ík

ïo

oí

i

U Z / l □L

k□ u fo r

DE LA VILLA DE

SALT

JU L I O DE 195;

,11 serv ic io ili: toilos

• Primera en Estabilidad

• Primera en Robustez

• Primera en Com odidad

• Primera en Suspensión

• Primera en Transmisión

DELEGACION GERONA y PROVINCIÀ:

Auto-Taller C O D IN AJaime I, 62 6 E R O N A T eléf. 1595

S U M A R I OPortada: Fotografia premiada en el III Concurso Fotografico de Salt

(Trofeo G ràficas B A T 1956) . . . . . . . . Juan Costa Reig

Invocació a Sant C ugat (Poesia) . . . . . . . . . S . Suner y AymeriéH

Retablo de Fiesta M a y o r ........................................................................................................ Emilio Torrent

Les Tartanes de S a lt ...................................................................................................................Josep Grahit i Grau

O bjetivo a b i e r t o ...................................................................................................................Equis Plus

Una carta de un libro a medio hacer . . . . . . . . S. Suner y Aym eriíh

A los afícionados y simpatizantes del deporte de la pesca . . . . Jesús Ruhí Faig

Actos y Festejos, Fiestas Religiosas y Festejos C ívicos . . . . .

Sala d’Estar ( P o e s i a ) ........................................................................................................ S. Suner y Aymeriéh

La Biblioteca M unicipal . . . . . . . . . . . José Paulí

Evolució M usical de la Sardana (Del Llibre de la Sardana, de Josep M iracle

Editorial S e l e c t a ) .................................................................................................................. L luis M oreno i Pallí

La Ruptura . . . . . . ...............................................................P. M. i F.

LA C A S A DE LOS M U EBLES

EXPOSICIONES PERMANENTES G R A N D E S A M P L I A C I O N E S

I l L É i Jo sé Ju n c à T u b e rt— - ■ ------ ---------------------= T e le f o n o 1 7 5 0 . — S A L T ........... ......................... =

Gran surt ido en todas clases F A C I L I D A D E S » E F l « »

jXo c o m p r e s i n v i s i t a r est a s 11 c a s a !

Invocació a S an t O u^at

Feu nostra fe de brasa incombustible, oh Sant Cugat!, de brasa i de llampec.I jornalers d ’un camp inexhaurible sota un sol que ens recremi, a frec a frec.

Deu*nos la pau d'un viure insatisfet en el combat de les idees clares, que l'esperit ens senyoregi inquiet damunt l ’aiguabarreig de nostres tares.

Que cadascú faci la seva guerra! Deu-nos un pols catòlic, generós, obert com un clavell de mil colors tenyint les quatre bandes de la terra,

i feu que l ’encenguem de pol a pol com una feia d ’espigues madures.Que entenguem el trinat del rossinyol i la blancor de les paraules pures.

Que masteguem un pa que haurem regat amb el suor d ’una existència aspriva, que mantinguem la nostra llengua viva i neta de mentida i de pecat.

Doneu a la nostra ànima el daler d'eixemplarse les ales cada dia.M és enllà d ’un cel trist o un jorn serè Nostre Senyor ens esperi!.

A ix í sia!

S a l v a d o r S u n e r i A y m e r i c h

Salt, 10 de Juliol 1957.

~ N m

Un somier moaerno...di

S a r a i t f t a 1 0 a h o s

V E A L O E N

Sia. Eugènia. SO Telefono 2110

G E R O N A

C O M P R E A P L A Z O Sen los mejores establecimientos

por mediación de

C R E D I T O S y

* '■ - t .

GENERAL PRIMO DE RIVERA, 3, TELEFONO 3641

G E R O N A •

81 mejor Seguro Tamiliaren

Oirección G e n e ra l:" ' B A R O E I , O N A

T R A F A L G A R , NUM. 48TELEFONO 22-54 56

Subdirección en

G E K O N A

G ra!. Primo Rivera, 3

T E L E F O N O 364 i

Bar “ LA BODEGA"ESPEC1AL1DAD EN TAPAS VARIADAS

SE R V IC IO D E R E S T A U R A N T E A T O D A S H O R A S

Plaza Independencia, 15 - Teléf. 1255 - G E R O N A

F A B R I C A C I O N DE S E G M E N T O S DE P I S T O N

C A M I S A S F O R R O S - C A M I S A S H U M E D A S

í n d u s t r i a s i M e t a l ú r ^ i c a s

cumi, i lCalle Cerverí, 1 — Teléíono 2225 — G E R O N A

TRANSPORTESCOMIDAS - BEBIDAS

Hernan Cortés, 127 - Tel. 2377 -SALT

MERCERIA Y PERFUMERIA

l í CPlaza Espana, 8 - S A L T - (Gerona)

R etablo de F iesta iVíayorPor E m i l i o T o r r e n t

j f . t r e o continundo es el síntoma màs característica que podemos observar en ligilias de la Fiesta M ayor. Preparativos de todas closes; que si los cacharros de la cocina; que un pintado aquí;

tin remiendo ulli; a nií. calcet'mes; a ti, la camisa; al chico, los sapatos; a !a nina, cl z ’estido... ; Uy... el vestido de la nina! Con el tiempo que hace que se està hablando de ello en la familia y estamos a dos días del jaleo y la modista venga excusas y venga prometer que ya estarà... E n fin, los obli- gados extraordinarios sobre m'antel y tantas cosillas de última hora que, en junto, m as qu-e desequilibrar, rompen y trocean la siempre irregular ba- iansa del presupuesto familiar.

Estas son consecuencias “interiores” de h inmunidad de las Fiestas que se avecinan, pero existen otra clase de preparativos a los que los i na y or es no solemos dar gran importància y que constituyen el " se r” de ha- fiesta para la numerosa grey infantil.

O bsenr,dores perspieaces que la escasa experiencm de anos anteriores ( j cua tro, cincc, se is f) ya les ha proporcionado, ellos hace días que oyen a papà y a ntamà hablar de la Fiesta que se acerca de nuevo, ;y con què ra- pidez, SeTior!, que si haremos esto, que si vendrà tal pariente, ctc., y en mil detalles, y zniela su cabecita en un extraordinario a “s u ” manera. Y no es

otro que las inocentes diversiones de caballitos, churros y caramelos que el cno anterior tanto le costó abandonar, a pesar de que los papàs insistían en que hacia màs de una hora que deberra estar durmíendo.

Donde debe instalarse lo que podríamos llatnar real de la feria, han V.egado rarromatos, maderas y un sin fin de cosas fuera de costumbre, prontas a convertirse en tiovivos, tenderetes y otros similares, capaces de hacer perder el sueiïo a la cabecita màs dormilona.

Se acuerdan 'aún de lo bien que se iba en aquel coche pintado de asul, de aquella trompetita tan sonora, de aquellos dulces... y ahí està, contem- plando los preparativos de la gente pam construir de nuevo aquel parèntesis de ilusión, con la boca m as que entreabierta y el pensamiento por encirna

Vda. de Juan Vidal PlanaC E R E A L E S Y C O M E S T IB L E S

José Antonio, 23 - Tel. 2059 S A L T

<+x+-x+x< + x +fx+x\+ X -rfX+JC< + X +f-X+X<+X -f-x +x< + X +f-X+X< + X +fX-t-X< + x +(-X+X<+x+fX+X.x+x+♦-X+X< + X +fx + x< + X +fX + Xt-x+x

X+X-f+X +X+X +Xx + x - fÍÏÍÏ

í ïíïï í ï íX+X-f+x+x

x+x-fí ïiïx+x-*m+x+>XTX-tíïí?+X+Xx-rx-f+ x + xx + x -f+X+Xíïíïíïí ïx-t-x-ií ïiï+x+>Í + X 4+-x+x*+X-tx-t-x-ri ïiï+x+>+ x + >X+x4íïíïíïíïíïíï+x+xx+x-f+X+Xx+x-fX+X-f+X+Xx+x-f+X+XX+X-fmï íï í

t f l a u r i c i o C o r r e n t

OBJETOS PARA REGALO

HERRAMIENTAS M AQUINARIA Y AGRICOLAS

E N R E JA D O S Y T E L A S

CUBIERTAS «O NDUTEX»

Calle Santa Eugènia, 22Telefono 2029 G E R O N A

Luis Virós FarrasS A S T R E

S e complace en ofrecer un esmerado servicio al publico en general a través de su nuevj tjller instalado en la calle

Generalísimo, 5 * S A L T

í ïí ï4x+x-fx+xX+X +-t-x+xJ.1-X+1-X+X<+x+-t-X+V

T X +-x+x<+x+-X + x

<+x+<+x+fx+x<+x+f-X+Xt-x+x<-fx+f-x+x<-*-V+X +X +

f-X+X f x + x f-X+X -X+X -X + X r> :- fx -X +X *-X-fX t-X~-X -X + X -X + X *-X+X t-X + X fX -fX fX ·X x + x - fx + x - f x + x + y .+ x + x + íf r f x - t -x + x + x * x + x - f X +X 4 x + x + x + x + x + x + x + x - f x + x + x + x - r x - r x * + x + x -

de las nubes; porque sus ideas, lo que cl barruntu y quiere, no hay papà ni mamà que lo resista.

Y es a esta jicsta la que con mas simpatia podemos observar, porque de nuevo los nifios pondràn ojos c/randes ante h magnitud de tal paraíso, y de nuevo sus gritos y risas enduL·aran nueslro enciclopédico viv ir y, sus lloros de anoransa o decepción por no daries todo cuanto piden, seran sello de esperansas y promesas para que “el uiïo que viene”, ambiguo term inar a su insistència, volvamos de nuevo à empesar la rueda de un aiio màs.

Por esto es preciso un esjuerso de los mayores pam comprender los deseos y demandas de la nines. Porque piden cosas incomprensibles y, no obstante, para ellos es toda su felicidad; una menudencia que pam los rnaye- res es tonteria, logra colmar sus deseos ante la posesión tan desetada. Un pito, un globo, una muneca o una pelota de trapo, hacen jlorecer una son- risa de wtisfacción, atinque al cabo de poco rato y sin soltar lo que xa tienen, sigan pidiendo màs y màs, hasta que el sueno i por fin ! vence sus ojos.

Con ilusión y con temor nos acercanios, en medio de la m ultitud y IIe~ vando el niiio de la mano, a la barraca donde el “ha v isto” determinado juguete que insiste se le compre, prometic'ndo que luego ya no pedirà “res m és”, promesa flojísim a y rota al instante en que verd una cosa para él nitevti y que tam bien de nuevo harà que, primero su pedir y luego su gritur, se una al estruendo de los altavoces y jo lgono reinxinte para conseguir la tenencia de una, dos... cuantas màs cosas mejor.

Pere de todas jorinas y sea como sea, el regreso serà siempre alegre y ias horas vividas de su jiesta, de su ver, admirar, pedir y gritar, seràn tenia, de conversación durante varios días, màs de los que durarà el pito, el globo, la mufieca o la pe'.ota de trapo, y motivo de promesas y esperansas para el aiio que Z'iene superar lo conseguido en la Fiesta que se estarà mi:rchando zelos, sobre el corcel del Ticmpo.

R E L O J E R I A

G e n e r a i . i s i m o , s / n SALT ( g e r o n a )

t m c m e i 1

AVENIDA JAIME I, 54 - TELEFONO 2036(cerca Teléfonos y esquina General Primo de Rivera)

G E R O N A

G C O S S E f E i l A

“ MARIA GRACIA”

J . A n to n io 66

S A L T

D,ssea %eíiz fiesta. )1iayok .& sus clientes y. amistades J

A L T A S E L E C C I Ó N D E A V E S

R H O D E I S L A N D

° ° f OD<vpo Lo ojçp Oq oO^O^Od 00<* üQd o OO^^O^^Qc o 00^s-0^ '0c Q □O^'-O^'Oc do'

D O .

