Valen 4º Refuerzo
Transcript of Valen 4º Refuerzo
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
1/96
B
I B L I O T E C A D E L P R O F E S S O R A T
P R I M À R I A
Ensenyamentindividualitzat
Pla de milloraPrograma d’ampliació
Llengua 4
El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua,
per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Esther Bellavista Vilaplana
Empar Tortosa Sanz
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Sales Roqueta
EDICIÓ EXECUTIVAEmpar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
2/96
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
EAN: 8431300925595
CP: 671229
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material
d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Esther Bellavista Vilaplana.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.
Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Núria Lombarte Gil.
Correcció: Clàudia de Val del Amo i Lluïsa March Soler.
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
3/96
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitatsparticulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i també dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’al-
tres inclou:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– iles dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és
que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competències adquirides.
Presentació
3Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
4/96
Unitat 1
Les llengües d’Espanya. El valencià ............ 8
Sons i grafies .............................................. 9
El diccionari .............................................. 10
Unitat 2
El grup nominal ........................................ 11
L’ús de x, tx i ig ....................................... 12
Els sinònims ............................................. 13
Unitat 3
El substantiu. Classes .............................. 14
L’ús de x i ix ............................................ 15Els antònims ............................................ 16
Unitat 4
Gènere i nombre del substantiu ................ 17
L’ús de v .................................................. 18
Les paraules polisèmiques ........................ 19
Unitat 5
Els determinants (I) ................................... 20
La partició de paraules ............................. 21
Les paraules parònimes ............................ 22
Unitat 6
Els determinants (II) .................................. 23
L’accentuació ........................................... 24
Les paraules homòfones ......................... 25
Unitat 7
L’adjectiu. Graus ...................................... 26
L’accent en les paraules agudes ............... 27
Les paraules derivades ............................. 28
Unitat 8
El verb. Arrel i desinències ........................ 29
L’accent en les paraules planes ............... 30
Les paraules compostes .......................... 31
Índex PLA DE MILLORA
4 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
5/96
Unitat 9
El verb. Nombre i persona ........................ 32
L’accent en les paraules esdrúixoles ......... 33
Els diminutius i els augmentatius ..............34
Unitat 10
El verb. Temps i mode .............................. 35
La dièresi ................................................. 36
La família de paraules .............................. 37
Unitat 11
Els pronoms personals ............................. 38
El guionet ................................................. 39Les paraules onomatopeiques .................. 40
Unitat 12
L’adverbi .................................................. 41
L’ús de p i b a final de paraula. ................. 42
Les sigles ................................................. 43
Unitat 13
L’oració: subjecte i predicat ...................... 44
L’ús de t i d a final de paraula ...................45
Les variants lèxiques ................................. 46
Unitat 14
Classes d’oracions ................................... 47
L’ús de c i g a final de paraula . ................ 48
Les frases fetes ........................................ 49
Unitat 15L’oració, el paràgraf i el text ...................... 50
Els punts suspensius ................................ 51
Els refranys .............................................. 52
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Unitat 1 ............................................... 54
Unitat 2 ............................................... 56
Unitat 3 ............................................... 58
Unitat 4 ............................................... 60
Unitat 5 ............................................... 62
Unitat 6 ............................................... 64
Unitat 7 ............................................... 66
Unitat 8 ............................................... 68
Unitat 9 ............................................... 70
Unitat 10 ............................................ 72
Unitat 11 .............................................. 74
Unitat 12 .............................................. 76
Unitat 13 .............................................. 78
Unitat 14 .............................................. 80
Unitat 15 .............................................. 82
Solucionari .......................................... 85
5Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
6/96
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
7/96
Pla de millora
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
8/96
PLA DE MILLORA. Fitxa 11
Nom Data
Les llengües d’Espanya.
El valencià
RECORDA A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen
altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valencià. Llevat de l’èuscar
o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí.
El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien de la resta
de llengües d’Espanya procedents del llatí.
1 Indica quines llengües es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una.
2 Completa la taula d’equivalències amb les paraules que et proposem.
pa
madre pai aita
auga
pan pare
agua
3 Escriu V si és verdader i F si és fals.
El so de la s de casa en valencià no existeix en castellà.
La paraula japonés sona igual en castellà que en valencià.
Les lletres ñ, y i ch del castellà no existeixen en valencià.
El valencià i el castellà són exactament iguals perquè vénen del llatí.
Valencià Castellà Gallec Basc
padre
mare nai ama
aigua ura
pan ogia
¡Adiós!Adéu!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.8 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
9/96
PLA DE MILLORA. Fitxa 21
Nom Data
Sons i grafies
RECORDA Les lletres o grafies són els signes amb què representem els sons per escrit.
Hi ha sons que es representen amb una sola lletra i d’altres que poden ser representats
per més d’una lletra.
A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres
juntes representen un únic so. Aquests grups de lletres són els dígrafs.
1
Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.
peu, tap, carpa
Cada parell de lletres destacades representa un únic so.
cel, boca, fàcil
Les lletres destacades representen un mateix so.
gerro, plu ja, jocs
La lletra destacada representa sempre el mateix so.
fitxa, all, mussol
La lletra destacada representa sons distints.
2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmació.
• La lletra s representa dos sons distints. ▶
• El so K es representa amb lletres diferents. ▶
• Hi ha una lletra que no representa cap so. ▶
3 Encercla els dígrafs en les paraules següents.
pinya pallasso milotxa tassa
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 9Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
10/96
1
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3El diccionari
RECORDA
El diccionari és el llibre que recull les paraules
d’una llengua i els seus significats. En el diccionari,
les paraules estan ordenades alfabèticament.
1 Ordena alfabèticament les paraules següents.
càmera bolígraf gat gust cadira
colador
boira
gos
dia
sabata
2 Escriu al costat de cada paraula la forma en què l’has de buscar en el diccionari.
clarions bruts
malalta encengué
somreia pollets
3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada
expressió.
• Tindre barra ▶
• Deixar amb un pam de nas ▶
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.10 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
11/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1El grup nominal2
RECORDA
El grup nominal és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.
La paraula més important del grup nominal és el substantiu. També poden formar part
del grup nominal els determinants, com l’article, i els adjectius.
1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.
una caixes blau ▶
uns
gata
nous ▶
les
bolígraf
buides ▶
el
guants
grisa ▶
2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.
3 Escriu un grup nominal per a cada oració.
• canta cada matí.
• m’agrada molt.
• són molt simpàtics.
• es renta les dents amb el raspall nou.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 11Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
12/96
Nom Data
RECORDA
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafiesx, tx o ig.
• S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.
• S’escriu tx entre vocals.
• S’escriu ig a final de paraula.
1 Completa les paraules següents amb x , tx o ig.
ra co e ampú fle a pu
pe ina esto oriço fi es ocolate
2 Llig les definicions i completa les paraules corresponents. Totes contenen x , tx o ig.
• Ganes de fer una cosa. ▶ D E• Raig d’aigua que ens renta el cos de dalt a baix. ▶ D
• Mes que hi ha entre abril i juny. ▶ A
• Conjunt de roba que et poses per a fer esport. ▶ A L L
• Paraula que significa el contrari de bonic. ▶ E
• Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. ▶ R A
• Si li’l poses en la boca a un bebé, deixa de plorar. ▶ P Ó
PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’ús de x , tx i ig2
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.12 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
13/96
Nom Data
1 Pinta en cada columna la paraula sinònima de la primera.
enorme preocupat llest divertit comprar
xicotet quiet intel·ligent avorrit vendre
immens intranquil ignorant entretingut botiga
diminut ràpid feliç trist adquirir
bonic por parlar veloç ocell
bell valor pensar ràpid ànec
apagat tristor callar lent au
lleig temor xarrar velocitat animal
2 Fixa’t en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sinònimes.
1.
