detransports ( hi haurà l'anada i ven-guda a l'abocador de 6.400camions/any de 24 tones). A més sitenim en compte les desorbitants

30

OPINIÓ

quantitats de ciment que s'haurand'utilitzar per compactar les cendresi total la calc per filtrar, arribam ala conclusió que la incineradora esconverteix en una nova constructo-ra de Mallorca. Una altra cosa atenir en compte és que amb la inci-neradora es preten fer un 7% de l'e-lectricitat de Mallorca. I això suposaun altre negoci redó per a GESA:nosaltres els ciutadans, els regalamel combustible (el fems); ells el cre-men i, produint energia, després ensla fan pagar S'avalua que la talla-da que tendran aquestes empresesserá de 1000 milions de pessetesanuals durant 25 anys....la incineració és un negocique va en contra de la salut detots els mallorquins. És unatemptat contra la salut....en un any, una planta incinerado-ra moderna tira a l'atmosfera, unavegada s'ha filtrat el fum: 5.000 Kgde plom, 17.000 Kg de mercuri, 230Kg de cadmi, i 853.000 Kg de sofre,entre altres. Totes aquestes substán-cies són perillossíssimes per lasalut humana, fins i tot en concen-tracions molt baixes. Diuen els quehan estudiat la qüestió que lesplantes incineradores són lesprincipals productores de dio-

xines. I les dioxines són lessubstàncies més perilloses queexisteixen, havent-hi una rela-ció directa entre les dioxines il'aparició del CÁNCER... Ara bé,no sols fa feredat la contaminacióatmosfirica que es produirà amb laincineradora, sinó que també hihaurà contaminació de les aigüessubterrànies. M'explicaré: una vega-da cremat el fems a Son Reus, totesles cendres, escòries i residus resul-tants de la depuració es mesclaranper fer una massa compacta en lasegüent proporció: 960 Kg de cen-dres, 430 Kg de ciment i 1200 litresd'aigua. I és precisament això, queanirà a parar a l'abocador La corn-posició de LES CENDRES ÉSALTEMENT TÓXICA I PERI-LLOSA i res no garanteix que a l'a-bocador no hi hagi filtracions...L'OMS (Organització Mundial deSalut) diu que a Europa, una decada tres persones tendrá cán-cer a l'any 2000, i els oncblecsasseguren que el 80% dels càncerssón causats per l'aigua, l'aire iel menjar." (4)Amb aquesta informació voldriaavisar a tots els porrerecs i totesles porrerenques que ja és benhora de lluitar perquè no es posi la

incineradora en marxa i no s'abo-quin les cendres tòxiques a qualse-vol cantera de Mallorca, hi haaltres sistemes més sans per rege-nerar-les.I a vostè Sr. Roig em vull acomiadardient que la salut no és una mer-caderia que és pot comprar ivendre. No hi ha doblers en elmón que puguin evitar tenir uncáncer, però sí hi ha postures, lamajoria polítiques, que poden aju-dar a viure en un món més saluda-ble.Tofo la informació aportada s'hatrobada a la revista de Vilafrancade Bonany El Molí Nou.(1) El G.O.P. n 2 80. Novembre de1993. Tom -4art-(2) MARTÍ I LLODRÁ, Francesca.(Llicenciada en Biològiques. PremiCiutat de Palma d'investigació,Membre de la Coordinadora deSon Nuviet) n2 86. Juny de 1994.Tom -5é-(3)RIERA I SOLER, Margalida (Doctora en Biologia) n2 88. Setem-bre de 1994. Tom -5é-(4)BAUÇÁ, Andreu (Conclusionssobre l'entrevista al Metge CarlesAmengual i Vicenç) n2 94. Març de1995. Tom -5è-

31

OPINIÓ

Esment amb les opinions sobre la HistòriaMaria Barceló i Crespí

E n bon mallorquí hi ha una ditapopular que més o menys diuaixí:cadascú en es seu art.

Al darrer número de la revistaLLUM D'OLI, el 52, es va publicarun breu article que no puc deixarde rebatre, com a professional dela Història que som. Em referesc ales opinions sobre una muradaprehistórica. Sens dubte és impor-tant donar a conèixer els jacimentsarqueològics perquè formen partdel nostre patrimoni cultural peròno fer-ne especulacions sense to niSO.