,o°° %

PELUQUERIH P fíR fí SEN0 RH5

J O A Q U I N A S U R R O C AE S P E C I A L I D A D E N P E R M a N E N T E S E N F R I O

fíuda. José Bníonio, 60 S A L TÍ ] j i n w n ! in in ! i n » n i im !n i i i ^ i i n w n i i n m ii i i w n ! in w n i ! iT i iT i i in w n i in m i i i n w n i iT w n i i im n i i i w n ! i i T m i i i n w n i i r i ii tn i i n w n i j i m ! i i í J w n u j ,m n i J f lw n i1J { ^

Peluquería para Senoras

n x je c a

í Hemàn Cortés, 70 S A L T

Crístalería, Plàstícos y Obj'etos para regalo

José Antonio, 59 S A L T

L es tartanes de SaPer J o s e p G r a h i t i G r a u

e temps molt reculat existia un servei interurbà de tartanes de Salt a Girona. Sortien de la important vila veïna, i també ad­metien viatgers del Veïnat, de Santa Eugènia de T e r i de la

Rodona. A ixò no vol pas dir que només paressin en els esmentats nuclis forans, com algú podria creure. No. A la primera senyal de qualsevol tran­seünt, feien estació els carruatges, mentre poguessin enquibir-ne. J a sabem per experiència, els que en mantes ocasions ens comptàrem entre els passat­gers, com eren d ’apretats fins l ’impossible i ben prempsats, a tall de “ sar­dines al barril” .

E n retornar al seu punt d’origen els anaven deixant en els m ateixos llocs on havien pujat al vehicle o bé on desitgessin.

E l final del trajecte acabava fora el Portal d’A lvarez. Les tartanes s’es­tacionaven arran la vorera dreta, fins que havien carregat un nombre regular de persones que “ paguessin el tret” . Moments llargs, interminables, pels que esperaven. Altram ent servien perquè el cavall mengés les garrofes i el segó del morralet suat pel b af.d e la seva respiració.

A l referit indret de la ciutat hom veia quasi sem pre una o més tartanes parades esperant els que haguessin d’ocupar-les. E s situaven una darrera

l ’altra, per ordre d'arribada, i els tartaners amb el fuet penjat al coll conver­saven entre ells o amb el prim er conegut o amic que trobaven. Sovint deien als que passaven per allí, si feien cara de presumptes v ia tgers :

— Que vo l anar a Salt? A pa, pu gi! Només en manca un i m arxarem !P er regnar encara un antic costum, avui desaparegut, es pagava al final

del viatge. M ai no per endavant. I ningú no tractà en cap ocasió de fer-se escàpol “ sense esquitxar els calés” .

Feliçment, tampoc, no eren conegudes les cues, tandes ni els nervio- sismes d’avui. Hom triava el seient de la tartana que més li plavia. Canviava

de lloc si no eslava prou bé. Esguardava tranquil·lament la gent que circu­lava pel carrer, i sense immutar-se per res, esperava el desitjat moment d’a i- rencar.

S i s ’hagüés tracíat-d’ún cas urgent, la tartana — no en dub'.i pas ningú —

JU

UU

ljU

Ul

Cerrajería Artística

M uebles jardín

D eccraciones en hierro

forjado

Püill'O lll'OIIST a l l e r : Calle UniórT, 19

y José Antonio, 59

S A L I

CONFITERIA Y PASTELERIA

“Tf=5)° s

hauria m arxat encara que fos amb un sol viatger, i a trot llarg i seguit pels pocs cèntims que valia cada trajecte. I al pobre cavall l ’haurien deixat sen.se pinso o a mig m enjar, sense miraments ni compliments.

Les tartanes de Salt eren de bona presència. A ltes i fermes. E ls cavalls so’ ien lluir al cim del cap un adornament en forma de pom apinyat de color vermell, ço que els donava una certa distinció.

E ls tartaners tenien el posat de l ’home aciençat que domina el seu ofici. Vestien com els hortolans del “ P la de G irona” . Indumentària de vellut de color d’oliva. Gec curt i ajustat. G orra negra de satí, enlairada, i corbata llarga de nus estret, o mocador de ?eda, segons el temps de l’any.

A ltra distinció d ’aquells vehicles consistia en dur el fanal al mig de la part davantera de la coberta. P er tal que no ballés al trontoll dels sots de la carretera, era subjectat per palla de la que a l ’hivern s ’encatifava els fons de la tartana perquè no tinguessin fred de peus els ocupants. Aquests, a més, durant la m ateixa estació de l ’any, podien abrigar-se amb una manta de llana posada damunt els genolls.

A l matí, també transportaven a la ciutat coves lligats a la part posterior.

Antiguo lugar de estacíonamicnto de las tartanas de Salt, en Gerona. (Clisé “ Pub. G arbí” )

inél (ÍMf i r

A u t o b u s o s

GENERALISIMO, 136

T E L E F O N O i 4 5 4

S A L T

J C ' ..................................................................... a.

PELLICER j | S $ . »j Sastre f ^ 3sci>

CTò I B A R

f Gra l . Primo d e Rivera, 19 f

G E R O N A VILflKOVB

en els que abundaven productes agricols gustosíssims de les esplèndides hor­tes del P la de Girona. No era cosa rara que en retornar buits a Salt es po­sessin uns dintre els altres, com paperines, per més que la m ajoria dels hortolans acudien al mercat diari amb els seus tipics carre 's de rodes baixes, semi culats. per a facilitar la tasca de carregar i descarregar.

Després que fou oberta la muralla, el 1895, pel Portal d’A lvarez, les tartanes allargaren el final fins el Pont de Pedra, on es col·locaven de la faiçó explicada de fora portal, fins que en el present segle s’implantà el servei d'autobusos.

E l preu del viatge estava en consonància amb el del cost de la vida — una dotzena d ’ous valia 60 cèntims, i un cafè amb tres terrossos de sucre i la “ copa d’estudiant” a base de rom o aiguardent, 20 cèntims — i segons el punt on volia anar, oscil·lava entre 10 i 25 cèntims.

L es hores de m ajor circulació eren al matí, migdia, després de dinar i al vespre.

Feien el seu agost, ultra els dies del mercat setmanal, per la Festa M a­jor de Salt, de Santa Eugènia de T er, i de la Rodona, i també per les tradi­cionals festes de Santa Llúcia i Sant Antoni, celebrades a Santa Eugènia. A totes elles concorria una gran gernació freturosa de gaudir de les sardanes a plaça executades per bones cob’es, i dels altres divertiments.

En desaparèixer les tartanes de Salt, sentírem en el fons del cor l ’enyor d’allò que es perd per sempre més. E lles representen tota una època his­tòrica de Salt i de Girona i també de la nostra vida.

VEN T A AL P O R M A Y O R DE

PAPELES DE T O D A S CLASES

Oficinas y Almacén: LA RODONA, 16 — Tel 2611

Santa Eugènia de Ter

O E R O M A

é ò < s ò < 9 y < $ y < $ )< ^ > < ^ > é ò ·(9 y é ò < $ > < 9 y '6 ò

H e e s t à s

' I f o s i /tm tflr a tm J -

a MISTOL m /tac/% s/im u fa re é u e / trp /& /m / 'Ip r / T / f/ w t/ ïJ d e

rm /ik /m m i/s fe à & .MISTOL ,m m t m fo d a ü /J O M MISTOL fu r s e m u fó a g r a / ié £ y

MiSTOLU N IC O E N ESPANA Q U E DE V ER D A D A Y U D A A IA S AM A S OE C A S A

C.A.D.I.E.* Barcelona

..>• <■

ALMACENES PALOMER S. L.A C E 1 T E S D E O L I V A

Almacenes y Despaclio: G E R O N ABeato Padre Claret, 3 y 5 Refineria y Jabonería:

Telefono 19 4 0 Carretera Sta. Coloma, 2

T a l l e r de R e p a r a c ió n

de

M o t o s y V e l o m o t o r e s

LÜIS TRAFACH ARIIAUm

C alle M ayor Sta. Eugènia de Ter

r

A L M A C E N E S

P U J A D A S

O b jetiv o abierto

u e s t r o imperíérrito campanario se siente confundido. Y no es para menos, ya que de un tiempo a esta parte, se ve asediado cons'antemente por las càmaras fotogràficas de una manera

harto empalagosa. A caso en su perplejidad, no encuentre la razón a tan repentino acoso, puesto que no sólo son ya aquellos fugaces turistas — caso de haberlos habido— , que se limitaban a sacar su imagen como posible re- cuerdo sino que a los muchos que de un tiempo para aca se afanan en cap- tarle en sus màs diversos àngulos con sus objetivos, se suman ahora repre- sen'antes del bello sexo, las cuales, con sus delicadas manos, disparan tam- bién sus maquinas después de haber elegido el contraste màs eficaz para sus negativos.

Nadie, empero, pueda que se haya dignado explicarle al impàvido cam­panario el por qué de esa popularidad recién adquirida. O mostrarle, al me- v.os, para satisfacerle la curiosidad, los fines perseguidos al requerirlo como modelo.

Y así, el pobre, permanece con su incògnita sin descifrar. Y , sin em­bargo, bien sencilla es la respuesta.

Héla aquí.

E s innegable el resurgir fotogràfico que tiene lugar en nuestra patria, de un tiempo a esta parte. Y el esfuerzo tenaz, persistente que vienen apor- tando, dia a día, estas beneméritas entidades dedicadas al fomento de ’as A r es Fotogràficas.

Salt — no podia ser menos — ha querido -sumarse también a los mu­chos cooperadores en este resurgir loable. Y para ello, anualmente, ha de- dicado un espacio en las horas de su Fiesta M ayor para ofrecer a cuantcs sientan la agradable sensación del arte fotogràfico un àngulo eficiente y ?.saz prometedor. A unos para que les sirva para dar form a artística a sus ideas; a los otros para que puedan recrearse en la contemplación de autén- ticas joyas aportadas por diversidad de firm as competentes.

T res concursos celebrados en nuestra V illa representan ya tres eslabo- nes conseguidos, tres peldanos sabiamente subidos hacia un fin perseguido, cuidadosamente estudiado. Prueba de ello es el éxito obtenido en cada uno de estos concursos, superando siempre el presente al anterior.

U no de los factores primordiales que ha dado lugar al alcance de dicho

0 . (Ja p M c LULTRAMARINOS

G t N I R A U S I M O , 4 0 V t H / / V A T d e 9 A L T

COMESTIBLES fRUTAS

VERDURAS

VINOS Jd AM PU R PA Ü gl

tf „ \

/ /

mct·'\ :. v. * - ' . / . « . .

/ -

/ /

i

^ Ó N / 0

■On c VR

C R E U S

U

Fàbr i ca d e R e f r e sc os y Hi e l o C e r v e r a y A g u a s M i n e r a l e s

R E P R E SE N T A N T E S E X C L U S IV O S A G U A A M E R P A L A T IN

D,e$ean a su clientela y. pú'&lica ea çeneita.1 (.etiz ^iesta /)Ha^au Fàbrica: C/. Procesión, 19, bis - Tel. 2556 S A L T

" C I C L © S

IPEDRO TEIXIDÓReoambios * Aceesorios

Reparación, venta y alqniler de Bicicletas~ C A L I D A D , G A R A X T I . 1 Y K A P I D E Z

§ lo ballaràsienipre en el taller de Bicicletas P E D R O T E I X I D Ó£ José Antonio, 103 — S A L T

C a l $ a d o s

B A R ÓP l a z a i . f r a n c i s c o , 4 - Zel . 2 6 ) 4

G E R O N A

éxito ha sido, sin duda, el acertado criterio de los organizadores en dividir es e concurso en dos temas diferentes: libre y V illa de Salt.

Y si bien es cierto que todos aquellos forasteros que nos honran con su colaboración, a sab er: Barcelona, Cervera, Granollers, M ataró, etc. les es materialmente impasible presentarse como candidatos para nuestro tema local, no por ello quedan desier'as las aportaciones a dicho espacio, ya que suman muchos aquellos que dedican unas horas de su tiempo en buscar etec- tos artísticos para que ello 110 ocurra.

E sta es la respuesta que debíamos darle a nuestro campanario ya que, al igual que el tema libre, el tema de Salt ha conseguido el éxito presumide. Como 1)0' ón de muestra existen las diversas obras presentadas que corro- boran esta verdad. Y claro — aún habiendo otros motivos aludibles — , 10- dos los participantes por una u otra razón coinciden en el mismo àngulo de vista enfocando sus objetivos en la imperturbable efigie de nuestro parro­quial edificio.