2.
3.
4.
5.
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Els sinònims2
RECORDA
Els sinònims són paraules que tenen el mateix significat.
Benvolguts pares i mares,
Els professors de les diferents assigna-
tures del col·legi Jaume Roig hem pre-
parat tota una sèrie d’excursions i acti-
vitats fora de l’aula. Creiem que aquesteseixides ajuden els alumnes a aprofundir
en les matèries del curs i a tindre expe-
riències diferents de les de la classe. És
per això que us demanem tota la vostra
col·laboració per a tirar endavant el pro-
grama d’activitats del col·legi.
Atentament,
Els mestres de l’escola Jaume Roig
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 13Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
14/96
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
El substantiu. Classes3
RECORDA
Els substantius són les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals
i les coses.
Els substantius poden ser comuns o propis i individuals o col·lectius.
1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classifica’ls.
Irene
dos
gat
poble
jugava
Pluja
abans
Benifondo
teua
gran
xiqueta
les
2 Copia els substantius anteriors on corresponga.
Comuns
Propis
3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el col·lectiu corresponent.
De persona D’animal De cosa
Pluja
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.14 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
15/96
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
L’ús de x i ix 3
RECORDA
El so de la x de Xàtiva es por representar amb les grafies x i ix.
• S’escriu x a començament de paraula.
• S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.
1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xàtiva.
Xixona
Xeraco
Xàbia
Xina
coix
cartutx
baix
feix
reixa
caixa
panxa
fluixa
xurros
beixamel
peix
brioix
2 Completa les paraules següents amb x o ix , segons convinga.
• va ell • aloc • bru a • eresà • re a
• ca er • fa a • ilòfon • brú ola • ifra
3 Copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x o ix .
• Xènia va menjar per postres.
• El de Xavier és molt tou.
• No m’agrada el gust d’aquest .
• Hi ha dos a la .
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 15Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
16/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Els antònims3
RECORDA
Els antònims són paraules que tenen significats contraris.
1 Pinta en cada columna la paraula antònima de la primera.
enorme preocupat llest divertit comprar
gos inquiet intel·ligent avorrit vendre
immens tranquil ignorant entretingut botiga
diminut ràpid feliç trist adquirir
bonic dia parlar veloç ric
bell jornada pensar ràpid pobre
apagat nit callar velocitat adinerat
lleig dilluns xarrar lent llapis
2 Fixa’t en els dibuixos oposats i escriu cada oració amb l’antònim de la paraula
destacada.
• El carro està buit. ▶
• La porta està tancada.▶
• El xiquet riu. ▶
• Hi ha pocs caramels. ▶
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.16 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
17/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Gènere i nombre
del substantiu4
RECORDA
Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins.
Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius concorden en gènere i nombre amb els determinants i els adjectius
que l’acompanyen en el grup nominal.
1
Relaciona i indica quin gènere i quin nombre té cada grup nominal que formes.
la
llibre
calenta ▶
el
llet
roges ▶
els
sabates
ràpids ▶
les
cotxes
obert ▶
2 Escriu el femení de cada substantiu.
• cuiner ▶ • xiquet ▶ • ministre ▶
• mestre ▶ • doctor ▶ • forner ▶
• sogre ▶ • gat ▶ • pediatre ▶
• fill ▶ • pintor ▶ • infermer ▶
3 Escriu aquests substantius en plural.
• goma ▶ • dona ▶ • àrbitre ▶
• ram ▶ • llibre ▶ • ocell ▶
• col·legi ▶ • got ▶ • muralla ▶
• fulla ▶ • cama ▶ • moto ▶
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 17Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
18/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’ús de v 4
RECORDA
• S’escriu v darrere de n.
• S’escriu v en les formes del verb haver que tenen aquest so.
• S’escriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava,-àvem, -àveu, -aven dels verbs de la primera conjugació.
1 Observa com s’escriuen les paraules següents i contesta.
enveja • invent • canviar
envellir • enviar • convent
2 Completa el quadre amb les formes de cada verb.
anar cantar caminar haver
Jo cantava havia Tu caminaves
Ell o ella anava
Nosaltres anàvem
Vosaltres havíeu
Ells o elles cantaven
3 Escriu la paraula amb v que correspon en cada cas.
• Éssers vius sense esquelet intern. ▶
• Que no es pot percebre amb la vista. ▶
• Màquina que s’usa per a envasar productes. ▶
• Enlairar-se, començar a volar un avió, un ocell… ▶
• Demanar a algú que acudisca a un acte, una festa, etc. ▶
• Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien. ▶
• Quina lletra hi ha sempre davant
de la v?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.18 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
19/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules polisèmiques4
RECORDA
Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat.
1 Escriu una oració amb cada significat d’aquestes paraules polisèmiques.
ratolí
•
•
serra
•
•
2 Ratlla el significat que no correspon a cada paraula.
banc clau cap
Lloc per a seure-hi. Eina per a cuinar. Part superior del cos.
Grup d’insectes. Signe musical. Qui mana en una empresa.
Lloc on es guarden
i es presten diners.
Peça de metall que permet
obrir i tancar un pany.
Peça de suro que tapa
una botella.
3 Descobreix la paraula polisèmica a què fan referència els parells de definicions.
• Element que cobreix el cos dels ocells. ▶ P
Instrument per a escriure.
• Amfibi generalment de color verd. ▶ G
Vestit de faena d’una sola peça.
• Part subterrània de les plantes. ▶ A Part invariable d’una paraula.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 19Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
20/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els determinants (I)5
RECORDA
Els determinants són les paraules que van davant del substantiu, amb el qual
concorden en gènere i nombre, i en concreten el significat. N’hi ha de diversos tipus:
• Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser
determinats o indeterminats.
• Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un ésser o un objecte.
• Els demostratius indiquen la distància, en l’espai o en el temps, que hi ha entre
la persona que parla i els éssers o els objectes a què es refereix.
1 Subratlla els articles i encercla els substantius a què fan referència.
• La gata de Sara juga amb un cabdell de llana.
• Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran.
• Unes xiquetes m’han dit que la mestra està malalta.
• Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix.
• Els pares han comprat uns pastissos deliciosos.
2 Escriu el demostratiu de proximitat, de distància mitjana i de llunyania que pot
portar davant cada substantiu.
▶ , , cotxe
, , ocells ◀
▶ , , plantes
, , nina ◀
3 Escriu un substantiu adequat en cada cas.
• les meues • el vostre
• el seu • la teua
• els teus • les seues
• les nostres • el meu
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.20 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
21/96
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
La partició de paraules5
RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (- )
i continuem escrivint-la en la línia següent seguint aquestes normes:
• No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba.
• No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba,
però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents.
• Els dígrafs rr , ss, l·l i tx es poden separar; en canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no.
1 Escriu com partiries aquestes paraules a final de línia.
2 Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de línia.
