Visquem la llengua!

• Col·lecció El Tinter - 69 •

Josep M. Calbet Cassanyes

Pròleg de Sara Blasi

Visquem la llengua!Engresquem la lectura!

Recursos i experiències pedagògiques viscudes

5

• Visquem la llengua! Engresquem la lectura!

Índex

PRÒLEG, per Sara Blasi ......................................................................9

PRESENTACIONS ............................................................................11

JUSTIFICACIÓ .................................................................................15

Apartat ARECURSOS DE LA LLENGUA

A.1. Endevinalles ............................................................................19

A.2. Sopes de lletres ........................................................................35

A.3. Jeroglífi cs ................................................................................45

A.4. Auca .......................................................................................59

A.5. Còmic .....................................................................................69

A.6. Cal·ligrames ............................................................................81

A.7. Visualitzacions .........................................................................95

A.8. Gust per la lectura .................................................................105

A.9. Creativitat poètica .................................................................115

A.10. Aprofi tament revistes ...........................................................133

Apartat BEXPERIÈNCIES GLOBALS, MOTIVADORES I ENGRESCADORES

B.1. A cavall del Tirant ..................................................................145

B.2. Animals i bèsties ....................................................................145

B.3. Els nostres arbres ...................................................................146

6

Josep M. Calbet Cassanyes •

B.4. Gran festa a Vila-xiroia/La Candela .........................................146

B.5. Contes en òrbita .....................................................................147

B.6. La colla del castell .................................................................147

B.7. Contes per a l’hora de les postres .............................................148

B.8. El sabateret de Vallmoll ...........................................................148

B.9. Floquet de Neu i la seva puça blava .........................................149

B.10. Homenatge a Joan Oliver – Pere Quart .................................149

B.11. Estimat Miquel! ...................................................................150

B.12. El nostre Jacint Verdaguer .....................................................150

B.13. Poesia i cançó ......................................................................151

B.14. Arrelats a l’entorn ................................................................151

B.15. Els mots més curts ...............................................................152

B.16. Jeroglífi cs i país ...................................................................152

B.17. Viatgem per la fantasia! ........................................................153

Apartat CALTRES EXPERIÈNCIES PEDAGÒGIQUES VISCUDES

· Llibres esquer

C.1. A la punta de la llengua, de Miquel Desclot ............................157

C.2. Cartes a la màniga, d’Estrella Ramon .....................................157

C.3. Doble joc, d’Antoni Dalmases ................................................158

C.4. En començar el dia, de Pere Calders ........................................158

C.5. La noia del jersei groc, de Josep Gòrriz ...................................159

C.6. Les claus de vidre, de Jaume Fuster .........................................159

C.7. Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo ................160

C.8. Raspall, de Pere Calders .........................................................160

· Poesia

C.9. Acròstics ...............................................................................161

C.10. Àlbums poètics ...................................................................161

C.11. Celdoni Fonoll ....................................................................162

C.12. La fageda d’en Jordà ............................................................162

C.13. La font del Covilar ..............................................................163

C.14. Lladre d’amor ......................................................................163

C.15. Museu zoològic ....................................................................164

7


C.16. Poemes musicats i visualitzats ..............................................164

C.17. Programes de ràdio .............................................................165

C.18. Sant Jordi 1999 ...................................................................165

C.19. Tankes i haikús ....................................................................166

C.20. Treball monogràfi c sobre el Bestiari, de Pere Quart ...............166

· Generals

C.21. Audiovisuals .......................................................................167

C.22. Auques de Poblet ................................................................167

C.23. Bestiolari ............................................................................168

C.24. Contes al voltant del claustre ...............................................168

C.25. Contes de Narcís Oller en còmic ..........................................169

C.26. Diari de classe .....................................................................169

C.27. Diccionari de la fantasia ......................................................170

C.28. El meu mossèn Cinto ..........................................................170

C.29. Escola viatgera ....................................................................171

C.30. La cova del Gat ...................................................................171

C.31. La Glorieta .........................................................................172

C.32. Llegenda del riu Glorieta .....................................................172

C.33. Masia de Lo mariner de Sant Pau ..........................................173

C.34. Ofi cis que es perden a la nostra comarca ..............................173

C.35. Poblet i el seu entorn ...........................................................174

C.36. Premsa i escola ...................................................................174

C.37. En Joan Silencis ...................................................................175

C.38. Un tomb per l’Alt Camp ......................................................175

C.39. Alt Camp. 50 panoràmiques ................................................176

C.40. Auca de l’Enxaneta ..............................................................176

AnnexFREQÜÈNCIES DELS ASPECTES DEL LLENGUATGE ...................177

9


Pròleg

La llengua és un element fonamental de l’ésser humà, clau del seu desen-volupament integral i base de la comunicació entre les persones. L’aprenen-tatge de la llengua és, doncs, cabdal per viure i conviure amb els altres.

L’escola, responsable del procés d’ensenyament-aprenentatge d’infants i joves, ha d’atendre aquest àmbit de la cultura, que no sols és matèria instru-mental, sinó font de creació, de construcció de coneixements, d’expressió de sentiments i emocions i de comprensió de la realitat que ens envolta.

Els mestres i professors tenen com a missió organitzar aquest procés ajudant els alumnes a adquirir els coneixements lingüístics perquè puguin desenvolupar-se correctament en tots els àmbits de la seva vida personal, professional i de relació. La qualitat i els reptes que les noves tecnologies i propostes didàctiques presenten avui són una exigència a la qual els do-cents han de donar resposta amb imaginació i creativitat.

Continua essent vàlid el principi d’activitat en què els alumnes han de participar i viure la llengua perquè els aprenentatges esdevinguin per a ells generadors de coneixements i d’actituds positives de comunicació. Cal, doncs, un bon domini dels recursos lingüístics, però no únicament centrat en les formes sinó que doni importància a la comunicació i a la construcció de sabers mitjançant el llenguatge, que ompli de contingut i vivències les activitats a l’aula, tot facilitant exemples i models de llengua.

Per això és tan important el llibre que teniu a les mans, el contingut del qual és el resultat del magnífi c treball d’anys de docència del professor Josep Maria Calbet i Cassanyes. El llibre té un subtítol que ho diu tot: “Re-cursos i experiències pedagògiques viscudes”. L’obra es complementa amb unes “Experiències globals, motivadores, engrescadores i viscudes”, que són la demostració d’un ingent treball d’aula que ha merescut moltes vegades el reconeixement dels premis Baldiri Reixac.