; Compren des ya, querido campanario?Nos es g ra ‘ o aíiadir en este espacio el resultado de los premios conçe-

didos a los participantes en nuestro I I I concurso fotogràfico celebrado el ano pasado.

T E M A L I B R E

Prim er prem io: autor senor Jo sé Closa M iralles, de Barcelona.Trofeo Foto Cine Sans.

Segundo prem io: “ Puerta al m ar” , autor senor Francisco Pros Quiles, de Barcelona. Trofeo Antonio Clos Domènech.

Tercer prem io: “ Atrevim ent” , au 'or senor Enrique de A rquer Cerve­ra, de Salt. Trofeo Delegación Provincial Información y Turism o.

Cuarto prem io: “ F a je ro ” , autor senor Jo sé M .a Renau M artí, de T o r­tosa. Trofeo Laboratorio Fotogràfico Styl.

Quinto prem io: “ A lts P irineus” , autor senor José Subirachs Cerdà, de M ataró. Trofeo Delegación Provincial del Frente de Juventudes.

Sexto prem io: “ Limpiando ei arroz” , autor senor Eudaldo Pedrola M illàn, de Tortosa. Trofeo Laboratorio Fotogràfico “ E l Globo” .

Séptimo prem io: “ Qui espera?” , autor senor Jo sé Regincós Muné, de Sa lf . Trofeo Muebles Juncà.

Accésit x .°: “ R e fu g i” , autor Pascual Zaragoza Bosch, de M ataró.Accésit 2 .° : “ Otonal” , autor senor Jo sé Buii M ayral, de Gerona.Accésit 3 .0: “ G el” , autor senor Ricardo Girabal Bonamusa, de M ataró.

Àvda. Ramón Folch, 4Teléfono 1232 ^ e f o n a ^Çef cm

Las precaucioncs que siempre exige la leélie,deben extremarse durante los meses de verano t

Bébala íntegra, fresca y pasteurizada por

f/e c ie ríd Ceifunim M , í j >.

i a ( j u/al·la. vjmíii

P E L U Q U E R IA P A R A S E S O R A S

Calle San Roman, i x - S A L T (VcKinat)

S i ï I E B iC A R P I N T E R I A

Calle Jaime Balmes S A L T

C A R B O N E S M I N E R A L E S C A R B O N E S

INDÚSTRIA - CALEFACCION - COCINA

Canónigo Dorca, 32 — Teléfono 2 0 7 9 — 6 E R 0 N A^ ■ ----- . . . .....................

Bosch-BerenguerJosé A n to n io , 145 — A v en id a Canigó, 52 — T e l. 1455

■ S A L T --------- =

MUEBLES DE C A L 1 D A D Y E S T I L O AUXILIARES Y PARA REGALO P A R A C A M P O Y P L A Y A PARA TODOS PRESUPUESTOS

U n a v i s i t a a e s t a C a sa a i t t e s d e e f e c t u a r su í centpras t e s i e n e f i c i a r à

\ ;Xo lo «I ii cl en!

Expesición y venta: PI. M a rq u é s d e C a m p s, 1 7 — Tel. 1 8 3 1 I

) ° Gr E K O N A

V j J

f \

Mosaicoià r t , i ✓

C a lle Cam po, s/n - S A L T (Gerorta)

T E M A V I L L A D E S A L T

Prim er prem io: “ Paret foradada” , autor senor José Regincós Miuic, de Sal . Trofeo M agnifico Ayuntamiento de la Villa.

Segundo prem io: “ T ragu ejan t” , autor sénor Enrique de A rquer Cer­vera, de Salt. Trofeo Sucesora Coma y Cros.

Tercer prem io: “ Sin caudal” , autor senor Ramon Guillamet Coromi­nas, de Salt. Trofeo M anufacturas Antonio Gassol, S . A .

Cuarto prem io: “ N evada” , autor senor Francisco Arbossé V ila , de Ge- icna. Trofeo Francisco Coll Alemany.

Quinto prem io: “ Cam panario” , au or senor Ja v ie r Puig Bofill, de Ge- ror.a. Trofeo Ja im e Salló Franquesa.

Accésit i . ° : “ A l’aguait” , autor senor Ricardo Arbossé V ila , de Sait.Accésit 2 .° : “ M ig minut abans” , autor senor Enrique Guasch Font, de

Prem io Gràficas B a t : A u 'o r seiïor Juan Costa R eig, de Salt, con -u obra “ M igdia” .

Prem io Debutante L o c a l: A utora Sra. Catalina Casellas, de Salt, cun. sr, obra “ M ig jo rn ” . Trofeo Delegación Provincial de Sindicatos.

A través de estas co'umnas agradecemos a cuantas firm as comerciales y par'icu 'ares aportaron sus premios para la realización de estos fallos, así cnmo a aquellos premiados o no, que con la presentación de sus obras reai- zaron la brillantez de nuestro tercer concurso.

Y , como colofón final, va sólo nos resta felicitar calurosamente a cuan- tos puedan resultar premiados en nuestro IV Concurso Fo 'ogràfico de *a Y i 'la de Salt. organizado por el Patronato Catequis'ico v bajo el patrocmio c'.el magnifico Ayuntam ien'o. A tcdos nuestras mas expresivas gracias.

E q u i s P l u s

Salt.P R E M IO S E S P E C I A L E S

Cnblertos * Oistal··rí:» » Yajillas SiP ïfras - Objetox para Kognln Bateria Cooina • ràmpuras KhVírivas

D epósito exclusivo de Cerém ica Artística " M A R C O ”

Sta. Clara, 7 y B — Telefono 29 0 1 Bernardas, 9 (Chafldn calie Huertas)

i PAlACIO DEL CALZADO I& í;'i íiempre ultimat novedadet y màxima ealidad ]]

1 íjít Cl. Platería, 6 G E R O N A T eléfono 2 1 4 9 if,

- r ' r j r · r · r · — —r · — r r r · — r · —r- — — — r--é

CASA

BERGAC O N F E C C I O N E S

M E R C E R I A

P E R F U M E R i A

OBJEÏQS Para regalo

Avda. Generalísimo, 55 — Tel. 3704 — SALT (Gerona)

I S.i quiekes seu L·ett conductor...

i Escuda Ghofers C L A R E TJj" Plaza S Francisco, 4 — T e l . 2101 G E R O N A líï h

U n a carta de un lit ro

a medio hacerA UN ARTE JOVEN MORIBUNDO

Cine amigo:

o también, com o tantos am igos y detractores tuyos, te escribouna elegia. A m ig o s y enem igos te p ron o st icam os vida corta. C on s id eram o s inm inente t a muerte. Y escr ib im os mucho sobre ello. T e v a s . N o s de jas . N o s costaré acostum brarnos a tu ausencia , lo confteso. j l í a s s ido durante nuestra vida el

blanco preferido de t irios y troyanos, la ocas ión de la m aled icercia , el p ro­tagonista am ado y oculto de tantos d im es y diretes! S in em bargo te vas . Dentro de 25 anos habràs pasado a la h istoria. jLa m arav il lo sa y breve h is­toria del cine! La televisión te ha atropellado bastante, te seguirà acogotan-do y acabarà p or degollarte a cercén el m ism o día q u e alguién saq u e a la venta aquel m arav illoso aparatito que se llamarà te le tactcv iïcr y que cuai- q u ier h u m an o atómico que se estim e llevarà s iem pre consigo donde ahora, ap rox im adam en te l levam os el reloj. jY tú te iràs, y los pàjaros riendo, se- gún decir de un poeta m ayor. .. !

Pero todos nos resistim os a llorarte H a s llegado a ser algo tan intima- mente ligado a nosotros últim am ente, con todos tus pecad o s , . . ! Mas, amigo, la vida se im pone, y el renovarse , y todo eso . Pronto se hablarà de ti en tono elegiaco y se d irà aquello del tiem po pasado y se llenaràn pe- riódicos para acabar hundién dote en el olvido im perdonable, un olvido pa- recido al de la prim itiva linterna màgica. T e tacharàn de antigualla . N u e s - tros hijos se reiràn de tí y de tus segu idores com o ahora nos reímos de las patillas del fam oso M éndez N ú n ez

Y a mi me duele porque te estimo. P u d ie n d o hacerte imperecedero te hiciste caduco. T ú sabes , am igo, s i qu ieres se r sincero, q u e tienes la cu lpa de tu enferm edad mortal. T ú y los hom bres que te m anejan porque en elfondo son m ales . Y entre la m aldad de unos, la vu lgar idad de la m ayoria, y la tonterí e in ept itud de los otros — llam ados b u e n o s — te han traído y Uevado a este callejón sin salida. N o

no la tienes. Y eso que tú en tu s b u en o s y contados m om entos, cuando cum plíste con tu deber, cuando te p rop u sis te darn o s a lgo h u m an o , cuando te erguiste altivo revest ido de una ética artística y lum inosa , cuando ci- nendo !a d iadem a del arte te vertiste, tú m ism o en la pantalla, entonces, nos de ja ste adm irados. ,iPor q u é pudiendo ennoblecerte te ap lebeyaste? ^Por q u é pudiendo m ejorarnos nos hundiste? iP o r qué?

Yo no te olvidaré. Y te agradezco todo lo q u e nos d is te de grande. T ie m p o a través te m ostraré a m is hijos —sin verg ü en za— orgu lloso de ti. Porque con todos tus defectos nos d is te caras y raras obras de arte. E s tu - pendas obras de arte, del arte m às puro. Podràn las generaciones ven ideras hacer y deshacer, pero Candilejas, Romeo y Julieta, Pigmalión, Cala- b u c h , Monsieur Vincení, El Globo Rojo, Peppino y Violeta, Bienve- nido Mr, Marsall, Milagro en Milàn, Prima Comunione, La Strada, etc , cada una en su género y estilo, perm anecen y permaneceràn in to c a ­bles, pcrfectas y acabadas para g leria de este s ig lo y tuya. Para gloria y también para descargo de tu s m uchas locuras y pecados. Pecados de mal- dad los m enos, de ordinariez los tnàs, de chabacanería y, sobre todo, de vu lgaridad.

Me resisto a creerlo. S in e m ta r g o es verdad . T e vas . N o s dejas. N o tienes m às remedio. A hora ya es tarde. Procura aprovech ar tu breve y senten ciada vida. D é janos un legado intachable de belleza. F íjate q u e no te p ido bondad acarem elada y .falsa, s ino belleza. La belleza es el resp lan- dor de la D ivin idad ,

H az por recobrar tu merecido prestigio. N o o lv ides tu fatal adiós. Acuérdate de nosotros, de nuestro s hijos, de tu dignidad . T ú eres todavía el arte del s ig lo x x . D em uéstra lo . Y q u e D ios te de el merecido descanso s i te lo m ereces.

T u am igo sietnpre. G rac ias .S a l v a d o r S u n e r

Ele«trlvidad Objeios regal»ll«j«lat(>rí.i Jíatería rorina

Lampisteria C a l í f a e r l ó n

Vda. e Hijos de Lazaro CatGeneraiisimo, 98 * Tel. 200? S À L T (Gerona)

R E P A R A C I O N D E R A D I A D O R E S P A R A A U T O M O V I L E S

T R A C T O R E S Y G R U P O S I N D U S T R I A L E S

M a t t

Lorenzana, 19 6 E R 0 N A

« j l »

T elé fo n o 3 8 6 9

rHAT r

Perfumeria

Casa PochREPARACION DE MEDIAS

J E R S E I S A M E D I D A

Jo sé A nton io , 111

S.A L T (G erona)

J

S E G U R O S

Ram bla G en era l ís im c , 6

T elé fo no 1963

G E R O N A

V J

L A M P I S T E R I A Y E L E C T R I C I D A D

í l e n i t o R a m i óHernàn Cortés, 33 S A L T

Casa Central: Rocafort, 2, pral. 4.* — BARCELONA

Representaeión en Gerona y provincià: José Antonio, 56 — S ALT — Tel. 2446

A D Q U IER A U N O y obte.idra los siguientes beneficiós:

Ü h o r r o s - C r è d i t o s - P r e m i o s y t e s c u e n t o s C o m e r c i a l e s

^ F e r n a n d o

C o m a d ira

C H M I S 6 R I H

C . B arcelo n a, 10 - t e l . 2514

Gerona

Calzado§

Sicmpre los mejores

Rambla Verdaguer, 5 Teléfono 2275

G E R O N A

E L on S . í .C O M P A D IA D E SE G U R O S

Vida

./Tccidentes 'ïndividuales

y Oefunción

En Gerona:

G ral. Primo de R ivera, 8 - Teléf. 2 3 2 3

CON STRUCCION Y R E P A R A C IO N

HK M A Q U IN A RIA EN G E NERAT.

