UNITAT 1eumoeditorial.com/media/27241_1_LlenguaCS1-guia.pdf · Llengua catalana i literatura Unitat...

2

ÍNDEX

UNITAT 1

Programació ........................................................................................... 3Orientacions didàctiques i solucionari ...................................... 4

UNITAT 2


UNITAT 3


UNITAT 4


UNITAT 5


UNITAT 6


UNITAT 7


UNITAT 8


UNITAT 9


UNITAT 10


3

UNITAT 1

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS

ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 1

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conèixer, llegir i comprendre l’estructura d’una narració popular. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Elaborar per escrit i de manera ordenada un text narratiu. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre a utilitzar de forma correcta expressions que indiquin temps i lloc on passen les històries.

Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Conèixer, llegir, comentar i valorar narracions d’altres països. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Competència social i ciutadana.

Observar l’escriptura àrab. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Competència social i ciutadana.

Utilitzar de manera correcta el diccionari. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Preparar una dramatització d’un text teatral, utilitzar i valorar la importància de l’entonació i pronúncia adequades.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Reconèixer quan un grup de paraules formen una frase. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Assumir els diferents tipus de frases i aprendre els signes d’interrogació i admiració que es fan servir en algunes.

Comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

• Llegir i comprendre. Lectura de narracions populars de cultures diferents. Coneixement de vocabulari i expressions necessaris per a la comprensió dels textos. Resposta a preguntes de comprensió sobre els textos.

• Parlar i conversar. Preparació per a la representació d’un text narratiu convertit en peça teatral. Treball sobre l’entonació i la pronunciació adequades al text.

• Escoltar i comprendre. Interès i atenció per la representació preparada i realitzada pels companys. Pauta per a l’avaluació d’alguns aspectes de la representació.

• Escriure. Elaboració d’una narració, ajustant-se a un esquema analitzat i seguint els passos indicats. • Conèixer el funcionament de la llengua. Coneixement del diccionari; concepte d’entrada i d’accepció. Coneixement de la frase. Identifi cació dels tipus de

frase. Revisió dels signes d’interrogació i admiració en relació amb els tipus de frases. Ús d’alguns pronoms interrogatius. Coneixement de formes diverses per indicar el temps i el lloc en el relat.

4

UNITAT 1

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Lectura de narracions populars de cultures diferents. • Reforç i ampliació del coneixement de l’esquema canònic d’una narració.• Distinció i utilització d’elements situacionals: temporals i de lloc.• Distinció entre protagonistes i narrador.• Ampliació amb informació bibliogràfi ca sobre relats populars d’altres països.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Coneixement de l’existència d’altres llengües i de sistemes d’escriptura diferents del sistema alfabètic llatí.• Aproximació al coneixement de cultures diverses a partir del relat popular.

Orientacions didàctiques i solucionari

1 Un conte popular.

2 > No.> Sí, el títol de l’obra on està inclòs el conte (101 cuentos clásicos de la China) i el fet que hi surten un cortesà i un emperador.

> Els dos fi lls d’un vell cortesà que ha mort. > Un narrador que no coneixem.

3 Un dels germans.

4 Envejosa, egoista, mesquina, desconfi ada, indigna.

5 Disputa virulenta: Discussió forta. Distribució equitativa: Repartiment just. Herència: Conjunt de coses que una persona deixa Sortir-ne benefi ciat: Obtenir un guany. Sentència irrevocable: Que no es pot anul·lar. als seus hereus quan es mor.

6 Perquè amb l’intercanvi no poden dir que l’altre té més.

7 Perquè al fi nal es van haver d’intercanviar les pertinences.

8 Perquè no s’adona que l’han estafat i creu que una persona es pot convertir en ase.

5

UNITAT 1

9 > En àrab.> Afganistan, Algèria, Aràbia Saudita, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iraq, Iran, Jordània, Kuwait, Líban, Marroc, Mauritània, Síria, Sudan, Somàlia, Tunísia, Turquia…

> En una ciutat perquè hi ha un mercat. > No, pels comentaris que fa al fi nal de la història a cau d’orella de l’ase.

10 En una ciutat del nord del Marroc / que era un home jove, decidit i fort / perquè l’ajudés a treballar les terres / ase / era jove i li va semblar prou fort per fer la feina tan dura del camp.

11 Solució possible: Vet aquí que una vegada, en un petit poble de Sardenya, en Joha, que era un noi que hi havia arribat feia poc temps, va voler comprar un ase perquè l’ajudés en les feines de la masia que havia llogat, i se’n va anar al mercat. Va aturar-se davant d’un que li va agradar perquè era molt jove i tenia un pèl molt fi .

12 Propietari de l’ase: babau, innocent, beneit, bon jan, badoc.Lladres: mentiders, astuts, canalles, barruts, espavilats.

13 En un context signifi catiu com ara una dramatització, es pot fer un treball específi c sobre la pronúncia, el ritme i l’entonació.

14 Cal aprofi tar l’activitat per tal que l’alumnat faci crítica argumentada i que destaqui tant els aspectes més positius com els negatius.

15 Indicacions de lloc: a una plaça / a prop de casa seva / en un banc / a la falda / a casa seva.Indicacions de temps: aquell curs / cada tarda / després de plegar / un dia / dos dies a la setmana.

16 En Martí es lleva ben de pressa perquè fa tard per anar a l’escola. Surt de casa corrents, passa a buscar el seu amic que viu al carrer del costat i se’n van tots dos. L’escola és una mica lluny: han de girar a l’esquerra, caminar una estona, arribar a la plaça i, després de tornar a girar a l’esquerra, es troben l’escola. Per sort, avui han arribat a l’hora.

17 > Els dos fi lls del cortesà mort, el jutge, l’emperador, el primer ministre Chang.> Les disputes dels dos germans per repartir-se l’herència que els ha deixat el seu pare.f Intent 1: Decideixen que sigui un tribunal que faci el repartiment.f Intent 2: Passen el cas a l’emperador.f Intent 3: El primer ministre s’ofereix per solucionar el cas.

> Cadascú es queda el que volia l’altre.

18 És important fer de forma oral la preparació de l’activitat. Abans de realitzar-la cal donar un model.

19 > Què volen dir les paraules, com s’escriuen, quina categoria gramatical tenen.> Tres.

> Decisió d’un jutge quan s’acaba el procés o judici.

6

UNITAT 1

20 > Set.> Es tracta de detectar oralment els coneixements previs de l’alumnat.

21 Solució possible: 1. Aquest gos té el sentit de l’olfacte molt fi . / 2. He fet l’examen amb tots els cinc sentits. Segur que l’aprovaré! / 3. Amb la topada, va perdre els sentits. / 4. Aquesta noia té molt sentit comú. / 5. Això que ha fet no té cap mena de sentit / 6. Hem d’escriure una frase que tingui un sentit fi gurat. / 7. El carrer on visc és de dos sentits.

22 Solució possible:f Per exemple, per saber què vol dir fi laberquí (eina per a fer forats amb una maneta giratòria que fa enfonsar la broca).f Per exemple, per saber que cortina té dos sentits: 1 Peça de roba que es penja per fer bonic darrere les portes o les fi nestres, per separar dues parts d’una habitació,

etc. 2 Qualsevol cosa que impedeix de veure’n una altra, que la tapa. f Per exemple, color, coloraina, coloret, colorit. f Per exemple, que anàlisi és un nom femení.

23 En Joha va anar al mercat. – sí / Quan en Joha. – no / Ase volia comprar diners discutir. – no / El lladre es va lligar la corda al coll. – sí / Riure tothom ase no. – no / En Joha es va quedar amb un pam de nas – sí / El lladre era molt llest. – sí.

24 Solució possible: f El meu germà s’ha comprat una bicicleta nova.

f L’Isaac navega per Internet. f Cada dia juguem al carrer.

f L’Oriol mira la televisió.

25 Un verb.

26 f La pilota ha entrat a dins de la porteria.f L’ocell ha fet un niu a dalt de l’arbre.

f El metge ha curat el malalt. f No mengis la fruita de la nevera.

27 Aquest matí no he sentit el despertador i he fet tard a l’escola. La porta estava tancada i no m’han deixat entrar. He hagut de tornar-me’n a casa i m’he avorrit molt tot el dia.

28 Frases enunciatives: Ara ja estic bé, però em vaig lesionar. / Em vaig trencar el peu jugant a futbol. / Em van operar i he estat una setmana a l’hospital. / Gairebé, però encara me’n sento. / Adéu, me n’haig d’anar.Frases interrogatives: Com estàs? / Què et va passar? / I ara, ja estàs bé del tot?Frases exclamatives: Hola, Jaume! / Ei! Marc! Quant temps sense veure’t! / Sí que vas estar de pega! / No ho saps prou!Frases imperatives: Adéu! Truca’m aviat! / Doncs, cuida’t força!

29 Frase enunciativa – per explicar coses / frase interrogativa – per fer preguntes / frase imperativa – per manar alguna cosa a algú / frase exclamativa – per expressar un sentiment (sorpresa, mal...).

7

UNITAT 1

30 > Sí. Imperatives.> Solució possible: Silenci / Apagueu el mòbil / No es pot menjar.

31 f Està a punt de caure un xàfec. Vés-te’n! Vés ràpid! Que et vols mullar?f Quantes vegades t’he de dir que no et distreguis?

f Per què no vols que anem a la piscina? f Després de caminar dues hores vam arribar al llac. Quina meravella! f Quin partit, noi! Feia temps que no jugàvem tan bé. f Vols que t’expliqui què m’ha passat? f Fuig d’aquí, que em fas nosa! f Tens alguna bona idea per fer, aquesta tarda?

32 Solució possible: Apa, no diguis mentides! / Oh, no hi ha res! / Vindràs amb nosaltres, oi? / Ah, no me n’havia adonat! / Caram, sí que has crescut!

33 Solució possible: !?! – No pot ser! / ?!? - Què li passa a aquest?

34 Solució possible: Què et passa? / On heu anat d’excursió aquest cap de setmana? / Quan vindràs a veure’ns, Abel? / Per què no m’ho vas dir? / Quina és l’assignatura que t’agrada més?

Què he après?

1 Solució possible: Avui hem jugat un partit amistós amb els nens d’una altra escola. / La tempesta va ser tan virulenta que fi ns i tot vam caure alguns arbres. / Aquell nen és molt desconfi at, sempre pensa que els altres li prendran les coses. / La guilla és un animal molt astut. / Hi havia una colla de badocs mirant com l’ambulància s’emportava la noia que havien atropellat. / Aquell noi és un bon jan, no busca mai cap problema.

2 Solució possible: Aquell dia, en Marc, que vivia en un petit poble, va anar a veure un amic seu a la ciutat. El va trobar assegut al parc, llegint, molt concentrat, l’últim llibre de Harry Potter.

3 f La seva mare li diu: Judit, vols venir a comprar amb mi?f La seva mare li diu: Judit, vols venir d’una vegada!

4 f En Jordi va regatejar fi ns que li van rebaixar 5€ la pilota que volia.f Al fi nal del partit, l’àrbitre els va perjudicar amb aquella falta, i l’altre equip va acabar guanyant.

f El bon temps va afavorir que poguessin passar tot el dia a la platja. f El confl icte entre els dos germans no es va resoldre.

5 f Quina sorpresa! No t’esperava pas! Quan has tornat?f On has estat, de vacances? Amb qui?

6 Una frase és una sèrie de paraules ordenades que tenen signifi cat.

8

UNITAT 2


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Utilitzar adequadament internet per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

Comprendre vocabulari específi c sobre internet i fer cerques en pàgines web.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

Aprendre les diferències entre missatge oral i missatge escrit per desenvolupar la competència.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Refl exionar sobre la llengua i els elements que constitueixen la comunicació.


Preparar, participar i mantenir una actitud receptiva en un debat. Aprendre les pautes a seguir i el respecte pels torns d’intervenció.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

Produir textos argumentatius tot distingint les opinions de les opinions argumentades.


Conèixer la formació de paraules derivades mitjançant prefi xos i sufi xos. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre a reconèixer els grups nominals i verbals de la frase i adquirir el concepte de concordança de la oració.


Assimilar normes ortogràfi ques al voltant del gèneres masculí i femení. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Analitzar i distingir noms catalans i castellans que tenen gènere diferent. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

9

UNITAT 2

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Vocabulari relacionat amb un tema específi c: internet. Lectura d’un text informatiu. Comprensió del funcionament d’internet. Recerca d’informació en pàgines web.

• Parlar i conversar. Informació sobre el debat i recomanacions per fer-lo.• Escoltar i comprendre. Preparació i realització d’un debat. Atenció a les pautes per intervenir en un debat. • Escriure. Resposta a preguntes de comprensió. Escriptura de la crònica del debat. Distinció i expressió d’opinions argumentades.• Funcionament de la llengua. Distinció del signifi cat de l’expressió verbal deure+infi nitiu amb sentit de probabilitat. Diferència entre el missatge oral i

l’escrit. Els elements fonamentals de l’acte comunicatiu: emissor, receptor (interlocutors) i missatge. Estructures lingüístiques per a la intervenció en un debat. Distinció entre opinions i opinions argumentades. Lèxic: la formació de paraules amb prefi xos i sufi xos; paraules compostes. Reconeixement del grup nominal i el grup verbal i dels nuclis. La concordança. Ortografi a: les paraules femenines acabades en -e i les paraules masculines acabades en -a. Diferència de gènere en paraules catalanes i castellanes semblants.


• Informació referida a internet.• Informació de termes formats a partir de l’anglès, del grec i del llatí. • Observació de diferències de gènere entre mots catalans i castellans.


1 Solució possible: Quedarien molt sorpresos / No entendrien com funcionen aquests aparells / No es creurien les utilitats que tenen.

2 Es tracta de detectar oralment els coneixements previs de l’alumnat.

3 Solució possible:> Perquè permet la comunicació, al mateix moment, entre persones que es troben en llocs molt allunyats. Escrivint o parlant des de l’ordinador de casa ens poden llegir,

escoltar i veure des de qualsevol lloc del planeta on també estiguin connectats a internet.> El telèfon, la ràdio i la televisió van revolucionar el món de la comunicació perquè van fer possible la transmissió de sons i imatges a través d’ones electromagnètiques

que cobreixen grans distàncies.> Revolucionar, en aquest context, signifi ca fer grans canvis en poc temps.> Internet no és present a tots els països del món de la mateixa manera. Hi ha països, com l’Estat espanyol i la majoria d’estats europeus, en què internet s’utilitza molt.

