Valors N · Valors fi 3,50 € Setembre de 2017. Número 151. Any XIV Valors La narrativa Tomás...

Valors

“

3,50 €

Setembre de 2017. Número 151. Any XIV

ValorsLa narrativa

Tomás Domingo Moratalla, filòsof

“La vida humanaés una narrativa”

Entrevista a Dolors Bramon:

“Terrorisme i islam no poden anar de costat”

“La difusió de la por” de Consol Prados

“Del turista i de la turismefòbia” de Joan Catà

N

Valors

esprés de cada atemptat, l’estupor és tant gran que ens quedem compungits. I, encara que no hi ha morts de primera i altres de segona, l’atemptat de Barcelona ha estat un bany de realitat de grans dimensions. Ho ha estat encara més quan hem

conegut que els presumptes culpables dels l’atemptats són joves nascuts i educats a casa nostra. No ens en sabem avenir que un grup de persones plenament integrades a la nostra col·lectivitat hagi pogut fer tal monstruositat.Aquest atemptat, per tant, posa en dubte la capacitat del nostre sistema educatiu i social per desenvolupar persones defensores de valors positius. Persones sanes, amb projectes vitals engres-cadors, amb ganes d’obrir-se camí a la vida. Ens preguntem una i altra vegada perquè una colla d’adolescents bressolats per pro-fessors, treballadors socials, mediadores... s’han acabat rendint a l’odi, a la violència i a la mort, en comptes d’apostar per la pau, la convivència i el futur. Ho hem d’emmarcar en una lògica d’un grup sectari o alguna cosa se’ns escapa? Hi ha alguna cosa que no estiguen fent bé?En aquestes situacions s’activen les alarmes cap a la pobla-ció d’origen dels pressumptes assassins. En aquest cas la pobla-ció magrebina, de cultura islàmica. Una vegada més, ara més que mai, hem de fer un esforç per no posar-los tots sota sospita. Però també és veritat que, l’existència mateixa de l’atemptat, implica que un percentatge de la població magrebina present a casa nostra -per petit que sigui- assimila la religió islàmica a aquests comporta-ments. A partir d’ara aquest tipus d’actituds hauran de ser perse-guides amb especial contundència, sense dubtes ni dilacions. I, anant més enllà, deixant de banda qualsevol paternalisme cap a la comunitat musulmana, caldrà reflexionar si hi ha valors de la cul-tura islàmica que es desenvolupa a casa nostra que xoquen amb la nostra forma de pensar, de la qual el pluralisme, la democràcia i la llibertat d’expressió són els elements constitutius. I, si així fos, obrir un debat amb la comunitat islàmica per parlar-ne i posar-nos d’acord amb uns mínims valors compartits. No podem deixar que l’impacte emocional dels atemptats impe-deixi reflexionar a fons sobre el que ha passat. Al contrari, ha de ser un estímul per canviar algunes coses que potser no estàvem fent bé com a país. Que no vol dir que tot s’hagi fet malament, però sí que, com tot, queda clar que era perfectible. Clarament. Aquesta és l’actitud adulta que, lluny de consignes i retòriques buides, hauríem d’adoptar tots plegats. Tots plegats.

Després dels atemptats: més lucidesa que mai

Pòrtic Sumari

Setembre de 2017. Número 151.

PassanT rEVisTa

4 Entrevista Dolors Bramon: “Terrorisme i islam no poden anar de costat”

7 Ramon Radó Pau Pérez, la víctima número 15

8 Joan Safont Heather Heyer

8 Francesc Raventós regressió

9 Joan Catà Del turista i de la turismefòbia

9 Consol Prados Les rambles: la difusió de la por

10 Francesc Amat El nihilisme a ripoll

11 Xavier Serra no em dona la gana

12 Jordi Cussó i Cinto Amat El món a l’inrevés

MonogràfiC

14 Editorial La nostra pròpia història

16 Entrevista a Tomás Domingo Moratalla20 Pau Canaleta El relat en la política

21 Zoraya Varela La narrativa, un valor humà

22 Jordi Amenós La narrativa terapèutica

24 Aina Fernàndez no només una història

PEnsaMEnTs

27 Àngel Puyol salvar robespiere

28 Històries amb valors La llei del mar

29 L’altra cara de la ciència Ecoarquitectura i bioconstrucció

30 Ramon Bassas Hi ha espais transversals?

31 Soraya Hernàndez Quan es considera maltractament?

ProPosTEs

34 Judith Vives sèries feministes

35 Maria Calvo Conducció verda

38 El conte foto de portada: sergio ruiz

D

Setembre de 20174 Passant revista

Entrevista: islam

“Terrorisme i islam són dues paraules que no poden anar de costat”Dolors Bramon, especialista en l’islamDesprés dels atemptats a Barcelona i a Cambrils molts musulmans han alçat pancartes amb el lema ‘No en el meu nom’, posant sobre la taula el perill de la islamofòbia. Ens apropem a l’islam amb l’autora del polèmic volum ‘L’islam, avui’ (Editorial Fragmenta).

segons el darrer Mapa religiós de Catalunya, l’islam és la tercera religió de Catalunya: un 7,3 per cent de la població del nostre país es declara musulmana. aquests dies, les comunitats religioses de Catalunya s’han manifestat contra el ter-rorisme i a favor de la convivència i han mostrat pancartes amb les lemes “no en el meu nom” i “islam=pau”. Però què és i què no és l’islam? Conèixer l’islam és el punt de partida per reduir o per no caure en la islamofòbia. En parlem amb Dolors Bramon, experta en islam i autora del llibre L’islam, avui (Ed. fragmenta).

L’islam és una religió poc coneguda per certes circumstàncies o es tergiversa voluntàriament? Hi ha una mica de tot. L’islam és una religió desconeguda per força persones, perquè no la volen conèixer o perquè no hi han tingut accés. I de vegades es tergiversa per mala fe. Però sí, també per desconei-xement.

Hi ha un únic islam? No. Hi ha tants islams com musulmans practicants. La doctrina bàsica de l’islam està exposada al llibre de l’Alcorà i un dels verbs que més s’utilitza en aquest volum és precisament pensar, raonar, fer servir l’enteniment... És a dir, estem davant d’una religió que convida el creient a fer servir la capacitat de raciocini que Déu els ha donat.

Vostè recorda que ‘jihad’ en realitat no significa ‘guerra santa’, sinó ‘esforç’. Per què aquesta confusió? Aquest és un cas de tergiversació vol-guda. Guerra Santa és una expressió malè-vola que es va inventar el papa Urbà II el 1095 en el Concili de Clermont, quan va fer la crida a la primera creuada. Per tant, no es tracta d’una expressió islàmica, sinó un terme occidental, catòlic i vaticà. De fet, el crit d’aquella creuada era “Déu ho vol”, el mateix que ara critiquem d’algunes perso-nes que es diuen musulmanes, però que jo no els donaria aquesta etiqueta. Va ser el 2014, malèvolament i ignorant els experts, quan la Reial Acadèmia Española de la Lengua va introduir al diccionari aquest terme com a ‘Guerra Santa’. Per cert, escrit en erròniament com a yihad i en femení.

sigui com sigui, vostè que n’és especia-lista, com explica la radicalització d’una part de l’islam, encara que sigui un per-centatge reduït? Es tracta d’un percentatge molt i molt reduït. Com a màxim un milió de ciuta-dans de 1.500 milions de musulmans. Personalment no sóc partidària de parlar de radicalització, ja que aquest terme es pot aplicar a qualsevol tipus de pen-sament religiós o polític. Trobaríem una escala: musulmà –cap problema–; isla-mista –aquests, com són els talibans, han fet alguna tergiversació de la religió– i, finalment, terroristes. Però terrorisme i islam, per sentit comú, són dues paraules que no poden anar de costat.

Vostè d’Estat islàmic –organització que s’ha atribuït els atemptats de Barcelona i Cambrils- en diu que ni és “estat” ni és “islàmic”? En primer lloc, Estat Islàmic és un pretès estat no reconegut per a ningú. A més, segons ells mateixos afirmen, és un estat sense fronteres, principal característica d’un estat. Pretenen conquerir tot el món, cosa que no aconseguiran. I, en segon lloc, no pot ser islàmic perquè és evident que no actuen com la immensa majoria de musulmans creuen que s’ha d’actuar, és a dir, seguint la doctrina de l’Alcorà.

Pot existir un país islàmic respectuós amb els Drets Humans si basen el seu sis-tema amb l’anomenada sunna i la Xaria, la llei islàmica per impartir justícia? La Sunna és una mena de col·lecció d’anèc-dotes que haurien estat protagonitzades pel propi profeta o pels primers musul-mans. Es tracta de 660.000 anècdotes que els mateixos musulmans reconeixen que no poden ser totes certes, però que avui resulten molt còmodes per trobar la solu-ció que a un més li convé. Si un vol trobar una anècdota que justifiqui la lapida-ció d’una dona adulterà, la trobarà. Ara bé, també n’hi ha una altra en què el pro-feta diu a una dona adultera: “Ves, i cuida els teus fills”. I, davant el dubte, jo trio la paraula de Déu que està recollida a l’Al-corà. I Déu no lapida a ningú.

D’altra banda, el nombre dels que invo-quen la Xaria creix. Ens ha de preocupar?

sandra Balagué

Valors Passant revista 5

En el cap de... Mohammed aalla

Em dic Mohammed Aalla i soc germà de dos dels morts els darrers dies a Catalunya arran dels atemp-tats de les Rambles i de Cambrils.A mi també em van detenir perquè soc el propietari de l’Audi A3 amb el què la cèl·lula terrorista volia atropellar la pobra gent a Cambrils. Però que quedi clar que jo no tinc res a veure amb tota aquesta boge-ria; ja vaig explicar que el cotxe es trobava al meu nom per una qüestió d’assegurances però a la pràctica no l’utilitzava jo sinó un dels meus ger-mans, un dels quals va ser abatut a Cambrils, en Said, i l’altre, en Yous-sef, a l’explosió d’Alcanar.Visc al número 24 de la Plaça Gran de Ripoll. Quan em van deixar anar -jo no he fet res!- a Madrid vaig buscar un taxi que em volgués fiar, perquè no tenia ni un duro. Em va costar molt trobar-ne un que s’hi avingués i em deixés fer el viatge de set hores i mitja sense tenir diners... En els interrogatoris deien que si jo era fred. És que estic desfet! No entenc res. Dos dels meus germans han mort. Els meus pares, que no sabien res de res com jo, estan des-trossats. Estic molt trist! Què hem fet malament? Potser aquell dia que no vaig fer cas al meu germà quan tenia un problema, i no li vaig fer cas? Potser una mala paraula aquell altre dia? Tot és horrible. Ara, quan la gent em vegi, em diran que soc un terrorista. I jo no he fet res, res de res. Com podré refer ara la meva vida? Què hauré de fer perquè els meus veïns tornin a confiar amb mi, no em girin la cara, no m’assas-sinin amb la mirada... aquests dar-rers dies he arribat a pensar que més hauria valgut que em mates-sin també a mi. Sí, ho dic de debò. La vida, a partir d’ara, serà durís-sima.

Joan salicrú

Personalment em preocupa molt, perquè la Xaria és una mena d’entelèquia. En aquest sistema aquell qui té poder religiós o polític dicta, quan a ell més li convé, què és llei de Déu. No té res a veure la Xaria del Marroc, d’Aràbia Saudita, de Brunei o de l’Afganistan. Jo discuteixo totalment el concepte de Xaria perquè només apareix una vegada a l’Alcorà i significa “el camí que porta cap a l’abeurador”. Una metà-fora del camí recte, que a cada país s’inter-preta com es vol.

Un altre punt conflictiu de l’islam es el tracte que s’ha de donar a les dones... Primer cal dir que el llibre de l’Alcorà és favorable a la dona. Ara bé, tots els lli-bres sagrats, de qualsevol religió, s’han de llegir sencers. I sí, a la sura 4, hi ha un fragment que recomana pagar la dona si aquesta és desobedient. Però, en canvi, al capítol 38 de l’Alcorà, en el qual s’explica la història de Job, aquest, malgrat estar

enfadat amb la seva dona perquè ha venut la seva pròpia ànima al diable, s’explica com amb un bri de palla remet contra la temptació de pagar-la.

Des del món catòlic es diu que l’islam hauria de viure un Concili Vaticà ii. Hi estaria d’acord? Primer hauria de tenir una Revolució Francesa o una Il•lustració, és a dir, una revo-lució des del punt de vista cívic i no exclu-sivament religiós. Des de fa anys l’islam té moltes persones desitjoses de fer aquest gran pas, però hi ha un entrebanc: el diner. En canvi el pretoislam, amb capital i gene-rador de notícies, es mostra no partidari de l’amplitud de mires, de la tolerància i de la democratització.

Quan va sortir publicat el seu llibre, L’islam, avui, algunes persones en van demanar la retirada perquè, segons elles, justifica el terrorisme. Quina és la seva resposta? Que no l’han llegit. I si l’han llegit, no l’han entès. La polèmica m’ha fet, al mateix temps, pena i gràcia. En general tots diem que la ignorància és atrevida, però quan es critica la ignorància encara és més atrevida. Hi ha ganes d’entendre allò que en el llibre mai es diu. Estic tranquil·la, puc passar qualsevol Inquisició.

Dolors Bramon, una de les grans coneixedores de l’islam a casa nostra.

Escolta l’entrevista sencera a:

http://programes.laxarxa.com/

audio/121178

“L’Estat islàmic no es pot denominar islàmic perquè no actua seguint la doctrina de l’alcorà”

“guerra santa no és una expressió islàmica, sinó un terme occidental, catòlic i vaticà”

FRAGMENTA


Les piulades del mes

“fàcil d’entendre: Les famílies de les víctimes les volen a la portada del diari? no. L’isis vol les víctimes a la portada del diari? sÍ”

“La Constitució senegalesa afirma que els homes i les dones són iguals. Però l’autoritat paternal preval”

“Les nostres dificultats per afrontar el terrible, són una prova de moralitat o de covardia?”

“Un sentiment que em passa pel cap. Podem sentir alleujament per la mort de Younes: és lògic i humà. Però... alegria?”

Jaume Clotet@jaumeclotet

Planetafuturo‏@planeta_futuro

gregorio Luri@GregorioLuri

Dani Vilaró‏@danivilaro

160.000

aquest és el número de refugiats que va

rebre Uganda l’any 2016 –el país del món amb

més acollits–, segons informe del NRC. Estat

que només ha rebut un 17 per cent del finan-

çament necessari per aquest sobreesforç.

aquest és el nombre de refugiats que van

acollir tots els 25 països de la Unió Europea

el 2016, segons del mateix informe. Al capda-

vant hi ha alemanya (8.250), frança (5.490),

romania (1.942) i finlàndia (1.820).

Valors comparats

532.000Un adolescent detingut a aràbia saudí per ballar ‘La Macarena’

Detinguts un periodista i un escriptor turcs a Espanya

Juana rivas, en llibertat i amb els seus fills

50 motoristes donen suport a un noi víctima de ‘buylling’

Un futbolista es retira per donar mig fetge al seu nebot

Un adolescent de 14 anys ha sigut

detingut a Jidda (Aràbia Saudita)

per ballar en un pas de vianants la popu-

lar cançó dels 90 la ‘Macarena’. Els

cossos de seguretat d’aquest país han

qualificat l’escena com “una violació de

la moral pública”.

Espanya dóna suport al poder

del president Turc, Ergdogan,

contra la llibertat d’expressió. A inicis

d’agost la Policia Nacional espanyola

va detenir a l’aeroport de Barcelona-El

Prat el periodista turc Hamza Yalçin i

uns dies més tard a Granada l’escrip-

tor turc alemany Dogan Akhanli.

Un jutge posa en llibertat a Juana

Rivas, la mare fugada. La justícia ha

acusat aquesta granadina de treure els

dos nens d’Itàlia sense permís del pare

sense tenir en compte una sentència de

2009 contra ell per maltractament.

Un grup de més de 50 motoristes

del nord-est d’Indiana (EUA) van

acompanyar un estudiant víctima d’as-

setjament escolar al seu primer dia a l’es-

cola. El noi, víctima de buylling, se sentia

en un carreró sense sortida i fins i tot va

pensar en el suïcidi.

El futbolista argentí Lulo Benítez

s’ha retirat de la seva carrera pro-

fessional per poder donar part del seu

fetge al seu nebot Milo, de 9 mesos, que

es trobava entre la vida i la mort. Lulo

s’ha sotmès a una operació que suposa

una nova vida per al nebot i per a ell.

Termòmetre de Valors

Milers de catalans surten als carrers de Barcelona i Cambrils al crit “no tinc por”

El passat 26 d’agost, milers de catalans i catalanes van omplir els carrers de

Barcelona sota el lema “no tinc por”. Una manifestació històrica en què autori-

tats, cossos de seguretat, serveis sanitaris, entitats i ciutadans van mostrar unitat

i un ferm missatge contra el terrorisme i a favor de la pau i la convivència. Un dia

abans manifestacions similars s’havien produït a Cambrils, un dels altres escenaris

dels atemptats jihadistes conjuntament amb les Rambles de Barcelona, i Rubí, on el

pare d’una de les víctimes mortals de la tragèdia, un nen de tres anys, va abraçar-se

amb l’iman de la localitat com a símbol de convivència. Una imatge dolorosa, però

també valenta, i que calla qualsevol possible brot de islamofòbia.

DIARIDIGITAL.TARRAGONA21.COM


El valor de la paraula

Pau Pérezla víctima número 15Tota la mala sort possible es va creuar al camí d’aquest noi de Vilafranca, que va aparèixer mort al seu cotxe després de l’atropellament de la Rambla.

Era el 17 d’agost a la tarda i tots els ulls miraven cap a Barcelona. No feia gaire estona que una furgoneta havia envestit els vianants en plena Rambla quan un Ford Focus blanc es va saltar un con-trol policial a la Diagonal i va atrope-llar una sergent dels Mossos. Enmig del pànic per l’atemptat i sense saber exac-tament què estava passant, el cotxe va aparèixer aparcat a Sant Just Desvern, prop de l’edifici Walden.

Després que els Tedax l’inspeccio-nessin per comprovar si hi havia explo-sius, es va saber que, a l’interior del cotxe, només hi havia un cadàver en el seient de l’acompanyant. Era el de Pau Pérez, un vilafranquí de 34 anys, mort per ferides d’arma blanca. La mort del jove de Vilafranca es va convertir en la gran pregunta sobre el que va passar a Barcelona aquella tarda.

Tot i que, en un primer moment, els Mossos d’Esquadra no relacionaven el cotxe que s’havia saltat el control amb l’atropellament massiu a la Rambla, a mesura que passaven els dies anava

guanyant pes la hipòtesi que el conduc-tor de la furgoneta fos la mateixa persona que fugís amb el Ford Focus. Pau Pérez era la víctima número 15 dels atemptats del 17-A.

Llicenciat en Enginyeria Electrònica, Pérez treballava a la Seat com a tècnic d’averies. Els qui el coneixien el descri-uen com una persona “totalment afable, simpàtica, que mai no alçava la veu”. Gran aficionat al futbol, de petit havia jugat a diversos equips del Penedès. Els seus amics expliquen que “sempre estava dis-posat a donar un cop de mà i anar allà on algú el necessitava”. Amb aquest esperit, l’any 2010, després del terratrèmol, havia passat uns mesos a Haití com a cooperant de l’ONG Pasaporte para la Cooperación.