• piranya ▶
• mortadel·la ▶
• paraigüer ▶
• formigues ▶
• carabassa ▶
teula tauró quatre
caixa boina pingüí
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 21Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
22/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules parònimes5
RECORDA
Hi ha paraules, com reina i regna, que s’assemblen tant en
la forma o la pronunciació que es poden confondre. Aquest
tipus de paraules s’anomenen paraules parònimes.
1 Assenyala la paraula que correspon a cada imatge.
serena asos
sirena ases
canaló tromba
caneló trompa
2 Escriu una oració amb les paraules de l’exercici anterior que no has assenyalat.
Si cal, consulta el diccionari.
•
•
•
•
3 Completa cada oració amb el parònim adequat del parell suggerit.
• Al refugi hi havia ( previsions / provisions ) per a un mes.
• Aquest vestit té un preu ( accessible / assequible ).
• Va aprendre la ( professió / processó ) de mecànic de son pare.
• El medicament ha tingut un (efecte / afecte ) immediat.
• L’orenga és una (espècie / espècia ) molt aromàtica.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.22 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
23/96
PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els determinants (II)6
Nom Data
RECORDA • Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els numerals poden ser cardinals o ordinals.
• Els indefinits són paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen algú
o alguna cosa de manera imprecisa.
• Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen
un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.
1 Subratlla de roig els determinants numerals i de blau
els determinants indefinits d’aquest text.
El meu germà va jugar ahir el sisé partit
del campionat de bàsquet. Van guanyar, però
per poca diferència: només dos punts! Ara mateix
tenen tres equips per davant en la classificació.
Però si guanyen tots els partits pendents, encara
tenen alguna possibilitat d’acabar com a primers
classificats del seu grup.
2 Classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen.
Cardinals , Ordinals ,
3 Copia escrivint l’ordinal corresponent.
• Pau és el 1r alumne en la llista. ▶
• El teu amic Lluís viu al 6é pis. ▶
• Hui és el meu 11é aniversari. ▶
• Marc ha arribat en 3r lloc. ▶
4 Encercla els determinants i escriu I si són interrogatius o E si són exclamatius.
• Quina hora és, per favor? • Quanta aigua du el riu!
• Quin fred que tinc! • Quin jersei vols posar-te?
Pau és el primer alumne en la llista.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 23Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
24/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’accentuació6
RECORDA
La síl·laba que sona més forta en una paraula és la síl·laba tònica. Les altres síl·labes són
àtones.
En algunes paraules, la síl·laba tònica es marca posant un signe anomenat accent gràfic
sobre la seua vocal. En valencià, l’accent gràfic pot ser agut (´ ) o greu ( ̀).
1 Encercla la síl·laba tònica en les paraules següents.
calcetí
camiseta
helicòpter
fàbrica
café
llapis
barnús
finestra
pantalons
margarida
2 Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella és una síl·laba
i que la casella ombrejada correspon a la síl·laba tònica.
camaleó
bàscula
marieta
telèfon
tobogan
arbre
3 Copia les paraules d’aquesta pàgina que porten el tipus d’accent gràfic indicat.
Accent greu
Accent agut
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.24 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
25/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules homòfones6
RECORDA
Dues paraules són homòfones quan sonen igual, però signifiquen coses diferents, com
ara cec (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la
humitat o l’aigua que tenia).
1 Subratlla la paraula homòfona adequada per a cada imatge.
sòl / sol
comte / conte
falç / fals
cignes / signes
2
Tria la paraula adequada per a completar cada oració. Si cal, consulta el diccionari.
• Ja he demanat el al cambrer. (compte / comte)
• En classe de Matemàtiques, hui hem construït un . (cub / cup)
• Miquel, dóna la al teu germà menut quan creueu el carrer. (ma / mà)
• La d’aquesta pizza és molt cruixent. (maça / massa)
• Abans de pujar al cavall, assegura’t que li has posat bé la . (cella / sella)
3 Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has fet servir en l’activitat
anterior.
•
•
•
•
•
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 25Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
26/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1L’adjectiu. Graus7
RECORDA
Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats de les persones,
dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gènere i en el mateix
nombre que el substantiu a què es refereixen.
L’adjectiu té tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.
1 Encercla els adjectius i subratlla els substantius a què fan referència.
• Aina té una gata blanca i Blai té un gos negre.
• Necessite unes tisores més grans que aquestes.
• Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos.
• Abans es veia un cel fosquíssim, però ara fa un sol esplèndid.
2 Copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats.
Grau positiu
Grau comparatiu
Grau superlatiu
3 Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan?
4 Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu.
•
•
•
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.26 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
27/96
Nom Data
L’accent en les paraules agudes7
RECORDA
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s’anomenen paraulesagudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents:
• Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.
• Quan acaben en -en o en -in.
1 Busca i escriu les sis paraules representades.
Q O B E N T R E P À
W T A R R Ò S N C S
E S U N E L D A I C
P A T I N S A J R A
R A O M P G T P E M
T V B H O C A Ç D I
Y I Ú D E T E S U ÓU O S N C U I N E R
2 Encercla la síl·laba tònica de les sis paraules anteriors i respon.
• Quina posició ocupa la síl·laba tònica?
• Per tant, com són les sis paraules anteriors?
3 Accentua les paraules agudes que calga.
• Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar.
• Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc.
• Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio.
• Dema celebrare la meua festa d’aniversari.
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 27Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
28/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules derivades7
RECORDA
Les paraules derivades són aquelles que s’han format
a partir d’una altra paraula que es diu primitiva. Així,
dentista és una paraula derivada de la primitiva dent .
1 Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva.
ferrer
llibrer
forner
paperera
paperot
ferradura
paper
ferro
forn
llibre
llibreria
fornada
llibreter
ferreria
papereta
fornera
2 Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada.
• Persona que prepara el menjar a la cuina. ▶
• Botiga on es ven tot tipus de carn. ▶
• Persona que et porta la carta que t’han enviat. ▶
• Màquina que serveix per a llavar la roba. ▶
• Lloc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles. ▶
3 Forma paraules derivades seguint els models.
• flor ▶ • sal ▶
• sucre ▶ • clau ▶
• ou ▶ • palla ▶
• sopa ▶ • fitxa ▶
florera saler
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.28 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
29/96
Nom Data
1 Llig el text i subratlla’n els verbs.
Laia assegura que, de major, serà gimnasta professional.
Per això acudeix cada vesprada al gimnàs, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant d’esport no li resulta pesat,
però també admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada.
Així i tot, per a ella l’esforç paga la pena!
2 Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne l’infinitiu i indica’n la conjugació: 1a,
2a o 3a.
• ▶ • ▶
• ▶ • ▶
• ▶ • ▶
• ▶ • ▶
3
Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i l’infinitiu corresponent. Què fa?
4 Separa l’arrel i la desinència de cada forma verbal.
• volia ▶ • pateixen ▶ • portem ▶
• pintà ▶ • debatreu ▶ • creixes ▶
PLA DE MILLORA. Fitxa 1El verb. Arrel i desinències8
RECORDA Els verbs són les paraules que expressen accions.
El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació.
L’infinitiu és la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
En valencià hi ha tres conjugacions segons l’acabament de l’infinitiu.
Totes les formes verbals consten d’arrel i desinències.
assegura assegurar 1a
vol-ia
escriu
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 29Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
30/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’accent en les paraules planes8
RECORDA Les paraules que tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba s’anomenen
paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents:
• Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us,
-en, -in.
