1

Maria Teresa Comas Zamora

Classe pràctica

Didàctica de la Música II

VERSIONA’T!

PRESENTACIÓ

La proposta que faig a continuació es pot adaptar a qualsevol edat i contingut concret que es

vulgui treballar. Segurament caldria més d’una sessió per acabar-la de perfilar. Considero que

podria realitzar-se entre la meitat i el final de la unitat didàctica de la qual formés part, ja que

permet reforçar l’aprenentatge que s’hagi fet d’un element musical concret, reconèixer aquest

element, així com avaluar si s’ha adquirit o no o fins a quin grau.

La sessió concreta que plantejo en aquest cas està pensada per a cicle superior, per un curs de

6è, i està pensada per fer part d’una unitat didàctica del segon trimestre en la que es repassin

tots els elements musicals treballats al llarg de la primària. Aquesta proposta serviria per

finalitzar la unitat didàctica i, per tant, per fer l’avaluació final, sense oblidar que l’avaluació

cal fer-la de manera continuada al llarg de totes les sessions a partir de diverses activitats i

sobretot de l’observació directa. De fet, però, també podria ser una activitat d’avaluació

prèvia per veure quins continguts recorden i per fer emergir coneixements i ser conscients del

que saben.

El punt de partida serà una cançó de repertori dominada del curs anterior o una cançó senzilla

del mateix curs i, mitjançant l’audició de diferents versions d’una mateixa música i del diàleg,

arribar a crear versions de la cançó de repertori.

PROPOSTA

Primera activitat: Cantar una cançó.

� Objectius:

• Gaudir de la interpretació d’una cançó coneguda i dominada.

• Aconseguir un bon control de la respiració en aquesta cançó.

• Ser conscient de la importància d’una bona postura corporal al cantar, per una

emissió correcta de la veu.

� Contingut: cançó de repertori del curs passat: Rossinyol que vas a França.

2

� Descripció: Col·locar bé el cos (fer estiraments i recordar la postura correcta), fer

algun exercici per preparar la veu (fer badalls sonors, conscienciar per respirar amb la

“panxa”, fer ecos de sons que vagin de greu a agut i al revés acompanyat amb

moviment de la mà,...) i cantar la cançó amb expressió dirigits per la mestra.

Segona activitat: Joc de les diferències i semblances.

- Presentar el joc:

� Objectiu: Conscienciar de la diferència entre la imatge i el so, entre un quadre i una

obra musical.

� Contingut: Joc de les diferències visuals. Diferència imatge-so.

� Descripció: Explicar o deduir entre tots que: “Trobar les diferències entre dues

imatges és bastant fàcil només cal anar mirant i comparant. En canvi, la música no la

podem mirar, cal estar molt atents i concentrats, i sobretot tenir molta memòria.” amb

el suport del PowerPoint.

- Concretar el joc:

� Objectiu: Recordar elements musicals que es poden distingir en una audició.

� Contingut: Elements musicals treballats al llarg de primària (so-silenci, totes les

qualitats del so, estructura, ritme, plans sonors,...)

� Descripció:Explicar que escoltarem 3 audicions diferents, entre les quals haurem de

trobar semblances i diferències. Decidir entre tots en què ens hem de fixar i

apuntar-ho a la pissarra. Fer una pluja d’idees i construir una plantilla dels elements

musicals que hem de tenir en compte.

- Escoltar audicions:

� Objectius:

• Conèixer una música d’una cultura aliena per la majoria (russa) que ha esdevingut

un clàssic arreu del món.

• Repassar i econèixer diferents tipus d’agrupacions musicals.

• Reforçar l’escolta activa.

• Posar en pràctica la discriminació auditives de característiques de la música.

• Ser capaços de diferenciar els diferents plans sonors de les audicions i extreure’n

idees que després interpretaran.

� Contingut:

• Cançó: “Ojos negros”

• Tres audicions-vídeos de la cançó russa “Ojos negros” (www.youtube.com)

3

1. per Mireille Mathieu

2. pel Cor i la Orquestra Russa

3. Gipsy Caravan

• Elements musicals i altres característiques musicals que destaquen en aquestes

audicions: cantar a capella, tipus de veus, cor, orquestra, música instrumental,

plans sonors, estructura, dinàmica, ritme, ambient,...

� Descripció: escoltar les audicions, una per una, i prendre nota a nivell personal de les

característiques de cadascuna (a partir de la plantilla). Després de cada audició fer la

posada en comú i anar comentant les diferències i les semblances que hem percebut.

- Diàleg: parlar del que són les versions.

� Objectiu:

• Conèixer el concepte “versionar” i relacionar-ho amb la diversitat d’estils

musicals.

• Conscienciar l’alumnat de la diversitat de manifestacions artístiques, diversitat de

maneres d’expressar un mateix missatge i de la riquesa que aporta la diversitat

cultural.

� Contingut: Noció de “versió” i diversitat.

� Descripció: Asseguts en rotllana la mestra condueix el diàleg per extreure una possible

definició del concepte de “versió” a partir de la percepció de la diversitat d’estils.

Tercera activitat: Creació de les pròpies versions de la cançó de repertori.

� Objectius:

• Experimentar la possibilitat de fer música.