La reconstrucció com un trencaclos-ques que han fet els Mossos d’aquelles hores fa pensar que tota la mala sort pos-sible es va creuar al camí d’en Pau. El 17 d’agost a la tarda havia anat a Barcelona per visitar la seva àvia. Encara conservava l’hàbit dels seus anys d’estudiant d’aparcar el cotxe a la zona universitària quan anava a Barcelona i moure’s en transport públic. Acabava de trucar la seva família per tranquil·litzar-los i dir-los que estava bé i

que no era a prop del lloc de l’atemptat. A l’aparcament universitari, l’home que dues hores abans havia fugit del centre de Barcelona va apunyalar-lo i va agafar el cotxe per escapar de la ciutat. Segons la investigació policial, quan el Ford Focus va atropellar l’agent dels Mossos, Pau Pérez ja era mort.

El noi que havia intentat fer del món un lloc més just, es va trobar com, de sobre, el món era terriblement injust amb ell. ramon radó és periodista / @ramon_rado

Noms propis

Els seus amics expliquen que “sempre estava disposat a donar un cop de mà”

ramon radó

L’autor de Més Plató i menys Prozac, Lou Marinoff, realitza una doble crítica. Per una banda, lamenta la decisió del Ministeri d’Educació de marginar la filosofia en els plans d’estudis. “El primer que fan les dic-tadures és eliminar els membres de la inte-lligentsia. I ara les democràcies occidentals fan el mateix promovent sistemes educatius en els quals no hi ha espai per a les humani-tats, matèries que fomenten la creativitat i la independència. Els governs actuals arraco-

nen la filosofia perquè volen una ciutadania submisa”, afirma. Però, el professor de Filo-sofia de la City College of New York també crítica els filòsofs per acomodar-se. “Els filò-sofs van adonar-se que les universitats, les acadèmies, les editorials els pagarien per fer una tasca bàsicament de prestigi, un ofici que ningú entenia, oferint un servei que ningú reclamava”. I van triar aquest camí. Ara, però, creu que cal reivindicar el lloc que la filosofia ha d’ocupar a la societat. I és que, segons ell, “la solució als problemes no es troba a la psi-coteràpia o als antidepressius, sinó en saber com funcionem, què volem”.

“Els governs no volen filosofia, sinó ciutadans submisos”

Lou Marinoff, filòsofEl Español, 17 de juliol de 2017

redacció


Joan safont és advocat i periodista /

@joansafont

Heather Heyer

“Si no estàs indignat és que no pares aten-ció al teu voltant”. Aquesta frase era al perfil de Facebook de Heather Heyer en el moment del seu assassinat, el passat 12 d’agost. Heather Heyer, de 32 anys, assis-tent legal implicada en moviments socials i lluites de drets civils, estava indignada. Per molts motius, ens ho podem imaginar, però aquell dia ho estava per la presència de l’extrema dreta amb estendards, torxes i banderes als carrers de la seva ciutat, Charlottesville (Virginia).

Les imatges d’aquella jornada van fer esgarrifar tothom: joves blancs, irats, fanà-tics, amb simbologia supremacista, confe-derada, racista, vesta del KKK, uniforme i armament paramilitar –la llei els empa-rava– i, sense cap vergonya, brandant ban-deres nazis. Corprèn aquest mancat sentit de la història, en un país que va comba-tre Adolf Hitler a Europa i formà part de les quatre potències que van instituir els judicis de Nuremberg, per tal que mai més tornés a passar. Uns judicis que van establir que crims com aquells no podien quedar impunes i van condemnar la ideo-logia malèvola del nazisme.

L’excusa esgrimida era la retirada a la ciutat virginiana d’una estàtua del gene-ral confederat Robert Lee. La realitat,

continuar el ritme d’agitació i unificar la dispersa dreta extrema americana, gal-vanitzada amb èxit per personatges com Steve Bannon, fins ara assegut al gabi-net de Donald Trump. És evident que Donald Trump no és, per més que exa-gerem, un feixista. Però el fet que tri-gués dos dies a condemnar el racisme, el supremacisme i el nazisme dels manifes-tants de Charlottesville es deu, en bona mesura, a la mateixa raó per la qual el PP –que tampoc és un partit feixista– manté una posició d’ambigua condemna del fran-

Heyer estava indignada i la seva mort en mans del feixisme, que tot just treu el cap, és un toc d’alerta

La màquina d’escriure

Joan safont quisme. Entre els seus votants n’hi ha molts que s’alimenten del discurs d’odi, suprema-cisme, racisme, antisemita, antiimmigra-ció, masclista que els aparells mediàtics de l’anomena “Alt Right” emanen diàriament. I hi ha racistes, supremacistes, etc. que directament formen part del seu electorat.

Heather Heyer estava indignada i va sortir al carrer on es va unir a les protes-tes antifeixistes. La policia, només faltaria, havia de protegir als manifestants pertor-badors, ja que era una marxa autoritzada. Un jove de només vint anys, amb un breu pas per l’exèrcit i una família desestruc-turada al darrera, va agafar el seu cotxe i va envestir els manifestants, assassinant Heyer. No deixa de ser curiosa la manera d’atemptar, tan similar a la perpetrada habitualment per Estat Islàmic. La mare del noi, entrevistada per televisió des de la seva cadira de rodes, va mostrar-se sor-presa pel que havia fet el seu fill. Sabia que hi assistia, però creia que era “una cosa de Trump”. “Per què Trump no és suprema-cista, oi?”.

Heather Heyer estava indignada i la seva mort en mans del feixisme que tot just treu al cap a la democràcia més sòlida i consolidada del món –malgrat tot – és un toc d’alerta per parar atenció al nostre vol-tant, i si cal, indignar-se.

En quin món vivim

Atès el malestar generat per la globalitza-ció neoliberal han aparegut moviments, tant d’esquerres com de dretes, que qües-tionen el funcionament del sistema demo-cràtic liberal. Per un cantó hi ha movi-ments progressistes amb visió universalista que s’oposen al sistema actual per con-siderar-lo antidemocràtic i injust. Dins d’aquests moviments hi ha els que combi-nen el concepte de pàtria, el nacionalisme inclusiu, amb el cosmopolitisme i la neces-sitat de trobar solucions justes tant als pro-

blemes locals com als globals. En la vessant oposada han aparegut moviments conser-vadors i d’extrema dreta que per buscar protecció davant la globalització i la immi-gració volen tancant-se dins del país, recu-perar un passat “gloriós” i tenir el control de la presa de decisions. Aquests movi-ments reactius s’adrecen bàsicament als perdedors de la globalització, però també a classes riques i educades.

A més, s’està produint un altre feno-men: creix el nombre de països que opten per l’autocràcia com a sistema polític. Atesa la impotència per resoldre problemes com ara la immigració o el control de l’econo-mia a causa de la seva globalització, ama-guen la seva incapacitat recorren a endu-rir la llei, l’ordre i la promesa de recuperar la “grandesa del passat”. Són demagogs

regressiófrancesc raventós

autoritaris: Putin a Rússia, Erdogan a Tur-quia, Duterte a les Filipines o Modi a l’Ín-dia. També les propostes dels partidaris del Brexit, de Donald Trump i els movi-ments d’extrema dreta europea opten per la regressió del sistema. Estem davant una tendència a pitjor, que pot esdevenir irre-versible? Hem d’abandonar avançar cap a un sistema de democràcia liberal a escala global, que garanteixi les llibertats perso-nals i col·lectives, la tolerància i el progrés social solidari? Vull creure que no. La rea-litat ensenyarà que la regressió i l’aïllament són font de més conflictivitat, patiment i injustícies. Els ciutadans acabaran compro-vant que només una reforma radical del sis-tema, centrada en l’interès just dels ciuta-dans pot oferir un futur de progrés. francesc raventós és economista / @raventosf

EURONEWS


Marges

Escric l’article la nit del 17 d’agost. En tenia un altre, però l’atemptat a Barce-lona, dolorós, colpidor, brutal, m’ha fet canviar-lo. Comparteixo algunes reflexi-ons, intentant que siguin des de la serenor i la raó en aquests primers moments, quan les xarxes socials cremen. I aquesta és una de les primeres qüestions: la nostra socie-tat digitalitzada, fa que al minut tothom s’avoqui. Convivim l’oportunitat d’estar informats a temps real amb tot el que de positiu ens aporta al mateix temps que el sensacionalisme, la intoxicació i el caos es fan virals. Perquè tot, el que és cert i el que no, les bones i les males voluntats, les grans paraules i les mesquines, la solidari-tat i la temptació sovint irracional del “jo hi era”... tot es fa accessible i sense límits. És una necessària assignatura, l’ètica en la nostra vida digital. La cultura i l’educació són imprescindibles.

Atemptar a les Rambles suma també aquesta component de difusió del terror. Milers de fotografies es pengen cada dia des d’aquest indret emblemàtic. Que ho és, per als barcelonins, però també ara per a tanta gent de tants llocs d’arreu. La difu-sió del terror estava assegurada. Les Ram-bles, tot al contrari del fonamentalisme, per ser una imatge de diversitat, de colors, de barreja i llibertat. Tot un missatge.

Fa molt mal, a tots costats, a les nostres i diverses ciutats i també al món musulmà. Especialment fa mal al diàleg, la mediació i la cohesió i a tanta gent que hi treballa. I això és el que busca el fanatisme perquè el seu triomf és la por. Aquest és l’altre fet que em provoca pensar-hi: la governabili-tat de la por. No hi ha més alternativa que la perseverança democràtica, que també hauríem de fer viral. Per últim, una sen-sació també de “ja ens ha arribat”, a la nostra ciutat, que té nom d’ambaixadora i de somriure, precisament, i que es mani-festava amb el lema de “welcom refugees”. M’estimo Barcelona cosmopolita, diversa, democràtica i lliure.

Les rambles:la difusió de la por

Joan Catà és periodista / @Joan_Cata Consol Prados és sociòloga

Del turista i de la turismefòbia

Entrats en el setembre, quan les coses tornen al seu lloc, encara ressona en el meu cap un concepte, el de la turismefòbia. I em pregunto: tants mals ens porta el turisme? Tant dolents són els turistes?

El turisme –viatjar per plaer i no per obligació– neix al segle XIX. Els burge-sos, la nova classe dominant producte de la industrialització creixent, imposaven nous costums i buscaven noves fronteres per afermar la seva condició. Tenien temps i diners per descobrir món i ganes de dei-xar-ne constància. Els creuers pel Medi-terrani i l’Egipte dels faraons s’erigien en escenaris ideals. Eren autèntics. D’entrada, va ser cosa de gentlemen britànics rics i cos-mopolites que havien visitat el Louvre, que parlaven francès i que llegien les guies de l’editor alemany Baedeker, les Lonely Planet del moment.

Més de 150 anys després, el turisme s’ha imposat com un ritual de la nostra societat contemporània. La conquesta social de les vacances pagades va ser determinant. La generalització de l’automòbil i, recentment, dels vols low cost, definitiu. Avui el turisme desplaça per voluntat pròpia milions i mili-ons de persones arreu del planeta. Moltes regions i ciutats n’han fet el seu principal modus vivendi. El negoci, diuen els experts, ja és equiparable al del petroli i no para de créixer. De fet, el turisme és molt més que un negoci que dona beneficis econòmics. És un fenomen ple a vessar de valors i emo-cions. No s’ha de perdre mai de vista.

Qui no voldria tocar de prop les piràmi-des? Qui no ha fet mai de turista? Perquè fer de turista és descoberta –limitada però autèntica–, és vivència –superficial i com-partida però diferent–, i és llibertat –sense passar-se de la ratlla però esbotzant les ruti-nes–. Viatjar, fer de turista, forma part de la mítica recerca d’un mateix, tal com escriu el sociòleg i estudiós del turisme nord-ame-ricà Dean MacCannell: “El que comença sent l’activitat pròpia d’un heroi (Alexan-dre Magne) es converteix en l’objecte d’un grup socialment organitzat (els creuats), en

la marca de prestigi d’una classe social sen-cera (el Grand Tour del gentleman britànic) i, finalment, passa a ser una experiència uni-versal (el turista)” .

Per què només les elits haurien de tenir dret a intentar descobrir o reconstruir la seva autèntica identitat cultural i/o perso-nal? Per què no puc rememorar el Pekín imperial a la ciutat prohibida? Perquè no em puc fotografiar en el lloc exacte on van assassinar Kennedy? Per què no puc com-partir Barcelona, com ja he compartit les platges de la Costa Brava? Pekín, Dallas o Barcelona han canviat pels turistes i també per moltes altres raons. Els turistes ens can-vien i ens canviaran, com les xarxes socials

Geografies

Joan Catà Consol Prados

Els turistes són persones. Exigim-los el mateix que ens exigim a nosaltres. no els culpabilitzem de tot

tourinews

–gràcies Facebook i Instagram per estalvi-ar-me les interminables vetllades fotogràfi-ques postvacances–. D’una manera o altra, tots som turistes. El turisme explica i trans-forma la societat actual, sosté MacCannell.Regulem el fenomen sense tancar portes. Vigilem amb rigor els seus excessos. Però diguem no a la turismefòbia. Desterrem el concepte. No ens confonguem. Els turis-tes són persones. Exigim-los el mateix que ens exigim a nosaltres. No els culpabilitzem de tots els mals. Sóc dels que encara pensa que viatjar és un antídot de primer ordre per combatre els odis i les enemistats fruit del desconeixement. Només per això val la pena defensar-los, encara que sigui a con-tracorrent.


Contravalors

Com diu la Bíblia, a la història del poble jueu, es relata les moltes vegades que el poble escollit per Déu s’aparta del bon camí i entra en el perillosa ruta de la seva perdició. I, aleshores, Déu sempre troba un bon home, savi o profeta, que li fa veure que va mal encaminat i que s’està posant en perill de destrucció i el convida a reconvertir-se i tornar al camí assenyat.

Ara també vivim en una era dramàtica. Tots els savis que estudien el tema eco-lògic ens van dient des de fa més de cin-quanta anys que si continuem amb l’es-til de vida al qual ens hem acostumat a considerar com a normal –ús il·limitat de recursos i emissió inconscient de residus i gasos contaminants– l’home com espè-cie animal està en greu perill per les gene-racions venidores. Aquests savis i profe-tes d’avui diuen que si fóssim capaços de mirar-nos des d’una galàxia exterior ens adonaríem esparverats que ja hem arribat a un punt de no retorn si no som capaços de frenar el consumisme que sosté tot el nostre sistema econòmic i social.

Aquest estiu va començar amb forta calor i s’han venut un 855 per cent més d’aires condicionats que l’any passat, els quals consumiran electricitat que genera-rem amb gas i petroli que produiran més calor. Si no apostem per les energies alter-natives no contaminants, sense aïllants tèrmics en els nostres edificis i sense acceptant una reducció del nostre desig de benestar, serem víctimes d’un càstig imposat per nosaltres mateixos. L’home, després de milers d’anys d’evolució, per primer cop pot ser ell mateix el seu propi botxí. Fa molt poc, a la Cimera de París, tots els països varen ser conscients de la gravetat del problema i decretaren mesures econòmiques i socials per parar aquesta carrera cap el precipici. Aquesta racionalitat ha durat poc i EUA, buscant el seu màxim benefici immediat, se n’ha enretirat. Quan voldrem aturar aquest procés ja no serà possible fer-ho.

no escoltar ni savis ni profetes

Xavier Manté és enginyer

Xavier Manté

El nihilisme a ripoll

Després dels atemptats a Barcelona i a Cam-brils és inevitable preguntar-se quines són les raons que empenyen els terroristes a cometre aquests actes abominables. D’on neix l’odi necessari per emprendre aquests actes? Quins són els condicionants soci-als que expliquen el gihadisme? Aquesta vegada aquestes preguntes tenen un ressò més immediat, perquè coneixem l’origen, la comunitat i fins i tot els familiars dels ter-roristes. Eren nois joves que havien crescut, treballaven i vivien a Ripoll. Va ser especial-ment dur llegir les paraules desolades d’una educadora que havia tingut contacte amb bona part dels joves de la cèl·lula. També vam poder llegir declaracions d’altres com-panys, veïns i mestres. Alguns d’ells qualifi-caven el conductor de la furgoneta que va atropellar centenars de persones com un noi “responsable” i “generós”. Altres expli-caven l’anècdota que aquest mateix noi, que treballava com a soldador, sovint convidava a sopar altres companys que anaven mala-ment de diners. Aquest mateix noi és el que va emprendre el camí de la barbàrie. L’edu-cadora que l’havia conegut personalment no ho podia entendre. Davant d’això, és conve-nient analitzar fins a quin punt coincideixen els perfils d’aquests joves amb els gihadistes que han comès actes similars en altres capi-tals europees. La resposta és que hi ha coin-cidències significatives entre els terroristes de Ripoll i el perfil clàssic dels gihadistes europeus. Olivier Roy, un politòleg de l’Ins-titut Universitari Europeu, ha elaborat una base de dades amb més de cent gihadistes de França i Bèlgica. Roy defineix un perfil: nois especialment joves; immigrants de pri-mera i també segona generació; ben inte-grats a primer cop d’ull, actius socialment; presents a les xarxes socials; amb alta fre-qüència de germans que també participen a les cèl·lules; sovint amb una conversió ràpida i superficial a l’Islam; amb alguns contactes anteriors amb la petita delinqüència; amb una relació ambigua amb la mesquita i la comunitat religiosa; i amb un punt distan-ciament amb els pares, primera generació

d’immigrants. Aquests atributs coincidents, per un costat, desmenteixen, almenys par-cialment, una de les explicacions populars que assegura que els terroristes són fona-mentalistes religiosos. El cert és que eren joves que tenien un coneixement molt limi-tat i superficial de l’Islam i que havien fet una conversió rapidíssima, influenciats per l’imam de Ripoll i altres captadors. Per altre costat també desmenteixen l’explicació cen-trada exclusivament en la geopolítica global, perquè cap d’aquests joves havia patit direc-tament alguna de les injustícies del Pròxim Orient. Finalment, també qüestiona l’expli-cació basada estrictament en els motius eco-

És la combinació d’una ideologia totalitària i nihilista que arrela en entorns vulnerables

Gran angular

francesc amat

f. a. és doctor en Ciència Política / @cescamat

nòmics. Aquests nois no vivien en una banli-eue parisenca i no estaven a l’atur. Eren joves amb expectatives laborals limitades en un entorn econòmic vulnerable, cert; però no eren els qui estaven en pitjors condicions. Els joves de Ripoll no eren doncs fonamen-talistes religiosos sinó joves nihilistes que havien adoptat una versió superficial de l’Is-lam. L’islamisme radical i ideològic, d’arrels salafistes, és el que dóna cobertura ideolò-gica a aquest nihilisme. Però el drama és que aquesta ideologia radical és capaç d’arre-lar entre joves que viuen entre nosaltres. La pregunta és, d’on sorgeix aquest nihilisme entre joves? Potser és la combinació d’una ideologia totalitària i nihilista que arrela en entorns vulnerables on conviuen minories amb expectatives vitals frustrades.

eldiario


Generem solucions

Em dona la gana?

Qui diria que és més lliure: un fumador addicte o bé una persona molt panxacon-tenta? Què considera més rellevant: les lli-bertats públiques –d’expressió, políti-ques...– o l’autodomini de la pròpia vida? Es pot ser feliç sense llibertat? S’és respon-sable d’alguna cosa que no s’ha decidit? Totes aquestes qüestions, i d’altres que vostè podria descriure, tenen a veure amb una de les notes més definitòries de l’ésser humà: el fet que gaudim d’un do, el de la llibertat. No el tenen les mascotes, ni les màquines, ni... anava a dir els “fanàtics”, però aquests –si són humans, i ho són! – deuen ser recupe-rables. Quan un alumne em diu que no fa quelcom perquè “no li dona la gana” (estu-diar, o demanar perdó, o el que sigui), d’en-trada em quedo una mica desanimat: raono –dins meu– com si la proposta amable d’un bé hagués fet fallida. Però, en el fons, és genial: és lliure! Cap animal o cap màquina m’ho haurien dit, això; és un “signe de lli-bertat”. Se sol dir que la llibertat és la capa-citat d’escollir: expressa el no estar sotmès a un subjecte diferent d’un mateix. Això que ens permet fer quelcom o no, i ens mostra com a lliures, però també responsables dels nostres actes. Per això, a l’alumne entrema-liat que em diu que “no li dona la gana” li recordo que aquesta actitud –tan pròpia de les pel·lícules i de les realitats vitals dels ado-lescents– no li treu pas la responsabilitat. Però em temo que aquesta part no l’assimi-len fàcilment: només quan l’espifien de debò.