Ja está bé de sofrir intrussismeprofessional !.Qualsevol sense lamés mínima formació al respecte,pontifica sobre Història, Arqueolo-gia, Art, Lingüística.. ..al cap i a la fisobre disciplines que hom anome-na humanístiques. Mentre que els"humanistes" som certament res-pectuosos amb les matéries quedesconeixen. Mai he opinat sobreAstronomia, Bioquímica o Física,per exemple. Simplement, perquèno en sé. Però sociòlegs, pretesosperiodistes i altres simples curio-sos o aficionats deixen caure lesseves opinions sense cap fonamentcientífic. Però com que quedenescrites, van a missa.

Si no s'ha excavat en el cas delsarqueòlegs o no s'han regiratpapers i més papers d'arxiu, heme-roteca o biblioteca en el cas delshistoriadors documentalistes, elmillor que es pot fer és callar.

La part final de l'esmentat articleno són més que elucubracionssense cap fonament, sense haver

dut a terme una recerca sistemáti-ca i rigorosa. Per tant, alió que noes pot demostrar ni contrastar, nosón més que retxes dins l'aigua,paraules sobre paper mullat, tintatudada.

Resulta que avui tothom pot eme-tre judicis sobre làpides, monedes,talaiots, quadres...però sense tenirla preparació adient sobre epigra-fia, numismática, arqueologia, pin-tura....Ja es sap que, de tant en tant,surt algun audidacta que realmentcal escoltar-lo perquè sap més quemolts lletruts. Però són molt raresexcepcions. És a dir, que aquellsque ens hem passat anys i anysrera els llibres, amb notable esforçpersonal i econòmic per tenir unatituació que pugui acreditar la nos-tra feina, ara resulta que qualsevolopina i deixa d'opinar sense haverfet aquest esforç i el pitjor és queencara n'hi haurà que els escolta-ran. Ni els arqueòlegs amb moltsanys d'experiència sobre l'esquenagosarien fer afirmacions tan rotun-des i capdals com les expressadesal final de l'article.

El prestigiós historiador JosepFontanta,en una entrevista que liferen al " Diari de Barcelona" eldimarts 27 de desembre del 1988,explicava la irritació que li produïal'alt percentatge d'intrusisme quepatim els historiadors amb unesparaules que pens val la penareproduir:

Hem de suportat que sociòlegs,advocats, enginyers, filòsofs igairebé tota cuca que camina,s'arrossega o yola s'autotitulihistoriador i produeixi llibres

destinats a la paperera i a l'o-blit, passades les poques set-manes en qué són adulats peruna crítica que no sap de quéparla. Arreu n'hi ha, de publi-cistes que fa una feina de vega-des útil, d'altres només pinto-resca, però que ningú no con-fon amb veritables professio-nals. Aquí, ben al contrari,sembla que els professionalshan de demanar permís perquèels afeccionats els deixin inter-venir, amb l'agreujant quealguns d'aquests indocumen-tats tenen responsabilitats prouelevades en la nostra políticacultural -i aixi ens va!-.

Tota aquesta reflexió ha vengut apropòsit del referit article encaraque, a dir veritat, ja fa estona teniaganes de fer-la pública. Molt sovinta la premsa, a la ràdio, a la televisiósom testimonis d'aquesta ingeren-cia en el terreny de les humanitats.Els que són o fan de periosites - iem referesc a tots els mitjans decomunicació- haurien de tenir unamica més d'esment i no tractarsegons quins temes de maneralleugera i superficial, sense ladeguda informació previa. Queningú es senti ferit per les mevesparaules, no són cap atac personal,són un crit d'atenció en general.L'article en qüestió m'ha servitcom a excusa. Com a mínim, m'heesplaiada.

32

ESPORTS

Pavelló cobert : a la fi !

Pau Mora i Sitiar

Afpart de les noticies pura-ment de caire esportiu i quean referencia a l'actualitat

del equip Sénior del bàsquet Porre-res , sense cap mena de dubte lanotícia més agradabled'enguany ésque s'acosta el tant desitjat Pavellócobert, etern somni tant de la gentdel bàsquet com d'altres esportis-tes de la vila de Porreres.

Pel que fa a l'actual temporada , idesprés d'un campionat de Higaextraordinari on s'aconseguí el títolde subcampió , l'equip Sénior estápassant sense pena ni glòria peruns play-offs que no fan més queallargà l'agonia que representadis-putá una competició d'aquest nivellamb uns recursos humans tantreduïts , fruit d'una auténtica malasort degut a les lesions de bastantsde jugadors. Només queda desitjar-lis tota la sort i coratge del monperquè s'acabi la temporada amb elcap ben alt sigui quina sigui la das-sificació final , i que l'any qui ve leslesions els respectin molt més.