• Fomentar la capacitat d’organització i presa de decisions en grup.

• Fer ús conscient d’elements musicals.

• Discernir les característiques més rellevants d’una música per poder imitar un estil

determinat i aplicar-ho a un altre música.

• Acompanyar amb instruments una cançó coneguda.

� Contingut: Discerniment de les característiques més rellevants d’una música per poder

imitar un estil determinat i aplicar-ho a una altra música.

� Descripció: Es faran 3 grups. La mestra adjudicarà a cada grup una de les 3 audicions

anteriors. Cada grup haurà d’ordenar les idees i característiques de la seva audició a

partir de les idees individuals i de les comentades entre tots. Aleshores se’ls

comunicarà que han d’intentar interpretar la cançó inicial del repertori (Rossinyol) a

4

partir de les característiques de l’audició que els ha tocat. Es tracta, en resum, que es

faci una versió de la cançó seguint l’estil d’una de les audicions. Se’ls facilitarà la

opció d’utilitzar els instruments que vulguin, i es projectarà la paritura de la cançó. Es

deixarà un temps (10’) per pensar idees i organitzar-se. Posteriorment, cada grup

representarà la seva versió davant la resta. La mestra ho filmarà i filmar-ho per poder-

ho avaluar, tant ella com els propis alumnes.

AVALUACIÓ

Tot i tenir les filmacions per poder avaluar el resultat obtingut, el grau de participació, la

capacitat d’organització i de posar-se d’acord amb el grup a l’hora de fer música. Un dels

moments més importants per avaluar serà la pluja d’idees sobre els elements musicals que es

fa a l’inici de l’exercici, així com les apreciacions que es fan després de cada audició. En

aquest sentit, pot ser útil recollir el full de cadascú on han apuntat les seves observacions

sobre cada audició.

ASPECTES MÉS TREBALLATS

� L’escolta activa i discriminació auditiva de diferents timbres i altres elements musicals

� Elements musicals: principalment l’existència o no de plans sonors, i l’ambient sonor.

� Capacitat de discernir els principals trets d’un estil concret i intentar imitar-lo.

� La capacitat d’organitzar-se i posar-se d’acord en grup.

COMPETÈNCIES MÉS TREBALLADES

� Competència comunicativa: artística i cultural. Es mostra a l’alumnat diferents

manifestacions artístiques, de manera que conegui i sigui capaç de discernir diferents

varietats estilística. Aprenen a fer música tot escoltant música. Creen música amb

diferents intencions expressives.

� Competència per conviure: social i ciutadana. Han d’aprendre a organitzar-se en

grup, i decidir entre diferents opinions dels membres del grup, i aprendre a respectar

les altres idees. Per poder fer música conjuntament és imprescindible un ordre i una

cohesió grupal, així com posar-se d’acord per començar tots a l’hora. Per tant, en fer

aquestes activitats treballen habilitats socials i les han de posar en pràctica.

� Competència personal: d’autonomia i iniciativa personal. Tot i que en menys

proporció, aquesta competència també es treballa perquè l’aportació que es fa dins un

grup és a nivell personal. A més, hi ha una feina prèvia que és el buidatge de

5

característiques musicals de les audicions. Aprendre a aprendre: Adonar-se que

escoltant s’aprèn a fer música i que per tant estem adquirint eines per aprendre a fer

música de manera autònoma.

� Competència intercultural. En aquestes activitats, es parteix de la pròpia realitat i

cultura (cançó coneguda) i es va cap a una cultura aliena (es podria dir que hi ha una

aportació de cultura russa, de militar i de gitana a nivell musical). Es fa un treball

d’observació, diàleg i vivència per intentar entendre-la i mirar-la des de una altra

perspectiva (estimulació de l’empatia). Tot això porta a tenir eines per ser crític

respecte la pròpia cultura i la aliena, i a construir a partir de totes les influències

rebudes la pròpia identitat cultural.

.

AUTOAVALUACIÓ

Si hagués de valorar la meva proposta, ho faria sens dubte molt positivament, doncs n’estic

força orgullosa. Tanmateix, sóc conscient que la posada en escena estava poc preparada, en

part pel fet d’haver avançat una setmana la presentació, i sobretot perquè és una idea que em

rondava pel cap però que no havia posat mai en pràctica, amb la qual cosa es notava certa

desorganització i manca de control sobre les reaccions i iniciatives pròpies dels companys.

Per altra banda, va quedar clar que aquesta proposta requereix més d’una sessió per ser duta a

terme en una escola.

Per altra banda, tot i que la manca de temps nova permetre dur a terme totes les activitats

senceres, les improvisacions que es van fer com a creacions dels companys va mostrar un cop

més que no cal disposar de molts instruments per fer música si sabem treure profit del cos, la

veu i dels objectes que tenim a mà.

Finalment, voldria comentar l’error més important que vaig cometre i que ja he corregit a

l’hora de redactar aquest treball. Es tracta d’haver fet els grups abans d’escoltar les audicions i

escollir un portaveu que prengués nota de les idees dels companys. Això va provocar que

durant les audicions tothom, tot i escoltar, anés parlant contínuament i no es respectés o

valorés l’obra en sí, perquè l’ambient no permetia apreciar-la.