UOM present 1 · Trastorns’de’pànic’i’agorafòbia’ Manteniment Ansietat anticipatòria...

Models explicatius dels principals trastorns psicopatològics més prevalents

Prevenció i tractament de trastorns psicopatològics Prof. Maria Balle i Miquel Tortella-‐Feliu

UOM, diploma d’especialització en Salut i Qualitat de Vida 2011-‐2012

Prevalença dels trastorns psicopatològics

TRASTORN % QUE EL PATEIX

FÒBIES ESPECÍFIQUES 10% -‐ 11,3%

TRASTORN DE PÀNIC 1,5% -‐ 3,5%

AGORAFÒBIA 1% -‐ 4%

FÒBIA SOCIAL 3% -‐ 13%

TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA 3% -‐ 5%

TRASTORN DEPRESSIU MAJOR Dones: 5% -‐ 9% Homes: 2% -‐ 3%

Trastorns d’ansietat caracteritzats per a una incapacitant sobreesXmació de l’amenaça i del perill, elevada acXvació fisiològica i conductes d’evitació.

Prop d’un 30% de la població paXrà algun trastorn d’ansietat al llarg de la seva vida. Un 54% d’aquests pacients complirà criteris per a més d’un trastorn d’ansietat (comorbilitat).

Fòbia específica Descripció

  Por excessiva o irracional d’objectes o situacions.

  Aquests objectes o situacions són evitats o provoquen un malestar intens.

  Respostes d’ansietat intenses davant de l’exposició o l’anXcipació de l’esfmul fòbic.

SubXpus (DSM-‐IV): Animal Ambient natural Sang, injeccions, ferides Situacional Altres (p. ex. por de contraure una malalXa)

Fòbia específica Instauració

  Experiència aversiva directa (C. C.)

  Experiències vicàries

  Transmissió d’informació

  Persistència de pors evoluXves infanXls

  Biaixos atencionals...

Fòbia específica Manteniment

E fòbic R por intensa

Evitació / Fugida

Disminució de la por

Nivell d’ansietat

Temps

Evitació Fugida Exposició

+ Reforçament Social

Trastorns de pànic i agorafòbia Descripció

  AGORAFÒBIA: presència de conductes d’evitació generalitzades a llocs o situacions en què pugui ser diicil o enutjós escapar o trobar ajuda en cas d’experimentar un intens malestar o un atac de pànic. En cas d’exposar-‐s’hi apareixen respostes d’ansietat intenses.

  SITUACIONS PROTOTÍPICAMENT AGORAFÒBIQUES: llocs públics, espais oberts, aglomeracions, llocs tancats, alçades o desplaçaments.

  Compartaixen: (a) limitació de moviments o de la

possibilitat d’escapar, i (b) estar allunyat de llocs que

proporcionen sensació de seguretat.

  Temor a presentar sensacions isiques desagradables

i/o a les conseqüències catastròfiques que s’associen a

aquestes sensacions.

Trastorns de pànic i agorafòbia Descripció

  ATAC DE PÀNIC: aparició sobtada, aïllada i temporal de símptomes d’aprensió, por molt intensa o terror, acompanyats habitualment de sensació de mort imminent o d’altres conseqüències personals aversives.

  Situacionals

  No situacionals

Trastorns de pànic i agorafòbia Instauració

  Ni tots els subjectes que experimenten atacs de pànic repe6ts acaben presentant conductes agorafòbiques, ni totes les persones amb conductes d’evitació agorafòbica, tot i que això no és molt habitual, han tengut atacs de pànic.

VULNERABILITAT BIOLÒGICA NO ESPECÍFICA A EXPERIMENTAR ANSIETAT: hiperreacXvitat psicofisiològica en general i davant dels esfmuls valorats com a amenaçants, en parXcular (llindar baix d’acXvació autonòmica i lenXtud en la reducció de l’acXvació davant de situacions d’estrès).

VULNERABILITAT PSICOLÒGICA: sensibilitat a l’ansietat, selecXvitat atencional a EE interocepXus i EE externs potencialment amenaçants, sensació d’incontrolabilitat i d’impredicXbilitat de les pròpies conductes, desenvolupament de dependència dels altres o de l’evitació com a estratègia d’afrontament habitual.

SITUACIONS ESTRESSANTS

Sensacions isiques, interpretades com a catastròfiques

ATAC DE PÀNIC Hipervigilància Autoobservació

Trastorns de pànic i agorafòbia Instauració

EE elicitadors  Externs

 Interns (sensacions corporals, pensaments)

Amenaça percebuda

Aprensió, por

↑Sensacions corporals

Culminació en AP Interpretacions catastròfiques (paper causal, element clau)

Trastorns de pànic i agorafòbia Manteniment

  Ansietat anticipatòria davant nou episodi d’ansietat intensa.   Major hipervigilància del funcionament corporal (intensificació sensacions).   Condicionament EE interns/externs.   Associació amb EE externs: desenvolupament evitació agorafòbica.   Evitació agorafòbica afavorida per:

  Impredictibilitat AP (“gairebé no hi ha llocs segurs”).   Fàcil generalització per intensitat de les RR de por de l’AP i riquesa EE del context en

què es donen.