La gent pot connectar-s’hi des dels ordinadors de casa, a l’escola, a la universitat, a les empreses, etc. Però hi ha països d’economies més pobres, a l’Àfrica, per exemple, en què la tecnologia no està tan implantada i l’ús d’internet no és tan habitual. I també hi ha països no democràtics, com la Xina, que controlen l’ús d’internet.

10

UNITAT 2

4 Usuari: Es diu de la persona que acostuma a usar una cosa, un servei, etc.Jo sóc usuari d’internet i m’hi connecto des de casa sempre que puc.Indret: Lloc.Diumenge passat vam fer una excursió a un indret molt maco, ple d’arbres.Aparell: Instrument, conjunt d’objectes que serveixen per a alguna cosa concreta.El televisor, l’ordinador i el telèfon mòbil són aparells electrònics.Propagar: Fer créixer, estendre.El volum del televisor era tan alt que el so es propagava fi ns a la casa dels veïns.Insòlit: Que no és habitual, que és estrany, extraordinari.Va nevar el dia 30 de maig, cosa que és bastant insòlita.

En castellà:Móvil Extender Prueba Conectar

5 f a.f a.

6 Missatge oral: telèfon fi x / ordinador amb càmera / micròfon / telèfon mòbilconversa cara a cara.Missatge escrit: correu electrònic / carta / ordinador amb càmera / xat / postal.

f Tots llevat de la conversa cara a caraf El xat.f Quan fem servir l’ordinador amb càmera.f email

7 > Quan parles cara a cara, a més d’usar les paraules, també et comuniques amb els gestos, l’expressió de la cara, la posició del cos, etc.> Que ens falta informació i que, per tant, no és una conversa natural.

8 És important l’atenció i la concentració en la lectura silenciosa.

9 Durant la realització de l’activitat cal distingir el que són simples opinions de les opinions argumentades; i cal que aprenguin a escoltar-se i no solament a expressar la seva opinió.

10 Solució possible:f Avui, a classe, hem llegit un text que es titulava El silenci és or.f El text explicava que el silenci és molt necessari per a poder descansar i per reduir l’estrès, però també perquè ens ajuda a concentrar-nos i a pensar. El text també deia

que els silencis són importants en les converses. Després de llegir-lo, per grups, hem fet un debat sobre la importància del silenci en la societat d’avui.f Els uns defensaven que per estudiar i per fer els deures cal estar en silenci absolut. Els altres, en canvi, defensaven el contrari: una música suau de fons pot afavorir la

concentració i la capacitat de treball.f Finalment, hem arribat a unes conclusions: —

11

UNITAT 2

11 f Opinions simples: Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt. / És bonica, aquesta casa. / M’agrada jugar a bàsquet. / Oh, que divertit, aquest llibre!f Opinions argumentades: Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt perquè m’ha fet entendre com vivien les tribus nòmades del Sàhara. / És bonica, aquesta casa; m’agrada

perquè té vistes al mar i és espaiosa. / M’agrada jugar a bàsquet perquè és un joc d’equip, molt ràpid, en què es fan molts punts i el resultat pot canviar ràpidament. / Aquest llibre és realment divertit perquè explica les aventures d’una colla d’amics en un to còmic que el fa molt amè.

12 f Perquè, per anar pels camins, té les rodes adequades.f Perquè té la mateixa qualitat que aquella altra i és més barata.

13 > Pots abaixar sisplau el volum de la música? És tan alt que em molesta.> M’agrada escoltar música amb el volum molt alt i ja porto els auriculars posats.> Doncs hauries de reduir el volum perquè en aquest vagó hi ha gent que vol llegir en silenci.

14 —

15 Destapar signifi ca fer que una cosa deixi d’estar tapada.Despoblat signifi ca que no hi ha població, que no hi viu gent.Desplegar signifi ca estendre, fer que una cosa deixi d’estar plegada.

> Quan a una paraula s’afegeix el prefi x des- la nova paraula que s’ha format passa a signifi car el contrari.

16 Transatlàntic / supermercat / despenjar / acampar / exalcalde / telecomunicació.

17 f Despenjat des-: fer el contrari.f Reproduir re-: repetició.f Exjugadora ex-: que algú era però ja no és el que la paraula vol dir.f Transatlàntic trans–: a través de o més enllà.f Supermercat super-: sobre o més gran.

18 Foscor ve de fosc / teulada ve de teula / botiguer ve de botiga / homenatge ve d’home / peixera ve de peix / pelatge ve de pèl/ fusteria ve de fusta / gelera ve de gel / amiguet ve d’amic / bonàs ve de bo /verdura ve de verd.

Es tracta de fer adonar de les parts que formen les paraules compostes del text. Se’n poden afegir de les conegudes a la classe.

19 f Les pomes d’aquesta pomera ja són madures.f La cuinera de l’escola fa uns menjars molt bons.f Escriu el seu diari en una llibreta molt petita.f Un gegantàs és un gegant molt alt i gros.f Els nens de la meva classe sempre criden, són uns cridaners.

20 Grup nominal: El meu mòbil / Aquesta impressora / L’ordinador de casa / En Hassan / La meva veïna LaiaGrup verbal: té una càmera. / no té tinta. / s’ha espatllat. / escriu correus electrònics constantment. / toca molt bé el violí.

21 Nucli del grup nominal: vent / germà / amiga/ avis.Nucli del grup verbal: torçava / s’ha deixat / va perdre / escolten.

12

UNITAT 2

22 Aquell bosc de pins es va cremar l’estiu passat.El pi té la fulla perenne.Les pinedes són boscos de pins.Alguns pins tenen bosses d’erugues.

23 Cal centrar l’atenció sobre les paraules que són iguals però que pertanyen a categories diferents.

24 La fi lla dels meus veïns es casa el mes que ve. Quan tornin del viatge de nuvis aniran a viure en una casa molt bonica d’un poble que es diu Saus. De vegades, quan algú es casa té la sort de poder anar a viure en una casa nova de trinca.

> Casa.> Sí, però a vegades la paraula és un verb i altres vegades és un nom.> Nom: el segon i el quart cas. / Verb: el primer i el tercer cas.

25 Solució possible: uns telèfons antics / aquells amics de sempre / aquesta rosa vermella i preciosa / una noia alta / uns nois alegres

26 -a àtona femení: l’onada, la pastanaga, la cua, la camisa, la llana, la foguera, la llitera, la pastilla, la llufa.-a àtona masculí: —-e àtona femení: —-e àtona masculí: el bisbe, el vidre, el viatge, el diumenge, el garatge, l’ogre, l’arbre, el tigre, el setembre.

Les caselles de la -a àtona masculí i la -e àtona femení han quedat buides.

27 A R T O R R E L A L Q

U W N J T L O N E L V

A D I A V C A T B E O

F T T O W G F S E B H

R Y G O A U A I S R A

A Q P I R A M I D E O

S L I Q Y R H D R M R

E A J R Z D E I F N D

B T K S A I J A G S R

C S L C L A S S E O E -e àtona: la torre, la classe, la piràmide, la frase, l’ordre, la llebre.-a àtona: el dia, el guàrdia.

13

UNITAT 2

28 Es tracta d’introduir el tema de la diferència de gènere en paraules que tenen una forma i un signifi cat semblants en català i en castellà.

29 el front – la frente / la dent – el diente / el pebre – la pimienta / la xocolata – el chocolate / el senyal – la señal / el dubte – la duda.

30 En Marcel va caure de cap i es va donar un cop al front. Cada dia em rento les dents després de menjar. M’agrada molt la xocolata negra. En aquest carrer hi ha un senyal de prohibit aparcar.

Quan tinc un dubte sobre una paraula, consulto el Primer Diccionari.

31 Síl·labes tòniques: Hilari / eren / martiritzat / amagaven / ulleres / feien / vessar / te / deixaven / destapada / sucrera / perquè / ensopegar / caravana. Síl·labes àtones: les / puces / de / eren / el / que / se’n / bones / minyones / al / pobre / home / el / tenien / martiritzat / amagaven / ulleres / feien / vessar / el / deixaven

/ destapada / la / sucrera / perquè / formigues / ensopegar / graons / caravana.

Què he après?

1 Permet l’autoavaluació del nou vocabulari.

2 Probablement són les vuit del vespre.

3 Emissor: en Miquel / Receptor: David.

4 f M’avorreixo perquè no he pogut jugar a bàsquet com volia. f Aquest llibre és interessant perquè explica com es van inventar molts objectes que avui tenim.

5 Solució possible: Cargolar: descargolar / pintar: despintar / forn: forner, / Fusta: fuster.

6 Grup nominal: La Joana / El pare d’en Martí. Grup verbal: va anar de vacances a Andorra. / treballa en una fàbrica de xocolata.

7 El guàrdia, el dia / La llebre, la torre.

14

UNITAT 3


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’adquisició de coneixements. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Aplicar de manera correcta el llenguatge expressiu en un diari personal. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Conèixer i assimilar expressions de sentit fi gurat. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Practicar la descripció de persones fent servir un vocabulari adequat. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Treballar el discurs argumentatiu que té com a fi nalitat convèncer algú. Producció de textos orals i escrits.


Conèixer les composicions gramaticals utilitzades per expressar possibilitat. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Assimilar el mètode de formació de lèxic de les paraules compostes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Distingir entre noms comuns concrets, abstractes i col·lectius. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Manifestar una actitud receptiva vers l’ortografi a i conèixer el propi nivell ortogràfi c a través de la realització d’un dictat. Fer una autoavaluació i intentar controlar i retenir les paraules mal escrites.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura d’un text en format de diari personal. Preguntes de comprensió que requereixen reelaborar personalment la resposta. Familiarització amb la noció de tema del text. Demanda d’opinió sobre algun aspecte formal. El sentit fi gurat de les paraules. La noció d’estil. Reescriptura de frases en estil estàndard.

• Parlar i conversar. Descripció de personatges amb ajuda de vocabulari específi c. Discurs argumentatiu: convèncer els altres amb el suport d’expressions adequades.

• Escoltar i comprendre. Escolta atenta de la descripció de personatges per deduir de qui es tracta.• Escriure. Pràctica d’escriptura de l’argumentació en dos tipus de text: el diàleg i la narració en tercera persona. Pràctica de frases condicionals per expressar

poca probabilitat. • Funcionament de la llengua. Els diferents tipus de paraules compostes: les que formen una unitat, els sintagmes i les unions de mots de base onomatopeica.

Les classes de noms segons el signifi cat: abstractes, concrets i col·lectius. Ortografi a. Dictat: preparació, escriptura i revisió d’un text. Recomanacions per a l’autocontrol de les difi cultats i dels progressos. El plural dels noms. L’accent diacrític.

15

UNITAT 3

CONTINGUTS


• El diari com a tipus de text. Reconeixement del sentit de l’humor i de les expressions en sentit fi gurat com a recurs per donar expressivitat al text. Registre lingüístic que s’apropa al llenguatge juvenil.


1 Solució possible: Que ha suspès algunes assignatures. El fet que surti la paraula carbassa pot ser una pista.

2 El segon fragment. En el primer llegim que ha suspès l’anglès i en el text no s’especifi ca. En el segon fragment ens descriu l’Emi com a una noia alegre, aspecte que observem en el seu comportament, i que li agrada molt la gimnàstica, cosa que és certa perquè el text ens diu que ha tret un excel·lent.

3 > La mida i el color de les lletres.> — / Tombar.> A l’Emi li agradaria que no existissin les notes. Li agradaria fer treballs manuals, gimnàstica, sortir al pati i fer només una mica de matemàtiques i d’anglès. > Li vol donar al pare el treball manual que li ha preparat a l’escola com a regal. Davant la insistència dels pares, fa veure que treu les notes de la butxaca i a mig fer diu

que se’n va a preparar berenar. > Fera, ferotge, botxí, monstre.> Ja no té cap ganes que comencin les vacances.

4 Li agraden: sortir al pati, fer treballs manuals, la gimnàstica, veure els amics. Li agraden poc o no li agraden gens: els deures, les notes, els exàmens, les matemàtiques, l’anglès, quedar-se sense tele, haver d’estudiar cada tarda durant el juliol i l’agost, no anar de vacances al càmping amb els oncles.

5 Sí, el text està escrit amb sentit de l’humor. Les frases que ho fan pensar:

f Jo he ho trobat una mica cursi i de poca utilitat, i hi he escrit: “No em renyis gaire”.f És ben curiós la manera de veure les coses dels pares.f M’han saltat al damunt com dues feres ferotges.f He connectat el coixí de seguretat.f He donat les notes als meus botxins.f No estan tan malament… tot es pot recuperar… aquí no s’acaba el món… f Heu vist? Excel·lent de gimnàstica!f El monstre m’ha enxampat en la retirada.

6 Bramul: 1 Crit del bou. 2 Soroll fort de la mar, del vent o de la tempesta. Bramular: Fer bramuls. Botxí: Persona encarregada de matar els condemnats a mort. Monstre: 1 Ésser imaginari que té una forma estranya i fa por. 2 Persona molt lletja, molt dolenta o cruel.

> L’autora no ha fer servir les paraules en un sentit real però ens serveixen per fer-nos entendre els estats d’ànim dels personatges.

16

UNITAT 3

7 No, el text no tindria la mateixa força expressiva si es fessin servir les expressions de la segona columna. Les expressions de la primera columna ens ajuden a imaginar amb més força les situacions que ens descriuen.

8 f El futur no és encoratjador. f Vaig buscar excuses. f He donat les notes als meus pares.

9 Es tracta d’una activitat destinada a augmentar el vocabulari de l’alumnat que li permetrà fer descripcions més precises.

10 És important treure el màxim profi t de l’activitat per tal que l’alumnat millori les expressions per fer un discurs conatiu.

11 Esportiva, imaginativa, divertida, amb molts amics.

12 Solució possible: Perquè als pares el que més els importa de l’escola són les notes, mentre que per a als nois i noies sovint el més important és veure els amics, sortir al pati i passar-ho bé.