Però com apuntava anteriorment,la noticia agradable d'aquestesdarreres setmanes ha estat la de lapropera construcció d'un Pavellócobert. Han passat molts d'anysdes de que equips de govern d'A-juntaments anteriors sol-licitassinaquestes installacions esportivesper la nostra vila , però ha estatdesprés de noves i intenses ges-tions realitzades per l'actual equipde govern del Partit Popular ques'ha aconseguit la concessió d'a-quest projecte , que será finançatamb un 80% per la Conselleria d'E-ducació i Esports del Govern Bale-ar i la resta per l'Ajuntament dePorreres. El projecte preveu cons-

truir aquestes installacions aterrenys de l'Escola Nova , entred'altres raons per ésser aquest unlloc molt avinent per els nins inines de la vila, que seran els quemés el gaudiran , i també per l'a-profitament que puguin fer d'ell lesA. PA

El Pavelló que ha estat concedit teunes dimensions de pista de 19 - 32m.l. , i pot donar cabuda entre d'al-tres a la practica del Bàsquet , Volei, i Badminton. Després de parlaramb el Sr. Andreu Obrador , res-ponsable d'Esports de la vila , hesabut que l'Ajuntament está prepa-rant un altre projecte de Pavellóamb unes dimensions de pista de20-40 ml. com a mínim , on a partde les activitats anteriorment cita-des també en tenguin cabuda d'al-tres com el Handbol, Futbol Sala iTennis , a part de més espai perhabilitar unes petites grades per elpúblic , situació que el projecteactualment concedit no contempla.La situació actual és que s'està pen-dent de lliurar aquest nou projecte, i que després només farà falta lasignatura del Ministeri per posar-ho tot en marxa.

Bernat Mas, un Porrerencamb la selecció aleví deMallorca.

El passat dia 5 d'abril , el porre-renc Bernat Mas i Barcelóva debutar amb la selecció

aleví de Mallorca , tal esdevenimentva tenir lloc en el VIII TORNEIGINTERNACIONAL ALEVÍ quecada any organitza la FederacióBalear de Futbol i que patrocina elConsell Insular de Mallorca.Dit torneig comptava a més de la

Selecció de Mallorca , amb tresequips més : el West Ham Unitedd'Anglaterra, el FC Barcelona i unaSelecció de Menorca/Eivissa.En el primer partit jugat a Sa Pobla,el Barca s'enfrontà amb la Seleccióde Menorca i Eivissa , un partitsense gaire història ja que els illencssi bé es mostraren com un bonequip res pogueren fer davant el jocdels catalans, i perderen per 7 a 0.Dues hores més tard i en el NouCamp d'Inca (un camp impresenta-ble) , debutava la nostra Selecció iamb ella ho feia en Bernat Mas, undebut exitós ja que si bé només vajugar vint minuts , va demostrar queamb la pilota als peus sap fer mera-velles i d'ell va venir la passada delsegon gol , un gol que servia peravançar-se en el marcador i aixíencarrilar el camí de cap a la granfinal , després d'una bona segonapart i demostrant que encara quesiguin petits saben jugar com el quimés , guanyaren als anglesos , unequip l'anglès , que a pesar de laseva alçada i forca res pogué fer percontrastar la superioritat técnicadels mallorquins , el resultat final vaesser de 3a 1 favorable al nostre combinat iaixí es complien les il.lusions de'nBernat i els seus companys , unesil.lusions que no eren ni més nimanco que de jugar contra el Barca.El se'n denla i a Magalluf, , (en uncamp preciós) es va disputar la finalde consolació, un partit molt dispu-tat i que va acabar amb el resultatfavorable elsMenorquins/Eivissencs per dosgols a un , i a continuació la granfinal , un partit queera tota una incógnita ja que a pesardel bon joc demostrat el dia abansestava perveure si els mallorquíns seriencapaços de derrotar o al manco nosortir golejats perel tot poderos FC Barcelona , penó

