Unitat didàctica: El mar

Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.

1

TÍTOL DE LA UNITAT : EL MAR

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL TEMA

La unitat didàctica és realitzada amb la finalitat d’ acostar el mar als infants a través de

tot un recull d’activitats planificades i plantejades de forma interdisciplinària i global.

El motiu pel qual vam escollir aquesta temàtica de treball és pel gran ventall d’activitats

que podem extreure de l’adquisició d’aprenentatges que els infants han assolit davant

les seves experiències en el mar, ja que la nostre didàctica es basa en el món real.

Aquests aprenentatges ens permeten treballar la comprensió de diferents conceptes

matemàtics relacionats amb la geometria, mesura, lògica i numeració de forma

comprensible i viable.

Ens hem volgut centrar en el mar, ja què és atractiu pels nens i nenes degut a la gran

varietat d’elements i éssers vius que podem trobar-hi. A més, és un medi en el qual el

desenvolupament i la vida dels seus habitants és totalment diferent al qual estem

acostumats.


2

UNITAT DE PROGRAMACIÓ EL MAR

Etapa: Educació Infantil

Cicle: Segon cicle

Nivell: P5

Àrees implicades:

Descoberta d’un mateix

Descoberta de l’entorn

Comunicació i llenguatge

Sessions: 8 Durada i temporització: La unitat es portarà a terme

l’últim mes del tercer trimestre, aprofitant l’arribada de

l’estiu.

Aquesta unitat s’iniciarà la primera setmana de maig i

finalitzarà la quarta i ultima setmana del mes. Estarà

formada per un total de 8 sessions distribuïdes en dues

sessions setmanals. Cada activitat tindrà una

temporització diferent, adaptada a les característiques de

l’activitat. (Entre 1 i 2 hores).

Objectius:

- Identificar les característiques de l’entorn marí.

- Identificar figures planes : triangle.

- Composar i descomposar figures planes.

- Utilitzar estratègies per la mesura de volums.

- Reflexionar sobre els canvis produïts en els volums.

- Verbalitzar els coneixements sobre el mar.

- Mostrar interès davant l’experimentació.

- Participar activament en les propostes de treball.


3

CONTINGUTS CURRICULARS

Conceptuals

- Elements característics de l’entorn marí: pop, sorra,

aigua, estrella de mar, peixos, mol·luscs ...

- Habitatges dels peixos: Peixera.

- Les figures planes: triangle.

- Mitjà de transport marítim: El vaixell.

- Elements i característiques de la peixateria: productes

en venta, presentació dels productes, manera de

mesurar la quantitat del producte, olor

característica...

- La funció dels diners com a eina per a l’adquisició de

productes.

- Propietats del paper, cartolina i cartró: gruix,

plasticitat, duresa i pes.

- Tipus de pesca: tradicional i d’arrossegament.

- Línies corbes, línies rectes, figures obertes i figures

tancades.


4

Procedimentals

- Mesura de volums líquids.

- Experimentació d’accions que provoquen canvis en materials: Descomposició de volums líquids.

- Situació d’elements marins en el medi aquàtic i terrari.

- Verbalització dels processos i dels resultats.

- Ús d’instruments d’observació: lupa i microscopi.

- Observació i reconeixement de les propietats de diferents materials: el gruix, la plasticitat, la duresa, el pes, les sensacions...

- Construcció d’ una figura tridimensional.

- Composició i descomposició de figures planes.

- Producció de línies corbes i rectes.

- Construcció de figures obertes i tancades.

- Aplicació de les característiques de les línies en la descripció d’elements marins.

Actitudinals

- Col·laboració i organització amb els companys.

- Prendre iniciativa per fer propostes.

- Comunicació de les experiències viscudes.

- Participació activa en el diàleg i la presa de decisions.

- Respecte davant les diferents opinions.

- Tenir actitud de curiositat i respecte de l’entorn

natural.


5

METODOLOGIA

La nostra metodologia de treball parteix de l’expressió de les pròpies experiències que

el grup classe ha tingut amb el mar. Gràcies a les característiques territorial de la nostra

comunitat autònoma i del nostre clima, els nostres infants tenen la possibilitat de gaudir

i experimentar del mar de forma habitual.