13 Solució possible: MARIA: Mare, quan ara me’n vagi de colònies, em podré endur la càmera de fotografi ar, oi? MARE: Maria, em sembla que no podrà ser, perquè ja saps que fa molt poc que la vam comprar i la podries perdre. MARIA: Estic segura que no la perdré… MARE: Com pots estar-ne tan segura? Cada vegada que has anat de colònies has perdut alguna cosa, Maria! PARE: Ui, què sento? Emportar-te la càmera de fotografi ar? Espera! La veritat és que sí que te la pots emportar, però no la nova digital sinó la que fèiem servir abans

d’aquesta. MARIA: Com? Què dius? Ostres! No teniu ni idea del que vol dir fer el ridícul més espantós davant de tota la classe! PARE: Ridícul? Series la més original de la classe! MARIA: I vosaltres seríeu els que us gastaríeu més diners, pensa en el rodet en el revelat… MARE: Està bé, de moment tu guanyes, te la pots emportar. Però si la perds, l’hauràs de pagar amb els diners de la teva guardiola per comprar-ne una de nova!

Ahir a la tarda, mentre la Maria preparava la motxilla per anar-se’n de colònies uns dies, va preguntar a la seva mare si es podria endur la càmera de fotografi ar. La mare li va contestar que probablement no seria possible ja que la podia perdre, però, la Maria va insistir que estava segura que això no passaria. De sobte, el pare que era a l’altra habitació va entrar i va dir-li a la Maria que si volia es podia endur la càmera vella. La Maria no hi va estar d’acord de cap manera ja que no volia fer el ridícul davant de tots els companys i companyes de la classe. Al fi nal, es va sortir amb la seva però van quedar que si la perdia en compraria una de nova amb els seus diners.

14 f Indica que és molt poc probable que passi.

15 f Si fes més bon temps, podria anar la platja. f Si vinguessis a casa meva, jugaríem a l’scrabble.

f Si en compressis unes de noves, ja no tindries aquest problema.

16 Jo sóc en Joan i tinc dotze anys. Faig el sisè curs. La Martina diu que tinc una pinta terrible. A mi tant me fa la meva pinta. Com que no podré tenir mai la pinta que m’agradaria tenir, per això no em poso els ferros, tot i que van costar un ronyó. En el meu cas, ja no ve de si ara tinc dents de llebre o no. Fins ara sempre he estat un bon estudiant, però ara tenim el senyor Conill com a professor i em clava un suspens rere l’altre en matemàtiques i geografi a.

17

UNITAT 3

17 f M’engalta un suspens. f Els ferros van ser molt cars. f Jo tinc l’aspecte de bona noia.

18

A R D M U C D L A I Q CP E N J A R O B E S P OA N E N V C E M B J O MR T F O W A F M C K C PA A G P A R A I G U A TS P H P X A G G D L S AO L I Q Y B H D E M O GL A J R Z R I I F N L OB T K S A U J A G S T TC S L T B T K N H O A EB E R M N A R N P C Y S

Penja-robes, paraigua, para-sol, rentaplats, carabruta, migdia, poca-solta, comptagotes

19 Penja-robes, para-sol, poca-solta.

20 El gos es va posar a córrer i a cridar bub-bub. La noia caminava xano-xano cap a l’escola. En Joan toca molt malament el violí, només se sent nyigo-nyigo. L’olla va fer xup-xup molta estona. El cotxe va patinar i va fer una ziga-zaga per la carretera. Aquest xim-xim va molt bé perquè surtin bolets.

21 Cop d’ull / arc de Sant Martí / cuc de seda / vagó de càrrega / carn d’olla / camí de carro / escala de cargol / ulleres de sol.

22 Un dia l’Aziza anava pel carrer tot xano-xano, quan de cop i volta va començar a caure un xim-xim molt empipador. Com que no duia paraigua, va buscar un lloc on aixoplugar-se. D’un cop d’ull va veure una porta oberta i, sense pensar-s’ho gens, hi va entrar. Era una entrada molt gran, amb una immensa escala de cargol que s’enfi lava cap amunt. No es veia ningú, però se sentia una música molt bonica que venia de dalt de tot. Com que és una mica tafanera, va començar a pujar les escales. Continuava sentint un nyigo-nyigo encantador. Però de cop, quan ja era al primer pis, va tenir por, va baixar corrents i va sortir de la casa. Sort que quan era al carrer es va adonar que ja havia sortir l’arc de Sant Martí!

23 > Sí. > Coses que podem tocar o veure: patins, línia, pares, món, correu. > Sentiments o manifestacions d’aquests sentiments: alegria, crits, petons, abraçades, enrabiada, amistat.

18

UNITAT 3

24 f L’equip d’aquest any m’inspira molta confi ança. f Sempre fa les coses amb molta paciència. f Quan em fi co al llit tinc por de la foscor. f La família de la cantonada em fa molta gràcia. f En aquesta classe sempre hi ha gresca, tothom està content. f A l’hora de fer els deures em ve la mandra.

25 f Sí, són noms. f Es refereixen a un conjunt de coses.

26 f Una colla és un conjunt d’amics i amigues / de persones / d’animals / de coses.

f Una orquestra és un conjunt de músics i d’instruments musicals.

f Un ram és un conjunt de fl ors tallades que serveixen per a fer bonic. f Un eixam és un grup nombrós d’abelles format per una reina i les obreres. f Un bosc és un lloc on hi ha molts arbres.

27 Noms concrets: roure, pi, ovella. Noms abstractes: antipatia, felicitat, solitud, sensibilitat. Noms col·lectius: roureda, ramat, bosc, coral.

28 > — > Cul d’olla és un insult. Un cul d’olla és un persona cretina, bruta i horrible. > Culdolla es refereix al cognom que té el protagonista del text i cul d’olla és una expressió.

29 Cal que l’alumne que dicta s’hagi preparat bé el dictat oralment, sobretot la pronúncia i l’entonació.

30 Serveix per iniciar l’alumnat en l’autoavaluació i l’autocontrol del seu progrés en l’escriptura de les paraules. És important l’ús de la llibreta per fer aquest seguiment.

31 mes, més / net, nét / pel, pèl.

32 f He trobat un os d’ós. f És veritat que la Maria es lleva a les 5 del matí? f Aquesta dona dóna l’entrepà al seu fi ll. f Ara vénen els que venen al mercat. f Ja està bé! Ha deixat escapar el be del corral!

33 Formiga – formigues / noi – nois / taula – taules / butxaca – butxaques / amiga – amigues / mà – mans / gos – gossos / vas – vasos / pi – pins / coca – coques / home – homes.

f Les paraules que acaben en vocal àtona fan el plural en -s. Per exemple: home – homes.

19

UNITAT 3

f Les paraules que acaben en a àtona fan el plural en –es.

Per exemple: taula – taules. f Les paraules que acaben en vocal tònica fan el plural afegint-hi –ns.

Per exemple: pi – pins. f Les paraules que acaben en –ca o –ga fan el plural en –ques / gues.

Per exemple: butxaca – butxaques / amiga – amigues. f Les paraules que acaben en –s fan el plural en –os.

Per exemple: gos – gossos.

Què he après?

1 L’Emi Pi és divertida, imaginativa i esportiva

2 Botxí: persona encarregada de matar els condemnats a mort Bramular: fer un gran soroll Caure el cel damunt el cap: les coses es tornen negatives Costar un ronyó: costar molts diners

3 La Marta és molt atrevida i ha començat a fer escalada. Quin noi més voluntariós! Col·labora amb tres ONG. Sempre està alegre com un picarol! En Joan mai no juga amb ningú al pati. És molt solitari.

4 f No estic gens convençuda que els meus pares em deixin la càmera de fotografi ar. f És evident que si ha suspès és perquè no ha estudiat.

5 barrim-barram, pocavergonya, cantautor

6 f Quan vam sortir al carrer feia un xim-xim empipador. f Quin nyigo-nyigo, aquest violí! Se’m fi ca al cap! f No tenia ganes de córrer i anava xano-xano, passejant a poc a poc.

7 Noms concrets: tempesta, pluja, bosc. Noms abstractes: amistat, enveja, pobresa, alegria.

8 Coixins / bruixes / pigues / permisos / pans / roques

9 Es tracta de conscienciar l’alumnat del seu progrés.


20

UNITAT 4


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Manifestar una actitud receptiva vers els textos poètics. Llegir, comprendre, memoritzar i recitar poemes de forma adequada i respectuosa vers els companys.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Assimilar i aprendre a reconèixer i distingir recursos poètics com la com-paració i la metàfora.


Treballar vocabulari relacionat amb la temàtica dels poemes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Cercar imatges en un buscador d’internet. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Autonomia i iniciativa personal.

Conèixer els diferents tipus de rima (assonant i consonant) i saber com distingir-los.


Descobrir uns poemes molt especials i visuals: els cal·ligrames. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Identifi car els articles defi nits i indefi nits i altres tipus de determinants. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Refl exionar sobre les normes ortogràfi ques al voltant de l’apostrofació d’articles i descobrir-ne la forma contracta.


Comprendre l’ús de les lletres mudes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Rebre informació sobre llibres de poesia i transmetre el gust per la lectura de textos poètics.


CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura de text poètic. Comprensió del contingut dels poemes. Comprensió del cal·ligrama com una forma especial de text poètic. Comprensió del vocabulari dels poemes. Lectura en silenci. Utilització d’internet: cerca d’imatges en un buscador. Comprensió de les comparacions i les metàfores del text. Comparació entre el llenguatge tècnic –defi nicions de diccionari– i el llenguatge poètic.

• Parlar i conversar. Memorització i recitació en veu alta, parant atenció al ritme, a la rima i a una bona pronunciació.• Escoltar i comprendre. Respecte per la recitació dels companys. Escolta atenta de la musicalitat dels poemes durant la recitació en veu alta.

21

UNITAT 4

CONTINGUTS


• Escriure. Fer rodolins com a pràctica de la rima. Escriure un poema seguint unes instruccions donades, com a pràctica de l’estructura de la poesia treballada. Anàlisi i escriptura de cal·ligrames.

• Conèixer el funcionament de la llengua. Lèxic: la noció de comparació i de metàfora. Els articles defi nits i indefi nits. El reconeixement d’altres determinants, sense entrar en les denominacions específi ques. La funció semàntica de l’article defi nit per oposició a la de l’article indefi nit. Els articles contractes, amb les formes de combinacions possibles amb les preposicions a, de i per. Les lletres mudes.


• Adquisició de l’hàbit de memoritzar i recitar, aplicat als poemes. Gust per l’entonació i la percepció del valor de la rima. Aprenentatge de recursos literaris propis del text poètic: la comparació i la metàfora. Reconeixement de la funció de seleccionar paraules en el llenguatge poètic. Reconeixement del valor de la rima i el ritme en els poemes.

• Informació bibliogràfi ca sobre poesia.


• La cerca mitjançant un buscador d’internet té com a objectiu, a part de practicar amb una eina molt útil, observar les diferents possibilitats de tractar una mateixa realitat, en aquest cas els núvols, amb el llenguatge de la poesia, amb la defi nició dels diccionaris o bé amb la imatge fotogràfi ca.

• Relació amb l’àrea de Coneixement del Medi: els núvols.


1 És important l’atenció i la concentració en la lectura silenciosa per comprendre el poema abans de recitar-lo.

2 Solució possible: El vent / La tramuntana / El vent del nord.

3 El poema ens parla de la tramuntana, un vent fred, molt violent... També ens diu que ens hem de protegir del vent abrigant-nos i tancant bé portes i fi nestres.

4 Cal estimular la comprensió general al marge del sentit de cada paraula, que és una forma de lectura competent.

5 Forrellat: Barreta que s’aguanta amb dues anelles clavades a una fi nestra o porta i que fent-la córrer es fi ca en un forat de la paret de manera que la fi nestra o la porta jo no es pot obrir.

Enravenat: Dur, rígid. Rebufar: Bufar amb molta força, especialment el vent. Assot: Cop donat amb un assot, que és un instrument fet amb cordes plenes de nusos o punxes. Caguerri: Persona covarda, feble, tímida.

6 El vent de tramuntana.

22

UNITAT 4

7 f El vent de tramuntana és un vent càlid. Fals

f La tramuntana és un vent fred. Veritat

f Tothom obre portes i fi nestres quan fa tramuntana. Fals

f La gent més aviat és protegeix d’aquest vent. Veritat

f Quan bufa la tramuntana, ens asseiem tranquil·lament a prendre la fresca. Fals

8 Enravenat, rebufant, fugen les bèsties, tot el món s’amaga, guants, bufandes, assot, vent, tramuntana.

9 Violent, penetrant, poderós, impetuós, intens, furiós.

10 Cal insistir en la relació de la imatge amb el text.

11 Perquè l’autora ho fa servir per anomenar el cel.

12 Cirrus: Núvol alt en forma de fi laments o franges estretes i blanques, de textura fi brosa, compost per cristalls de glaç. Cúmulus: Núvol baix de contorn ben delimitat, que es desenvolupa verticalment en forma de protuberàncies, compost per gotetes d’aigua a la part baixa i per

cristalls de glaç a la part alta. Altocúmulus: Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris, format per elements en forma de còdols d’un diàmetre aparent entre 1° i 5°. Cumulonimbus: Núvol baix de gran dimensió vertical, amb el cim fi brós generalment en forma d’enclusa, compost per gotetes d’aigua a la part baixa i per cristalls de

glaç a la part alta.

13 Cúmulus: matalassos d’escuma i setí / Altocúmulus: una taula parada amb mil platets de nata de blanc ensucrat / Cumulonimbus: una orquestra.

14 L’autora ho fa d’una manera poètica i el diccionari no.

15 Es tracta de mostrar procediments per cercar informació a Internet.

16 Solució possible: Sí, es pot comprovar comparant les defi nicions i mirant les fotos.

17 > És una manera d’aprendre lèxic literari. > S’ha posat corbata, guantets de pell i un joiell. > La lluna, la pruna... > És important la comprensió del llenguatge metafòric. > Com el primer: (3), (5), (7), (15), (17) / Com el (2): 4) / Com el (6): (8) / Com el (10): (12), (14) / com el (16): (18).

18 És important llegir i comprendre les pautes que es donen.

19 S’ha d’aprofi tar l’activitat per fer un recital motivador.

20 Solució possible: Per l’abril cada gota en val mil. / Si no et vols punxar amb el roser, emcolica’l amb paper. / Vaig estirar el pop i vaig quedar ben xop. / Quan surt el sol, s’amaga el cargol. / Nas de patata, cara de sabata.

