Vicent Llobell Bisbal (València, 1953)....

Vicent Llobell Bisbal (València, 1953). Després de llicenciar-se en la facultat de Belles Arts de València, exerceix com a professor d'anatomia en la mateixa facultat entre 1979 i 1981, any en el qual abandona la docència per a dedicar-se a dibuixar còmics.

Etiquetat, dins del moviment de la “línia clara”, com un dels integrants de l’anomenada “Nova Escola Valenciana” dels anys 80. Publica títols com a “Romance”, “El Laboratorio del Dr. Arnau”, “Ruinas”, ”Cazando milionarios” i “El cartero audaz” amb guions propis. “Velvet Nigths” (amb l'escriptor Ramón de España) i la sèrie “Tirant lo Blanc” amb guió del novel·lista Jaume Fuster.

Té un ampli book en il·lustració publicitària. Amb el temps, la presència de les tres dimensions és cada vegada mes freqüent en la seua obra. Ha dissenyat falles avantguardis-tes com la de la Plaça de l'Ajuntament de València en 1986 i 1987, o en la plaça de Na Jordana 2005 i 2011, així com la gegantesca �gura transitable de “Gulliver” que es troba en

el llit del riu Turia de la mateixa ciutat. La publicació en “el Jueves” de caricatures, en forma de recortable, marca una altra opció estètica en la seua curiositat per les tres dimensions.

Des de 1981 té editats 12 Àlbums de còmics, ha il·lustrat 6 llibres i dissenyat 25 cartells. Les seues il·lustracions i còmics s'han publicat en mitjans com “Bésame Mucho”, “El Víbora”, ”Cairo”, “Madriz”, ” TBO”, ”Pequeño País”, “El Temps”, “El Independiente”, “EFE EMA” o “El

Jueves”.Vicent Llobell Bisbal (Valencia, 1953). Tras licenciarse en la facultad de Bellas Artes de Valencia, ejerce como profesor de anatomía en la misma facultad entre 1979 y 1981, año en el que abandona la docencia para dedicarse a dibujar cómics.

Etiquetado, dentro del movimiento de la "línea clara", como uno de los integrantes de la llamada "Nueva Escuela Valenciana" de los años 80. Publica títulos como "Romance", "El Laboratorio del Dr. Arnau "," Ruinas "," Cazando milionarios "y" El cartero audaz "con guiones propios. "Velvet Nigth" (con el escritor Ramón de España) y la serie "Tirante el Blanco" con guión del novelista Jaume Fuster.

Tiene un amplio book en ilustración publicitaria. Con el tiempo, la presencia de las tres dimensiones es cada vez mas frecuente

en su obra. Ha diseñado fallas vanguardistas como la de la Plaza del Ayuntamiento de Valencia en 1986 y 1987, o en la plaza de Na Jordana 2005 y 2011, así como la gigantesca �gura transitable de "Gulliver" que se encuentra en el cauce del río Turia de la misma ciudad. La publicación en el "Jueves" de caricaturas, en forma de recortable, marca otra opción estética en su curiosidad por las tres dimensiones.

Desde 1981 tiene editados 12 Albumes de cómics, ha ilustrado 6 libros y diseñado 25 carteles. Sus ilustraciones y cómics se han publicado en medios como "Bésame Mucho", "El Víbora", "Cairo", "Madriz", "TBO", "Pequeño País", "El Tiempo", " El Independiente "," EFE EMA "o" El Jueves ".

EN PORTADA: SENTO LLOBELL

CONTENIDO

00 EN PORTADA: SENTO LLOBELL

02 MAR DE CULTURES

03 PONTS DEL MEDITERRANI

05 APLEC DE DANSA DEL MEDITERRANI

10 TROBADA DE MÚSICA DEL MEDITERRANI

22 ARTS VISUALS I DEBATS DEL MEDITERRANI

27 VIDEOCRACIÓ

30 MOSTRA D’ARTS DEL CARRER DEL MEDITERRANI

37 NARRACIÓ ORAL DEL MEDITERRANI

41 MOSTRA EDUCATIVA DEL MEDITERRANI

46 LES SEUS DE MOSTRA VIVA

49 L’EQUIP DE MOSTRA VIVA

50 ENTITATS COL·LABORADORES DE MOSTRA VIVA

1

Todas las entradas son gratuitas, excepto en los actos de la sala O�, cuyo precio es de 6 € en venta online. 8 € en taquilla.

MAR DE CULTURES

El naixement de Mostra Viva del Mediterrani en 2013, va ser alguna cosa mes que una resposta al tancament d'un festival de cinema. Va ser l'inici d'una re�exió sobre la necessitat de recuperar València com a espai de trobada i lloc de referència de la cultura mediterrània. El debat, llavors impensable, sobre la vigència d'aquest objectiu ha anat guanyant terrè i la reactivació de la Mostra de València - Cinema del Mediterrani, és solament l'últim episodi.

Si la nostra missió és que València i la Comunitat Valenciana recupere protagonisme en l'àmbit mediterrani, la nostra visió és que la Trobada de Música, l’Encontre d'Escriptors, la Mostra d'Arts del Carrer, la Mostra Educativa, la Narrarció Oral, els Debats, les Arts Visuals i el nou Aplec de Dansa, com ha succeït amb la Mostra de Cinema, vagen de�nint la seua personalitat, captivant al públic i assegurant la seua continuïtat. I tot açò mantenint els valors que ens han de�nit des del principi: la llibertat de creació, la defensa de la diversitat, la solidaritat entre els pobles i la conquesta de la pau.

Per a aconseguir-ho, enfortim la xarxa de contactes amb altres ciutats riberenques, incrementem la presència d'artistes mediterranis i reforcem el treball col·laboratiu amb entitats i associacions culturals valencianes, que a poc a poc van fent seua la Mostra Viva.

MAR DE CULTURAS

El nacimiento de Mostra Viva del Mediterrani en 2013, fue algo más que una respuesta al cierre de un festival de cine. Fue el inicio de una re�exión sobre la necesidad de recuperar Valencia como espacio de encuentro y lugar de referencia de la cultura mediterránea. El debate, entonces impensable, sobre la vigencia de este objetivo ha ido ganando terreno y la reactivación de la Mostra de València - Cinema del Mediterrani, es solo el último episodio.

Si nuestra misión es que Valencia y la Comunidad Valenciana recupere protagonismo en el ámbito mediterráneo, nuestra visión es que el Encuentro de Música, el Encuentro de Escritores, la Muestra de Artes en la Calle, la Muestra Educativa, la Narración Oral, los Debates, las Artes Visuales y el nuevo Encuentro de Danza, como ha sucedido con la Muestra de Cine, vayan de�niendo su personalidad, cautivando al público y asegurando su continuidad. Y todo esto manteniendo los valores que nos han de�nido desde el principio: la libertad de creación, la defensa de la diversidad, la solidaridad entre los pueblos y la conquista de la paz.

Para conseguirlo, fortalecemos la red de contactos con otras ciudades ribereñas, incrementamos la presencia de artistas mediterráneos y reforzamos el trabajo colaborati-vo con entidades y asociaciones culturales valencianas, que poco a poco van haciendo suya la Mostra Viva.

2

Josep Piera i Rubio (València 1947)

Poeta i escriptor en valencià. Premis Andròmina, Carles Riba, Josep Pla, Cruz de Sant Jordi. Traductor de l'àrab (Ibn Khajafa) i de l'italià (Sandro Penna). Ningú com ell ha sabut captar l'essència de sentir-se mediterrani.