33

ESPORTS

mirau per on , es va produir la sor-presa; el partit va esser un constantatac dels catalans , però la sort els hidonà l'esquena i en un contratac idesprés d'una greu errada del por-ter del Barca va arribar l'únic gol delpartit, els barcelonistes ho intenta-ren de totes les maneres però unesvegades els pals i altres les aturadesdel porter mallorquí (va aturar unpenal) feren que el marcador ja noes mogués i que la selecció deMallorca fos la campiona d'aquestprestigiós torneig. En Bernat, com

ja havia fet el dia abans, va jugar vintminuts i com tots els seus companyses va haver de multiplicar en defen-sa per a mantenir l'avantatge sensepoder demostrar així les seves quali-tats com a passador, res ja no impor-tava, s'havien complit els seus desit-jos. L'alegria va esser inmensa , elsjugadors abraçats, qualcun que plo-raya , tot plegat molt emocionant i enBernat va tornar a Porreres méscontent que un nin el dia dels reis,els seus somnis s'havien fet realsen Bernat s'havia convertit en undels millors jugadors de la categoriaaleví de Mallorca, havia passat unsdies inoblidables , havia fet moltsbons amics i havia guanyat en elBarca, més no és podia demanar.Actualment en Bernat juga amb l'e-quip del Campos, lider del grup F,un equip que ha marcat un centenarde gols dels quals ell n'ha fet quasilsa meitat i n'ha donats a fer als seuscompanys un caramull , ara lesseves espectatives sóon de procla-mar-se campions de Mallorca.Des d'aquestes pàgines li volem ferarribar la nostra felicitació i enhora-bona pels èxits aconseguits i almateix temps animar-lo a que conti-nui en el dificil món del futbol , qua-litats i condicions no n'hi falten.ENDAVANT BERNAT !!!

Ciclisme

Joan Llaneres, doblemedallista d'or.

E l passat dia 7 d'abril el porre-renc Joan Llaneres va assolirdues medalles d'or a la copa

del món en pista celebrat a la loca-litat de Calí (Colòmbia) en duesmodalitats diferents.La primera medalla l'aconseguí enla competició per punts de la pri-mera prova puntuable de la copadel món en pista. La prova tenia unrecorregut de 30 quilòmetres, perun total de 130 voltes al velòdromAlcides Nieto Patiño.La segona la lográ a la prova depersecució per equips a la mateixacursa.

1 A MES...

Josep Mascaró Pasarius,medalla d'or de laComunitat Autónoma deles Illes Balears 1996

Aproposta del president delGovern Balear, l'executiuaprovà dia 15 de febrer pas-

sat la concessió de la Medalla d'Orde la Comunitat Autónoma a JosepMascaró Pasarius pels seus merei-

34

I A MÉS...

xements intel.lectuals, d'investiga-ció i salvaguarda de la toponimiade les Illes Balears, i per la contri-bució dels seus treballs a la defen-sa, catalogació i concreció del lle-gat arqueològic de les nostres illes.Josep Mascaró Pasarius, nat aAlaior (Menorca) l'any 1923, estáconsiderat com una de les princi-pals autoritats en el camp de lainvestigació arqueológica i toponí-mica de les Illes Balears.De formació autodidacta, MascaróPasarius ha duit a terme unaimportant labor investigadora tanta Mallorca com a Menorca. La sevaincansable recerca li ha permèsdescobrir gravats rupestres, dòl-mens, pujols fortificats i reductesprehistòrics costaners, aixi comrestes de noves taules.La seva obra intel.lectual ha apor-tat a la cultura de les nostres illesimportantíssims repertoris com-plets, inventaris, catálegs i sistema-titzacions taxonòmiques d'un valorcultural incalculable. De la sevaobra ingent Mascaró Pasarius des-taca el Corpus de toponímia deMallorca i el Mapa general deMallorca, obres a les quals va dedi-car deu anys de la seva vida.Són nombrosos els premis queMascaró Pasarius ha guanyat alllarg de la seva vida. En destacamel Jaume I d'investigació de l'Insti-tut d'Estudis Catalans, aconseguiten dues ocasions en 1957 i 1983; elCiutat de Palma (1962); el JosepPuig i Cadafalch d'Arqueologia(1964); el Joan Ramis i Ramis del'Ateneu de Maó (1968); el d'Ar-queologia Balear Luis R. Amorós(1972) i el Sanchis Guarner (1989).Mascaró Pasarius és actualmentmembre de la Real Academia de laHistoria i de las Bellas Artes deSan Fernando amb seu a Madrid,de la Reial Academia de Belles Artsde Sant Sebastià de Palma i tambéde l'Institut Menorquí d'Estudis.

En el moment de tancar l'ediciód'aquest número de Llum d'Oli,hem rebut la notícia de la mort deMascaró Pasarius. Ens farem ressòmés ampliament en el pròximnúmero. Descansi en pau.

