HISTÒRIA INS Premià de Mar 1

UNITAT 5: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I

EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

5.1 Les transformacions de l’agricultura

5.2 L’evolució demogràfica

5.3 La industrialització de Catalunya

5.4 L’estructura industrial d’Espanya

5.5 El ferrocarril i el mercat

5.6 Hisenda, banca i diners

HISTÒRIA INS Premià de Mar 2

5.1 Les transformacions de l’agricultura

• Els liberals van voler potenciar l’activitat agrícola, reduir la mà d’obra al camp, i orientar la producció cap al mercat. Els intents de reforma agrària s’acceleraven quan governaven els progressistes.

• Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i privatització mitjançant la desvinculació i les desamortitzacions) no van reeixir perquè:

- No anaven acompanyades d’una industrialització generalitzada i paral·lela.

- El latifundisme es va reforçar, en especial al sud. El minifundisme del nord tampoc no va minvar*.

- Va aparèixer una nova classe de propietaris absentistes i una classe mitjana camperola es va transformar, sobretot al sud, en proletariat agrícola (jornalers) o en emigrants.

HISTÒRIA INS Premià de Mar 3

• Tot i això, alguns dels objectius s’assoliren: ingressos per a la Hisenda, rompuda de noves terres i modest augment de la producció agrícola, etc.

• A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència, amb una agricultura molt dinàmica des de les darreries del segle XVIII esperonada per unes formes de propietat de la terra i de contractes agraris més favorables per a la pagesia*.

• El creixement del sector topava, però, amb certs límits:

- Es va mantenir l’escassa tecnificació del camp,

l’agricultura extensiva i el guaret.

- Les pastures disminuïren, i amb elles la riquesa llanera.

- Hi va haver un traspàs de capitals urbans al camp amb

afany especulatiu.

- La climatologia i l’edafologia eren adverses. *Consultar documents de la pàgina 101 i 102

• D’altra banda, va créixer l’especialització, especialment la cerealista a la Meseta i la vitícola a Catalunya i La Rioja.

• La producció i comercialització agrícola permeteren l’accés als recursos alimentaris i l’augment de la població.

5.2 L’evolució demogràfica* • Durant el segle XIX, la població espanyola va passar de

10.500.000 a 18.600.000 d’habitants. A Catalunya, l’augment va ser més notable: de 900.000 a 1.900.000.

• La veritable revolució demogràfica s’esdevingué el darrer terç del segle:

- La taxa de mortalitat baixà a la meitat entre 1880 i 1930.

- Pas de 29 a 50 anys d’esperança de vida entre 1860-1930

• Creixement inferior al d’altres estats europeus, degut a les guerres, les epidèmies i les crisis de subsistència.

*Consultar documents de les pàgines 104 i 105

HISTÒRIA INS Premià de Mar 4

HISTÒRIA INS Premià de Mar 5

• Hi va haver moviments migratoris interiors, del camp a la ciutat i de l’interior a la costa, i exteriors, cap a Cuba o les noves repúbliques americanes i cap al nord d’Àfrica.

• Dualisme camp-ciutat: malgrat l’augment de la població urbana, molt alt a zones industrials, Espanya va continuar tenint una població bàsicament rural. A Catalunya, però, les ciutats concentraven la major part de la població.

5.3 La industrialització de Catalunya • El procés industrialitzador català, lligat al sector tèxtil

cotoner, va ser l’únic que va revestir caràcters propis de revolució industrial a la Península (“la fàbrica d’Espanya”).

• Les primeres fàbriques d’indianes van instal·lar-se a mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una burgesia emprenedora, però el creixement va aturar-se amb la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies.

HISTÒRIA INS Premià de Mar 6

• A partir de 1830, el sector va remuntar gràcies a noves mesures proteccionistes, la repatriació de capitals colonials i la renovació tecnològica: introducció de màquines comprades o copiades –i perfeccionades- de les angleses (berguedana), ús del vapor (fàbrica Bonaplata, 1833), i la conseqüent reducció de costos de producció*.

• La indústria catalana va patir una doble concentració:

a) De caràcter empresarial: grans empreses van arraconar a les petites (aparegueren societats anònimes com l’Espanya Industrial, 1847).

b) Concentració geogràfica a certs punts del litoral -Barcelona, el Maresme i el Garraf- per poder ser proveïts de carbó anglès (vapors), o a les principals conques fluvials -Ter i Llobregat especialment- per aprofitar l’energia hidràulica (colònies). En aquest cas, també es garantia l’estabilitat i el control laboral*.

*Consultar documents de les pàgines 106 i 107

HISTÒRIA INS Premià de Mar 7

• Altres sectors industrials*:

- Tèxtil llaner concentrat al Vallès Occidental (Terrassa i Sabadell), afavorit pel ferrocarril.

- La metal·lúrgia ocupà un lloc secundari per diferents factors (destacant el dèficit de primeres matèries, carbó i ferro). A mitjans del segle XIX apareixen grans empreses com La Maquinista.

- Surera, química (tints i adobs), alimentària, paperera i, a finals de segle, elèctrica i telefonia.

• Els obstacles de la indústria catalana:

- Falta de primera matèria pròpia (molt palès quan la Guerra de Secessió als EUA paralitzà l’arribada de cotó).

- Insuficient mercat intern (molt evident a finals de la dècada del 1880, quan la fil·loxera va fer caure el poder adquisitiu de la pagesia).