• Quan acaben en diftong.
1
Anota el nom de cada animal. Tots són paraules planes.
2 Escriu una oració amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents!
▶
◀
▶
3 Accentua les paraules planes que calga.
• Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma.
• Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de goril·la acabada de naixer!
• Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.30 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
31/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules compostes8
RECORDA
Les paraules compostes, com ara gratacel , són
les que s’han format unint dues o més paraules
simples ( gratar i cel ).
1 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes.
salva • • gotes ▶
alta • • taps ▶
compta • • vides ▶
lleva • • veu ▶
2 Anota la paraula composta que correspon en cada cas.
• Drap amb què ens torquem les mans a la cuina. ▶
• Màquina que renta els plats, els gots, els coberts… ▶
• Instrument que serveix per a caçar papallones. ▶
• Objecte semblant a un ganivet amb què obrim les cartes. ▶
3 Llig aquestes paraules compostes que s’han barrejat i escriu les paraules correctes
amb l’ajuda dels dibuixos.
trencamosques
matallamps
paraocells
espantaclosques
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 31Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
32/96
Nom Data
El verb. Nombre i persona9
RECORDA Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural.
Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció:
poden estar en primera, en segona o en tercera persona.
Les formes no personals són l’infinitiu (cantar ), el gerundi (cantant )
i el participi (cantat ).
1
Llig el text i encercla de roig els verbs en singulari de blau els verbs en plural.
Clara i Marta aniran a l’excursió a l’Albufera, però
les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben.
Jo també hi aniré. Per cert, Toni, tu vas dir que sí
que vindries, però encara no has portat l’autorització.
Al final vindreu Neus i tu? Què decidiu? Recordeu
que el termini d’inscripció acaba demà…
2 Subratlla els verbs d’aquestes oracions i, en acabant, classifica’ls.
• Jo aniré a Itàlia. • Elles juguen a pilota. • Nosaltres mengem arròs.
• Ell llig molt bé. • Tu cantes òpera. • Vosaltres sempre rieu.
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
3 Completa aquesta taula de formes no personals.
Infinitiu Gerundi Participi
batent batuda
llegit llegides
menjar menjats
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.32 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
33/96
Nom Data
L’accent en
les paraules esdrúixoles9
RECORDA
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba s’anomenen
paraules esdrúixoles. Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament.
1 Escriu la paraula que no és esdrúixola de cada grup.
fàbrica
esdrúixola
camiseta
història
tómbola
góndola
gàrgola
llapis
cocodril
informàtica
biòloga
església
fórmula
època
trapezi
pàgina
2 Descobreix la paraula esdrúixola que correspon en cada cas.
• Assignatura que estudia els números i les operacions. ▶
• Dona que atén i cura els animals quan estan malalts. ▶
• Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres. ▶
• Les paraules en tenen una de tònica i altres d’àtones. ▶
• Gran construcció que servia de tomba als antics faraons. ▶
3 Copia escrivint les paraules esdrúixoles representades.
• Posa’t el i sabràs si tens febre.
• Hi ha una a la finestra.
• Aquesta fa unes fotos boníssimes!
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 33Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
34/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Els diminutius
i els augmentatius9
RECORDA
Els diminutius són paraules que expressen la idea de mida xicoteta.
Els augmentatius són paraules que expressen la idea de mida gran.
1 Llig el text i classifica les paraules destacades en el grup
corresponent.
Ahir vam anar a dinar al camp amb l’oncle Pau, la tia
Sandra i la cosineta Roser, tots en el cotxot de l’oncle,on cabem molt bé. Vam anar a un lloc amb tauletes
i banquets de fusta que hi havia davall d’uns arbrots
enormes prop d’un riuet. La mare duia una cistellota
plena d’entrepans i la tia va portar un pastissot
de xocolate que de poc no cabia damunt de la taula!
Roser i jo ens vam afartar! I els altres també, eh?
Són diminutius
Són augmentatius
2 Ratlla les paraules que no siguen diminutius.
paquet
jerseiet
manteta
marieta
llet
tauleta
piloteta
gatet
saquet
bicicleta
3 Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions
-et / -eta i -ot / -ota.
• flor ▶ , • porta ▶ ,
• peu ▶ , • peix ▶ ,
• got ▶ , • bola ▶ ,
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.34 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
35/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1El verb. Temps i mode10
1 Subratlla les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen.
• Laura dibuixà un monstre molt divertit.
• Irene farà un examen dimecres.
• La meua cosina viu a Sardenya.
• Els alumnes no aniran a classe aquest divendres.
• Els meus pares anaren de viatge de noces a Venècia.
• Gerard i Guillem són molt bons companys.
Passat Present Futur
2 Marca les oracions que estan en mode indicatiu.
Tant de bo fóra ja estiu! Pere està content amb les notes.
Clara va a escola amb autobús. Marta, tanca la porta!
Done’m el diari, per favor. No m’agrada el xocolate calent.
3 Escriu una oració en present, una en passat i una en futur.
•
•
•
RECORDA El temps verbal indica si l’acció ja ha tingut lloc (passat ), si té lloc ara (present ) o si tindrà
lloc més endavant (futur ).
Els temps verbals s’agrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos o
ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 35Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
36/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2La dièresi10
1
Posa la dièresi en les paraules que calga.
• Només hi ha dos paraigues al paraiguer.
• Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul.
• La veina del sisé canta tot el dia.
• Amb quina frequència passa el tren d’Alacant?
• M’agrada més el raim que les figues.
• Laura mira Guillem de reull.
2 Copia les oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents.
• Els i les viuen a l’Antàrtida.
• Vam fer una excursió pel llac amb les .
• A Manel li han regalat un .
• Per dormir sempre em pose .
RECORDA La dièresi ( ¨ ) és un signe que es posa sobre les vocals i i u en els
casos següents:
• Per indicar que cal pronunciar la u dels grups qüe, qüi , güe, güi .
• Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal
anterior i que, per tant, es pronuncien en síl·labes diferents.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.36 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
37/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3La família de paraules10
RECORDA Una família de paraules està formada per totes les paraulesque deriven de la mateixa paraula. Així, peixos, peixet , peixot i peixera formen part de la família de paraules que es creaa partir de la paraula peix .
1 Agrupa aquestes paraules en famílies i digues de quina paraula provenen.
• florir • mariner • floreta • panellet• submarí • floral • fulles • empanar
• panet • florista • marina • fullaraca
• desfullar • panera • fullatge • marítim
2 En cada una d’aquestes famílies hi ha un mot que no hi pertany. Ratlla’l.
• enamorar, amor, amorós, clamor • portador, porta, portal, portalada
• llit, llitera, escalfallits, bullit • punta, despuntat, puntuació, puntes
3 Escriu tres mots per a cada família de paraules.
PASTÍS NÚVOL
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 37Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
38/96
Nom Data
RECORDA
Els pronoms personals són les paraules amb què anomenem les persones, els animals
o les coses sense utilitzar substantius.
Els pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona
i poden anar en singular o en plural.
1 Encercla les paraules que siguen pronoms personals.
En acabant, classifica’ls.
