Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb...
Transcript of Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb...
![Page 1: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/1.jpg)
1
Usos del sòl
Els sistemes d’espais lliures
Març de 2016
![Page 2: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/2.jpg)
2
Índex de continguts
01. Preliminars
02. Valors naturals
03. Identificació dels espais protegits
04. Reconeixement per àmbits
• Riu Llobregat• Zones humides• Litoral• Parc Agrari• Montjuic
05. El “verd urbà”
![Page 3: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/3.jpg)
3
01Preliminars
![Page 4: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/4.jpg)
4
4
• Territori pla, fèrtil, hemideltes diferenciats• Ecosistemes de gran fragilitat, elevada biodiversitat• Sistema hídric de rellevància estratègia: el riu Llobregat i el seu aqüífer• Entorn costaner sense urbanitzar, d’elevat valor paisatgístic• Zona agrícola d’alt valor• Són “actius intangibles” de la plataforma econòmica del delta del Llobregat
Els espais lliures del delta del Llobregat
![Page 5: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/5.jpg)
5
5
El Pla Delta de 1994 va determinar la construcció d’un seguit de grans infraestructures que, per bé que han resultat cabdals per a la consolidació de la plataforma econòmica del delta del Llobregat com a territori productiu i s’han dut a terme amb un respecte escrupolós a la normativa de protecció ambiental, han alterat profundament la geografia dels espais lliures de l’àmbit.
• Desviació del Llobregat• Ampliació del port• Ampliació de l’aeroport• Nova depuradora• Dessalinitzadora• Nous accessos viaris• Nous accessos ferroviaris
Ampliació de l’aeroport
Desviament del riu
EDAR
Impacte del Pla Delta de 1994
![Page 6: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/6.jpg)
6
6
1956 1994 2000
2004 2008 2012
Evolució de l’ocupació del territori
![Page 7: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/7.jpg)
7
7
4/5 parts del delta han estaturbanitzades
1956
2014
Evolució de l’ocupació del territori
![Page 8: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/8.jpg)
8
02Valors naturals
![Page 9: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/9.jpg)
9
9
Malgrat la transformació soferta al llarg dels anys, les característiques naturals intrínseques del territori fan que hi romanguin valors ambientals de gran rellevància:• Les zones humides associades al delta, a l’espai fluvial i a la zona litoral• La xarxa hídrica associada a la zona deltaica• L’aqüífer protegit• L’alta biodiversitat, singularitat dels hàbitats i mosaic territorial• La zona agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat• Els penya-segats de la muntanya de Montjuïc
Situació actual
![Page 10: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/10.jpg)
10
10
Cobertes de sòl
![Page 11: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/11.jpg)
11
11
Les zones humides del delta del Llobregat són les zones amb major biodiversitat de l’AMB (Índex I2). Corresponen a hàbitats associats a les zones humides del sistema deltaic o bé a hàbitats molt lligats al sistema litoral, que acullen un gran nombre d’espècies.
Més enllà del seu valor intrínsec a nivell de nombre d’espècies de flora i fauna, les zones humides del delta tenen una funció cabdal en el procés de migració de les aus i presten també nombrosos serveis ecosistèmics.
Biodiversitat
![Page 12: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/12.jpg)
12
12
La xarxa hídrica del delta del Llobregat, a més de la seva funció hidrogeològica, també suposa una xarxa d’excel·lents connectors a nivell faunístic. L’ eix connector més destacat és el format pel riu Llobregat (tant la llera actual com l’antiga). També està connectat amb les zones humides pròximes, per la qual cosa té continuïtat fins a la línia de costa i les zones humides situades a l’altre banda de l’Aeroport.En la zona del Remolar-Filipines s’hi troba una de les zones crítiques de connectivitatecològica identificades a l’AMB.