  Conductes agorafòbiques mantingudes per reforçament negatiu intermitent (evitació).   Reforçament positiu social.   Presència de senyals de seguretat (manteniment creences disfuncionals sobre les situacions

externes, sensacions físiques).

Fòbia social Descripció

Fòbia social: presència d'una sèrie de problemes comportamentals experimentats en relació al fet d'exposar-‐se a situacions d'interacció social i que fonamentalment consisteixen en:

  Temor anXcipatori, acusat i persistent, cap a una o més situacions d'interacció social.

  Presència de respostes d'ansietat sosXnguda que apareixen, gairebé invariablement, quan el subjecte es troba exposat a aquestes situacions.

  Temor a l'avaluació negaXva que els altres puguin fer d'ells, bàsicament per la seva suposada pobra actuació en la situació interpersonal o per la manifestació externa de l’ansietat.

  Tendència a evitar l'exposició a aquestes situacions.

  Absència, o no uXlització adequada, de les habilitats socials específiques per a interactuar de manera competent en aquestes situacions.

Fòbia social Instauració i

manteniment

Esquema integrat dels factors d’instauració i manteniment de la Fòbia social (Bornas & Tortella-‐Feliu, 1998 lleugerament modificat)

Trastorn d’Ansietat Generalitzada Descripció

PREOCUPACIÓ EXCESSIVA   Preocupacions quotidianes /qüestions menors. No difereixen de població general. Temes

predominants: família, relacions interpersonals   Variades i variables   Marcada orientació al futur   Percepció d’incontrolabilitat   Activitat primàriament conceptual   Desencadenants EE difusos. Activació a situacions que no requereixen execució immediata

en què es percep pèrdua de control i associades a afecte negatiu

Estat crònic de SOBREACTIVACIÓ (no específic del TAG) Tensió muscular (predominant) Hiperactivitat vegetativa Hipervigilància Inflexibilitat autonòmica, hipersensibilitat a l’estrès

Trastorn d’Ansietat Generalitzada Instauració

  Importància factors de vulnerabilitat psicològica general: Tendència a interpretar informació ambigua com a amenaçant, i sentiments d’incapacitat per a aforntar aquests esdeveniments.

  Interacció amb factors de vulnerabilitat biològica.

  INTOLERÀNCIA A LA INCERTESA: factor essencial en l’etiologia del TAG. Lligada al perfeccionisme.

  Baixa orientació cap al problema.

Trastorn d’Ansietat Generalitzada Manteniment

Situació valorada com a amenaçant / pensament intrusiu

AcXvació psicofisiològica

elevada

PREOCUPACIÓ verbal (supressió

d’imatges amenaçants)

Inicialment: disminució de l’acXvació psicofisiològica

Efectes:

-‐  Prevenció o reducció del processament emocional de la informació amenaçant.

-‐  Creença de que les preocupacions són úXls. -‐  Conductes de preocupació: fer (evitació acXva) o no fer (evitació passiva) acXvitats per a minvar l’ansietat.

-‐  Ansietat, deteriorament de l’execució de tasques, probls de concentració, tensió muscular, faXga…

-‐ Preocupar-‐me fa menys probable que ocorri… -‐ M’ajuda a descobrir

mitjans d’evitar el que tem. -‐ Evit pensar en altres coses

pitjors. -‐ Em prepara per a la seva

possible ocorrença. -‐ Preocupar-‐me em moXva per dur a terme el que he

de fer.

Factors externs

Successos vitals Estrès diari

Sensacions corporals

Successos vitals Estrès diari

Experiència directa

Experiència vicària

Transmissió d’informació

-‐ Aprensió ansiosa -‐ Preocupació

-‐ NeuroXcisme -‐ Ansietat tret

-‐ Sensibilitat a l’ansietat -‐ Interpretacions catastròfiques -‐ Ansietat de separació