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
2 Substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixa’t en l’exemple.
• Arnau vol cereals o galetes? ▶
• Júlia va guanyar la competició. ▶
• Carles i Irene són germans. ▶
• Joan i jo farem de voluntaris. ▶
• Marta i Gemma, pareu de xarrar! ▶
• Les meues amigues vindran més tard. ▶
• De major, Sergi vol ser veterinari. ▶
Ell vol cereals o galetes?
Sandra
nosaltres escola
tu
jo
elles
amic ell
ellsmare
ella
vosaltres
xiquets
meus demà
PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els pronoms personals11
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.38 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
39/96
Nom Data
1 Completa la taula escrivint els números en xifres o en lletra,
segons corresponga.
Número Com es llig
43
tres-cents dotze
56
sis-cents vint-i-quatre
800
288
63
dos mil quinze
2 Escriu les paraules compostes següents. Vigila si han de dur guionet o no.
RECORDA
S’escriu guionet (- ) en els casos següents:
• En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.
• En paraules formades per la unió de dues paraules, quan la primera acaba en vocal
i la segona comença en r , s o x.
La paraula DUC
ens recorda quancal escriure guionet
en els numerals.
PLA DE MILLORA. Fitxa 2El guionet11
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 39Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
40/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Les paraules
onomatopeiques11
RECORDA
Les paraules onomatopeiques s’han format imitant el so que fa un animal, una persona
o una cosa. Per exemple, xiuxiuejar s’ha format a partir de la imitació del soroll que fan
les persones quan parlen en veu baixa ( xiu-xiu ).
1 Ratlla, en cada cas, la paraula onomatopeica que no corresponga.
dringar
belar
xipollejar
cruixir
udolar
mugir
brunzir
belar
2 Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent.
▶
◀
▶
◀
Xip, xap!Dring!Uuuuu!
Bee!
Mèu, mèu!
Piu-piu!
Rauc, rauc!
Cloc, cloc!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.40 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
41/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1L’adverbi12
RECORDA
Els adverbis són paraules
que expressen circumstàncies
de lloc, de temps, de manera
o de quantitat.
1 Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i classifica’ls.
• Laia va estudiar molt. • Patrícia viu allà.
• Maria es va alçar ràpidament. • Vaig acabar bastant cansada.
• Carles va anar ahir al cine. • El vestit roig em va bé.
• Ai, m’he deixat la jaqueta fora! • Aniré a vore el metge hui.
Temps Lloc Manera Quantitat
2 Ratlla les paraules que no siguen adverbis.
amable
suaument
llegim
cas
demà
persona
gens
lluny
3 Completa amb els adverbis que no has ratllat abans. Fixa’t
quin tipus d’adverbi es demana en cada cas.
• La iaia acarona el gat . (manera)
• La pilota ha anat a parar . (lloc)
• A tu l’all t’agrada molt; a mi no m’agrada . (quantitat)
• Ja hem fet la major part del treball; l’acabarem. (temps)
Quant?Quan?
On?
Com?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 41Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
42/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
L’ús de p i b a final
de paraula12
RECORDA
El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres
p o b.
• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu p.
• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu p o b
segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.
1 Resol els mots encreuats.
1 Medicament líquid que et lleva la tos.
2 Grup d’esportistes que competeixen
junts.
3 Tros de suro o de plàstic que tapa
una botella.
4 Rèptil allargat i sense potes
que s’arrossega per terra.
5 Llengua que es parla a Aràbia.
6 Així s’anomena el fill d’un rei.
2 Observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva.
• ▶ calba, calbesa. • ▶ verbal, verbalitzar.
• ▶ camperol, campament. • ▶ agrupació, grupet.
• ▶ corbera, corbató. • ▶ tombant, tombar.
3 Completa amb p o b.
• Feli juga en l’equi de Joan. • Al cam va caure un llam .
• Jose sa parlar àra . • Hui he fet un tom pel parc del Llo .
• El mot cor és monosíl·la . • Compra xaro i esparadra a la farmàcia.
3
1 2
4
5
6
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.42 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
43/96
Nom Data
1 Relaciona cada sigla amb el seu significat.
AMPA • document nacional d’identitat
CP • educació secundària obligatòria
ONG • associació de mares i pares d’alumnes
DNI • codi postal
ESO • organització no governamental
2 Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb l’ajuda
de les banderes.
UE EUA
3 Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules.
Organització Mundial de la Salut Unitat de cures intensives
Centre d’educació infantil i primària Universitat de València
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les sigles12
RECORDA Les sigles són paraules que es formen unint les lletres inicials
de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen
a una associació, una institució, un museu...
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 43Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
44/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1L’oració: subjecte i predicat13
RECORDA Les oracions són grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen
almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat.
• El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de què es diu alguna cosa
en l’oració.
• El predicat és el que es diu en l’oració sobre el subjecte.
1
Ratlla l’expressió que no siga una oració i explicaper què no ho és.
Bon dia!
Que tingues un bon dia!
2 Ordena i escriu les oracions següents.
Laura
llima.
de
gelat
un
es
menja
juga
bé
Carles
bàsquet.
molt
a
3 Inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga.
• rega les plantes del balcó.
• vam anar d’excursió a la platja.
• Josep i Marta .
• El vestit rosa .
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.44 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
45/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
L’ús de t i d a final
de paraula13
RECORDA
El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d.
• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu t.
• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu t o d segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.
1 Completa amb t o d les paraules que representen els dibuixos següents.
dar petar pla bole pon car
2 Ompli els buits amb t o d .
• Ricar volia anar a escola amb el patine .
• Joana va anar a un concer de clarine .
• Aquell vagabun era d’algun país del nor .
• Si se’t fa tar , telefona’m, d’acor ?
• A Alber li agrada mol el iogur líqui .
3 Completa cada oració amb una paraula de la mateixa família que la destacada.
• La rapidesa és una virtut, però crec que sovint fas les coses massa .
• És un esportista d’elit que practica un molt arriscat.
• En realitat era una taula molt sòlida, encara que l’aspecte no fóra molt .
• Vicent vol estudiar robòtica perquè té la intenció de dissenyar un intel·ligent.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 45Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
46/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les variants lèxiques13
RECORDA Una variant lèxica és cada una de les maneres diferents
en què es pot dir una mateixa cosa segons el lloc d’on som,
les persones amb qui parlem, etc. Per exemple, carabassa
i suspens són variants lèxiques que expressen el mateix,
però la primera se sol utilitzar en situacions de confiança
i l’altra en situacions més formals.
1 Escriu davall de cada aliment les variants lèxiques amb què s’anomena.
carlota
bufes
tomaca
panís
pernil
pebre
dacsa
safanòria
pimentó
tomata
roses
cuixot
2 Torna a escriure cada oració canviant la paraula destacada per una altra variant
lèxica més formal.
• Mira, Esteve, tu estàs sonat! ▶
• El meu germà vol pencar a l’estiu. ▶
• Robert és un col·lega de classe. ▶
• Les matemàtiques em flipen! ▶
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.46 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
47/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1Classes d’oracions14
RECORDA
Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions.
Segons la intenció que tinguem, les oracions poden ser enunciatives,
interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives.
1 Relaciona cada tipus d’oració amb el seu ús i l’exemple corresponent.
Oracionsenunciatives
Oracions
interrogatives
Oracions
exclamatives
Oracions
exhortatives
2 Indica de quin tipus és cada oració segons la intenció.
• No tinc aquest cromo. ▶
• Com aniràs al camp? ▶
• Quin gatet més bonic! ▶
• Endreça l’habitació, Paula. ▶
• Potser aquell és el nou mestre. ▶
• El vent ha estat bufant tota la nit. ▶
Que bé que hages vingut!