Rafael Pla Albiach “Gran Fele” (Valencia 1956)

Autodidacta, autor, director, productor, pallasso, estudiós i creador visual del món del circ. Premi Nacional de Circ 2008 concedit pel Ministeri de Cultura. Premi Max Especial de Circ i Premi Caleidosco-pio de La Unió Europea, entre uns altres.

PONTS DEL MEDITERRANI D’HONOR

Octubre CCC

Impulsat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster (IJF). Una aposta pel revifament de la cultura i la societat de tot el nostre país des d’una perspectiva nacional i de progrés. Dona suport a MVM des del inici.

Premis atorgats per la junta directiva de l'assocació Mostra Viva del Mediterrani (MVM) a persones i entitas que han contribuit a la recuperació de València com a punt de trobada i lloc de referència de les cultures mediterranies. Els premis es lliuraran el 19 d’octubre a les 12 h en el Centre del Carme.

Premios otorgados por la junta directiva de la Asocación MVM a personas y entidades que han contribuido a la recuperación de Valencia como punto de encuentro y lugar de referencia de las culturas mediterráneas. Los premios se entregan el 19 de octubre a las 12 horas en el Centre del Carme.

3

Artur Heras i Sanz (Xàtiva 1945)

Pintor i dissenyador. Director de la Sala Parpalló. Va iniciar el primer pop-art espanyol i va derivar cap a un hiperealisme dramàtic i de crítica social. Autor dels cinc primers cartells de Mostra de València (1980-1984) i del primer cartell de Mostra Viva (2013).

Carmen Amoraga Toledo (Picanya 1969)

Periodista, política i escriptora valenciana. Des de 2015 com a Directora General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, el seu suport ha sigut fonamental per a l’Encontre d'Escriptors del Mediterrani.

CENTRE DEL CARME | 19 OCTUBRE | 12.00 h

PONT DEL MEDITERRANI DE MÚSICA

Vicent Torrent (València 1945)

Musicòleg, cantant, fundador i autor de bona part dels temes d'Al Tall. Participà en l'organització de la Trobada de Música del Mediterrani als anys 80 i ha continuat investigant l'estàndard comú de les músiques mediterrànies.

PONT DEL MEDITERRANI DE LITERATURA I PENSAMENT

PONT DEL MEDITERRANI D’ARTS VISUALS

Segio Heads (València 1996)

Jove fotògraf. Els seus retrats plasmen una mirada àcida i a voltes divertida del món. Les xarxes socials són el seu museu natural.

Lluís Mosquera (Carcaixent)

Autor de “Mi poemario debería estar en todas las casas” i “Espasmes: ni poesia ni il·lustració”. Coautor de l'èxit mundial "Lo malo". La seua creativitat inunda sense límits les xarxes socials.

PONT DEL MEDITERRANI D’ARTS ESCÈNIQUES

Pepe Viyuela (Logroño 1963)

Pepe Viyuela, és actor, pallasso, poeta, escriptor i humorista. Vicepresident de Pallassos Sense Fronteres. Premi Especial a l'Artista Compromès 2016.

PONTS DEL MEDITERRANI PER VOTACIÓ POPULAR

Atorgats per la votació oberta de vora 2.500 amics de Mostra Viva del Mediterrani. Els premis es lliuraran el 19 d’octubre a les 12 h en el Centre del Carme.

Otorgados por la votación abierta de alrededor de 2.500 amigos de Mostra Viva del Medite-rrani. Los premios se entregan el 19 de octubre a las 12 horas en el Centre del Carme.

Pont del Mediterrani. Obra de Pablo Sedeño.

4

CENTRE DEL CARME | 19 OCTUBRE | 12.00 h

APLEC DE DANSA DEL MEDITERRANI

DE AQUÍ PARA ALLÁ. Pepe Cantó, Tóbal Rentero, Toni Aparisi i Paloma CalderónDijous 18 · 20.30 · Sala O�. Programa doble 6 € online. 8 € en taquilla.

Del fortuït encontre entre dos ballarins i un músic: Paloma Calderón, Toni Aparisi i Pepe Cantó, naix la creació "De aquí para allá", prenent prestat el nom, el concepte i algunes músiques del primer disc de Cantó, publicat al 2015. Una fusió de músiques d'in�uència mediterrània amb estils cosmopolites sense fronteres, on el viatge serveix de leitmotiv a una música de vocació programàtica, narrada ara amb la dansa com a �l conductor.

Del fortuito encuentro entre dos bailarines y un músico: Paloma Calderón, Toni Aparisi y Pepe Cantó, nace la creación “De aquí para allá”, tomando prestado el nombre, el concepto y algunas músicas del primer disco de Cantó, publicado en 2015. Una fusión de músicas de in�uencia mediterránea con estilos cosmopolitas sin fronteras, donde el viaje sirve de leitmotiv a una música de vocación programática, narrada ahora con la danza como hilo conductor.

CONSERVATORIO SUPERIOR DE DANZADijous 18 · 20.30 · Sala O�. Programa doble 6 € online. 8 € en taquilla.

Flamenc contemporani, dansa espanyola popular i música en directe.

Flamenco contemporáneo, danza española popular y música en directo.

MARE NOSTRUM. COMPAÑÍA SARA GUIRADODivendres 19 · 20.30 · Sala o�. Programa doble 6 € online. 8 € en taquilla.

El repertori de Sara inclou des del folklore àrab �ns a les fusions més contemporànies orientals, i es nodreix d'altres disciplines com �amenc, dansa clàssica índia, percussió, Zaar i gir dervix, en què no ha deixat de formar-se, investigar i experimentar des que va iniciar la seua carrera. Mare nostrum ens mostrarà un mar que banya diferents cultures on les seues danses han anat i tornat moltes vegades. Avui aqueix mar arreplega molts viatges d'anada en el qual naden moltes de les il·lusions i esperances d'aconseguir altres ribes.

El repertorio de Sara incluye desde el folclore árabe hasta las fusiones más contemporá-neas orientales, y se nutre de otras disciplinas como �amenco, danza clásica india, percusión, zaar y giro derviche, en las que no ha dejado de formarse, investigar y experi-mentar desde que inició su carrera. Mare nostrum nos mostrará un mar que baña diferentes culturas dónde sus danzas han ido y vuelto muchas veces. Hoy ese mar recoge muchos viajes de ida en el que nadan muchas de las ilusiones y esperanzas de alcanzar otras orillas.

ANA SÍSCAR I ROCÍO GINERDissabte 20 · 20.30 · Sala O�. Programa doble 6 € online. 8 € en taquilla.

Dansa oriental i �amenc.

Danza oriental y �amenco.

7

COMPAÑÍA TACÓN TERRA. “Qué �amenca soc”Divendres 19 · 20.30 · Sala O�. Programa doble 6 € online. 8 € en taquilla.

Que �amenca sóc és un espectacle de dansa realitzat per la companyia “Taconterra Dansa”, en el que des d’una visió fresca i creativa, s’ofereix un apropament entre el folklore valencià i els pals més folclòrics del �amenc. Així doncs, a ritmes d’albàes, fandangos, mascletàes, buleries, coples, rondalles, alegries, batres o dansaes, els components valencians de “Taconterra Dansa” ens envoltaran dindre d’una armonia perfecta entre el més conegut de l’art �amenc i el més popular de la nostra tradició, convertint les dúes músiques en una. Aquesta creació es materialitza a través del cant d’estil (cant tradicional valencià) per part de Josep Aparici “Apa”, la guitarra de Ricardo Esteve, el cant �amenc d'Isabel Julve, la percussió de Jesús Gimeno i el ball de les ballaores valencia-nes Ana Lloris i Júlia Gimeno, els quals prendran formes distintes dins d’un tot.