He de confessar que, abans d’endinsar-me en la lectura, se’m plantejà un interrogant: seria, com sovint passa, un llibre teòric amb un llistat de recursos allunyats del món de l’escola? Quina va ser la meva sorpresa, ja a les primeres planes, al descobrir que tots els recursos lingüístics enumerats a l’índex havien estat utilitzats a l’aula, i tenien una llarga experiència d’ús. L’obra em va apassionar i em va seduir. Quantes possibilitats de treball di-dàctic permet! Quina capacitat d’imaginació i creativitat posa en joc! Com impulsa tant el treball individual com el treball en grup dels nois i noies!

10

Es dedica un apartat a cada recurs lingüístic, en el qual es troba la seva defi nició, es determinen els possibles aspectes a treballar i la metodologia pràctica a emprar; i es clou amb una bona bibliografi a sobre el tema per poder ampliar, si escau, algun dels aspectes.

Els recursos triats ja són de per si motivadors i engrescadors, i molts s’utilitzen amb fi nalitats lúdiques i en la quotidianitat del temps lliure, com les endevinalles, els jeroglífi cs, els còmics, els cal·ligrames... Però en el llibre es presenten amb fi nalitat didàctica, ja que l’objectiu que clarament l’autor pretén, i no s’amaga d’expressar en el mateix títol del llibre, és el de poten-ciar el gust per la lectura a través d’introduir l’alumnat en el món enigmís-tic, màgic, històric, en el món de la imatge, de la comunicació visual, de l’expressió artística i poètica; en el món de la literatura, en defi nitiva.

Promoure la lectura i crear persones lectores a través d’una sèrie d’es-tratègies, que posen en contacte l’alumne amb l’obra literària d’autors re-coneguts, a través de la lectura de revistes i publicacions adequades a l’edat dels lectors, ens demostra l’esforç de Calbet per renovar la didàctica de la llengua, considerant-la en la globalitat dels seus usos i concebent-la com a eina de construcció personal i social. I tot això ho fa amb una acurada pla-nifi cació de propostes concretes d’aula, per potenciar i prestigiar el català com a llengua pròpia i de comunicació en tots els àmbits de la vida.

La proposta que fa l’autor és utilitzar aquests recursos en totes les àrees curriculars i nivells d’aprenentatge i les experiències que presenta demos-tren com han estat de reeixides aquestes activitats, ja que la responsabilitat d’ensenyar i d’aprendre llengua correspon a tot el professorat del centre.

El treball del professor Calbet posa de manifest que la funció docent és clau per al bon funcionament de l’aula. Cal, doncs, facilitar-li eines per fer un treball acurat en el camp lingüístic que respongui a les necessitats de cada centre; que la imaginació i creativitat dels alumnes motivats pot arribar a aconseguir un excel·lent resultat; que cal proposar activitats co-municatives globals en la resolució de les quals es posi en joc l’ús.

Les propostes de treball en equip reforcen els aprenentatges i afavoreix la integració lingüística dels alumnes que vénen de llocs molt diversos i pertanyen a cultures i llengües diferents a la nostra.

Aquest llibre és, doncs, una invitació a totes i tots els mestres i profes-sors a renovar amb noves propostes educatives la didàctica i metodologia de la llengua i, per extensió, de qualsevol àmbit del saber. Amb l’ús dels recursos lingüístics que Josep Maria Calbet ens proposa es pot crear un clima afectiu que afavoreixi l’autoestima de l’alumnat i la seva seguretat i l’interès per parlar i comunicar-se amb els altres.

Sara BlasiInspectora d’Educació i responsable

de Relacions Interdepartamentals del Departament d’Educació i Universitats

Pròleg •

11


Presentacions

La lectura, un plaer que ens ajuda a ser més lliures

La majoria de persones, sobretot els més grans, si en un moment de-terminat s’aturen i fan un repàs retrospectiu de la feina feta en el transcurs de la seva vida, constaten amb sorpresa que han fet un grapat de coses. I si aquestes, les han fet amb constància, saviesa i entusiasme, el resultat acostuma a ser encara més sorprenent. Aquesta sensació s’evidencia repas-sant el treball del Josep Maria Calbet, que amablement em va fer arribar fa unes setmanes, titulat Visquem la llengua! Engresquem la lectura! Recursos i experiències pedagògiques viscudes, una recopilació exhaustiva de formes i maneres de fer arribar als més petits el gust per la lectura.

En aquests moments, si hem de ser sincers, incentivar el plaer per la lec-tura, aconseguir que els nostres nens i joves els ompli la lectura dels llibres, és una tasca difícil i una lluita desigual. En aquesta societat, combatre amb les televisions, les ràdios, els ordinadors, internet o els jocs electrònics és una tasca feixuga, però el Josep Maria ho prova i ho aconsegueix de ma-nera efi cient, aprofi tant-ho tot, sense escletxes. Posa al servei de la lectura els autors clàssics i actuals, i ofereix tota classe de recursos: endevinalles, jeroglífi cs, auques, sopa de lletres, còmics, diaris i revistes, ràdios, etc., tot s’hi val, qualsevol instrument és útil per apropar-nos als nostres autors.

Tot plegat, això pot semblar molt correcte des del punt de vista acadè-mic i qualsevol pedagog podria opinar que és una bona eina de suport per aconseguir els objectius proposats. Però el Josep Maria Calbet encara ho millora, ens ho apropa, ho fa més quotidià, parlant de les coses més pro-peres, de casa nostra, dels pobles on ha viscut i treballat. Figuerola, Valls, Vallmoll, Alcover, el Morell, o qualsevol altre indret del Camp de Tarragona, els trobem en les seves propostes de treball. I si algú ha pensat en un Josep Maria localista i tancat, s’equivoca; en aquests treballs descobrim amplitud de mires, una visió generosa del món, unes ganes de cercar experiències amb gent d’altres cultures i llengües, com la trobada de Múrcia. És impor-tant conèixer Joan Salvat-Papasseit, Jacint Verdaguer o Joan Maragall, però també ho és Antonio Machado, Alvaro Cunqueiro o Apollinaire.

El repte, políticament correcte, de fer compatible el que és local i el que és global, el mestre Calbet, que no professor, l’aconsegueix amb escreix. Per això, quan des d’una perspectiva netament alcoverenca, els alumnes

12

Presentacions •

treballen i coneixen les fonts del Glorieta, l’església Vella o la Mare de Deu del Remei, aquests nois i noies acaben estimant una mica més la vila d’Alcover, la valoren millor i reforcen la seva autoestima; en defi nitiva, fa que els alumnes estimin una mica més el seu poble i es mostrin orgullosos de pertànyer a aquesta comunitat. Però al mateix temps, amb els seus mè-todes, ens ajuda a ubicar la vila d’Alcover, sense complexos, dins la nostra geografi a, dins del món.

Podríem dir, per acabar, que els recursos que trobareu en aquest treball són diversos i variats, fruit d’un llarg i constant treball. Estem parlant d’una carrera de fons que afortunadament no ha acabat i esperem que continuï la seva contribució per aconseguir que les noves generacions d’alumnes que passin per les seves mans siguin cada dia una mica més il·lustrats i lliures.