K S P E C I A L 1D A D EN T R A B A JO S

DE PRKC ISIÓ N

TÏECTÏFICADOS A M U E I.A

J?a . X i u j í i 'u f

Calle Oriente, 4

V E H IN A T D E S A L T (Gerona)

RADARTRACTORES AUTOMOVILES CAMIONES

jA iM H 1 , 32 t e l e f o n o 2011 GERONA

nom bre de la Sociedad local tengo el gu sto de poder dar a l- g u n o s detalles de la repoblación piscícola q u e se ha l levado

^ a cabo en nuestra provincià .S i antes el paciente y su fr ido pescador tenia que confor-

marse con pescar alguna que otra carpa, ahora a cam biado la suerte .

G racias a la Federación N acion al de Pesca, ju n to con la Regional, Provincial y con la decidida colaboración de todas las soc iedades de la Provincià, h oy en día puede decirse que en nuestro río T e r y en el lago de Banolas, es ya una realidad la tan esperada repob la­ción de l fam oso «tiburón de río», l lam ado Lucio.

Y para que tengàis una pequen a idea de los mu- chos sacrifici os de e s ta sE n t id a d e s , que para m uchos, solam ente s irven para exig ir una cuota o hacer p a ­gar el im porte de una licencia, v a m o s a citar a lgun os de los beneficiós, que gracias a s u s desvelos han con- segu id o para dar m ayor alic iente a la pesca y lógica- mente, en beneficio también del aficionado pescador.

U n a repoblación de a levines con un total de 120 .000 , d is tr ib u ido s de la s iguiente forma: 2 0 .0 0 0 en el paraje del « L le c u s» , cerca de Gerona, 80 .000 en el lago de Banolas , y 2 0 .0 0 0 en el pantano de Sau , v iene a de- m ostrarnos que , lo q u e 'ay er parecia un suefio al pescador, h oy es una m ag. nífica realidad, y a que dado el satisfactorio resu ltado obtenido en aguas e s - p m o la s con los a lev ines de referencia, todo hace esperar que dentro m uy pocos anos, podran contarse por m illones los Lucios en n uestro m arav il lo so rio T er, con lo que el aficionado podrà disfrutar en s u s d iadas de pesca.

Para que sirva de g a ia a la afición, darem os una pequexia resena del crecimiento y desarro llo de este pez.

Su crecim iento es de 4 0 cm. en su primer a f l j de v id i y de 103 cm . a lo s cuatro anos, con lo que ya puede hacerse una idea de lo q u e van a ser

IiI

CEM EN TO A R M A D O

J Calle M artires, i - Tel. 3 7 70

$iS A L T (Gerona) )'

i

FERR ETERIA

E S P E C I A L 1D A D E N A R T 1C U L O S

P A R A L A C O N S T R U C C I O N

H E R R A M I E N T A S Y U T I L E S P A R A

M A Q U IN A R IA Y A G R IC U L T U R A

B A T E R I A D E C O C I N A

O B JE T O S P A R A R E G A L O

Subida Fuente Isabel II, n.° 1 ■ Tel. 1721 G E R O N A

Pelaqueríapara

^ e n o r a s

Hernan Cortés, 70

S A L T

Fàbrica de Harinas " M A R I A "

Hijo de tilfonso teixidor( i E I I O X A

Ȇii

nuestras com arcas dentro de tres o cuatro anos, y m àxim e si ten em cs en c u en t a q 'ie la proliferación del Lucio es enorme.

M ucho se ha debatido sobre el Lucio, creàndose a su alrededor una le- yenda negra que ha a su s ta d o en gran manera a los m ism os pescadores deportivos.

El Lucio, en realidad, no ataca més q u e a los e jem plares enferm os o heridos, a los débiles, respetando no obstante a las p iezas p eq u en as y crias. En lo que respeta a las p iezas g ran des , téngase en cuenta que el Lucio ta r­da de 10 a 15 días en hacer la d igestión de un e jem plar de regular tamano, durante cuyo periòdo, la vida transcurre a su alrededor sin peligro alguno.

Dentro pocos anos, pues, el verdadero pescador, ten d ià ocasión para dem ostrar su agilidad y destreza frente a los enorm es « t iburones» de agua dulce, cuya recom pensa serà el poder probar su , a la vez, sabrosa y nutriti-

Àvva carne.

Salt, ju lio de 1 957J e s ú s R u h í F a i g

Presidente de la A . P. D. Salt.

« 1 0 C0ÍQCU8ERTQJLS>£ricnpusiMoioz 5PLT

PLAJAF A B R IC A S DE G A L LE T A S - G ERO N A - V A LÈ N C IA

jj i F E L I Z F I E S T A M A Y O R ! jj^ J o s e A g u s t í d e s e a a su s c l i e n t e s y a m i g o s e n g e n e r a l , ){^ r e c o r d à n d o l e s , a l m i s i n o t i e m p o , q u e e n s u c a s a e n c o n t r a r à n p a r a ){^ c e l e b r a r d i c h a f i e s ta

H Entremeses variados — Embutidos — Vi nos fínos y de mesa jjH Champanas — Licores embotellades y a granel — a s í com o JJH Gran surtiúo en pasta seca para pestre y frutas de temporada JJJ{ A M E N O S P R E C IO M E JO R C A L I D A D ^

|{ tlltramarinos JOSE AGUSTI xjj Generalísímo, 102 - S A L T jjX X^ Para sdicitar sus encargos llamen al teléfono 21 83 )(

Refrescos «le ealidad

PI. HEREUGpneralítjlmo. 148 SALT (lVhinat)

JOSE ESCATLLAR

S'erretería

M A T E R I A L E L É C T R IC O

B A T E R I A DE COCINA D1Í T OD AS C L A S E S

A R T ÍC U L O S P A R A R E G A L O

A vda. Generalísímo, 28 y 30

Teléfono 29 79 - G E R O N A

P E D R O R I G A U FELIUC o m p r a y o e n t a d e t o d a c l a s e d e e a ú a l l e r í a s

C A R N IC E R L A S D E C A B A L L O

A n g e l G u i m e r à , 3 2 = Tel . 1 9 9 6 SALT

P A N E R I A F O R R E R I A

P l i ^ u d í i m m a

IM. Jlarqnés de Camps, 18 Teléfono 1851 O E R O \

F A B R I C A D E A S E R R A R M A D E R AC A . T A S D E E M B A L A J E S D E T O D A S C L A S E S

/ /

MA:Travesía Rigau, 4 S A L T

UYTeléfono

FIESTA MAÏORde la Villa «le

S A li TEM H O N O R D E b U P A T R O N S A N C U C U F A T E

F I E S T A S R E L I G I O S A S - C O N C IE R T O S S A R D A N A S - B A I L E S - P A R T I D O S D E F U T B O L - S E S I O N E S D E C I N E Y T E A T R O

I V C O N C U R S O F O T O G R A F IC O

ELEMENTOS COOPERADORES!

£a Selvatana - Caravanay 0m ndes OrQuestas

Girona y piaarro

D ía s 24 - 25 - 26 - 2 7 y 28 de J u l ío

^ . o a e j u ú 1

( C U R T A )

Guim erà, 1 0 - V E H IN A T D E S A L T

F . S P A R T E R I A

Tabricación de escobas al por mayor

./Fgustín Vila 7A.aurici

A vda. José Antonio, 5 7 - Teléf. 30 8 2

S A L T

/

C E N T R O D E N A V I E R O S

A S E G U R A D O R E S

C O M P A N I A A N Ò N IM A OE SE G U R O S

F U N D A D A EN 1872

S E G U K O S G E N E K 4 L E S

A G E N T E E N SA L T :

José Antonio, 1 3

Jose ComaladaTeléfono 2 5 3 3

Aetos Cíiifo ■ Religiosos

D I A 2 4

A las 20. — Pasacalle de los Gigantes y Cabezudos.

D I A 2 5

A las 8 '00 . — En el lugar denom in ado « C a s a s N o v a s» II C on curso de Pesca fluvial, valedero para los cam peonatos de Espan a y Cataluna, organizado por la «A sociac ión de Pesca D eportiva Salt.

A las l l ’OO. — Oficio so lem ne en honor de San Cucufate, Patrón de la población, con acom panam iento de la orquesta L A S E L V A T A N A , con asistencia de las d ign ís im as A u to r id a d es locales y Jerarquías del M ovi- miento.

A las 12 '00 . — Inaugurac ión en el Salón de A ctos del A yu n tam ien to del IV C on curso Fotogràfico organizado p o r el Patronato C atequístico y con el patrocinio del A y u n tam ie n to de la Villa.

D I A 2 6

A las l l 'O O — Oficio so lem ne en la Iglesia de San ta C lara, con acom ­panam iento de la o rq u esta G I R O N A .

D I A 2 7

A las 1 0 ’30 — M isa de Rèquiem en la Iglesia Parroquial con asi=ten- cia de las A u tor idades y Je rarq u ías Locales, y segu id am en te acto de home- naje a los C a íd o s por D ios y por la Patria en el C em enter io de esta Villa , en el cual se rezarà un re sp o n so p o r su eterno descanso .

Z o c i n e r í a y

U l t r a m a n n o s f

A v e n i d a J o s é A n to ni o , 7 2 — Te l é f on o 2 0 6 7 - S A L T

--------l. . --------

N o v e o l · l o e s p h r h e e f t o R H

r e x t P Q S s e L e c c o s

C H S H p e i x

I F " 1

ffonsrjo iir C i n i t o , 3 4 8 ft o r r r l j n a

7M ' ■ ■ ~ ............. '

·HT^7T·«:nriwiTm» iTM!« « T ffr im »

G A R A G E F I G U E R A S~ ^ = ~ T K A N S P O K T E S i= = = ^ - —

Domicilio particular: Gmo. Franco, a8 • Teléí. 1455

General M ola, 1 - Teléf. *6 57 S A L T (Gerona)

Festejos Populares

DIA 2 5

A las 9. — G ra n C arrera C iclista en el circuíto urbano, organizada por Educaçión y D escan so de esta Villa- _ ^

A las i i . — Oficio solemne en honor de, San Çucufate^R atrón de iapobiación, con acompanamiento de la orquesta L A S E L V A T A N A , coupsistencia de las dignisimas Autoridades locales y Jerarquia^ del Movimiento.

) • . . t>1 1 fA las 12*30. — Sardanas en la plaza del Grupo “ San Cucufate” , por ]a

cobla G IR O N A . í; L . ’. I . . . »ORA.CIO . . . . . . . . .... J . CasadavallMISSA MAJOR . , . . . M. Havart

o . ■ , ' i I IIA las I3 ; — Conciçrtos en el café Busquets por L A S E L V A T A N A y

en el café Ensesa por la orquesta C A R A V A N A .i ** • * a

(Concierto de La Seivatana)GIOCONDA ....................................................Poncielii,GIGANTES Y CABEZUDÓS . . . Caballero

(Concierto de La Caravana)X ’ LA CAMPANA ROTA. : . 1 . Obradors ’ 11 c> ■

n , . RAPSÒDIA HUNGARA . . . . M. HauserCANTOS DE ARAGON . . . . F. Mas

o. n ' . : ..... J. o .0: h j : 1.1 > I . . . .A 1 a s ’ 1 7 0 0 . — En el Sa lón C in e N uria , in teresante programa cine-

matogràfico. . - t/. • c i

A las i8 . -t- Sardanas en la plaza de San Pedro por las coblas G IR O N A y L A S E L V A T A N A .i h

(Sjardanas de la Girona)ALBA ...................................................... J . Roca DelpechF A L L E R A ........................................... C. Saló

,L 'HER^U MARALDES . . . R. Serrat

(Sardanas de La Seivatana)S A B A D E L L ........................................... J . Bonaterra 'A N G E L E T A ........................................... J . CollSOTA EL MAS VENTOS . . . J . Bonaterra

A las 18 '3 0 — G ran partido de Fiitbol en el C am p o de D eportes Com a Cros-Salt, el cual se anunciarà en program as aparte.

