VIATGEM PER VIATGEM PER L’EUROPA ROMANAL’EUROPA ROMANA

De Barcino a LondiniumDe Barcino a Londinium

Laia ClosaKillian Aubà Clàudia Marco

IES VIL·LA ROMANA09-10

ÍndexÍndex1. Introducció2. Situació/ruta3. Diari4. Alimentació i àpats6. Webgrafia i Bibliografia

1. Introducció1. IntroduccióTot va començar farà un any i mig aproximadament a les termes Victorium. Estàvem al solàrium, carpe diem, quan va sorgir, entre tots els que estàvem allà, la idea de fer un viatge fora d’Hispània.

Vàrem acabar decidint d’anar fins a Londrinium: una ciutat que ens havia fascinat molt, a tots, des de petits. Els dies següents ens vam anar reunint per aclarir tots detalls que havíem de resoldre perquè el viatge anés rodó.

Poc a poc aquella proposta va anar convertint-se en una juguesca entre nosaltres: qui arribés abans a Londrinium i ho pugués demostrar, havia de ser recompensat pel grup perdedor.

2. Situació2. SituacióEl nostre viatge va començar a Barcino. La primera parada va ser a Gerunda, i la següent a Empúries. Un cop a Gal·lia vam visitar Narbo,Tolosa,Burdigalia, Agustodonun, Lutetia i per últim Gesoiacum.

Després de travessar l'oceà Atlàntic vam arribar a Britània, fins arribar a Londrinium. Aquí vam donar per acabat el nostre viatge.

3. Diari3. DiariDe Barcino a Gerunda

Vam sortir del port de Barcino tot just quan el Sol començava a enlairar-se. Vam repassar tot allò que creiem interessant i necessari unes quantes vegades. Un cop tot llest i asseguts al carruatge, ens vam disposar a començar aquella gran aventura. La nostra primera parada va ser a Gerunda.

Al cap d’unes hores vàrem arribar, i com que encara quedaven unes quantes hores de Sol, abans de que es pongués, vam decidir visitar alguns monuments.

plànol de la ciutat de Gerunda.

Mil·liari 238 dC. Correspon a l'emperador CI Verus Maximinus. Procedent de Sarrià de Ter.

El teatre és on vam anar a veure una obra, realment interessant, i també vam visitar una muralla.

Un cop acabada la nostra visita per Gerunda, vam estar buscant algun lloc on poder passar la nit. Al final varem trobar un hostal a prop de la costa on finalment hi vam passar la nit.

De De GerundaGerunda a a EmpúriesEmpúriesUn cop passada la nit i havent esmorzat, ens vam proposar continuar. El cel estava totalment gris i va avisar-nos que aquell cel amenaçava d’una gran tempesta. Per això vam decidir parar-nos a la ciutat més pròxima d’on ens trobàvem: Empúries.

Per casualitat vam parar davant d’un temple on vam preguntar on podíem trobar algun lloc per poder passar aquella nit plujosa.

Termes amb vistes al Mare Nostrum a Empúries.

Temple de Empúries.

Els ciutadans ens van recomanar-nos unes termes amb vistes al Mare Nostrum.

De seguida vam ser allà. Durant tota la tarda ens vam poder relaxar amb aquelles aigües tan calentes que ens oferien. I vam decidir quedar-nos-hi per passar la nit.

D’Empúries a NarboAquest era el nostre tercer dia i avui deixàvem les terres hispàniques. Havíem de passar la frontera cap a Gal·lia i la nostra primera parada la vam fer a Narbo. Només arribar vam berenar en una plaça tranquil·la. Un cop amb la panxa ben plena vam decidir estirar una mica les cames.

Vam arribar fins a les afores de la ciutat on vam poder veure una meravellosa vista del pont de la ciutat. Aquella nit la vam haver de passar al mateix carruatge, ja que no vam trobar cap establiment on poder descansar.La via que vam utilitzar va ser la via Augusta.

Pont de Narbó que ajuntava dos pobles

De Narbo a TolosaComençàvem ha estar cansat però les ganes de realitzar el viatge eren superiors. La pròxima parada a una ciutat important era Tolosa tot i que varem haver de fer una parada entre les dos ciutats perquè era impossible arribar-hi amb un sol dia. Vam tornar a passar la nit al carruatge i vam sopar el que dúiem nosaltres.

El dia següent quan va sortir el sol vam sortir i no vam parar fins arribar a Tolosa. Per entrar aquesta ciutat ens vam fixar que a les afores havia un aqüeducte realment espectacular.Via Domitia.

