UNITAT 7

ESTRATIGRAFIA

Unitat 7.

Estratigrafia

ÍNDEX

• ELS ESTRATS

• ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES

• AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS

• AMBIENTS CONTINENTALS

• AMBIENTS MARINS

• AMBIENTS DE TRANSICIÓ

• LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA

• LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ

• ENLLAÇOS

Unidad 3.

La Psicología dinámica

ELS ESTRATS

Un estrat és una capa de roca sedimentària. Es correspon a un episodi de sedimentació contínua.

Unitat 7.

Estratigrafia

Característiques d’un estrat

• El seu gruix o potència pot mesurar uns quants mil·límetres o de pocs metres.

• La seva llargada pot fer quilòmetres o uns quants metres.

• El límit de l’estrat ve marcat per: - canvis de litologia - superfícies d’erosió - una fina capa argilosa

• Lateralment, els estrats es van aprimant i formen tascons.

• Originàriament les capes sedimentàries són horitzontals, les més antigues són les inferiors i les més modernes es van dipositant al damunt.

ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES

Estructures de superfície d’estrat Estructures formades a l’interior dels estrats

• Marca de corrent

• Esquerda de dessecació

• Empremta de cristalls

• Empremta d’animals

• Ripples

• Base erosiva

• Estratificació massiva

• Laminació fina

• Laminació encreuada

Unitat 7.

Estratigrafia

Les estructures sedimentàries són una eina important per llegir el passat dels estrats. En distingirem dos tipus:

AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS

A partir de l’observació dels models actuals d’ambients sedimentaris, podem identificar ambients sedimentaris antics en el registre estratigràfic. Hi ha diferents elements que faciliten aquesta tasca.

Unitat 7.

Estratigrafia

Fàcies estratigràfica És l’aspecte dels estrats, la seva descripció, a partir de la qual podem deduir les condicions del medi en què es va produir la sedimentació en el passat.

Conca sedimentària És una depressió de l’escorça terrestre, de grans dimensions, on es produeix sedimentació. Aquesta conca està envoltada de zones amb relleu que subministren materials (àrea font).

Medi sedimentari o ambient sedimentari

És una àrea que té unes condicions físiques i químiques, i uns organismes determinats, on hi ha sedimentació. Això comporta que en quedi un registre estratigràfic.

Unidad 3.

La Psicología dinámica

AMBIENTS CONTINENTALS

Són aquells que es formen en condicions subaèries. En general presenten estrats amb coloracions vermelloses i la seva litologia és, principalment, detrítica.

Unitat 7.

Estratigrafia

Fluvial Correspon als rius i a la seva zona d’inundació.

Al·luvial Es produeix als marges de les serralades, on moren els torrents.

Desèrtic És característic d’ambients molt àrids, on el medi de transport que predomina és el vent.

Glacial Es correspon a regions ocupades per glaceres, on les temperatures anuals mitjanes estan per sota de 0 ºC.

Lacustre i palustre

El primer es presenta en zones que són prou fondes perquè no hi hagi vegetació, mentre que el segon és un medi poc profund on hi pot haver vegetació.

AMBIENTS MARINS

Unitat 7.

Estratigrafia

Plataforma continental Peu de talús i fons abissal

Representa la zona que hi ha des del litoral fins al límit submarí del continent.

Correspon a una àrea de menys de 200 m de profunditat.

Podem distingir-hi dues zones: • zona proximal• zona distal

El talús representa el límit de l’escorça continental i adquireix pendents de l’ordre del 5 % al 15 %.

Se submergeix fins a 3.000 o 6.000 m de profunditat en les aigües dels fons abissals.

Al peu del talús s’acumulen els materials dipositats a la part exterior de la plataforma continental.

Els materials s’acumulen i formen ventalls submarins.

Són aquells que es troben sota les aigües marines. Els estrats tenen coloracions grises i presenten carbonats; solen tenir extensions horitzontals àmplies i, en general, la presència de fòssils és un fet comú.

AMBIENTS DE TRANSICIÓ

Són zones que limiten amb els ambients continentals i marins; per tant, estan subjectes a influències continentals i marines que poden anar variant en el temps. Els estrats tenen tonalitats ocres i sovint presenten formes lenticulars a gran escala.

Unitat 7.

Estratigrafia

Platja Delta Albufera

Representa el medi de transició de més abast. El factor fonamental que en controla la dinàmica és l’energia de l’aigua, que és capaç d’erosionar, transportar i dipositar la sorra en zones litorals.

En les zones deltaiques, els materials arrossegats pel riu, sobretot detrítics fins, són dipositats i posteriorment retreballats per l’aigua del mar.

Tenen diversos ambients:

• plana deltaica• front deltaic• prodelta

Representa una zona poc profunda, limitada al mar per una barrera, però comunicada per un o diversos canals que poden desenvolupar deltes als dos costats.

LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA

Unitat 7.

Estratigrafia

Una sèrie o columna estratigràfica és un conjunt d’estrats que s’han sedimentat en un lloc de manera consecutiva. A través de la columna estratigràfica, podem observar com amb el pas del temps els ambients sedimentaris han anat variant.

L’erosió pot endur-se part del registre sedimentari, o que la sedimentació s’interrompi i que no en quedi cap tipus de registre. Aquests casos es coneixen com a discontinuïtats estratigràfiques:

Hiat És l’absència de sedimentació entre el sostre d’un estrat i la base del següent.

Buit erosiu És el conjunt de materials que es van sedimentar i van ser erosionats més endavant.

Llacuna estratigràfica

Inclou l’absència de sedimentació i el buit erosiu.

LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ

En l’anàlisi d’una conca cal relacionar les columnes d’àrees diferents. Entenem per correlació la comparació de dues o més columnes estratigràfiques. Per això cal fixar-se en criteris que permetin comparar-les:

Unitat 7.

Estratigrafia

Criteris litològics

Es basen en la composició de la roca, en la textura, el color, etc.

Criteris mineralògics

Es basen en l’observació de minerals estranys, que es poden trobar en determinats estrats de sèries diferents.

Criteris químics

La presència d’elements químics estranys pot ajudar a fer la correlació.

Criteris paleontològics

Es basen en la localització de fòssils, que, a més, permeten determinar edats absolutes.

Criteris geofísics

Poden ser paleomagnètics, l’edat absoluta, etc.

Criteris tectònics

Es basen en la presència de discordances, que es produeixen simultàniament en una regió extensa per a materials de la mateixa edat.

ENLLAÇOS

• Estratigrafia

• Estructures sedimentàries

• Columna estratigràfica

Unitat 7.

Estratigrafia

CRÈDITS

Direcció editorialDolors Rius

Coordinació d’àreaIsaac Camps

Coordinació i continguts multimèdiaOriol de BolósElena Vinent

Guions de les unitats digitalsOriol de Bolós

FotografiesArxiu Hermes

Hermes Editora General, S. A.Castellnou Edicions, 2008.

Castellnou EdicionsPau Claris, 18408037 Barcelonahttp://www.castellnoudigital.com

Telèfon d’atenció al professorat:902 90 36 46

Unitat 7.

Estratigrafia