23

UNITAT 4

21 Prop de Montgrony / hi ha un codonyer. Per collir un codony / puja a l’arbre un foraster. Puja a l’arbre / cau de l’arbre

cau de l’arbre i es fa un bony / a Montgrony

per collir un codony.

22 Cal preparar l’activitat oralment i donant models.

23 > Tots dos parlen de la pluja. En un hi ha lletres i a l’altre, números. > Costaria una mica. > La disposició de les lletres sobre el paraigua.

24 Es poden donar altres models o poden ser textos nous creats.

25 > Amb les onades que gronxen vaixells. > Blaus. > Amb les arrels. > Fortes

26 Una boca com de rap / un nas com de lloro / unes orelles com d’elefant / uns peus com unes pales / una cara com una lluna.

27 f Aquesta comparació diu que la persona de qui es parla és molt petita. El cigró és una llavor petita. f Aquesta comparació indica que la persona té salut, que resisteix les adversitats. El roure és un arbre molt fort. f Aquesta comparació ens diu que la persona de qui es parla està molt prima, com les canyes. f Aquesta comparació es fa servir per indicar que és una persona molt grassa.

28 f Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. f La processó li anava per dintre. f Un llençol apedaçat que cap agulla l’ha tocat. f Una cortina d’aigua no lo deixava veure res.

29 f Els testos s’assemblen a les olles: Els fi lls hereten els defectes dels pares. f Tenir pardalets al cap: una persona que no és realista. f Passar la nit del lloro: passar tota la nit despert. f Estar més sol que la una: no tenir amics, no estar acompanyat.

30 f Un pis: pot ser qualsevol pis / El pis: estem parlant d’un pis concret, el pis de la Maria. f Una pel·lícula: pot ser qualsevol pel·lícula / La pel·lícula: és una pel·lícula concreta, que no em va agradar. f Un còmic: pot ser qualsevol còmic / El còmic: estem parlant d’un còmic concret, el còmic de l’Astèrix.

31 Un dia vaig anar d’excursió en un poble molt petit de la comarca d’Osona. El poble estava situat damunt d’una cinglera vertical que feia por de mirar. El dia era molt clar: feia bo i no hi havia la boira que sovint hi ha a la zona. L’aire era clar i transparent.

24

UNITAT 4

32 Masculí singular: un vaixell, el vaixell Masculí plural: uns vaixells, els vaixells Femení singular: una mirada, la mirada Femení plural: unes guineus, les guineus.

33 És un exemple que serveix per introduir alguns determinants.

34 Determinants: la, aquesta, els, aquella, cinc, alguns, l’, un, aquell, cada. Noms: pluja, nit, núvols, masia, nois, gossos, arbre, planeta, partit, any.

35 f He posat el senyal a la pàgina on hi ha una poesia molt bonica. f La Nora té el costum de cridar quan parla. f Aquesta noia té el front molt bonic. f No es raspalla mai les dents i li sortiran càries. f El metge va comentar les anàlisis al meu avi.

36 Síl·laba inicial àtona: la urticària, la impremta, la il·lusió, la urgència, la humitat, la iguana, la higiene, la unitat, la imatge. Síl·laba inicial tònica: l’ungla, l’illa, l’urpa, l’hípica, l’urna, l’hulla.

37 f El club d’hoquei fa sonar l’himne abans de cada partit. f L’hidroavió dels bombers va anar al lloc del foc per ajudar a pagar-lo. f La teva impaciència no té límits. Vols esperar-te que ja acabi? f En Joan té l’ull dret de color blau i l’ull esquerre, de color verd! f Quan sigui gran, aniré a estudiar a la universitat. f La iguana no és un animal autòcton de les nostres terres.

38 f Treu les fl ors del gerro. f Vés al menjador i para la taula. f Pels carrers de la ciutat, s’hi passeja un munt de gent.

39 al bosc / del bosc / pel bosc. a l’hort / de l’hort/ per l’hort. als rius / dels rius/ pels rius. a la muntanya / de la muntanya / per la muntanya. a les planes / de les planes/ per les planes.

> al / del / pel / a l’ / de l’ / per l’ / als / dels / pels / a les / de les / per les.

40 Cavaller / davant / guants / valent / fort / vent / nord

Davant – davantal / guants – guanteries / valent – valentia / fort – fortalesa / vent – ventada / nord – nòrdic.

25

UNITAT 4

Què he après?

1 Solució possible: violent, intens, furiós.

2 Solució possible: El cavaller que s’acosta. És una metàfora adequada perquè vol dir que és molt valent.

3 Solució possible: Un cavall desbocat.

4 Solució possible: cel – gratacel, violoncel / vent – jovent, invent.

5 En el cal·ligrama, el text està distribuït en forma de dibuix relacionat amb el tema que es tracta. En el poema, el text està distribuït en versos.

6 Perquè estem parlant d’un temps, una nena i un bosc que no coneixem.

7 Davant de les paraules que comencen en i, u, hi, hu àtones. La infermera, la hiena, la universitat, la humitat.

8 La / meva / aquella / alguna / una / cada.

9 El chocolate / La costumbre / La señal / Los postres.

10 Calenta / santuari / claror / fl orir / superioritat.

26

UNITAT 5


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Comprendre un diari de viatge, complementat amb un mapa que ajuda a interpretar el text.


Conèixer, entendre i manifestar interès per una expedició històrica. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Analitzar i assimilar vocabulari relacionat amb els viatges. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Aprendre a observar un recorregut en un mapa tot seguint les indicacions en un text.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Social i ciutadana. Aprendre a aprendre.

Produir un text en forma de guió, amb l’ajuda d’un processador de textos, per explicar-lo oralment a l’aula. Manifestar respecte per l’exposició dels companys.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Realitzar de forma oral i amb coherència un debat sobre els viatges. Com-prendre i respectar l’exposició dels companys, així com el torn de paraula.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Experimentar en la recerca d’informació a internet. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Utilitzar les pautes de revisió d’un text per confi rmar que és correcte. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Treballar els mots sinònims i antònims. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Analitzar la categoria gramatical de l’adjectiu: el gènere i les seves formes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Fixar la norma gramatical sobre la lletra s i el dígraf ss, a través d’exercicis pràctics.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.).

CONTINGUTS


· Llegir i comprendre. Lectura d’un diari d’expedició i de la informació prèvia que en facilita la contextualització. Resposta de preguntes sobre el contingut del text. Comprensió del vocabulari. Observació d’un mapa que complementa el text.

27

UNITAT 5

CONTINGUTS


· Parlar i conversar. Preparació per al debat sobre un aspecte derivat dels textos llegits. Expressió dels arguments per al debat. · Escoltar i comprendre. Comprensió de l’exposició oral dels companys. Actitud d’escolta i de participació.· Escriure. Realització d’un guió com a preparació per a una explicació oral. Ús del processador de textos com a suport a la preparació del guió. Recerca prèvia

de vocabulari per a l’escriptura. Instruments per a la revisió de l’escrit.· Funcionament de la llengua. Lèxic: els sinònims i els antònims. Prefi xos que formen antònims. Morfologia: l’adjectiu. Adjectius d’una i de dues terminacions.

Ortografi a: els aspectes ortogràfi cs relacionats amb la forma femenina d’alguns adjectius. La lletra s i el dígraf ss. Refl exió sobre el so [z] i el so [s] vinculats amb l’escriptura de la lletra s.


· Aproximació a un tipus de text poc usual: el diari d’un viatge. · L’ús de la primera persona en la narració. · Ús de l’adjectivació per a la descripció física dels llocs per on transcorre el viatge.


· La situació en un temps històric força allunyat. · La situació en un territori geogràfi cament i culturalment diferent. · L’observació del mapa de la zona i la situació dels topònims.


1 La lectura d’aquest fragment afavorirà la comprensió del text perquè el contextualitza en el temps i en l’espai.

2 > El diari d’un viatge. > Uns 200 anys. > Amb una fi nalitat científi ca.

3 Fragment: Tros d’una cosa trencada. Herbari: Col·lecció de plantes dessecades i premsades, sovint ordenades sistemàticament i generalment destinades a la investigació o a l’ensenyament. Aiguamoll: Terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent. Indret: Lloc. Puig: Muntanya de forma més aviat punxeguda i que té un pendent més aviat fort.

4 Solució possible: Perquè és un diari i els diaris s’escriuen en primera persona, perquè és un mateix qui escriu el que veu, el que sent, el que li està passant...

28

5 Diari: 1. Publicació, fulls impresos que surten cada dia i informen dels fets més importants que passen a tot el món. 2. Quadern on una persona escriu les coses que li passen cada dia, els seus pensaments, etc.

> Respon al segon signifi cat.

6 Crònica, expedició, desconegut, viatge, aventura, risc, interès científi c.

7 f Per fer-se passar per un d’ells i que no se sabés que era estranger.

8 f Islàmica i jueva.

9 El text parla de mesquites i del soldà (sobirà d’un estat islàmic) però també diu que un gran nombre són jueus.

10 Van trigar 11 dies. Perquè anaven en caravana, contemplaven el paisatge, algun dia feia mal temps...

11 Rabat, Marràqueix, riu Ietkem, riu Sarrat, riu Busteka, Mansuria, riu Infi fe, Fidala, Dar-el-Beida.

12

13 Es pot insistir en els elements de contrast entre el dos textos.

14 f Perquè fa molts anys i perquè volia conèixer bé el terreny i el paisatge i necessitava materials. f Viatja a peu perquè li agrada molt caminar, parlar amb la gent i observar el paisatge. f Va viatjar amb avió perquè la distància entre el Marroc i Catalunya és molt gran i perquè som al segle XXI.

UNITAT 5

29

15 A peu: ens permet contemplar els detalls del paisatge. / Ens cansem físicament. / És perillós. / Podem conèixer gent dels llocs on passem. Amb caravana: Necessitem un vehicle. / Podem conèixer gent dels llocs on passem. Amb avió: Podem fer llargues distàncies en poc temps. / Hem de seguir un horari estricte.

16 És una forma d’introduir la preparació, l’ús d’esborranys utilitzant el processador de textos.

17 Solució possible: El dia 10 de març, Alí Bei va sortir de Rabat en direcció a Marràqueix. Durant el viatge va observar i descriure el paisatge, va collir algunes plantes per al seu herbari, va buscar petxines... El dia 11 va passar per Mansuria i per Fidala, on va fer parada. Aquell vespre va ploure molt. El dia 12 va continuar plovent. Cap a les sis van arribar a Dar el-Beida. Finalment, el dia 21 va arribar a Marràqueix. El soldà, Muley Abdsulem i altres amics de la cort van estar molt contents amb l’arribada d’Alí Bei .

18 Es tracta de mostrar com cercar informació a Internet i seleccionar fonts fi ables.

19 S’ha d’aprofi tar l’activitat per fer un recital motivador. > Sí, les paraules tenen el mateix signifi cat. > Anada, escapada. > Conjunt, quadrilla.

20 f El gegant vivia en un habitatge molt gran. f És una història autèntica. f Hauràs de pensar una altra explicació; aquesta no me la crec. f Això és molt estrany, no passa gaire sovint. f De cop, la cara se li va encendre. f El visitant va arribar a l’aeroport quan l’avió ja era fora. f Per fer una sortida, va bé saber abans el camí que cal seguir. f El pagès treballava en un camp immens.

21 Endavant- endarrere / ràpida – lenta / petit – gran / pujar –baixar / blanc – negre / dreta – esquerra / nou – vell / sol – acompanyat.

22 Solució possible: L’olla estava tapada. Les sabates estaven ben enllustrades. Varem anar a visitar la central nuclear. Rentar-se les mans és molt higiènic. Aquesta cadira és mòbil. Tinc esperança que tot anirà bé. Sóc feliç d’haver-te conegut. He fet un pastís de poma.

23 Prim: escanyolit – gras. Contenta: alegre – trista. Sa: saludable – nociu. Flonja: tova – dura. Darrer: últim – primer.

UNITAT 5

30

24 > Petits. > Molt rica. > Magnífi ques. > Nebulós. > Terribles.

25 Solució possible: La mar: blava, immensa, salada... Una muntanya: alta, nevada, perillosa... Un bosc: frondós, espès, misteriós... Un amic: simpàtic, agradable, alt...

26 Determinants: dos / unes / aquesta / el. Noms: gossos / roselles / mestra / roure. Adjectius: blancs / vermelles / nova / fort.

27 f En aquell oasi hi havia palmeres molt altes. f El meu cosí és un savi despistat. f Té el telèfon espatllat.

28 Nom: Júlia / Adjectius: contenta, riallera, trista, ensopida. Nom: nois / Adjectiu: entremaliats. Nom: vidre / Adjectiu: gruixut. Nom: tarannà / Adjectius: alegre, animat.

29 Rodó / rodona / rodons / rodones. Cec / cega / cecs / cegues. Sucós / sucosa / sucosos / sucoses. Tou / tova / tous / toves. Gelat / gelada / gelats / gelades. Esquerre / esquerra / esquerres / esquerres. Espès / espessa / espessos /espesses.

30 f Flonjo ha canviat la lletra j per la g davant de es. f Esquerre ha canviat la lletra e per la lletra a en la forma femenina. f Gelat ha canviat la lletra t per la lletra d davant de vocal. f Tou ha canviat la lletra u per una v davant de vocal. f Sucós ha afegit una a i ha perdut l’accent.

f Espès ha afegit una s i una a i ha perdut l’accent.

31 Una nit boirosa / una noia activa / una croqueta fregida / una bufanda negra / una mare generosa / una pel·lícula muda / una noia rossa.

32 Cansat / castell / bassal / Rússia / pansa / óssa / tristesa / marquesa / gossa / dansa / pobresa / metgessa.

UNITAT 5

31

33 Consonant + s: so sord La s: so sonor / so sord La ss: so sord

34 Solució possible: Muntanya –muntanyosa / luxe – luxosa / nervi – nerviosa / honrat – honradesa / vell – vellesa / savi – saviesa.

35 f El meu avi ha arribat a la vellesa amb molt bona salut. f Que nerviosa que ets, Maria! No et pots esperar una mica? f Amb l’esplai, hem anat d’excursió a una zona molt muntanyosa del Pirineu. f Ja has acabat la feina? Quina rapidesa.