No t’alces!
Què et passa?
Potser ens hem
perdut.
Hui no
em trobe bé.
Oracions
dubitatives
Serveixen per a afirmaro negar alguna cosa.
S’usen per a donar ordres
o prohibir alguna cosa.
S’usen per a expressar
sorpresa, alegria, tristesa...
Serveixen per a
preguntar.
S’usen per a indicar que no
s’està segur del que es diu.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 47Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
48/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
L’ús de c i g a final
de paraula14
RECORDA
El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres c o g.
• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu c.
• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu c o g
segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.
1 Escriu la paraula d’on prové cada un d’aquests grups.
• ▶ blancor, blanca. • ▶ llarga, allargar.
• ▶ amargor, amargant. • ▶ secallós, assecar.
• ▶ sangonós, sanguini. • ▶ banquet, bancada.
• ▶ saquet, ensacar. • ▶ diàlegs, dialogar.
2 Escriu la lletra que falta en cada cas.
un par infantil el missatge del nàufra un alberco sucós
el carran de platja el cas d’anar en bici un sarcòfa egipci
3 Completa les paraules amb c o g.
• El biòle va descobrir un fon molt estrany. • El meu ami Llu estudia po .
• L’arqueòle sue va guanyar un premi. • El mecàni és galle .
• Aquest ídol de fan és molt anti . • Ha caigut un ba i s’ha fet san .
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.48 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
49/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les frases fetes14
1 Subratlla la frase feta de cada parell.
• Ofegar-se en un got d’aigua.
• Beure un got d’aigua.
• Agafar un tros de pa.
• Ser un tros de pa.
• Treballar en una obra.
• Posar mans a l’obra.
• Ser una màquina.
• Construir una màquina.
2 Copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat.
• Començar a fer alguna cosa. ▶
• Angoixar-se per no res. ▶
• Tindre molta capacitat de treball.▶
• Tindre molta bondat. ▶
3 Tria el significat de cada frase feta i escriu una oració usant-la.
• Parar l’orella. Escoltar amb atenció.
No voler escoltar res.
• Estar a la lluna. Ser astronauta.
Estar distret.
RECORDA Les frases fetes són grups de paraules que juntes tenen un
significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exemple,
bufar i fer ampolles és una frase feta que significa ‘fàcil de fer’.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 49Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
50/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
L’oració, el paràgraf
i el text15
1 Subratlla les expressions que siguen enunciats.
• Isabel viu a Meliana. • Brrr, que freda!
• L’entrepà està boníssim! • Ara demà no sí poal.
• Son no encara tinc jo. • Quina alegria!
2 Copia els enunciats anteriors que siguen oracions.
•
•
3 Digues quina d’aquestes notes conté un text i raona la teua tria.
RECORDA Les oracions són enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb.
Els textos són les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos els uns
amb els altres. Són missatges complets, presenten les idees de forma ordenada
i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si.
Els textos solen organitzar la informació en paràgrafs, que són conjunts d’enunciats
que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt i a part.
Ha sigut una eixida molt interessant.
Potser algun dia seré terrisser…
I m’han deixat fer un pitxeret amb el torn!El carter ha dut cartes. Ens han ense-
nyat com treballen l’argila i com couen
les peces en un forn. Aquest matí els
alumnes de 4t hem visitat una terrisseria.
Aquest matí els alumnes de 4t hem
visitat una terrisseria. Ens han ense-
nyat com treballen l’argila i com co-
uen les peces en un forn. I m’han
deixat fer un pitxeret amb el torn!
Ha sigut una eixida molt interessant.
Potser algun dia seré terrisser…
A B
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.50 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
51/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 2Els punts suspensius15
RECORDA Els punts suspensius (... ) s’utilitzen en els casos següents:
• Per a indicar que una enumeració està incompleta.
• Quan interrompem una oració per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.
1 Encercla els punts suspensius del text segons la funció que fan.
En roig
Deixen incompleta una enumeració.
En blau
Interrompen l’oració per expressar
dubte, sorpresa, temor, etc.
Hui és un dia especial perquè… és el meu aniversari!
Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles,
els cosins... Teníem la casa plena!
M’ho he passat molt bé. I m’han regalat moltes coses: joguets, roba, un anell preciós... Però el millor de tot
ha sigut… la col·lecció de contes que volia! Quan la iaia
me l’ha donada, no m’ho podia creure. Estic molt feliç.
Tinc una família meravellosa!
2 Escriu enumeracions incompletes. No t’oblides de posar-hi els punts suspensius!
• A la motxilla porte els llibres,
• M’agraden els macarrons,
• Els companys de classe són
3 Escriu una oració en què s’usen els punts suspensius
per a expressar sorpresa.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 51Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
52/96
Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 3Els refranys15
1 Tria i escriu el final per a cada un d’aquests refranys.
crit xivarri cau ▶ • A la taula i al llit, al primer .
taula panxa pica ▶ • De mica en mica s’ompli la .
cotxe abric pa ▶ • Qui té bon amic, té bon .
2 Relaciona i escriu els refranys complets.
A l’estiu • • qui tinga blat que en sembre. Al setembre, • • que un parent a Mallorca.
Val més un veí a la porta • • tota cuca viu.
•
•
•
3 Completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules.
• Al que no conegues, no li toques les .
• En tancada no entren .
• A l’abril, cada val per .
RECORDA Els refranys són dites que transmeten consells, ensenyaments…
de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia llum
és un refrany que fa referència al fet que al juny els dies són més
llargs i per això gastem menys electricitat.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.52 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
53/96
Programa
d’ampliació
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
54/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ1
Nom Data
1 Completa amb les diferents parts del correu electrònic.
• Salutació
• Cos del text amb el missatge (escriu el principi i el final)
• Comiat
• Signatura
Comprenc un correu electrònic
Estimada Clara,
Com va tot per Alemanya? Ja tinc ganes que vingues a passar les vacances d’estiu.Et trobe molt a faltar. No sé si t’ho havia dit, perquè de vegades em costa expressarels meus sentiments, però la veritat és que t’estime molt i que t’enyore a tota hora.
Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves ací a Barxeta i anàvem juntes a escola. Sempre juntes, cap ací i cap allà.
Quan em vas explicar que havíeu de marxar a Alemanya per qüestions de faena de ton pare,em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja séque per a tu encara va ser més dur. Un país nou, amics nous, escola nova…
Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir queet trobe molt a faltar i que tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacancesper tornar a estar tot el dia juntes.
Un bes molt fort i fins prompte!
Esther
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.54 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
55/96
1 AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Respon a aquestes preguntes.
• Qui escriu el correu electrònic?
• Qui rebrà el correu electrònic?
• On viu ara Clara?
• Per què hi ha hagut de marxar?
3 Assenyala per quines vacances tornarà Clara a Barxeta.
Per les vacances de Nadal.
Per les vacances de Setmana Santa.
Per les vacances d’estiu.
4 Respon. Quina relació hi ha entre Clara i Esther?
5 Imagina un motiu per a escriure un correu electrònic a algú o tria’n un d’aquests.
Acomiadar-te d’algú. Preguntar un dubte dels deures.
Fer les paus amb algú. Parlar amb un amic que tens lluny.