Connectivitat ecològica
![Page 13: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/13.jpg)
13
13
Mapa estratègic de connectivitat ecològica de l’AMB
- Àrees nucli- Zones estratègiques per a la connectivitat- Matriu d’interès connector
Connectivitat ecològica
![Page 14: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/14.jpg)
14
14
FUNCIONS DE LES ZONES CRÍTIQUES- Interès per a la connexió d’unitats de bosc, prat i matollar, conreu o zones humides.- Interès per a la funció com a separador urbà- Àrees multifuncionals
FUNCIONS DE LA XARXA HÍDRICA D’INTERÈS CONNECTOR- Àrees estratègiques per la continuïtat del sistema hídric- Àrees estratègiques multifuncionals
Punts crítics
Cursos fluvials d’interès connector
Connectivitat ecològica
![Page 15: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/15.jpg)
15
15
• Les zones amb major densitat i vigorositat de la vegetació (índex NDVI -Normalized DifferenceVegetation Index) corresponen a les zones humides litorals, als espais fluvials amb presència de vegetació, i a algunes parcel·les del Parc Agrari del Baix Llobregat i dels espais agrícoles de la riba dreta del riu.
Vegetació
![Page 16: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/16.jpg)
16
16
Síntesi de valors naturals
![Page 17: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/17.jpg)
17
03Identificació dels espaisprotegits
![Page 18: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/18.jpg)
18
1818
• PTMB - Pla Territorial Metropolitàde Barcelona: Protecció especial i protecció preventiva
Protecció territorial
• Xarxa Natura 2000: LIC, ZEPA, ZEC• Llei d’espais naturals• PEIN, ENPE, Reserves Naturals
Parcials• Inventari de Zones Humides• Plans especials de protecció del medi
natural i del paisatge• Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació
de Barcelona
Protecció sectorial d’espais naturals
• Règim del sòl (sòl no urbanitzable)• Protecció de sistemes (Claus 26, 27, 28, 6, etc.)• Montjuic• PDUSC – Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner• Plans Especials d’Ordenació, Plans Especials de protecció i millora
Protecció urbanística
Espais protegits
![Page 19: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/19.jpg)
19
19
Espais oberts
Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB)
![Page 20: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/20.jpg)
20
2020
Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
![Page 21: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/21.jpg)
21
2121
Xarxa Natura 2000
![Page 22: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/22.jpg)
22
22
Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC I i II)
![Page 23: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/23.jpg)
23
23
Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
![Page 24: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/24.jpg)
24
04Reconeixement per àmbits
![Page 25: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/25.jpg)
25
25
Parc Agrari
Litoral
Zones humides
Riu Llobregat
Montjuïc
Localització dels àmbits principals d’espais oberts
![Page 26: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/26.jpg)
26
26
És un corredor verd i un camí d’aigua que connecta en l’àmbit metropolità el massís de Collserola amb el front litoral, convertint-se doncsen un connector imprescindible entre espaismetropolitans de gran valor ecològic. El trammetropolità del riu Llobregat té una longitud de 30 km i travessa el territori de 16 municipis. Dinsd’aquest àmbit s’està recuperant, ecològicament i socialment, un espai complex on les infraestructures i els serveis conviuen amb el medinatural i les activitats de lleure.
En aquest espai actua el Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat format per la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Medio Ambiente, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com totes aquestes institucions autònomament o en el marcd’altres estructures de col·laboració.
La gestió coordinada eficaç és possiblementun dels principals reptes que afronta aquestàmbit a dia d’avui.
Riu Llobregat
![Page 27: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/27.jpg)
27
27
Són unes de les zones humides més importants de Catalunya, per la notable diversitat i singularitat d’espècies botàniques i faunístiques. Són cabdals per a les aus aquàtiques i migradores (es troben a mig camí de la ruta migratòria entre l’Àfrica i el nord d’Europa). S’hi distingeixen ambients naturals diferenciats: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya.
Per garantir la seva preservació, el maig de 2005 es va crear el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. L’integren la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat.
Zones humides
![Page 28: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/28.jpg)
28
28
L’àmbit litoral de l’hemideltadret del Llobregat és un delsúltims espais lliures de la costa metropolitana. Ha aconseguit romandre com un territori biodivers ambabundància de zoneshumides.
És un espai dinàmic i moltatractiu des del punt de vista ambiental i paisatgístic. Té molt potencial com a espaivertebrador amb múltiples facetes (cultural, lleure, sensibilització, etc.). La seva proximitat a les zones urbanitzades és una forta amenaça.