Que �amenca soy es un espectáculo de danza realizado por la compañía "Taconterra Danza", en el que desde una visión fresca y creativa, se ofrece un acercamiento entre el folklore valenciano y los palos más folclóricos del �amenco. Así pues, a ritmos de albaes, fandangos, mascletás, bulerías, coplas, cuentos, alegrías, batres o dansaes, los componentes valencianos de "Taconterra Danza" nos envolverán dentro de una armonía perfecta entre lo más conocido del arte �amenco y lo más popular de nuestra tradición, convirtiendo las dos músicas en una. Esta creación se materializa a través del cant d’estil (canto tradicional valenciano) por parte de Josep Aparici "Apa", la guitarra de Ricardo Esteve, el canto �amenco de Isabel Julve, la percusión de Jesús Gimeno y el baile de las bailadoras valencianas Ana Lloris y Julia Gimeno, los cuales tomarán formas distintas dentro de un todo.



COLECTIVO LAMAJARA. LabranzaDissabte 20 · 20:30 · Sala O�. Programa doble 6 € online. 8 € en taquilla.

“Labranza” és re�ex de camp, de la seva gent i els seus que fers, plens de vitalitat humana.Un lloc per a la contemplació de la identitat rural de cada un de nosaltres.Una mirada sobre la relació existent entre "home-camp" i ballarí-cos "... El paisatge del camp portat a la geogra�a del cos.

Labranza es re�ejo de campo, de su gente y sus que haceres, llenos de vitalidad humana. Un lugar para la contemplación de la identidad rural de cada uno de nosotros. Una mirada sobre la relación existente entre “hombre-campo” y bailarín-cuerpo”... El paisaje del campo llevado a la geografía del cuerpo.

DANSA AL CARRERDissabte 20 · 12:00 · Plaça dels Furs

Escuela Mar en Danza. Tacónterra Dansa: mascletà �amenca.Richard Kobena. Dansa africana.Dansaes. Federación de Folclore Valenciana.

MASTER CLASS. Colectivo LamajaraDijous 18, Divendres 19 i Dissabte 20 · 9:00 a 12:00 h. · Claustre Gòtic del Centre del Carme.Obert al públic amb inscripció prèvia a organizació[email protected]

"Acció-Contemplació-Dansa-Experiència".LabraT és una pràctica corporal que cerca la pre-paració del cos-intèrpret a través de propostes inspirades en els moviments que s'exerceixen en el camp per conrear la terra.Recomanat a intèrprets, ballarins, actors, o qual-sevol amb ganes de conrear cos i ment des d'un lloc diferent.Imparteix: Daniel Rosado

"Acción-Contemplación-Danza-Experiencia". LabraT es una práctica corporal que busca la preparación del cuerpo-intérprete a través de propuestas inspiradas en los movimientos que se ejercen en el campo para cultivar la tierra. Recomendado a intérpretes, bailarines, actores, o cualquiera con ganas de cultivar cuerpo y mente desde un lugar diferente.Imparte: Daniel Rosado

8


VELADA DE VIDEODANZA. Taula rodonaDimecres 17 · 20:00 · Albatexas

Organitzat per Videodance Studies, comptarà amb el vídeos de:

Johanna Henritius (Sou�e Provisoire).Lea i Bastian (Une miette de bleu).Aliki Chiotaki (Cipher, Thrace).Apotropia (Timepulse).Filomena Rusciano (Liquid Path).Salvatore Insana (Distance).Gaetano Maria Mastrocinque (Italy back!).Marina Miguélez Lucena (Work on Julius Caesar).Payri Blas 1min 37s (Campagne trempée d’aurore).Cristina Barbero Abreu (Mar y danza).

BATUCADA FLAMENCADimecres 17 · 18:00 · Estació del Nord.

Batucada �amenca. Organització Escola de dansa Rocío Giner i Kultrún batucada.

9

TROBADA DE MÚSICA DEL MEDITERRANI

11

DIA DEL CANT VALENCIÀ D’ESTIL 2018 Pl. Sant LluÍs Beltrán (17:30 h), Pl. Manises, Pl. Cisneros, Pl. dels Furs, Pl. del Carme, Centre del Carme (19:30 h). Diumenge 7 d’Octubre

Sempre present en la vida quotidiana, la música popular que avui anomenem tradicional ha acompanyat les persones en moments especials com les celebra-cions o els actes festius de qualsevol tipus, però també, i sobretot, en activitats habituals com el treball i les faenes domèstiques. Aquesta funcionali-tat de la música tradicional, aquesta funció especí�ca arrelada a la vida i concretada de molt diverses maneres, és la qualitat que millor la de�neix i la distingeix davant altres tipus de música.

La celebració dels dies del Cant Valencià d’Estil té dues �nalitats. La primera és reviure la comesa primitiva original de les cançons d’estil i les albaes, que era la de ser utilitzades en les rondes o passejades informals pels carrers en què la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants, de vegades també grollers, adreçats a novies, festers, autoritats o públic en general. La segona és fer evident que aquesta funció és exactament la mateixa que té en l’actualitat, cosa que converteix aquest gènere sublim de la tradició valenciana en un vehicle expressiu actual de primera magnitud i en una manifestació de la cultura popular que afavoreix la cohesió social amb una vigència absoluta.

Siempre presente en la vida cotidiana, la música popular que hoy llamamos tradicional ha acompañado a las personas en momentos especiales como las celebraciones o los actos festivos de cualquier tipo, pero también, y sobre todo, en actividades habituales como el trabajo y las tareas domésticas. Esta funcionalidad de la música tradicional, esta función especí�ca arraigada a la vida y concretada de muy diversas maneras, es la cualidad que mejor la de�ne y la distingue frente a otros tipos de música.

La celebración de los días del Cant Valencià d’Estil tiene dos �nalidades. La primera es revivir el cometido primitivo original de las canciones de estilo y las albaes, que era la de ser utilizadas en las rondas o paseos informales por las calles en las que la música y el canto daban sustancia a sentimientos aduladores, amorosos y galantes, de veces también groseros, dirigidos a novias, festeros, autoridades o público en general. La segunda es hacer evidente que esta función es exactamente la misma que tiene en la actualidad, lo que convierte este género sublime de la tradición valenciana en un vehículo expresivo actual de primera magnitud y en una manifestación de la cultura popular que favorece la cohesión social con una vigencia absoluta.

ITINERANT | DIUMENGE 7 OCTUBRE | 17.30 h |


12

PALAU DE LA MÚSICA | DIMECRES 10 OCTUBRE | 19.30 h | ENTRADA GRATUÏTA

ELENA LEDDA PALAU DE LA MÚSICADimecres 10 d’Octubre · 19:30 h

Va començar la seua activitat juvenil en el camp de la música tradicional mentre combinava estudis de cant clàssic al conservatori de Cagliari.Va desenganxar en la seua carrera assistint a jornades de música tradicional. En els anys setanta, interpreta Brecht, Weill i Eisler, es dedica al cant clàssic, promou les primeres representacions �lològiques de la música antiga (de l'Edat Mitjana al Barroc) i participa en els primers experiments dedicats a la música contemporània.Aprofundint en aquest període la seua recerca dedicada a la música tradicional de Sardenya, que més tard la va portar a afavorir aquest repertori en el context del seu art expressiu. Participa en les Trobades de Música del Mediterrani a València als anys 80.