Felicitats per aquest treball, amic Josep M. Calbet,

Anton Ferré FonsAlcalde d’Alcover

Bons records

Josep Maria Calbet va ser director de l’IES El Morell durant els cursos 1996-1997, 1997-1998 i 1998-1999. Tres cursos que es recorden d’una manera molt especial al Morell perquè va ser quan vam engegar al nostre municipi nous projectes educatius d’una importància cabdal. Va ser el mo-ment de la implantació de l’ESO i quan es va construir l’actual institut, per on estan passant tants joves, i no només del Morell.

L’accés a l’ensenyament és un dels valors més valuosos a la societat. Amb el Josep Maria Calbet aconseguírem que els nostres fi lls poguessin es tudiar a casa fi ns als 18 anys. I part del fruit que va aconseguir el Josep Maria a les aules, algunes del Morell, el podreu veure a les pàgines següents.

El treball constant i atent del Josep Maria durant tota la seva vida docent l’ha portat a recollir una sèrie d’experiències pedagògiques amb les quals tots ens podem enriquir. Totes han sortit de les aules; les ha treballat amb els seus alumnes i de totes n’ha estat testimoni i partícip. El llibre que teniu ara a les mans us endinsarà en el món de les endevinalles, de les auques i dels jeroglífi cs. Però també trobarem, entre altres, exemples de recursos poètics, teatrals i literaris.

Recursos, en defi nitiva, emprats per tal d’estimular, interessar i fer més divertida la llengua. Com diu el mateix autor, per viure la llengua i engres-car-nos a llegir.

Pere Guinovart i DalmauAlcalde del Morell

13


Formant persones, forjant el futur

Quants records ens porten els mestres de la infància, el seu treball del dia a dia, curs rere curs, formant els vallmollencs del futur, amb les vivèn cies pròpies d’una població rural. A Vallmoll vam tenir la sort de poder gaudir, durant set anys, dels coneixements d’en Josep Maria Calbet i Cassanyes. La seva plena dedicació vocacional arran d’uns exhaustius programes pe-dagògics, el seu amor entusiasta pel coneixement de la natura, dels nostres autors com Joan Amades, amb el seu treball El sabateret de Vallmoll...

És possible que l’obra per excel·lència fos el treball sobre el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, mereixedor d’un primer premi concedit per la Generalitat de Catalunya, que va consistir en un viatge a Grècia; el premi més important que ha rebut la nostra escola.

Com a vallmollencs, admirem i valorem tot l’esforç i la dedicació pel seu ensenyament dels nostres costums i de la nostra història, molt ben re-presentats i explicats en els contes de “La colla del Castell”.

Josep Maria Calbet i Cassanyes, un mestre exemplar.El nostre més profund agraïment,

Josep Lluís Cusidó i PratsAlcalde de Vallmoll

Ser mestre

Què vol dir ser mestre? Aquesta és una pregunta que, segurament sense voler-ho, ens respon el Josep M. Calbet, no des d’un assaig teòric, sinó des de la mateixa pràctica de professor, des de l’aventura del qui ha viscut, ha patit i s’ha il·lusionat amb la seva feina i que, ara, al llarg d’aquestes pàgi-nes, vol compartir els seus coneixements i la seva experiència.

Des d’una endevinalla, una sopa de lletres o una auca, amb el Tirant, el Floquet de Neu o Jacint Verdaguer, Calbet ens proposa engrescar els nens en la lectura. Per dir-ho gràfi cament, amb les seves propostes pedagògi-ques, plenes d’inventiva i imaginació, desendollem la consola, apaguem la televisió i, també, fem caure les quatre parets de sempre de l’aula. És a dir, descobrim altres eines d’ensenyar el català —i, per extensió, altres matè-ries—, amb propostes educatives que fomenten la participació.

Ser mestre vol dir fer classes; vol dir impartir continguts; vol dir ense nyar normes. Però també vol dir, sobretot ha de voler dir, fer sentir els nens i ne-nes útils, capaços de treballar l’autoestima, de fomentar les relacions amb els altres, d’aprendre a ser responsable, de passar-ho bé, de ser autònoms prenent decisions... Aquest llibre és una eina excel·lent per aconseguir-ho.

Dolors Batalla i NoguésAlcaldessa de Valls

15


Justifi cació

Narrar, descriure i sistematitzar gairebé tota una vida pedagògica pre-tén, a banda de donar a conèixer una tasca realitzada, oferir unes propostes i unes idees per poder generalitzar i fer extensible la majoria d’aquestes experiències en la tasca diària escolar.

El títol d’aquest recull vol ser una invitació entusiasta a un plantejament renovador de les classes de llengua, i ensems de l’educació, d’una manera més activa i vivencial.

En la primera part hi ha la proposta i el desenvolupament de diferents recursos didàctics amb les metodologies utilitzades i amb una diversitat d’exemplifi cacions. Aquests recursos lingüístics han estat els més utilitzats i els que han contribuït a fer més amenes les classes.

Una constatació i refl exió. La tasca educativa no ha estat ni és tasca fàcil. Cal il·lusió, esforç i entusiasme. Si som capaços de transmetre als nostres alumnes totes aquestes qualitats, sovint ens deixaran meravellats i seran capaços de desvetllar llurs capacitats adormides i ens mostraran la seva creativitat.

Vull agrair i dedicar aquest recull a tots els alumnes que, al llarg dels anys, han estat els veritables protagonistes, ja que junts ens hem entusias-mat de valent en cadascuna de les propostes presentades.

Apartat A Recursos de la llengua

En aquest primer apartat de recursos lingüístics hi trobareu la tria d’una desena d’aquests recursos emprats a les aules amb més freqüència.

Cadascun d’aquests parteix de la defi nició, es concreten els aspectes que s’hi poden treballar i es desenvolupa la metodologia pràctica de la seva aplicació. Sempre que ha estat possible, se n’han reproduït algunes exemplifi cacions.

Clou cada capítol la bibliografi a emprada, que pot ser útil per ampliar i aprofundir en cada aspecte.

16


Apartat B *Experiències globals, motivadores i engrescadores

El segon apartat és el més extens de tot el recull. S’hi apleguen disset experiències globals que han motivat i engrescat les diferents comunitats educatives a l’entorn de diferents projectes.

Cada capítol ve encapçalat pel sumari on s’hi troba l’esquema del desen-volupament de cada experiència. Cadascuna és autònoma.

La majoria d’aquestes experiències van tenir una llarga durada, mig curs o un curs sencer. Va ser el fruit d’un projecte i de l’esforç col·lectiu de molta gent. Moltes van sortir de les parets del centre i es van projectar en l’entorn més proper.