Se n’ha parlat molt de llibertat: des dels clàssics fins als existencialistes del segle XX, i en contextos no només religiosos o polítics, sinó també psicològics i antropològics. Esti-mem la llibertat, encara que –a vegades– ens faci patir, o permeti la realització d’acci-ons dolentes. És rellevant distingir diferents nivells de llibertats, que resumiria en tres: a) la llibertat psicològica (la tenen les persones no estan sotmeses a una addicció o minusvà-lua –especialment psíquica– que els impe-deixi ser amos d’ells mateixos); b) la lliber-tat política (s’expressa en no patir coerció en les nostres accions externes: presó, repres-

sió, amenaça o pors objectives); i c) la lliber-tat metafísica (que, a vegades, alguns ano-menen, “llibertat moral”), en el sentit que no estem sotmesos a res ni a ningú. Des-carto la tercera, que només pretenen els qui volen ser déus; les altres dues les veig neces-sàries per a comportar-nos com humans. No podem pas fer-ho tot, però allò que desitgem o projectem endegar ha de ser “perquè ens dona la gana”. Prèviament, pares o mestres o herois o amics o Déu (en el supòsit de la seva existència), ens hauran orientat potser sobre els perquès de cada decisió. Mai esclaus, sempre lliures, sempre responsables.

No els citaré autors, avui. Però sí, fidel al

Amb dorsal

El passat 20 de maig Vuanatu, un arxipè-lag remot format per catorze illes enmig de l’oceà pacífic, va saludar el món a través del futbol. El país ja havia impres-sionat els amants d’aquest esport mesos abans, quan va aconseguir classificar-se pel mundial sub-20. Aquell dia, en tot cas, l’equip va debutar internacionalment amb una derrota ajustada contra Mèxic (3 a 2). El següents partits no van ser gaire millors per al modest combinat, que no va passar de la primera ronda de la compe-tició. Amb tot, arribar a classificar-se per una esdeveniment d’aquest nivell ja havia sigut tot un mèrit. El cas de la modesta Vuanatu té precedents recents, com l’èpica Eurocopa d’Islàndia o l’esclat de l’atletisme jamaicà.

Casos com els d’aquests països es contraposen al model imperant en l’es-port professional modern, on el talent es compra ja fet per grans fortunes que hi inverteixen com qui compra accions a la borsa. És a dir, per un costat l’esport pro-fessional fet a partir de béns adquirits a cop de transferència i, de l’altre, l’esforç de federacions esportives i clubs modes-tos per retenir les estrelles que s’han forjat en les seves instal·lacions. El cas jamaicà és especialment interessant: el país té avui en els seus velocistes una font important de riquesa. Fa més de vint anys que el seu govern treballa amb els clubs d’atletisme perquè els seus corredors més talentosos rebin la millor formació i, si s’escau, ajudes econòmiques perquè no marxin al Regne Unit o als Estats Units (com passava de costum). Des de Bob Marley ningú no havia fet sonar tant el nom del país com Asafa Powell, Yohan Blake o, sobretot, Usain Bolt. L’illa és avui una potència quasi hegemònica en les proves de velocitat i totes les seves estrelles s’han quedat al país. El seu talent, doncs, no només s’ha quedat sinó que segueix tributant-hi. Tot un exemple pels temps que corren.

El talent que es queda

Manel Bosch és periodista

Manel BoschXavier serra

a l’alumne entremaliat li recordo que aquesta actitud no li treu pas la responsabilitat

Xavier serra és professor de filosofia / @xserra

RYAN MCGUIRE

títol de la secció, les solucions que voldria generar. En concret tres: a) pares, tutors i mestres: eduquem els fills i alumnes en la lli-bertat, no en el “caprici egoista”: que pensin per què trien fer cada cosa; b) polítics: per-meteu la lliure expressió –pacífica i respec-tuosa– de la voluntat dels ciutadans formats, que –si es té cura de l’educació cívica– seran majories assenyades; c) jutges: exigiu res-ponsabilitats –d’acord amb les bones orde-nacions que prevegin els legisladors– a les persones que han actuat lliurament, i no us deixeu manipular, corrompre o instrumen-talitzar. I tot, perquè “us dona la gana”. Qui és més lliure?, preguntava al principi. El que escull allò millor, perquè “li dona la gana”. No s’és feliç sense llibertat, i potser tampoc triant els mals camins.

Setembre de 2017

Benvolgut Cinto,Després d’un curs de treballar, arriba un temps de recuperar forces. Malgrat les bones intencions, sempre hi ha coses que t’acaben traient el bon humor. Aquest dies d’estiu estic buscant un pis per a una famí-lia amb pocs recursos, i després de tocar mil portes, només trobo lloguers caríssims i res que mínimament s’ajusti a les seves necessi-tats. Per qualsevol habitació o pis petit, en no massa bones condicions, demanen un llo-guer exagerat. És l’oferta i la demanda i hi ha una nova bombolla immobiliaria. Hauré d’anar a buscar al mercat dels amics, aquells que estan disposats a acollir a casa seva a per-sones necessitades, però no entenc perquè aquest darrers anys, des de l’àmbit polític, no s‘ha fet res per preservar els lloguers.

D’altra banda no paro de rebre correus de propaganda anunciant vols barats a diferents països del món. Avui volar des de Barcelona a algunes ciutats europees es pot fer per 30, 40 i fins i tot 8 euros. I sembla que aquesta possi-bilitat s’estendrà als vols transoceànics. Això em crea un cert desconcert: volar amb avió esta tirat de preu i viure a un pis resulta carís-sim. És a dir, si cobro entorn de mil euros, resulta que puc viatjar a qualsevol lloc del

món, però amb prou feines podré pagar un habitatge amb condicions. I de què em serveix volar a Porto per 30 euros si no trobo un pis on viure? El que abans era un bé de luxe: viatjar amb avió, ara es baratís-sim i el que es una necessitat bàsica: una casa on viure, és caríssim. Tinc la sensació que tenim el món a l’inrevés!

A més si les vacances són un temps de posar de descansar i reposar, resulta que si vius a Barcelona, es converteixen en un temps de llargues cues per exercir la virtut de la paciència. Cal ser comprensiu amb tothom i entendre les vagues del metro, dels taxis, dels agents de seguretat de l’ae-roport.... i les obres! I com que la gent no és pacient i la calor tampoc ajuda, tenim el risc d’estressar-nos i perdre els nervis, quan el que desitjàvem era un temps per descon-nectar i gaudir d’altres coses.

A més, mentre escric aquesta carta anun-cien que el PSG ha comprat Neymar al Barça per 222 milions d’euros. Una xifra escanda-losa. I això, Cinto, em torna a descentrar. He de dir que tampoc entenc la indiferència social davant de xifres d’aquesta magnitud. Ens indignen els sous d’alguns banquers, les targetes black i no el que cobren els jugadors del nostre equip de futbol. Ens indigna que quan es fitxa un executiu tingui un contracte de blindatge de no sé quants milions, però accepto que el jugador del meu equip tingui la clàusula de rescissió més alta possible.

I com que les vacances serveixen per for-mular preguntes, en qüestiono, per què hi ha tants diners per comprar un jugador de futbol i no per atendre altres necessitats de la societat? Ja sé que el món de l’esport és una gran negoci que mou molts diners i crea molts llocs de treball, la qüestió és perquè tornem a posar el món a l’inrevés i el món de l’espectacle és més prioritari que satisfer les necessitats bàsiques de les famílies.

Recordo les preguntes bàsiques dels

manuals d’economia: què volem fabricar canons o mantega? Però hi ha masses qües-tions urgents damunt de la taula i que ens les hem de plantejar amb més seriositat. Va essent hora que demanem alguns països que si els hi sobren diners del petroli els inverteixin en causes socials que revertei-xin en el bé de tots. Si els jugadors cobren menys, no passa res, ens entretindran igual, perquè estimen l’esport que practi-quen i el club en el que juguen. Però hi ha coses més importants que jugar un partit de futbol, com jugar-se el futur i el ben-

estar de milions de persones. No tinc cap dubte que és més important jugar aquest partit, on ens hi juguem la vida i el futur del pla-neta, que totes les lligues de futbol del món.

Però ens agradi o no, tot està a l’inrevés i l’esport ocupa un lloc molt prioritari a l’escala de valors social. Els multimiliona-ris seguiran presumint de tenir diners i de gastar-se’ls comprant jugadors de futbol a preus escandalosos, i a sobre, si afavorei-xen al club que estimo, encara trobaran més beneplàcit social.

Com ho veus Cinto, aquest estiu encara no he pogut desconnectar. Però amb vacan-ces o no, vull girar el món i viure d’acord amb el que penso i crec.

El món a l’inrevés

De què em serveix volar a Porto per trenta euros si no trobo un pis amb condicions on viure?

Per què el món de l’esport és més prioritari que satisfer les necessitats bàsiques de les famílies?

de: Jordi Cussó

per: Cinto amat

CC: revista Valors

assumpte: Contradiccions

data: 2 d’agost de 2017

12 Passant revista

Cartes creuades

Jordi Cussó és capellà i economista

Valors

Benvolgut Jordi,Em parles del món a l’inrevés, compa-rant aspectes fonamentals del nostre viure quotidià amb aspectes secundaris que una determinada visió del món, òbvia-ment interessada des del punt de vista del profit econòmic, ens posa per damunt de qualsevol altra preocupació. Però heus aquí que en el breu lapse de temps entre la teva carta i aquesta contestació hem assistit impotents a l’atemptat terrorista a Barcelona, un capgirament del món que aquesta vegada ens toca molt a la vora. A part del “no tenim por” que hem fet sentir a les manifestacions d’aquests dies, hem de tornar a l’anàlisi de les causes d’aquest terror. Més enllà dels problemes de segu-retat i de les posteriors reaccions bonistes o malèvoles, desborda la meva capacitat de comprensió el fet de constatar una i altra vegada que aquest tipus de terrorisme es presenta com un terrorisme sacrificial, tant per als qui l’executen com per als qui en són víctimes. Així ho prediquen els seus inductors. Quina consciència subjectiva s’ha covat en els autors del terrorisme giha-dista per arribar a assumir com una acció necessària el sacrifici de la pròpia vida per tal d’assolir la màxima efectivitat en l’anihi-lació de l’enemic, que aquí, segons ells, no és un enemic de guerra sinó un infidel?

Tenim moltes explicacions però cap sufi-cient per entendre aquest fenomen. Hem de recórrer a un munt de raons i així i tot no podem trobar-hi cap lògica. Quina explica-ció té que uns joves aparentment integrats en un context social de relacions reduïdes, satisfactòries i controlades a Ripoll, deci-deixin preparar durant mesos un atemptat amb explosius, i després del fracàs del primer intent optin per envestir amb una furgoneta els vianants de la Rambla? Parlem de fana-tisme, però es tracta d’un fanatisme assentat sobre un subjecte profundament alienat de

la seva pròpia consciència personal, immedi-ata i històrica. Podem preguntar-nos si la per-sona al volant de la furgoneta era la mateixa que assistia a classe a l’institut Abat Oliva de Ripoll poc abans. Aquí sí, Jordi, que les bases més elementals del que ens defineix com sers humans construint-nos socialment a través de les relacions personals s’han capgirat.

Fa uns anys vaig intentar apropar-me a aquesta problemàtica analitzant l’obra del professor Fethi Benslama (La psychanalyse à l’épreuve de l’Islam) que aporta algunes dades interessants des del punt de vista de la psi-coanàlisi per entendre les bases subjectives que fan possible, com a condició latent però enormement eficaç, el desencadenament ter-rorista, que cristal·litza sobre el fonament de la pèrdua de la identitat, pel que ell descriu com revocació de la consciència personal identitària, que fa que se n’hagi de buscar una altra de substitutòria. Des del punt de vista sociològic i històric un altre estudiós com Amartya Sen ens parla de la dialèctica de la ment colonitzada que s’expressa sota forma d’obsessió respecte de la seva antiga relació amb les potències colonials. Aquesta obses-sió es desenvolupa mitjançant una forma d’autopercepció reactiva al colonialisme que impulsa a fixar com a valors singulars, essen-

cialment propis i diferents, els que s’enfron-ten als valors de les societats occidentals.

En el context de recerca de les caracte-rístiques del nou perfil de gihadista, autors com J.R. Ubieto (Un odi sòlid) senyala la subs-titució de les relacions parentals per les prò-pies de la “fratria” (entre germans i amics que es motiven recíprocament) al si de les famí-lies musulmanes de segona generació. De fet entre els terroristes de l’atemptat de Barce-lona hi ha tres parelles de germans, un total de nou que potser es movien en un cercle d’autoconvencimemt fraternal i amical i sota la influència, nihilista primer, i religiosa després, de l’Imam de Ripoll. Fa uns quatre mesos l’analista Olivier Roy, en un estudi en el que es preguntava “qui són els nous giha-distes?” senyalava els seus trets més caracte-rístics: joves immigrants de segona generació, sense pràcticament educació religiosa però amb una trajectòria de conversió recent en el marc de relacions de grups d’amics o internet més que en mesquites, sovint amb antece-dents de delinqüència menor. En aquests cer-cles, que no necessàriament pateixen segre-gació social i econòmica, acaba sent definitiva la irrupció de la ruptura violenta que predica el salafisme radical, com l’aportació especí-fica a aquest món de nihilisme, que inclou el refús de la pròpia família, que són acusats de no ser bons seguidors de l’Islam. Per això Roy descriu aquest procés com una islamit-zació del radicalisme, de base nihilista, més que com una radicalització de l’islamisme. La pregunta que m’acabo fent, Jordi, és com fer front a la cultura del nihilisme que és a la base de les nostres societats, que és el magma que sustenta les alternatives més violen-tes i que soscava les relacions personals i col-lectives amb maneres a vegades subtils i que ens poden semblar només banals. Cinto amat és advocat

El nou perfil de gihadista substitueix les relacions parentals per les pròpies de la “fratria”

És un fanatisme assentat sobre un subjecte alienat de la seva consciència personal, immediata i històrica

de: Cinto amat

per: Jordi Cussó

CC: revista Valors

assumpte: Contradiccions

data: 23 d’agost de 2017

font de Canaletes convertida en altar d’homenatge a les víctimes dels atemptats.

Passant revista 13

TWITTER

Setembre de 201714

N ncara que sovint encotillem el concepte de narra-tiva a unes fronteres molt limitades –sobretot lite-ràries–, aquest valor es present a tots els àmbits de la nostra existència. De fet, els defensors de la iden-titat narrativa –concepte elaborat principalment pel filòsof i antropòleg francès Paul Ricoeur–, asse-

guren que la nostra vida és una narració, més concretament, una recerca narrativa. Cada dia, amb la nostra actitud, caràcter, acci-ons... escrivim la nostra pròpia història. Un relat que expliquem als altres –ja sigui oralment o, avui dia, a través de Facebook, Twitter o Instagram-. Un relat propi que creix amb el pas del temps i que involutàriament s’entrellaça amb el dels altres. I, d’aquesta forma, la narració esdevé un important instrument de coneixement de l’èsser.

Però no solament per això és important la narració. Aquesta reflexió genera noves preguntes: si som narració, podem pensar nar-rativament? Psicòlegs com Jerome Bruner asseguren que el pensa-ment narratiu, actualment menystingut, és el més antic de la his-tòria humana, segurament anterior al pensament paradigmàtic. El pensament narratiu consisteix en explicar històries a un mateix i als altres; d’aquesta manera les nostres experiències adquireixen sentit. En aquesta línia, José Ortega y Gasset afirmava: “La raó consisteix en una narració. Per comprendre alguna cosa humana, personal o col·lectiva, és necessari explicar una història”. I, doncs, com recupe-rar avui aquest tipus de pensament?

En aquest monogràfic volem reivindicar i reflexionar sobre el valor de la narració en la seva màxima plenitud, ara que comença un nou curs. Sovint deleguem la narrativa a l’àmbit de l’oci (literatura, cinema, televisió), però la narrativa és molt més: ens ajuda a expli-car-nos individualment i com a comunitat –les diades nacionals en són un exemple–, avala discursos –a l’àmbit de la política això es veu clarament–, la narrativa tradueix el coneixement en un relat comprensible i, per tant, és un instrument molt útil per a l’aprenen-tatge –els contes en serien un exponent–, la narrativa promou la protesta i, fins i tot, pot tenir ús terapèutic, etc.

En conclusió, la narrativa ens ajuda a presentar la realitat –allò que no s’explica, no existeix– però també fomenta reaccions res-pecte aquesta. El poder de la narrativa com a eina és enorme i el seu ús pot amagar finalitats positives, però també negatives. En aquest sentit no podem ser il·lusos. Neutralitat i narrativa no són conceptes amics. I, si no som conscients de la seva potencialitat, sempre serem marionetes de la mà de qui sustenta la ploma.

LA NOSTRA PRÒPIA HISTÒRIA

—Editorial

La narrativa

MONOGRÀFIC

“La narrativa ens ajuda a explicar-nos

individualment i com a comunitat”

E

Valors Monogràfic 15

‘Dibuixant sobre el tema’ —Toni Batllori

Setembre de 201716 Monogràfic

“LA vIDA HUMANA éS NARRATIvA DE PRINcIPI A fI”

La narrativa

L’entrevista — Maria Coll

Tomás Domingo Moratalla, filòsofAquest professor de Filosofia Moral de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) és un dels principals reivindicadors de la narrativa a nivell espanyol. Conversem amb ell de les principals particularitats d’aquest valor.

SERGIO RUIZ


Tomás Domingo Moratalla, profes-sor de filosofia Moral de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), ens rep a les instal·lacions d’aquest centre de la capital espanyola. Moratalla defensa la vessant narrativa del pensament, de l’home i de la societat.

generalment, quan parlem de pensament ens referim al ‘pensament racional’. Vostè, en canvi, treballa el ‘pensament narratiu’. Quines serien les seves característiques? Howard Gardner, ja fa temps, va plante-jar les intel·ligència múltiples. I jo defenso la mateixa idea. No hi ha un únic model de pensament, sinó pluralitat de formes de pensar. El problema és que en la tradició occidental sempre ha primat una forma de pensar determinada; un model de raciona-litat científica, exacta, matemàtica i que busca les veritats absolutes i universals, com si fos una llei científica. En la nostra cultura pensar és ser racional, és calcu-lar i és establir relacions causa-efecte. I, en la nostra tradició, aquest model de pensa-ment s’ha establert des dels presocràtics, passant per tota l’Edat Mitjana –amb grans moments amb Galileu o Newton–, fins als nostres dies.

Però hi ha una altra forma de pensar? Sí. Davant aquesta forma de pensar més logocèntrica (logos, vol dir raó) hi ha altres formes de pensar, com seria el pensa-ment narratiu. Una manera de pensar que compta amb el plural, la diversitat, que es mou en àmbits d’indeterminació i d’incer-tesa. Una manera de pensar que no té a veure amb el moment deductiu, racional i fred, sinó amb el moment càlid, les emoci-ons, els sentiments...