Comenzó su actividad juvenil en el campo de la música tradicional mientras combinaba estudios de canto clásico en el conservatorio de Cagliari.Despegó en su carrera asistiendo a jornadas de música tradicional. En los años setenta, interpreta a Brecht, Weill y Eisler, se dedica al canto clásico, promueve las primeras representaciones �lológicas de la música antigua (de la Edad Media al Barroco) y participa en los primeros experimentos dedicados a la música contemporánea.Profundizando en este período su investigación dedicada a la música tradicional de Cerdeña, que más tarde la llevó a favorecer este repertorio en el contexto de su arte expresivo. Participa en los Encuentros de Música del Mediterrráneo en valencia en los años 80.


13

PALAU DE LA MÚSICA | DIJOUS 11 OCTUBRE | 20.00 h | ENTRADA GRATUÏTA

CIGDEM ASLANPALAU DE LA MÚSICADijous 11 d’Octubre · 20:00 h

Cigdem Aslan és una cantant nascuda a Istanbul que canta en molts idiomes i estils regionals, incloent turc, kurd, grec, bosnià, búlgar, romaní i ladino. El seu viatge musical va començar dins de la família. Venint del rerefons Kurdish Alevi, en què la música és un dels elements fonamentals de la cultura, va créixer amb els rics sons de la seua cultura i després es va trobar gradual-ment amb els altres sons d'Istanbul i més enllà. Mentre estudiava literatura anglesa a la Universitat d'Istanbul, solia tocar Rebetiko, Sefardí i altres músiques ètniques de Turquia.

Çiğdem Aslan es una cantante nacida en Estambul que canta en muchos idiomas y estilos regionales, incluyendo turco, kurdo, griego, bosnio, búlgaro, romaní y ladino. Su viaje musical comenzó dentro de la familia. Viniendo del trasfondo Kurdish Alevi, en el que la música es uno de los elementos fundamentales de la cultura, creció con los ricos sonidos de su cultura y luego se encontró gradualmente con los otros sonidos de Estambul y más allá. Mientras estudiaba literatura inglesa en la Universidad de Estambul, solía tocar Rebetiko, Sefardí y otras músicas étnicas de Turquía.


JONATAN PENALBAPALAU DE LA MÚSICADivendres 12 d’Octubre · 20:00 h

La veu de Jonatan Penalba (algú ha dit “canta com els vells”) ha estat educada pels seus estimats mestres: Pep Moreno (en el cas de les albaes) i la gran Victoria Sousa “Victorieta” (pel que fa al cant d’estil). Poc a poc Jonatan Penalba ha anat introduint-se també en el món del folk (el folk i el món dels grups de danses fa dècades que són vasos comunicants) i són recordades les seues participacions en el “Cant al ras” (trobada de cant rural que se celebra a Massalfassar el tercer dissabte de maig des de l’any 1997) i les seues aparicions en concerts de Pep Gimeno “Botifarra”, que ha esdevingut una mena de padrí artístic.

La voz de Jonatán Penalba (alguien dijo "canta como los viejos") ha sido educada por sus queridos maestros: Pep Moreno (en el caso de las albaes) y la gran Victoria Sousa "Victorieta" (con respecto al canto de estilo). Poco a poco Jonatan Penalba ha ido introduciéndose también en el mundo del folk (el folk y el mundo de los grupos de danzas hace décadas que son vasos comunicantes) y son recordadas sus participaciones en el "Cant al ras" (encuentro de canto rural que se celebra en Massalfassar el tercer sábado de mayo desde el año 1997) y sus apariciones en conciertos de Pep Gimeno "Botifarra", que se ha convertido en una especie de padrino artístico.

14

PALAU DE LA MÚSICA | DIVENDRES 12 OCTUBRE | 20.00 h | ENTRADA GRATUÏTA


15

PALAU DE LA MÚSICA | DIVENDRES 12 OCTUBRE | 20.00 h | ENTRADA GRATUÏTA

LA ORQUESTA FLAMENCA DE FLAUTASPALAU DE LA MÚSICADivendres 12 d’Octubre · 20:00 h

El compositor, pedagog i �autista Oscar de Manuel va formar l'Orquestra Flamenca de Flautes de València, integrada per 25 instrumentistes entre els que hi ha des de �autes piccolo �ns a una gran �auta contrabaix. Es va establir amb l'objectiu d'experimentar en la interpretació i promoure un llenguatge comú entre �autistes �amencs i clàssics per trencar les barreres interpretatives establertes. La seua estrena va ser a l'abril de 2017 a l'Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València.

El compositor, pedagogo y �autista Oscar de Manuel formó la Orquesta Flamenca de Flautas de València, integrada por 25 instrumentistas entre los que hay desde �autas piccolo hasta una gran �auta contrabajo. Se estableció con el objetivo de experimentar en la interpreta-ción y promover un lenguaje común entre �autistas �amencos y clásicos para romper las barreras interpretativas establecidas. Su estreno fue en Abril de 2017 en el Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València.


16

PALAU DE LA MÚSICA | DISSABTE 13 OCTUBRE | 20.00 h | ENTRADA GRATUÏTA

AMIRA MEDUNJANINPALAU DE LA MÚSICADissabte 13 d’Octubre · 20:00 h

No és fàcil trobar una sola paraula en la nostra llengua que pugui suportar el concepte bosnià de SEVDAH , encara que l'anhel potser s'acoste més a prop. Igual que el duende espanyol , té múltiples signi�cats: l'amor, l'amor sense esperança, l'amor sense �, el desig que escalfa i frena a l'amant com la malària, i com mai no es pot esclafar la malària, però al �nal és una forma de vida i una narrativa que explica la història de si mateixa. El sevdalinke (cançons sevdah) que va aprendre de la seua mare van ser les cançons més belles. La seua fascinació per la tradició oral de Bòsnia i Hercegovina la va portar a dedicar-se a crear una veu única dins de sevdalinke per explorar la seua capacitat expressiva al màxim. Havia passat anys buscant en va per trobar gent que compartira les seues idees sobre Sevdah i la millor manera de presentar-la.

No es fácil encontrar una sola palabra en nuestra lengua que pueda soportar el concepto bosnio de SEVDAH, aunque el anhelo quizás se acerque más cerca. Al igual que el duende español, tiene múltiples signi�cados: el amor, el amor sin esperanza, el amor sin �n, el deseo que calienta y frena al amante como la malaria, y como nunca se puede aplastar la malaria, pero al �nal es una forma de vida y una narrativa que cuenta la historia de sí misma. El sevdalinke (canciones sevdah) que aprendió de su madre fueron las canciones más bellas. Su fascinación por la tradición oral de Bosnia y Herzegovina la llevó a dedicarse a crear una voz única dentro de sevdalinke para explorar su capacidad expresiva al máximo. Había pasado años buscando en vano para encontrar gente que compartiera sus ideas sobre Sevdah y la mejor manera de presentarla.