Aqüeducte

De Tolosa a BurdigaliaA partir d’ara sabíem que començaven els trajectes més llargs i pesats. Vam esmorzar i de seguida vam continuar la ruta. Aquest cop havíem d’arribar fins a Burdigalia, ciutat que quedava bastant lluny de Tolosa. La nostra primera parada la vam realitzar prop d’un petit poble. Tot i això vam passar la nit en el nostre carruatge. Vam haver de fer-nos el sopar amb els pocs estris que teníem. També vam fer un foc, per no passar tan fred. El dia següent només despertar vam menjar alguna cosa i vam seguir. Va ser un dia bastant dur, ja que portàvem gairebé dos dies sencers en aquell odiós carruatge.

Entrada al amfiteatre de Burdigalia.

Sort que vam trobar-nos amb un riu on els nostres cavalls, i també nosaltres, vam poder veure aigua. Feia hores que ens havíem quedat sense i començàvem a patir-ne els efectes. A més a més ho vam aprofitar per fer-nos una remullada.

Com ahir, vam haver-nos de fer el sopar, vam fer un petit foc i vam tornar a passar la nit al nostre carro. L’endemà, ja amb més ganes, perquè sabíem que quedava poc per arribar a la ciutat: Burdigalia vam seguir. Aquell dia només ens vam limitar a buscar un lloc per dormir.

L’endemà ens varem llevar molt tard: estàvem esgotats dels dies anteriors. Però com que anàvem bé de temps vam decidir passar aquell dia a Burdigalia, disfrutant de batalles de gladiadors en el magnífic amfiteatre que hi havia.

Vam disfrutar com nens. Realment necessitàvem aquell dia de relaxació. Vam tornar a sopar i a passar la nit al mateix hostal

Amfiteatre de Burdigalia.

De Burdigalia a Augustodun Aquell tros del viatge era realment llarg així que van passar uns X dies abans no vam arribar a la pròxima ciutat: Augustodun.

Aquests aproximats X dies van ser molt monòtons i pesats: ens llevàvem quan sortia el sol, esmorzàvem avançàvem el màxim que podíem només parant pels àpats i no paràvem fins que el Sol s’apagava.

Termes on vam passar la nit de la ciutat de Augustodun.

Llavors dormírem dins del nostre carruatge o directament al ras. Quan vam arribar a l’esperada ciutat vam dirigir-nos directament a unes termes que ens havien recomanat.

Allà hi vam sopar i també hi vam passar la nit i part del dia següent: necessitàvem relaxar-nos i agafar forces.Via Regordone ens va portar de Tolosa a Augustodun. Part de la muralla de la

ciutat de Augustodun.

De Augustodun a Lutetia Després d’aquell dia de relaxació vam seguir amb el nostre viatge. Vam haver de fer dues parades abans d’arribar a la següent ciutat: Lutetia.

Quan vam ser-hi, era mig dia així que vam decidir visitar l’amfiteatre i després quan el Sol ja començava a caure per l’horitzó vam anar a unes termes on vam prendre uns banys, vam sopar-hi i ens hi vam quedar a dormir fins al dia següent.

Termes de Lutetia.

Lutetia a Gesoiacum Cada cop ens anàvem aproximant més al oceà Atlàntic i per tan a la fi del viatge.De Lutetia a Gesoiacum se’ns va fer relativament curt, suposem que per les ganes, tot i que vam haver de fer dos parades d’una nit entre les dos ciutats.

Vam arribar-hi gairebé quan ja era fosc, però abans d’arribar al centre de la ciutat, i a prop de la via per on estàvem passant hi vam poder veure un meravellós aqüeducte. Era bastant petit, però tenia no sabem que, que ens va fascinar realment molt.

A Gesoiacum no vam visitar res més perquè no vam tenir-ne l’ocasió ja que vam arribar cansats, ja era tard, i l’únic que vam fer va ser arribar fins el port per poder llogar alguna embarcació que ens pogués portar fins les costes de Britania.

Aqüeducte que vam veure a prop de la ciutat de Gesoiacum.

Gesoiacum a Britania

El dia següent ens vam llevar molt dora, vam esmorzar i de seguida ens en vam anar cap al port. Allà hi vam trobar l’embarcació que havíem llogat, gairebé preparada per començar el nostre viatge.

Hem de dir que aquella embarcació ens va sortir realment cara, ja que gairebé ens vam gastar tots els diners per poder-la pegar. L’embarcació va salpar amb uns minuts de retard però teníem massa ganes d’arribar a Londrinium i no ens vam ni queixar.