No alarmes Alarmes exterocepXves

Alarmes interocepXves

Alarmes apreses -‐ Preparació -‐ ExpectaXves -‐ Estructures cogniXves…

Fòbia específica -‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐

Fòbia social Associació a

senyals interns

Incontrolabilitat ImpredicXbilitat

Agorafòbia sense pànic

Trastorn de pànic amb agorafòbia

Trastorn d’ansietat generalitzada

Alarmes apreses

Trastorn de pànic sense agorafòbia

Associació a senyals externs

RESUM ASPECTES ETIO

LÒGICS D

IFERENCIA

LS SO

BRE ELS TRASTO

RNS D

’ANSIETAT

Aspectes comuns dels trastorns d’ansietat

  Tres processos bàsics:   Conductes d’evitació

  (Hiper)vigilància i fisiologia associada

  Valoracions centrades en l’amenaça

  EXologia comparXda:   Vulnerabilitat biològica generalitzada

(temperament / regulació emocional)

  Vulnerabilitat psicològica generalitzada (incontrolabilitat)

Depressió Descripció

  Trastorn depressiu major: presència d'un episodi de baix estat d'ànim persistent en què el subjecte experimenta senXments de tristesa, plor, irritabilitat … durant la major part del dia o un descens molt acusat de l'interès o de la capacitat d'experimentar plaer en totes o gairebé totes les acXvitats.

  Símptomes:   pèrdua o augment de pes o de la gana,   pertorbacions del son,   agitació o enlentenXment psicomotor,

  faXga,   senXments d'inuXlitat o culpa excessius o inapropiats,

  disminució en la capacitat de concentració i   pensaments recurrents de mort o ideació suïcida.

Depressió Instauració i manteniment

“Pot assenyalar-‐se, en general, que el trastorn depressiu s'origina com a

conseqüència de la incapacitat per a resoldre, d'una manera adequada, un

problema o problemes. La persistència del problema, la inexistència

d'estratègies efec6ves per a abordar-‐lo, pot “portar” la persona a una

situació de passivitat, d'entrega, de renúncia, en suma al pa6ment d'un

trastorn depressiu” (Vallejo-‐Pareja, 1998c, p.471).


Afec\vitat nega\va i es\ls de regulació emocional •  AcXtuds, creences disfuncionals. Esquemes cogniXus depressògens. •  Dèficit en habilitats d’autocontrol. •  Dèficit en habilitats socials, baixa competència social. •  EsXl atribucional depressogènic

•  Pèrdua de reforçadors posiXus •  Aparició de reforçadors negaXus •  Condicions d’estrès sosXngut (en especial, dificultats interpersonals). •  Pèrdua de l’eficàcia dels reforçadors •  Alteració bioquímica

• Freqüència reduïda d’acXvitats reforçades posiXvament • Increment de respostes de fugida-‐evitació • Estat d’ànim deprimit

Factors de vulnerabilitat personal Esdeveniments crí\cs

Comportament depressiu


Errada cogni\va Definició (Beck et al., 1983) Exemples

Inferència arbitrària Arribar a una conclusió sense evidència que la suporX o amb evidències contràries.

Dins un ascensor, en Guillem pensa “L’ascensorista pensa que sóc un fracassat”.

Abstracció selec\va Valoració d’una experiència centrant-‐se en un detall específic fora del seu context i ignorant altres elements més rellevants de la situació.

El cap de’n Joan està comentant amb ell la seva bona feina. Entre d’altres coses, li diu que no faci còpia de les cartes que reb. En Joan pensa “no està content amb la meva feina”.

Generalització excessiva

Extreure una conclusió o elaborar una regla general a parXr d’un o diversos fets aïllats i aplicar-‐la tant a situacions relacionades amb el fet com no relacionades.

La dona de’n Pep estava enfadada perquè els nins es torbaven en vesXr-‐se. En Pep pensa “Sóc un mal pare, perquè si no els meus fills Xndrien més disciplina”.

Magnificació i minimització

Errades comeses quan s’avalua la magnitud o la significació d’un esdeveniment, incrementant o minvant el seu significat.

Na Maria, després de que casa seva pafs les destrosses d’una tempesta, inicialment valorà els danys en mils d’euros. Però, el cost de la reparació fou de 100 euros.

Personalització Tendència i facilitat per a atribuir-‐se successos externs sense base ferme per a realitzar aquesta connexió.

Un metge resident d’un hospital llegí l’avís de que tots els pacients a càrreg d’un resident haurien de ser posteriorment examinats per un metge de la planXlla. Pensà: “El cap no es fia de la meva feina”.

Pensament absolu\sta i dicotòmic

Tendència a classificar totes les experiències en 1 o 2 categories oposades, seleccionant les categories de l’extrem negaXu per a descriure’s a sí mateix.

Un jugador de bàsquet: si encistella menys de 8 punts en un parXt, pensa: “sóc un fracassat”; si encistella 8 o més punts pensa “sóc un gran jugador”.

UOM present 1 · Trastorns’de’pànic’i’agorafòbia’ Manteniment Ansietat anticipatòria...

Documents

Transcript of UOM present 1 · Trastorns’de’pànic’i’agorafòbia’ Manteniment Ansietat anticipatòria...