Què he après?

1 Un diari de viatge és una llibreta on el viatger escriu tot el que li passa al llarg del trajecte. L’escriu la persona que viatge per recordar les experiències viscudes.

2 Herbari: Col·lecció de plantes dessecades i premsades, sovint ordenades sistemàticament i generalment destinades a la investigació o a l’ensenyament. Aiguamoll: Terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent. Higròmetre: Aparell que serveix per mesurar la humitat atmosfèrica. Pujol: puig petit, muntanya petita.

3 Es tracta de conscienciar l’alumnat del seu progrés en el coneixement de vocabulari.

4 Solució possible: Sí que ho havia de ser per fer un viatge com el que descriu en aquella època.

5 Solució possible: Avantatges de viatjar amb avió: més ràpid, més còmode. Avantatges de viatjar a peu: més sa, més econòmic.

6 Viatger - caminant / roig – vermell / extraordinari – magnífi c / excursió – sortida.

7 Boirós – boirosa / gelat – gelada / negre – negra / calent – calenta.

8 Solució possible: picant, cruel, impacient.

9 Solució possible: Bosc: verd, frondós, bonic. Viatge: llarg, divertit, emocionant.

10 Cansalada / tossuderia / rocosa / travessar / blavosa

11 Entre vocals.

12 A començament de paraula, a fi nal de paraula, després de consonant, entre vocals.

UNITAT 5

32


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Conèixer, llegir i comprendre una narració de misteri i observar els recursos tipogràfi cs utilitzats. Buscar informació sobre aquest tipus de textos.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa per-sonal.

Analitzar i aprendre vocabulari específi c per parlar del caràcter de les per-sones.


Treballar les expressions sinònimes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Interpretar, comentar i descriure exhaustivament una il·lustració. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Construir de forma col·lectiva i ordenada una narració. Aprendre a treba-llar en grup i a valorar les opinions dels companys.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Defensar i argumentar la pròpia opinió en un debat. Respectar les normes d’un debat i la funció del moderador. Escoltar respectuosament els companys.


Refl exionar sobre la llengua i les famílies de paraules. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre a distingir el grup verbal, el nucli i els complements del verb. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Conèixer les normes ortogràfi ques de la s sonora i posar-les en pràctica mitjançant un dictat.


CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura i comprensió d’una narració de misteri. Detecció de paraules i expressions que creen la sensació de misteri i de por. Coneixements dels recursos tipogràfi cs utilitzats en un text i de la seva infl uència en el signifi cat. El vocabulari i les expressions necessaris per a la comprensió del text.

• Parlar i conversar. Interpretació d’una il·lustració. Narració col·lectiva a partir de la interpretació de la il·lustració. Defensa de l’opinió personal sobre un tema, enfront d’una idea diferent.

• Escoltar i comprendre. El respecte de les normes del debat. La funció de moderador entre dues parts en un debat. Actitud d’escolta.• Escriure. Exercitació sobre els recursos tipogràfi cs apresos en la narració. Pràctica de compleció de frases. Pràctica del resum. Narració escrita, de misteri, a partir

d’una situació donada.

UNITAT 6

33

UNITAT 6

CONTINGUTS


• Funcionament de la llengua. Noció de família de paraules i pràctica en l’agrupació de paraules que tenen una mateixa arrel. Noció de grup verbal i del nucli del grup verbal. Noció de complements del nucli verbal. Autocorrecció ortogràfi ca. Distinció entre les grafi es s i z per representar el so sonor [z].


• El text narratiu de misteri. L’ús de recursos tipogràfi cs en un text literari.


• Interpretació d’una il·lustració.


1 Que hi haurà intriga.

2 Solució possible: El text és una història de misteri perquè no sabem què trama la Tenebrosa Tenebrax ni què li passarà al Geronimo.

3 Podem deduir que en Geronimo és escriptor ja que com a excusa per no acompanyar a la Tenebrosa li diu que ha d’escriure un nou llibre.

4 > En Gerónimo és: poruc, esporuguit, covard, espantadís. > La Tenebrosa és: famosa, decidida, fascinant, misteriosa, temible.

5 Vaig sospirar. Pobre de mi, sabia prou bé a qui pertanyia aquella veu. A Tenebrosa Tenebrax. Una idea em va colpir: havia passat just un any des del dia que la vaig conèixer. És una rosegadora fascinant, però amb un caràcter temible. I (per desgràcia) té una debilitat especial per mi! Una esgarrifança em va fer tremolar el pelatge. Presentar-me? Ofi cialment? Als seus parents? —Em sap greu, però no puc acompanyar-t’hi, perquè… perquè… perquè, ehem, perquè he d’escriure un llibre. Potser la millor solució fóra de fugir pel darrere… disfressat… i després amagar-me a casa! —M’han raptaaaaaaaaaat! Jo, horroritzat, em vaig cordar el cinturó de seguretat.

6 Esgüell: Crit del porc, del conill i la rata. Esgüellar: Fer esgüells. > Perquè qui representa que parla és la Tenebrosa Tenebrax, una rata.

7 f Una veu que té un timbre dolç semblant a una fl auta. f Tenir interès per algú. f Parlar en veu molt baixa buscant la implicació de l’altra persona. f Posar la cama sota la d’algú quan camina o corre per fer-lo caure. f Respondre amb precaució, amb prudència.

34

8 f T’he atrapat.

f El pelatge brillant llueix.

f Vaig respondre amb precaució.

f Les ungles llargues i afi lades.

9 Misteri: magnètics, murmurar, secret, disfressat, amagar-me, raptat. Por: vampirs, esgarrifança, tremolar, ànsia, malícia, horroritzat.

10 Solució possible: Els tres porquets, La Rateta que escombrava l’escaleta.

11 > En una casa de pagès. > Un paisatge gris, amb un bosc. > Quatre. > Tenen por, estan espantats i volen fugir. > Deu ser un monstre, en Frankestein.

12 Permet fer una narració a partir d’una imatge utilitzant els aprenentatges sobre l’estructura narrativa.

13 La lectura d’un exemple de conversa serveix d’introducció al debat que hauran de realitzar.

14 > Sobre si és bo o no conèixer els fi nals de les pel·lícules mentre les estàs mirant. > Diu que els llibres són llargs i avorrits. > Perquè pots imaginar i fer-te la teva pròpia pel·lícula. > Li comença a llegir una història de por.

15 Es tracta d’una discussió ordenada en què cadascú té una funció diferent. S’ha de parar esment en la importància del paper del moderador/a.

16 Serveixen per destacar algunes paraules o expressions i per fer més interessant el text.

17 Sí.

18 f Que és tenebrosa, obscura, que fa por. f És molt important (per això està escrit en majúscula). f Simula com si ja estiguessin marxant. f Evidencia que tremola.

19 f Donen més força a les paraules.

20 Solució possible: Marina

Amb els dits d’escuma, / la mar toca el piano dolç de la platja / i el timbal guerrer de les roques. / Les bombolles són les pessigolles de la sorra, /

i de la mar cap a la mar / va i ve i torna l’aigua / que sempre ronca i mai no dorm. / Josep M. Sala-Valldaura

UNITAT 6

35

21 f En Geronimo no volia anar amb la Tenebrosa perquè no sabia què volia, no volia anar amb el seu cotxe fúnebre i no volia conèixer els seus parents. f La Tenebrosa va trucar a en Geronimo perquè volia que l’acompanyés a Castellcalavera, on l’endemà es llegia el testament del seu avi. f Com que a en Geronimo li feia pànic anar-se’n amb la Tenebrosa, va intentar escapar-se disfressat i amagar-se a casa. f L’excusa d’en Geronimo per no anar a Castellcalavera era que havia d’escriure un llibre.

22 Solució possible: En Geronimo Stilton rep una trucada de la Tenebrosa Tenebrax perquè l’acompanyi a Castellcalavera perquè l’endemà es llegeix el testament del seu avi. Li diu també que aprofi tarà per presentar-li ofi cialment els seus parents. En Geronimo no hi vol anar. S’inventa una excusa però la Tenebrosa no el creu. Ell decideix disfressar-se i marxar de casa d’amagat abans no arribi ella. Però ella l’enxampa i se l’emporta amb el seu cotxe.

23 Solució possible: Un dia, pels volts de Nadal, en Damià, en Joan i la Natasha, uns joves molt valents i decidits que vivien en un poble de muntanya, van sortir a buscar grèvol. Sabien que estava prohibit de collir-ne però era tan bonic i n’hi havia tant!

f Quan van arribar al bosc, de seguida van veure un grèvol ben vermell i, quan anaven per agafar-ne, es van adonar que a terra, al mig de les mates, hi havia una caixa. f La Natasha va fer moure les mates per veure-la bé i per mirar de treure-la. Però en Damià li deia que la deixessin estar, que vés a saber que hi havia. f Després que la Natasha insistís que l’ajudessin a treure la caixa, estirant amb força perquè pesava molt, van aconseguir treure-la de sota les mates. f En Joan va buscar un pal per mirar de fer palanca i treure la tapa. En Damià deia que marxessin, que sortiria un monstre... f Al fi nal, van aconseguir obrir-la i... Estava plena de pedres i va sortir-ne corrents un ratolí que els va ben espantar! f Llavors es van adonar que havia passat molta estona i que ja es començava a fer fosc i, per això, van decidir tornar cap a casa i no van collir el grèvol.

24 Pelatge: pèl, pelar, pelada. Tonalitat: to, tònic, tonada. Llustrós: llustre, enllustrat, llustrosament. Rosegadora: rosegar, rosec, rosegada.

25 Pèlag / llitera / crida / venut.

26 Teulada, teuler / cafeteria, cafetera / alimentació, alimentària / paperera, papereria / melat, meler / fusteria, fuster.

27 f És un noi molt juganer, no li agrada gaire treballar. f Va fer el gol a la primera jugada.

f Farem una juguesca, i qui guanyi pagarà un refresc. f En aquest joc, hi intervenen cinc jugadors.

28 Bruixeta, bruixes, embruixadores, bruixot, bruixeria, embruixada, bruixa. Escombra, escombrer. Màgia, màgicament. Berenar, berenador, berenada.

29 Verb: dirigeix / dirigeix / té / té / porta. Altres paraules: pel·lícules de terror / una empresa de pompes fúnebres / els ulls de color verd / els bigotis mullats de llàgrimes / ulleres de sol.

30 f Aquest curs, la meva professora de matemàtiques és la Maria. f L’equip de bàsquet de l’Iris anirà a Bilbao la setmana vinent. f Aquest migdia, la cuinera ens ha preparat uns macarrons boníssims. f L’estiu passat, els bombers van apagar molts focs al bosc. f Les infermeres posen moltes injeccions cada dia.

UNITAT 6

36

31 f La Júlia ha comprat un munt de regals. f La meva mestra ha explicat una història de por. f Demà et portaré el llibre que em vas deixar. f Pel meu aniversari em regalaran una màquina de fotografi ar. f La teva tieta ven fruita al mercat. f Aquesta tarda porta la pilota i anirem a jugar a futbol. f El nostre avi ens explica contes.

32 f La meva mare ha posat les fl ors al gerro. f El teu veí Jan cada dia escriu un correu electrònic als seus amics. f Totes les meves amigues compren la roba a la botiga del costat de casa. f Aquesta senyora regala caramels a tots els nens. f El cuiner de l’hotel fa menjar per a cinquanta persones. f Les nenes de la meva classe canten cançons a l’hora del pati. f En Marc fa classes a la universitat.

33 Grup nominal: La Maria Teresa / Els meus amics / Alguns companys de la classe / Els veïns del barri / La Nora. Verb: ven / expliquen / porten / han organitzat / ha portat. Què?: menjar / històries / berenar / una festa / el regal. A qui o per a qui?: per a animals / als nens petits / per als altres / per a la gent gran / per a l’Elena.

34 Cal preparar prèviament els dictats per fer adonar de les difi cultats ortogràfi ques individuals.

35 Cal que l’alumne que dicta s’hagi preparat bé el dictat oralment, sobretot la pronúncia i l’entonació.

36 Serveix per iniciar l’alumnat en l’autoavaluació i l’autocontrol del seu progrés en l’escriptura de les paraules. És important l’ús de la llibreta per fer aquest seguiment.

37 f Les alzines són més resistents al foc que els pins. f El genoll i el colze són dues articulacions. f Si anem al zoològic, hi podrem veure zebres. f L’Amazones és el riu més important de l’Amèrica del Sud. f L’aigua es gela a zero graus. f M’agraden els pèsols bullits.

f Fals / Veritat / Fals / Veritat.

38 Pinzell / benzina / dotzena / horitzó / brunzit.

39 Onzè / dotzè / tretzè / catorzè / quinzè / setzè.

UNITAT 6

37

Què he après?

1 Es tracta de conscienciar l’alumnat del seu progrés en el coneixement de vocabulari.

2 f Anar amb precaució, amb prudència. f Tenir interès per algú. f Posar la cama sota la d’algú quan camina o corre per fer-lo caure.

3 Serveixen perquè tinguin més força.

4 Pelatge, pelat / rosegador, rosegada / enllustrar, llustrós / ungla, unglada / afl autada, fl autí.

5 f Feia un ram amb margarides del jardí. (feia) f Es va enfi lar per la teulada. (es va enfi lar) f Llegeix sempre històries de por. (llegeix)

6 Ha d’estar conjugat.

7 f En Jordi ha anat a comprar una dotzena d’ous.

f Ahir, la Rosina es va comprar un monopatí a la botiga del costat de l’escola.

f Els gossos de la Neus borden molt!


9 Entre vocals.

10 Solució possible: zebra, zoològic, bronze, pinzell.

11 Solució possible: casa, rosa, brusa, pèsols.

UNITAT 6

38

UNITAT 7


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Conèixer, comentar i aprendre les parts d’un text científi c i el vocabulari específi c.


Analitzar i aplicar els passos a seguir per construir un text instructiu. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Preparar i dur a terme una exposició oral d’un tema científi c. Utilitzar i valorar la importància de l’entonació i pronuncia adequades.


Assimilar el valor d’escoltar i respectar els companys que exposen el tema oralment.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Transformar un text oral en un text explicatiu escrit. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Valorar i interpretar les diferents maneres de parlar segons les situacions. Conèixer les diferències entre el registre formal i l’informal.