Podríem afirmar que el pensament narra-tiu és més humanista? Sí, més humanista, també. De fet, fins i tot es pot afirmar que el pensament nar-ratiu és més sincer amb la pròpia essèn-cia de l’ésser humà, perquè l’ésser humà uneix i barreja la part forta, egocèntrica, racional, deductiva i científica amb la seva dimensió més narrativa, emotiva i càlida. I això no vol dir que l’home sigui irracio-nal. Si volem apropar-nos a la realitat de l’ésser humà i ho fem utilitzant un mètode de pensar racionalista-deductiu ho farem des d’una determinada posició, en canvi

amb el pensar narratiu-imaginatiu ho fem des d’una altra. No únicament mesurant o calculant, sinó també sentint i emocio-nant-nos. Una forma més complexa.

sí, sembla més complicat. No podem oblidar que la realitat és com-plexa. De fet, moltes vegades el pensament racional el que fa és simplificar aquesta complexitat. En canvi, el pensament narra-tiu, amb totes les dificultats, busca abor-dar totes les incerteses i tractar temes que no poden quedar al marge d’un tractament públic perquè no són esfera privada. El pen-sament narratiu és una qüestió d’emoci-ons, de sentiments i de valors. Els valors no són unitats abstractes i racionals a partir de les quals podem deduir la vida; estan barrejats en la vida. Per tant necessitem formes complexes de pensament per apro-par-nos a aquesta realitat.

En el mapa de les intel·ligències múltiples –cada vegada més gran, per cert–, la intel·ligència narrativa agafaria elements d’altres o tindria caràcter propi? La intel·ligència narrativa agafaria una mica de moltes. Tindria a veure amb la intel·ligència musical, l’empatia i la relació amb els altres, etc. És molt important for-mar-nos en aquesta forma de pensar i plan-tejar-nos els problemes narrativament. I no es tracta, com moltes vegades se sol dir, de substituir un model de racionalitat per un altre i oblidar completament el pensament logocèntric. En absolut. L’objectiu és com-plementar un model amb l’altre i capaci-tar-nos en la manera de pensar narrativa.

a la vida quotidiana, el pensament narra-tiu tindria una funcionalitat més pràctica? La vida quotidiana està plena de pensa-ment narratiu, perquè la vida té una forma d’evolució narrativa: tu em preguntes, jo et responc i et torno a preguntar... i, llavors, jo m’explico, etc. Per exemple, si jo et pre-gunto: Qui ets? Tu no et limites a dir-me un número d’identificació, m’expliques una història: d’on ets, en quin lloc vius, en què treballes ... Comencem a conèixer la realitat a partir de contes i petites narracions. Hi ha una saviesa en els relats que no podem deixar de banda. I és una saviesa molt humana que també hem d’aprofitar per a l’hora de pensar, per educar, per formar-nos en la vida, per a afrontar problemes ètics i

bioètics, polítics, culturals, etc. En conclu-sió, per què deixar de banda aquesta ‘savi-esa pràctica’, com la denominava Aristòtil? Una saviesa pràctica que és imaginativa, narrativa, prudencial... no de grans princi-pis. De fet, a la saviesa pràctica també hi ha principis i valors, però aquests es duen a terme a la vida, entesa aquesta com un teixit de relats que entrecreuem entre tots.

Per tant, és més experiència que pensa-ment? Certament reivindiquem més l’experièn-cia, però no contra el pensament. Es tracta de portar l’experiència al pensament i que aquest tampoc quedi en alguna cosa abs-tracte. Els principis, la filosofia, la raciona-litat ... també tenen a veure amb la vida. El pensament neix de la vida i dels relats, per tant, el pensament ha de desembocar en relats, narracions i persones concretes que

tenen les seves pròpies històries.

Vostè deia fa un moment que “aquesta és una saviesa que no podem deixar de banda”. Per què fins ara no hem valorat la importància del pensament narratiu? S’ha valorat, però només en determinats àmbits i, al final, la narrativa ha quedat emmarcada a l’entreteniment: literatura, cinema... Però una de les grans contribuci-ons del segle XX ha estat precisament rei-vindicar que el pensament narratiu no és merament privat sinó una forma de raonar perfectament vàlida i pública. I això s’ha produït quan l’altre model de pensar, més científic, fred i racionalista, ha entrat en crisi i ha patit el seu moment de desfona-mentament. Hem de recordar que el segle XX és un temps de deslegitimació de les ciències, perquè el gran projecte modern científic tecnològic de la modernitat

“El pensament neix de la vida i dels relats, i per tant, ha de desembocar en narracions i persones”

“El pensament narratiu és una forma de raonar perfectament vàlida i pública”


desemboca en guerres mundials i destruc-ció. I això ens genera diverses preguntes: La racionalitat que hem desenvolupat ens compensa? O potser hem de pensar la raó d’una altra manera? Potser ens hem confor-mat amb una raó freda i reduïda quan hau-ríem necessitat més i millor pensament, el que alguns autors, han anomenat “raciona-litat sencera o completa”, en la qual també tenen cabuda els elements més emo-tius. I és que si deixem l’emotivitat a l’àm-bit exclusivament individual i arbitrari, es poden produir conflictes que no sabrem solucionar. Per això és bo que també ens entrenem en aquesta forma de pensar.

i en aquest moment de màxima tecnifica-ció de la societat, aquesta reivindicació de la narrativa té audiència? Precisament no hem d’esperar una altra crisi per adonar-nos que les noves tecno-logies no ens poden fer oblidar la dimen-sió narrativa de l’home. De fet, la narració té un poder tan fort que les noves tecno-logies també viuen del relat. Què fem a través d’internet, Facebook o WhatsApp? Construïm identitat i narrem coses. No sabem massa bé qui som però en el nostre perfil de Facebook comptem coses: on anem, què fem, etc. A les xarxes socials cada dia construïm històries. I, per tant, davant el poder de la narració també hem d’armar-nos per pensar narrativament. Si el relat existeix a la societat, a la política ... Per què no pensar narrativament?

si vivim i pensem narrativament, la vida és narració? Sí, però amb matisos. Potser la vida és un relat o, més aviat, una recerca de relat, com deia Paul Ricoeur. A vegades assagem ser narradors d’històries, altres vam protago-nitzar històries o només som personatges secundaris o apareixem en històries narra-des per altres...

El nostre relat s’entrellaça amb el relat dels altres. Així és. Jo sóc el que jo explico, però també el que expliquen els altres de mi. Estem enredats en les històries d’uns i altres. La vida humana és narrativa de principi a fi. Cada persona des que neix fins que mor té la seva pròpia trama i amb ella i les seves dificultats va creant el personatge que vol ser. Sòcrates deia: “Una vida que no és pen-

sada, no és digna de ser viscuda”. Doncs, una forma d’assumir la vida és narrant-la. Aquesta és una bona manera de fer-nos-la nostra.

De fet, molts cops només “pensem narrati-vament” la vida quan som al tram final... És veritat. I llavors es tenen més en compte les històries no explicades, el que va poder ser i no va ser, aquella història que es va estroncar...

i tota narració pot ser interpretada? Sí, pot ser interpretada per un mateix i per altres persones que l’escolten o la llegeixen. Tot depèn de l’aplicació que es faci d’aquest relat. El relat aplicat té poder educatiu, imaginatiu, de convenci-ment... Més poder del que sovint creiem. Educativament, per exemple, el relat avui s’aprofita molt poc.

si parlem d’aplicacions concretes, vostè reivindica el terme “bioètica narrativa”. Quines particularitat tindria? La bioètica narrativa no és una ètica dife-rent; només posem una altre cognom per donar més importància a alguns elements d’aquesta. En aquest cas volem ressaltar la dimensió més experiencial, emotiva, valo-rativa i aplicada de l’ètica. La narrativa és molt important en les ètiques aplicades, com és la bioètica. Les ètiques aplicades són l’aplicació de principis generals a con-textos, situacions, professions, marcs de decisió... I tot això són relats.

Però com seria l’aplicació de la bioètica narrativa? La bioètica, com a forma d’ètica, intenta resoldre conflictes que es produeixen en diferents àmbits, per exemple, respecte a la qualitat assistencial, l’avortament o l’eu-tanàsia, entre els més comuns. En aquest tipus de conflictes hi ha bàsicament una confrontació de valors. I per treballar l’afir-mació d’un valor i un altre s’han de buscar cursos d’acció que siguin intermedis, pru-dents i que evitin els extrems: una recerca que portem a terme mitjançant la imagina-ció i la projecció de possibilitats entre l’afir-mació d’un valor A i un valor B. La nostra obligació és buscar cursos d’acció inter-mèdia que salvi els dos valors que es pre-senten com a extrems. Així doncs, davant de debats com l’eutanàsia o l’avortament,

és molt important formar-nos en escoltar l’opinió dels altres i en veure històries d’al-tres. H. G. Gadamer deia que pensar “és l’art de poder no tenir raó” i en aquest art la imaginació juga un paper fonamental. A vegades pensem que els nostres valors són absoluts però és bàsic posar-se en la histò-ria, en les idees, en els valors ... dels altres. Tractar, deliberar i pensar és viatjar amb altres i en aquest viatge la imaginació és bàsica.

L’aplicació de l’ètica narrativa es pot fer en molts àmbits: sanitari, educatiu, dret, etc. Com canviar la mentalitat de tots aquests professionals? Per exemple, quan es convoquen reuni-ons interdisciplinàries, no hauríem d’apli-car la nostra visió professional de les coses, sinó escoltar els relats dels altres. La nar-

rativa té de fons una dimensió actitudi-nal bàsica que és fonamental. En el fons, el més important és canviar les nostres acti-tuds. De fet, encara que ara s’incideixi més en això, no podem obviar que el poder de la narració no és una novetat.

Hi ha molts moviments de renovació peda-gògica, però no sembla que la narració sigui un eix prioritari i transversal de l’en-senyament del segle XXi. Però ho hauria de ser. A les aules falta temps per escoltar i per escoltar-nos. En educació, especialment a Secundària, s’uti-litza la narrativa, però s’utilitza malament. A moltes escoles, la narrativa només es contempla com un recurs per entretenir o com a molt per contextualitzar. Però si esti-guéssim convençuts del poder de la narra-ció, una pel·lícula no seria un exemple, sinó una ocasió per pensar d’una altra manera. De fet, els que ens dediquem a la filosofia

“Ens hem conformat amb una raó freda i reduïda quan hauríem necessitat més i millor pensament”

“El relat té més poder del que sovint creiem. Educativament, avui s’aprofita molt poc”

La narrativa


Tomás Domingo Moralla fotografiat al seu despatx de la UCM.

i a l’ètica tenim un gran laboratori moral en les pel·lícules, en els relats... En aquests productes tenim la vida. Això sí, hem de deixar clar que l’experiència estètica (veure la pel·lícula) sempre ha d’estar acompa-nyada d’una experiència reflexiva (debat, preguntes, etc.).

En el fons l’àmbit acadèmic ha menyspreat una mica aquests productes narratius... Sí. Hem de deixar de pensar que el pro-ducte narratiu és per als extraescolars, per superar les últimes hores de diven-dres, per entretenir els més petits... El pro-ducte narratiu no és un complement. Si el narratiu funciona a la societat –el veiem en les noves tecnologies–, doncs per què nosaltres –filòsofs, pedagogs– no recollim aquest repte per formar? De fet, al segle XX no hi ha hagut eina més educadora que el cinema. I si vas encara més lluny, Plató, en la seva època, ja explicava històries i

mites [El Mite de la caverna]. De fet, el grec no utilitzava el mite per explicar un pensa-ment construït, sinó el mite –igual que el cinema després– era pensament narratiu.

De vegades no som conscients del poder que la narració té en nosaltres. Els contes en serien un exemple, no?

“El relat és molt poderós perquè dona sentit i l’home és un ésser que necessita sentit”

“si allò narratiu funciona a la societat, per què pedagogs i filòsofs no ho usem per formar?”

tomás Domingo Moratalla (http://domin-

gomoratalla.blogspot.com.es) és doctor

en filosofia, professor de filosofia Moral

del Depatament de filosofia del Dret,

Moral i Política de la facultat de filosofia

de la Universidad complutense de Madrid

i professor col·laborador d’antropologia

filosòfica a la UneD. observant la seva

obra publicada es descobreixen les seves

dues grans passions: la figura i el pensa-

ment del filòsof i antropòleg francès Paul

ricœur i el cinema. Del primer en flueix la

seva defensa de la narrativa en el pensa-

ment, idea que ha defensat en les seves

darrers publicacions: Bioética y cine. De la

narración a la deliberación (editorial san

Pablo y Universidad Pontificia de comillas,

2011) –una obra molt útil per aquells, edu-

cadors o no, que vulguin consells sobre

com reflexionar entorn del setè art i

necessitin recomanacions de títols sobre

bioètica–; Bioética narrativa (escolar y

Mayo editores, 2013) i El nacionalismo en

el universo del imaginario social. El cuento

de la nación (Diálogo Filosófico 95, 2016),

entre altres.

apassionat delcinema i ricoeur

Disney, per exemple, utilitza la narració com a eina per convèncer, per generar una determinada manera de pensar... L’objectiu és que siguem conscients d’això que ara ja passa sense adonar-nos. També molts polítics a la premsa demanen més narra-ció (argumentació, dades, fets ...) perquè el relat dona sentit i l’home és un ésser que necessita sentit. Per això la formació és absolutament necessària per comprendre aquest sentit, ja que aquest pot anar en una direcció o en una altra. Insisteixo, el relat és molt poderós i n’hem de ser conscients.

si hagués de vincular el narratiu amb valors, la imaginació seria el més impor-tant? Sí, però també la possibilitat de lliber-tat, autonomia, creativitat, innovació... La societat tendeix a que siguem obedients i la imaginació és desobedient. Necessitem plantejaments nous i diferents.

SERGIO RUIZ


La narrativa

tot aquell que segueixi l’actualitat política segur que li sonarà el concepte de relat. Una paraula de moda que tots els analistes, peri-odistes i polítics utilit-

zen per referir-se al punt de vista d’una opció política que acaba imposant-se majoritàriament entre l’opinió pública. Se’n parla, això si, sense saber massa de què es parla.

Per la meva experiència com a consultor en comunicació política amb més de quinze anys de carrera i després d’haver escrit un llibre sobre com construir un relat, aquest no és res més que la voluntat de transmetre un missatge utilitzant l’estructura narrativa. I quan diem un missatge en el fons volem dir la nostra manera de veure les coses.

Però, per què és tant important la nar-rativa en comunicació? Doncs per què des de temps immemorials, la humanitat quan ha volgut transmetre qualsevol fet impor-tant, esdeveniment o canvi a les generaci-ons posteriors, ho ha fet utilitzant l’estruc-tura narrativa simple: inici, nus i desenllaç. Un inici on es posa en antecedents i es con-textualitza l’acció, un nus, que descriu els fets i un desenllaç amb un missatge explí-cit o implícit. I això ens ha quedat al cer-vell, fent que quan utilitzem l’estructura narrativa per transmetre el nostre missatge o visió del món, en primer lloc, és més com-prensible per a tothom –per què ente-nem les parts- en segon lloc, és més fàcil de recordar. I lògicament esdevé més fàcil de transmetre a tercers.

Sempre hem conviscut amb les històries i sempre algú les ha utilitzat per a comu-nicar, però mai com fins ara d’una manera tant metòdica. I no només en política. Però per mi, el relat en política, no és només una història i sobretot no és un discurs. És quel-com més troncal. És explicar què som i què volem a través de la narrativa. És per això, que al parlar de relat parlem de l’estructura narrativa simple, però també parlem de l’es-tructura temporal: d’on venim, on som i cap on anem. Les dues estructures han d’anar lli-gades a l’hora de construir un bon relat polític.

En el “d’on venim” descrivim els mo-ments importants de la trajectòria del pro-tagonista que expliquen com ha arribat al dia d’avui. “On som” és el moment actual. I el “cap on anem” és la visió política del can-didat o governant. Cap on vol portar el país. Si ens hi fixem, és aquest “cap on anem” el missatge que dona sentit al relat polític. I és que bona part de la importància de la uti-lització de la narrativa en política es tracta d’això, de donar sentit allò que fem.

Hi ha una cita de Tom Clancy que sempre m’ajuda a explicar la importància del sentit en la narrativa política: “La dife-rència entre la realitat i la ficció? La ficció sempre té més sentit”. De fet, quan cons-truïm relats, en certa manera estem ficci-onant. Amb fets reals, però ficcionem, per què ordenem el fets en la lògica temporal –fent èmfasi en uns fets i no en uns altres- per tal de donar sentit al nostre relat. Quin sentit li volem donar? El que sorgeix del nostre missatge. És per això que en comuni-cació política, un relat no és res més que la utilització de la narrativa per donar sentit al

nostre missatge. Un sentit lògic. Als Estats Units, les eleccions han deixat

de ser confrontacions de programes electo-rals per convertir-se en una confrontació de relats. Relats personals que expliciten dues visions diferents del país i del món. I que es basen en valors diferents i òbviament, tenen en compte els temes claus de l’elecció. El paradigma de la construcció del relat del candidat és el Partit Republicà. En les darre-res eleccions, el candidat republicà sempre ha tingut un relat que encaixava en el con-text polític del moment, en els temes claus i en els valors de molts votants nord-ameri-cans. Així, John McCain (2008) era un heroi de guerra en un moment en el que els EUA estava immers en dos conflictes, Afganistan i l’Iraq. Mitt Romney (2012) era el gran gestor que havia salvat els Jocs Olímpics d’hivern de Salt Lake City, en un moment de crisi econòmica. I Donald Trump és l’home anti-stablishment en un context de populisme i de malestar contra la política tradicional.

Són només alguns exemples de la impor-tància del relat a la política nord-americana

però sobretot, del que això suposa, ja que la història d’un home, ha de transmetre tot allò que abans feien els partits, el programa i l’equip. Si avui preguntéssim als nord-ame-ricans quina eren les principals propostes dels candidats a la presidència, segur que molt pocs ho recordarien, però tots recor-den el relat de cadascun d’ells.

Això, encara que no ens ho sembli, ho tenim a la cantonada i aviat arribarà per a quedar-se. De fet, encara que electoral-ment no sigui tant evident, ho podem veure en altres moments, més enllà de les elecci-ons. O el conflicte actual entre Catalunya i Espanya, no és una lluita de relats?

— Pau Canaleta

L’autor d’Explica’t amb una història (Ed. UOC) argumenta l’augment de la importància de la narrativa en la política.

EL RELAT EN LA POLÍTIcA

Pau Canaleta és onsultor en comunicació /

paucanaleta.com / @paucanaleta

AEl relat en política és explicar què som i què volem a través de la narrativa

als Estats Units les eleccions han passat a ser una confrontació de relats


bordo aquest text des de la meva experiència amb la narrativa lite-rària com a mediadora de processos sociocul-turals amb poblacions vulnerables. He d’ad-

vertir que no només la narrativa sinó la litera-tura en general és un mecanisme de defensa mitjançant el qual, qui intenta explicar his-tòries, l’usa per explicar els pensaments i els sentiments humans, relacionats amb el con-text on aquests es troben immersos, perquè és l’ésser humà i els seus successos la base principal en què es fonamenta la literatura.

La narrativa ens brinda l’oportunitat de fomentar multiplicitat de valors, per tant, anem a prendre-la com a eix central per escodrinyar més detalladament quines són les característiques més significatives de l’acte o ofici d’explicar relats. Just a partir de l’oralitat neix l’escriptura de relats, qüestió que li devem als nostres llegendaris avant-passats. Explica la història que els éssers humans, sempre han tingut la necessitat de narrar els seus fets, sentiments i problemà-tiques però, també han tingut la necessitat

de construir mons alternatius i fantàstics on sigui possible escapar a les realitats tenebro-ses del dia a dia; llavors a través de la narració de relats és possible crear mons ficticis per reflectir no només el bo, el dolent, el lleig i el bell sinó el fantàstic, l’absurd o l’advers de l’ésser humà. En definitiva, la finalitat és fer-nos reflexionar sobre els possibles valors o antivalors que estan implícits en un relat en ser comparat amb les nostres realitats.

