El V

ilatà

núm. 7

Editorial

Ja hi tornem a ser. Fa poc més de tres anys el Vilatà sortia de la impremta per

fer-se ressò de l’actualitat vilata-na, del pensament dels vilatans, d’allò que podríem denominar el ‘món vila’.Amb aquest setè número hem vol-gut agafar el relleu d’aquells com-panys (vilatans i exvilatans) que van començar aquest projecte.El Vilatà reneix amb allò que un dia li va dir l’experiència: “Una revista necessita esforç, dedica-ció, treball continu...” Són hores de lluita amb les nostres paraules, amb la cámera digital que no aca-ba de funcionar, amb el programa que es penja i et deixa tirat...Però el Vilatà ja és aquí. I ara que el tens entre les teves mans, si us plau, no el deixis escapar. Busquem redactors, fotògrafs, editors, un pis a la Costa Brava... una mica de tot.Es tracta de buscar, es tracta de trobar, es tracta de que el Vilatà se-gueixi viu i ets tu qui li dóna vida. Es tracta de què no ho oblidis.

2

StaffDirecció i coordinació: Albert Cusidó i Óliver Miranda.Disseny i maquetació: Óliver Miranda.Edició: Montse Verdún i Yolanda Diéguez

Adreça: Club de residents. Bloc C, baixos. Vila Universitària.Telèfon i a/e: 935817476elvilatà@vilauniversitaria.comEdita: Vila Universitària.

*El Vilatà no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

{el vilatà} número 7 el còmic el Vilatà volia dir quelcom

ALEJANDRO JUANDEBENITO [B-210]

Si està en blanc és perquè tu vols!

Tu pots omplir aquesta o qualsevol pàgina, dona-li color (bicolor) al Vilatà!

Envian’s el que vulguis: articles, dibuixos, fotos, comentaris, entrevistes...

elvilata@yahoo.es

Vecino de nadie

Suena el despertador y no quiero levantarme. ¿Un día más? No, otro día igual.

Como el de ayer y como el de mañana. Salgo rápidamente de casa, llego tarde a clase otra vez. Pero en ese momento me importa una mierda… Hace frío, mucho frío. ¿Lo llevo todo? Creo que sí. Todas las persianas están bajadas. ¿Qué pasa que soy la única que se ha levantado hoy? Esto no me gusta. Quiero verte, quiero que salgas de casa, quiero saludarte, quiero sonreírte.Oigo detrás de mí tu puerta como se abre. Me pongo nerviosa y acelero el paso hasta el ascensor.

Quiero cogerlo antes que tú. Entro dentro de él, pero tú llegas también. Te sonrío pero tú no me miras, miras hacia el suelo.¿Por qué te sonrío si lo que quería era una sonrisa tuya? Bajo la cabeza, la vuelvo a subir. Miro mi carpeta. ¿Qué hago? Cuento los botones del ascensor...esto tampoco me gusta.Se me hace eterno. Quiero que llegue abajo ya. Ni siquiera me has mirado. No me conoces. No te conozco. ¿Por qué?

beatriz mora [D-308]

Entesa raonable

Ignorava fins a quin punt em pertorbava la presència d’una mirada com la teva a l’entorn

de la meva pell. Només el pensa-ment de no tenir-te em va fer pen-sar en l’instant de promeses en què les parpelles es creuaven amb les mans. Un cop vençuda la por, no va ser res. Res no existia. Perquè la por em vencia quan fregàvem la llàntia màgica dels matins d’hi-vern mentre els tallats fumejaven a la taula del bar de la facultat. Les teves espatlles nues remugaven de plaer. Encenies una cigarreta i el fum dibuixava papallones de cotó fluix que s’enlairaven per les galtes roges i dolces. Al cap duies una cinta que et conservava el somriure més bonic d’entre els més bonics. Rastrejàvem corrioles de felicitat en un món on cada jorn queien arbres i s’esfondraven muntanyes. De sobte, el joc es va acabar. Les mil cabrioles per enamorar-te, la subtilitat d’un intercanvi, les pessi-golles a la panxa, els nervis a l’estó-mac... Ara són petons apassionats, nits en vetlla fent l’amor.

Ciutats a la penombra

Et dirigeixes, com de costum, per la nit més aspra cap a un destí indesitjat. Allà on

la llum sigui més tènue, allà on la fragància del cos humà s’eixampli de bat a bat. Tot esperant un es-garip que sota la façana de plaer és corcat de ràbia. Et penso com un ocell novell mal parat, enxampat en un dia d’embriaguesa, un d’aquells dies grisos del calendari. Un dia funest. Però, t’estires per la vorera del carrer i més que no pas en l’ombra, que es desfà, en cada passa que s’escolta perduda, recordes uns ulls que es van cre-uar. No importen les tonalitats. Mai no has mirat ningú fixament a la cara. Espero que algun dia la pluja se t’endurà i, mentrestant, els talons que bandeges com a vestit de gala cauran per un forat imprecís. Quan passi tot plegat, les pupil·les que ara somiquegen s’alçaran dignes i plenes de desig.

DANI VILASECA [D-305]

{el vilatà} número 7 {tu, jo i el de mès enllà}

3

Contra el futbol

No hi ha cosa més seguida i celebrada en aquest país que el futbol. Tothom par-

la de futbol. El ric i el pobre, el de dretes i el d’esquerres. I així, en un diumenge d’eleccions, els mitjans prioritzen la retransmissió de fut-bol. Futbol, futbol..., tot és, inde-fugiblement, futbol, que aquest sí regeix les nostres vides. La política? Massa racional, bastant ensopideta; per això de tant en tant cal intro-duir símils futbolístics per analitzar l’activitat parlamentària. Encara no he entès la fal•lera per allò que és tan passional i potencialment violent i que ens pot proporcionar una convivèn-cia difícil. Malgrat que formi una (sub)cultura potent, amb el futbol hom no necessita pensar. Hom raona amb l’estómac. El futbol posa crits allà on hi hauria d’haver paraula, crea del no-res líders socials inútils, substitueix els interessos generals per eso-tèrics conflictes dialèctics més propis del llenguatge tavernari que de l’exercici del pensament. El futbol modela la massa com a simulacre de país perquè és una forma de nacionalisme: els equips són com pàtries que s’enfronten mitjançant mercenaris estrangers –aliens, per tant, a la ciutat, al país, al continent– que probable-ment cobraran el mateix guanyin o perdin. I el fanàtic, pobret, ni guanya ni perd. Però, mira com pateix, mira com gaudeix! Mentrestant, certa esquerra anti-clerical denuncia el “circ mediàtic” organitzat al voltant del Vaticà i els seus papes... Com si l’esmentat circ fos setmanal! I la dreta, bé, gràcies. Sempre podrà utilitzar el futbol contra la revolta dels opri-mits, fragmentats ja en gremis, generacions, sexes. Nacions!