Aprendre característiques sobre les tres conjugacions verbals i les persones del verb.


Assumir normes ortogràfi ques al voltant de la s sorda, de la x, i dels dígrafs cc i xc.


Llegir, comentar i aprofundir en textos que parlen de plantes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió d’un text científi c. Vocabulari específi c sobre un tema. Coneixement de l’estructura d’un text explicatiu. Comprensió d’un text instructiu (realització d’un experiment).

• Parlar i conversar. Preparació d’una exposició oral sobre un tema. Aprenentatge dels passos previs: recerca d’informació i organització de la informació. Treball col·laboratiu en la preparació. Realització de l’exposició als companys, amb l’ajuda d’un guió.

• Escoltar i comprendre. Escolta atenta de l’exposició dels companys.

39

UNITAT 7

CONTINGUTS


• Escriure. Transformació del text de l’exposició oral en un text explicatiu escrit. Distinció de les parts d’un text explicatiu. Funció dels títols dels apartats. Ordenació dels passos d’un text instructiu. Noció de text explicatiu i de text instructiu.

• Funcionament de la llengua. Iniciació als registres lingüístics: formal i informal. Distinció entre lèxic informal i formal relacionant-lo amb les funcions de la comunicació. Les conjugacions verbals i les persones del verb. Ortografi a: les diferents representacions gràfi ques del so de la s sorda [s]: s, sc, ç, c, ss; les diferents representacions gràfi ques del so [ks]: x, cc, xc.


• Proposta de lectura de llibres de fi cció de tema relacionat amb el text inicial.


• Coneixement i pràctica de dos tipus de text propis de l’àrea de ciències: el text explicatiu i el text instructiu.


1 La lectura d’aquest fragment afavorirà la comprensió del text perquè el situa com a text científi c que permet la introducció de coneixements sobre la sensibilitat de les plantes.

2 > Són sensibles, reaccionen davant les condicions que els imposa l’entorn: les temperatures, la llum, la humitat, la música i la veu humana. > Els animals es desplacen d’un lloc a l’altre caminant o corrent i, en canvi, les plantes es mouen sense desplaçar-se.

3 f Les plantes noten els canvis de temperatura.

4 f Les plantes necessiten la llum per produir / generar el seu aliment.

5 f Tenen lligam, connexió. f Responen, experimenten un canvi. f Les seves accions que són necessàries per viure.

6 f Les plantes tenen sentits, com les persones. f Totes les plantes perden les fulles quan arriba el fred. f No està del tot demostrat que les plantes reaccionin a la veu humana i a la música.

7 No, no és una narració. És un text explicatiu, que exposa un tema. Si fos una narració t’estaria explicant una història, que podria ser inventada o no, i el text tindria una altra estructura.

8 Es tracta de la comprensió d’un text instructiu on es donen coneixements previs sobre la realització d’un experiment científi c.

9 f Per comprovar si les plantes s’orienten cap a la llum.

40

10 Serveixen perquè ens adonem que el text consta de diferents parts i, a més, els títols solen resumir el contingut del que llegirem. Són útils perquè ens ajuden a entendre el text.

11 No. Si canviéssim l’ordre, l’experiment no funcionaria.

12 És molt útil perquè així no ens oblidem de res quan ho volem explicar. Posar la data és molt útil perquè si consultes els papers al cap d’un temps sempre tens la referència exacta de quan vas fer l’experiment.

13 Que les plantes creixen en la direcció que troben la llum.

14 Sí.

15 A les plantes també els agrada la música. La frase del text posa èmfasi en aquest fet i, d’altra banda, no diu explícitament que s’hagi demostrat que les plantes creixen més bé si els parles.

16 Es tracta de detectar els coneixements previs de l’alumnat sobre l’exposició oral.

17 És important seguir els passos descrits en el model que s’exposa per tal que els nois i les noies s’adonin de com cal preparar una exposició oral.

18 L’exposició oral d’un tema serveix per aprendre a escriure un text expositiu.

19 El tren

La primera locomotora El tren és un dels mitjans de transport públics més efi caç i que ha crescut més. El que podríem considerar la primera locomotora de tren que feia voltes sobre una via

circular es va mostrar a Londres l’any 1808, però només servia com a atracció de fi ra. La primera via ferroviària del món es va posar en funcionament el 1925 a Anglaterra gràcies a Georges Stephenson. Va ser el primer que va pensar que aquest invent podia fer-se servir com a mitjà de transport i, juntament amb el seu fi ll, van construir la primera màquina de tren que va anomenar Locomotion.

El primer tren a l’Estat espanyol A l’Estat espanyol, la primera via ferroviària va unir Mataró i Barcelona, l’any 1848. L’impulsor d’aquest ferrocarril va ser un mataroní, Miquel Biada. El tren, abans d’arribar

a Barcelona, havia de passar 44 ponts i un túnel, el de Montgat.

El futur del tren D’aleshores ençà, el sistema ferroviari no ha parat de créixer. Cada vegada hi ha més quilòmetres de via; les màquines i els vagons es modernitzen i augmenta la

velocitat. És net i respectuós amb el medi ambient i, per tant, és un excel·lent mitjà de transport per al futur.

20 Perquè exposa un fet amb la idea de fer-lo comprendre a qui l’escolta o el llegeix.

21 Què necessitem?

Necessitem un vas, un alvocat verd, escuradents i aigua.

Què hem de fer?

Obrim l’advocat i en traiem el pinyol. Clavem l’escuradents al pinyol i el posem a dins d’un vas amb aigua. El pinyol ha de tocar l’aigua però sense estar-hi submergit del tot. Anem canviant l’aigua de tant en tant.

UNITAT 7

41

Què observem?

Observem l’evolució del pinyol. Anotem les observacions al nostre quadern. Observem els canvis al cap d’una setmana. Observem els canvis al cap de dues setmanes. En veiem els resultats i els anotem al quadern.

22 Solució possible: Es diu arreplegaroba. És un aparell petit, de plàstic, amb una antena i dues pinces metàl·liques que, si volem, s’estiren. Funciona amb un comandament a distància i serveix per recollir la roba

bruta i portar-la a la rentadora. La primera vegada que el vulgueu fer servir, heu de posar les piles al comandament i heu de carregar la bateria de l’arreplegaroba durant 3 o 4 hores. Per engegar-lo, premeu el botó ON. Amb les tecles del comandament el podeu fer anar endavant i endarrere i també podeu estirar i plegar les pinces i recollir la roba.

23 > A la primera, la Júlia fa servir una manera de parlar més correcta. > A la segona, perquè parla amb una amiga. > A la primera perquè parla amb la directora de l’escola.

24 Paraules que diries a persones de molta confi ança: calés, fúmer, estovar, bola, gràcies, pirar, xavala, guipar, xerrar, pispar, un fotimer. Paraules que diries en situacions més formals: diners, fer, pegar, mentida, mercès, anar-se’n, noia, mirar, parlar, robar, molts.

25 Formal / informal/ formal / informal / informal / formal / informal / formal.

26 f Relacionen és una forma verbal del verb relacionar. f Perden és una forma verbal del verb perdre. f Redueixen és una forma verbal del verb reduir.

27 1a conjugació (acaben en –ar):menjar (menjàvem), planxar (planxo), treballar (treballem), regar (regaré). 2a conjugació (acaben en –er o –re): voler (vol), perdre (perdrem), veure (veig), poder (podien), beure (beus). 3a conjugació (acaben en –ir): sentir (sents), conduir (condueixo), dormir (dorms), sortir (sortireu), cosir (cosia).

28 f Aquest dilluns jo faré una exposició oral. f Mentre jo escric, tu pots dibuixar. f Sempre que ell m’ajuda, acabem aviat. f Nosaltres serem els primers. f Això vol dir que vosaltres no vindreu. f Elles són molt bones persones.

29 1a persona singular: jo dino. 2a persona singular: tu despistes. 3a persona singular: ell correrà. 2a persona plural: vosaltres escriviu. 3a persona plural: elles cantaran.

30 Lluç / puça / rinoceront / sardina / cloïssa / estruç / rossinyol / eriçó / cigne / cérvol / garsa / óssa. f Com una s sorda.

31 f El dígraf –sc- sona com una s sorda.

UNITAT 7

42

32 Sentits, sistema, sensibles, necessiten, diferència, funcions, acàcies, so, clàssica...

33 f Es menjava un tros de coca amb xocolata. f Els eriçons són animals ben curiosos: tenen el cos recobert de punxes. f Quan l’actor va sortir a escena, tothom el va aplaudir. f Quina força que tens! Una mica més i torces la forquilla. f Es va menjar un bocí de pa per fer-se passar la gana. f El dia de Carnaval em vaig disfressar de bomber.

34 > Sí

35 Occidental / màxim / refl exos / injecció / excessiva / calefacció / accent. f Feia tant de fred, que van posar la calefacció al màxim. f Sort que ha tingut bons refl exos, que si no ens haurien fet un altre gol. f Galícia la zona més occidental d’Europa. f Li van posar una injecció per fer-li baixar la febre. f Totes les paraules esdrúixoles porten accent. f Li van posar una multa perquè anava a una velocitat excessiva.

36 Solució possible: accident / accelerar / acció / excel·lent / excepció / excés / acomplexar / anglosaxó.

Què he après?

1 El termòmetre és molt sensible als canvis de temperatura. En Pau va reaccionar a l’escridassada. L’Anna va demostrar que era una bona estudiant.

2 Sí, l’ordre de les informacions és molt important. Si no se seguís un ordre, el menjar no sortiria bé o el joc no funcionaria.

3 Les prescripcions d’un medicament, les instruccions dels electrodomèstics.

4 Posem apartats per separar els diferents tipus d’informacions dins del mateix text. Els títols dels apartats serveixen per destacar o resumir en un enunciat de què parla el paràgraf.

5 Jugant un partit de futbol / parlant amb els companys a la sortida de l’escola.

6 Formal: anar-se’n, tenir molts diners, es va morir, ho va fer sense consultar ningú. Informal: tocar el dos, tenir molta pasta, la va palmar, ho va fer pel morro.

7 Tu / jo / ells / vosaltres.

UNITAT 7

43

8 Dormir (3a conjugació) / sortir (3a conjugació) / perdre (2a conjugació) / arrancar (1a conjugació).

9 Eriçó / disfressa / cigne / tros.

10 Excel·lent / injecció / text / accident / acció / màxim.

UNITAT 7

44

UNITAT 8


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Llegir, comprendre i comentar un text en irònic i les característiques que el defi neixen.


Preparar i exposar oralment una història sobre un fet viscut. Expressar respecte per l’explicació dels companys.


Conèixer i aprendre a utilitzar paraules i expressions per narrar projectes de futur.


Adquirir els coneixements necessaris per descriure correctament els trets de les persones.


Buscar, recollir i seleccionar la informació adequada per elaborar per escrit un article per a la revista de l’escola.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa per-sonal. Aprendre a aprendre.

Aprendre a omplir una fi txa amb les dades personals. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Conèixer i analitzar paraules homògrafes, saber que són iguals però que tenen sentits diferents.


Analitzar, comprendre i aprendre a utilitzar els pronoms personals i les diferents maneres d’escriure’ls.


Entendre com escriure correctament les hores. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió de les característiques d’un text irònic. Coneixement d’expressions i de vocabulari del text. Identifi cació de paraules del text a partir de les defi nicions.

• Parlar i conversar. Narració d’una història personal, amb un guió d’ajuda. Preparació en grup de l’explicació del projecte de futur. Utilització d’expressions i d’estructures gramaticals adequades: condicional, etc.

• Escoltar i comprendre. Respecte i atenció a la narració de les experiències narrades per companys.

45

UNITAT 8

CONTINGUTS


• Escriure. Descripció de personatges del text. Compleció d’una fi txa. Escriptura d’un article per a la revista d’escola.• Conèixer el funcionament de la llengua. Coneixement del fenomen de l’homografi a. Pràctica amb homòfons. Coneixement de frases fetes amb la paraula

homòfona cap. Identifi cació d’algunes formes de pronoms personals en funció de subjecte o de complement. Ortografi a d’aquestes formes, amb l’ús de l’apòstrof o del guionet. Escriptura de les hores en lletres.


• Identifi cació dels elements irònics en un text narratiu.


• Elaboració d’horaris.• Lectura d’un llibre sobre jocs tradicionals de l’Àfrica.


1 —

2 Parla de les conseqüències d’abusa de les activitats extraescolars que sovint fan els nois i les noies.

3 —

4 > En el tipus d’activitats que proposa, com parla de l’avorriment... > Perquè fa una crítica al fet que els nois i les noies facin tantes activitats extraescolars.

5 Sí, perquè la majoria de nois i noies fan activitats extraescolars i, sovint, en fan moltes.

6 No. Els nois i noies d’aquestes edats solen fer música, anglès, arts plàstiques, futbol, bàsquet...

7 f Perquè critica i es riu de tanta activitat extraescolar.

8 Ho accepta amb resignació.

9 Perquè no té companys de joc a casa.

10 Perquè devia estar cansat de fer tantes activitats extraescolars. I ara no ha de seguir cap activitat programada pels altres, és lliure de fer el que vulgui o de no fer res.

11 f Malaltia / metge / paciència / calendari / solució.

46

12 f Un munt / preocupats / va dir / astorats.

13 f Sense tenir-ne ganes.

14 f Veien que el seu fi ll pràcticament no els explicava res ni de les activitats extraescolars ni de cap altra tema. f Abans de prendre cap altra mesura era millor portar el seu fi ll al metge. f Doctor, el que ens proposa és perillós.

15 > Un dia, passejava ben tranquil i, de sobte, va començar a bufar un fort vent que se li va emportar les ulleres i aquestes van començar a anar amunt i avall. Cada vegada que les volia agafar se li escapaven de les mans. Finalment, les ulleres es van trencar en mil bocins. Malgrat el vent, ell es va quedar quiet al mig del carrer pensant que la seva mare el renyaria perquè les ulleres eren molt cares.

> Sí. > Perquè el text explica el què va passant pas a pas.

16 Cal insistir en l’ordre cronològic dels fets exposats per tal de fer més entenedora l’exposició de la vivència personal.