*Consultar documents de la pàgina 108

HISTÒRIA INS Premià de Mar 8

• Una característica generalitzada fou el requeriment de poc capital: predomini de les petites i mitjanes empreses, i de la indústria lleugera. Molts capitals, a més, defugien la inversió

industrial.

5.4 L’estructura industrial d’Espanya 5.4.1 La indústria siderúrgica

• La demanda de nous objectes, eines i màquines va impulsar la moderna indústria siderúrgica.

• Els primers alts forns van establir-se a Màlaga el 1832, basats en el carbó vegetal. Als anys seixanta van destacar-se els asturians, que aprofitaven el carbó de la zona.

• El 1882 va aparèixer el primer alt forn de nova tecnologia a Biscaia, beneficiari del ferro basc i del coc anglès. La siderúrgia basca va dominar el mercat espanyol. Els guanys permeteren desenvolupar la indústria de béns d’equipament i una sòlida base financera amb grans bancs.

HISTÒRIA INS Premià de Mar 9

5.4.2 La lenta expansió industrial

• Espanya va patir un fort retard industrial al llarg del segle XIX. Arran de la introducció de l’electricitat i el petroli es superà una gran dificultat: la manca de fonts d’energia abundants i econòmiques.

• Al marge del País Basc (siderúrgia) i Catalunya (tèxtil), el sector predominant a la indústria espanyola fou l’agroalimentari. A Madrid es desenvoluparen les arts gràfiques.

• Els sectors metal·lúrgic i químic creixeren molt a poc a poc i cap a finals del segle.

5.4.3 La producció minera

• La demanda de minerals va augmentar amb els intents industrialitzadors, avançant les tècniques d’explotació.

• El carbó asturià havia de ser protegit de la competència, però el ferro biscaí s’exportava per la seva qualitat (convertidors Bessemer).

HISTÒRIA INS Premià de Mar 10

• La Llei de Mines de 1868, en part per la necessitat de millorar la hisenda pública després de la crisi financera del moment, va impulsar una “desamortització” del subsòl. Un bon nombre d’explotacions mineres, fins aleshores propietat de l’Estat, van passar a mans d’empreses estrangeres (en propietat o en concessió), que disposaven de majors capitals i mitjans tècnics.

• Jaciments: mercuri a Almadén (Ciudad Real), plom a Linares i La Carolina (Jaén), coure a Riotinto (Huelva), zinc a Reocín (Cantàbria), sals i potasses a Súria i Cardona.

• Ni l’exportació ni l’augment de concessions van exercir gaire efecte d’arrossegament per a l’economia.

5.5 El ferrocarril i el mercat* • La primera línia fou Barcelona-Mataró, del 1848. El 1851

es va obrir la Madrid-Aranjuez. *Consultar documents de les pàgines 112, 113 i 114

• La Llei General de Ferrocarrils del 1855 va impulsar la

construcció de noves línies mitjançant la concessió d’ajuts i

subvencions. De 1856 a 1866 es construïren 5000 km de via.

• Les altes inversions requerides van ser assumides bàsicament per societats estrangeres.

• Les línies van ser poc rendibles per manca de planificació.

• No es va afavorir a la siderúrgia nacional, ja que s’importaven els materials gràcies a una franquícia aranzelària.

• La superior amplada de la via espanyola i el traçat radial dificultaren les relacions amb altres mercats i entre les regions.

• És dubtós que el país pels seus propis mitjans hagués pogut construir una xarxa extensa de ferrocarril. Tanmateix, s’ha considerat la “gran ocasió perduda per a la industrialització”.

• En positiu, tanmateix, la xarxa va servir per articular uns transports més eficaços i el mercat interior.

HISTÒRIA INS Premià de Mar

11

HISTÒRIA INS Premià de Mar 12

HISTÒRIA INS Premià de Mar 13

• Entre 1815 i 1850 el comerç creix lentament. A partir de

mitjans de segle ho fa més fortament amb més intercanvis

internacionals. Els mercats colonials van ser substituïts pel

francès i britànic (més de la meitat de la demanda total). Els

productes venuts eren sobre tot agraris.

• Els productes manufacturats catalans, el blat castellà, el

carbó asturià, la siderúrgia basca, etc., van necessitar la

protecció aranzelària. El proteccionisme a ultrança va ser la

política habitual a partir de 1874.

• El proteccionisme va permetre consolidar activitats no

competitives en el mercat internacional, però hi hauria molts

més factors per explicar l’endarreriment industrial espanyol*.

• A banda de la política aranzelària, l’Estat va intervenir en

l’economia per reduir els riscos de les inversions privades

mitjançant exempcions fiscals, primes, etc. Fou cabdal per

estimular la construcció naval, l’aeronàutica, etc.

HISTÒRIA INS Premià de Mar 14

5.6 Hisenda, banca i diners • A El 1845 es va impulsar una reforma fiscal amb

impostos directes sobre la base de la igualtat, però

limitada a efectes recaptatoris perquè no afectava les

rendes personals. La Hisenda va patir un dèficit crònic.

• L’Estat va haver de finançar-se amb crèdits exteriors,

concessions i, sobre tot, amb l’emissió de deute públic.

En ocasions, l’impossibilitat de tornar els diners l’obligà a

declarar-se en fallida, perpetuant el problema financer.

• El sistema financer espanyol es va consolidar al segle

XIX a l’entorn de diverses entitats privades, bancs i

societats creditícies que, en algun cas, han subsistit fins

els nostres dies. Tot i així, no eren prou poderoses per

poder finançar la modernització que necessitava el país.

També es van afermar les borses de Madrid i Barcelona.

HISTÒRIA INS Premià de Mar 15