amador marqués [N-013]

{el vilatà} número 7 {de la vila al món: des d’Alemanya}

4

Aquesta és la residència pú-blica a la ciutat d’Aachen, a Nordrhein-Westfalen (Ale–

manya), a prop de la frontera amb Bèlgica i França. Quatre torres amb diferents tipus d’habitatges. La majoria de la gent té una ha-bitació individual. Les habitaci-ons només tenen lavabos, així que la cuina, les dutxes i els wàters es comparteixen amb la gent del pas-sadís (entre 12 i 16 persones).

Preus a l’abast de tothomLa part bona d’això és que una habitació costa uns 130 euros al mes, despeses incloses. Per la gent que s’estima més tenir bany i cuina pròpia, també hi ha habi-tacions més completes, però això sí, són més cares, uns 175 euros al mes. Per molta gent nova que ha vingut a la residència i a la ciutat, la cuina, més que el lavabo, es converteix en el primer lloc per conèixer els veïns, les veïnes i fer els primers amics.

Els residents manenLa residència és autogestionada: els habitants poden organitzar la vida a la residència ells mateixos. Per votació democràtica s’elegeix una assemblea. Cada passadís té un delegat i, a més, cada torre té un delegat que la representa. Es trien responsables de cada una de les diferents activitats que or-ganitza l’assemblea. Els habitants decideixen sobre l’assignació de places als nous habitants, la con-nexió a Internet, les rentadores, el bar, les instal·lacions esportives i més coses. Per exemple, l’ús de les rentadores costa un euro. T’has d’apuntar en una llista i quan et toca rentar, pagues i pots fer servir la rentadora i l’assecadora durant dues hores. Però, has de ser puntual perquè si véns més de quinze minuts tard, un altre podrà fer servir la rentadora que havies reservat. El contracte és força fle-

xible: és mensual i no pas anual. Cada mes pots decidir si te’n vas el mes que ve, si és que tot això no t’agrada.

n No som com diuen

Molta gent que ha visitat Ale-manya diu: els pobles ale-

manys són molt tristos. Vistos des de fora pot ser que ho siguin: mol-tes cases iguals, pocs bars i poca gent al carrer després de les 8 del vespre. Per conèixer-los bé cal veure’ls des de dins. Durant l’any (vol dir sempre menys la setmana de la festa major) la festa és a dins de les cases. Algú que té espai a casa seva convida els amics i co-neguts a la festa. Sovint és ell qui compra la beguda, els convidats

Residència autogestionada

porten el menjar. Les patates per picar són molt típiques, llavors hi ha amanides de pasta, de patata o d’arròs i pa (el pa de barra, com la baguette agrada a molta gent i com que és força car es menja es-pecialment en festes). El raclette, una tradició francesa, també està molt de moda. Si fa bon temps i hi ha un petit jardí o una terrassa es fan barbacoes amb llom i botifar-res (també es fan frankfurts, però allà es diuen “vienes”). Si es pot fer un foc s’hi fan “Röstkartoffeln” (patates embolicades amb paper d’alumini que es posen al foc) i “Stockbrot” (massa de pa amb un pal que es posa sobre les flames).De beure hi ha una mica de tot: cervesa, vi, cubates..., depèn de la gent.

johanna juszak [d-306]

Heu pensat alguna vegada en com transcorren les vi-des dels vilatans? Segur

que més d’un, en un dia d’aquells que no sabeu què fer vos heu posat al balcó i vos heu dedicat senzilla-ment a observar. En un moment d’aquests, se li presenta a un una pantalla gegant dividida en petites històries que van passant alie-nes a tothom. Algú que dorm al sofà, algú altre que mira apà-tic i abstret una capsa plena d’imatges, algú altre que man-té una conversa animada o bé entretinguda… No vos heu de-manat mai qui deu ser aquella persona, què deu estudia, com se deu sentir en aquell mo-ment, amb qui deu parlar, què el deu preocupar… De vegades hom es queda com absort ima-ginant-se tot d’històries en què els personatges són els seus veïns. Quants o quantes de vo-saltres vos heu quedat emba-dalits alguna vegada mirant el veí del bloc de davant? Aque-ll que, ignorant al seu obser-vador es mou amb naturalitat i vos delecta amb la seva ru-tinària vida, una vida que cada un que l’observa la pinta de dis-tints colors, l’omple de diferents personatges, trames i arguments.

Des del sofàEstirat al sofà del pis, enfora de tot allò que passa al teu voltant, escol-tant una música que t’introdueix dins un món de fantasia i para-noia, mires fora. És de nit. Un di-jous nit, quan tot estudiant apro-fita per fer festa abans de marxar cap a casa. Però tu estàs escar-xofat al sofà sense saber què fer més que deixar la mirada perdu-da cap a la finestra fins que algu-na cosa et crida l’atenció. Els ca-pvespres són el millor moment per fer-te aquestes parres mentals sobre els teus veïnats. Quan el sol es pon, la vila es vesteix d’un al-

tre color. Canvia la decoració dels pisos, la quantitat de siluetes que hi ha dins, la il·luminació que en-volta l’estança, els perfils dels ob-jectes… Aquell que ahir a la ma-teixa hora estava estirat a la buta-ca, menjant amb desgana alguna cosa, avui es mou amb alegria i es-pontaneïtat: té gent al seu pis. Són

amics, companys, nouvinguts, ve-lles amistats…? Abans que en siguis conscient, ja t’has ficat dins aquest món d’imaginació desbocada.