La planificació de les nostres activitats es basa en l’aprenentatge heurístic. És a dir

l’infant experimenta, tanteja i manipula els diferents elements característics del mar com

per exemple l’aigua, la sorra, els peixos, les algues... de forma lliure i sense l’obligació

d’arribar a un resultat final correcte i únic.

El diàleg és un element essencial en les nostres activitats, a través d’aquests no només

podem conèixer les experiències dels nostres alumnes sinó que poden crear hipòtesis i

comparar els resultats obtinguts en cadascuna d’aquestes, per tal d’aconseguir arribar a

conclusions. La verbalització ajuda a l’infant a organitzar els seus pensaments i fixar els

aprenentatges, avançant cap a la comprensió dels conceptes. Emprarem el diàleg com a

instrument d’avaluació, ja que ha partir de la verbalització de l’infant, la mestra podrà

conèixer l’estructuració dels aprenentatges assolits o bé descobrir les mancances

conceptuals o procedimentals que té l’infant.

Gràcies a la comunicació oral aconseguim que els infants siguin més autònoms i no

depenguin tant de les pautes marcades pel mestre sinò que prenguin la iniciativa davant

l’activitat programada.

Les funcions que han de portar a terme les mestres són: la de mediador, acompanyant en

tot moment a l’infant, la d’interventor, decidint el camí que han de seguir els alumnes

per assolir els objectius establerts, i posicionar-se davant les diverses conductes dels

infants.

En la posada en pràctica de les activitats el mestre és l’encarregat de facilitar als infants

el conjunt de consignes o condicions necessàries per a realitzar la proposta de forma

clara i precisa.


6

ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT

En quasi bé totes les activitat és dividirà el grup classe en petits grups de treball.

D’aquesta manera aconseguim que tots ells hi participen constantment en les diferents

activitats. Es combinarà aquest treball en petits grups amb el diàleg i discussions

col·lectives on cada grup posarà en comú les descobertes realitzades.

ESPAIS

Les activitats es portaran a terme a l’aula ordinària, exceptuant les següents:

‘Construim la nostra peixera’: L’obra teatral es realitzarà a la sala d’actes de

l’escola.

‘Anem a comprar a la peixateria’: Es realitzarà una excursió a la peixateria del

barri.

‘Fem línies amb elements del mar’: Es porta a terme al pati de l’escola.


7

FIL CONDUCTOR DE LES ACTIVITATS: EL SENYOR POP

A l’aula tindrem la mascota del Sr. Pop. Aquest personatge serà l’encarregat de proposar les

diferents activitats de la Unitat Didàctica del mar. El senyor Pop no té potes, i els nens i

nenes l’han d’ajudar a aconseguir-les, amb cada activitat que ells mateixos realitzin.

Primer presentarem el personatge el mateix dia abans de començar la primera activitat.

El Sr. Pop dialogarà abans de cada activitat amb la mestra, deixant-li un missatge pels

infants. La mestra al arribar a l’aula, explicarà al grup el missatge que li ha fet arribar el Sr.

Pop. Aquest personatge ha d’aconseguir guanyar-se la simpatia dels més petits estant

present a l’aula en tot moment durant la durada de la unitat.

La mestra ha de destinar un racó o espai a l’aula, on hi hagi la decoració de la Unitat i la

estància del senyor Pop. Aquest racó ha d’estar a l’altura dels infants, per tal que pugin anar

a veure’l de tant en tant i poder veure el canvi produït setmana rere setmana, tant de

decoració com de les potes del personatge. La decoració del racó anirà determinada per la

realització de les diferents activitats, ja que cada cop que aquestes finalitzin els infants

situaran un o diversos elements característics de l’activitat que han portat a terme. Per

exemple, si han realitzat l’activitat de la pesca, col·locaran en el racó alguns dels elements

pescats. D’aquesta manera, en el racó es veuran reflectides totes les activitats realitzades pel

grup classe. Gràcies a aquests elements podem recordar tots aquells conceptes treballats

anteriorment quan ho desitgem.

El racó del mar ha de contenir sorra del mar, en certa quantitat, per poder amagar cada pota

del Sr. Pop en la mateixa. Un cop realitzada l’activitat els nens han de descobrir la pota del

senyor Pop amagada a la sorra, amb un símbol característic de l’activitat penjat a la mateixa

pota. Un cop descoberta li poden enganxar al personatge amb belcro ells mateixos. Tenint

l’element característic de l’activitat a cada pota, facilitarà el fet de fer memòria de l’activitat

anteriorment realitzada i enllaçar-la amb la següent.