S’hi recullen tres crèdits variables que, en la seva realització pràctica, també es projecten més enllà de les aules.

Gran part dels materials generats en aquestes descripcions els conservo i poden ser —i són— el complement pràctic d’aquestes experiències peda-gògiques.

Apartat C *Altres experiències pedagògiques viscudes

Aquest tercer apartat és una miscel·lània. S’hi arrepleguen una quaran-tena d’experiències pedagògiques. N’hi ha de tots tipus. Les he agrupades en tres grups.

Cada experiència consta de parts fi xes. Una portada on una fotografi a o il·lustració acompanya un breu text del contingut. Tot seguit ve la part descriptiva amb les concrecions de l’edat, la temporització, els objectius, la metodologia i el resultat que fi nalment n’ha restat. S’acaba amb una pàgi-na de mostra de l’experiència descrita.

El primer grup gira entorn de la lectura de diferents llibres esquer. El se-gon sobre l’activitat poètica. En el tercer, i més extens, hi ha una diversitat d’experiències.

Forçosament tot aquest apartat és més sintètic. Cada experiència és des-crita gairebé de manera telegràfi ca, però intenta transmetre l’entusiasme, l’esforç i el resultat que cadascuna va generar. També en conservo els tre-balls realitzats i que pot completar el text descriptiu.

Josep Maria Calbet

* El desenvolupament d’aquestes experiències el trobareu en el CD que acompanya el llibre.

APARTAT A

Recursos de la llengua

19


A.1. Endevinalles

Partint de l’anàlisi i la classifi cació de les endevinalles descrita pel folkloris ta Joan Ama des, s’exposen diferents recursos per in-troduir l’alumnat en aquest món enigmístic i aplicar-lo a diferents àrees i cicles educatius.

La metodologia emprada aconsegueix desen volupar la creativitat dels alum nes, que expressen les seves qualitats a l’entorn de di-ferents propostes. Els animals fantàstics, l’ofi -ci de sabater, els nostres arbres i un extens bes tiolari seran algunes de les experiències ex posades i que generaren diferents reculls.

A. Què és?L’endevinalla, segons Joan Amades, és tota proposició de caràcter enig-

màtic en l’enunciat de la qual hom dóna alguna característica o condició de l’objecte enigmístic, sovint en termes metafòrics i paradoxals.

Les endevinalles, de fet, són construïdes gairebé sempre sobre objectes de la vida quotidiana: animals, plantes, fruits i fenòmens atmosfèrics.

1. Valor lingüístic i poètic

Aspectes d’interès lingüístic: • Abundor de les formes iteratives. • Pintures fonètiques, soroll de l’objecte. • Creació de mots i termes propis. Els enunciats es presenten sempre en forma versifi cada. La prosa era

poc per expressar alguna cosa un xic elevada, i la creien despullada de tota importància i valor si no era expressada en vers.

20


2. Classifi cació temàtica que proposa Joan Amades

2.1. Segons l’objectivitat• Endevinalla: Característica metafòrica. És l’endevinalla pròpia-

ment dita.• Preguntes: L’enigma s’amaga darrere d’una pregunta senzilla.• Semblances: Punt de coincidència de coses diferents.• De parentiu: Cal endevinar quina relació de parentiu es demana.• Literals: Tenen per solució una lletra.• Aritmètiques: Petit càlcul mental.• Enganyalls o enganyifes: Més que proposar un veritable enigma,

es proposen sorprendre.• Calemburs: Es basen en la forma de dicció de l’enunciat amb la

combinació de diferents síl·labes. Fonètica sintàctica.• Palíndroms: És l’espècie més escassa, de més valor d’enginy i de

més mèrit lingüístic. Està basada en mots que tant es llegeixen per la dreta com per l’esquerra.

• Jocs de paraules: Enigma de pronunciació i de comprensió.

2.2. Segons l’enunciat• Plantejadores: Plantegen la qüestió enigmàtica.• Enumeratives: Enumeren un seguit de coses i idees.• Defi nidores: Defi neixen l’enigma.• Metafòriques: Descripció d’una metàfora.

El camp és blanc, la llavor és negra; cinc són els bous que menen la rella [escriure]

• Paradoxals: Plantegen el cas valent-se de dues fi gures antitètiques o contradictòries.

Com més fresc, més calent [el pa, l’ou] • Equívoques: Contenen una idea falsa o equivocada.

Com més s’allarga, més s’escurça [camí] • Eròtiques: Fan malpensar. Típiques de l’època de Carnestoltes.

2.3. Segons la solució• Pròpies: Una única solució.• Impròpies: Poden tenir més d’una solució.• Múltiples: La solució és un seguit de coses o d’idees.• Capcioses: Aquelles de solució falsa i equivocada.

21


B. Anàlisi i procés de formació1. Característiques de l’endevinalla catalana

• Percentatge molt alt en què l’enunciat es condensa en dues ratlles.• Molt poques tenen un enunciat superior a quatre ratlles.• Més agudesa i més contrast en els detalls.• Nombre d’endevinalles pròpies, difícils d’adaptar per una altra

unitat lingüística.• Quan dues idees d’ordre molt semblant es distingeixen per una

mateixa arrel, canviant-ne sols el sexe, sempre el femení és de mesura superior al masculí.

Què és allò que quan és petit és ell i quan és gros és ella? [sac/saca, ganivet/ganiveta, carbassó/carbassa]

2. Elements de formació: nucli, complement i accessoris

Les endevinalles estan constituïdes per:• Un nucli, l’enigma, que és la base de la defi nició hermètica, la

part absolutament imprescindible en la qual es descriu l’objecte de l’endevinalla de manera amagada, fi gurada o metafòrica. El nucli enclou el ser de l’endevinalla, i té per objecte explicar les característiques en termes velats.

• Complement. Sovint el nucli va acompanyat d’alguns elements o “mots aclaridors” que fan d’orientació, que ajuden a esbrinar l’enigma. Complement encarrilador. Contràriament n’hi ha d’al-tres que desorienten i que fan que sigui gairebé impossible d’en-devinar-la. Complement despistador.

• Elements accessoris. Sovint acostuma a haver-hi uns altres ele-ments de caràcter accessori que no afecten la part fonamental, la defi nició hermètica. Basteixen l’endevinalla per fer-la més poètica o donar-li caràcter. Tenen caràcter poètic i sacramental. Són les fórmules de començament i acabament que adornen les endevi-nalles i els atorguen una certa ritualitat.

3. Procés de formació. Passos a seguir

Els passos a seguir en tot procés de formació d’endevinalles serien:• Estranyament. L’objecte ens ve defi nit fora del seu context habi-

tual. Fer la llista dels trets característics de l’objecte que serà el centre de l’endevinalla.

22


• Comparar l’objecte descrit amb d’altres que tinguin alguna de les característiques anteriors.