La imaginació t’envaeixLi poses nom a cada persona i cadascuna d’elles la carregues d’infinitat d’històries creuades, paral·les i alienes les unes a les altres. Comença la pel·lícula, la teva pel·lícula. Els teus punts de mira van canviant; botes de fines-tra a finestra cercant quelcom que et distregui, que et faci imaginar. Ara et trobes amb algú assegut a l’ampit de la finestra, amb una música que se sent de fons. Què deu rumiar? Potser pensa que hauria d’estar estudiant enlloc

d’estar assegut en una finestra d’un tercer pis, però en aquell moment el seu cos li demana un instant de relaxació: imagines que el sol li pega a la cara obligant-lo a tancar els ulls i submergir-lo en un recorregut de pensaments encadenats, desordenats, irra-cionals, lliures de tota opinió. És

ell amb ell mateix mentre tu l’observes des del teu sofà, tu amb tu mateix. Suaument re-llisca la imatge fins que arribes a l’estança on un grup d’amics fan rotllana.

Una melodiaEstan asseguts al sofà, a les butaques, a terra… una guita-rra, fum i rialles són els seus acompanyants. Llavors et ve al cap una cançó que per alguna raó et desperta un sentiment especial, o senzillament la situació t’hi ha fet pensar. Mentre canturreges la melo-dia, quasi sempre el mateix tros, t’adones que de mica en mica es van apagant els llums que donaven vida als teus per-sonatges i les seves suposades històries.

Tanques els ulls i sents com les veus baixen al carrer; crits, rialles i ambient de festa. En un moment penses que tens coses millor a fer, més que mirar com els teus veïns parlen per telèfon, riuen, llegeixen, mengen, estan davant un ordinador… infinitud de coses com infinitud d’històries omplen cada pis de la Vila. Però tot es tracta de deixar-te dur i pensar en situacions amb pinzellades de surrealisme, perquè la imaginació no té límits i segur que molts de vosaltres, alguna vegada heu estat creadors d’aquestes històries que transcorren cada dia al vostre voltant.

virgínia garau [d-308]

Darrera d’aquella finestra

{el vilatà} número 7

5

{darrera d’aquella finestra}

{el vilatà} número 7

Els “9” vinguts a la Vila

{més vilatans que mai}

6

Aquest és el dotzè any que la Vila està en funcionament i com tots els anys, n’arriben

de nous i se’n van aquells que ja han acabat la carrera o que se’n van a viure a un altre lloc.

Més vilatans que maiLa qüestió és que aquest any, hi ha hagut el major índex de no-ves entrades gairebé des què es

va inaugurar la Vila com a resi-dència universitària de la UAB. Aquest any, 2 de cada 3 alumnes són de nou ingrés, marcant el que podríem anomenar un relleu generacional. Des d’El Vilatà hem volgut investigar una mica les ex-pectatives d’aquesta nova remesa d’universitaris neòfits. Tot i que alguns de nou ingrés són de segona carrera, cursada la

primera en una altra universitat, la gran majoria s’acaba de trobar de ple aquest any amb la realitat universitària. Abans de tot, abans de passar als comentaris que ens han ofert aquests nouvinguts volem fer un petit repàs de com han estat les relacions a la Vila durant alguns dels moments més importants de la seva història.

La Vila i els seus habitants, ahir i avuiQuan es va començar a fer servir la Vila com a residència, moltes de les instal·lacions de les quals gau-dim avui dia, encara no hi eren. Com tot a la vida, la Vila també ha anat progressant. Pel que fa a l’origen, el naixement de la Vila es remunta a l’any 1992 coincidint així amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. De fet, la nostra Vila, va acollir les forces de seguretat que havien de vetllar per la seguretat dels Jocs. Així doncs, el setembre de 1992 la Vila obria les portes i es convertia en la casa del primer grup de vilatans. Tot i

que l’ocupació no era del 100%, els nous inquilins eren pocs però molt ben avinguts. D’aquella èpo-ca molts en recorden les grans festes que s’organitzaven a l’inte-rior del recinte que avui és l’escola d’hosteleria. També les relacions entre estudiants i pisos eren més selectives, encara no tots s’atrevi-en a sortir al carrer i conèixer els seus veïns. Uns quants anys després, els ser-veis ja es van incrementar. Fins i tot començaven a sorgir les pri-meres llegendes urbanes sobre la residència ( i no només m’estic referint a la Vila com al lloc ideal per a poder tenir sexe esporàdic i

quan a qualsevol li vingui de gust, eh?). Les festes també van anar evolucionant i van passar de les modestes festetes entre dos pisos que també eren més assossegades, a les debacles nocturnes on en un sol pis de la vila podia haver-hi perfectament el bloc sencer. Es va obrir més i va arribar un punt en què era difícil que els vilatans baixessin al bar i ningú els digués hola o els fes un senyal amb les celles per saludar-los, marcant una distància, sí, però al cap i a la fi volia dir que d’alguna manera es coneixien. També va ser alesho-res quan va néixer el Club de Resi-dents amb l’objectiu de contribuir

{el vilatà} número 7 {més vilatans que mai}

7

Menu Diari - Per Emportar - Sopars per grups - Obert tot l’any - Telf. 935921462

a millorar la qualitat de vida dels residents i procurar que la seva estada a la Vila no fós només anar de l’apartament a la facultat i treballant per tal que els vilatans i vilatanes poguessin accedir a un ampli ventall d’activitats lúdiques culturals i esportives. El club ha organitzat grans mogudes però provablement la més espectacular va ser el març de 2002 quan va aconseguir portar dotze autocars – uns 800 vilatans i vilatanes- al Carnaval de Sitges.

Moments per recordarEls esdeveniments més recents i importants dels darrers anys han estat: la festa del 10è aniversari de la Vila, que va comptar amb la presència de molts exvilatans que van voler venir per recordar la seva estada a la Vila, les mani-festacions i cacerolades en contra de la LOU, la Guerra d’Iraq i els atemptats terroristes a Madrid l’onze de Març de l’any passat. En definitiva, estem i esteu, els que acabeu d’arribar, en una peti-ta ciutat que a diferència d’aïllar-

se del món, es contagia de tot allò que hi passa. I recordeu quelcom molt important, si encara no co-neixeu ningú, no patiu, el primer any és normal que estiguem una mica bocabadats de l’ambient que es viu i es respira aquí. El temps d’adaptació depèn de cadascú, n’hi ha que abans de deixar la maleta a terra ja es coneixen tota la Vila, però altres necessiten més temps d’adaptació.