Cada activitat es presentarà com un problema o dificultat que té el senyor Pop i que els

infants els hi han d’ajudar a solucionar. Aquest fet suscitarà l’ interès i la curiositat dels

infants i els motivarà alhora de realitzar les diferents propostes, a més d’afavorir la seva

autoestima ja què aquests són els encarregats d’ajudar a solucionar els diferents conflictes

que té el personatge.


8

ACTIVITATS


9

Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.

Materials:

- Per a l’obra de teatre: mural simulant el fons del mar, teles de diferents tons de blaus,

capses de cartró per simular les cases de la platja, vaixell de cartró, disfresses de pescador,

peix i alcalde.

- Per a l’activitat: peixera, pedres especials per a la peixera, algues de plàstic, càmera de

fotos.

Organització dels participants:

Obra teatral: El grup classe anirà al saló d’actes de l’escola, per gaudir de l’obra.

Construcció peixera: El grup classe construirà la peixera a l’aula ordinària.

Durada:

Dues sessions: 1 hora aproximadament cada sessió.

Plantejament de l’activitat:

L’activitat estarà dividida en dues sessions:

1ª Sessió:

Proposarem als nens anar al saló d’actes a gaudir d’una obra teatral on podran conèixer al

senyor Pop, el qual està molt trist perquè ha perdut les seves potes al mar, i només els nens i

nenes el poden ajudar a recuperar-les. Un cop acabada l’obra i familiaritzats amb el

personatge, se’l podran emportar a classe perquè estigui envoltat d’amics i el puguin ajudar.

A l’aula, trobaran una sorpresa: una capsa tapada amb una tela de color blau. La sorpresa serà

quan la mestra destapi la tela blava i descobreixin una peixera buida. Aleshores l’educadora

proposarà als nens de construir entre tots una peixera pel nostre amic el senyor Pop. Aquesta

peixera s’omplirà amb tot el recull d’objectes que els nens portin de casa (pedres, algues de

plàstic, peixos (un per nen/a), aliment per aquests, etc...)


10

2ª Sessió:

Un cop tinguin tots els objectes per decorar la peixera a la classe, l’educadora dividirà el grup

classe en dos: Uns s’encarregaran d’omplir i decorar la peixera i uns altres de muntar el racó on

anirà, el qual l’anomenarem : “EL RACÓ DEL MAR”. Aquest racó contindrà les fotografies de

cada alumne, amb el peix que han portat de casa.

La mestra guiarà l’activitat, encara que deixarà que els infants decideixin de forma lliure la

decoració del racó i la peixera.


11

Tipus d’activitat: Activitat d’avaluació inicial.

Materials:

Saquet de roba amb imatges sobre el món marí (pop, petxina,

pescador, estrella de mar, peix, barca, vaixell, plantes marines,

etc...)

Les imatges seran plastificades al darrera portaran adhesiu per tal

de poder-ho situar sense cap dificultat.


Grup classe. La disposició dels alumnes en posició frontal.

Durada:

20 – 30 minuts

Frase de presentació:.

El Sr. Pop segueix trobant a faltar el mar, les seves petxines, les estrelles de mar... Ens ha

dibuixat aquest mural buit, i al seu costat ens ha deixat aquest saquet ple d’imatges del seu món

marí. El Sr. Pop té un gran embolic, no sap on situar-les! L’ajudeu a intentar esbrinar quin és el

seu lloc?


La mestra serà l’encarregada de guiar l’activitat. Aquesta convidarà als nens per tal extreguin una

imatge del saquet. Un cop extreta, aquesta ajudarà als infants a esbrinar el lloc del mural on ha

d’anar situada la imatge.

Després, quan totes les imatges estiguin col·locades al mural, la mestra establirà un diàleg amb

els infants tot analitzant els diferents elements que han descobert: classificant animals, objectes...

Quina animals hi ha a l’aigua? I a la sorra? Hi trobem persones? Quins objectes observem a la

sorra?

A través d’aquesta activitat familiaritzem amb els elements característics del mar. Podem

analitzar els coneixements previs sobre el mar, fent èmfasi en el vocabulari.