6 Ara escriu el teu missatge de correu electrònic. Recorda les parts que ha de tindre.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 55Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
56/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripció.
Eslògan
Explica les característiques bàsiquesdel producte anunciat.
Text informatiu
És un missatge breu que preténcridar la nostra atenció i animar-nosa comprar el producte.
Text complementari
Informa de qüestions pràctiques,com ara on es pot adquirir el producte
i com ens el poden fer arribar.
Comprenc un cartell publicitari
C/ Mallorca, 321 Tel. 643 454 566
A la pizzeria Venezia les pizzes sónmés cruixents,més gustoses i més grans!
2
M ome nt s r e d on s!
Pizzeria
V enezia
Pizzeria
V enezia
I ara,servei a
domicili!
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.56 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
57/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Ara respon a aquestes preguntes sobre l’anunci anterior.
• Què s’anuncia en aquest cartell?
• Quin és el text que informa del producte?
• Quin és l’eslògan?
• Quina altra informació s’hi dóna?
3 Explica quina creus que és la funció de la imatge en l’anunci de la pizzeria.
4 Marca les afirmacions correctes. Què has de tindre en compte per a fer una falca
publicitària?
Una falca publicitària és un espai dedicat a anunciar un producte en la ràdio.
Una falca publicitària és una part d’un programa de ràdio.
La falca publicitària ha de ser breu i clara.
Com més llarga és una falca publicitària, millor.
En la ràdio no hi ha imatges; per això, en les falques publicitàries cal cridar l’atenció
dels oients amb la música, els canvis del to de veu, l’expressivitat…
5 Elabora el text per a la falca publicitària de l’anunci de la pàgina anterior.
2
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 57Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
58/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 Respon a aquestes preguntes.
• Què es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets o l’escenari?
• On se situa l’escena?
• Com és aquest escenari segons la descripció: alegre, desagradable, tenebrós, desolat,
primaveral, ràpid, lent...?
• Quins elements d’una ciutat moderna s’hi esmenten?
Ulldemolins és una ciutat moderna, d’amples avingudesarbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel
que quasi sempre és clar, amb algun núvol dibuixat.
Al fons de l’avinguda principal hi ha la plaça de l’Ajuntament.
Des dels carrers que ixen de la plaça, els edificis
semblen agulles que s’enfilen amunt, arrapant
el sol i els núvols. Els gratacels encara semblen
més alts del que en realitat són.
Les façanes de vidre dels edificis reflecteixen
la llum i encara omplin més de vida els carrers,pels quals la gent transita ràpidament,
sense parar, vora els vehicles
sorollosos. Cotxes, autobusos,
taxis, vianants... tots amunt i avall
en un tràfec incessant.
3Comprenc un text descriptiu
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.58 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
59/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Fes una llista amb tots els adjectius que ixen en el text.
3 Relaciona cada element amb el terme corresponent
i explica què són.
gratacel
façana
avinguda arbrada
•
•
•
4 Explica amb paraules teues el significat de l’oració Els edificis semblen agulles que
s’enfilen amunt, arrapant el sol i els núvols.
5 Escriu una descripció breu de la localitat on vius o bé d’aquella on estiueges.
3
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 59Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
60/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 Respon a aquestes preguntes.
• Què explica aquest text?
• De quin tipus de text es tracta?
Instructiu Informatiu Argumentatiu Descriptiu
• Quantes parts té el text?
• Per què creus que estan numerats els passos?
• Creus que és possible realitzar aquesta recepta?
Per què?
Comprenc unes instruccions4
M a g d al e ne s d e x o c o l at e I • 125 g r ams de mant eg a.• 125 g r ams de sucr e. • 150 g r ams de f ar ina. • 1 culler ada de post r es de r ent . • 2 ous.• 2 culler ades de cacau en pols.• 25 g r ams de x ocolat e neg r e per a f ondr e.• M ot les de paper .
P
1 Foneu la mant eg a i, quan est ig a lí quida, af eg iu-hi d’un en un els alt r es ing r edient s: el sucr e, la f ar ina, el r ent , els ous pr èv iament bat ut s i el cacau en pols.2 Af eg iu-hi el x ocolat e neg r e f os i bar r eg eu-ho bé.
3 Feu boles de past a i col·loqueu-les en els mot les de paper . 4 Finalment , poseu-ho t ot al f or n a 180 ºC dur ant uns 15 minut s.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.60 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
61/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu.
Ha de tindre un lèxic precís.
Les oracions han de ser breus i clares.
Les oracions han de ser molt llargues.
Les oracions han d’estar ben ordenades perquè s’entenga bé el procés.
L’ordre en què s’expliquen les instruccions no importa.
En la part de la preparació cal utilitzar verbs en imperatiu.
En la part de la preparació cal utilitzar verbs en futur.
3 Ratlla els textos que no siguen instructius.
Fullet on s’explica com
muntar una bicicleta.
Definicions
d’un diccionari.
Recepta per a fer
un pastís de formatge.
Comentari sobre una pel·lícula
de la cartellera.
Fullet on s’explica com
funciona la consola de jocs.
4 Escriu un text instructiu
a partir de les imatges.
No oblides indicar
els ingredients.
4
PA AMB TOMACA
1
2
3
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 61Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
62/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
La princesa de la sal
Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme llunyà vivia
un rei que tenia tres filles.
Un dia els va preguntar fins a quin punt elles l’estimaven.
–Jo t’estime com el pa –li va contestar la filla major.
–Jo t’estime com el vi –li va contestar la mitjana.
–Jo t’estime com la sal –li va contestar la menuda.
–Si m’estimes com la sal, ja pots eixir pel portal –li digué
el rei, tot enfadat. I la va fer fora de palau. Al cap d’uns quants anys, el dia del seu casament, la filla
menuda va convidar el rei, que no la va reconéixer. Ella mateixa
va voler fer el dinar i no hi va posar sal.
–Us ha agradat el dinar, senyor? –li va preguntar.
–S’han descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa
o sense vi, però mai sense sal.
En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt
important i també va reconéixer la seua filla. Li va demanar
perdó i, des d’aleshores, van ser molt feliços.
1 Respon a aquestes preguntes.
• Qui són els protagonistes del conte?
• Hi ha personatges secundaris? Quins?
• On passen els fets?
• Quan passen els fets?
• Què els passa, als personatges?
• Com es resol la situació?
Comprenc una narració5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.62 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
63/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Relaciona cada part de la narració amb el contingut corresponent.
Plantejament • S’explica què els passa als personatges i com actuen per resoldre-ho.
Nus • Es conta com es resol la situació i com acaba
la història.
Desenllaç • Es presenten els personatges i s’indica quan
i on passen els fets.
3 Indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus
o el desenllaç.
4 Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenllaç.
5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 63Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
64/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
El joc de l’estop
Com s’hi juga?
• Cada participant col·loca un full
en posició horitzontal i hi dibuixa
columnes (per exemple, 5).
• A la part de dalt de cada columna
s’indica el tipus de paraula clau
que decidiu. Per exemple: nom
de persona, animal , menjar , color , ciutat …
• A cada torn, un participant decideix
la lletra amb què jugaran.
Per exemple, la B.
• Cada jugador intentarà trobar una
paraula de cada categoria triada
que comence per la lletra decidida:
Biel , balena, bunyol, blau, Berlín...