• Fer l’associació i comparació d’algunes qualitats de l’objecte que són sempre les més impensades, les més allunyades del signifi cat usual. L’objecte és considerat en la seva totalitat o en alguna de les seves característiques.

• Concretar la metàfora fi nal que triem.• Formular l’endevinalla fi nal en vers. Afegir-hi els encapçalaments

i acabaments. Comptar les síl·labes perquè tingui una bona musi-calitat, fer-ho rimar, etc., tot i que no és indispensable. Serveix per donar una forma atractiva a la defi nició misteriosa.

C. Aplicacions a diferents àrees i cicles1. Àrea de llengua

A part de la funció d’entreteniment, l’endevinalla pot utilitzar-se com a complement a la classe de llengua. La podem utilitzar com a complement d’un conte, d’un text... I també pot ser utilitzada com a centre de treball de llengua.

A partir de l’endevinalla podem exercitar una gran varietat de recursos:• Comparació.• Polisèmia.• Metàfora.• Personifi cació: Moltes vegades es dóna un procés d’humanització

d’un animal o d’un objecte.• Repetició: El llenguatge iteratiu característic de la parla infantil,

encara poc estructurada, era propi, també, de la parla dels pobles primitius i resta sovint com a recurs emprat en les endevinalles. La repetició de mots dóna més èmfasi i ritualitat. Les al·literacions, les onomatopeies, assonància i consonància, són molt habituals en les endevinalles.

• Descripció: L’enumeració és un dels recursos emprats per descriu-re, i està relacionada amb la repetició de mots i de sons, i dóna a l’endevinalla una forta musicalitat.

• Invenció de mots.• Paradoxa: La paradoxa és una fi gura basada en el contrast, que

s’empra habitualment en la defi nició de l’endevinalla.• Fórmules: Donen un caràcter ritual a les endevinalles i les carac-

teritzen.

23


2. Altres àrees

A part de l’àrea de la llengua les endevinalles es poden aplicar i aprofi -tar en aquestes altres àrees:

• A l’àrea de matemàtiques. Podem plantejar endevinalles aritmèti-ques. Es podran redactar problemes aritmètics construint endevi-nalles.

• A l’àrea d’expressió plàstica. Representar, mitjançant diferents tècniques, el text de l’endevinalla. Visualitzar la solució. Modelar les solucions...

• A l’àrea d’expressió musical. Es podran cantar endevinalles, les solucions. Fer cantarelles atractives amb els enunciats.

• A l’àrea del medi social i natural. Els elements a endevinar són bàsicament relacionats amb el temps, els fenòmens atmosfèrics, l’univers, la natura, les plantes i els animals; amb l’home i els objectes que l’infant fa servir diàriament, els ofi cis...

3. Aplicacions a diferents cicles

En el llibre Coll de carabassa, boca de serpent, de Carme Alcoverro, hi trobem unes útils i completes “Orientacions didàctiques”, en les quals s’especifi quen els recursos expressius a utilitzar en el seu llibre de recull d’endevinalles.

A grans trets, les activitats proposades per a alumnes d’edats compreses entre els sis i els dotze anys són:

–Sis i set anys• Vocabulari a partir de les il·lustracions i per centres d’interès.• Recursos expressius:

- Ampliar vocabulari.- Exercicis de comparances per forma, color o altres sentits.- Endevinalles basades en la polisèmia d’alguns mots.- Exercicis de derivació.- Sinonímia.- Exercicis per resoldre interferències amb el castellà.- A partir de rimes i rodolins trobats, crear-ne de nous, acos-tant-los a la creació literària.- Cercar formes d’acabament i fi nals, crear-ne de noves.

• Construcció d’endevinalles.

24


–Vuit i nou anys• Tots els aspectes descrits en l’etapa anterior.• Altres propostes:

- Iniciar l’estudi dels trets dialectals distintius.- A partir de la paradoxa, construir exercicis de lògica.- Pràctiques de repetició i personifi cació, característiques de l’endevinalla.- Construir endevinalles i analitzar-ne l’estructura.- Aplegar endevinalles; fer-ne reculls, de llibres de recerca d’ex-pressió oral.

–Deu a dotze anys• Treball més aprofundit sobre els recursos o suggeriments ja es-

mentats.• Podrem afegir-hi l’estudi de l’estructura estròfi ca i la rima.• Proposar-los un petit treball d’investigació. Seguirem els passos

següents:1. Recollir endevinalles a partir de treball de camp i dels llibres.2. Assajar diferents classifi cacions d’acord temàtica, origen, forma... 3. Comparar les endevinalles dels reculls que hagin fet.4. Cercar en els bestiaris d’autors, poemes que facin funció d’endevinalles.5. Construir endevinalles a partir dels recursos analitzats.

–A partir dels dotze anys. Etapa de l’ESO• Tots els aspectes descrits en les orientacions del llibre de Carme

Alcoverro.• Centrar-nos en la creativitat literària:

1. De temàtica d’animals després d’analitzar els bestiaris.2. Treball col·lectiu. Cadascú fa la seva aportació. El conjunt és atractiu.3. Redactar l’endevinalla acabada, amb musicalitat i rima.4. Visualitzar la solució.5. Tenir molta cura en la presentació.6. Repte d’haver d’endevinar les solucions dels companys.

25


D. Com treballar l’endevinalla1. Procés pràctic de LA LLUNA

L’exemple pràctic de creació d’endevinalles amb alumnes de nou-deu anys sobre la LLUNA fou una activitat que engrescà i motivà la mainada. Posteriorment tingué continuïtat en l’elaboració de diferents reculls.

–Treball previ. Familiarització amb les endevinalles1. Vam recollir endevinalles populars.2. Les vam analitzar. On estava la difi cultat? Quines comparances

feien? Com començaven i com acabaven?, etc.3. A partir d’endevinalles populars, les vam “visualitzar”. Al peu

d’un cartró-fi txa, copiaven l’endevinalla triada i la il·lustraven. La solució hi havia d’estar representada.

4. Després calia esbrinar la solució dels companys.

–Exercici sobre LA LLUNAEls passos seguits foren:

1. Col·lectivament vam fer la llista de les característiques de l’objecte triat:

• Com és la lluna? - rodona - blanca - satèl·lit - no té llum - té taques/boca - té forats/cràters - dóna voltes - surt a la nit - dóna voltes al Sol - brilla, dóna llum - canvia de forma - més petita que la Terra - de dia no es veu - està a l’espai - està al mig dels estels - gran

2. Posteriorment, i també de manera col·lectiva, vam passar a fer-ne comparacions:

• La lluna s’assembla a ... - pilota - plàtan - galeta - cèrcol - bola de neu - roda - síndria - pastís - botó - tallada de meló - lletra O - ensaïmada - bola - tallada síndria - pa - taronja/grill - formatge

26


3. Per grups reduïts, van fer els passos següents: · Associar les qualitats i les comparances. · Redactar l’endevinalla. · Arrodonir-la.

