1. El llenguatge visual Tema 7 Joan Porcel Moreno 1r BAT b 2. Caracterstiques de la imatge La relaci entre imatge i realitat est tan mecanitzada, que sobint ens sentim davant d'una realitat. 3. Caracterstiques de la imatge Iconitat-Abstracci La iconitat es la semblana de la imatge amb la realitat exterior. 4. Caracterstiques de la imatge Iconitat-Abstracci La iconicitat s la capacitat que posseeix la represtanci de quelcom per a produir en nosaltres un efecte visula similar al que ens produira la realitat representada. 5. Caracterstiques de la imatge Iconitat-Abstracci L'abstracci suposa que la imatge no mant semblna amb una realitat concreta, pot ser un producte dela fantasia. 6. Caracterstiques de la imatge Iconitat-Abstracci El grau d'iconitat o abstracci dependr del valor d'identitat d'all representat respecte la realitat. 7. Caracterstiques de la imatge Senzillesa-Complexitat La senzillesa o complexitat d'una imatge depn de l'estructura de l'objecte, la qualitat d'elements que cont, la manera en qu es planegen les relacions entre ells i la comprensibilitat de la significaci de les relacions establertes. 8. Caracterstiques de la imatge Denotaci-Connotaci La descodificaci d'una imatge es duu a terme des del nostre univers mental. 9. Caracterstiques de la imatge Denotaci-Connotaci Les connotacions provoquen multiples matissos i divergncies interpretatives. 10. Caracterstiques de la imatge Denotaci-Connotaci La connotaci comporta l'associaci de la imatge amb determinats sentiments elaborats amb tcnica del diferencial semntic d'Osgood. 11. Caracterstiques de la imatge Denotaci-Connotaci Per analitzar les connotacions que una imatge provoca en nens petits, es pot utilitzar el dibuix. 12. Caracterstiques de la imatge Denotaci-Connotaci La denotaci s el significat objectiu d'un mot o expressi. 13. Caracterstiques de la imatge Monosmia-Polismia Les imatges polismiques sn les que fan possibles diferents interpretacions. 14. Caracterstiques de la imatge Monosmia-Polismia La polismia de les imatges neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge. 15. Caracterstiques de la imatge Esteriotip(redundncia)-Orinalitat Algunes imatges originals tenen un toc diferent, all que representen o en la forma grfica de representar-ho. 16. Caracterstiques de la imatge Esteriotip(redundncia)-Orinalitat Una imatge quan es considerada original s capa de trasmetre un missatge ms o menys complex a travs de mecanisme perfectament reconeixibles, per instaurant nous parmetres, o modificant els anteriors. 17. Estructura de la imatge La imatge grfica es pot definir com una informaci eleborada per un emissor amb un material, que s'ordenen segons una estructura i un punt de vista, fent servir un cosi i uns recursos expessius, per dirigir-se a un receptor. 18. Estructura de la imatge Composici Composici horitzontal: predominen les lnes horitzontals. 19. Estructura de la imatge Composici Composici vertical: destaquen les lnies verticals. 20. Estructura de la imatge Composici Composici diagonal: predominen les lnies diagonals. 21. Estructura de la imatge Composici Composici cclica: predominen les lnies cobes 22. Estructura de la imatge Plans llargs Gran pla general: Mostra un espai enorme.No destaca cap element. Funci descriptiva. Imatges de prensentaci. 23. Estructura de la imatge Plans llargs Pla general: Predomini de l'espai sobre elements. No destaca cap element tot i que es reconeixen. Introdueix els relats. Salts en el temps. Canvi d'escenari. 24. Estructura de la imatge Plans llargs Pla de conjunt: Apareix un element que destaca un espaiextens. Funci descriptiva. Acostament a l'acci. 25. Estructura de la imatge Plans mitjos Pla mig: El subjecte predomina sobre l'ambienten qu es troba. Pla ms utilitzat. Equilibri espai-subjecte. Funci narrativa. Importncia expressiva del tema. 26. Estructura de la imatge Plans mitjos Pla americ: Mostra la figura humana del cap als genolls. Moatra converses dels personatges. 