12


Competències matemàtiques: A través d’una activitat d’operar, els nens han de

descompondre diferents volums líquids, emprant unitats no convencionals.

Materials: Aigua de mar, ampolles de diferents mides, colorant, recipients de mesura (iguals). Organització dels participants: Grup classe o desdoblament Durada: 45 minuts

Frase de presentació: El senyor Pop ens envia un missatge dins una ampolla. Aquesta nota

diu: Quina d’aquestes ampolles té més aigua? Entre tots nosaltres hem d’esbrinar quina és la

resposta del problema.


Presentarem 5 o 6 ampolles diferents plenes d’aigua del mar, acolorida amb colorants diferents.

Una vegada presentades les ampolles als nens/es comencem el diàleg: “ Mireu quins colors!

N’hi han de diferents, oi? Fixeu-vos quines ampolles? què són totes plenes? ” Amb les

preguntes tractarem d’induir als nens/es cap a on desitgem anar-hi. És a dir que se’n adonin que

les ampolles són diferents, i que tot i que sembli que hi ha la mateixa aigua a totes, la percepció

ens està enganyant.

Un cop s’han adonat de que no totes les ampolles són iguals, els hi direm que les diferenciïn

(tindran com a referència el color): “Què podem fer per saber quina ampolla té més aigua? i

quina menys? ”

Posarem al seu abast uns recipients quotidians de mesura com el pot de la batedora de cuina,

iogurts de vidre buits, etc. i observarem si tenen números que ens són familiars, la funció de les

ratlletes marcades, etc…

Els nens hauran de vessar els líquids de cada una de les ampolles ens aquests recipients (han

de ser iguals) i posteriorment extreure’n les conclusions, a través de la conversa que la mestra

establirà amb el grup classe, preguntant-los-hi: Com heu aconseguit saber quina ampolla tenia

més aigua i quina menys?


13


Competències matemàtiques: Identificar quantitats i pesos, operar matemàticament amb

ajuda.

Materials: Llista de la compra i diners


Activitat col·lectiva (Grup classe)

Durada:

Una hora i mitja aprox.

Frase de presentació: El pop té gana, fa molt de temps que no menja peixets, i avui li a

demanat a la cuinera de l’escola que cuini peix. Però hi ha un problema, la cuinera no pot anar a

comprar i ens ha encarregat la compra del peix que avui cuinarà. Us animeu a anar a comprar a

la peixateria del barri? Doncs, som-hi a buscar la llista amb la comanda que ens han preparat!


Abans de sortir al carrer i visitar la peixateria del barri, hi farem una vista a la cuinera, i ens

donarà la llista de la compra i els diners per tal d’anar a comprar el què la cuinera necessita per

cuinar aquell dia.

Arribats a la peixateria l’educadora conversarà amb els infants sobre totes les curiositats envers a

aquell espai: Que trobem exposat a la peixateria? Que fan servir les peixateres per pesar el peix?

On trobem els diferents productes que hi veiem? Agafem el peix nosaltres mateixos o hem de

esperar el nostre torn? Com ens entreguen la nostra compra? Que us suggereix aquesta olor? Us

agrada, us desagrada?


14

A través de l’observació directa dels diferents productes que hi estan exposats, de l’olor que es

percep, de la vestimenta dels/les peixateres, de la decoració de l’espai, de l’ambient que es

percep, etc... el grup haurà de posar-se d’acord per decidir com fer la comanda, tot dient-li a la

peixatera quin és el peix que desitgen, la quantitat etc... Una vegada hagin fet la comanda

hauran de comptar entre tots i amb l’ajuda de la mestra els diners que necessiten per pagar la

comanda.

Una vegada a l’escola entregarem la compra a la cuinera, tot tornant-li el canvi.


15


Competències matemàtiques: Operar amb figures geomètriques component els elements del mar.

Materials:

- 3 murals cadascun d’ells representant un element del

mar.

- Figures geomètriques que corresponen als diferents

murals (hi ha diferents figures opcionals per a cada

mural, una vegada construïts el mural sobraran

peces, que serien altres opcions de construir-los.


3 grups fets a partir del grup classe.

Durada 1 hora aproximadament

Representació gràfica:

Frase de presentació: El senyor pop s’ha trobat un munt de figures planes dispersades

per l’aula, diu que si unim de forma correcte aquestes peces podrem construir una estrella de

mar, un vaixell i un far. Ho provem?