La nova generacióCom ja hem dit, aquest article se centra en la gent nova que ha vingut aquí aquest any. Després de la presentació de la Vila i d’un breu repàs a la seva història ens hem volgut apropar a uns quants pisos on hi habiten alumnes nous amb la intenció de saber què n’esperen de la seva estada aquí, si pensen estar-s’hi gaire temps i fins ara què en pensen de tot. La impressió general que ens hem trobat és bona ja que molts d’ells sabien allò que s’esperava d’ella. Pel que fa als serveis, sí que es po-drien millorar unes quantes coses,

però el que sí dóna gust és saber que cap d’ells s’ha sentit apartat o no ha estat ben rebut. Una de les causes podria ser que bona part de la població que tenim ara es troba en la mateixa situació. Arribar a la Vila el primer any és com quan creuàvem la porta de l’escola per primera vegada. Cal destacar que la gran majoria d’aquests nouvinguts també va sa-ber que existia aquest lloc gràcies a Internet, tot i que podríem dir que un grup similar en nombre va venir per recomanacions d‘amics i familiars que ja havien cursat els estudis aquí. Benvinguts a totsJa per acabar, donar les gràcies a tots els nouvinguts per diverses raons. En primer lloc, per estar a la Vila amb nosaltres; després, per ajudar-nos a fer el reportatje del qual ells en són els protagonies-tes; y finalmente, us desitgem un bon curs i que durant els anys que us queden aquí hi estigueu a gust.

albert moral [D-205]

El sexe és… què és? Després de dies de reflexió, de do-nar voltes i més voltes a la

qüestió, sense arribar enlloc, vaig deduir què era. El sexe ho era tot i no era res. Buscava respostes a tot i no en trobava cap, em frustrava pensar que tot allò que sempre m’havia fascinat, ara s’esfumava, queien els pilars de gran part de la meva vida. Vaig veure en aquell moment que no era el sexe la clau de tot, que no era res més que un espai, era buit. Una buidor negra que cada un anava pintant a la seva manera.

La personalitat del sexePer cadascú tenia un significat, ni era tan important ni tan poc, era una expressió personal de mil i una coses, però no les que ens pensàvem. Des de sempre ho havíem vist com quelcom espe-cial, fantàstic, gloriós: irreal. Era més que això, era una demostra-

ció afectuosa animal. Parado-xal, sí, cert, també. No som res més que animals suposadament intel.ligents, tot i que la nostra so-cietat intenti personalitzar un acte tan animal, tan natural, com és el sexe. La buidor podia venir d’aquí, d’aquest intent humà. No podíem fer res més que endolcir-ho d’una manera rídiculament artificial? Crec que és important viure la vida sentint, gaudir del moment. Per tant, vaig decidir no fer cas de res per una vegada, simplement gaudir de tots els sentits al màxim, ser animal i no racional per uns minuts… No significava res més que gaudir amb la teva parella d’uns instants de sinceritat.

Busquem l’amorDes d’aquell moment, el sexe es basaria en una sola cosa, la mi-rada. Pot ser que el sexe i l’amor per alguns no sigui res més que un oasi al futur, i que per ara els om-

Si tu vols... podríem parlar de sexe

{el vilatà} número 7 {reflexions sobre el sexe}

8

pli el plaer sexual. “Qué prefieres polvo salvaje con desconocido o polvo de amor con salvaje cono-cido?” Per mi aquesta frase ho resumeix tot. Amb el temps t’adones que auto-enganar-se no duu enlloc, que re-alment tots busquem l’amor. Pot-ser que sigui una obligació social tenir parella a partir d’una edat, però crec que és l’obligació més reconfortant, encara que hagis d’equivocar-te mil cops, fer-te i fer mal. Al final tots necessitem algú a qui mirar als ulls quan tenim el millor orgasme, a qui parlar tot fumant el cigarret post-coital.

Amagats darrera la màscaraÉs obvi que es pot gaudir del sexe pel sexe, però mai et treuràs aque-lla màscara que et distancia de l’altre, que t’amaga, que encobreix els teus vertaders sentiments; tan sols es guien pel respecte, la moralitat, l’educació. Hi ha una

mancança enorme de sinceritat. Crec que és important comportar-se d’acord amb allò que sentim, no tenir por de parlar de qualsevol cosa, de l’amor, de nosaltres. Avui dia la guerra de sexes és un tret evident de la societat, un joc que no fa més que ferir-nos als uns i als altres. Cada sexe culpa l’altre de totes les mancances que ha patit un mateix; però com en tot, hi ha blanc i negre. Tan sols refl exionant uns instants tots po-dríem dir que en algun moment hem ferit algú. Els prejudicis fan

mal, ens fan perdre gran part de la vida, de l’amor, de les mil possibles parelles que passen pel carrer cada dia. Ni els homes no-més volen sexe, ni les dones són tan idealistes, només es necessita un poc de paciència i bona fe per comprovar-ho.

La porLa por juga un paper molt im-portant en les nostres vides, i és bàsic no tenir por d’arriscar, de ser ambiciós i conformista alhora. Sí que és possible sofrir, però s’ha

de mirar endavant, ser optimista, i sobretot, crec que hem de donar. És bàsic, tant en el sexe com en tot, qui no dóna, no rep. No hem d’esperar tant, ens hem d’avan-çar, de sorprendre cada dia, i en el sexe això és tal vegada el més important, voler donar més que rebre, i gaudir d’això. L’altre farà el mateix, donarà, i serà un sexe diferent més sincer, on també les paraules seran importants, on es dirà què es pensa, on fl uirà tot.

tonyita [D-308]

{el vilatà} número 7 {refl exions sobre el sexe}

Per compres superiors a 20€, una pràctica bossa de regal.

Promoció vàlida fi ns al 31/05/05 o fi ns exhaurir exitències9

Horari d’atenció al públic:n Dilluns a divendres de 9:30 a 20:30n Dissabtes de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:30

Ens trobaràs a la Plaça Cívica de la UAB.Telèfon: 93 591 02 66

CAMDEN

{el vilatà} número 7 {notícies de la Vila}

10

Nova secció d’entrevistes a la web de la Vila

La web de la Vila ha posat en marxa una nova secció. Aquesta conté entrevistes a vilatans i vi-latanes que d’una forma amena, propera i divertida ens expliquen les seves vivències i experiènci-es. Donen una gran mostra de l’im-portant teixit social de la vila. L’espai es renova cada quinze dies i permet intercanviar opini-ons i comentaris. Més info:www.vilauniversitaria.com

Sala d’estudi del Club

Tots aquells membres del Club de Residents que vulguin un lloc tranquil per poder estudiar, po-dran gaudir durant tota l’època d’exàmens de la sala d’estudi del Club, que està situada als bai-xos del Bloc C. Restarà oberta nit i dia per tal de facilitar l’estudi als usuaris. La utilització de la sala, que dis-posa d’aire condicionat, està re-servada exclusivament als seus membres.