Celebració del diade les Illes BalearsIlla de Menorca,dies 9 i 10 de Març

Jaume Taberner i Magí Ferriol

E ls passats dies 9 i 10 de marces van celebrar a l'Illa deMenorca els actes commemo-

ratius del dia de les Illes Balears.Aquests actes es varen compartirentre Maó i Ciutadella de Menor-ca. Hi eren presents el president dela Comunitat Autónoma de les IllesBalears, Cristòfol Soler, la presi-denta del Consell Insular deMallorca, el president del ConsellInsular de Menorca i el vicepresi-dent del Consell Insular de Eivissai Formentera, juntament amb elscomponents del Govern Balear. Eldissabte dia 9, després de dinar, elPresident Soler va fer una con-ferencia de premsa convocant elsdiferents mitjans de comunicacióque allá hi érem presents. Es vantractar diversos temes d'actualitat.Així i tot, el president Soler va dirque un dels objectius d'aquestalegislatura era la transferencia demés competències del Govern cen-tral a l'autonòmic i del Govern deles Illes als diferents consells insu-lars. Quant a l'aniversari de l'Esta-tut d'Autonomia, va dir que s'haviad'aconseguir una festa més populari menys institucional, incrementantel sentiment del poble a nivel]social, civil i cultural i cercant elspunts en comú de les diferents Illesque conformen la Comunitat Autó-noma.

El mateix dissabte hi va haver unconcert a l'Església dels Socors deCiutadella, oferit per l'OrquestraSimfònica de les Illes Balears "Ciu-tat de Palma" dirigida per PhilippeBender, la Capella Dadívica de Ciu-tadella dirigida per Gabriel BarcelóMartí, acompanyats al piano perKiev Portella, interpretant músicade Beethoven, Tomás L. de Victo-ria i de Francis Poulenc, el concertva esser excel.lent i va tenir un finalapoteòsic amb l'obra de Beethoventitulada Fantasia per a piano, cor iorquestra.El diumenge 10 de marc hi vahaver una missa solemne concele-brada a l'església de Santa Mariade Maó i presidida pel bisbe deMenorca.Al migdia es va celebrar l'Acte Ins-titucuonal i lliurament de la Meda-lla d'Or de la Comunitat Autónomade les Illes Balears al Sr. JosepMascaró Pasarius. Aquest acte esva celebrar dins el marc del formi-dable Saló Gòtic de l'Ajuntamentde Ciutadella de Menorca. Hi inter-vengueren 111.1m. Sr. Gabriel AllésVázquez, batle de l'Ajuntament deCiutadella de Menorca; l'Hble. Sr.Cristòfol Triay Humbert, presidentdel Consell Insular de Menorca, elMolt Hble. Sr. Joan Huguet Rotger,president del Parlament de les IllesBalears, el Sr. Josep Mascaró Pasa-rius, i el Molt Hble. Sr. CristòfolSoler i Cladera, president de laComunitat Autónoma de les MesBalears. Del parlament del Presi-dent Soler cal remarcar lessegüents paraules: Pensam que ésrecomanable instituir, com ho hemfet fins ara, la ¡esta de l'autonomia.No debades és la fita més notable dela història política de les Balears desde molts de segles ençà. Així mateix,va remarcar el fet autonòmic icercà els punts d'unió entre lesdiferents Illes.

35

(si..,o 4-,

a) c2 .-9-o9-, l - o

C.):Cc) o

(o c ti ce4., -.-n ce I:CV Cl.)S. 1-.. 1 irsZI 72

,s+"O Cu u CV o

^ ce ce -0 Hs. H ,_..,7 1 c,3 :uells. cd cl) ce '-72(1) ',,, fE s. u

er (11 12.:3o O ...1 7 -oCU *r-ii '-c7d O"' (...)U s. oa)

a)a)

CE ,,,Q 4 J. .. L-.

o CAo

Ct c.) o . - 4.., oo 4..)w u.

u. 1-, U O —Ce ceCt LI. 1-, V O,,--Ct _ - ce r ' ......•cd s.

a) o o .ii CZoG1 -_,.., .- ow al .... . c,o Z r -CI "tOcU 1w- `C O

W (1.)1— n_. "-' ', LLrt .:' O ce ce

zD. • - o °Tu o 1 o4 Ç.1-, (f) o-I o ''.. 5o - owI- - ¿ _1 -,. ,, w ,cc pz -ci0 -cei cd

s.. rrl.. o z u.

lo c'lO

O Oo.19. Ice- '---'

1. .1 . 11 oo r ) 1->

o o 4•- c.) ,.•1... ,ce cu . ce

Z

E-n pl".,

c /5"a) os... 1-,a) ooo . o4 o•ao .

-E:5 a•-•-, .. -

o ,r11

C.)u

"-•-•ct)

U CA