27. Estructura de la imatge Plans curts Primer pla: Presenta una part especial del tema que es vol destacar. Lectura fcil i rpida. Valor expressiu i narratiu. Subrrallar, destacar, matisar algun detall. 28. Estructura de la imatge Plans curts Pla de detall: no s suficient per a reconixer la totalitat, no posseeix referncia espacial. Gran poder d'atracci. 29. Recursos expressius de la imatge La comparaci Cosisteix en exposar dos elements per la que puguin establir- se semblanes i diferncies entre les seves qualitats. 30. Recursos expressius de la imatge La personificaci Consisteix en donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les persones. Els publisictes utilitzen aquest recurs per a humanitzar el producte. 31. Recursos expressius de la imatge La metfora Consisteix en substituir all que es vol demostrar per una altre cosa amb la que guarda alguna relacci. 32. Recursos expressius de la imatge La hiprbole Consisteix en utlitzar una exageraci per a destacar l'expressi. 33. Recursos expressius de la imatge La sincdoque Consisteix en mostrar un objecte presentant-ne noms una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta. 34. Funcions de la imatge Funci informativa o referencial s orientada al context, tracta noms successos reals i comprovables, ja que no sn opinions ni coses subjectives. Est present en tots els actes comunicatius. 35. Funcions de la imatge Funci emotiva o expressiva Orientada a l'autor de la imatge, permet afegir la subjectivitat de qui mira, el seu estat emocional, el seu punt de vista personal, la seva situaci irreemplaable en l'espai com a sser vital, amb voluntat. 36. Funcions de la imatge Funci potica o esttica Orientada al missatge, i es relaciona amb la imatge en general perqu es refereix a com es figura el llenguatje fotogrfic. 37. Funcions de la imatge Funci suggestiva o connotativa Va dirigida a convncer l'especctador i la que domina en les imatges publicitries. 38. Funcions de la imatge Funci suggestiva o connotativa Les imatges subliminals sn les que arrriben fins el cervell i s'hi registren de forma inconcient, impossibilitant un filtratge crtic. 39. Funcions de la imatge Funci suggestiva o connotativa Les imatges subliminals sn les que arrriben fins el cervell i s'hi registren de forma inconcient, impossibilitant un filtratge crtic. 40. Codificaci visual Les imatges sempre sn signes de quelcom ali que incorporem diversos codis comunicatius. 41. Codificaci visual La imatge est construda per un autor, amb l'ajuda d'uns instruments, estableix vincles entre la identitat visual de la seva creaci i all que aquesta presenta per als que la contemplen. 42. Codificaci visual Codi espacial La posici de l'observador s fonamental en la creaci de sentit d'algunes imatges que provoquen la complicitat entre l'observador i el personatge, facilitant-ne la identificaci. 43. Codificaci visual Codi espacial Com ms petit sigui l'espai seleccionat hi haur de transmetre una idea diferent a la realitat que es pretn mostrar. 44. Codificaci visual Codi gestual La gestualitat de les figures que hi apareixen. Els gestos que tenen una significaci clara i directa en la comunicaci humana. 45. Codificaci visual Codi escenogrfic L'escenografia s un instrument per a la creaci de matisos significatius. Tamb pot collaborar en la presentaci deformada de la realitat. 46. Codificaci visual Codi lumnic Llum frontal: Aixafa les figures contra el fons i els dna aspecte irreal. 47. Codificaci visual Codi lumnic Llum posterior: Permet separar les figures del fons i afegeix tridimencionalment. 48. Codificaci visual Codi lumnic Llum zenital o lateral: Accentuen els volums i el relleu, per si la llum no s equilibrada accentua els contrastos deformats. 