4. Es va posar en comú el resultat fi nal. Tres exemples d’endevinalles elaborades sobre la lluna.

És com un botó foradat i està dalt el terrat. Sembla plàtan, formatge o pa, mai te la podràs menjar. Gran tallada de meló que surt a la foscor.

Realment s’havia comprès el procés d’elaboració d’endevinalles.Aquests exemples en són la prova palpable. No desmereixen.

2. Proposta: Pistes que despistenLa proposta Pistes que despisten és un exercici pràctic de treball amb

endevinalles per realitzar amb tot el grup classe.• Objectiu: Consisteix en inventar-se un nombre concret de pistes

sobre una endevinalla triada. Els altres companys hauran d’esbri-nar de quina endevinalla es tracta.

• Agrupació: Tota la classe. Es poden fer petits grups de dos a qua-tre alumnes.

–Passos seguits a la classe per presentar l’activitat

1. Vaig llegir una endevinalla a tota la classe, tot presentant el repte de qui seria el primer que l’endevinaria. L’endevinalla era —objec-tivament— molt difícil:

Cerca’m a l’estiu si de cas em vols veure. També prop del riu em trobaràs sempre.

2. Tothom tenia un paper plantilla amb sis caselles i un llapis da-munt la taula. Si quan havia acabat de llegir-la algú creia que sa-bia la solució, la podia escriure a la primera casella. Si no la sabia, no escrivia res. S’esperava.

3. A continuació els anunciava una pista “que despistava” i un cop llegida si creien saber-ne la solució l’escrivien a la segona casella. Si no la sabien, una ratlla. Així successivament fi ns a la lectura de la sisena i última pista.

27


4. Al fi nal de tot vaig llegir la solució. Es va poder comprovar qui i en quin moment l’havia esbrinat.

5. Les sis pistes i la solució fou: Pista 1: No em cerquis a l’hivern. Pista 2: Tampoc em cerquis a la tardor ni a la primavera. Pista 3: No estic ni al mar ni a la platja. Pista 4: Al pou i a la dutxa em trobareu. Pista 5: Al vermut i a l’aigua ens hi trobem. Pista 6: Mai he viatjat i estic a la lluna. Solució: La lletra U.

6. Ningú no l’havia endevinat. Havien après, però, la mecànica de l’exercici. A continuació per grups reduïts van triar una endevinalla —de diferents reculls— i van redactar sis pistes que despistessin.

7. Per acabar el joc lingüístic, cada grup llegia les sis pistes i els altres havien d’esbrinar de quina endevinalla es tractava i anotar-ho a les caselles. Al fi nal es comptabilitzaren els encerts i en resultà la clas-sifi cació dels grups experts en aquesta art. Es produí un empat.

–Exemples de pistes que despisten inventades de diferents endevinalles:

A) Dos punxets, dos ullets, quatre maces i una escombra.

Pista 1: És bo per a menjar. Pista 2: La seva vida és al camp. Pista 3: Ajudava els humans. Pista 4: Sempre de dos en dos i la Guàrdia Civil no som. Pista 5: La meva escombra no serveix per a netejar. Pista 6: Menjo herba. Solució: Bou.

B) Barrabàs toca a la porta amb un ram de fl ors que porta. No són fulles ni és ram. Barrabàs se’n torna al camp.

Pista 1: Viatjo molt. Pista 2: Si et descuides entro a casa teva. Pista 3: Em vaig movent. Pista 4: Segons la meva ràbia agafo els 200. Pista 5: Sóc invisible. Pista 6: No sóc un ocell i volo. Solució: Vent.

28


C) Passo l’aigua sense barca ni pont.

Pista 1: Ho tens al cap. Pista 2: Pot passar en qualsevol moment, de dia o de nit. Pista 3: És una cosa que ve i se’n va. Pista 4: És imaginari. Pista 5: Pot ser dolent i gairebé mai te’n recordes. Pista 6: Quasi sempre passa a la nit. Solució: Somni.

D) Sóc un monstre especial. Només tinc dents i orelles, mai no tinc ni un sol queixal.

Pista 1: Estic a la casa de tots. Pista 2: Estic disponible les vint-i-quatre hores. Pista 3: A vegades necessito un recanvi. Pista 4: Els alemanys m’han tret amb motor. Pista 5: Tallo molt. Pista 6: La fusta em té por. Solució: Serra.

E) Una cosa que tohom té, fi ns les pedres del carrer.

Pista 1: Passa sempre per l’església. Pista 2: Ho trobes a casa. Pista 3: És tan vell que fi ns i tot ho tenen els homes. Pista 4: Ho tenen tots els continents. Pista 5: Ho porten els llibres al davant. Pista 6: Tenen moltes lletres: a, z, h, g, t... Solució: Nom.

F) Per la ciutat no m’hi busquis. A pagès sols em veuràs dins les cases que són fetes molt temps ha. Em veuràs tot seguit si et poses de panxa enlaire i ben estirat al llit.

Pista 1: Són llargues. Pista 2: Es fan servir per a moltes coses. Pista 3: Són gruixudes. Pista 4: Som de fusta o de color gris. Pista 5: N’hi ha de farcides de ferro. Pista 6: Tots hi aixafem al damunt. Solució: Les bigues i els cabirons.

29


3. Recurs: Començaments i acabament d’endevinallesUn dels exercicis pràctics realitzats amb la mainada ha estat fer una

recerca d’alguns començaments i acabaments d’endevinalles. Una mostra del recull fou:

Començaments d’endevinalles • A veure qui ho endevina... • Endevina, endevinalla... • Endevina, endevineta una cosa, coseta... • Què és allò... • Quina cosa és... • Quina és aquella coseta... • Rumieu, rumieu i endevineu... • Saps allò... • Saps què és... • Una cosa, cosa... • Una cosa, coseta...

Acabaments d’endevinalles • Apa, rumia, rumia! • Endevina, què és això! • Endevina, què serà! • M’endevines, Miranius? • No endevines què és? • No endevines què/què és això? • No m’endevines encara? • No endevines què/qui sóc jo? • No ho sabràs endevinar? • Què serà? • Qui no ho endevina és un ximplet... • Qui no ho endevinarà un bon ase serà. • Rumia una estona i encara no em veus. • Saps dir-me què és? • Saps dir-me quina cosa és? • Si no m’endevines encara, diré que ets una pastanaga. • Si no m’ho endevines, vés-ho a preguntar. • Si no m’endevines, ets un gran talòs. • Vejam si saps com es diu.