CLAUSTRE DE LA NAU | DIUMENGE 14 OCTUBRE | 12.00 h | ENTRADA GRATUÏTA

CONCERT AMB ANDREU VALOR, LA SEM SANTA CECÍLIA DE L’OLLERIA I EL COR DE L’ELIANA.CLAUSTRE DE LA NAUDiumenge 14 d’Octubre · 12:00 h

El cantautor Andreu Valor i la Societat Escolar Musical de l'Olleria han treballat en un bon grapat de temes del propi cantant i de poetes valencians i catalans als quals han dotat d'arranjaments per a banda. El CD es va enregistrar l'any 2015 sota el títol de "Bandautorium". A aquesta experiència s'ha afegit el Cor de l'Eliana, creant una experiència musical que dóna una nova dimensió a cançons que formen part de la banda sonora vital de moltes i molts de nosaltres.

El cantautor Andreu Valor y la Sociedad Escolar Musical de l'Olleria han trabajado en un buen puñado de temas del propio cantante y de poetas valencianos y catalanes a los cuales han dotado de arreglos para banda. El CD se grabó en 2015 bajo el título de "Bandauto-rium". A esta experiencia se ha añadido el Corazón de la Eliana, creando una experiencia musical que da una nueva dimensión a canciones que forman parte de la banda sonora vital de muchas y muchos de nosotros.

PROGRAMA1- Banda: Peça intro 14' (Greek Folk Suite / Cesarini)2- Banda i AV: "Ací em pariren" (Estellés / AV / R. Garcia)3- Cor + Banda + AV: "Tornarem a caure" (AV / R.Garcia)4- Cor: "Veles e vents" (Ausiàs March / Raimon / M. Oltra)5- AV: "Lo Nassaiol. Xu Antoni" (Antoni Canu - l'Alguer / AV)6- Cor + AV: "L'illa" (Marc Granell / AV)7- Cor + Banda + AV: "No sé odiar però vull" (AV / R. Garcia)8- Banda + Cor: "Va, pensiero" de Nabucco de G. Verdi9- Banda + AV: "Sense la terra promesa" (Manel Garcia Grau / AV / R.Garcia)10- Cor: "Si tu no tens país" (P. Medina)11- Banda + AV: "Història d'un amor alternatiu" (AV)12- Cor + Banda + AV: "Camí de les garlandes" (Vicent Valls / AV / R.Garcia)


17

COR DE L’ELIANACLAUTRES DE LA NAU · Diumenge 14 d’Octubre · 12:00 h

El Cor de L'Eliana naix en 1989, dirigit per Juli Hurtado durant 25 anys. Actualment, el director és Nelo Juste i el Cor segueix endavant "Cantant per tu".


18


SEM SANTA CECÍLIA DE L’OLLERIACLAUSTRE DE LA NAU · Diumenge 14 d’Octubre · 12:00 h


19

ANDREU VALORCLAUTRE DE LA NAUDiumenge 14 d’Octubre · 12:00 h

El desig d’Andreu Valor és vincular-se amb les re�exions sobre la vida i la societat que habita, amb la fragilitat del llenguatge a través de la poesia, tractant de comunicar millor l’essència de la llibertat en la convivència i del dret a la dignitat individual i col·lectiva. Defensar una moralitat que no es desvincule de la humanitat, de la culturalitat que és la nostra ànima en la seua arrel i diversitat, d’una justícia social. Tot a través de l’art.Noves sonoritats i textures. Uns discs cuidats i farcits de detalls. Una maduresa en la interpretació i escenogra�a en cada nou concert. Màxima il·lusió en generar espais d’evasió i atmosferes d’esperança.

El deseo de Andreu Valor es vincularse con las re�exiones sobre la vida y la sociedad que habita, con la fragilidad del lenguaje a través de la poesía, tratando de comunicar mejor la esencia de la libertad en la convivencia y del derecho a la dignidad individual y colectiva. Defender una moralidad que no se desvincule de la humanidad, de la culturalidad que es nuestra alma en su raíz y diversidad, de una justicia social. Todo a través del arte.Nuevas sonoridades y texturas. Unos discos cuidados y llenos de detalles. Una madurez en la interpretación y escenografía en cada nuevo concierto. Máxima ilusión al generar espacios de evasión y atmósferas de esperanza.



20

CM RECTOR PESSET | 10-13 OCTUBRE | 11.00 h | ENTRADA GRATUÏTA

TALLERS MÚSICA DEL MEDITERRANICM RECTOR PESET

Dimecres 10 d’octubre. 11 h.“La vocalitat en la música sarda” - Elena Ledda (Sardenya)La música de la Illa de Sardenya té un repertori vocal d’una gran diversitat i riquesa; a banda de les seues arcaiques polifonies de ressonàncies animals -el canto a tenore-, ben conegudes arreu del món, hi ha també el cantu a chiterra, que es presenta sovint en un entorn competitiu on els participants es barallen musicalment per veure qui exhibeix un major virtuosisme interpretatiu. A més, no hi manquen els cants de treball, els laments i els cants religiosos. Elena Ledda va ser un dels noms més lligats a la primera etapa de la Trobada de Música del Mediterrani i fa com una mena de pont entre les dues etapes. Acaba de traure un nou disc, Lantias (2018) on novament sedueix amb la seua elegància gens impostada i la versatilitat de la seua veu.

La música de la Isla de Cerdeña tiene un repertorio vocal de una gran diversidad y riqueza; aparte de sus arcaicas polifonías de resonancias animales -el canto a tenore-, bien conocidas en todo el mundo, hay también el cantu a chiterra, que se presenta a menudo en un entorno competitivo donde los participantes se pelean musicalmente por ver quién exhibe un mayor virtuosismo interpretativo. Además, no faltan los cantos de trabajo, los lamentos y los cantos religiosos. Elena Ledda fue uno de los nombres más ligados a la primera etapa del Encuentro de Música del Mediterráneo y hace como una especie de puente entre las dos etapas. Acaba de sacar un nuevo disco, Lantias (2018) donde nuevamente seduce con su elegancia nada impostada y la versatilidad de su voz.

Dijous 11 d’octubre.11 h.“Les tradicions musicals de Turquia” - Çigdem Aslam (Turquia)Turquia atresora una gran tradició musical, fruit de la seua condició de cresol de cultures on es barregen elements de les tradicions persa, bizantina, otomana, balcànica i jueva.Çygdem Aslam és una de les principals protagonistes de la nova onada rebétiko que vivim en l’actualitat. Ha format part de diversos projectes -entre ells, la popular banda klezmer She'koyokh-, però és en solitari on ha rebut les millors crítiques. El seu darrer disc, A Thousand Cranes (2016), insisteix en la recreació de les músiques d’Esmirna, Estambul.

Turquía atesora una gran tradición musical, fruto de su condición de crisol de culturas donde se mezclan elementos de las tradiciones persa, bizantina, otomana, balcánica y judía.Çygdem Aslam es una de las principales protagonistas de la nueva ola rebétiko que vivimos en la actualidad. Ha formado parte de varios proyectos -entre ellos, la popular banda klezmer She'koyokh-, pero es en solitario donde ha recibido las mejores críticas. Su último disco, A Thousand Cranes (2016), insiste en la recreación de las músicas de Esmirna, Estambul.

Divendres 12 d’octubre.11 h. “El cant valencià” - Jonatan Penalba (País Valencià)El cant valencià, denominació que abraça el cant d’estil i les albades, ha resistit els embats de la modernitat i ha arribat als nostres dies ben rejovenit de la mà d’una nova generació de cantadors que li han donat un nou alé.Jonatan Penalba és una de les darreres veus en incorporar-se a l’extraordinari elenc de cantadors valencians. Assaonat en el món del cant d’estil i dels grups de danses, acaba d’estrenar la seua proposta en solitari, De soca-rel (2017), una barreja de cançons tradicio-nals i de clàssics recents que, en la seua veu de ressonàncies antigues, semblen lluir com mai ho havien fet abans.