L’oralitat té un paper molt important en la narrativa, ja que el seu origen es remunta al fet d’explicar històries, per tant és consi-derada com un mitjà per on s’ha transmès la memòria dels pobles, de generació rere generació. És així com els contes (mites i llegendes) representen la part simbòlica de la humanitat i permeten donar a conèixer la diversitat de les cultures i alhora reafir-mar als éssers humans els uns en els altres. A Amèrica, com en altres llocs del món, no van tenir durant molt de temps accés a l’escrip-tura, per això l’oralitat era el mitjà pel qual els adults expressaven la saviesa que roma-nia en les seves memòries, heretades d’altres generacions. A l’actualitat els ritus religiosos, càntics i resos formen part dels costums i tra-

dicions de molts pobles, de tal manera la nar-ració és part essencial dels éssers humans.

Però, què aporta la narrativa a la humani-tat? Indubtablement la narrativa intervé de moltes maneres en la vida dels humans, per una banda, una d’elles la catarsi dels lectors o oients cap a la purificació de l’ànima, la des-pulla de tot patiment, i, per altra, l’escriptor també se submergeix en el procés catàrtic en el moment de fer possible el relat. I quan això passa, l’ésser es despulla en tota la seva naturalesa humana, doncs, la narrativa és una reacció davant l’operar d’una realitat, la qual es representa. Una altra fi és oferir refle-xió davant totes les condicions humanes: la vulnerabilitat de l’ésser, la misèria humana, la vida i la mort, el sofriment, la nostra estada en el món, l’opressió, el comporta-ment humà, la pobresa, així mateix, la trans-formació del pensament; determina pren-dre posicions davant les condicions socials, polítiques, econòmiques i culturals. La nar-rativa també possibilita treballar la succes-sió de valors humans: la tolerància, l’amor, l’amistat, la solidaritat..., a més de sensibilit-

zar cap al proïsme. Ensenya, dóna sanitat i pau interior. Són múltiples els valors que ofe-reix la narrativa. Fins i tot es pot homenat-jar a través d’aquesta per rescabalar i reco-nèixer-nos; d’una altra manera possibilita denunciar les injustícies i resocialitzar a per-sones que han perdut la seva llibertat. I per descomptat és un mitjà per fer la catarsi, cap a la recerca del perdó i donar sanitat a l’ànima. El do de la narrativa és tan poderós que si es fes servir com exercici quotidià per ensenyar a nens i joves, bé de manera escrita o mitjançant l’oralitat, el món seria un altre i les nostres formes de vida i contextos can-viarien.

— Zoraya Varela

La construcció de relats és una bona eina per denunciar injustícies, demanar perdó i construir cultura de pau.

LA NARRATIvA, UN vALOR HUMà

Zoraya Varela és especialista en Cultura de pau

i cohesió social

Asi el do de la narrativa es fes servir per ensenyar a nens i joves, el món seria un altre i la vida canviaria

El relat és un mitjà per denunciar injustícies, fer catarsi cap a la recerca del perdó i sanar l’ànima


La narrativa

a uns anys vaig començar a impartir seminaris amb l’objectiu de posar aten-ció, consciència i reflexió a la manera en què narrem el nostre dia a dia, cosa que, sense ser-ne conscients,

diu molt de nosaltres mateixos. Aquesta pro-posta de treball la vaig anomenar Narrativa Terapèutica. Haig de reconèixer que no sé si ha estat el nom més encertat, perquè genera molta confusió amb la Teràpia Narrativa, de la qual bec i m’inspiro en alguns aspectes per donar forma a aquest tipus de treball.

Però la creació del nom té una lògica oculta. Crec sincerament que hi ha una nar-rativa que ens porta a l’experiència de la nostra vida i per tant ens ubica en el món, fa que ens puguem reconèixer, i dona un sentit profund al fet d’estar vius. Aquesta narrativa no és fixa, sinó contínua, i per tant demana que mirem la vida d’una forma no concre-titzada, cosa que xoca frontalment amb una mirada excessivament racional que busca l’explicació de tot, amb la idea (als meus ulls equivocada) que tot té un perquè.

L’antropòleg Gregory Bateson ja deia que “el món, no podrà ser ordenat”, i aquesta és una rendició que a la nostra cul-tura, immersa en el mite tecno-científic, li costa en algun aspecte interioritzar. És d’aquesta ceguesa que sorgeixen moviments com el “cientifista”, que no fa cap favor a la ciència, i que nega la mirada del món amb altres ulls que no siguin mitjançant el pen-sament racional, occidental i demostrable. En canvi, quan podem recuperar la nostra essència narradora que fa milers d’anys que

ha donat veu als somnis, ferides, passions i misteris de l’ésser humà, recuperem aquest do meravellós que ens permet la metaforit-zació del món. El teòleg Sam Keen diu que som éssers “biomítics” –“seres narrativos”, deia Eduardo Galeano–; és a dir, des de fa milers d’anys hem necessitat mites, ritus, històries, poemes i metàfores per donar sentit profund a l’existència humana, i per establir relació amb el misteri. No parlo des d’una mirada religiosa, sinó de la humilitat de rendir-nos davant del misteri humà, tema que apareix contínuament en totes les mito-logies antigues del món.

Dit de forma concisa: crec que hi ha una narrativa personal que ens porta a la vida, i una altra que ens en separa. Per tant, donat que etimològicament “terapeuta” era aquell que cuidava, sigui a través de la medicina o el servei, el nom del treball és perquè hi ha una narrativa personal que ens cuida i una que ens fa mal. Així doncs, des de la nostra naturalesa narrativa-mitològica proposo un treball basat en l’exploració de l’extensió narrativa de tres grans identitats que con-formen la travessia vital.

La primera és la identitat biogràfica. És a dir, de quina manera hem construït la nostra vida quan la mirem com si fos material lite-rari. Les ferides infantils, les pèrdues, els amors, les vocacions, l’atzar i el destí confor-maran tota una sèrie d’experiències inter-nes que donaran sentit a un mite propi des del qual mirarem el món contínuament. Si no posem consciència en aquest aspecte, el mite queda ocult, tapat, i no ens adonem de com convertim en un automatisme meca-nismes interns d’evitació per defugir el con-

tacte amb nosaltres mateixos, o senzillament per explorar altres dimensions humanes més enllà del que ens expliquem.

Sempre, darrera de les nostres històries hi ha emocions no expressades. Han quedat congelades i hem narrat la vida per sobre d’elles. Això que tant ens pot ajudar en un

moment determinat, és un veritable pro-blema si s’enquista i queda de forma fixada. Com diu el psicòleg i doctor en filosofia Stephen Gilligan, prenem un compromís lingüístic, en comptes d’un compromís amb la pròpia experiència interna.

Com anècdota inspiradora, la que s’ex-plica de la mort de Balzac: quan jeia mori-bund al llit va demanar que cridessin al doctor Bianchon. Tothom va buscar aquest doctor per tota la ciutat, però ningú sabia qui era. En realitat Bianchon és un perso-natge de la novel·la La comèdia humana, obra del mateix Balzac. És a dir, a les portes de la mort, Balzac només confiava en un dels personatges del seu imaginari. Aquest és un mecanisme humà quan tenim ferides impor-

— Jordi Amenós

Aquesta tècnica és una feina d’exploració, de creixement i d’autoreflexió perquè la persona trobi força, pugui tancar alguna ferida o enfoqui la seva vida més en sintonia amb els seus desitjos.

LA NARRATIvA TERAPÈUTIcA

FCrec que hi ha una narrativa personal que ens porta a la vida, i una altra que ens en separa

allò que expliquen tots els mites i les històries del món –independentment de la cultura o època– és el mateix


Jordi amenós és terapeuta i formador

en sistèmica i creativitat

som molt més que les nostres històries, i necessitem els ulls dels altres per descobrir-ho

només aquell que es desfà de la fidelitat a la seva pròpia narrativa, pot obrir el cor a l’ombra de l’ésser humà

tants: li donem la categoria de veritat a les nostres pròpies històries, i ens en fiem més que d’allò que ha quedat a la nostra ombra, el que no podem veure, expressar o sentir. I el risc és configurar la nostra identitat al vol-tant d’aquestes narratives fixes, que ens allu-nyen del transitar i del continu moviment que implica estar viu.

iDEnTiTaT faMiLiar

L’altra identitat és la familiar. Amb la Nar-rativa Terapèutica investiguem molt la mitologia familiar: hi ha famílies on els diners es viuen com un perill, o s’han de guardar, o s’han d’ensenyar. Hi ha famí-lies on el sexe s’aplaudeix, en d’altres és un tabú. Hi ha famílies on la religió marca el destí dels seus membres, en d’altres és l’enemic. Igual passa amb la política, la manera d’estimar, les vocacions... ‘intro-jectem’ idees de la família, seguim man-dats apresos a casa, participem en les nos-tres profunditats de mitologies familiars que ens afecten i ens mouen.

Com a mamífers i gregaris que som els humans, busquem com pertànyer al grup, i moltes vegades, davant la impossibilitat d’es-timar d’una forma sana i alliberadora, esti-mem la família de forma cega i ferida a través de la lleialtat a aquestes mitologies. Joseph Campbell deia que “definir la vida et lliga amb el passat”: quan tenim històries –per-sonals o familiars– molt rígides, que treuen i neguen aspectes i matisos de la persona, sense voler-ho, acabem dirigint la nostra atenció interna cap al passat, en comptes de mirar cap a possibles futurs. Perdem alesho-res allò que el psicòleg australià John Wins-

lawe defensa: la capacitat de ser “multi-his-toriats” per poder saber qui som.

I en la tercera identitat, que és molt més silenciosa, acompanyem a la persona a que descobreixi qui és, més enllà de la seva identitat individual. Són molts els mitò-legs, filòsofs i pensadors que han estudiat les estructures profundes arquetípiques en tots els mites. Campbell va crear la teoria del “monomite”. És a dir, allò que expli-quen els mites i les històries del món –inde-pendentment de la cultura o l’època– és el mateix. Hi ha una dimensió comuna en el fons de tot ésser humà: fa milers d’anys que busquem la manera d’estimar, de superar la por, la malaltia, el vertigen davant la mort, l’absència, l’entrega a la comunitat, la voca-ció, l’art... El dolor d’una mare israeliana davant de la pèrdua d’un fill en un atemp-tat és el mateix dolor d’una mare palestina quan perd el seu fill pel tret d’un soldat. En allò profund, més enllà del joc d’identitats narratives que hem creat per la nostra cul-tura, tenim un espai comú que, a través de la metaforització del món, podem veure i cuidar. Un espai que ens uneix amb mili-ons de persones d’altres èpoques o cultures. Per això ens emocionem amb contes antics o amb música llunyana.

Així doncs, el treball amb la Narra-tiva Terapèutica és una feina d’exploració, de creixement i d’autoreflexió amb la idea que la persona trobi força, pugui tancar alguna ferida o s’enfoqui a la vida més en sintonia amb els desitjos i anhels si la vida ho permet. Aquest treball es fa a través de seminaris, exercicis, experiències i dinàmi-ques de grup. Som molt més que les nostres

històries, i necessitem els ulls dels altres per descobrir-ho. Com deia Carl Jung, la pre-gunta més important per a un adult és: en quin mite estic ficat? I quan podem recu-perar la dimensió metafòrica, i ens podem narrar de moltes maneres, quan superem el vertigen de definir-nos de formes tan con-cises, i quan establim diàlegs de compren-

sió o artístics amb el que batega en el nostre inconscient, potser, si tot va bé, ens allibe-rem del pes de sostenir la nostra identitat en una història, i passem a ser algú més viu, més humà i amb el cor més obert. Citant de nou a Campbell, la tria, deia, és “obrir el cor, o empetitir el món”. I només aquell que es desfà de les seves fidelitats tan grans a la seva pròpia narrativa, pot obrir el cor a tot allò que s’amaga dins de l’ombra de l’ésser humà; mitològicament parlant: un lloc fosc amb estranys guardians al llindar, però ple de tresors bonics que són allà, esperant, amb humilitat i valentia, que els anem a buscar.


La narrativa

om les històries que expli-quem. Així de contundent és el teòric de la comuni-cació Georges Gerbner per resumir la seva “teoria del cultiu”, una de les teo-ries sobre els efectes que

els mitjans de comunicació tenen sobre nosaltres que més vigència manté en l’ac-tualitat. Segons Gerbner, aquests efectes no són immediats, com es creia a inicis de segle, sinó que són a llarg termini. Els missatges subjacents en les històries que ens expliquen des del cinema, la televi-sió o la ràdio (i ara, per extensió, a Inter-net) modelen a la llarga les nostres creen-ces i ideologies: el que Gerbner anomena “el cultiu”.

La narrativa s’ha emprat històrica-ment per transmetre els valors i creen-ces d’un poble: la cultura. Les històries, primer de tradició oral, explicaven què estava bé i què estava malament. Amb l’ar-ribada de la comunicació de masses, són els mitjans de comunicació els que realit-zen aquest paper de “cohesió social” que alhora implica una unificació de la manera de veure el món.

Gerbner anomena mainstream a la ideo-logia imperant en els mitjans, que, segons ell, no depèn de veure un mitjà o altre concretament, sinó a les hores d’exposi-ció a aquests mitjans. A més hores consu-mint mitjans, més profundament assumim el mainstream (la ideologia imperant).

Tot el que no hem conegut per experi-ència directa (que és la gran majoria d’allò que coneixem) ho coneixem a través de

les històries. Així doncs, els mitjans són un intermediari entre nosaltres i la reali-tat, i en la pròpia articulació d’aquest relat ens influeixen en la nostra percepció. En el que existeix, en el que no existeix, en el que és important, en el que està bé, en el que està malament.

L’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi ho explica molt bé quan parla del perill d’una “història única”. La que, segons ella, tenim d’Àfrica. Explica l’anècdota de quan va anar a estudiar als Estats Units: com de sorpresa va estar la seva companya d’habitació pel fet que ella escoltés Mariah Carey i no “música tribal”, com el seu professor de litera-tura li va dir que els seus personatges no eren “autènticament africans” (ella con-fessa que no sabia què significava “autèn-ticament africà”; de fet, no sabia què sig-nificava “africà”, ja que la seva Nigèria natal té poc a veure amb Etiòpia o Líbia). Explica, en definitiva, com l’única histò-ria que havia arribat d’Àfrica (una histò-ria de guerra fratricida, pobresa i misèria) a través dels diferents relats havia mode-lat la concepció que tenien d’Àfrica aque-lles persones que mai l’havien trepitjada. En canvi, ella tenia una visió molt més rica d’Àmèrica, ja que són moltes les històries que els mitjans ens han explicat sobre els Estats Units: històries d’assassins en sèrie, però també històries de grangers a Wis-consin, de brokers de borsa a New York, d’amors en cafeteries a Philadelphia, d’es-trelles de cine a Los Angeles, de músics de Nova Orleans.

Les històries úniques arriben a tots

els àmbits. Les històries sobre els homes, per exemple, inunden les nostres panta-lles. Les dones s’han mantingut en aquesta “història única”: som mares patidores, som amants fervents, som fins i tot la maledic-ció d’alguns homes. En el món del cinema i la ficció audiovisual s’està produint un canvi, lent (massa lent) però ferm: des de fa pocs anys (i no sense moltíssima polè-mica, cosa que demostra que les històries que expliquem importen) les dones som guerreres, som hackers, som científiques. No explicar una única història sobre les dones, visibilitzar-les en diferents àmbits és el millor que es pot fer per assolir una igualtat real.

En principi, Internet i el món digital semblava que havien de canviar el con-cepte de mainstream. Ja no hi ha una his-tòria única, perquè hi ha milions de veus explicant les seves pròpies històries a la xarxa. És així realment? En part.

Sí, Internet ha aportat la possibilitat real de donar veu a les històries que no tenien veu, milions de relats que fan del

món un lloc més complex, més ric, més divers, tal i com és l’essència humana. Ara bé, en un món de milions de relats cal un ordre perquè aquestes històries es puguin trobar, assumir, prioritzar. Google s’ha erigit com el nou mainstream: “Si no ets a Google no existeixes”, així que si la teva història no és a Google tampoc existeix. Proveu-ho. Busqueu a Google Imatges una paraula carregada de valors i creences com és “família”. Hi trobareu un home, una dona, i dos fills (un nen i una nena). Aquesta és la família mainstream per a Google. Tots sabem que és veritat, aquesta família, però que no és l’única veritat.

— Aina Fernàndez

Les històries orals ens explicaven què estava bé i què estava malament, però què passa ara amb la comunicació de masses?

NO NOMéSUNA HISTÒRIA

a. fernàndez és experta en tecnologia, educa-

ció i comunicació digital a Tecnocampus (UPf)

S internet ha aportat la possibilitat real de donar veu a les històries que no tenien veu

Les dones s’han mantingut en la “història única”: som mares patidores, som amants fervents...


Eulàlia Puigderrajols és mestra

Deixa’t perdre —Eulàlia Puigderrajols

A LA vORA DEL fOcSom per la capacitat que tenim d’expli-car-nos, de crear històries... Molt abans que s’inventés l’escriptura, fou la narració la que va destriar el gènere humà de les altres espè-cies. Sense discurs no hi ha història i aquesta neix quan d’una generació a altre anem pas-sant-nos el testimoni. Les sardanes de la mare bressolant els ger-mans petits. Més tard, l’avi Australiano amb les seves aventures en terres llunyanes; dia rere dia anava confegint en el meu imagi-nari un llibre amb les seves vivències. Ara, jo sovint faig el mateix amb les nétes, perquè aquell llibre que vaig heretar creixi dia a dia. La mare sempre ha parlat de com era la

vida de pagès a Palautordera en els anys de la guerra i el pare de la gana que es passava. L’oncle Anton ens entretenia amb les seves converses sobre la Casa del Poble i la instruc-ció que feia la seva muller, la tia Cinta. Vivèn-cies, que com un conte, i amb la maduresa dels anys, ens han fet créixer.

Vam entrar al món de la paraula llegida els estius a Sant Celoni on la mare Fran-cesca de Terrassa ens va obrir els ulls a la literatura catalana amb Folch i Torres i al batxillerat la professora Landino va acos-tar-nos als clàssics i la Lolita Solà al món dels viatges. Les llibreries de vell sempre m’han atret. En una vaig conèixer al llibre-

ter, un home gran que es feia dir Fevicor, un gran conversador i durant un temps va regalar-me moltes històries, anècdotes i vivències. Quina sort!

Com n’estic d’agraïda a tots els que durant tots aquests anys m’han cultivat amb les seves narracions. En part, sóc gràcies a ells, perquè ens forgem d’allò que hem viscut, hem escol-tat, hem llegit. La tradició oral és important perquè el gest, la mirada, el to, el lloc ves-teixen el contingut. No desmereixo el que deixem escrit -què seria de nosaltres sense la Pedra de Rosseta-, però... que boniques són les històries a la vora del foc!

OLLER, LA NARRATIvA cOM A DENUNcIA

Els recordatoris d’efemèrides que es publiquen en els diaris em fan notar que el passat 10 d’agost va fer cent setanta un anys que va néixer Narcís Oller i Mora-gas (Valls, 1846- Barcelona, 1930), consi-derat per a molts com el pare de la narra-tiva catalana contemporània.