17 La lectura del còmic afavorirà la comprensió d’una conversa per tal que sigui un model d’expressió d’opinions.

18 > Bomber i pilot d’avions > L’Àlex vol ser bomber pels equips que porten, perquè són molt esportistes i perquè creu que deu ser molt emocionant apagar focs. No, la Sara creu que a l’Àlex li

agradari ser bomber per salvar la gent. > Perquè li agradaria volar com un ocell. No, diu que és perillós per a una noia i el que més li agrada dels pilots és l’uniforme que porten. > A l’Àlex el motiva l’aventura i la Sara té una visió més idealista.

19 Es tracta d’enriquir les possibilitats d’expressió oral per explicar desitjos o projectes de futur.

20 Bons pares / paciència i molta dedicació / es van começar a preocupar / pàl·lids i amb la boca oberta / astorats.

21 Solució possible: Els pares d’en Iago són unes persones que es preocupen molt perquè el seu fi ll no s’avorreixi. Ells volen ser uns bons pares. Tenen molta paciència i dedicació. Quan

veuen que el seu fi ll fa totes les activitats extraescolars programades però pràcticament no diu res, es tornen a començar a preocupar. Quan el metge els diu que el millor per a en Iago és que deixi de fer Extraescolars, ells queden pàl·lids i amb la boca oberta. Ells obeeixen les instruccions del metge i passen els dies, astorats, esperen que en Iago es queixi que s’avorreix.

22 Solució possible: Actualment, com que molts pares i moltes mares treballen, els nois i les noies, quan sortim de l’escola, hem de fer activitats extraescolars. D’una banda, està bé perquè coneixem altres nois i altres noies, perquè, en general, ens ho passem bé, i perquè així no estem a casa sense fer res. De vegades, però,

quan surto de l’escola m’agradaria quedar-me una estona a jugar amb els amics però no puc perquè he de fer les Extraescolars. També m’agradaria estar-me una estona a casa jugant amb els meus jocs o amb el meus germans o mirant una estona la televisió, però tampoc no ho puc fer. A més, gairebé sempre hem de córrer per no fer tard.

En resum, crec que les activitats extraescolars són interessants però que n’hauríem de fer poques i així tindríem més temps lliure per a nosaltres.

UNITAT 8

47

23 Es tracta d’exposar per escrit activitats. Cal tenir cura de l’organització cronològica i horària del que s’escriu.

24 Amb aquesta activitat s’inicia l’escriptura de formularis, fi txes, etc. És important fer-ho prèviament de manera col·lectiva.

25 f No, volen dir coses diferents.

26 Cargol (animal / per cargolar) – serra (per tallar / d’una muntanya) – morro (d’un avió / d’un gos) – pota (d’una cadira / d’un animal) – cua (de gent / del cabell) – copa (per beure / trofeu) – peu (d’un llum / d’una persona).

> Va ploure tota la tarda i vam sortir a buscar cargols. > Els gossos sempre tenen el morro humit. > En Joan es va fer mal a l’ungla del peu amb la cadira. > L’equip de futbol dels nois ha guanyat tres copes aquesta temporada. > Aquest matí ha caigut un cargol del llit. > El morro dels trens de gran velocitat és molt original. > Ens vam prendre una copa de cava per celebrar la victòria. > No havia vist mai tanta cua de gent a cal metge!

27 > Trenta (al Primer Diccionari). > L’inici, el començament de...

28 f Hauré de fer un cop de cap i anar-lo a veure. f De mica en mica he pogut lligar caps i ara ja ho entenc. f Necessitaven un cap de turc i se l’ha carregat en Marc. f L’Elena ha tornat a fer el text de cap i de nou. f Vols venir a casa aquest cap de setmana? f Això que em dius no té cap ni peus. f No em podré quedar a tota la festa, però hi penso treure el cap una estona. f El que vol fer en Joan és un disbarat. L’hi hem de treure del cap.

29 Ull / cabina / port / moll / coberta / escala / peu / terra / mà / cor.

30 Es tracta de fer adonar de l’ús dels pronoms personals a partir d’un text motivador, com és el correu electrònic.

31 f Ella es refereix a la Mireia. f Jo es refereix a l’Eva. f Nosaltres es refereix a la Mireia i l’Eva. f Vosaltres es refereix a la Sandra i la Mònica. f Elles es refereix a la Maria i la Paula. f Tu es refereix a la Sandra.

32 f Elles són del mateix equip de bàsquet. f Ells han anat de viatge a Mallorca. f Vosaltres podeu venir a l’excursió.

UNITAT 8

48

33 Amb la lectura del text s’introdueix l’ús dels pronoms personals febles.

34 f No m’agradaria que demà plogués. f No em vinguis amb històries. f Em dic Alexandre, però em diuen Àlex. f Si no em contestes aquest correu, no te n’escriuré cap més. f Sé que la Fàtima ja ha tornat, però encara no l’he vista. f A en Mohamed i a l’Anna els agrada molt que els mirin. f Si ho fas bé, et faré un regal. f Si no hi són a l’hora, no els esperarem pas.

35 f Toca’t / regala’m / m’he posat / mira’t / menjar-se / porta-li / s’imagina / emporteu-vos / ens deixeu / us aneu / t’has enrabiat / us decidiu.

f Escrivim m’, t’, s’ davant d’un verb que comença en vocal o hac. f Escrivim -me, -te, -se darrere d’un verb que acaba en consonant.

f Escrivim em, et, es davant d’un verb que comença en consonant. f Escrivim ‘m, ‘t, ‘s darrere d’un verb que acaba en vocal.

36 em llevo / m’agrada / llevar-me / dir-te / desperta’t / els agrada / llevar-se / s’obliden.

37 f Rentar-se / m’he menjat / cuida’t / s’ha endut / ensenya’m / mira’m.

38 Dos quarts de vuit del matí / un quart de dotze / tres quarts de set del matí / faltaven deu minuts per les nou.

39 7:30 / 11:15 / 6:45 / 8:50.

40 Un quart de dotze / tres quarts de quatre / dos quarts de vuit.

41 18:20 - un quart i cinc minuts de set de la tarda 9:55 - falten cinc minuts per les deu del matí 12:35 - dos quarts i cinc d’una del migdia 00:30 - dos quarts d’una de la matinada.

Què he après?

1 No / no / sí / no / no / sí.

2 Sense tenir-ne ganes / gairebé no parlava / tenir molta feina.

3 Obsessionats / amoïnats / controladors.

UNITAT 8

49

4 Sí.

5 f Vaig caure i em vaig fer mal al peu. / El peu del llum és de color blau. f S’ha trencat la mina del llapis! / El nostre avi treballava en una mina de carbó.

6 Ella / Vosaltres / Nosaltres / Ells.

7 T’ / es / ‘m, em / ‘t / m’ / s’.

8 Un quart i cinc de dotze / tres quarts de cinc / un quart d’onze / dos quarts de nou.

UNITAT 8

50

UNITAT 9


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Conèixer, llegir i comprendre una faula en forma de còmic. Analitzar les característiques d’aquestes tipologies textuals.


Conversar col·lectivament sobre les onomatopeies i expressions dels per-sonatges del còmic, i aprendre a identifi car-les. Mostrar respecte per les intervencions dels companys.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal. Social i ciutadana.

Aprendre a expressar amb la cara sentiments i emocions diverses. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Social i ciutadana. Aprendre a aprendre.

Preparar i transformar una història en un còmic. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Comprendre les funcions verbals d’imperatiu. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Cercar informació sobre els còmics en un navegador d’internet. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Consultar al diccionari el signifi cat de frases fetes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Aprofundir en la gramàtica verbal. Analitzar els de passat, present i futur i els temps simples i les formes compostes.


Escriure correctament els verbs amb radicals o/u i a/e. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió de la moralitat d’una faula. Recerca al diccionari de paraules desconegudes. Selecció de les formes verbals d’imperatiu i refl exió sobre el valor que tenen amb relació al text.

• Parlar i conversar. Aprofundiment de la funció expressiva de l’onomatopeia i el dibuix en els còmics. Identifi cació d’onomatopeies diverses. La funció de la gestualitat en l’expressió de sentiments. Preparació i realització d’expressions facials diverses, en grup.

• Escoltar i comprendre. Recerca i invenció d’onomatopeies. Comprensió i endevinació de les expressions escollides pels diferents grups per expressar sentiments o emocions.

51

UNITAT 9

CONTINGUTS


• Escriure. Observació de les característiques del còmic comparant una mateixa història narrada en forma d’història i en forma de còmic. Transformació d’una història a format còmic: preparació prèvia i escriptura.

• Conèixer el funcionament de la llengua. Comprensió i pràctica de frases fetes. Distinció entre els temps verbals de present, de passat i de futur. Utilització pràctica de temps verbals en el context de frases. Distinció entre les formes simples i les formes compostes del verb. L’alternança o/u en els radicals dels verbs collir, cosir, tossir, escopir i sortir. L’alternança a/e en els radicals dels verbs saber i fer.


• La lectura i comprensió d’una faula de La Fontaine, adaptada al treball sobre el còmic. Noció de còmic i de faula.


1 És interessant de fer notar que el text és narratiu, el tema és una faula perquè se’n deriva un ensenyament moral, i la forma és de còmic. Es pot ampliar amb més informació sobre faules.

2 Perquè ens dóna un ensenyament útil o moral.

3 f L’esforç és imprescindible per viure.

4 > Que no es venguin mai les propietats que els avis els han llegat. > Perquè a les propietats hi ha un tresor amagat. > A la terra. > Perquè els vol bé i sap que si treballen la terra tindran bona collita.

5 No digueu, no us vengueu, regireu, caveu, fangueu, esmagenqueu, no deixeu, no us hi poseu per poc.

6 El vocabulari difícil se centra en poques paraules: heretatge i esmagenqueu, però segons l’alumnat, també caldrà parlar de: coratge, capdavall, dita.

7 Esmagencar és una paraula que no es troba al Primer diccionari, d’EUMO, ni tampoc al de l’IEC. Cal fer-los-en fer hipòtesis sobre el signifi cat.

8 f En Miquel, amb gran coratge es va tirar a l’aigua per salvar en Guim. f Els pagesos han de cavar els camps abans de plantar-hi les llavors. f Ningú no va veure qui havia entrat a robar: no hi havia cap testimoni.

9 L’onomatopeia és un tema ja introduït en nivells anteriors i l’activitat és un recordatori.

52

10 Solució possible: Sons de persones: bla, bla, bla; hip; mmm. Sons d’animals: zum-zum; cloc-cloc; mèu. Sorolls: crec; patapam; ring. Altres sons: ding-dong; nyigo-nyigo, dring-dring.

11 Es pot aprofi tar per posar en comú el que els nois i les noies hagin buscat i trobat i fer-ne un mural divertit.

12 Por / sorpresa/ alegria / patiment.

13 Solució possible: A la primera vinyeta, el noi té por, per això té la boca torta, li cauen unes gotes de suor. A la segona vinyeta, el noi està sorprès. Per això té la boca i els ulls oberts, hi ha un signe d’admiració i sua. A la tercera vinyeta, el senyor està content. Per això té la boca molt oberta i les mans enlaire. A més, hi ha les onomatopeies. A la quarta vinyeta, el noi que mira el trapezista pateix, està nerviós. Per això, serra les dents, es posa la mà a la panxa i i fa servir les onomatopeies.

14 —

15 > La narració ha de fer servir més frases que el còmic perquè no té les il·lustracions que ajuden a entendre el sentit de la història. > Unes bafarades són les que serveixen per indicar que el personatge pensa i les altres per indicar que el personatge parla. > Que el camell arriba a veure els pensaments de l’Abú Tifarr. Al còmic.

16 La transformació de la narració en un còmic permetrà el treball de les formes narratives i gramaticals específi ques del còmic i la comparació amb la narració en tercera persona que coneixen.

17 L’activitat pot ser una ampliació de l’anterior, però a la vegada dóna una font d’informació nova, a Internet, que pot interessar l’alumnat.

18 > No digueu res. > Hem de buscar la paraula fava. > Altres accepccions de fava: Són faves comptades: és una cosa segura, certa, en què no hi pot haver dubte. / No dir ni fava: no dir res. / Bufetada, cop. / Fleuma.

19 La meva amiga Clàudia és una bleda assolellada. / Es pensa que tot ha de ser sempre una bassa d’oli. / Algunes vegades fi ca la pota. / Es posa de peus a la galleda. / Va deixar anar un estirabot. /Se la van quedar mirant de fi t a fi t. / Van girar cua.

20 f En Ferran sempre té por, és una gallina. f Amb aquesta crisi ens hem d’estrènyer el cinturó. f És un cotxe tan vell! Ja fa fi ga! f Avui toca fer dissabte, tot ha d’estar net. f En Hassan sempre em fa denteta de tot el que fa. f Hem sentit tocar campanes però no sabem ben bé el que ha passat.

21 f En Fidel està molt prim, és sec com un clau. f Em sembla que faré mal paper, no em sé el poema de memòria. f El meu cosí és molt empipador, sempre em fa la murga. f Com que no té pèls a la llengua, segur que ho dirà tot. f El metge ha dit que aquesta infl amació li fa mala espina.

UNITAT 9

53

22 Passat (abans): vaig nedar, vaig dormir. Present (ara): llegeixo, corro, surto, escric. Futur (després): miraré, caminaré, fregiré, pintaré.

23 f Demà endreçaré l’habitació. f Dilluns passat va ploure molt. f Mentre camino, canto cançons. f Ahir, la meva mare va fer escudella per dinar. f Divendres vinent tots nosaltres anirem d’excursió. f Sempre estan connectats a Internet.

24 Passat: va fer, va ploure. Present: camino, canto, estan. Futur: endreçaré, anirem.

25 f Aquest matí jo he llegit el text a tota la classe. f Ahir vaig llegir un fragment del llibre. f Com que havia llegit tan bé em van felicitar. f Sempre llegia amb l’entonació adequada.

26 Temps simples: jugarem, sortirem, seuen, canten. Temps compostos: van escriure, hem anat, havien dibuixat, ha bordat, has mirat, vaig guanyar, hauran vingut, va somriure, he somniat.

27 f La setmana passada va fer molt bon temps. f Aquest matí he anat a l’hospital a veure el meu avi. f Quan hagi acabat la feina, sortiré al pati. f Els meus cosins no han vingut.