49. Codificaci visual Codi lumnic Llum de baix a dalt: Pot produir deformacions inquietants. 50. Codificaci visual Codi lumnic Els colors associats diferents significats, colors clids, transmeten sentiments d'eufria, optimisme i fortalesa mentre que els freds sn relaxans, pessimistes i dbils. 51. Codificaci visual Codis grfics La codificaci grfica est vinculada als instruments tcnics amb els quals s'elabora el missatge visual. 52. Codificaci visual Codis grfics Els teleobjectius apropen l'objecte i provoquen sensaci d'aixafament. 53. Codificaci visual Codis grfics El significat de la imatge s l'enfocament, que sovint s'utilitza coma element expressiu, la part enfocada de la imatge tendeix sempre a detacar. 54. Codificaci visual Codi de relaci La disposici dels elements parcials que constitueixen el conjunt d'una imatge, estableixen relacions espacials entre ells i pot convertir-se en factor de jerarquitzaci i d'ordre, las relacins poden ser reals. 55. Funcions de la imatge Codi de relaci Poden ser reals o poden ser potenciades per la composici de la imatge, amb l'ajuda de la codificaci espacial i limnico- cpmtica. 56. Lectura d'imatges Criteris de lectura Lectura topogrfica: Segueix un mtode similiar a l'utilitzat en la lectura d'un text, desde l'angle superior esquerra i baixant, franja a franja, fins l'angle inferior dret. 57. Lectura d'imatges Criteris de lectura Lectura gelsttica: La impressi global obtinguda a primer cop d'ull destaca el tema principal i a continuaci es localitzen els centres d'inters menors. 58. Lectura d'imatges Factors d'anlisi Elements Dades observades: grfiques i verbals. 59. Lectura d'imatges Factors d'anlisi Estructures Relaci entre els elements grfics, entre aquest i els elements verbals, tipus de composici, enquadrament... 60. Lectura d'imatges Factors d'anlisi Significats Es dexifren en el nostre cervell sense necessitat de paraules, han estat preparats per a ser compresos i no raonats pels receptors. 61. Lectura d'imatges Interacci verboicnica Coincisteix en el text i la imatge. Quan text i imatge apareixen formant part d'un mateix missatge, es poden produir diferents situacions: 62. Lectura d'imatges Interacci verboicnica La imatge serveixi com a simple illustraci. La imatge expressi una idea bsica i el text es converteixi en accessori o innecessari. Existeixi una complementarietat entre el text i imatge. 63. Lectura d'imatges Interacci verboicnica Relaci de recolzament El text fixa i concreta el significat de la imatge. Contribueix a una correcta identificaci de la realitat i ajuda a decodificar correctament les connotacions, disminuint la polismia. 64. Lectura d'imatges Interacci verboicnica Relaci de parasitisme o oposici El text aporta un significat diferent al que expressa la prpia imatge, anullant, contradient o tornant ambigua la realitat del propi registre fotogrfic. 65. Lectura d'imatges Interacci verboicnica Relaci de simbiosi El text i la imatge aporten mutuament nous signifiicats. Es produeix un enriquiment mutu. 66. Lectura d'imatges Interpretaci d'imatges Observar una imatge i llegir-la vol dir explorar els seus significats, veure ms enll de la pura identificaci i intentar discernir quines sn les idees i les informacions que ens aporta 67. Lectura d'imatges Interpretaci d'imatges El primer pas s el reconeixament que fem d'all que apareix en la imatge. Aquesta identificaci permet comenar a pensar sobre la manera com aquests elements apareixen en la imatge, la manera com se'ls ha capturat i com se'ns mostren. 68. Lectura d'imatges Interpretaci d'imatges Cal pensar tamb en els significats que ens susciten els elements que hem identificat. Tamb ser important saber quelcom ms de la imatge i del seu autor, del moment i del lloc en qu va ser captada i les seves intencions.