El canto valenciano, denominación que abarca el canto de estilo y los amaneceres, ha resistido los embates de la modernidad y ha llegado a nuestros días bien rejuvenecido de la mano de una nueva generación de cantadores que le han dado un nuevo aliento.Jonatan Penalba es una de las últimas voces en incorporarse al extraordinario elenco de cantadores valencianos. Curtido en el mundo del canto de estilo y de los grupos de danzas, acaba de estrenar su propuesta en solitario, De soca-rel (De pura cepa, 2017), una mezcla de canciones tradicionales y de clásicos recientes que, en su voz de resonancias antiguas, parecen lucir como nunca lo habían hecho antes.

Dissabte 13 d’octubre.11 h. “Passat i present de la Sevdalinka” - Amira Mendunjanin (Bòsnia)La sevdalinka és el gènere de cançó més popular de Bòsnia i Herzegovina. Anomenat sovint com el fado dels balcans, agrupa un repertori de cançons lentes i delicades que combinen elements orientals i d’Europa central.La cantant de Sarajevo és la gran diva del sevdah contemporani, la cançó tradicional de Bòsnia que traspua una bellíssima i inaprehensible malenconia. El seu setè disc, Damar (2016) mostra les seues interpretacions més profundes i depurades.

La sevdalinka es el género de canción más popular de Bosnia y Herzegovina. Llamado a menudo como el fado de los balcanes, agrupa un repertorio de canciones lentas y delicadas que combinan elementos orientales y de Europa central.La cantante de Sarajevo es la gran diva del sevdah contemporáneo, la canción tradicional de Bosnia que rezuma una bellísima e inaprehensible melancolía. Su séptimo disco, Damar (2016) muestra sus interpretaciones más profundas y depuradas.

TALLERS MÚSICA DEL MEDITERRANICM RECTOR PESET

Dimecres 10 d’octubre. 11 h.“La vocalitat en la música sarda” - Elena Ledda (Sardenya)La música de la Illa de Sardenya té un repertori vocal d’una gran diversitat i riquesa; a banda de les seues arcaiques polifonies de ressonàncies animals -el canto a tenore-, ben conegudes arreu del món, hi ha també el cantu a chiterra, que es presenta sovint en un entorn competitiu on els participants es barallen musicalment per veure qui exhibeix un major virtuosisme interpretatiu. A més, no hi manquen els cants de treball, els laments i els cants religiosos. Elena Ledda va ser un dels noms més lligats a la primera etapa de la Trobada de Música del Mediterrani i fa com una mena de pont entre les dues etapes. Acaba de traure un nou disc, Lantias (2018) on novament sedueix amb la seua elegància gens impostada i la versatilitat de la seua veu.

La música de la Isla de Cerdeña tiene un repertorio vocal de una gran diversidad y riqueza; aparte de sus arcaicas polifonías de resonancias animales -el canto a tenore-, bien conocidas en todo el mundo, hay también el cantu a chiterra, que se presenta a menudo en un entorno competitivo donde los participantes se pelean musicalmente por ver quién exhibe un mayor virtuosismo interpretativo. Además, no faltan los cantos de trabajo, los lamentos y los cantos religiosos. Elena Ledda fue uno de los nombres más ligados a la primera etapa del Encuentro de Música del Mediterráneo y hace como una especie de puente entre las dos etapas. Acaba de sacar un nuevo disco, Lantias (2018) donde nuevamente seduce con su elegancia nada impostada y la versatilidad de su voz.

Dijous 11 d’octubre.11 h.“Les tradicions musicals de Turquia” - Çigdem Aslam (Turquia)Turquia atresora una gran tradició musical, fruit de la seua condició de cresol de cultures on es barregen elements de les tradicions persa, bizantina, otomana, balcànica i jueva.Çygdem Aslam és una de les principals protagonistes de la nova onada rebétiko que vivim en l’actualitat. Ha format part de diversos projectes -entre ells, la popular banda klezmer She'koyokh-, però és en solitari on ha rebut les millors crítiques. El seu darrer disc, A Thousand Cranes (2016), insisteix en la recreació de les músiques d’Esmirna, Estambul.

Turquía atesora una gran tradición musical, fruto de su condición de crisol de culturas donde se mezclan elementos de las tradiciones persa, bizantina, otomana, balcánica y judía.Çygdem Aslam es una de las principales protagonistas de la nueva ola rebétiko que vivimos en la actualidad. Ha formado parte de varios proyectos -entre ellos, la popular banda klezmer She'koyokh-, pero es en solitario donde ha recibido las mejores críticas. Su último disco, A Thousand Cranes (2016), insiste en la recreación de las músicas de Esmirna, Estambul.

Divendres 12 d’octubre.11 h. “El cant valencià” - Jonatan Penalba (País Valencià)El cant valencià, denominació que abraça el cant d’estil i les albades, ha resistit els embats de la modernitat i ha arribat als nostres dies ben rejovenit de la mà d’una nova generació de cantadors que li han donat un nou alé.Jonatan Penalba és una de les darreres veus en incorporar-se a l’extraordinari elenc de cantadors valencians. Assaonat en el món del cant d’estil i dels grups de danses, acaba d’estrenar la seua proposta en solitari, De soca-rel (2017), una barreja de cançons tradicio-nals i de clàssics recents que, en la seua veu de ressonàncies antigues, semblen lluir com mai ho havien fet abans.

El canto valenciano, denominación que abarca el canto de estilo y los amaneceres, ha resistido los embates de la modernidad y ha llegado a nuestros días bien rejuvenecido de la mano de una nueva generación de cantadores que le han dado un nuevo aliento.Jonatan Penalba es una de las últimas voces en incorporarse al extraordinario elenco de cantadores valencianos. Curtido en el mundo del canto de estilo y de los grupos de danzas, acaba de estrenar su propuesta en solitario, De soca-rel (De pura cepa, 2017), una mezcla de canciones tradicionales y de clásicos recientes que, en su voz de resonancias antiguas, parecen lucir como nunca lo habían hecho antes.

Dissabte 13 d’octubre.11 h. “Passat i present de la Sevdalinka” - Amira Mendunjanin (Bòsnia)La sevdalinka és el gènere de cançó més popular de Bòsnia i Herzegovina. Anomenat sovint com el fado dels balcans, agrupa un repertori de cançons lentes i delicades que combinen elements orientals i d’Europa central.La cantant de Sarajevo és la gran diva del sevdah contemporani, la cançó tradicional de Bòsnia que traspua una bellíssima i inaprehensible malenconia. El seu setè disc, Damar (2016) mostra les seues interpretacions més profundes i depurades.

La sevdalinka es el género de canción más popular de Bosnia y Herzegovina. Llamado a menudo como el fado de los balcanes, agrupa un repertorio de canciones lentas y delicadas que combinan elementos orientales y de Europa central.La cantante de Sarajevo es la gran diva del sevdah contemporáneo, la canción tradicional de Bosnia que rezuma una bellísima e inaprehensible melancolía. Su séptimo disco, Damar (2016) muestra sus interpretaciones más profundas y depuradas.