Muralles que protegien la ciutat

Ens vam passar gairebé dos dies a alta mar. Nosaltres ens vam dedicar a descansar i a gaudir de l’aroma de l’oceà Atlàntic.

Quan per fi vam trepitjar les terres britàniques sabíem que ens quedava com a mínim un dia més de viatge amb carruatge per poder arribar ben bé a Londinium.

Abans d’anar a descansar al primer hostal que vam trobar, vam tornar a llogar un nou carruatge per poder arribar el mes ràpid possible al nostre destí.

Fòrum de la ciutat de Londinium.

A LONDINIUM!Aquell dia els tres estàvem realment nerviosos, quan ens vam despertar vam esmorzar ràpidament amb l’excusa que no teníem gana. Tot i que en teníem i molta, les ganes d’arribar a Londinium eren superiors a qualsevol altra cosa. Així que de seguida vam prendre el nou carruatge en direcció Londinium.

Cap a la tarda vam arribar-hi. No ens ho podíem creure, quan vam travessar la muralla que protegia aquella meravellosa ciutat dels perills, segurament el nostre somriure era més gran que el d’un nen petit quan obre els regals del seu aniversari.

Teatre de Londinium

Moments finals...Van passar les dues setmanes. Dues setmanes per nosaltres inacabables, se’ns van fer realment mol llargues. Cada dia anàvem al fòrum i un dels tres es quedava allà durant unes hores per mirar si els nostres companys arribaven mentre els altres dos feien alguna altra activitat. La veritat és que tots tres vam disfrutar molt de l’estada a Londinium però també sentíem l’enyorança dins nostre.

L’últim dia d’aquelles llarguíssimes dues setmanes ens el vam passar tot sencer asseguts al fòrum. Gairebé no podíem ni mantenir una conversa entre nosaltres tres: els nervis se’ns menjaven.

Va caure el Sol per l’horitzó i els nostres companys no havien arribat! Vam posar-nos molt contents: HAVIEM GUANYAT! Però van anar passant els dies i no arribaven. Estàvem feliços, però alhora preocupats pels nostres companys.

Van ser tres dies molt llargs d’espera però per sort al cap de tres dies van arribar. En aquell moment sí que vam aconseguir la felicitat absoluta. Durant aquells tres dies ens havíem oblidat totalment de la recompensa, de que érem els guanyadors.

Per això, per la gran felicitat que ens va portar tornar-los a trobar, vam decidir no rebre cap recompensa: l’experiència havia estat meravellosa i estàvem tots bé. Amb això en teníem més que suficient.

4. Alimentació i àpats4. Alimentació i àpatsÀpats: Dies

lunaeDies

martisDies

mercuri

Dies iovis Dies veneris

Dies sabbath

Dies domincum

Esmorzar Raïm amb llet d’ovella.

Ous amb formatge i llet.

Cireres amb llet de vaca.

Ous amb formatge i llet.

Figues amb llet d’ovella.

Cireres i formatge.

Ous i olives.

Dinar Llenties, salmó, poma i cervesa.

Cigrons, pollastre, pruna i aigua.

Espinacs, amb cuixa de cérvol, pastanaga i vi.

Mongetes, tonyina, poma i hidromel.

Llenties, salmó, poma i cervesa.

Cigrons amb cuixa de porc, pruna i aigua.

Espinacs amb cuixa de cérvol, codonys i vi.

Berenar Dàtils. Codonys. Raïm. Pruna. Dàtils. Pastanagues. Poma.

Sopar Espinacs, cuixa de porc, pera i vi.

Pèsols, varat (peix), figues i Hidromel

(beguda).

Escarola amb naps, ànec, préssec i aigua.

Espàrrecs, bou, fruits secs i aigua.

Espinacs, cuixa de porc, pera i vi.

Pèsols, varat préssec i cervesa.

Escarola amb raves, ànec, pera i aigua.

6. Webgrafia i Bibliografia6. Webgrafia i Bibliografia• http://www.mnat.es/cat/mnat/marq/marq32.html (1-12-

2009)• http://etimologias.dechile.net/?di.as-de-la-semana ( 2-12-

2009)

• De la Cierra, Ricardo. Atlas Histórico universal “Spes”., bibliògraf / primera edició – Setembre 1997, Barcelona

• Diversos autors. La Història de Catalunya, la Super É /. • Diversos autors. Enciclopèdia catalana / Març 2002-

Barcelona.