La Vila més saludable

Uns cent cinquanta vilatans i vilatanes han deixat de fumar en el transcurs dels dos darrers anys gràcies a un innovador trac-tament que es basa en la infusió d’unes herbes naturals. Segons fons consultades es preveu que en el transcurs dels propers sis mesos, unes cent persones més de la Vila deixin també de fumar seguint aquest mètode.

Servei de consignaa l’estiu

A finals del proper mes de juny, la Sala B del Club de Residents, acollirà el servei de consigna per tots aquells vilatans i vilata-nes que tinguin la necessitat de deixar part del seu material al magatzem que gestiona el Club de Residents per aquesta come-sa. L’ús del servei de consigna és gratuït pels membres del Club i també exclusiu ja que només el poden utilitzar aquells que en siguin membres.

Carnet Club de Residents/ ISIC

El Club de residents ha arribat a un acord amb els responsables del Carnet Internacional ISIC per tramitar conjuntament i de forma unitària els dos carnets, de manera que els seus titulars es puguin beneficiar de tots els serveis que ambdós ofereixen. Així, doncs, i per només 6 € anuals tens dret a ser membre del Club de residents de la Vila i a gaudir dels més de 33.000 descomptes en diversos establi-ments que el Carnet ISIC té arreu del món. El doble carnet es pot tramitar a les oficines de la Vila Universitària.

Servei de neteja dels habitatges

Enguany, els membres del Club de residents continuaran gau-dint dels descomptes econòmics a l’hora de contractar els serveis de neteja dels pisos. La contrac-tació començarà el proper mes de juny, quan finalitza el con-tracte.

Fi de curs del Club de ResidentsEl dijous dia 19 de maig, l’eix central de la Vila serà l’escenari d’una sèrie d’actes organitzats pel Club que posaran fi a les activi-tats, competicions, cursos i tallers que el Club ha organitzat durant aquest curs. Estan previstes ex-hibicions de Capoeira i Kung fu i que es disputi la Copa de la Lliga de Futbol del Club. En el transcurs del dia també està previst lliurar els trofeus als campions de la Lli-ga Regular del Club i proclamar el guanyador o guanyadora del Pre-mi del 3er Concurs de Narrativa.

Programa activitats

15: 00 a les 21.30 hrs: Copa de la Lliga de FutbolLloc: Camp de futbol

18: 00 hrs: Carpa Música Chillout18: 15 hrs: Mercat intercanvi18: 30 hrs: Exhibició de Kung – fu19:15 hrs: Lliurament Premi 3er Concurs de Narrativa19: 30 hrs: Exhibició de Capoeira

Lloc: davant bloc F. A dalt de la piscina

18: 00 hrs: Música Ambient20: 00 hrs: Actuacions musicals grups de la Vila22: 45 hrs: Lliurament premis lliga i Copa de futbol23:00 hrs: Actuacions musicals grups de la Vila 0:00 hrs: Fi de Festa

Lloc: escenari al parking del camp de futbol i piscina

22: 00 hrs: Bany nocturn23: 30 hrs: tancament piscinaLloc: piscina

{el vilatà} número 7 {la lliga de fútbol}

11

L’ empat a dos que Cine de Barrio va aconseguir contra Nyletos ha estat definitiu

per guanyar el campionat. El partit va començar amb un joc molt ofensiu per part dels Nyelots, que van sortir a guanyar amb tot el seu poder ofensiu, fins que al minut 15 de partit la moti-vació els va donar resultat: un gol d’oportunisme va suposar l’1-0 pels Nyelots. Però, els jugadors de Cine de Barrio no es van donar per vençuts i van començar a atacar intensament però sense gaire sort durant la primera part. El resultat al descans continuava sent favora-ble als Nyelots. Però cap al minut 5 de la segona part, Cine de Barrio va empatar el partit. A partir de llavors, els dos equips van entrar en el moment més intens del partit on marcar era la clau de la qüestió, i van ser els Nyelots qui van tornar a avançar-se al minut 16 de la se-gona part. Era llavors quan els Nyelots podrien tancar-se i fer

joc conservador per mantenir el resultat però van seguir atacant amb gairebé la mateixa intensitat: Cine de Barrio va aprofitar els fo-rats i va marcar un valuós gol de contraatac que va suposar l’empat

“Cine de Barrio”, campió de la 5ª Lliga

final quan faltaven menys de 5 minuts per finalitzar el partit. Cal destacar el joc net, es van mostrar escasses targetes grogues, tot i es-tar la lliga en joc.

pau bergadà [A-005]

Equips J P G E P GF GC DF1 Cine de Barrio 20 49 16 1 3 95 31 642 Nyelots 20 46 15 1 4 70 32 383 La gente del bar 20 46 15 1 4 58 29 294 Das Hünner 20 32 10 2 8 54 40 145 Coca Juniors 20 27 8 3 9 39 46 -76 Hace un calor que te torras 20 26 8 2 10 52 61 -97 Sinbajardelautobús 20 24 6 6 8 39 54 -158 Sogres 20 24 8 0 12 38 65 -279 Marihuanos 20 16 4 4 12 40 56 -16

10 La Grip 20 16 5 1 14 39 60 -2111 Durs de Pelar 20 13 3 4 13 35 83 -48

P oseu una mica d’oli, l’all partit a troços molt petits, el pebrot i la ceba partits en

tires i el tomàquet pelat i trocetjat dins una paella. Espereu fins que això es sofregesqui, és a dir, fins que vegeu que el tomàquet s’ha desfet i faci una espècie de salse-ta, i el pebrot sigui d’un color més obscur i estigui molt blan.Quan això estigui fet ho heu de llevar del foc i batir-ho amb la batedora elèctrica fins que quedi com una salsa.A una altra paella hi poseu el pit de pollastre partit en quadradets condimentat amb sal i pebre i es-pereu fins que se sofregesqui, és a dir, que tingui un color daurat.Quan estigui fet, poseu dins una olla la salseta del principi, els troços de pollastre i aigua. Per a una persona hi poseu dues tasses

d’aigua (la tassa ha de ser d’aques-tes grosses de berenar). Quan això bulli, hi afegiu una tassa d’arròs, hi poseu bastant colorant alimen-tici i espereu fins que s’evapori l’aigua. Quedarà com una espècie de paella una mica més pastosa però que estarà deliciosa. L’arròs tardarà en coure’s uns quinze mi-nuts.