CM RECTOR PESSET | 10-13 OCTUBRE | 11.00 h | ENTRADA GRATUÏTA

21

OCTUBRE CCC | INAUGURACIO 4 D’OCTUBRE | 19.00 h

Dilluns 15 d’octubre ALIENATION. THE NEVERENDING WALL. SILVIA CARPIZO.Octubre CCC · 18.00.

Diu Silvia Carpizo que “el seu treball artístic es basa fonamentalment en l'animació de l'art mural urbà existent, ja que m'interessa transformar la seua naturalesa efímera en permanent. A través de la narració cinematogrà�ca i l'il·limitat llenguatge de l'animació, crec nous conceptes, descontextualitzant els originals i ideant trames basades en temàtiques principal-ment socials, que m'inquieten, preocupen o atreuen, i per les que sento la necessitat de comunicar-les als especta-dors”. Debat posterior: L'animació com a eina per a la videocreació. Hi participen Silvia Carpizo, Busto i Susana G. RamsCol·labora: Prime the animation.

Dice Silvia Carpizo que “su trabajo artístico se basa fundamentalmente en la animación del arte mural urbano existente, ya que me interesa transformar su naturaleza efímera en permanente. A través de la narración cinematográ�ca y el ilimitado lenguaje de la animación, creo nuevos conceptos, descontextualizando los originales e ideando tramas basadas en temáticas principalmente sociales, que me inquietan, preocupan o atraen, y por las que siento la necesidad de comunicarlas a los espectadores”.Debate posterior: La animación como herramienta para la videocreación. Participan Silvia Carpizo, Busto y Susana G. RamsColabora: Prime the animation.

Dimarts 16 d’octubrePODER DE LA HUELLA. MENSAJES ENTRE MULTITUDES. VICTORIA CANO.Estudi de Victoria Cano. Carrer Portal de Valldigna, 7, Barrri del Carme · 19:30 h.

Obra de Victòria Cano a partir de la qual Emilio Calandín realitza la composició musical contemporània "El so de la emprenta" que interpreta al clarinet el músic Luis Fernández. Pintura, composició i interpretació musical es sumen per generar una video-instal·lació que delecta els sentits.Debat posterior amb la participació de l'artista a més d'Emilio Calandín (compositor) i Luis Fernández (músic).

Obra de Victoria Cano a partir de la cual Emilio Calandín realiza la composición musical contemporánea “El sonido de la huella” que interpreta al clarinete el músico Luis Fernán-dez. Pintura, composición e interpretación musical se suman para generar una videoinstalación que deleita los sentidos.

Debate posterior con la participación de la artista además de Emilio Calandín (compositor) y Luis Fernández (músico).

Dimecres 17 d’octubreVIDEOS SOBRE EL PROCESO DE CREACIÓN DE ALGUNAS OBRAS DE MONIQUE BASTIAANS.Octubre CCC · 18.00.

L'obra de Monique Bastiaans s'elabora amb l'accent posat en el Éland, en l'energia vital, des d'un territori en el qual es troben el lúdic i el re�exiu. Les seues instal·lacions monumentals i intervencions efímeres introdueixen elements sorprenents en espais públics i privats, establint una relació tan intensa que els mimètica. Amb un llenguatge poètic construeix al·legories sensorials per propiciar un ambient envoltant que provoqui la interacció amb el públic i desperti una mirada que ens obligui a qüestionar la nostra percepció quotidiana. Debat posterior amb la participació de l'artista.

La obra de Monique Bastiaans se elabora con el acento puesto en el éland, en la energía vital, desde un territorio en el que se encuentran lo lúdico y lo re�exivo. Sus instalaciones monumentales e intervenciones efímeras introducen elementos sorprendentes en espacios públicos y privados, establecien-do una relación tan intensa que los mimética. Con un lenguaje poético construye alegorías sensoriales para propiciar un ambiente envolvente que provoque la interacción con el público y despierte una mirada que nos obligue a cuestionar nuestra percepción cotidiana.Debate posterior con la participación de la artista.

ARTS VISUALS i DEBATS DEL MEDITERRANI

PETITES MIRADES: L'ART EN ELS PROCESSOS DE PAU" CONTUBRE CCC · Des del 4 d’octubre �ns el 28 de octubre. Inauguració dia 4, 19 h.

l'Associació CREART presenta dintre de la Mostra Viva del Mediterrani una selecció d'obres que recullen el treball de I'ONGD a la Franja de Gaza des de 2008. Són peces creades per xiquets i adolescents palestins amb els quals s'ha treballat mitjançant projectes de suport psicosocial i d’Educació per a la Pau a través de l'experiència artística.

L'exposició mostra les dues vessants del treball terapèutic que CREART realitza des de l'art: d'una banda, la que aborda el con�icte directament i mostra les mirades de xiquets i joves sota una ocupació militar que desdibuixa i distorsiona la seva infància. De l'altra, la que permet al xiquet recuperar les dimensions que el con�icte armat li ha robat, com són els somnis, les il·lusions o les projeccions de la seua identitat.

Comissaris: Chené Gomez i Carol Pujadas.

La asociación CREART presenta dentro de Mostra Viva del Mediterrani una selección de obras que recogen el trabajo de la ONGD en la franja de Gaza desde 2008. Son piezas creadas por niños y adolescentes palestinos con los que se ha trabajado mediante procesos de apoyo psicosocial y Educación para la Paz a través de la experiencia artística.

La exposición muestra los dos caminos del trabajo terapéutico que CREART desde el arte: Por una parte, el que aborda el con�icto directamente y muestra las miradas bajo una ocupación militar, que distorsiona la infancia. Y por otra, la que permite al niño recuperar las dimensiones que el con�icto armado le ha robado, como son los sueños, las ilusiones o las proyecciones de su propia identidad.

Comisarios: Chené Gomez y Carol Pujadas.

23











INSTITUT FRANÇAIS | INAUGURACIO 5 D’OCTUBRE | 19.30 h


SENTO LLOBELL NARRADOR. EL CARTELL EN LES HISTÒRIES DE MOSTRA VIVAInstitut Français Valencia · Inauguració 5 d’octubre · Exposició �ns al 21 d’octubre.

Des de la seua primera edició, Mostra Viva del Mediterrani ha subratllat la importància del disseny del cartell. Sento Llobell és l'autor de la imatge de 2018 i a través d'aquesta exposició coneixerem el procés creatiu que li ha permet posar en imatges les històries i activitats de Mostra Viva. S'ha comentat que a Sento Llobell cada vegada li interessa més la narració i menys el dibuix. Com l'artista diu, "una vegada feta la revolució estètica cal seguir, i no solament fer-ho bonic”. En aquest cas, ha aconseguit avançar-nos els relats que viurem en Mostra Viva i, com sempre, des d'un traç personal.

Desde su primera edición, Mostra Viva del Mediterrani ha subrayado la importancia del diseño del cartel. Sento Llobell es el autor de la imagen de este año y a través de esta exposición conoceremos el proceso creativo que le ha permito poner en imágenes las historias y actividades de Mostra Viva. Se ha comentado que a Sento Llobell cada vez le interesa más la narración y menos el dibujo. Como el artista dice, "una vez hecha la revolución estética hay que seguir, y no solo hacerlo bonito”. En este caso, ha conseguido avanzarnos los relatos que viviremos en Mostra Viva y, como siempre, desde un trazo personal.