• El primer que aconseguisca omplir
la filera cridarà «Estop!» i la resta
de participants pararà d’escriure.
• Les paraules correctes que ningú
més haja escrit valen 10 punts
i les repetides, 5 punts.
• Es torna a començar amb una altra
lletra. Al final se sumen tots els punts
i qui en tinga més guanya.
MaterialUn full i un bolígrafper participant.
ParticipantsA partir de dos.Sense límit.
En què consisteix?Cal escriure, abans que els altres, un seguit deparaules que comencen per una lletra donada.
1 Marca. Per a què creus que serveix el text anterior?
Per a dir-nos el que hem de fer a cada moment.
Per a explicar com funciona el joc i què hem de fer per a jugar-hi correctament.
Per a descriure’ns els materials necessaris i anar-los a comprar.
Per a fer propaganda d’un joc i vendre’l.
Comprenc un joc6
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.64 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
65/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Subratlla. De quin tipus de text es tracta?
• Instructiu. • Informatiu. • Argumentatiu. • Descriptiu.
3 Respon. Creus que perquè funcione el joc els participants poden vore què escriuen
els altres jugadors? Per què?
4 Tria un dels jocs següents i completa’n la fitxa.
Parxís. Dòmino. Oca. Vaixells.
Sambori. Conillets a amagar. Birles. Baló presoner.
Material:
Nombre de participants:
En què consisteix?
5 Explica breument com es juga al joc que has triat. No oblides cap dels passos.
6
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 65Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
66/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 Respon a aquestes preguntes sobre el primer poema.
• Quin és el títol del poema?
• Quants versos té?
• Quantes estrofes té?
• Qui n’és l’autora?
• Quines paraules del final de cada vers acaben igual?
Rosella
Com se t’ha arrugat,
rosella vermella,
el vestit mudat
tot just estrenat?
Potser ha estat el blat,
rosella vermella,
o el vent que, esverat,
te l’ha rebregat.
NÚRIA A LBÓ,
dins de Poesies amb suc
7Comprenc textos poètics
La lluna
La lluna, tan blanca,
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada en la fosca
com un llumener,la lluna ja plora
damunt el carrer.
F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT,
Juguem cantant
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.66 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
67/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Relaciona cada paraula del poema «Rosella» amb el seu significat.
vermella
mudat
esverat
rebregat
arrugat
roja
de gala
alarmat
3 Llig el poema sobre la lluna i copia les paraules que acaben de manera semblant en
els versos parells, és a dir, les que rimen.
4 Pinta del mateix color les paraules que rimen. En acabant, completa cada nova
estrofa amb el parell de paraules adequat.
formatge
or
baló
balcó
viatge
cor
La lluna, daurada,
s’assembla a un disc d’ .
La seua llum clara
alegra el meu .
La lluna, tan groga,
sembla de .
Com m’agradaria
poder fer-hi un !
La lluna, redona,
pareix un .
Voldria agafar-la
des del meu .
7
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 67Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
68/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
Les meduses
Les meduses són animals
invertebrats que, quan són adults,
viuen flotant al mar. Aquests
organismes transparents amb forma
de campana tenen uns tentacles
amb cèl·lules urticants que utilitzen
per a capturar preses i defensar-se,
i que provoquen coïssor als humans
quan les toquem.
Les meduses viuen allunyades de
la costa com a individus aïllats o
formant bancs, però periòdicament
s’aproximen, transportades pels
corrents, a les nostres platges.
L’arribada de meduses a la costa
en més o menys quantitat és un
fenomen natural que principalment
té lloc durant la primavera i una gran
part de l’estiu. Tot i que no se sap
per què passa, sembla que la
combinació de determinats corrents
i vents marins, així com la
temperatura del mar, influeixen en
la proliferació d’aquests animals.
Si aquest estiu aneu a la platja i en
veieu una, encara que estiga morta,no la toqueu: us evitareu de passar
un mal tràngol en forma de picors
i coïssors que poden arribar a ser
insuportables!
M ANEL MURIACH I CINELLI.
Cavall Fort, núm. 1152 (adaptació)
1 Respon a aquestes preguntes.
• Qui és l’autor del text?
• En quina revista es publica?
• Com es titula el text?
• De què parla?
PROGRAMA D’AMPLIACIÓComprenc un text expositiu8
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.68 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
69/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Relaciona aquestes paraules i expressions de la lectura amb el seu significat.
invertebrat • • Que produeix urticària o coïssor.
proliferació • • Animal mancat de columna vertebral.
urticant • • Situació complicada, difícil de resoldre.
mal tràngol • • Creixement o multiplicació ràpida d’una cosa.
3 Respon a aquestes preguntes.
• Quin tipus d’animals són les meduses?
• De quin color són?
• Quina forma tenen?
• Què tenen als tentacles? Per a què serveixen?
• On viuen normalment les meduses?
• Quins efectes tenen sobre els humans?
4 Tria un tema que t’interesse. Pots triar-ne un d’aquests o un altre.
El canvi climàtic Les abelles El bàsquet
5 Busca’n informació i elabora un text expositiu breu.
AMPLIACIÓ. UNITAT8
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 69Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
70/96
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 Respon a aquestes preguntes.
• Qui és l’entrevistat?
• Quina és la seua faena?
• Quan va decidir la seua professió?
• Com s’aprén la màgia?
• Si el truc no ix, què és el més important?
Entrevista al mag Lari
—Com va ser el teu primer
contacte amb el món de la màgia?
—Com molts mags, jo vaig descobrir
la màgia gràcies al joc Magia Borrás.
—Recordes el teu primer truc
de màgia?
—Crec que me’l vaig inventar jo
mateix. Posava un ninot Madelmandins d’una caixa i la serrava pel mig.
No tenia cap mèrit perquè serrava
el Madelman pel mig i ja està.
—Quan vas decidir que et volies
dedicar a la màgia?
—Quan tenia catorze anys. Els meus
pares em van regalar, per Sant Jordi,
un llibre de màgia que em va
encantar. Me’l vaig llegir molt depressa i quan el vaig acabar, mon
pare em va dur a una associació de
mags... Vaig anar aprenent i aviat
vaig tindre clar que em volia dedicar
a la màgia.
—Hi ha escoles de màgia?
—No, per a la màgia no hi ha
escola. Sovint s’aprén a partir de
llibres, però si t’ho ensenya algú
altre és més fàcil. La màgia és més
teatre que una altra cosa, i això no
t’ho ensenyen els llibres.
—Què passa quan un truc no ix?
—Ah! Ací és on aprens a
compondre-te-les! Els jocs de mans
depenen molt del material que
utilitzes i de vegades els objectes
fallen. He aprés a preveure què pot
fallar en un número i pensar les
solucions. El més important és que
el públic no note res.
Cavall Fort, núm. 1022 (adaptació)
Comprenc una entrevista9
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.70 Llengua 4
-
8/19/2019 Valen 4º Refuerzo
71/96
AMPLIACIÓ. UNITAT
2 Observa l’entrevista i digues quina diferència gràfica hi ha entre les preguntes
i les respostes.
3 Imagina que ets l’entrevistador i vols seguir fent preguntes
al mag Lari. Tria les que siguen més adients.
Recordes alguna anècdota en l’escenari?
Quin número de sabata utilitzes?
Què li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu?
Què prefereixes, el futbol o el bàsquet?