Advocat i procurador dels tribunals va començar a escriure en castellà. Però ja en català, va desenvolupar la seva lite-ratura més característica, concretada en La febre d’Or –la seva novel·la més cone-guda–, obra publicada en tres volums, des de 1890 a 1892. En el marc històric de la Restauració Borbònica, els anys de la denominada “febre d’or” –d’aquí el títol del llibre– es van caracteritzar per l’em-penta econòmica de la producció de vi a Catalunya, l’inici de l’ explotació del ferro al nord de la península i la recuperació de

la indústria tèxtil, pròpia del nostre país. A l’obra en qüestió, Oller denuncia

l’obsessió pel diner, l’enriquiment fàcil, l’especulació econòmica de la figura del nou ric a partir de la vida d’un menestral, que deixa l’ofici de fuster per esdevenir un ric burgès, gràcies a l’astúcia que exhibeix en les seves maniobres. Tanmateix, des-prés d’un llarg període de conspiracions, escàndols i contradiccions, el protagonista de l’obra cau arruïnat, mig ximple.

Lliçons d’aleshores i de sempre, situa-des en un escenari comparables al d’avui, massa sovint immersos en els jocs bruts, en les absurdes competències i en les opera-cions corruptes. La narrativa d’Oller (Pilar Prim, La bogeria, La papallona, L’Escanyapo-bres...), des d’una obra amb fons històric, ajuda a explicar la realitat viscuda per les persones de la seva època, incidint en les causes i en les conseqüències d’unes situa-cions realment insostenibles.

Amb escriptors com ell i del seu temps –autors del realisme i del naturalisme– la literatura imaginativa, elucubrativa i més aviat fantasiosa deixava de tenir sentit per a convertir-se en un element de denún-cia d’unes formes d’actuar massa sovint allunyades dels valors ètics necessaris i imprescindibles per a construir un món més just, una societat més equilibrada i una persona més feliç.

L’autor de La febre d’or, fa més de cent anys, ja va denunciar la corrupció i les bombolles econòmiques.

Història —Ramon Salicrú

ramon salicrú és historiador‘sortida del ball’ de romà ribera.

WIKIPEDIA

Setembre de 2017

Quan la desolada pluja d’hiverntecleja els vidres i encomana grisor,en l’estança de llar de foc encesacàlidament reposo entre coixins

amb un llibre per tota companyia.Absort en la lectura, aixeco el ullsno per mirar res concret, vull fixarun pensament que se m’esmunyiriai em plau assaborir-lo lentament.

Com us diria per què estimo els llibres?Hi trobo una altra vida paral·lela

a la que visc, creada amb bona ploma.M’he fet amic dels herois i els seus fets,

m’han solaçat amb el risc d’aventures,m’han instruït amb tractats de ciència,m’han il·lustrat amb nobles volums d’art,

m’han sadollat al màxim l’esperitamb pulcres edicions de poesia.

Ara que veig que els dies se m’acabeni els llibres senyoregen casa meva,¿quin altre bell caprici m’escauria

que el d’acabar amb un llibre entre les mans?

26 Monogràfic

Heu sentit l’eslogan del “para estar informa-dos” d’una certa ràdio? Assimilen la infor-mació a dir les coses tal com són, a la narra-ció objectiva del que passa. Autopublicitat simplista? Mala fe moral? Cert que mal es pot fer una promoció amb la bandera del grogisme informatiu i la postveritat, però al simplisme li escau el “no ho saben, però ho fan” de Lenin (un altre amb la veri-tat patentada!). L’eslògan dona a entendre que la informació d’aquesta ràdio “copa” el món. Tanmateix, les narratives palesen allò de “tants caps, tants barrets” i censuren allò políticament incorrecte: mireu la polí-tica del nostre país, les cues a l’aeroport d’El Prat, o l’anatema per masclista (sense estu-diar les raons) d’una anàlisi sobre la desigual presència d’homes i dones a Google i àmbits TIC. Són narratives que es basen en valors i referències tan dispars que ens porten a rea-litats diferents.

Sobre la mala fe moral és clàssica la doble denuncia marxista del capitalisme: explota-ció de l’humà per l’humà (uns pocs s’apro-pien del treball de molts) i una narrativa falsa de la realitat obrera que obre pas a una consciència alienada (amb ideologia i valors burgesos); aquesta narrativa fa que els sindi-

cats només aspirin a millores econòmiques (i no pas a canviar el sistema). Gramsci deno-mina “manufactura del consentiment” l’in-tercanvi amb què partits polítics i sindicats guanyen concessions de l’Estat burgés (peix al cove), mentre s’empassen l’hegemonia d’idees i creences legitimadores del sistema (i les seves institucions i cultura). Per sor-tir-se’n, cal desconnectar-se d’idees i valors descomptats com a normals, i pensar dife-rent des d’una altra narrativa que doni legi-timitat a una altra societat.

El simplisme de la narració objectiva el tracta Walter Fischer contraposant para-digma narratiu i paradigma del món racio-nal. El model o paradigma del món racional veu l’humà com a ésser racional, decidint amb arguments coherents i processos for-mals de raonament, sobre un cosmos lògic transparent. En canvi, Fischer afirma que l’humà elabora narratives vitals des dels seus valors, història, i cultura; la seva racionali-tat és només percepció de versemblança en la narrativa personal (i suposició d’errors en les altres). Com fer possible una meta-nar-rativa superadora? De moment, denunciem els simplismes i les males fes.

filosofia —Albert Botta

NARRATIvA DE LA INfORMAcIó

La deontologia dels creadors d’opinió ha de reflectir al màxim els fets i evitar la pretensió simplista de l’objectivitat.

albert Botta és professor de filosofia i ètica

El racó poètic —Albert Pera

LITERATURA

La narrativa

albert Pera és poeta

Valors

“Els instigadors del Terror blanc van revertir les polítiques més progressistes d’aquest ésser que la història ens dibuixa com a terrorífic”

Maximilian Robespierre, un dels personat-ges més coneguts de la Revolució francesa, té mala fama. Anomenat, pels seus partida-ris, “l’incorruptible”, per no deixar-se enre-dar mai pels cants de sirena de la part més interessada de la política i per la fidelitat als principis revolucionaris, ha passat a la his-tòria amb sobrenoms com ara “el boig”, “el tirà”, “el monstre”, “el fanàtic”, “el narci-sista”, “el delirant”, “el sanguinari” o “el paranoic”. Aquests dies estivals, he repas-sat algunes de les seves biografies: les que el deixen com un drap brut, que són la majo-ria; i les que el reivindiquen, que tenen un aire underground. A mi, aquest polític i filò-sof sempre m’havia caigut simpàtic, ni que fos perquè de nen em seduïa la fonètica del seu nom, perquè compartim dia i mes de naixement, i perquè, en veure a l’escola una peli sobre la Revolució, em va impressionar el conflicte moral que va viure Robespierre davant de la detenció i mort del seu amic Danton, qui dona nom al film.

Els detractors de Robespierre no li per-donen que encapçalés l’època del Terror roig (setembre de 1793 a la primavera següent), en la qual van ser guillotinats 1.366 “contra-revolucionaris”, inclòs Danton, líder mode-rat del partit de Robespierre. Paradoxal-ment, els qui van acabar amb aquest primer Terror van instaurar després el Terror blanc que, durant el “llarg Termidor” del consti-tucionalisme antidemocràtic –com ho ano-mena Gerardo Pisarello–, va assassinar cen-tenars de milers de “revolucionaris”. Només en la repressió de la Comuna de París, en una setmana es van executar 23.000 insur-gents, encara que Louise Michel, poetessa anarquista i membre de la Comuna, parla de cent mil morts efectius. Els instigadors del Terror blanc van ser els mateixos que, no contents amb l’execució de Robespierre el

28 de juliol de 1794, van revertir les políti-ques més progressistes d’aquest ésser que la història dibuixa com a terrorífic: la declara-ció dels Drets de l’Home, l’abolició de l’es-clavitud, la fiscalitat progressiva, l’educació obligatòria, el sufragi universal i el dret de tot ciutadà a estar alimentat.

En efecte, en els seus Discursos davant de l’Assemblea francesa entre 1789 i 1793, ente-nem bé allò que els seus oponents detestaven de l’incorruptible: “Tots els homes han nascut i romanen lliures i iguals en drets”; “Des del moment que en un dels vostres decrets pro-nuncieu la paraula esclau, haureu pronunciat el vostre propi deshonor i l’enfonsament de la vostra Constitució”; “Demano a l’Assemblea que declari que els homes lliures de color tenen els mateixos drets que els ciutadans actius”; “Els ciutadans, les rendes dels quals no excedeixin el que precisen per a la seva subsistència, han d’estar exempts de contri-buir a les despeses públiques; els altres han d’aportar progressivament, segons la magni-tud de les seves fortunes”; “Els homes de tots els països són germans i els diferents pobles han d’ajudar-se mútuament segons les seves possibilitats”; “Quin és el primer objectiu de la societat? Mantenir els drets imprescripti-bles de l’home. Quin és el primer d’aquests drets? El dret a subsistir”; “Tota especulació mercantil que es fa a expenses de la vida del meu semblant no és un negoci, és un robatori i un fratricidi”.

Sí, Robespierre és culpable (no me n’amago) de voler salvar la revolució in extremis amb la “violència divina” del Terror, com ho anomena el filòsof de moda Slavoj Žižek. Els seus inquisidors, en canvi, són responsables d’esclafar, no importa amb quin nivell de vio-lència i sempre que han pogut, la noble lluita a favor d’un món més lliure, igual i fratern.

SalvarRobespierre

27

Estat de flux — Àngel Puyol

PENSAMENTS

àngel Puyol és professor de filosofia de la UaB

foto: pinterest

Setembre de 201728 PensaMents

i la Lex Rhodia de iactu (un grup de lleis de l’any 475 a.C sobre les mercaderies que es llencen des d’una embarcació i que es con-sidera el primer codi marítim de la histò-ria).

En el Llibre del Mar es va estipular pràc-ticament tot el que podia passar dins el comerç marítim, des de pagaments, pro-blema amb la mercaderia en cas de mal temps o caigudes al mar, reglamentació

d’averies, permisos per navegar, regles sobre abordatges, drets de pilot o del capità, tracte amb els mariners, drets de ports o com elaborar sentències, entre molts altres temes. I, a l’annex, incloïa les Ordinacions sobre assegurances marítimes de Barcelona de 1435, allò que avui anomena-ríem les Normes de Policia del Port i les aigües litorals.

El Llibre del consolat del Mar va regir durant sis segles el comerç a la Mediter-

es del segle XIII la pre-sència catalana a la Mediterrània a través dels denominats Con-solats de Mar –organis-mes que tractaven les

qüestions marítimes i comercials– era molt important. En aquell moment, diverses rutes comercials partien de Barcelona fins a diver-sos ports de la Mediterrània, l’Àfrica i l’At-làntic. Fins aleshores, l’activitat quotidiana a la mar es regulava a través d’usos i costums heretats d’antigues civilitzacions: fenícia, grega i romana. I al no existir una llei única establerta, la diversitat de codis i tradicions sovint era motiu d’enfrontaments i conflictes.

Això, però, va canviar a partir de l’any 1320 amb la publicació a Barcelona i en català del Llibre del consolat de Mar, un compendi de lleis de dret marítim. Aquest volum va ser la primera obra que va reco-pilar les lleis marítimes disperses dels drets romà, grec, bizantí, rodi, italià, francès i castellà, juntament amb els costums més tradicionals. De totes elles, però, van fer servir com a base principal les costums de la Mar (col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada a Catalunya per un autor desconegut entre el 1260 i el 1270)

a inicis del segle XX un tribunal dels EUa encara va negar una acció per no estar fundada en el Consolat

La llei del mar

Maria Coll és historiadora i periodista

Històries amb valor —Maria Coll

D rània (1260-1829). El seu domini només va acabar quan França va redactar l’Or-donnance de la Marine el 1681. Malgrat que amb els Decrets de Nova Planta (1707-1716) van ser suprimits tots els Conso-lats de Mar a la Corona d’Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona, el Llibre del conso-lat de Mar va ser vigent aquí fins al 1829, quan va ser substituït pel codi de comerç espanyol, inspirat en la legislació francesa. Degut a la seva hegemonia el volum va ser traduït a diverses llengües com el castellà, el francès, l’italià, l’alemany, el neerlandès i l’an-glès, entre altres. Tots els manuscrits conser-vats actualment són en català; el més antic és el de Mallorca (dit de Sant Pere), escrit a la darreria del segle XIV.

Malgrat la seva anul·lació, els seus codis encara van cuejar durant anys. Per exemple, a principis del segle XX un tribunal nord-americà va negar una acció per no estar fun-dada en el Consolat de Mar, i el 1937 el tri-bunal d’apel·lació d’Alexandria va citar un capítol del llibre per dictar una sentencia. Per tot això, el llibre del Consolat cal consi-derar-lo, doncs, una gran aportació catalana a la mediació, a la pacificació marítima, i al dret internacional.

El Llibre del Consolat de Mar, publicat a Barcelona el 1320, va ser la base de la legislació marítima actual i va evitar diversos conflictes.

raÚl Campuzano

Valors PensaMents 29

• Utilització de materials de construcció

naturals, saludables, de proximitat, reuti-

litzables, respectuosos amb el medi.

• Regulació de les condicions de calor i

humitat interiors de l’edifici.

• Minimització del consum d’energia i

aigua potable.

• Creació d’espais interiors harmònics,

amb dimensions, proporcions i formes

constructives útils i ergonòmiques.

• Agrupament sostenible de les edificaci-

ons, integrades al paisatge.

Principis bàsics:

L’altra Cara de la Ciència és una secció escrita

per Pol Bartrès, aina fernàndez i núria radó

Ecoarquitectura i bioconstrucció

mb el propòsit primi-geni de ser un resguard davant les inclemèn-cies del temps i els éssers intrusos, les edificacions humanes, inicialment

cabanes que van prendre el relleu a coves i abrics rocosos, han acompanyat l’ésser humà al llarg de la història, diversificant-se i evolucionant com un element més d’ex-pressió cultural i reflex de la nostra orga-nització social.

La vida humana, col·lectiva o familiar, nòmada o sedentària, s’ha desenvolupat des de l’antigor arreu del planeta a l’em-para de construccions erigides a partir de la concurrència de bagatge cultural, coneixements tècnics i recursos disponi-bles; succeint-se així una infinitat d’ha-bitatges i equipaments, edificats amb diferents propòsits: l’allotjament, l’em-magatzematge, el culte religiós, l’oci... Les societats s’han estructurat a partir de l’agrupació de tot aquest seguit d’edifica-cions. Dels poblats del neolític a les actuals metròpolis, passant per aldees, urbs roma-nes, etc.; els éssers humans hem realitzat les construccions les unes a prop de les altres per afavorir la nostra interrelació i la man-comunitat de serveis. Però, hem construït sempre amb seny? Ho fem avui en dia?

Accentuades pel comerç global i la millora del transport i empeses per un mercat poderós i d’expansió desfermada, les tècniques constructives modernes han propiciat posar al centre de l’edificació el factor econòmic i patrimonial, en detri-ment de l’humà. Amb tot, confrontada amb aquesta realitat, s’obre pas un nova cul-tura arquitectònica i urbanística: l’ecoar-quitectura i la bioconstrucció. L’ecoarqui-tectura o arquitectura sostenible, promou

un canvi de paradigma constructiu, en pro d’una edificació sostenible, saludable i assequible econòmicament, que es pre-ocupa per la relació entre els edificis, el medi ambient i les persones que hi viuen i treballen. La bioconstrucció o construc-ció biològica és l’edificació aplicada que

es fonamenta no només en criteris econò-mics i tècnics sinó en una concepció eco-lògica de l’hàbitat i l’entorn humans, amb tecnologies que contemplen tant criteris de salut com criteris basats en la sosteni-bilitat dels recursos i el respecte pel medi.

Aquest nou enfocament fa especial èmfasi en els materials utilitzats; materi-als naturals i lliures de tòxics, que prete-nen contribuir a millorar l’ambient interior de l’edificació, reduint l’impacte ambien-tal i minimitzant els residus al final de la seva vida útil, al ser reciclats, reutilitzats o bé reintroduïts al cicle natural. Construir amb terra crua i palla; estructures de fusta i canya; aïllaments de llana, suro, cel·lulosa i cotó; arrebossats de calç i argila; pintu-res i acabats naturals amb terres, ocres,

L’altra cara de la ciència — Pol Bartrès

Construir amb terra crua i palla, no són pas pràctiques ancestrals, sinó tècniques constructives eficients

A

Aquest nou enfocament de la construcció demostra que la tècnica per una urbanització més sostenible està a les nostres mans.

Bioconstrucció feta de palla.

resines i olis; no són pas pràctiques ances-trals o preindustrialitzades, sinó tècniques constructives avançades i eficients al nostre abast. Construïm a partir del bagatge cul-tural, coneixements tècnics i recursos que disposem; però fer-ho de manera eficient i sostenible és, com sempre, a les nostres mans.

Per saber-ne més: MARTÍNEZ,

Ángel. Bioconstrucción.

Ediciones i. 2015.

gerd altmann


ramon Bassas escriu a ramonbassas.cat /

@ramonbassas

a.Pou és llicenciat en filosofia i membre de

Termitas y Elefantes / @termitaelefante

Hi ha espais transversals?

olta gent de la meva edat vam conèi-xer persones que no eren dels nos-tres barris gràcies a l’Església. I des

d’aleshores, amb alguns, hem conservat l’amistat. Bé perquè les respectives parrò-quies organitzaven trobades conjuntes de catequesi, bé, perquè ens vam trobar als mateixos moviments. Una entitat mataro-nina amb l’adjectiu “catòlic” és, per mi, el millor exemple vivent de convivència intergeneracional: des de ben petits a ben grans tenen possibilitats molt atractives al seu abast, especialment la teatral. Abans, quan hi havia pocs centres de secundà-ria, em sembla la barreja de procedències també era a l’ordre del dia, fenomen que també passa, m’han dit, en alguns clubs de futbol de base.

En la generació anterior, coinci-dint amb l’arribada de milers de perso-nes per atendre l’increment de la produc-ció industrial desarrollista a la meva ciutat, i també segons com, hi havia treballadors autòctons i immigrats a les fàbriques. I Caritas, per exemple, fundada aleshores, era una resposta que també unia els uns i els altres per atendre les noves bosses de pobresa i precarietat que també hi havia. No sense problemes, és clar.

Fins fa aproximadament deu anys, en l’àmbit de la política, el partit que treia més vots en uns districtes era immediatament el segon en els que perdia, i viceversa. El mul-tipartidisme actual revela, en canvi, que els partits que guanyen en uns districtes són reduïts a la mínima expressió on en guanya un altre, i viceversa. És aquesta última dada

la que em va fer preguntar, fa poc, si la crisi de les institucions “d’acollida” (Duch) o “de mediació” (Bauman), i molt especial-ment l’Església, no estaria –entre d’altres coses– deixant sense espais transversals, de coneixement i interacció mútua, els diferents “estrats” que conviuen a les nos-tres ciutats, al nostre país.

Contra el que molts pensaven, l’in-crement de les xarxes socials sembla que potenciï les endogàmies: només faig amics entre els que pensen com jo, o tenen la meva edat, amb la qual cosa tendirem a radicalitzar les nostres posicions. La pola-rització de l’anomenat Procés indepen-dentista posa de manifest, em sembla, la feblesa o la inexistència dels espais comuns, transversals, que tot país neces-sita. Darrere les expressions polítiques i darrere dels districtes, o barris, molt sovint amagades com a “cultura”, hi ha situacions socials molt marcades. L’absèn-

cia de canals de relació entre elles, doncs, tendirà al seu aïllament, al nul relat comú. Segurament se’m respondrà que sempre ha estat així, que la societat es basa en el conflicte. Però la democràcia, en canvi, es basa en “emparaular” (de nou, Duch) el conflicte i, per tant, necessita de llenguat-ges comuns, compartits. I, afegiria, entre ells, llenguatges d’institucions comparti-des que em temo que ja no tenim. O sí?

la democràcia, es basa en “emparaular” el conflicte i, per tant, necessita de llenguatges comuns, compartits.