24











OCTUBRE CCC | INAUGURACIO 4 D’OCTUBRE | 19.30 h


MEDITERRANI DE TALENTS I DESITJOSMostra dels treballs dels artistas a la residència de creació JIWAR (Barcelona)Octubre CCC · 4 d’octubre �ns al 28 octubre

Les obres que veureu en aquesta mostra i els seus contextos de creació marquen profunda-ment la nostra identitat. El Mediterrani convuls ens agermana amb les artistas que seleccionem en aquest projecte col·lectiu. La vida de Fatima, Elif, Farah, Amado, Mehdi, Yassine, Amado Alfadni, Elif Gülen... batega intensament entre talents i somnis. Per aquesta raó naix l'aposta de l'ONGD JIWAR d’acollir i donar un espai als i les artistes i conèixer d’una altra manera la complexitat d’unes societats tan properes però a la vegada tan estereotipa-des i reduïdes a mers tòpics vehiculats pels mitjans de comunicació.

Comissària: Mireia Estrada.

MEDITERRÁNEO DE TALENTOS Y DESEOSMuestra de los trabajos de los artistas en la residencia de creación JIWAR (Barcelona)

Las obras que forman parte de esta exposición y sus contextos de creación marcan profundamente nuestra identidad. El Mediterráneo convulso nos hermana con los artistas que seleccionamos en este proyecto colectivo. La vida de Fatima, Elif, Farah, Amado, Mehdi, Yassine, Amado Alfadni, Elif Gülen... late intensamente entre talentos y sueños. Por esta razón, nace la apuesta de la ONGD JIWAR de acoger y dar un espacio a los y las artistas y conocer de otra forma la complejidad de unas sociedades tan prósperas pero al mismo tiempo tan estereotipadas y recluidas a meros tópicos vehiculados por los medios de comunicación.

Comisaria: Mireia Estrada..

25











OCTUBRE CCC · SALA DEL TERRAT | 15 D’OCTUBRE | 19.00 h


L’ART COM A VEHICLE PER A LA PAU. EL MEDITERRANI CREATIU PER DAMUNT DE FRONTERES I CONFLICTES

Octubre CCC · sala del terrat · 15 d’octubre, 19 h.

Taula redona amb: Chené Gómez: Fundador de la ONG Creart i educador artístic, Mireia Estrada: Directora de l’Associació Jiwar, Rosi Cózar: Voluntaria de Payasos sin Fronteras. Modera: Maite Ibáñez, Mostra Viva.

Des de Mostra Viva volem subratllar l’espai de l’art com a eina per superar barreres. Per aquesta raó valorem els testimoniat-ges d’artistes i professionals que treballen des de l’art per superar les fronteres i els con�ictes bèl·lics. Bé des del context social o polític que sofreixen les dones als països del Mediterrani, i també des de zones en guerra on l’art ajuda a superar traumes i enfortir l’esperança. Hem convidat a creatius i gestors que treballen a la franja de Gaza, des de les residències artístiques de dones àrabs a Barcelona i en diversos projectes a Líban per posar en comú els valors que l’art desenvolupa en cada regió.

Mesa redonda con: Chené Gómez: Fundador de la ONG Creart y educador artístico, Mireia Estrada: Directora de la Associació Jiwar, Rosi Cózar: Voluntaria de Payasos sin Fronteras. Modera: Maite Ibáñez, Mostra Viva.

Desde Muestra Viva queremos subrayar el espacio del arte como herramienta para superar barreras. Por esta razón valoramos los testimonios de artistas y profesionales que trabajan desde el arte para superar las fronteras y los con�ictos bélicos. Bien desde el contexto social o político que sufren las mujeres en los países del Mediterráneo, y también desde zonas en guerra donde el arte ayuda a superar traumas y fortalecer la esperanza. Hemos invitado a creativos y gestores que trabajan en la franja de Gaza, desde las residencias artísticas de mujeres árabes en Barcelona y en varios proyectos en Líbano para poner en común los valores que el arte desarrolla en cada región.

25-b











CARRÍCOLA. MEDITERRANI, ART I SOSTENIBILITATCentre del Carme · Inauguració 16 d’octubre · Exposició �ns al 31 d’octubre.

A través de la proposta realitzada al poble de Carrícola des de la mostra d'Art i Naturalesa en el festival 'Biodivers', s'organitza un projecte que reuneix els resultats d'aquest festival. Per mitjà de fotogra�es de les diverses intervencions artístiques al poble i obra original, establirem llaços entre l'art en el Mediterrani i la sostenibilitat en la cultura.

L'experiència de Carrícola ens sembla particularment interessant pel seu caràcter pioner i per l'adopció d'estratègies ecològiques tant en la producció agrícola com en la cura del paisatge, al costat de la integració de pràctiques artístiques i culturals en aquesta transició.

Comissari i comissària: José Albelda i Chiara Sgaramella.

A través de la propuesta realizada en el pueblo de Carrícola desde la muestra de Arte y Naturaleza en el festival 'Biodivers', se organiza un proyecto que reúne los resultados de este festival. Por medio de fotografías de las diversas intervenciones artístisticas en el pueblo y obra original, estableceremos lazos entre el arte en el Mediterráneo y la sostenibilidad en la cultura.

La experiencia de Carrícola nos parece particularmente interesante por su carácter pionero y por la adopción de estrategias ecológicas tanto en la producción agrícola como en el cuidado del paisaje, junto a la integración de prácticas artísticas y culturales en esta transición.

Comisario y comisaria: José Albelda y Chiara Sgaramella.

26

CENTE DEL CARME | INAUGURACIO 16 D’OCTUBRE | 19.00 h


VIDEOCREACIÓ











28

VIDEOCREACIÓ











29

MOSTRA D’ARTS DEL CARRER DEL MEDITERRANI

LUDO CIRCUS SHOW. Ludo CircusDimarts 9 · 18.30 h · Jardins del Palau

Jocs reconeixibles barretxats amb tècniques circenses com la bàscula, equilibris, acrobàcia o malabars. És el propi circ un joc? Una mirada cap a situacions reconeixibles amb què viatjarem cap a vivències pròpies. En algun moment.

Juegos reconocibles entremezclados con técnicas circenses como la báscula, equilibrios, acrobacia o malabares. ¿Es el propio circo un juego? Una mirada hacia situaciones reconocibles con las que viajaremos hacia vivencias propias. En algún momento.

TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE MATERIALS DE CIRC. La Finestra Nou CircDivendres 12 i Dissabte 13 · 11.00 · Jardins del Palau

T'atreveixes a ser artista de circ per un dia? Taller participatiu per a tota la família, en el qual jugarem amb diversos elements de circ com plats xinesos, diàbolos, mocadors, cèrcols i cons, xanques de mà, slackline i molts més!

¿Te atreves a ser artista de circo por un día? Taller participativo para toda la familia, en el que jugaremos con diversos elementos de circo como platos chinos, diábolos, pañuelos, aros y conos, zancos de mano, slack line ¡y muchos más!

AMBAR. BotprojectDivendres 12 · 18.30 · Jardins del Palau

En el transcurs del seu viatge de vida, Paco i Antonio, dos immigrants de la València rural, són testimonis de l'evolució del món del circ. Viuen en primera persona la mutació en el que avui el circ s'ha convertit. Antonio es pregunta què és avui el circ? En quin món ens trobem? Quin paper pot jugar?

En el transcurso de su viaje de vida, Paco y Antonio, dos inmigrantes de la Valencia rural, son testigos de la evolución del mundo del circo. Viven en primera persona la m

Vicent Llobell Bisbal (València, 1953)....

Documents

Transcript of Vicent Llobell Bisbal (València, 1953)....