A las 19 . — Sardanas en la plaza de Espana por la cobla C A R A V A N A . A LA MEVA MARE . . . . / . GrivèPINZELLADES D'OR . BERNADETTE GENTIL CORRANDA ALADA. L'APLEC DE LLANSA VILANOVA DE LA MUGA

A. Pont M. Font

J . Baró Güell L. Cotcho R. Palmada

A ías i9 ’30. — Baile en la P i s t a por las orquestas G IR O N A y L A S E L V A T A N A .

A las 22 00. — V e lad a cinem atogràfica en el C ine N uria .

A las 22 ’30. — Sardanas en las calles Jo sé Antonio por L A S E L V A ­T A N A y en la del Generalísímo por la cobla C A R A V A N A .

(Sardanas de La Seivatana)RENYINES D'ENAMORATS . . . J . BlanchPREUADA GERMANOR . . . . P. MasafsIL LUSIÓ P E R D U D A .................................J . Saderra

(Sardanas de la Caravana)G U IN A R D O N E N C A .................................N. PaulisLA FESTA DE SANT JULlA P. SicartELS FADRINS DEL ROSSELLÓ . . Jabel

A las 2 3 ’30. — Baile en la P i s t a por las orquestas G IR O N A S E L V A ­T A N A y C A R A V A N a .

DIA 26

A las 1 1 . — Oficio solemne en la iglesia de Santa Clara con acompa­namiento de la orquesta G IR O N A .

A las 12 . — Sardanas en la plaza de San F é lix por la cobla C A R A V A ­N A y en la calle Generalísimo por la cobla G IR O N A .

.(Sardanas de la Caravana)SABADELL .................................................... J . SerraMISSA M A J O R ........................................... Aí. Havart

(Sardana de la Girona)SOL N E I X É N T ........................................... /• Fabra

A las 13 . — Concierto en el B ar Ideal por la orquesta L A S E L V A ­T A N A .

VlAJE A S U I Z A ........................................... /. AlbertlLA D O L O R O S A ........................................... Serrano

A las 17 00. — En el Salón Cine N u ria , in teresante p rogram a c in e­ma t o g r à í i c o .

A las 18. — Sardanas en la plaza de San Pedro por las coblas G IR O ­N A y C A R A V A N A .

(Sardana* de la Girona)LES CAMPANES DE GIRONA . . N . PaulisSOBTADAMENT........................................... /. M.a BoixCOLCEROLA . . . . . . A. Bargufià

(Sardana) de li Caravana)ELS GEGANTS DE CASTELLTERSOL . J . SerraL L U ÏS A ............................................................... . L. ColchoDANCEN ELS PESCADORS . . P Marons

A las 18 '30 . — Interesante partido de Fútbo l.

A las 19 . — Sardanas en la plaza de Espana por la cobla L A S E L V A ­T A N A .

GUINARDONENCA ...................................EL BRUEL DE P A L S ...................................ESCOLTEU A EN FERRER . . .ANYORAT «BELL RECO- . . .AMOR T R IU N FA N T...................................NOIS A L E G R E S ...........................................

A las I9 ’30. — Baile en la P ist a por las orquestas G IR O N A y C A ­R A V A N A .

A las 2 2 ’00 . — V e lad a cinematogràfica en el C in e N u ria .

A las 22*30. — Sardanas en las calles Jo sé Antonio por la cobla C A ­R A V A N A y en la del Generalísímo por la cobla S E L V A T A N A .

(Sardanas de la Caravana)L L E ID A ............................................................ J . GrivéC A T A L A N IT A T ........................................... V. BouNOIS A L E G R E S ........................................... F. Mas Ros

(Sardanas de La Seivatana)PER E L L A ....................................................A. BorgunoB E N V I N G U D A ........................................... E . V i l d

VILANOVA DE LA MUGA Palmada

N Paulis P. Marons M. Vild / . Albert i F. Juanola Mas Ros

A las 23*30. — Baile en la P is t a por las orquestas C A R A V A N A , G í R O N A y S E L V A T A N A .

SERVICIO TAXI

icar do RoiJosé"Àntonio, (fj, - Teléfono 3 3 3 4

S A U

oigTeléfono 3^287

G E RT) N A

- ■ - F # f © Y - € f S 1 5 -

L a b o ra torío fotografico para ^ ^

aficíonados i .« ... . -Sda. Puente Isabel II, 2

Gntrega a las dos borasI —---------

6specíalídad en repórtajes de boda y fo to g ra f ia in fan til

Teléfono 2418

s G E R O N A

f t iia de ]la M ó h J>M $/ r ~

F E R R E T E R I A ^ ^ U ü ú d o ^MACENj)E HIERRORam bla Geneftalísimo, 22 G E R O N A Carretera de Barcelona, 43

Teléfono 18 6 2 Teléfono 17 2 8

^ — ■ 1 í ï U ^ L T- - J

DIA 2 7

A las 12 . — Sardanas en la P i s t a por la cobla G IR O N A . DELECTANÇA . , j . . . . D. MorterTERE GENTIL . ." . / ' . . R. Viladesau

A las 13 . — Concierto en là P i s t a por l i Gran Qripiesta P iZ A R R O . POETA Y ALDEANO. . . . . . F .ySu p fiéEL AMOR BRUJO. . . . . . . . M. de FallaC Z A R D A S ....................................................V. Monti

A las 19 . — JBaüe en la P is ta . h

A las 2 2 ’0 0 7 — V e lad a cinematogràfica en el C in e Nuria. '

A las 22 '30. — Sardanas en la calle Generalisimo por la cobla G I ­R O N A .

A LA PLAÇA . . . . j . . <E. MoreraM À L A Y U A N Y A D A ...................................i, A . FajulaVILANOVA DE LA MUGA ‘ c . I R. Palmada a 1 C

A las 2 3 ’30. — Baile en la P is t a por la orquesta G IR O N A y G ran O r­questa P IZ A R R O . v ■ . L·

/ • i. - '

A A A A A A A A A A A A A A A A / vA A A A A A A A At

T A P I C E, R,. I ^ A .S - , / , AV G E-N ER A LÍSIH O ^zb, ^ A L F O M B R A 5 T E L É F O N O N ” . s í > .

CASA R E X A C H ■

JéA O LIV ERTEJIDOS ALTA NOVEDAD

G E R O N Am, *4u D O S A L T A " T

CINE NURIA - SALTF i e s t a Major 1957 Exfrsord»ii·ri«t y magnificat programat Ja cinc

D í a 2 5 d e J u l i o , t a r d e a l a s 5 y n o c h e a l a s 1 0

Cita en Hottdutus - ïarzàn en peligro( P r o g r a m a t o t e r a d o p a r » m e n o r ® » )

= = = = = D í a 2 6 d e J u l i o , t a r d e a l a s 5 y n o c h e a l a s 1 0 —

E» nino y el Unicornio - t a Fronciíipta( P r o g r a m » t o ) e r a d o p a r » m @ n o r * s )

D í a 2 7 , n o c h e a la s 1 0 D í a 2 8 , t a r d e a l a s 5 y n o c h e 3 l a s 1 0

T üEL CUARTO HOMBREC P r o g r a m a a u t o r l x a d o p a r a m a y o r e » )

G E N E R Ó S DE PU N TO C O R B A T A S

SIGLO XX

PintorCalle Surroca, 2 » S A I / F

DIA 28

A l a s 12 . — Concierto en la P i s t a por l a orquesta G IR O N A y Gran O r q u e s t a P IZ A R R O .

(Concierto de la Giron»)DONA F R A N C IS Q U IT A . . . . A. VivesZELAZOWA W O L A ..................R ChopinTRIO DE A S E S ........................................... J . Boix

(Concierto de 1» Pizarro)C O P E L T A .................................D. DelèvesTRIUNFOS DE VERDI . . . . Verdi

A las 16. — Concierto en la P i s t a por la Gran Orquesta P IZ A R R O . DON GIL DE ALCALÀ . . . . PeneltaCZARDAS HUNGRIA . . . . RochmaninoffUNA NOCHE EN CALATAYUD . . Ptnella

A las 1 7 ’00 . — En el Salón C ine N uria, magnifico program a cinema- togràfico.

A las ï8. — Sardanas en la P is t a por la cobla G IR O N A y seguida- mente baile por la G ran Orques*a P IZ A R R O y orquesta G IR O N A .

EL NOSTRE VAILET...................................D. MonerD A R ID E T A ....................................................A FajvlaF A D R I N a L L A . . . . . . P . Massats

A las 22 00. — V elada cinematogràfica en el C ine Nuria .

A las 2 2 ’30. — Sardanas en la pla2a del Pino por la cobla G IR O N A , L A V A L L D E N U R IA . . . . E. BadiaB L A N E S F E S T I U ........................................... J . Alberti

A las 22*30. — B aile de despedida a la fiesta por la orquesta G IR O N A y Gran Orquesta P IZ A R R O .

CALIDAD y ECONOMIA en los C h a i n p a n a s

ffíontesífuiu \ l·eiacostajPraiébelos y se convencerà!

M A D E R A S DE L P A I S Y G U I N E A

T A B LE R O S y "T A B LEX ” cn todas las medidas

Puertas marca " S T A B I L ”

Calle Huertas, 17, 19 y 20 — Teléfono 2781

O E R O ^ A

S A L A D ’E S T A R(V ariac ion s líriques sobre un tem a de S ch u m an n )

E U R A I C E LL ’eiira, família, s ’enrosca i s ’enfila un nou estel.La terra ja no és tan fosca perquè es veu un tros de cel.

V I S I T AAquesta senyoria de l ’esperit que ens ha entrat per la casa, ens embolcalla i ens diu amb to de jove: «Creu, treballa, els ulls i el cor posats en Vinfinit}».

L ’A N H E LSentir el desig de volar mentre agafem amb la mà una estrella!

A M I S T A TCompany i amic: s i adores aprendràs de comptar totes les hores.

P O E M ACada vers que jo escric té una obscura fondària.Recitar, bon amic, és com dir una pregària!

S a l v a d o r S u S e r i A y m e r i c h

Gestoria BOSCHDirigida por JU A N BO SC H T U R O N -P rofesor M ercantíl-Gestor Adm inistratïvo Colegiado

í • ... ..V.. \ úEspecializada en títulos de chófer, matrículasde coches, camiones, motos, triciclos, velomoto- res, (Mobylette, Lanch, Setter, etc.), traspasos y reformas de los mismos, etc. Pasaportes, Seguros Sociales, Contribuciones Territorial e Industrial, etc. tramitación de toda clase de Asuntos y S e g u r o s e n G e n e r a l .

Plaza Marqués «1© Camps, H-Ï.o — Tel. 2124 — (ii;ISO.VA

iiMihnwiiíiTmiiimmiïnwniinmiíiiTPmiinmiíiiTffniinwniiiMiiinwniinwniinwniimTiiiiiTwniirrBnl·mfniinwniiiTmiiimmiiiTiTni.nwíinTTPmTJTwni

| f i n c a s & 0 S C H| D e J U A N B O S C H T U R O N

^ A g e n t e d e la P r o p i e d a d Inmobi l iar ia

| = *

í Compra-venta, Hipotecas, Traspasos y Administración $ de Fincas, Asesoría sobre Inquilinatos, etc.

1 *

P l a z a M a r q u e s d e C a m p s , 8 - 1 . " AT e l e f o n o 2 1 2 4 C t 0 t l Q.