30


E. Exemplifi cacions pràctiques1. Museu zoològic, de Josep CarnerL’alumnat va aprofundir en els poemets del Museu zoològic. Ho vam

treballar de forma interdisciplinària (es troba descrit en l’apartat C.15 del treball). Aquí presento una mostra d’unes quantes endevinalles inventades i visualitzades.

Cal destacar el text de l’endevinalla: hi ha rima i s’hi descriu cada ani-mal. La solució queda refl ectida en la visualització.

Els alumnes s’hi entusiasmaren i n’inventaren dotzenes i dotzenes.Alumnat de 3r i 4t de primària de Vallmoll.

Sis originals endevinalles sobre animals

31


2. Animals i bèsties. Treball globalLa cinquantena d’alumnes de 5è nivell del col·legi Verge de la Candela

de Valls dugué a terme un treball global a l’entorn dels animals i de les bèsties. Cada alumne aprofundí en la seva bèstia. Un treball de més de set-centes pàgines... (es troba descrit en l’apartat B.2).

El treball de les endevinalles consistí en la recerca d’endevinalles relacio-nades amb el propi element del bestiari. Cadascú en tenia un d’assignat.

Es féu un disseny de pàgina. Allí s’hi transcrivien, amb les solucions capiculades.

Alumnat de 5è d’EGB/10 anys.

Mostra d’una pàgina del treball col·lectiu

32


3. El sabateret de VallmollEl sabateret de Vallmoll, rondalla de Joan Amades, generà una munió

d’activitats a l’escola de Vallmoll. Representàrem aquesta rondalla i apro-fundírem en aquest vell ofi ci.

Una de les activitats de l’estudi d’aquest ofi ci fou inventar-se endevina-lles relacionades amb la sabata i el seu ofi ci. L’alumnat havia fet un estudi sistemàtic de l’endevinalla i se’n sortiren perfectament.

Alumnat de 3r i 4t de primària.

Endevinalles inventades sobre el sabateret de Vallmoll

33


4. Bestiolari. A partir del Bestiari de Pere QuartEn motiu del centenari del naixement de l’insigne poeta vallesà, li reté-

rem un merescut homenatge. Tot l’institut d’Alcover aprofundí en la seva vida i obra poètica. El Bestiari tingué un pes específi c (es troba descrit en l’apartat B.10).

L’alumnat d’ESO confeccionà un Bestiolari, un conjunt d’endevinalles visualitzades. Us en presentem una petita mostra.

Quatre endevinalles del Bestiolari

34


F. Bibliografi a• Alcoverro, Carme. Coll de carabassa, boca de serpent. Ed. Barca-

nova.• 1.000 endevinalles catalanes. Editorial Millà.• Segon llibre d’endevinalles. Editorial Millà.• Endevinalles. Editorial Salvatella, Col·lecció Una Mica de Tot.• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selec-

ta.• Rodari, Gianni. Gramàtica de la fantasia. Editorial Aliorna.• Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Editorial Graó.

35


A.2. Sopes de lletres

Les sopes de lletres consti-tueixen un recurs lingüístic atractiu, que en l’actualitat està força de moda. D’una manera distesa, es pot am pliar el voca-bulari, desenvolu par l’atenció i l’orientació en l’es pai, augmen-tar l’agilitat men tal i fi xar l’or-tografi a dels mots.

L’alumnat no solament és ca paç de resoldre les sopes de lletres que se’ls presenten sinó que n’arriben a ser ells ma-teixos els creadors. És un bon complement per a un treball global i/o per a la lectura moti-vadora d’un llibre interessant.

Se n’exposa el procés meto-dològic que se segueix fi ns a donar-les per acabades i veure-les impreses en publicacions.

A. Què són?Les sopes de lletres són un recurs lingüístic que consisteix en un conjunt

de lletres distribuïdes en l’espai i que, agrupades convenientment, ens mos-tren diferents noms d’objectes, de persones o de qualitats, que a primer cop d’ull restaven amagades.

Actualment estan molt de moda i les trobem en moltes publicacions pe-riòdiques. És un recurs agradable i que, si el sabem utilitzar correctament, ens ofereix moltes possibilitats educatives.

36


B. Aprofi tament didàctic1. Objectius

La utilització a les aules, com a treball individual o com a treball col·lec-tiu, ens permetrà desenvolupar i reforçar diferents objectius educatius. En-tre d’altres, podem esmentar els següents:

• Augmentar l’agilitat mental.

• Assegurar i fi xar l’ortografi a correcta dels mots.

• Desenvolupar l’atenció.

• Ampliar el lèxic, conèixer vocabularis específi cs.

• Practicar la lectura mecànica i la comprensió lectora.

• Fixar la lateralitat, orientació i situació en l’espai.

• Saber precisar el signifi cat de les paraules.

• Fomentar la creativitat per crear noves sopes de lletres.

• Treballar en equip.

• Valorar positivament les aportacions dels companys.

2. Continguts

• Situació en l’espai.

• Vocabularis específi cs.

• Ampliació del lèxic.

• Fixació de l’ortografi a.

• Molts aspectes lingüístics.

• Àrea social.

• Àrea natural.

C. Proposta didàcticaCom dèiem anteriorment, és un recurs agradable i ens pot permetre una

bona munió dels objectius i dels continguts esmentats. En podríem diferen-ciar dues possibilitats d’utilització per part dels alumnes:

1. ResolucióL’activitat consistirà a resoldre les sopes de lletres que trobem en les di-

ferents publicacions. Normalment s’hi troba una quantitat molt nombrosa de mots a cercar.

37


En la nostra activitat escolar quotidiana no cal plantejar-nos, únicament, la resolució de la manera que ens ve donada en l’anunciat. La podem adap-tar a les diferents edats i a les diferents nivells de coneixement de lèxic. Així doncs, si tenim un recull de trenta noms de peixos, per exemple, segons el nivell de coneixement del vocabulari dels nostres alumnes ens marcarem com a fi ta descobrir-ne una dotzena; en canvi, si el nivell és superior enlai-rarem el llistó mínim més amunt.

1.1. A la classe podem utilitzar-les per diferents objectius

• Ampliació o repàs d’algun tema d’experiències o d’altres matè-ries.

• Per a la revista de la classe o de l’escola.

• Per al treball individual i/o autoavaluatiu en un taller o racó de la classe.

• Treball en petit o en gran grup.

1.2. D’on treure el material

• Revistes com Cavall Fort.

• Revistes d’entreteniments.

• Diaris.

• Elaborades per nosaltres mateixos.

• La col·lecció Materials de Llengua, publicada pel Departament d’En senyament, té el seu número 2 dedicat a les sopes de lletres i se n’hi recullen una quarantena.

1.3. Com utilitzar-les?

• Elaborar uns fi txers amb els materials que anem recopilant per a un taller o racó.