Quan Dante Gabriel Rossetti va llegir cims borrascosos va escriure que l’acció transcorria a l’infern, encara que els llocs tenien noms anglesos. Una cosa similar passa a les mines de la muntanya boliviana de Sumaj Orcko, a Potosí –avui anome-nada Cerro Rico-, però amb noms quít-xues i espanyols. A l’infern de les mines viu el diable. És una deïtat construïda ambminerals pels primers miners i acoblada amb fang per donar-li la forma de mons-tre, on els ulls, fets de vidre, represen-ten un presagi de bona sort i protecció als seus nebots, els que responen a la pree-minència del Tío, nom venerat per cada un dels fidels. La boca sempre està oberta per rebre les seves ofrenes: coca, k’uyu-nas (cigars) i aiguardent. I del seu cos ver-mellós emergeix un fastuós fal·lus com a símbol de virilitat i força. Els miners con-templen les ombres a la caverna, encade-nats a la seva pròpia tomba. L’aire polse-gós s’enfila fins als ossos consumint-los lentament a més de 40 graus. Els esvo-rancs són grisos i humits i fàcilment es perd consciència entre el dia i la nit en una muntanya volcànica que, en temps de l’Imperi Inca, va arribar a assolir els 5.183 metres d’altitud i que va minvar a 4.700 metres a causa dels túnels que van execu-tar els colons espanyols a l’abril de 1545, quan van saber que un pastor, Diego Hua-llpa, va trobar palletes de plata. A Les venes obertes d’Amèrica Llatina, Eduardo Galeano va estimar que uns 8 milions de persones havien mort allà. La silicosi ha enfonsat la vida a milions de miners que prema-turament es jubilen entre els 35 i 40 anys refugiant-se a ciutats veïnes de menys de 3.000 metres d’altitud. En el turó s’han extirpat ja 46.000 tones mètriques de mines de plata que representen només un 30 per cent de la seva extensa totalitat. Són els interessos capitalistes d’Occident i Orient els botxins d’aquests treballadors a la recerca del seu últim filó de plata.

Les mines de la vergonya

De baix a dalt —Arpad Pou

fem un pensament —Ramon Bassas

Les xarxes socials potencien les endogàmies. només faig amics entre els que pensen com jo

M

Valors PensaMents 31

soraya Hernández és diplomada en treball

social i màster en bioètica

Quan es considera maltractament?

ornem amb forces reno-vades aquest setembre presentant un cas fictici, encara que més comú del que en pensem, que ens ofereix un dilema a l’àm-

bit sanitari, però també familiar, que ens permetrà preguntar-nos sobre què consi-derem maltractament, quina és la pobla-ció més vulnerable i com els professio-nals han d’actuar, respondre i intervenir per donar la millor atenció, cura i protec-ció als menors greument malalts. Alhora podrem reflexionar sobre com justifiquem i normalitzem situacions i en qüestionem d’altres. Som capaços de definir els límits? Es tenen en compte els principis de la bio-ètica per fer-ho?

L’Arnau és infermer en un equip d’atenció primària del CAP del barri que dóna atenció domiciliària a menors amb malalties cròniques que generen alta dis-capacitat. L’equip està format per metges i altres infermers que es divideixen la zona de referència. Durant una reunió una met-gessa comenta, sense donar gaire impor-tància als fets que relata, que durant una visita al domicili d’en Santi, un nen amb paràlisi cerebral, la mare ha expli-cat entre rialles que la setmana anterior ell no parava de cridar i ella estava tan farta i tan cansada que en un rampell el va llençar contra el sofà. L’Arnau s’inqui-eta i pregunta sobre el vincle, les dinàmi-ques de cura i factors de vulnerabilitat i expressa que creu important avisar al tre-ballador social del CAP per tal que explori possibles indicadors de risc i pugui donar suport a les necessitats d’en Santi. La met-gessa explica amb gran empatia que entén la sobrecàrrega de la mare i el seu pati-ment i no pensa denunciar ni crear cap alarma ja que ella mateixa acompanyarà la mare en allò que calgui demanant discre-ció. Pot un metge fer el paper del treba-llador social? Se l’ha d’avisar a la primera

detecció d’un possible maltractament? És maltractament el que ha explicat la met-gessa?

És important recordar que el maltrac-tament inclou el físic, però també el psi-cològic (i emocional, relacional), la negli-gència, l’abús sexual i l’abandonament. És imprescindible tenir molt clar que l’evi-dència científica actual confirma que el fet que un menor tingui altes discapaci-tat i dependència és ja per si mateix un factor de risc que el fa ser susceptible de patir maltractament per part dels cuida-dors, més que altres nens que no en tin-guin. Com hauria d’actuar l’Arnau davant les seves sospites?

D’una part l’Arnau podria anar directa-ment als organismes indicats i denunciar la seva sospita encara que això pugui posar en un procés molt dur a la família i als seus companys i arriscar-se que en Santi sigui

apartat d’allò que coneix i on està tranquil. D’altra part, podria fer una consulta al tre-ballador social per tal de rebre assessora-ment i actuar de manera conjunta en l’ex-ploració de la situació familiar encara que a la metgessa no li agradi. Finalment podria intentar convèncer l’equip de la importàn-cia del treball interdisciplinar, de la detec-ció del risc social i la necessitat d’una intervenció més acurada amb la família. Creieu que un rampell de ràbia cap a un fill és maltractament? Penseu que norma-litzar arrel aspectes culturals, la intensi-tat d’una bufetada o del patiment per la sobrecàrrega emocional podria fer invisi-bles els maltractaments a menors?

Dilemes ètics —Soraya Hernández

Creieu que un rampell de ràbia cap a un fill és maltractament? aquest és el debat

cercant l’escletxa —Joaquim Trenchs

Joaquim Trenchs és psicòleg

Escriu a www.joaquimtrenchs.com

Properament, viurem una expres-sió de voluntat popular mitjançant les urnes. Bo i així, coneguda és la posi-ció d’aquells qui neguen i treballen, per activa o per passiva, per tal que això no sigui així. En aquest segon cas, com entendre la rigidesa de plantejament, amb l’apel·lació constant a una legalitat (Constitució de 1978) com a argument, garant, consistència i resposta a l’anhel col·lectiva expressada reiteradament?

Sempre hi ha una primera o última resposta: diluir o negar l’existència de la ciutadania catalana com a nació dife-renciada, i silenciar-la políticament, d’una manera o altre. Aquest planteja-ment, també transversal, és patrimoni d’una part de la dreta i algunes ano-menades esquerres: des de qui és mou per essències pàtries, al que és mou per una acomodada i enganyosa fraternitat “internacional”. Un punt en comú: la identificació al Discurs de l’Amo. Qui és aquest Amo? Quin és aquest Discurs?

L’ Amo esdevé aquella adhesió mili-tant que en la seva avidesa a la recerca d’identitat política, i embriagats per la mateixa, presenten un discurs on ja mar-quen als altres com hauria d’encami-nar-se la resposta. En cap cas, aquesta pot donar peu al possible qüestionament del marc legal actual. Un discurs polític on no hi ha espai possible a la renúncia: cal copsar la seva agressivitat. Un discurs on tot és poder i control: no hi ha volun-tat de copsar aquesta realitat emergent. Un discurs on, malgrat la dialèctica i la retòrica democràticament ensucrades, no hi ha capacitat per donar sortida polí-tica als anhels d’un gruix de la ciutada-nia, que tal vegada, vol projectar-se de manera diferent cap al futur. Deixar de volar, per aterrar. Caminem ja política-ment cap a la reinvenció, o vulguin o no, aquells qui volen muts, sords o submisos a una part substancial d’aquest país.

Veus que volen mudes

L’Arnau, infermer d’un equip d’atenció a la cronicitat, s’assabenta d’una actitud sos-

pitosa d’una mare cap a un fill amb discapacitat i ho vol denunciar. La resta de l’equip

creu que no és necessari. En aquest cas quins elements ètics s’han de tenir en compte?

T


Passegen pel poble, van a les matei-xes botigues, als mateixos actes, als mateixos bars. Gairebé fan la mateixa fila, el mateix posat en dir “bon dia” amb el pa acabat de com-prar, de resignació amb les calora-des. Però, caminant pel poble, sense ni que els calgui xerrar amb la seva gent, se’ls distingeix de la resta. Se’ls escapa una il·lusió als ulls, un esperit de novetat, una frescor dife-rent. Són estiuejants: hi viuen igual, en són, en vénen i hi tornen... Però amb una altra cara, un ànim dife-rent. El del qui se sap de pas, el de qui veu el lloc amb la distància, el de qui està de vacances o de cap de setmana. El pantaló curt els és més fresc, la roba més lleugera, la ver-dura del mercat més saborosa i els pans més bons. Vénen i en gaudei-xen, vénen i hi deixen escolar les hores. Vénen, donen nova vida a les cases antigues, als carrerons suats, a les festes de sempre. Vénen i se’n van, relaxats, tranquils, contents d’haver vingut. Vénen a l’estiu, però també a l’hivern i quan tenen temps. Estiuegen, fan els seus caps de set-mana lluny de casa seva. Canvien d’aires i ens en porten de nou, fresc, diferent. La seva arribada marca l’inici de l’estiu, i la seva marxa deixa el sabor agredolç del final de l’estiu, del retorn a l’ordre, de l’inici del curs i de la sovint enyorada soli-tud de la tardor. isabel Yglesias és advocada

Gent

Estiuejants

gisÈle mollfulleda

o sé si sabeu que, a Cata-lunya, hi ha falses coo-peratives. Potser no en sabeu res, perquè és un tema que resta amagat i que tot just ha sortit, els

darrers mesos, en petites notícies amagades a les pàgines interiors dels principals diaris. Es tracta d’escorxadors, la majoria a Osona, que inscriuen els treballadors com a socis coo-peradors: els obliguen a pagar la quota d’ad-hesió per poder treballar i a donar-se d’alta com a autònoms. El consell rector d’aques-tes «cooperatives» controla els treballadors (els suposats socis), tot atemorint-los i mar-cant-los unes condicions de treball, quasi esclavistes, determinades pels grans grups industrials del sector porcí. Molts d’aquests «cooperativistes» són refugiats econòmics.

Tot plegat no només és una gran injustí-cia, sinó que es tracta d’un frau de llei molt extens que serveix per multiplicar els bene-ficis d’uns quants empresaris del sector porcí que no tenen ni escrúpols ni vergonya. Bene-ficis que s’obtenen amb l’abús dels més desa-favorits i amb l’engany a les lleis laborals que ens hem donat: tots hi perdem! Aquesta situ-ació fa molts anys que existeix. Darrera-

ment hi va haver mobilitzacions de protesta però tot i així no sembla pas que hi hagi gaire millores. Les manifestacions, que van mobi-litzar alguns centenars de persones, van tenir un ressò mínim en l’opinió pública. I en els mitjans de comunicació.

En canvi, no fa massa, la campanya per salvar del sacrifici la vaca Margarita («con-demnada» a morir per un absurd problema de «papers») va obtenir en poques hores més de 160.000 signatures a change.org. Ep! No

En canvi, la campanya per salvar la vaca Margarita va obtenir 160.000 signatures a change.org

La vacaMargarita

el frau de les falses cooperatives del sector porcí a la comarca d’osona ha tingut poc ressò als mitjans de comunicació.

vist pel món —Albert Dresaire

N

albert Dresaire és consultor en TiC i gestió

documental

dic que això no estigui bé: la vaca Margarita finalment no va ser un dels més de 525.000 exemplars bovins que cada any se sacrifiquen en els escorxadors catalans. Això sí, si final-ment hagués estat sacrificada, li quedaria el consol que hauria portat una vida molt millor que la dels molts dels seus «botxins».

change.org

Valors 33

Els mitjans de comunicació tenen predilecció

per a les llistes. Algunes, fins i tot, s’han fet tan

famoses que, any rere any, ja s’esperen amb

impaciència. Aquest és el cas, per exemple, de

la llista Forbes, que publica aquesta revista

sobre les cent persones més riques del món;

o la llista Fortune 500, que promou la publica-

ció del mateix nom sobre les més grans empre-

ses nord-americanes de capital obert, segons

el seu volum de ventes. Llistes basades en con-

ceptes com la riquesa o la fama, valors que

segons Chandran Nair, director executiu del

Global Institute for Tomorrow (GIFT) i exdirec-

tor de la UNESCO, “no són els nostres”, en refe-

rència a la majoria de la societat.

Així doncs, amb la voluntat de contrarestar

aquestes llistes poc significatives, potenciar

els valors positius de la societat i donar llum

a persones del món que fan grans coses per

a la humanitat, però mai sortiran als mitjans

de comunicació, Nair va decidir iniciar el 2013

el projecte sense ànim de lucre The Other

Hundred (Els altres cent). La primera llista

inaugural va ser publicada en format llibre de

fotografies. Es van seleccionar 11.000 imat-

ges arribades de 158 països i presentades per

1.500 fotògrafs. I de totes les històries rebu-

des es van escollir cent herois anònims.

Dos anys més tard, i amb la voluntat d’oferir

una resposta encara més concreta a les llis-

tes basades en la riquesa, el Global Institute

for Tomorrow (GIFT) va publicar The Other

Hundred Entrepreneurs (2015), una llista car-

regada d’empresaris quotidians de tot el món

que van començar amb recursos mínims.

Aquesta llista capta la realitat de les petites i

mitjanes empreses, en comptes de multimili-

onaris tecnològics o MBA d’elit, i posa com a

exemple d’emprenedoria els pintors de grata-

cels de l’Índia, els agricultors de la Sal d’Aus-

tràlia o el propietari d’un cafè internet rural

del Brasil, entre molts altres.

I, finalment, l’any passat es va publicar una

tercera llista: The Other Hundred Educators.

En quest cas el llibre un recull cent històries

seleccionades a partir de mil propostes foto-

gràfiques rebudes de 130 països. Es tracta

de professors que “no es limiten a modelar

les ments de la propera generació, sinó que

també donen suport a les seves comunitats,

des dels nens fins als adults, fins a perso-

nes amb necessitats especials”, explica Nair.

I insisteix: “es tracta d’educadors que mai no

estaran al capdavant de cap llista, però The

Other Hundred mostra que el món de l’educa-

ció és més divers i interessant que el retratat

que en fan les portades de les revistes empre-

sarials”.

Des d’Armènia i Azerbaidjan fins a Zimbabwe,

Nair vol demostrar que l’educació no és

només un constant viatge d’aprenentatge,

sinó que malgrat moltes persones no poden

obtenir l’educació molts donem per feta, no

n’estan necessàriament privats. Hi ha histò-

ries ben diverses: des de Rooftop Republic,

una empresa social basada en l’educació agrí-

cola urbana que fa horts als teulades d’Hong

Kong, fotografiada per l’espanyol Xaume

Olleros; l’e-learning de Ruanda, una sala d’in-

formàtica organitzada dins un autobús; o

la vida de Mohd Alamgir, un professor de 61

anys que fa classes als nens de Calcuta asse-

gut a les vies del tren.

L’exdirector de la UnEsCo Chan-

dran nair promou un projecte el

qual té com a objectiu donar a

conèixer els veritables herois de

la societat. Una crítica a les llistes

dels més rics i famosos del món.

els altres cent

The Other Hundred el promou el Global

Institute For Tomorrow (GIFT), un think

tank de Hong Kong que se centra en

temes econòmics, polítics. Fundat el

2006 per Chandran Nair, la seva missió

és avançar en “una comprensió més

profunda de les qüestions globals,

inclòs el canvi de la influència econò-

mica i política d’Occident a Àsia, la rela-

ció dinàmica entre empresa–societat,

el paper de l’estat i la reconfiguració de

les regles del capitalisme global”.

L’entitat

Lucia Montobbio

Més informació:

www.theotherhundred.com

(venda online dels tres llibres)

PROPOSTES

Setembre de 2017

sèries feministes

Des de Las chicas de oro fins a Sexo en Nueva

York, les sèries de televisió amb protagonistes

femenines han estat una constant. La novetat,

ara, és que les sèries “femenines” incorporen en

els seus arguments alguns dels temes que cen-

tren l’agenda de la tercera onada feminista. I

aquesta tercera onada ha trobat en el boom de

les sèries de qualitat, la també coneguda com

“edat d’or de les sèries”, un bon aliat per plante-

jar algunes de les qüestions que afecten direc-

tament les vides de les dones. Girls o Orange is

the new Black són algunes de les sèries que han

marcat el camí. I en el darrer any s’ha viscut una

autèntica eclosió de produccions on s’imposa

clarament la mirada feminista. Entre aques-

tes destaca, The handmaid’s Tale, considerada

per molts com la millor sèrie de l’any. Els drets

de la dona, i especialment tot allò que afecta a

la reproducció i al seu propi cos pren una espe-

cial rellevància en aquesta esfereïdora ficció

distòpica. Basada en una novel·la de Margaret

Atwood de l’any 1985, l’obra hauria pogut per-

fectament inspirar un capítol de Black Mirror.

La trama ens presenta l’ascens al poder dels

Estats Units d’un règim teocràtic, conservador

i purità en un món contaminat on la majoria

de persones s’han tornat estèrils i la natali-

tat ha disminuït a nivells dramàtics. En aquest

context, la dictadura puritana converteix les

poques dones fèrtils en esclaves sexuals i les

dones perden tots els seus drets, des de treba-

llar, llegir a tenir compte corrent propi.

I en clau de comèdia negra costumista arriba

la sèrie Little Big Lies, que agafa com a punt

de partida un cas de bullying en una escola de

primària per acabar convertint-se en tot un

catàleg de les insatisfaccions de la dona, una

denúncia de la violència contra les dones que

impera a la societat i un cant a la sororitat i la

fraternitat. Especialment interessant en aquest

cas és l’enfocament que es fa del tema de la

maternitat des de diferents punts de vista, tan

de les mares penedides com les dones treballa-

dores amb sentiment de culpa.

Per últim, aquest any també s’ha estrenat Feud,

una sèrie que reconstrueix la polèmica rela-

ció entre les actrius Bette Davis i Joan Crawford

durant el rodatge de ¿Qué fue de Baby Jane?

Davis i Crawford, interpretades per Susan

Sarandon i Jessica Lange, van fer aquest film

quan ja passaven dels quaranta anys. La sèrie

posa en primer pla un dels temes que més preo-

cupa les actrius –i totes les dones– sobre les difi-

cultats de tirar endavant una carrera quan una

deixa de ser jove i atractiva.

al llarg de la història de la televisió

s’han produït diverses sèries amb

protagonistes femenines, però ara

en els seus arguments s’incorporen

temes de la tercera onada feminista.

34 ProPostes

Tendències

Judith Vives

Judith Vives és periodista / @judithvives

Les actrius susan sarandon i Jessica Lange a la sèrie ‘feud’.

assegurances amb valor

afegit

C/ DEL ParC, 46.083202 MaTaró

T. 937571739www.assegurancesfeliu.cat

Valors

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

tracta de visualitzar els canvis possibles en l’ús

de l’espai públic i millorar la qualitat de l’aire.

Aquest canvi de model és prioritat per a les nos-

tres ciutats i pobles. Com a ciutadans també

podem aplicar pautes de conducció eficient que

ens permetin disminuir el consum de combusti-

ble i, per tant, estalviar emissions contaminants

i diners; hàbits que tindran ple sentit si s’asso-

cien a un bon criteri d’elecció de vehicles de baix

consum i d’un bon manteniment. Aquests són

alguns consells per a una conducció eficient:

–Arrenqueu el motor sense pitjar l’accelerador.