!íii

^g

é£

3é^

q0Q

£3€®Q

£Oé5

3í'

anM

imm

inM

mm

iMïiM

nMnm

nM

L a Biblioteca M u n ic ip a lDos anos lleva íuncionando !a Biblioteca Pública Municipal. Dos anos

largos desde la solemne fecha de su inauguración en 7 de noviembre de 1954. U n primer acto oficial, solemne, como un pregón anunciando su apertura y luego una labor callada, oculta, que sin embargo, no debe llevarnos a la falsa impresión de que entró en letargo, ni ‘ an siquiera en periodo de es- tancamiento. Claro que visto desde un plano súperficial y sin asomarse un poco a su vida, puede antojarse ésta como efímera. N o es así. S i bien desde aquella fecha de su inauguración no ha vuelto a tener un contac'o directo con el gran publico por medio de algún acto que interrumpiese !a monotonia de su cotidiano laborar, no es menos çierto que éste ha sido fe­cundo y has*a lleno de v ig o r ; basta atenernos a las siguientes cifras, indica­dora; del número de libros leídos o consultados durante el ano 19 56 :

0. Obras Generales e infantil .. . ................ . ................. 3-OOI1 . F ilosofia y p s ic o lo g ia ....................................... ................ 832. Religión y teologia ............................................................. 1303. Ciencias Sociales, Derecho v E d u c a c ió n .................... 1 1 44. Fiologia y lingüística ................. ...... ......................... 1085. Ciencias naturales ................................. .......................... 17 26. Ciencias aplicadas. medicina y tecnologia .............. 3897. A rtes, juegos y d e p o r te s ................ " ............... . .. . 1448. Literatura ............................................................................... 2 .14 79. Geografia. B iografia e H is to r ia ..................................... 462

6.750

Desde el punto de vista de adquisición de libros, se nota a simple vista un estimable progreso en este orden. Basta echar una ojeada a sus estantes. E l día de la inauguración era ya muy apreciable el número de voiúmenes

que figuraban en ellos. A l excelente lote fundacional con que abrió sus puer- tas. provinente en gran parte del Ministerio de Educación Nacional a tra­vés del Servicio Nacional de Lectura de la Dirección General de Archivos v Biblio+ecas a la que se sumaron las aportaciones del Ayuntamiento, de ia Caja de Pensiones para la V ejez y de Ahorros. de Librería Dalmau y de la Casa Americana de los E E . U U . y que en global ascendió a 1.376 volúme- res, se han venido agregando valiosas entregas de la Excm a. Diputación Provincial a través del Centro Coordinador de Bibliotecas, de cuyo Director, tíon Enrique Mirambell, se ha recibido toda clase de ayuda, estimulo e ini- c;ativas, habiendo mostrado en todo momento un solícito interès por nuestra Biblioteca, que se ha traducido en obras verdaderamente pràctiças. E n igual proporción ha contribuído el Ayuntamiento. Y muy dignos de anotar son también los donativos de algunos particulares. Todo ello ha cristalizado en el magnifico aspecto que la Biblioteca puede ofrecer hov a sus visitantes a!

¥

i

I'i; G e n t r a l í s i m o . 6 - T e l . 2 * 6 8 S A I » T (Gerona) .♦(

C O N S T R U C T O R E S D E O B R 4 S

G E R O N A|Despacha: Ronda S. Antonio M.“ Cl«r«t. 41 - T«l. 2200 - C. Barcelona» 32 - Montana, 15 B

HPy,ft

C asa Falcó - C A M IS E R IA C O N F E C C I O N E S

G E N E R Ó S D E P U N T O

t l J I I E J O I I S U R T I » 4

i); A v e n i d a G e n e r a l í s i m o , 3 - Tel , 1 9 3 5i

G E R O N A

contar con 2.000 volúmenes. E l constante aumento del fondo de libros y el auge continuado y íirm e que ha tcmado la Biblioteca, ha planteado el pro- bieina de la insuficiència del local y serà preciso estudiar con urgència la forma de resolverlo.

iH a y que considerar como buena la labor que se ha desarrollado ? Y o ciiria que sí, sin embaques. Pueden estar contentos de ella sus organizado- res? Sin duda de ningún género, sí. ; Plenamente satisfechos? A h i puede cambiar el enfoque de la cuestión. E l número de lectores de nues! ra B iblio­teca podria ser mucho m ayor, no cabe duda. U na población de cerca 6.500 habitantes puede dar un mayor contingente que 400 lectores al mes. Y es una verdadera làstima que, las màs de las veces por desconocimiento de la íorma cómo funciona o del contenido que atesora, no se acerquen a ella personas que una vez realizàdo su descubrimiento se constituirían en asiduos concurrentes a la misma. S e parte muchas veces de conceptos erróneos. Una biblioteca no es un antro oscuro donde van a aburrirse cordialmerite unos senores de otra época que estan aguardando el menor tropiezo o el màs leve acceso de tos para llamarle la atención a uno. P o r el contrario, se goza de buena luz en nuestra biblioteca, de calefacción en inviem o, de asiento cómodo. Sólo se exige el natural cuidado en no moles:ar a los demàs. Y en las bibliotecas se encuentra algo màs que vie jos pergaminos y estantes abarrotados de tomos con lustre o polvo de siglos. N o hay que con- fundirlas con el Archivo de Indias. E n la Biblioteca se hallan las últimas iiovedades de las m às diversas materias y desde los libros que estàn al alcance del que busca iniciarse en una especialidad hasta el que puede saciar la sed de saber del verdaderamente introducido en la misma. Desde el ligero cuento hasta el elevado ensayo, en literatura cuen4a con autores de los mas variados géneros y de todas las épocas y quizà con preferencia de la actuali- dad. Sí. cuenta con muchos volúmenes de la màs rigurosa actualidad. E l que entra en la Biblioteca puede hacerlo con la màs absoluta seguridad de que ha de encontrar muchos libros de su agrado. Y aún para agotar el tema podríamos apuntar que cuando a alguien le interesa un determinado L'bro se le proporciona. E s preciso recordar también que éstos se pres'nn gratuitamente con una sola condición: tratarlos con cuidado. M às ventajas casi que no caben. Làstim a que no sean conocidas por todos. Parece para- dójico pero aquí nos encontramos en el caso de tener que dar voces para hacerles participes de un verdadero capital. Y sigue el juego con la para- doja, al considerar que es una riqueza tan elàstica que por muchos que en- tremos en el reparto a todos nos va a tocar nuestra parte por igual.

J o s é P a u l í

~ - p

ULSU L T I M A S N O V E D A D E S e n C O N F E C C IO N d e S E ft O R A y C A B A L L E R O

P E R F U M E R IA - B I S U T E R I A - C A L Z A D O

O B JE T O S R E G A L O

San José. 25 - 27 Teléfono 3181 SALT

X + X ++ X + X-t-X-t-X X + X + + X + X X + X + X1-X-1 +x+x X + X + + X + X + X + X X + X + + X + X X + X + x-t-x-f + X + X

« «ï í ï íW ï« 8+X +XX + X ++ X + X

mw

x+x+

+ X +XX + X ++ X + Xx+x++ X + XX + X ++ X + XX + X +X + X +

+ X + XX + X ++ X + XX + X ++ X + X+ X + XX + X ++ X + X

X + X ++*+*x+x++x+xX + X ++ X + XX + X +4-X+X+x+x

J O S É M . A P L AD I S T R I B U I D O R D E

para Gerona y provincià

C alle Sta. Eugènia, 5 T e lé fo no 2264 G E R O N A

Subida Puente Isabel II, n.° 2 G E R O N A

+ X + X

mimX-f-X+

í+ í ï4-X+XX + X +

m+X 4-~X + X +

a »+ X + X

mX X + X +

íï íïí ïK íïíï íïí ïíï í ï ï ï í ï í S ïía ïi ït ï í ï í ï í ï í ï í ï i ï í ía íí í í í íK ííí ï a a a iïK iï í ia íí S K í ïí í i ïa iï ï í ï i

E vo lu ció m usical

de la sard;a sa ra a n aP e r L l u í s M o r e n o i F a l l í

música de la sardana, com tota obra sortida de les mans del'home, ha estat subjectada a un procés evolutiu, no acabat en­cara en els nostres dies, en el transcurs del qual es poden asse-

ííva.àr, perfectament diferenciats, els tres períodes clàssics en què es desen- rócha tota cosa : l ’inici, la creixença i l ’esplendor. H i manca el quart període, el de la decadència, que no sembla pas haver-se iniciat encara avui, ja que, en la sardana, l ’època de postguerra més aviat es pot qualificar de consoli­dació.

E ls inicis de la sardana es produeixen en el transcurs d’un temps inde­terminat que fineix, aproximadament, al bell m ig del segle x ix . L a creixen­ça queda acomplerta a la fi del m ateix segle. I és en el nostre quan es pro­dueix l’esclat esplendorós de la sardana.

Al llarg i ample de cadascun d’aquests períodes, l ’estudi musical ens porta a considerar tres aspectes la sardana com a composició; els autors i les seves obres; i la cobla i els seus components. É s de consignar el paral·le­lisme amb què l ’evolució va aconseguint les successives fites a cavall de cada una d’aquestes tres branques.

La música de les prim eres sardanes no ha arribat a nosaltres sinó per tradició, podríem dir-ne o ra l; la tal música no va ser escrita per la senzilla raó que els seus conreadors eren llecs quant al llenguatge musical. H i ha contribuït, també, el fet que la sardana, que havia tingut una època interes­sant en caure l ’Edat M itjana i en el transcurs de la primera meitat de la Moderna — període en què estava es*esa per gran part de Catalunya i s’ha­via fet un lloc d’honor entre les danses de saló — , va ser preterida amb mo­tiu del decret dit de nova p'anta, i reclosa a les comarques gironines, les quals saberen conservar-ne la flama. D ’aquella prim itiva sardana, no en que­den sinó algunes cançons populars, com, per exemple, Quan el pare no té pa, i algunes melodies adoptades a diversos balle's locals, com ara la del Galop de cortesia. P er la bellesa senzilla, pel perfum boscà que es desprèn d’aques­tes mostres, podem deduir el doll de poesia que am arava les prim itives sar­danes, i com és de doldre que no hagin pogut arribar fins a nosaltres.

E ls autors d’aquella època inicial ens són j>erfectament desconeguts, i hem de suposar que, en bona part, foren el mateixos executants. E ls ins­truments que aquests usaven eren els més a l ’abast de les seves possibilitats, i els propis de l’ofici de jo g la r : les xerem ies, la cornamusa, el flabiol i el

T E J I D O S--------------- Y ---------------

n o v e d a d e s

o ' umace/ies

ENS& % damadiua

Gral. Primo de Rivera, 12 T e l é f o n o 1 5 0 7

G E R O N A

tambor, sense, però, deixar de banda instruments d ’ús popular seguint 'es modes de l ’època, com la viella o viola de roda.

Sembla que, a començaments del segle passat, un dels conjunts més re­duïts que concorria a les festes de les comarques gironines era el de la cobla

dels tres quartans, formada per una gralla o taro ta (xerem ia), una com amusa, i un flabiol í tamborí. Tam bé en aquesta èpo­ca era d ’ús corrent entre els músics popu­lars una xerem ia de més grosses dimen­sions que la gralla coneguda amb el nom de tenor; aquest instrument, tant per la qualitat del so com per la construcció, es­tava molt lluny de l ’actual tenora; cal re­cordar, només, que la gralla estava des­proveïda de claus. Gràcies a la gentilesadel culte compositor gironi E n Josep Baró,

ens ha es'at possible de tenir a les mans un d ’aquests tenors. Actualment la gralla és d’ús més o menys corrent entre els pastors del Pirineu català. L a cornamusa, i més sovint el flabiol, es troben en mans dels músics populars de diversos indrets de Catalunya.

L ’època de la creixença s ’inicia, tal com> hem dit, cap al voltant del 1850. Comença amb E n Miquel G uix, de Torroella de M ontgrí, i amb E n Pep Ventura, a Figueres. A ls esforços d’aquests dos músics s ’uneixen els de Carreras Dagas, de G irona; de Pere R igau , de Torroella de M ontgrí; els d’Agramont, de Castelló d’Em púries; els d ’A lbert Cotó, de Figueres, id’altres. Tots ells, en m ajor o en menor escala, es plantegen i tracten de re­so'dre els tres problemes fonamentals de la sardana: el de la seva llargada, el de la composició de la cobla i el de les melodies més idònies.