• Preparar-les per poder-les fotocopiar i usar-les col·lectivament.

• Si són del Cavall Fort actual, es pot presentar com a repte per participar en “El nostre concurs” i trametre’n la solució.

2. ElaboracióÉs un complement i un pas endavant de la possibilitat anterior. Un cop

la mainada està familiaritzada en la resolució de les sopes de lletres, són ells mateixos qui n’elaboren de noves. Aquestes, posteriorment, s’incorpo-ren a la vida de l’aula: revista, racó, fi txers, material complementari, etc., i els altres companys les hauran de resoldre.

38


2.1. Quins passos cal seguir per a l’elaboració Sempre plantejo la confecció de les sopes de lletres després d’haver fet

el primer pas de la presentació i la resolució d’algunes.

Passos a seguir per a la realització de noves sopes de lletres:

1. Cal triar la temàtica.

2. Fer la llista dels noms que volem que hi fi gurin. Com més n’hi hagi, més augmentarà la difi cultat per esbrinar-la. De 20 a 40 podria ser una quantitat apropiada.

3. En un paper quadriculat, fem la distribució de les paraules dins de les caselles. Cal defi nir perfectament les regles del joc, si les col·locarem de dalt a baix, de baix a dalt, de dreta a esquerra i a l’inrevés; si volem podem fer ziga-zagues, però normalment no val en diagonal.

4. Un cop tenim col·locats tots els noms a les caselles, ja només ens resta farcir la graella amb altres lletres a l’atzar.

5. Podem acabar donant un contorn, una silueta, una il·lustració relacionada amb la temàtica.

6. Cal passar-la en net. És de molta utilitat i dóna un acabament seriós i presentable emprar lletres d’aquelles que rascant s’en-ganxen a la superfície que es prem. N’hi ha de moltes marques, tipus letraset. Són una mica cares, però el resultat fi nal s’ho val. Podem canviar el tipus i la mida de les lletres.

7. També hi ha possibilitat d’utilitzar l’ordinador, mentre que el paper quadriculat és substituït per una taula. Podem triar molts tipus de lletra i és més econòmic.

8. Un cop realitzades, les incorporem en fulls prèviament disse-nyats. En fem còpies i cal que els companys les resolguin.

9. També confeccionem el solucionari. Fotocopiem la sopa de lle-tres acabada i amb diferents colors i fl etxes hi incorporem les solu cions.

10. Una altra utilitat ha estat la publicació d’una manera regular d’aquestes sopes de lletres en els setmanaris El Vallenc i Nova Conca. Cada setmana se’n publicava alguna amb les solucions capgirades.

39


D. Taller de sopes de lletresEl plantejament d’aquest taller és un recurs que he emprat tot sovint

amb l’alumnat amb l’objectiu d’obtenir material d’aplicació immediata i també en diferents cursets o seminaris de recursos de llengua dirigit al pro-fessorat, on l’hem posat en pràctica.

1. Elaborar sopes de lletres, seguint els passosBàsicament seguint els passos descrits en el decàleg anterior.La temàtica ha estat molt diversa. En l’apartat següent n’exposo uns

quants exemples.Impartint el crèdit variable Els mots més curts, una de les activitats era

inventar-se una sopa de lletres amb mots monosil·làbics, un grau més de difi cultat... Els resultats han estat esplèndids.

2. Elaborar materials d’aplicació directa a l’aulaÉs un taller molt agraït ja que en acabar pots disposar material d’apli-

cació immediata.

2.1. Passos a seguir1. Recollir sopes de lletres de diferents publicacions.2. El dossier Materials de llengua 2, editat pel Departament d’Ense-

nyament, en recull una quarantena, amb el solucionari capiculat.3. Si disposem de cartrons o cartolines gruixudes, podem retallar

les sopes i enganxar-les. En funció del nivell al qual vagi dirigit, podem incloure el solucionari al darrere.

4. Si volem tenir els solucionaris a part, caldrà numerar-ho o cercar un sistema de fàcil localització.

5. Per poder-ne fer un ús col·lectiu amb alumnat d’ESO, pot ser molt útil per situar les solucions i posar en comú les recerques, establir un sistema de coordenades. Caldrà indicar la casella on s’inicia i on fi neix cada mot que s’ha localitzat.

6. De cara a la conservació del material elaborat, és util poder-ho plastifi car. Si no es disposa de plastifi cadora, pot folrar-se amb airon-fi x o similar.

7. Si ho tenim plastifi cat, hi haurà la possibilitat de poder-hi escriure i marcar les solucions amb retoladors tipus velleda, que es pot esborrar amb un drap o paper.

8. Un cop elaborat aquest material, cal classifi car-lo en fi txers, carpe-tes... amb les solucions a part, d’acord amb l’opció triada.

40


E. Exemplifi cacions pràctiquesEn les diferents experiències pedagògiques viscudes han estat moltes les

ocasions que hem elaborat sopes de lletres. N’han sorgit diferents dossiers monogràfi cs, reculls elaborats en els te-

mes globals o llibres llegits. Alguns constitueixen dossiers independents i amb els solucionaris corresponents.

Faig una relació dels diferents reculls de sopes de lletres elaborades, amb una breu descripció de la confecció i del resultat obtingut. A continua-ció en trobareu una mostra.

1. Animals i bèstiesCada alumne se n’inventà una amb el perfi l del seu animal. Paper quadriculat i les lletres a mà i retolador. Mida A4.Alumnes de 5è d’EGB de l’EP Mare de Déu de la Candela de Valls.

2. Els nostres arbresCada alumne se n’inventà una amb el perfi l del seu arbre, fruit, fulla...En pàgina mida A3 i amb disseny.Molt ben elaborades, bon nivell.Alumnes de 7è i 8è d’EGB de l’EP Verge del Roser de Vallmoll.

3. Tirant lo BlancUn total de 32 sopes de lletres. Temàtica inspirada en la novel·la.Molt elaborades. En full dissenyat mida A3. Solucionari mida A4.En diferents lletres “que es rasquen” (letraset).Alumnes de 7è i 8è d’EGB de l’EP Verge del Roser de Vallmoll.

4. Contes en òrbitaUn total de 23 sopes de lletres. Temàtica inspirada en cadascun dels contes de Josep Vallverdú.Molt elaborades. En full dissenyat mida A3. Solucionari mida A4.En diferents lletres “que es rasquen” (letraset).Alumnes de 7è i 8è d’EGB de l’EP Verge del Roser de Vallmoll.

5. Elaborades en el crèdit variable “Els mots més curts”En disposo d’un centenar de temàtica variada.Totes elaborades amb monosíl·labs. Mida A4 i amb solucionari.Alumnes d’ESO dels instituts del Morell i Alcover.

Visquem la llengua!

Documents

Transcript of Visquem la llengua!