28 f Collir (amb o): collir-la /Collir (amb u): cull. f Cosir (amb o): cosia / Cosir (amb u): cus. f Tossir (amb o): tossiré / Tossir (amb u): tusses. f Escopir (amb o): escopir / Escopir (amb u): escup. f Sortir (amb o): sortiré / Sortir (amb u): surts.

29 f La u. f La o.

30 Sortien - surten / tus – no tussis / cull – collirem - collim / escups - escopiran / cuso - cosissin.

31 Fer (a tònica): fas, facis. Fer (a àtona): faré, faré. Fer (e tònica): fes, fes. Saber (a tònica): saps, saps. Saber (a àtona): sabré. Saber (e tònica): sé, sé.

UNITAT 9

54

32 f Què vols que fem havent dinat? f No ho sé, encara. f Quan ho sàpigues, farem plans. f La meva germana petita feia castells de sorra, a la platja. No en sabia gaire i sovint se li desfeien. f El refrany diu: “Tal faràs, tal trobaràs!” f Si sabéssis com m’ha costat que la Júlia fes els deures! f Fes el que vulguis, Toni, però si ho fas malament, ho refaràs tot.

Què he après?

1 Una faula és una narració de fi cció que dóna un ensenyament útil o moral.

2 Història explicada mitjançant diferents vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.

3 Afavoreix la consciència i l’autocontrol del que aprenen.

4 Cavar: cava! / treballar: treballa! / fangar: fanga!

5 f Si es té por: ai. f Si t’han espantat:uuu. f Si tens una sorpresa molt forta:ah. f Una pedra que trenca un vidre: cataclinc.

6 El còmic fa servir vinyetes i dibuixos, bafarades, lletres de mides diverses, onomatopeies...

7 Parlar sense embuts, dient les coses clares, tal com són.

8 Ahir vaig anar a comprar pa. Avui aniré a comprar pa. Demà compraré pa.

9 Temps simples: corren, menja!, llegeixen, dormo, surt. Temps compostos: vaig anar, han cantat, he vingut, van estudiar, has sortit.

10 f Em culls, sisplau, la moneda que m’ha caigut? f Demà sortirem ben d’hora per anar a la platja. f No para de tossir! Tus que tus, tota l’estona.

11 f Sabrem tornar pel camí del bosc? f No ho sé i si féssim el mateix camí que abans? f Millor! Aquest ja el sabem.

UNITAT 9

55

UNITAT 10


ESCOLAR

MESTRE/A

CS1 (5è)




Llegir, comprendre i analitzar les característiques d’un relat de ciència-fi cció.


Posar en pràctica la tipologia textual del relat de ciència-fi cció a través de l’escriptura.


Observar i diferenciar els dialectalismes dels barbarismes. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre a tenir sensibilitat per la correcció en llengua oral. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Social i ciutadana. Aprendre a aprendre.

Comentar les paraules i expressions referides a un viatge espacial. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Buscar, recollir i seleccionar informació per preparar una notícia per a la televisió. Exposar-la de forma oral.


Imaginar un objecte inventat i descriure’l. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Distingir els trets diferencials de les notícies de ràdio, premsa i televisió. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Social i ciutadana.

Conèixer un diari escolar en xarxa. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Aprendre el concepte de barbarisme i a saber-los identifi car. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Treballar les preposicions i els adverbis. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Diferenciar ortogràfi cament a i ha. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

56

UNITAT 10

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura i comprensió d’un relat de ciència-fi cció. Selecció i comprensió del vocabulari específi c del tema. El resum com a mostra de la comprensió del text. Recerca de vocabulari al diccionari. Elaboració de preguntes com una estratègia de comprensió.

• Parlar i conversar. Preparació d’una notícia per a una activitat simulada de telenotícies. Èmfasi en els requeriments per a una bona locució. L’escrit com a preparació per a l’activitat oral.

• Escoltar i comprendre. Atenció dels companys durant la realització de l’activitat.• Escriure. El resum del text inicial. Descripció d’un objecte inventat, amb una pauta. Distinció d’algunes característiques del missatge, en tres mitjans de

comunicació. Escriptura d’una notícia per a un receptor conegut. • Funcionament de la llengua. Els barbarismes: la defi nició i la identifi cació d’alguns casos. Les preposicions: la defi nició, la identifi cació i la pràctica. Els

adverbis: la defi nició i la pràctica. Ortografi a: preparació, realització i correcció d’un dictat per parelles. Refl exió sobre els errors produïts. La distinció ortogràfi ca i la pràctica entre la preposició a i la forma verbal ha.


• El relat de ciència-fi cció.


• Els barbarismes com una manifestació de les interferències interlingüístiques en situacions de contacte de llengües.


1 Els nois i les noies han de llegir en silenci per comprendre la història, però guiats per un objectiu de buscar un aspecte concret.

2 > Intentar un aterratge d’emergència per arreglar la nau. > Té el perill que es poden estavellar a la superfície del planeta P.H.35. > Aterrant amb èxit al planeta P.H.35.

> Un caràcter decidit i valent. > Perquè considera que és el millor segon de bord que ha tingut mai. > La Nessa és la comandanta i en Tàbor és el segon de bord.

> En Tàbor creu que la comandanta és una persona que sap el que fa i segura de si mateixa. > Que té els nervis d’acer, que és un navegant de cap a peus i que coneix tots els secrets de la nau. > Que és una persona desconfi ada, poc optimista i nerviosa.

57

3 Difícil / delicada / compromesa / perillosa / arriscada / greu.

4 Solució possible: És molt important que confi ïn els uns en els altres i que treballin en equip per aconseguir l’objectiu. Si no és així, no ho aconseguiran.

5 f Després de l’any 2009. No s’ha descobert cap planeta P.H.35 ni tampoc hi ha cosmonaus.

6 Aterratge, comandanta, planeta P.H.35, nau, a la deriva, cosmonau, pont de comandament, vol, planeta, segon de bord, maniobra, pont, pantalla, galàxia, hiperespai, sistema automàtic, control manual, taulers de comandament de la cosmonau, motors de propulsió, sistema de retropropulsió, rumb.

7 Anar a la deriva: anar sense control, emportat pel vent, pel corrent. Situació d’emergència: situació perillosa o difícil que exigeix estar preparat per a actuar de pressa. Superfície: part exterior d’un cos. Tripulació: conjunt de persones que treballen en un vaixell o un avió. Menyspreu: sentiment pel qual es considera algú o alguna cosa indignes d’estimació. Maniobra: conjunt de moviments que es fan per fer una cosa.

8 Encara que es fomenti la lectura sense interrupcions per buscar al diccionari, és important, al fi nal, quan ja han entès el text, que busquin aquells mots que desconeixen.

9 Solució possible: Qui és la Gínia i què fa? Com és el planeta P.H.35?

10 Solució possible: La Solaris, una cosmonau que viatja per l’espai té una avaria i va a la deriva. Llavors en Tàbor, el segon de bord, i la comandanta valoren les possibles solucions. Sembla

que només n’hi ha una: l’aterratge d’emergència a la superfície del planeta P.H.35. La comandanta mana reunir la tripulació. En Tàbor i la comandanta es creuen amb en Dan, l’enginyer en cap, que està espantat. La comandanta el renya. Finalment, la nau aterra.

11 La lectura dels textos ha de servir per comprendre que, sovint, l’estructura de les notícies s’ajusta a un model, amb uns elements imprescindibles, que són els que es demanen a l’activitat següent.

12 Solució possible: > S’ha enviat una nau sonda a l’espai per mirar si hi ha vida fora del sistema solar. > Als científi cs dels Estats Units. > A Cap Canaveral. > Perquè volen donar resposta a la pregunta: “hi ha vida en altres llocs, o estem sols a l’univers?”

13 Els nois i les noies poden aplicar allò que han après analitzant els textos anteriors. El treball en col·laboració enriquirà el resultat fi nal.

14 És interessant fer pensar els nois i noies en aquelles persones que han estat precursores d’invents que més endavant s’han realitzat, com és el cas del text de Jules Verne i, en general, de tota la ciència-fi ccció.

15 Aquesta activitat es pot fer per parelles o en grups de tres. La discussió sempre permetrà aconseguir un resultat més satisfactori.

UNITAT 10

58

16 Consultant Internet, mirant la televisió, amb un missatge de text al mòbil, escoltant la ràdio.

17 La notícia és parlada: ràdio / TV. La notícia és escrita: diaris. Veig qui explica la notícia: TV. Sento qui diu la notícia: ràdio / TV. Llegeixo la notícia: diaris. Puc veure imatges, mapes, gràfi cs...: TV / diaris. Puc veure imatges en moviment: TV.

18 Aquesta activitat pot anar precedida d’una conversa entre tots, per tal de veure quines informacions tenen els nois i les noies i quines són les seves fonts d’informació.

19 Les escoles en xarxa són un mitjà de comunicació entre escoles molt interessant. Afavoreix que l’alumnat conegui portals d’Internet on poden trobar informacions d’altres nois i noies com ells.

20 Lectura guiada per un propòsit lingüístic concret. És una forma de lectura especial, pròpia d’alguns textos o d’algunes situacions diferents de la lectura literària.

21 Vivienda – habitatge / tetxos – sostres / containers – contenidors / basura – escombraries / estanteries – prestatgeries / quartos – habitacions / aceres – voreres.

22 Lavadora – rentadora / palillo – escuradents / fulla de paper – full de paper / disfraç – disfressa / calentador – escalfador / tropessar – ensopegar.

23 f La meva mare em diu que faci els deures com més aviat millor. f Tant de bo puguis venir a casa meva! f Aquestes fl ors hem de regalar-les. f Haig de comprar una galleda de fregar! f No puc venir perquè estic molt cansat. f M’agrada molt el gelat de maduixa. f Em porta l’esmorzar cada dia. f M’han regalat un tauler d’escacs.

24 f Aquest dissabte aniré a la perruqueria. f M’agradaria anar a una desfi lada de models. f Aquest mal de cap el tinc de tant en tant. f També convidaré els altres de la colla. f Quan vaig amb autobús sempre vaig dret.

25 La lectura de les frases introdueix la informació gramatical.

26 f M’agrada el pa amb tomàquet. f Aquesta truita no té gust, l’has feta sense sal. f Aquest diumenge juga el Barça contra el Madrid. f Ho ha fet en un moment. f He deixat el llapis a la meva companya. f Per Nadal cada ovella al seu corral. f És a la sala d’espera.

UNITAT 10

59

27 Si hi havia algú capaç de fer aterrar una cosmonau a qualsevol lloc, aquesta persona era la comandanta, va pensar en Tàbor. I estava segur que la tripulació de la Solaris seria del mateix parer. De tota manera, era necessari que la comandanta els parlés, perquè la por, continguda fi ns aquell moment, començava a manifestar-se en els tripulants que tenien clars indicis que la nau anava a la deriva.

28 > Lloc: lluny. > Quantitat: gens. > Temps: després. > Manera: bé.

29 f El mes passat va ploure molt. f Anava tan de pressa que va arribar molt d’hora. f Els cargols es desplacen molt lentament. f Abans d’ahir vaig pujar al Turó de l’Home. f Avui al matí, ha arribat la meva àvia de l’Equador. f Com et trobes, ara? Ai! Em trobo molt millor.

30 Fredament: de fred / especialment: d’especial / intensament: d’intens / especialment: d’especial / principalment: de principal.

31 f S’ha acabat / s’ha endreçat / ha guanyat / m’ha agradat / he anat f A bàsquet / a Torelló / a la tarda / a la carpa. f A jugar / a veure / a veure.

32 f Anirem a la plaça ben d’hora i així ens quedarà temps per jugar. f Ja ha acabat la feina, en Marc? No! Encara no ho ha fet tot. f La Laura, quan ha anat a regar les plantes s’ha adonat que tenien moltes fulles seques. f En Jordi Boix ha escrit una novel·la de ciència-fi cció molt interessant. f He visitat la meva àvia a casa seva i m’ha explicat una història divertida.

33 Jo he menjat una tassa de xocolata. Vosaltres heu abocat la tassa de llet. Elles han donat menjar al gat. Ella ha estripat el paper. Tu has inventat una història.

34 Cal preparar prèviament els dictats per fer adonar de les difi cultats ortogràfi ques individuals.

35 Serveix per insistir en l’autoavaluació i l’autocontrol del progrés en l’escriptura de les paraules i en l’ús de la llibreta per fer aquest seguiment. Són pautes que seran útils als nois i les noies en un futur.

36 És una manera divertida de posar en comú i de forma clara allò que els/les alumnes han après sobre l’ortografi a. Com que és l’últim tema, pot servir per incloure-hi altres paraules apreses.

UNITAT 10

60

Què he après?

1 Perquè està basat en possibilitats imaginades de la ciència i la tecnologia del futur.

2 Aterratge: Acció de prendre terra un avió, una aeronau, etc. Superfície: Part exterior d’un cos. Extensió de terreny. Estavellar-se: Fer-se trossos una cosa. Destruir-la llançant-la violentament contra una altra. Maniobra: Conjunt de moviments que es fan per fer una cosa.

3 A través de la ràdio, la televisió, la premsa escrita, els diaris digitals...

4 f Els barbarismes són paraules d’una altra llengua (castellà, anglès, etc.) que es fan servir de manera incorrecta en català.

5 Totes les paraules són barbarismes.

6 f Vinc de la muntanya; hi he anat a buscar bolets amb els meus pares. f Aquest sofà és massa gran i no passarà per la porta!

7 f Viu massa lluny! Trigarem almenys quatre hores per arribar-hi. f Les tortugues caminen molt lentament i, les llebres molt ràpidament.

8 Les preposicions i els adverbis són paraules que no canvien de forma.

9 f A l’estiu, aniré de colònies a Puigcerdà. f L’Olga ha estat estirada a terra tota l’estona del pati.

10 Has treballat molt / ha treballat molt / hem treballat molt / heu treballat molt / han treballat molt.

UNITAT 10

Primera edició: setembre de 2009

© Montserrat Bigas, M. del Mar Serra© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic Tel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41 www.eumoeditorial.com - [email protected] —Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—

UNITAT 1eumoeditorial.com/media/27241_1_LlenguaCS1-guia.pdf · Llengua catalana i literatura Unitat...

Documents

Transcript of UNITAT 1eumoeditorial.com/media/27241_1_LlenguaCS1-guia.pdf · Llengua catalana i literatura Unitat...