Litoral
![Page 29: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/29.jpg)
29
2929
• Platges del Prat sotmeses a erosió derivada de la dinàmica marina influïda per l’ampliacióportuària
• Recuperació d’hàbitats dunars• Zones humides naturals i artificials• Presència de pinedes litorals• La posada en funcionament de la depuradora del Baix Llobregat, que elimina les aportacions
contaminants del riu, ha permès la recuperació de la qualitat ambiental del litoral i les platges
Litoral
![Page 30: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/30.jpg)
30
3030
El Parc Agrari del Baix Llobregat cobreix un total de 3.332 ha i abasta 13 municipis. Es troba principalment en les terres agrícoles del Delta del Llobregat i en menor grau de la Vall Baixa, i constitueix una frontera natural de la plataforma econòmica del delta del Llobregat
A la Vall Baixa principalment s’hi troben fruiters com presseguers i cirerers. Al Delta, cultiu d’hortalisses, essent la carxofa el producte més destacable però també d’altres com cebes, bledes o enciams. Als hivernacles, sobretot cultiu de tomàquets.
Està gestionat per un consorci format per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya, Unió de Pagesos de Catalunya i tots els Ajuntaments amb terres al parc, a més de l’Hospitalet.
Parc Agrari
![Page 31: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/31.jpg)
31
31
Montjuïc és un espai lliure que compleix amb multiplicitat de funcions. Per una banda, és dipositari de bona part de la biodiversitat urbana, amb espais tan rellevants com els penya-segats. Aquesta àrea té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sòls àrids, i un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticolasolitarius).
És un espai d'ús intensiu ciutadà, amb equipaments i serveis consolidats. Malgrat això, Montjuïc continua essent un gran desconegut i no s’ha consolidat com a gran parc urbà. D’altra banda, hi ha diverses problemàtiques de relació amb els barris a les seves vores.
Montjuïc
![Page 32: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/32.jpg)
32
32
Montjuïc
![Page 33: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/33.jpg)
33
05El “verd urbà”
![Page 34: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/34.jpg)
34
34
Clau 6 (parcs i jardins urbans)
La clau 6 del PGM qualifica els sòls dedicats a parcs jardins urbans (article 202 NNUU).
Sòls amb clau 6 en el planejament urbanístic vigent
![Page 35: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/35.jpg)
35
35
A l’àmbit de la plataforma econòmica del delta del Llobregat, un 43% delssòls qualificats amb la clau 6 a la plataforma econòmica no tenen un ús de parc i/o jardí urbà.
Nota: els sòls d’ús agrari dels Espais Naturals del delta del Llobregat estan qualificats amb la clau 6 del PGM, a diferència dels terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat (clau 24 – rústic protegit de valor agrícola).
Coherència entre el “verd urbà” real i el planificat
![Page 36: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/36.jpg)
36
36
Un 20% dels sòls qualificats amb la clau 6 no estan desenvolupats, i un 19% estan ocupats per usos diferents als de parc i/o jardí urbà.
Coherència entre el “verd urbà” real i el planificat
![Page 37: Usos del sòl Els sistemes d’espais lliures · pinedes litorals sobre dunes i plat ges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Per garantir la seva preservació,](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022050219/5f651c5a4f82e802834b1956/html5/thumbnails/37.jpg)
37
37
• El Pla Parcial del Polígon de la Zona Franca (1968) determinava que es destinarien 500.000 m2 de la superfície dels sectors de la SEAT i la Unitat Alimentària (Mercabarna) a parcs i jardins. Aquesta extensió, equivalent a dues vegades la del parc de la Ciutadella, s’ha reduït de fet en un 90% en les successives modificacions puntuals del PGM i el desenvolupament d’instruments de planejament derivat.
SEAT (20% del sector, 245.779 m2)
MERCABARNA(40% del sector, 255.269 m2)
PP ZONA FRANCA (1968) PLANEJAMENT VIGENT
Parcs i jardins
Zona recreativa i serveis públics
Previsió de zones verdes urbanes no incorporades al PGM