Bon profit!

Consells:

Si lleveu la part central de l’all i el talleu molt petit no us repetirà per molt delicats que sigueu. Un altre punt a tenir en compte és que no us passeu amb la sal, ja que l’Avecrem ja en du i sempre val més que en falti perquè en qualsevol moment en podreu afe-

Per fer-lo necessites:

aUn pebrot verdaUn tomàquetaUn pit de pollastreaMitja cebaaArròsaMitja pastilla d’Avecrem (brou de pollastre)aUn allaColorant alimenticiaSal i pebre

gir i si us passa el contrari ja no hi podreu fer res.Si voleu fer l’arròs per més perso-nes només cal que per cadascuna hi poseu una tassa d’arròs i dues d’aigua més i afegir una mica més de pollastre. D’altra banda, sempre és millor que us quedeu curts amb l’aigua i després n’afegiu, que no que us passeu; ja que si us passeu l’aigua no s’evaporarà mai i quan ho faci l’arròs ja estarà passat.Aquest plat té l’avantatge que podeu fer el pas de la salseta i el pollastre el dia abans i a l’arribar de la facultat només cal afegir-hi l’arròs i esperar quinze minutets per a tenir un bon dinar calent.

priscil·la seguí [D-308]

Ja se sap que a la Vila la gent no dina ni sopa gaire bé. Per això, en aquest espai s’explicarà pas a pas una recepta barata, fàcil de fer i que vos farà sentir com a casa vostra. Esper que vos agradi.

Arròs amb pollastre

{el vilatà} número 7

12

{Bon Profit!}

Wikipedia l

http://wikipedia.org l

Magnífica enciclopèdia on-line en diferents idiomes, on hi podràs trobar informació de tot allò que intentis buscar. A més a més, si no ho trobes i saps com explicar-ho pots participar-hi activament escrivint tu mateix la definició del terme.

How To Make Windows Look Like Mac OS X

http://www.wincustomize.com/Articles.aspx?AID=66871&u=0/

T’agrada el “look and feel” del sistema operatiu més avançat del món? T’agradaria disfressar el teu Windows de Mac OS X? En aquest enllaç tens tot el que necessites per fer la disfressa. (La pàgina està en anglès, no problem, oi? Som futurs llicenciats / diplomats).

Internet Archive l

http://www.archive.org/web/web.php

Vols saber com era el Google anys enrera? T’agradaria veure la pri-mera versió de la pàgina web del teu grup de música preferit? Amb aquest enllaç pots fer un viatge en el temps i navegar per la xarxa de les xarxes i conèixer-la des del 1996 fins als nostres dies.

Connectats a la xarxa

Hola, sigueu benvinguts en aquest nou racó de la revista El Vilatà dedicata la informàtica.Inaugurarem la secció amb un cop d’ull a un navegador gratuït, recolzat per la comunitat del software lliure, que comença a fer ombra a l’omnipresent Internet Explorer de Microsoft. Per acabar, agafarem el ratolí del nostre ordinador i navegarem per tres pàgines força interessants que podem trobar en aquest espai de lliure opinió que anomenem la World Wide Web.

Mozilla Firefox http://www.mozilla.org/

Deixa que el vent recorri la teva cara i prepara’t per gaudir de la navegació

àgil, ràpida i senzilla. Aquest fan-tàstic iot t’ho ofereix sense treure cap funcionalitat de què estem acostumats.

La principal característca d’aquest navegador, a part de la càrrega més ràpida de les pàgines que es visiten, és la protecció front atacs de virus o de persones amb ma-les intencions que, vulguem o no, sempre existiran. A més, moltes de les vulnerabilitats trobades al navegador de Microsoft, per no dir totes, no són presents al Fi-refox, i moltes de les noves que es troben a l’Internet Explorer, tam-poc l’afecten.Una altra de les característiques que més agraireu serà la possibili-tat de tenir diverses pàgines ober-tes en una mateixa finestra mit-jançant les pestanyes, funciona-litat que divideix la finestra en una espècie d’arxivador on podem triar en cada cas la pàgina que ne-

cessitem. Doncs, us permetrà navegar per diferents pàgines sense necessitat de canviar de finestra, i a més, estalviarà memòria principal deixant l’ordinador molt més àgil i lliu-re per iniciar altres aplicacions. En po-ques paraules i per no embolicar més la cosa, amb el Firefox tindreu l’ordinador molt més preparat per altres usos i l’escriptori més aclarit.Una tercera característica interes-sant és la protecció de pop-ups (fi-nestres emergents) que inclou per defecte; qui no s’ha trobat algun cop amb una pàgina que de sob-te ens obre, sense haver-li dema-nat, una finestra amb publicitat?, una molèstia que Firefox ens es-talvia només seleccionant la case-lla corresponent a la configuració del programa.Si ets un usuari que s’avorreix

amb facilitat davant l’ordinador Firefox et permetrà canviar el seu aspecte visual amb una caracterís-tica anomenada temes. D’aquesta manera, només caldrà baixar-ne un dels molts que estan disponi-bles a la xarxa i col·locar-lo com a tema predeterminat. També podràs dir-li al Firefox que cada cop que s’engegui ho faci amb un tema a l’atzar, sempre que el tin-guis disponible.A part de les funcionalitats que ens ofereix de sèrie podeu afegir-

{el vilatà} número 7 {i perquè no? Informàtica}

13

És possible que estiguis no-més en calçotets davant del mirall. L’escalfor de l’aigua

de la dutxa ho ha entelat tot i passes la mà pel vidre. Deixes una estela reflectant i et trobes el teu rostre al davant.