Aquests tres problemes, però, no quedaran definitivament resolts finsal final de l ’època d’aquells homes, després de diversos intents, algun d ’ellsde resultats plenament negatius. Aquest moment, com ja és de preveure, es caracteritza per la impressió de vacil·lació, amb alternatius avanços i re­trocessos, i amb la inevitable lluita de parers que a estones és francament enverinada. Gràcies, però als esforços d’aquells homes que lluiten, més que res, amb la seva manca de preparació, seguits de prop pels aplaudiments dels partidaris i per les discussions dels adversaris, i tanmateix tots ells animats del bon desig que la sardana progressi, la sardana realment progressa, tras­passa les fronteres de les comarques gironines, esdevé la dansa peculiar dc's catalans i la seva música arriba a tenir una vàlua internacional reconeguda.

Correntment s ’atribueix a Pep V entura la implantació de la sardana llarga. L a sardana curta — anomenada posteriorment a ix í en contraposició a la llarga, de nova creació -— tenia un nombre de compassos de vuit més setze, en un total de vint-i quadre. E s té notícia, p>erò, que abans de Pep Ventura existien unes sardanes formades per un nombre superior de com­passos, potser com a fet esporàdic degut a l ’adopció de melodies més llar-

FR U T A S Y V E R D U R A S

7<ssé CasatsC O M E ST IB L E S Y V IN O S

J o s é A n to n io , 1 2 2 — SA LT

Q n t o n i o ^ D o m e n e c í

SastreGeneralísimo, 57

SA L T (V EH IN A T )

l*ara prrmanrntes, (inlura§. ondulacioneM

y peiiiíttlosL E O FR E C E SU S A L O N

PeluqueríH I I . ' T B R B ü AGeneralísimo 38 - SA L T (VEH IN A T)

C /. José Antonio (£haflan D r. Fleming)

SA L T (Gerona)

C m ih r í* ARXBRC O R B A T E R IA

G E N E R Ó S D E PU N TO

G ral. Primo Rivera, 1 5 - Tel. 1 5 1 0

6 E R O X A

Relojes - Pulseras - Joyas

~HAo\ma MISle garantiza sus compras

Generalísimo, 88 - SALT (G erona)

C A L Z A D O S

C / . G e n e r a l í s i m o — S A L T

M E R C E R IA - C O N F E C C IO N E S

G E N E R Ó S D E PU N TO

C a l l e S a n J o s é , 3 2 — S A L T

gues procedents de fonts no populars. Sigui ccm sigui, aquestes sardanesvenen a ser com un precedent a la sardana llarga.

N o obstant, el fet és que a partir d’En Pep Ventura existeixen unes sardanes llar­gues que cada vegada aniran prenent un lloc més important en els program es, fins a fora­gitar ne decididament les sardanes curtes. E lmoment del triomf de la sardana llarga l ’as­senyala el començament del nou segle. N o obstant, les sardanes curtes persistiran enca­ra algun temps i es conservaran en algunes ocasions i festes especials, com en la “ cerca­v ila ” i durant les fes‘es del Carnaval.

Les necessitats creixents dels compositors són causa.que, paral·lelament a la innovació de la sardana llarga, s ’intenti l’augment progressiu d ’instru­ments en les cobles. E n aquest aspecte, els tempteigs successius assenyalen una m arxa irregular que a poc a poc va fent via cap a l ’estabilització, la qual s'aconsegueix a les darreries del segle passat.

L ’any 1850, E n Miquel G u ix es presenta a Ma*aró i al Teatre Liceu de Barcelona amb una cobla composta de sis m úsics: dues tibles, una te­nora, un cointtí, un figle i un flabiol amb tamborí. P er la mateixa època, E n Pep Ventura ja té la seva cobla constituïda en una forma sem blant: dues tibles, una tenora, dos cornetins, un fiscorn i un flabiol amb tamborí. Am bcomposicions més o menys semblants trobem altres cobles a les comarques g i­ronines, per exemple a Tortellà i a Banyoles. M és tard és el mateix Pep Ventura el qui introdueix successivament un segon fiscorn, un segon tenor i — punt que és més discutit -— un contrabaix de cordes. E l darrer instru­ment, quant a l ’ordre d’aparició, és el trombó.

Com a dada curiosa que indica les oscil·lacions en els tempteigs d’esta­bilització de la cobla, cal dir que l ’anv 1870 E n Pep Ventura es troba a Barcelona, ac'uant a la Plaça del Palau i a la Plaça Nacional, amb unà cob’a formada per vint-i-un músics.

Pel que fa referència a les melodies emprades en la composició de sar­danes, es produeix un dualisme que lluita aferrissadament per a sobreviure. P er una bancla i seguint la trajectòria iniciada anteriorment i la moda de l ’època, gairebé tofs els compositors manlleven la inspiració al teatre líric o a les cançons ultramontanes més en voea. P er una rltra, alguns compositors recullen en la tradició popular la melodia de les seves sardanes. No passarà molt de temps sense aparèixer el comnositor verament original que imagina­rà per a la sardana unes tonades de més o menys gust.

E n aqües*- sentit cal assenyalar la tasca ben orientada empresa per di­versos autors. E n Pep V entura cerca ln seva in^o'ració en la musa popular; en canta l°s melodies amb ja seva tenora, oue “ fa brincar de goig els page­sos” de l’Em pordà, però que també li val el menyspreu dels autors de mú-s’ ca operística del seu temps. E n Carrera ï D agas es desprèn també de la influència del segle, i construeix, com E n Pep Ventura, les seves sardanes

sobre motius populars. P er altre costat., el prim er compositor empordanès que assoleix “ donar a la melodia de la sardana un caire més elevat i seriós” és A lbert Cotó.

A F igueres l'any 1850, a Barcelona el mateix any per la cobla d 'E n M i­quel G uix, i per la d 'En Pep Ventura l’any 1870, per no citar més exemples, al costat de sardanes amb motius populars o originals, els programes com­porten les compostes amb els “ trossos més bonics de les millors òperes” . No és estrany que ja els contemporanis aixequessin la veu en contra d ’aquest estat de coses. U n periodista barceloní, l'any 1870. exclama que cal salvar la sardana, i per a reforçar la seva indignada protesta d 'a un programa mo­dèlic: L ’A uce lle t; A quant tira, P epet? ; Norma.; La linda del P erú; Faust; i due Foscari; La Marsellesa i La Faràndola.

L a sardana, com a composició, crida cada vegada més l'atenció dels m úsics; hi contribueix en gran manera la composició de sardanes per a ésser cantadas per chor, com EI Pom de Flors, de Clavé (1859), l’A rri, Moreu-, d ’E n Pep V entura (1860). L es noies de Figueres, del m ateix Pep (18 7 0 ): també hi contribueix la transcripció d ’algunes sardanes per a ésser executades per agrupaments orquestrals d ’altra mena, com E l toc d’oració, executada per la banda d 'A rtilleria a Belles A rts {1872)1. Però el cop de gràcia el rep quan és inclosa una sardana en l ’òpera Garin, de Breton (1892) A q u e sa última és la campanada que proclama, d'una manera sorollosa, l ’o­bertura de l ’època d'esplendor de la sardana.

T res són les adquisicions que caracteritzen la nova època: l’adopció definitiva de melodies populars o orig inals: la fixació en onze del nombre de músics que integren la cobla, i la victòria. *otal i definitiva de la sardana llarga.

L ’època d’or de la sardana l ’obren de bat a bat. E n Josep Serra, a i ’Em pordà, i N ’E n ric M orera, a Barcelona.

Dos estils, dues mal anomenades escoles es dibuixen immediatament en la composició de sardanes. D ’una banda, els compositors empordanesos — al front de's quals E n Josep Serra, procedent de l ’Escola del Castell de Perelada; en Josep M aria Soler, de l'Escola de M úsica de l ’Ajuntament de L a B isb a l; E n Miquel Blanch Reynalt, de Castelló d’Em púries, i En J . Serrat F aju la — , que saben trobar l ’accent que arriba al cor dels dan­saires. i deixen la sardana en el punt just d’inspiració. L a tècnica d’aquests compositors, sense ésser excessiva, és enormement superior a la dels autors del segle passat.

D 'una altra banda, els autors amb profunds estudis musicals, acompan­yats d’una inspiració fresca, són els qui creen la sardana dita de concert, en la qual moltes vegades el ritme característic es veu, en part. sacrificat per la intenció de donar un caire més poemàtic a la composició. Aquests compo­sitors creen el veritable poema escrit per a cobla, o el que és conegut sota el nom de çflossa. L a m ajor part d’aquesfs autors s’han format musicalment en centres de Barcelona: Pu jo l. Toldrà. Borgunó, Joaquim Serra. Cata­là. Enric Casals, i tants i tants d’altres.

M ereix que fem un especial esment del músic, formidable autodidacte, que va saber ésser fortament original sense canre mai en extragàncies; que

A G E N C I A P A R A L A P R O V IN C IÀ :

dosé Jornè PonsàAlvarez de faslr». 7 ■ Tel. 2778

G E R O N A

EL NEUMATICO DE LOS CAMPEONES

trobà accents nous i sonoritats riques en la cobla, i que abocà la sardana pel camí del sim fonism e: la figura gegantina d ’E n Ju li Garreta.

L a cobla ja queda defini:ivament constituïda pels onze músics que té en l ’actualitat, aixó è s : un flabiol amb tam borí; dues tibles; dues tenores; dues trom petes; un trom bó; dos fiscorns, i un contrabaix de cordes. E n ­cara E n ric M orera, però, es resisteix a l ’adopció del trombó quan els

altres autors ja no discuteixen aquest ins'rument. E n canvi, encara que d ’una manera esporàdica, alguns autors, E n Garreta entre ells, adopten per a algu­na obra un segón trombó. I com a nota remarcable, fem constar el projecte d’una anomenada “ O rquestra nacional catala­na” projectada i batejada per E n F ran ­cesc Pu jo l, a criteri del qual en la tal orquestra hi hauria : dos flabiols amb tam borí; quatre tib les; sis tenores; cua- tre cornetins; quatre fiscorns; quatre trom bons; un baix de metall i dos con­trabaixos; en toíal, vint-i-set músics.

P er a cloure aquesta ràpida visió de l ’evolució musical de la sardana, re­cordem que en començar hem afirmat que encara no és arribada l ’època de 13

__ decadència, i ara afegirem que no haT e n r i c m o k e r a p a s a r r i b a t tot i que alguns senyals bo

semblin indicar. Realment, els retrets que podríem fer a l’evolució actual de la sardana, si bé ho mirem, són els mateixos que del segle passat ençà es vénen fent. P er tant, no creiem que siguin dignes d’ésser presos en conside­ració, sinó en el sentit que cal combatre tot allò que pugui des'orbar h m arxa evolutiva ascendent que tots desitgem per a la sardana.

FA B R IC A DE VERMUTA V I S A I » O S Y L l f O R E S 1 » E T O D A S C L ·A S E S •(,

IFEDERICO E. V O L AR TCcrnella de Llobregat

R e p r e s e n t a n t e : E. PU IG M A R T Í C a l l e M a y o r , 7 6 S A N T A E U O E N 1 A D E T E R

C — — — — — — ^Radio - Amplificadores y Reparaciones

\ u m

, Dr. Castany, n.° 1 S A L T (V E H IN A T )

>«.— ------------ ------- - ■ ■ — ---- ------------ — s

C eràmica E N E ID A

A R T E S A N I AENCARGOS: TALLER:RAMBLA, 3 - TELÉFONO 2075 MÀRTIRES, S/N. - TEL. 3205G E R O N A SALT (VEHINAT)

Oütica

c ^ y ' é m a f / m c è .

1 Rambla Verdaguer, 8 G E R O N A |I

M n i m i iiiw n i i ™ iii iw n i i t w n i i m m iin í m , i i w n i i iiiTn i i m in i i i i i m · iT w n i ! im n i -n im i i i i iB i i in i r n i i i iw n i in iB i i n i iB i i n w m m w n iin w n iin w n H r ig n ir n w r r w p ·

iComerciante!Antes de hacer sus compras, visite

A LM A C EN DE M E R C E R IA A L M A Y O R

C O X S I L T E P R E C I Ó S

Ciudadanos, 8 G E R O N A Telefono 2 3 3 7

L a R u p t u r aPer P. M. i F.