Per escalfar el motor, circuleu suaument durant

els primers minuts.

–Canvieu a la segona marxa al cap de 2 segons

o 6 metres aproximadament. L’interval de revo-

lucions de canvi de marxes és entre 1.800 i 2.500

per als vehicles de gasolina, i entre 1.300 i 2.000

per als diesel. Salteu de la 2a a la 4a sense passar

per la 3a (si aneu a poca velocitat) o de la 3a a la

5a (si aneu a velocitat elevada).

–Circuleu a la màxima marxa que pugueu, a

baixes revolucions, encara que sigui amb l’acce-

lerador menys pitjat.

–Modereu la velocitat a la 5a marxa: si circu-

leu a una mitjana de 120 km/h, consumiu un 20

per cent més que si circuleu a 110 km/h, mentre

que el temps que es guanya és negligible (5

minuts/100 km). Planifiqueu els viatges amb

temps per no haver d’augmentar la velocitat.

–Manteniu la velocitat el més uniforme possi-

ble. El regulador de velocitat és una ajuda.

–Conduïu suaument, accelereu progressiva-

ment i eviteu les frenades brusques. Sortir acce-

lerats per anar d’un semàfor a un altre estalvia

només 2,5 minuts per hora, però augmenta el

consum de combustible en un 37 per cent.

–Quan circuleu aprofitant la inèrcia, no ho feu

amb punt mort sinó amb una marxa llarga.

–Amb parades superiors a 60 segons és més

recomanable apagar el motor que consumir

amb el ralentí.

–Circuleu amb les finestres tancades per evitar

la resistència aerodinàmica, que fa augmentar

el consum en aproximadament un 5 per cent. Si

en teniu, utilitzeu l’aire condicionat i la calefac-

ció amb moderació.

–No sobrecarregueu el cotxe (cada 100 kg de pes

suplementari comporta un augment de consum

del 5 per cent) i eviteu la baca, ja que suposa un

augment del consum d’entre el 2 per cent i el

35 per cent segons la velocitat.

–Mantenir la pressió correcta a les rodes.

–Utilitzeu l’oli de motor adequat, perquè

podria augmentar un 3 per cent el consum.

–Si el filtre d’aire està obstruït el consum pot

ser un 10 per cent més.

Cada mes de setembre se celebra a

Europa la setmana de la Mobilitat

sostenible i segura. L’objectiu és

promoure hàbits de mobilitat més

sostenibles, segurs i saludables.

conducció verda

Ozark (Netflix) ha estat una de les sorpre-

ses de l’estiu. Una sèrie de deu capítols que

explica els problemes d’una família ameri-

cana quan el pare es veu forçat a blanque-

jar diners contrarellotge per a un gran cartel

mexicà de la droga. I, tot això, a l’Amèrica

més profunda, tant geogràfica com moral.

Tot i que molts han vist punts de conne-

xió amb un clàssic com Breaking Bad, Ozark

es mou per camins morals ben diferents.

Aquesta sèrie no planteja un enfrontament

clar entre ‘bons’ i ‘dolents’, sinó que basa la

seva evolució sobre una premissa bàsica:

tot el que succeeix és el resultat de les deci-

sions, grans o petites, que prenem durant la

nostra vida. Decisions aparentment minús-

cules que ens poden portar a quadrar dins

del dibuix amanit de la perfecta família

americana o ens poden fer girar cap a una

autèntica espiral de crim i violència capaç

d’arrossegar adults i menors. A Ozark, igual

que a Breaking Bad, és inevitable acabar

reflexionant sobre la bondat i la noblesa dels

personatges aparentment malvats, així com

els instints fins i tot assassins dels personat-

ges que tothom associa amb els ‘bons’. Pot

un assassí tenir principis? Pot un traficant de

droga tenir honor? Pot un menor matar per

defensar la família? Pot un assessor financer

treballar per a un cartel justificant la legali-

tat tècnica de la seva feina, malgrat ser cons-

cient de la fosca procedència dels diners? Pot

una família mantenir vincles afectius ‘nor-

mals’ al bell mig d’una escalada de violència?

I, en aquest supòsit, poden els pares mante-

nir el seu estatus de fars morals davant els

fills? Ozark no us resoldrà cap d’aquestes

preguntes, però us farà pensar... a més d’ofe-

rir-vos deu dosis de bona televisió.

ProPostes 35

Consum

ozark: el Bé i el Mal

Sèries

rafael navarro

Maria Calvo

NETFLIX

Maria Calvo és ambientòloga

VISUAL OMELETTE

Setembre de 2017

Aquest és l’Any Palau i Fabre; hauria fet

cent anys en cas de seguir viu. Va néixer a

Barcelona el 21 d’abril del 1917 i va morir el

23 de febrer del 2008, als 90 anys. En record

d’aquest centenari el seu amic, l’escrip-

tor i crític Julià Guillamon ha escrit el text

d’aquest llibre que, en format de còmic, ha

dibuixat l’il·lustrador Toni Benages. Aquest

llibre recull algunes vivències dels estius

que Palau i Fabre passava a la Platja de

Grifeu de Llançà. Era el lloc on se sentia lliure

i salvatgement lligat a la natura. Hi feia una

vida austera, ordenada, força solitària, però

sempre acompanyat de la seva imaginació

desbordant que el portava a viure situacions

delirants, on les dones hi tenien un paper

preponderant. Al matí escrivia, baixava a la

platja, pujava a dinar, feia la migdiada, i des-

prés llegia i esperava la visita d’amics. Si va

passar molts estius allà, des de principis dels

anys seixanta fins que l’edat i la salut ja no li

van permetre. El poeta, dramaturg, contista

i assagista ens ha llegat una obra immensa

i d’un gran valor. La Fundació Palau, a

Caldetes, la conserva i divulga amb gran

entusiasme i dedicació. A part de tota l’obra

dedicada a Picasso, no podrem mai oblidar

Poemes de l’alquimista, Contes despullats,

Quaderns de l’alquimista i una llarg etcètera.

Home d’una gran cultura, se sabia de memò-

ria centenars de poemes, propis i d’altri. Era

un plaer sentir-lo explicar històries de la

seva llarga, rebel i intensa vida.

Josep Palau i fabre, la joia de viure

36 ProPostes

Llibres

L’experiència d’anar al museu

De museus n’hi ha de molts tipus, des dels més

senzills com podria ser algun museu etnogràfic

on s’explica com vivien els carrossers d’Arbú-

cies al segle passat als més complexos i con-

ceptuals com el MACBA.

Crec que amb els nens es pot anar a qualsevol

dels dos. No penso que al Museu de la Xocolata

sí i al Museu Dalí no, penso que els nens tenen

més capacitat d’abstracció i en general menys

prejudicis que els adults i que ens poden sor-

prendre amb observacions simples però inte-

ressants d’algun objecte museístic. No serà cal

fer-los patir una visita guiada als museus vati-

cans però sí deixar-los imaginar amb els qua-

dres que allí se’ls presenten. Nosaltres, els

adults, ens podem deixar portar per les seves

impressions i donar la nostra opinió.

Imaginem un nen en una exposició de quadres,

per exemple, de Dalí. Aquells elefants amb les

potes allargades, aquells rellotges que sem-

blen fondre’s o aquella noia tan bonica que ens

dona l’esquena mirant fora a través de la fines-

tra. Què deu estar pensant? O se m’ocorre que

ens podem trobar a l’aeroport del Prat amb

alguna escultura obesa d’en Botero, com a

mínim als nens els farà riure si els ho indiquem.

En realitat l’important és no creure que als

nens i nenes no els pot interessar l’art i la cul-

tura per ser coses “de grans”. El que sí és segur

és que si els inhibim en aquesta relació particu-

lar, a ells no els interessarà. De museus n’hi ha

moltíssims i d’interessos dels infants també.

Destinem, per tant, algun dia a anar a visitar

algun museu sense por a l’avorriment.

Sí, hi ha museus pensats pels nens i les famí-

lies, amb tallers i molt adaptats per a ells. Però

el que jo proposo és que no menystinguem la

capacitat imaginativa i abstractiva dels nens.

Plantem-nos davant d’aquell llenç a veure que

els fa sentir, llegim-los l’autor, el títol i alguna

sinopsi. Segur que tots sabem el fàcil lligam

que tenen amb les pantalles en general, pen-

sades per ser-los atractives. Doncs bé, arris-

quem una mica i deixem que aquell petit ens

sorprengui amb algun comentari enginyós

en algun museu més encaminat a adults. Així

s’acostumaran a entrar al món de la interpre-

tació, la qual sempre serà parcial perquè és

subjectiva i per tant es va elaborant amb l’ex-

periència. Aquesta és la principal diferència

entre les pantalles i el que podem trobar en un

museu: les pantalles ens ho donen tot maste-

gat i digerit, en canvi als museus es demana

de la part de l’espectador i és molt recomana-

ble acostumar a aquest exercici de sentit crític

i també de deixar-se emportar per les sensaci-

ons. Ànims!

Propostes familiars

francesc Bechdejú

Jordi alcàsser

GUILLAMON, J. i BENAGES, T.;

Josep Palau i Fabre. La joia de

viure. Ed. Males Herbes, 2017.

Els nens també poden gaudir dels museus, fins i tot d’aquells que no estan adaptats a ells.

Jordi alcàsser és psicòleg i psicoanalista /

@jordialcasser

Valors

Els vostres comentaris seran benvinguts a [email protected]. Ens trobareu també a Facebook i Twitter.

Revista especialitzada en la reflexió entorn els valors humans i l’actualitat vista des d’aquest prisma publicada per l’Associació Cultural Valors, entitat sense ànim de lucre. Premi Civisme 2014 en la categoria de Mit-jans de Comunicació Escrits atorgat pel Departament de Benestar Social i Família.

Valors

El preu de la subscripció és de 35 euros anuals (onze números). Us podreu subs-criure a través de la pàgina web de la revista (www.valors.org) o enviant un correu a [email protected] amb les vostres dades de contacte.

EDiTa Associació Cultural Valors DirECCió Maria Coll i Joan Salicrú ConsELL assEssor Francesc Amat, Àngel Castiñeira, Jordi Cussó, Alícia Garcia-Ruiz, Begoña Roman, Joan Safont i Francesc Torralba.ConsELL EDiToriaL Antoni Codina, Albert Dresaire, Dolors Fernàndez, Xavier Manté, Eulàlia Puigderrajols i Ramon BassasCoL·LaBoraDors Cinto Amat, Jordi Alcàs-ser, Pol Bartrés, Laia Bassaganyas, Albert Botta, Manel Bosch, David Casals, Maria Calvo, Joan Catà, Aina Fernàndez, Soraya Hernández, Àngel Puyol, Arpad Pou, Albert Pera, Consol Prados, Ramon Salicrú, Ramon Radó, Francesc Raventós, Xavier Serra, Joa-quim Trenchs, Judith Vives i Isabel YglesiasDiBUiXos Toni Batllori, Javier Bustamante, Raúl Campuzano, Blanca Gimeno, Gisèle Mollfulleda, Judit Navarro, Marc Torrecillas i Visual Omelette.foTografia Sergio Ruiz iMPrEssió Serafí Indústria Gràfica S.A gErÈnCia Maria Coll CoMPTaBiLiTaT Engràcia Carlos PUBLiCiTaT Carme Itxart DisTriBUCió SGEL/Raul GarcíaXarXEs soCiaLs Toni Rodon DiPòsiT LEgaL B-6206-2004 issn 2385-6807

aDrEÇa Portal de Valldeix, 17-2n 08301 Mataró (Barcelona) Telèfon 620 749 138

aMB EL sUPorT DE

37

En el proper número: Tirar endavantEl 17 d’agost, Barcelona i Cambrils van ser escenaris d’atemptats terroristes. L’endemà, aquestes dues

ciutats, i Ripoll, localitat de residència de la majoria de membres de la cèl·lula terrorista, intentaven

recuperar la normalitat. La majoria de testimonis entrevistats a la televisió compartien una expres-

sió: “cal tirar endavant”. Darrera aquesta idea de tornar a aixecar-se, però, es plantegen dubtes: Sobre

quins puntals ha de sostenir-se una comunitat per superar un trauma de gran magnitud (atemptat,

accident, guerra, desastre natural...)? Una gran tragèdia pot alterar de forma permanent els valors

d’una comunitat? Un trauma col·lectiu pot modificar tendències polítiques o fins i tot religioses? Què

fer per què, sota l’aparent normalitat, emocions com la por o el ressentiment no facin pòsit?

acceleració i pausa

El debat sobre la responsabilitat a l’hora d’in-

formar de les tragèdies no només afecta als

mitjans, com passava fins fa ben poc anys. La

realitat ha canviat, quelcom que ha quedat

evidenciat en l’atemptat reivindicat per l’or-

ganització terrorista Daesh que el passat 17

d’agost va tenir lloc a La Rambla. Les hores

posteriors a l’atac van quedar marcades per

la proliferació d’informacions falses, mis-

satges islamòfobs o que apel·laven a l’odi i

imatges i gravacions escabroses a les xarxes

que es van compartir a través d’aplicacions

mòbils. Imatges que cap televisió va emetre

per la seva duresa van ser vistes per cen-

tenars de milers d’espectadors. Això posa

de manifest que la responsabilitat ja no és

només cosa dels periodistes, sinó de tots els

ciutadans.

Davant l’acceleració i l’allau de notícies pos-

teriors a una tragèdia, hi ha una altra forma

d’informar, més assossegada, que alguns

donen per amortitzada en un món postmo-

dern, on els mitjans es barallen per ser el

primer que dóna una notícia, i no per ser qui

millor l’explica. Malgrat tot, la funció social

dels professionals de la informació és ana-

litzar, de forma plural i honesta, una realitat

que els ha tocat viure, perquè això és el que

la societat encara espera de nosaltres.

I això és el que fa, deliciosament, la perio-

dista Pilar Requena, excorresponsal de TVE a

Alemanya, un país que coneix a la perfecció, i

que aquest setembre viurà unes decisives elec-

cions generals. En el llibre La potencia reticente

(Debate), Requena ofereix al lector un passeig

per la història d’Alemanya des de la caiguda del

mur de Berlín fins l’actualitat.

És un anàlisi complet i complex, que aborda els

casos de corrupció del pare de la reunificació,

Helmut Kohl –mort aquest estiu–, també la sin-

gularitat del partit ecopacifista Els Verds, la fins

ara fràgil salut de la socialdemocràcia, el res-

sorgiment dels neonazis (especialment a l’an-

tiga Europa de l’Est), i quin rol poden tenir ara

els populistes que defensen la sortida de l’euro

i rebutgen l’acollida de refugiats. Tampoc falten

qüestions socials, com el manteniment de

certa nostàlgia entre alguns habitants de l’an-

tiga Alemanya comunista, fet que aprofita per

posar de manifest els errors en la reunificació i

la valentia que va fer aquest país de començar

a aplicar polítiques de contenció de la despesa

abans que ningú.

Per Requena existeixen encara massa clixés

entre les societats europees. Ella coneix bé com

són percebuts els alemanys a altres països i

també al contrari, i per això assegura que els

estereotips són un dels factors que han provo-

cat l’actual fre que viu el procés de construcció

europea. Posar llum a la tenebra, ja sigui davant

del caos que es genera quan l’horror pren un

dels carrers més emblemàtics de Barcelona

o alhora d’explicar els fantasmes històrics

que encara hi ha en la societat alemanya i la

resta del continent, són reptes que demostren

perquè el bon periodisme, entès com a servei

públic, no morirà mai.

#periodigne

David Casals és periodista / @informatiu

David Casals

En el món postmodern, en el qual

s’imposa l’acceleració, també hi

ha espai per la informació assosse-

gada i responsable; feina no exclu-

siva dels periodistes.

MEMBrE DE

Setembre de 201738

BombollesI la seva bombolla va esclatar. Va mirar al seu voltant en la cerca d’una resposta al que acabava de passar. No conei-xia ningú que visqués fora de la seva bombolla. I si no podia respirar? I si moria cremada pel sol? Ara, que no se sentia protegida per la seva bombolla, el món era infinit.

Va començar a caminar amb cura de no fer-se mal. Lenta-ment, mirava on trepitjaven els peus. I, de sobte, una dona envoltada per una bombolla enfurismada la va atropellar i la va fer caure. Ella va quedar estirada al terra i, entre llà-grimes, va percebre un blau diferent. El cel era d’un color més intens, més blau del que recordava. Ja feia temps que no el mirava però ara semblava que algú havia editat la foto amb algun tipus de filtre que desconeixia. Va posar-se dreta i va observar el carrer amb atenció. Tot brillava més. Havia pujat la intensitat dels colors inesperadament.

Tothom caminava dins la seva bombolla: una plena de fum, una humida de tristesa, una altra llefiscosa de disgust, una emprenyada empaitava qui es creués en el seu camí, una altra feliç i gran (se’n veien poques, d’aquelles; eren poc pràctiques perquè ocupaven molt d’espai i normal-ment eren artificials, modificades químicament per algun producte farmacèutic). Tanmateix, la més comuna era la grisa. Hi havia tot de tons diferents de grisos fins arribar a la negra, angoixant, sovint massa petita per sobreviure-hi. Normalment la gent que vivia en una bombolla negra moria jove, ofegada per la foscor que els envoltava. I així hi havia bombolles de tots colors, formes i textures que vivien aïllades les unes de les altres en el seu propi univers habi-tat i reduït sense percebre res de l’exterior. Així i tot, de persones sense bombolles ella no en coneixia cap. Des de petita li havien ensenyat a tenir cura de la seva bombolla perquè, sense ella, la seva supervivència seria impossible.

Sempre havia viscut amb la seva blava, brillant; li agradava aquell to blau tan peculiar que donava a cadascun dels epi-sodis de la seva vida. Ara tot era diferent. Què podia fer? A casa no podia tornar, no sabia com podrien reaccionar els seus pares. A la feina tampoc, l’entregarien a les autoritats automàticament (no podia continuar ensenyant als nens d’aquella manera). Tothom la miraria de forma estranya.

I va ser llavors que va sentir aquell xiuxiueig que venia del seu interior i va decidir, en aquell precís moment, seguir el camí que havia de seguir. L’havia sentida abans aquella veu però la va fer callar perquè no estava gens bé sentir veus (o això era el que li havien ensenyat). Per primer cop en la seva vida, sabia quina direcció havia de prendre sense cap tipus de dubte. I ja res més era important: el que pensés la gent d’ella, si se sentia segura o no, si aquella barrera que la separava del món hi era o no. La intensitat dels colors, dels olors, de la vida ja no era un filtre d’una aplicació del mòbil. Ja comprenia perquè no li agradaven les fotos en blanc i negre.

Sense adonar-se’n havia sortit de la ciutat i allà, davant d’ella, va veure unes cases blanques i lluminoses. Una pilota va picar els seus peus, va acotxar-se per agafar-la i va des-cobrir textures noves: vella i desgastada. Un nen se li va apropar per recuperar-la. El seu somriure entremaliat li va fer bategar el cor a més velocitat. Aquell noiet no tenia cap bombolla al seu voltant. Era lliure. Va robar-li la pilota de les mans i va sortir corrents jugant amb altres nens com ell: sense bombolles, sense interferències, sense filtres, sense por.

Esther rodríguez Bernal és professora d’anglès a l’ins Josep Tapiró

de reus (www.eriebernal.com)

El conte de Esther Rodríguez Bernal

Valors 39

il·lustraCió: JaVier Bustamante

Valors N · Valors fi 3,50 € Setembre de 2017. Número 151. Any XIV Valors La narrativa Tomás...

Documents

Transcript of Valors N · Valors fi 3,50 € Setembre de 2017. Número 151. Any XIV Valors La narrativa Tomás...