Cada grup ha d’omplir el mural assignat amb figures geomètriques, existint diverses opcions.

Una vegada elaborats els murals, cada grup haurà d’explicar com l’ha construït i quines peces

ha utilitzat. Un cop hagin parlat tots 3 grups, hauran de mirar les figures geomètriques

sobrants, i hauran d’intentar explicar què ha passat, i si aquestes peces les podem col·locar el

algun lloc de les figures dels elements marins.

Després la mestra farà un dibuix a la pissarra d’un altre element marí, i d’un en un intentaran

descompondre la figura amb el guix. Un cop un nen hagi acabat, la mestra esborrarà la

descomposició realitzada pel nen, i un altre haurà d’intentar descompondre-la de diferent

manera.

Es pot repetir la primera activitat, dividint cada grup en 2, uns que estiguin al mural i donin

consignes, i els altres que hagin d’agafar les figures que els hi demanen intentar interpretar

quines són les figures que volen.


16


Competències matemàtiques: Construcció de figures amb papiroflèxia. Identificació de

qualitats de diferents materials.

Materials:

Diaris, cartolina, cartró, safata rectangular i aigua.


Dividir el grup classe en grups més reduïts de 4 o 5

alumnes.

Durada: 20-30 minuts aprox.

Representació gràfica:

Frase de presentació:. El Pop vol tornar a veure vaixells navegant, i ens ha deixat tot un

recull de materials amb el qual hem d’elaborar els nostres vaixells, i fer-los navegar. Voleu ser

mariners?


L’activitat consisteix en fer un vaixell primer de paper, després un de cartolina i per últim un de

cartró. Els infants aniran seguint les consignes de la mestra per tal d’anar construint el vaixell.

D’aquesta manera aconseguim que els nens experimentin amb diferents materials i percebin les

diferents característiques. Podem dialogar sobre les qualitats dels materials: quin pesa més?,

quin és més gruixut? I més dur? Quin ens ha costat més de doblegar?

Un cop finalitzada l’elaboració dels vaixells, es realitzarà el següent joc: en una safata rectangular

i plena d’aigua els nens realitzaran carreres en parelles amb els seus vaixells. Cada infant haurà

d’escollir un vaixell, i la mestra ha de fomentar que més o menys hi hagin el mateix nombre de

vaixell de cada tipus. A continuació els nens col·locaran el seu vaixell a l’inici de la safata i bufant

ben fort han d’aconseguir ser els primers en arribar a l’altre costat.

Una vegada tots els alumnes hagin navegat amb els tres vaixells de diferents materials,

dialogarem sobre quin ha estat el vaixell que ha arribat abans. Quin ha arribat abans?

Per quin motiu ha succeït?


17


Materials: 2 piscines infantils inflables, objectes relacionats amb el mar (petxines, pedres de

peixera, peixos de plàstic, sorra, caragoles, roques petites, ...), canyes artesanal ( pal, fil de

pescar i iman), xarxa o colador de cuina.

Organització dels participants: grup classe

Durada: 1 hora

Frase de presentació: El senyor Pop ens explicarà les diferents maneres de pescar que

tenen els pescadors. La millor manera d’aprendre-ho és transformar-nos en pescadors!


1. Sessió: Explorem amb microscopis i lupes els elements del mar que posteriorment

pescarem.

2. Sessió: Pesquem els elements explorats.

Situarem al pati dos piscines inflables plenes d’aigua. Dins d’aquesta ficarem elements

característics del mar com petxines, mol·luscos, caragoles, algues, pedres, sorra ... Per

introduir tots aquests elements necessitarem l’ajuda dels alumnes, els quals a través del

llenguatge verbal i els coneixements adquirits en la primera sessió designaran el nom dels

elements introduïts a la piscina.

Una cop las dues piscines estiguin transformades en el fons del mar la mestra dividirà el grup

classe en dos subgrups. A cada petit grup se li assignarà una piscina i el material específic per

a poder pescar amb xarxa ( emprant coladors de diferents mides o xarxa) i canya ( realitzada

amb un pal, fil i iman ). A partir d’aquest recursos els nens hauran de provar de “pescar” el que

hi ha a la piscina, emprant la tècnica més apropiada.