Un atac d’inspiració i....Primer de tot vull donar les grà-cies als membres de l’Acadèmia per escollir-me – dius amb to res-pectuós i intel.lectual -, després a l’Steve per haver-me escollit per aquest paper – tuteges el senyor Spielberg perquè ja hi ha un ca-ché -, i sobretot als meus pares per haver-me educat i ensenyat tot el que sóc. També vull do-nar les gràcies al meu professor d’interpretació teatral de l’escola i a la meva professora de ball…. – reflexiones -. No, a la professo-ra de ball no, aquesta no crec que s’ho mereixi.

Una equivocació com aquesta i benvingut a la realitat del lavabo. Això no són els Òscars, ni l’estora del lavabo és la catifa vermella.De veritat apassiona guanyar un premi com aquest o és un mite,

aquesta tonteria de recitar agraï-ments davant del lavabo? Segur que hi ha persones que s’imaginen que guanyen un Òscar, un Gra-mmy, un Emi o, fins i tot, un Nobel a la banyera de casa. Però els Òscars són una meravella A nivell d’estereotips d’aquest tipus, de noies guapes operades de dalt a baix que es dediquen des del mateix moment que comença la cerimònia – moment catifa vermella – fins al moment que es tanca l’últim llum del teatre a passejar glamourusitat; actors que sembla que els rellisqui tot el que hi ha allà; els ja habituals cantants de rap, rock, etc.. que es presenten a “lo alternatiu”. La Björk un any es va presentar ves-tida de cigne per exemple, deixant anar, en algun moment màgic, un ou de regal.

I quan han passejat, desfilat, en-senyat i repetit fins a l’últim mo-ment el nom del dissenyador del seu vestit davant de les càmeres estrangeres, els periodistes pesats i una tribu de fans incondicionals,

llavors entren al Kodak Theater – el senyor Kodak ha d’haver pa-gat una pasta només per ser-hi-.

La ceremònia és llarga però en alguns casos és eterna. I s’esforcen per fer-la curta. Un any regalaven un equip Dolby Surround a qui digués la frase més curta d’agraïments, i per altra banda, sempre es dediquen a afegir-hi més i més tonteries. I com que als Estats Units sempre hi passa alguna cosa, doncs cada any és un any temàtic; un any se’ls hi apreta per fer un recordatori de l’11 de setembre, un altre any el tema és la guerra d’ Irak i així anar fent propaganda patriòtica.

La cerimònia la presenta normal-ment un suposat humorista. Si fas l’intent de veure-la pel canal de pagament típic que retransmet l’acte a Catalunya – el Plus de tota la vida -, l’intent d’entendre les bromes que faran durant tota la cerimònia és inútil. El traductor de la cadena que treballa a hores intempestives no dóna la sensació ni d’intentar traduir-ho amb grà-cia, ni d’entendre-les, i encomana

ne de noves amb les anomenades extensions. Amb aquesta utilitat podreu afegir diferents funcio-nalitats d’acord amb les vostres necessitats. L’únic que haureu de fer serà baixar aquella o aquelles que més us interessin i afegir-les al Firefox.Arribant ja al final de l’article, comentaré una característica que segurament serà vista amb bons ulls pels parlants de llengües no comuns al món de la informàtica: la possibilitat de tenir el progra-ma en gairebé qualsevol de les llengües existents (català, euske-ra, gallec, anglès, finès, hebreu, i moltes més). Per acabar, comentar-vos que l’ús del Firefox i la meva preferència

per aquest navegador no és injus-tificada. Si creieu que tot el que he comentat no són bones raons per utilitzar-lo, us diré que diversos governs tals com el de Finlàndia o la coneguda consultora de se-guretat on-line Security Focus recomanen el seu ús.

Tan sols 4,7 MB!Per acabar, una de les coses que més sorprèn és el tamany de l’arxiu d’ instal·lació, aproximadament uns 5 MB, envers els gairebé 80 MB que ens ocupa el de l’Internet Explorer 6 un cop ha baixat tot el necessari per instal·lar-se (en un principi només baixem 480 KB, però durant la instal·lació arribem als 80 MB). Tenint en compte

totes les funcionalitats que ens ofereix de sèrie el Firefox, aquest tamany és força petit. Un dels beneficis que ens ofereix aquesta característica és que un cop l’hem instal·lat només ens ocupa 15 MB del nostre disc dur, és a dir, una mínima part tenint en compte les capacitats actuals. Això comporta una arrancada molt més ràpida que el seu competidor que a vega-des sembla que no s’ha d’obrir.Sense res més a dir i esperant que la secció us hagi agradat, m’acomiado fins la propera edició d’El Vilatà, és a dir, que stay on-line.

lau mercadal [D-305]

Òscars, la llarga nit

{el vilatà} número 7 {més d’informàtica.... i els Oscars}

14

moltes ganes d’anar a dormir. La veritat, tot sigui dit, la cosa co-mença una mica tard pels que no som americans – les 3 de la mati-nada – i fins l’hora d’esmorzar.

Els que ho entenen tot són els as-sistents i els nominats als premis allí presents. Aquests últims se’ls veu impas-sibles sobre qualsevol referència que se’ls fa. El presentador par-la d’ells: somriuen. Surt la seva cara en alguna pantalla: esclat d’alegria forçada. Però aguanten el tipus, tot i que saben que al cap d’uns minuts o hores seran els grans guanyadors o els grans per-dedors de la nit. Amb un somriure forçat i entrenat, somrient amb els competidors, dissimulant les cagarrines, i per si de cas, repetint el discurs preparat en el seu cer-vell de celebritat.

Llavors reciten un dels noms. Un i només un dels candidats guanya, i és possible que estigui al lava-bo; si això passa, si en una pausa qualsevol assistent surt del pati de butaques i no torna a temps, no el deixen tornar a entrar fins a la següent pausa; això significa que l’actor potser no pot agafar in

person l’estatueta. Tot perquè la panxa li juga males passades.

De guanyadors n’hi ha de di-ferents tipus:

Tenim els/les estàndards. Un exemple és la Nicole Kidman (fotografia) i el discurs Deluxe. Alguns agraeixen el premi a mig món. En el seu cas, semblava que mig món li hagués d’agrair alguna cosa.

Els/les motivats/des: la Halle

Berry que va deixar un bassal de llàgrimes al terra quan parlava de tota la seva família.

Els/les reivindicatius/ives: el Mi-chael Moore i el seu gran moment publicitari. S’ha engreixat des de llavors, oi?