L meu amic Eulogi llençà un sospir profundíssim que remogué una mica les capes d’aire impregnat per uns moments de le·a somicaires cadències de tango que vibraven en la seva veu tris-

toia, sotraquejada pel dolor. Inquiet i preocupat, donà unes quantes pipades

a un tabac que tingué la sorprenent virtut de deixar exànim es a unes quan­tes mosques imprudents que s’entestaren en travessar la cortina fumosa. E n e] front d’Eulogi, ordinàriament serè, el sofriment moral d’aquests darrers dies hi m arcava la cabalística d ’unes arrugues profundes. Després d’una breu pausa, com aconsellen els més elementals cànons de la narració emotiva, cu­rullà de tristos presagis, començà el meu amic explicant que la seva mortal desventura s’inicià amb l’aparatosa i espectacular entrada d ’una lluent i co- quetona “ scooter” a casa d’ella. A l dir ella, la seva Dulcinea, la seva Beatriu, els seus ulls s ’il·luminaren i el seu rostre taciturn i esgrogueït com el del temerari que acaba d ’escoltar ín-egre un serial radiofònic, s'animà sobtada­ment amb uns colors tan vius i sanitosos que semblava una cara femenina sabiament maquillada per un M ax Factor.

L a lluent i coquetona màquina acaparà paulatinament la llum sobiraiïa dels ulls d’ella, esdevingué el centre de les seves preocupacions, li prodigà les més desorbitades atencions, en fi, tot el que abans de la seva intempestiva intrusió en el món bellament argentat dels dos, havia usufructuat ell. L es seves mans quedaren gairebé orfes de les m oxaines de les de l’estimada ocu- padissimes m assa sovint en el maneig de la clau de vis-sens-fi, desengrassa- ment de bujia i neteja de carburador. Poques vegades la claretat divina de les seves verdes pupil·les es reflexà ja en les seves, ansioses de copsar-hi no­vament el bell paradís perdut. E l piano fins llavors amorosament acaronat restà gairebé inactiu, enviats a darrer terme el tendre M ozart, l’impetuós Beethoven, el dolç Schumann, el poètic Schubert. Com si mai no haguessin

existit no es parlà més del desventurat Bécquer, ni de R ilke , ni del diví Petrarca. E l sord soroll del motor d’explosió imperava a la casa, el “ Per- íecto manual del motociclista” desplaçava tota la lírica dels poetes. E s trobà poc a poc separat d’aquella centenària olivera de prop de la casa, vella oli­vera dels seus amors, il·luminada per l ’or del sol i el clar de les estrelles, que

Agencia de TransportesM ANUEL MELCIÓ MATEU

§ Ronda F ern a n d o Puig , 10 — T e lé f 2250 ~ G E R O N A ^

En SALT: Rbla. Jac in to V erd agu er , 16 — T e l. 3885

fef 1

A G E N C I A D E F E R R O C A R R I L E S

D E S P A C H O D t E X P E D I C I O N E S - F A C T U R A C I O N E S

C O N S I G N A C I O N E S - R E C L A M A C I C N E S

1

P IN T O R

A v d a . Jo sé Anton io , 90

T elé fono 3 2 0 3 - S A L T

José Comas Martí

M _____________________ uC O N T R A T 1S T A D E O B R A S

n k

Avda. José Antonio, 86 - Teléf. a 8 ja

S A L T

riCSflx

havia conegut el començament d’aquell idil·li, ara inacabat com la cèlebre sim­fonia, els furtius contactes de llurs mans, els sospirs pregonament romàntics, tot allò tan bell que — oh, hecatombe sentim ental! — aviat el matrimoni re­dueix a un estat de nebulosa. U na subtil atmosfera poblada d ’efluvis de ga­solina super foragità amb insistent tenacitat el nimbe poètic que embolca­llava aquells amors. Turm entaren cansonerament les seves oïdes innombra­bles mots de mecànica, mots que fins llavors havien arribat confusament a ell sense deixar-hi impacte, com totes les coses que no ens atenyen personal­ment, de manera massa directa. Submisament, com pertoca a tot bon aspi­rant a la soferta condició de marit, amb la resignada paciència d’un Jo b ele­vada al quadrat, esperant i creient sempre en la resurrecció d ’aquell aletargat amor, es convertí en “ paquet” quan en les diumengeres excursions ella es llençava, protegit el seu caparronet de nina amb un antiestètic casc color verd clar, i amb tota l ’obstinada presió del seu peu damunt l’accelerador, per vies de comunicació talment deixades de la mà de Déu en els revolts de les quals apareixien en el moment menys sospitat, sense avisar, fantasmalment, vehicles de tota mena confiats a mans inconscients de tota mena, a velocitats de vertigen que els mantenien en permanent contacte amb l’esgarrifós perill de la més imminent i mortal colisió. I aprengué amb astorament que les nostres carreteres es divideixen en bastant dolentes i regu lars ; comprobà, amb een'iment, que les nostres viles marineres van perdent poc a poc el seu bell tipisme, la solemne quietud, el sedant repòs, tota la seva característica espe­

cial per a omp.ir-se de cridaners, llampeguejants escaparates replens d ’una allau de castanyoles, “ toreros” i “ m ajas” , ficticis representants de poblacions de l ’interior, com si a casa nostra no hi haguessin magnífics productes per a oferir als semi-despullats visitants que hi pul·lulen, contribuint a ixí amb una constància digna de millor causa i amb una inconsciència digne de corn- miseració a la més perfecta i completa divulgació de la llegenda d’un pais de “ toros y pandereta” . L ’impressionà, sobretot, la superabundant profusió de rètols en llengües estrangeres com si la nostra fos inferior i desitgéssim i preferíssim l’hegemonia de totes les de fora. Experim entà una estranya sen­sació, de pronunciat descentrament, quan vestit amb un m agnífic pantalon clar d ’estiu, de ratlla impecable, es trobava engolit per una munió d’estran­gers i algun excèntric indígena, amb una sola peça de roba semblant a ves­tigis de pantalon al damunt, oferint a l ’aire lliure — vertader crim de lesa es­tètica — , una llastimosa col·lecció de cames i espatlles que, ferint lamentable­ment els ulls humans menys sensibles, deixaven dins el misteri, més impe­netrable, el persistent encariment de la roba. E lla , la seva Dulcinea, la seva Beatriu, anava sempre abillada amb uns bonics pantalons vermellosos suma-

¥íi

%ikii

i

III

F A B R IC A D E A G U A R D IE N T E S C O M P U E S T O S Y L IC O R E S

V G V ID E

L U I S V I V E S V I L A L L O N G A

D I S T R I B U Ï D O R E X C L U S I V OD E L

dkampÚH M . Delarroclie y, Caüae LAFFE

D E SP A C H O E N G E R O N A

Calle G ral. Primo de Rivera, 27

Telefono 276 6

F À B R IC A : Calle Generalísim o, 12 9

V E H IN A T D E S A L T

(Gerona)

!I*

IIif,í»

I"I|III

fiflRSETEHIA ï P R E IA S PARA SFÀÜHA

jForm as q u e se d u ce n !

jP re n d a s q u e conquistan !

G ral. Primo de R ivera, 2 7 - Tel. 2766

G E R O N A

C A R B O N ES - LE tfA S

Maria SastreVda. Clúa

*

Casa fundada en 1 9 1 9

*

S A L T ( V E H I N A T )(GERONA)

ment estre's, d ’aquests que tan a la perfecció mostren la imperfecció d’algu­nes cames femenines i predisposen a les seves propietàries a l ’adopció de posats masculinitzats. S ’hi havia acostumat molt, s ’hi sentia molt bé dins jiquesta indumentària fins fa pocs temps podes‘at i va 'solament d ’un sexe ma­lament anomenat fort, que, abdicant de totes les seves llibertats, en la vida fam iliar s’anomena cap de casa, segurament perquè és el parallamps de totes les tempestes de caire econòmic i administratiu que s ’hi congrien. U na tarda, la darrera que passaren junts a casa d’ella, tarda fatidica, quan semblava poblar->se novament l ’ambient d ’aquella tebior amorosa que ell tant enyorava, ella declarà sobtadamen*, amb una encisadora manca de dots diplomàtics total, que li agradaria portar-los sempre. Davant del que ell suposava pa­tent, inequivoca, mostra de desig d’usurpació d’atribucions plenament varo- nils formulada de forma tan espontània com concreta, i ferit ja de temps per ïHjuella mena d'ostracisme amorós a què semblava comdemnat, optà, resc- lut, amb espartana decisió, trencar aquellas turmer.tadores relacions amo­roses, d ’on, 'sentimentalment, en sortia tan dramàticament lesionat.

Portar-los sem pre! A h , no! Com atuí, com aniqui!à les seves il·lusions més cares el maquiavelisme amb què foren dites paraules tan cruels per llavis tan bells. R està un moment esmaperdut considerant el naufragi absolut de les seves esperances, la impossibilitat de què aquell amor perdut entre emanacions de gasolina i curses esborra jades per carreteres abandonades de temps a la seva sort, ressuci'és, nova A u F èn ix de les seves cendres. Con­templà tristament, la bella, la meravellosa estàtua vivent de la seva estimada que, dreta al mig de l’estança, magnifica i dominadora, le-s mans a la but­x aca i les cames separades tenia una vaga semblança amb una heroina del F ar-W est, i es dirigi vacil·lant cap a la porta sense girar-se ni una vegada,

pressentint d s ulls d ’ella, silenciosa com una esfinx, expectants i estranyats, clavats a la seva espatlla. I sortí de 1a. casa per sempre, en mig d’un silenci gairebé absolut, torbat només — oh, sarcasmes de la vida — pel rítmic i alegre grinyolar de les sabates tot just estrenades, grinyolar alegre, cantarí. que en el seu ànim entenebrit ressonava tètric, fatídic com les paraules del negre corb del poema de P o e : “ M ai més, mai m é s ...”

C O M E S T I B L E S y V I N O S

VDA. DE J. AF * r o c e » lo m , 27

Cafés C O R N E L L ÀCarretera Santa Eugènia, 11 — Téléfono 1947

G E R O N A

Veutas a largos jtlazoi»

I Talleres MIGUEL CASALS IBA v Ja . Getieralísímo, a.n 131

Telefono 3128S A L T

(Gcroaa)

COMPLETO S Ü R T ID O DE T O D A C L A S E DE A C C E S O R IO S P A R A MOTOS Y B1CICLETAS

R E P A R A C I O N E S

Lo mejor en el vestir

’/ h i d f t é s $ M m

A T A S A S T R E C A T TA v. J. Antom o, 5 1 à A L 1

h u m

R E S T A U R A N T E

A peritivos y tapas variadas

Servicio a Ja carta

C . Sta. Eugènia, 8 - Tel, 2 1 ro

G E R O N A

*C A S A

R i b a s E r e u k t iA

Ram bla, 4 4 — T el. 1794 |

G E R O N A

N O V E D A D E S - C O N F E C C IO N E S iÀ

G ran surt ido en G a b ard in as *i

T rincheras y Com andos j

P R E C IÓ S S IN C O M P E T E N C IA

I

Trajes de banoV e lo s p a ra c o m u n io n e s 4-

S o m b re ro s p a ra n o v ia s |

f *

j Manuel | i Araus Ii «. à yà ■*>À ----------------------- - - ..... .... ....... .. ■ _ V

| ARTICULOS de C A U C H O \4 M a t e r i a l e s P L A S T I C O S ti ■ * À *À » « y| P/a/ena, 20 * Teléf 2 r< 7 t

| G E R O N A lÀ ▼

S > m i > i ' < <i'<4 < <

Radio SlcctrónB c ía , i - 6 - 6 6 R O N H

Un buen aparato de Radio?

V I O AFacilidades de pago

^Quiere m ejorar las con d i­

c io n es de com pra?

A B Ó N E S E

Oí Oq

C#0L E C H E K Í A C H O C O L A T E R Í A

í r a n j a í l e m sSanwich - Extra Café - Nata - Chocolate - Heíados

Pl. M arqués de Cam ps, 19 - Tel. 1 2 1 7 G E R O N A

motocicleta

N a r c la%

la m a rc a q u e N O Y s e im p o n e p o rq u e ...

INnrcht)...tra s la rg a e x p e r ie n c iaS U R E N D IM IE N T O E S T À A S E G U R A D O

PUBLIBAT GRÀFICAS B A T • SALT