Per finalitzar l’activitat es farà una posada en comú de les experiències viscudes en les

diferents accions realitzades. La mestra farà èmfasi en quins han estat els elements pescats

amb xarxa i quins elements han estat pescats amb canya.


18


Competències matemàtiques: Identificar línies rectes, corbes, obertes i tancades.

Materials: cinta aïllant de diferents colors, sorra, sal, petxines, tovalloles, algues, ...

Organització dels participants: Grup classe.

Durada: 1 hora per sessió.

Frase de presentació: El Sr. Pop vol tornar al seu mar, però no coneix el camí. Vol que li dissenyem diferents camins per arribar-hi.

Plantejament de l’activitat

1ª Sessió

Al pati de l’escola l’educadora marcarà línies al terra amb cinta aïllant de diferents colors

(algunes d’elles seran rectes i d’altres corbes) i posarà a l’abast dels nens/es diferents tipus de

materials relacionats amb el mar: sorra, sal, petxines, cordes, tovalloles, pedres o roques, etc.

D’aquesta manera els infants experimentaran lliurement amb aquests materials sense que la

mestra doni cap consigna prèvia. L’acció serà espontània, cal que els infants amb els materials

proporcionats formin línies rectes i corbes a partir del model donat*, tenint com a suport el sòl

del pati. Finalment l’educadora farà una fotografia del resultat des d’una perspectiva aèria. A

continuació es projectarà la fotografia i a través del diàleg, es compatiran les impressions

obtingudes en l’activitat.

2ª Sessió

En aquesta sessió utilitzarem cordes de diferents mides i gruixos per tal de treballar el concepte

de línia oberta i tancada.

Col·locarem les cordes per l’espai de l’aula de psicomotricitat. L’activitat consistirà en que els

infants trepitgin les línies formades. L’educadora s’encarregarà de guiar-los i fer-los percebre de

que en el cas de les línies tancades el recorregut comença i finalitza en el mateix punt, i en les

obertes comencen en un punt i finalitzen en altre de diferent.


19

Per finalitzar, es retiraran les cordes i conjuntament el grup, a través de les consignes de

l’educadora, formaran línies obertes i tancades unint les diferents cordes.

Possible diàleg: Agafem les cordes i formem una línia oberta. Si la resseguim trepitjant-la, on

comencem i on acabem? Ara una formem una línia tancada? Ens podem ficar a dins? On

comença el nostre recorregut? I on finalitza?

3ª Sessió

Es comentaran imatges d’objectes referents al mar amb línies rectes i corbes: onades,

petxines, vaixells, xarxa, vela de vaixell, etc. Es conversarà amb els infants perquè dedueixin

que hi ha objectes que estan formats per línies rectes i corbes.

Possible diàleg: Us recordeu de la fotografia que varem veure l’altre dia, de tot el que varem fer

al pati? Ara bé, mireu aquestes dues fotografies (vaixell i petxina) on hi ha línies rectes i

corbes? I tancades i obertes? Quina diferencia hi ha entre unes i altres?

*L’objectiu és que els alumnes realitzin aquesta acció. Pot ocórrer que es posin a experimentar amb els materials i

no s’hi fixin en les línies del terra. Si no es dóna la situació abans esmentada, llavors la mestra haurà de guiar-los a

través del diàleg per aconseguir la finalitat de l’activitat. Ex.: Us heu fixat en les línies que hi ha al terra? Hi ha de

molts colors! Què podríem fer amb les línies i els materials que esteu tocant?


20

Tipus d’activitat: Activitat d’avaluació final.

Materials: Un bagul amb les fotografies de les diferents activitats i una xarxa per penjar les

fotos, a l’altura dels infants.

Organització dels participants: En grups reduïts, d’ aproximadament uns 5 nens.

Durada: Aproximadament 2 hores tot el grup classe. (Una mitja hora per grup reduït, també

depenent del temps necessari per a fer una correcta avaluació).

Frase de presentació: Ens acomiadem del senyor Pop, i ens ha deixat aquestes fotos

perquè les mirem i parlem de quines coses hem fet per aconseguir que li tornessin a sortir les

potes.