Els/les pesats/des: L’Almodóvar, producte 100% espanyol que amb el seu primer rotllo devia propiciar el veritable boom llatí del 2005.

joan anglada [D-305]

{el vilatà} número 7 {més Oscars... i Offside}

15

cec que porto!”- em diu. Jo li dic: “Amic, això cal repetir-ho!”Ja un cop al llit, serè, no vaig poder oblidar aquella experiència, quina lliçó...Era negra nit... va ser una vivència molt positiva... al temps que la llu-na m’acompanyava a dormir.L’endemà, jo el vaig anar a veure: “Com vols que et digui: cec o invi-dent?”, li pregunto. Ell em va sor-pendre amb la seva resposta: “A veure, quants amics cecs tens? Jo vull que em diguis persona cega, ja que ho sóc, no hi tinc cap prejudici.Som nosaltres els que tenim cinc sentits, els que jutgem amb ulls de “llàstima”Fins i tot, els dos estem estudiant a l’Autònoma.

El xicot dels quatre sentits

Ell és una persona cega i viu la vida alegrement. L’únic entrebanc que troba a la vida

és la gent que en ell hi veu “llàsti-ma”.Un dia, no molt llunyà ens vàrem trobar en una discoteca... No és gaire estrany, ell és vol unir a nosal-tres. Cal tenir en compte no posar paraules que el puguin distanciar de nosaltres, els que tenim aquells cinc sentits. Continuem tots dos a la discoteca, ell va bebent cubates, ja en porta sis...Són les cinc del matí, crec que mar-xem. Jo m’aproxim a ell. “Quin

Normalització

Què és? Quines són les re-gles a seguir?No és sinònim d’ús de les

paraules? On és la mesura d’ús de les paraules?A la UAB podem gaudir d’una gran socialització. En concret, a la Vila totes aquestes preguntes estan assumides, tots som o cal que siguem respectuosos vers una “diferència”, és molt senzill.Conviure amb aquest fet esdevé “es-pecial” no cal ni esforçar-se, aquí rau la importància de VIURE.

xevi castellà [E-205]

El Saïd és l’investigador i el precursor d’un mè-tode natural per deixar

de fumar que ja ha donat els seus èxits a la Vila. Diu que 150 persones han deixat de fumar a la nostra comunitat i més de 10.000 persones a tota Espanya. Assegura que seguint aquest mètode natural –que consisteix en prendre una in-fusió d’herbes dues vegades al dia– el 94% aconsegueix deixar de fumar.

On puc comprar aquestes her-bes?A qualsevol Parafarmàcia.

A quin preu?Uns 85 €.

I deixo de fumar si el segueixo?Sí. Segur, està científicament comprovat.

És un mètode progressiu?De cop. En tres dies.

Quin és el cas més espectacular de la Vila?El sr. Casanovas de la “Granjeta” que fumava 2 paquets diaris i ja fa més de dos anys que no hi ha tor-nat. També hi ha altres casos.

I al revés?La gent que no l’ha seguit bé o no s’ho ha pres seriosament.

Una vegada deixat; ja estem cu-rats per sempre?Sí. En teoria sí.

I a la pràctica?La gent que l’ha seguit tot no tor-nen a fumar però també depèn d’un mateix.

Fins a quin punt depèn d’un ma-teix? És fonamental que un mateix es-tigui convençut que vol deixar de

fumar. Aquest és el primer pas. Has d’estar segur que el tabac és una perill per la teva salut i que ho has de deixar.

Pot un seguir el tractament i al cap d’un any fumar un cigarret sense perill a tornar-hi?Sí, perquè ja no li agrada el gust del tabac i ha desaparegut l’ad-dicció.

I si t’entra el mono ?No hi ha mono ni ansietat ni res.

I pels que fumen 3 cigarrets al dia?Són igualment fumadors i ho han d’acceptar i deixar.

I pels que diuen “tranqui que jo controlo”És tan sols una excusa per quedar bé.

És cert que crea més addicció el tabac que la marihuana?Sí, està científicament comprovat.

Si el tabac és tan perjudicial, per-què és legal?Perquè socialment està més ac-ceptat i perquè hi ha interessos econòmics molt importants al darrera.

I tant...

Més informació:said@atlasinnova.comwww.atlasinnova.com

Saïd Ghrabli JaafariVilatà. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Rabat

{el vilatà} número 7 el perfil no me preguntes por qué

16

Las tres de la tarde. Esta cama es demasiado cómoda para ser la mía, estas sába-

nas... ¿desde cuándo mi catre se viste de color rosa? Esta no es mi casa y anoche me volví a emborr-char. Lo confirmo. Una botella de Glenfiddich vacía, encima de una especie de mesilla, acompaña a dos vasos de cristal que apestan a alcohol. Yo también apesto.Me incorporo. Me pregunto dón-de estoy, lo hago en voz baja, como esperando a que mi ángel de la guarda me limpie las legañas y me traiga un mapa para salir de aquí. Aunque quizá antes preferi-ría saber dónde está mi ropa. Ya me preocuparé más tarde de cómo huír de esta habitación. A las tres y media desisto. Abro el armario y me visto de domingue-ro que pierde la tarde paseando por Carrefour. Un chándal verde fucsia que encajado en mí parece formar parte de la colección de sport de Ágatha Ruíz de la Prada. Creo que desnudo llamaría menos la atención. Decido subirme un poco el pantalón, prefiero ser un intento de skater en horas bajas, a parecerme a Marichalar de cami-no al gimnasio.Encuentro la puerta detrás de un colage fotográfico donde no reco-nozco a nadie. La abro con sigilo, sólo unos centímetros. Nadie. Una imitación de Dipsy, el teletubbie, se pasea por un estrecho pasillo hasta llegar a lo que parece ser la puerta principal. Hace años que no rezo, pero siento que este puede ser un buen momento para volver a creer en Dios. “Dios, ¿que me podrías teletransportar a mi casa?”. Silencio. Con lo que avan-zan las comunicaciones y que no se pueda hablar con el santísimo sin interferencias. Una vergüenza.Pero de repente, entre oración y oración un trozo de papel manus-crito encima del recibidor secues-tra mi atención. Lo leo: “¿amor, por qué yo?”. Silencio.

óliver miranda [D-305]