http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com

LLENGUA VALENCIANA – 3er PRIMÀRIA – UNITAT 9

Gramàtica – El nombre dels substantius Els substantius tenen nombre, es a dir, poden anomenar una sola cosa o més d’una. Els substantius que anomenen una sola cosa estan en singular. Els substantius que anomenen mès d’una cosa estan en plural. Els substantius en plural acaben en –s.

SUBSTANTIUS EN SINGULAR SUBSTANTIUS EN PLURAL camí casa bufandes bolígrafs llibre home cabres esquirols ordinador dona armaris nous casa núvol pobles xiquets festa flor finestres forquetes disc tortuga taules ocells bufanda bolígraf hòmens branques cabra xiquet dones bous armari forqueta núvols camins poble ocell cases llibres finestra branca flors ordinadors taula bou tortugues cases

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com

Ortografia – La partició de paraules Quan una paraula no cap a final de línia, posem un guionet (–) per a indicar que la paraula continua en la línia següent. No es poden separar les vocals d’un diftong ni altres lletres d’una mateixa síl·laba. Tampoc no es pot deixar una vocal sola a final de línia. Una paraula monosíl·laba no es pot dividir de cap manera (pa). Una paraula bisíl·laba només es pot dividir d’una manera (pa–re). Una paraula trisíl·laba es pot dividir de dues maneres (pa–raula o parau–la). Una paraula polisíl·laba es pot dividir de tres o més maneres (pa–ladejar, pala–dejar, palade–jar).

La partició dels dígrafs Quan cal dividir un mot mitjançant un guionet per la posició d’un dígraf (rr, ss, ny, ll, l·l, tx, tj, tg, tz, qu, gu, –ig, –ch, etc), cal tindre en compte que no tots els dígrafs no es poden dividir de la mateixa manera. En principi, s’han de separar tots,

rr ss tg tj tx tz l·l gor–

ra pas–

satger passat–

ger plat–

ja mot–

xilla dot–

ze til–

la fer–

ro tas–

sa jut–

ge llet–

ja cot–

xe tret–

ze al–

licient bar–

ra bas–

sal fet–

ge rebut–

jar acot–

xar set–

ze aquarel– la

car– rer

cas– sola

met– ge

mit– janit

flet– xa

urbanit– zació

cal– ligrafia

dar– rere

des– secar

heret– ge

mit– jó

panot– xa

utilit– zar

mil– lenni

tret d’aquests quatre (qu, gu, ny i ll) i dels finals (–ig i –ch).

qu gu ny ll –ig –ch mà–

quina fi–

guera munta–

nya motxi–

lla haig Bach

ra– queta

al– guerès

llu– nyà

fa– llera vaig Bosch

ba– queta

llo– guer

lle– nya

po– llastre veig March

quei– xal

se– guit

ca– nyella

mi– llor boig Al–

borch qui–

lòmetre bru–

guera pi–

nya pa–

lla lleig Al– biach

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com

Vocabulari – L’oratge

Fenòmens meteorològics

valencià CASTELLÀ vent VIENTO ventada VIENTO FUERTE Y DURADERO ventar SOPLAR EL VIENTO tro TRUENO tronada, tronadissa SUCESIÓN DE TRUENOS tronar HACER TRUENOS neu NIEVE nevada CAÍDA DE NIEVE nevar CAER NIEVE pluja LLUVIA plugim LLOVIZNA, SIRIMIRI, ORVALLO ploure LLOVER llamp RAYO llampec RELÁMPAGO llampegar RELAMPAGUEAR núvols NUBES tempesta TEMPESTAD, TORMENTA onatge OLEAJE

Accions

valencià CASTELLÀ tremolar TEMBLAR calfar-se CALENTARSE xopar-se MOJARSE, EMPAPARSE tapar-se TAPARSE

Objectes

valencià CASTELLÀ penell VELETA parallamps PARARRAYOS termòmetre TERMÓMETRO paraigua PARAGUAS caputxa CAPUCHA

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com

Expressions

valencià CASTELLÀ Fa un sol que bada les pedres. HACE UN SOL QUE DERRITE LAS PIEDRAS. Plou a bots i barrals. LLUEVE A CÁNTAROS. Fa un fred de mil dimonis. HACE UN FRÍO DE MIL DEMONIOS. Els núvols van tapar tot el cel a poc a poc. LAS NUBES TAPARON EL CIELO POCO A POCO.

Va esclatar una bona tempesta. SE DESATÓ UNA BUENA TORMENTA. Va parar de ploure. PARÓ DE LLOVER. Tornà a eixir el sol. VOLVIÓ A SALIR EL SOL.

Escriptura – Escriure una targeta postal Escrivim una targeta postal per a la família. En les targetes postals contem alguna cosa interessant que hem vist o ens ha ocorregut a una persona que està lluny i de la qual ens recordem. Totes les targetes postals segueixen un mateix esquema.