Situarem una xarxa darrere del senyor Pop i del racó del mar. La mestra portarà un bagul petit

amb totes les fotografies fetes al llarg de les diferents activitats i deixarà als infants que les

mirin i parlin entre ells. Els infants han d’anar sortint d’un en un amb una fotografia a la mà, i

explicar a la resta de companys i a la mestra, l’acció desenvolupada en la fotografia i les

experiències viscudes. Els nens han d’anar sortint diversos cops i enganxar les fotos fins que

totes quedin penjades a la xarxa.

La mestra els farà recordar el més significatiu de cada activitat, per tal de valorar si aquell infant

ha assolit els objectius plantejats.


21

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Avaluació inicial: La segona activitat d’ensenyament-aprenentatge: ‘Els saquets

d’imatges’, ens pot servir per fer un recull dels coneixements previs sobre la unitat

didàctica en qüestió.

Avaluació formativa: Les activitats de la unitat didàctica d’ensenyament-aprenentatge,

seran les encarregades d’aconseguir una observació del procés. Aquesta observació serà

registrada per escrit per part de la mestra al llarg de les diferents activitats. D’aquesta

manera podrem valorar com els alumnes han anat desenvolupant les diferents activitats i

si han assolit els objectius, o en quin nivell. També podrem avaluar d’aquesta manera si

les activitats han suscitat interès en els més petits i si han estat adients per a l’assoliment

dels objectius, per tal de fer posteriorment les modificacions corresponents.

Avaluació final: Aquesta avaluació es portarà a terme a través de la última activitat,

‘La xarxa dels records’. La mestra realitzarà un registre d’observacions individuals, per

tal de realitzar l’avaluació corresponent. Amb aquesta avaluació podem veure el resultat

final de la unitat de programació, si ha estat encertada o no, possibles modificacions

d’aquesta, i observar en quin nivell s’han assolit els objectius plantejats d’un principi.


22

CONCLUSIONS

Ens ha estat molt satisfactòria la realització d’aquesta unitat de programació, ja què hem

après tot el funcionament de les unitats de programació d’aula, així com quin són els

elements que han de contenir i com han de ser. A més, aquest treball ens serà de gran utilitat

per a la nostra entrada al món de mestres d’educació infantil, ja què serà el recurs que més

necessitarem i el més utilitzat dia a dia per portar a terme la nostra tasca docent.

Cadascuna dels membres del grup ha fet alguna aportació interessant per a la realització

d’aquesta unitat didàctica, buscant en tot moment la innovació, deixant de banda els models

tradicionals. Hem volgut aportar varietat de recursos materials i diversitat d’espai per a la

realització d’activitats, així com una metodologia activa i constructivista on el nen/a

estructura el seu pensament a través dela seva interacció amb l’entorn proper, utilitzant el

diàleg com a element essencial. És molt important que els infants expressin allò que senten i

visquin les seves experiències interioritzant-les de forma positiva, ja què en funció de les

seves vivències el coneixement dels infants serà d’una manera o altra.

Ens hem adonat de la importància que té treballar les matemàtiques partint del món real, ja

què d’aquesta manera és molt més efectiu i enriquidor l’assoliment de nous coneixements.

També, hem volgut encaminar les diferents activitats matemàtiques cap al sistema

funcional, recorrént a necessitats i basant-nos en l’experimentació i l’anàlisi.

Cal tenir present en tot moment les característiques evolutives del grup d’alumnes a qui va

dirigida aquesta unitat de programació, per tal d’atendre a les necessitats del grup de forma

eficaç, tenint en compte el seu nivell d’aprenentatge, fent que aquesta unitat de programació

sigui un repte per a l’adquisició de nous coneixements. Creiem que és important motivar als

infants en tot moment, i oferir-li’s una gran varietat de recursos i exemples, útils per a la

solidificació dels seus esquemes mentals, servint-li’s alhora per a posteriors aprenentatges.

Ens hem adonat també de com es pot enllaçar tot un conjunt d’activitats interdisciplinars

amb un centre d’interès, abarcant totes les àrees del curriculum i buscant aconseguir tots els

objectius plantejats.

És molt important avaluar una unitat didáctica després d’haver-la portat a la pràctica,

perquè és en aquest moment on es pot reflexionar sobre si el funcionament ha estat

efectiu, i sobre els errors comesos, analitzant els punts forts i punts febles per tal de

poder efectuar millores per a una posterior realització de la unitat de programació.

Unitat didàctica: El mar

Documents

Transcript of Unitat didàctica: El mar