Júlia Ruiz i Paula Carbó

2n Batxillerat-A

Classe Plató

2012/2013

El primer que vam fer va ser crear aigua de mar i per això vam necessitar uns productes específics els quals els vam barrejar dins d’una ampolla 1,5l.

Imatges del procés de fabricació de l’aigua:

Un cop vam tenir feta l’aigua de mar la vam introduir dins l’ampolla i la vam deixar reposar uns dies per iniciar una nova activitat; la creació de l’aparell lumínic que servirà per donar calor a l’artèmia. Fotografies del procés:

Una vegada construït l’aparell vam agafar una altre ampolla de 1,5l i vam tallar la part superior, seguidament la vam embolicar amb paper de plata i la vam col·locar cap avall dins de l’altre part de l’ampolla que havia quedat.

Una vegada fet això ja estava tot preparat per llençar els ous de l’artèmia a l’aigua però ens havíem d’assegurar que tinguessin la temperatura adequada perquè nasquessin per això els vam col·locar una safata amb aigua a sota de la qual hi vam posar una manta elèctrica perquè mantingués calenta l’aigua a més de col·locar l’aparell elèctric que havíem construït anteriorment. La nostra tasca però, era la de les variables de la llum per això vam agafar dues ampolles d’aigua i les vam omplir amb l’aigua de mar que havíem fet. Una d’elles estava exposada a la llum i la calor de les bombetes i de la manta elèctrica, l’altre era completament tapada amb paper negre i paper de plata de manera que quedava totalment aïllada de la llum i la calor. Dins els pots els vam posar uns termòmetres per controlar la temperatura. Un cop vam preparar-ho tot vam llençar els ous de l’artèmia i vam haver d’esperar entre unes 24 i 36 hores perquè nasquessin

Al cap de un dia i mig vam veure com els quists de les dues ampolles es bellugaven i per tant vam comprovar que alguns d’ells havien nascut aleshores els vam alimentar; els vam donar llevat. Als que tenien llum i calor els vam donar una quantitat més gran de llevat i als altres una més petita i així ho vam anar fent cada vegada que els hi donàvem llevat.

El cicle pel qual han passat els nostres quists han estat els següents:

Al cap d’uns dies ens vam adonar que els quists que estaven exposats a la llum i la calor, per tant els que els hi havíem posat més lleva, havien mort. Això va ser degut a que el llevat es transformava en matèria orgànica i li treia l’oxigen a l’artèmia impedint així que nasquessin els ous. Però el que ens va sorprendre més va ser que aquells quists sense llum ni la temperatura adequada van néixer –als quals els vam llançar una petita quantitat de llevat perquè no passés el mateix que amb les altres-.

Fotografia de l’artèmia:

Parts d’una artèmia

A continuació s’hi mostra una imatge del vídeo que vam fer de l’artèmia quan ja havien nascut. El vídeo es troba penjat en el nostre bloc.

En acabar aquesta pràctica hem consultat als nostres companys els resultats de les seves variables i els resultats han estat els següents:

El grup del Dani, la Mònica i l’Àlex, van fer la variable de l’aigua que consistia en que en una ampolla hi van ficar aigua agafada directament del mar i a l’altre hi van ficar l’aigua del mar artificial, és a dir, la que van crear ells al laboratori. Els seus resultats van ser que positius, l’artèmia va néixer en les dues ampolles però es van morir a causa de l’eutrofització.

El grup de la Laura, el Víctor i l’Oriol, van fer la variable de la salinitat

El grup de la Laura, el Víctor i l’Oriol, van fer la variable de la salinitat i els seus resultats van ser que els quists de l’artèmia no van néixer a cap de les dues ampolles.