Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9

7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9

1/60

Les Revolucions Liberals


2/60

Podrem definir-les

Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la

burgesia illustrada, es donaren a Europa i les seves

colnies a finals del segle XVIII i durant la primera

meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb

el sistema de lAntic Rgim i possibilitaren la

implantaci del liberalisme. Significaren el pas cap el

mn contemporani.


3/60

El liberalisme poltic /Labsolutisme

Liberalisme Absolutisme

Sobirania Nacional Sobirania Reialsufragi no hi ha sufragi

Divisi de Poders Concentraci en mans del Rei

Llibertats individuals Absncia de llibertats

Igualtat davant la llei Privilegis legals

Constituci No hi ha Constituci


4/60

El liberalisme polticTres principis bsics

Sobirania Nacional Expressada en alguna mena de sufragi

Universal (tots els homes majors dedat)

Restringit (sestableix un criteri per votar)

El principal s el censatari

Divisi de Poders Legislatiu (Parlament)

Executiu (Govern)

Judicial (Jutges i Tribunals)

Llibertats individuals Igualtat davant la llei

Aquests principis es recullen en una Constituci


5/60

Les Revolucions liberals

La revoluci americana

La revoluci francesa

Lpoca Napolenica

Les onades revolucionries europees de laprimera meitat del segle XIX

La Restauraci i les onades revolucionries Els moviments nacionalistes

La unificaci italiana

La unificaci alemanya


6/60

La Revoluci Americana

Declaraci de la Independncia


7/60

La revoluci americana

- 1783

Llibertatdexpressi, depremsa, de

religi...

Divisi de podersRepblica

Federaci dEstats

Constituci

Els principals fets

- 4 juliol de 1776

Al segle XVIII les

13 colniesbritniquesdAmrica del Nord

Insurrecci colonial

Declaraci de laIndependncia

Labsolutisme de Jordi III

provoquen

A causa de

Revoluci liberalQue esconverteix

Labs dels impostos nglesos

Poca llibertat poltica

Derrota anglesa de Yorktown(Pau de Versalles)

- 1787, construcci dun Estat liberal

Declaraci de drets

Declaraci de la Independncia

G. Washington


8/60

La Revoluci Francesa

Jurament del joc de la Pilota


9/60


10/60

La Revoluci FrancesaEl 1789 comena la

transformacide les estructures delAntic Rgim

A causade

Crisi de subsistncia; pagesos i baixpoble urb sen veuen afectats

Descontentament de la burgesia

Difusi de les idees liberals

Llus XVI

Crisi estructural de lAR

Crisi conjuntural de la Frana del moment

Crisi financera de lestat (endeutament)

Amplis sectors socials volien canvis

Crisi industrial, per la competnciaanglesa: atur.


11/60

Descontentament social

Llus XVI


12/60

La revolta delTercer Estat

Reforma fiscal

La Monarquia volia

fer pagar impostos alaristocrcia, la qualshi neg.

Crisi econmica de lEstatProvoca una

Provoca una tensi ambestament privilegiatsaquests demanen

-Vot per estament-Deliberaci per separat

Aquesta situaci permet

Amb el Jurament de la Pilotaes crea LAssemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789

Jurament del joc de la Pilota

Convocatria delsESTATS GENERALS

5-Maig-1789

Chaiers de Dolenaces

-Doble representaci-Vot per representant-Deliberacions conjuntes

TradicionalmentTercer Estat demana
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8e/Troisordres.jpg


13/60

Els Estats Generals,a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la

conscincia i la realitat del Tercer Estat com a grupsocial. Sieyes planteja tres qestions que esdevindranclaus: "Qu s el Tercer Estat? Tot. Qu ha estat finsara en lordre pblic? Res. Qu demana? Arribar a seralguna cosa". I esmenta la superioritat numrica delTercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre elclergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000.Amb aquestes xifres demana un major nombre de

representants del Tercer Estat. (Vikipedia)
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/05/Qu%27est_ce_que_le_Tiers_Etat.jpghttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Ouverture_des_%C3%89tats_g%C3%A9n%C3%A9raux_de_1789_%C3%A0_Versailles.jpg


14/60

Evoluci de la Revoluci

LAssemblea Nacional

Lpoca de lAssemblea Nacional 1789 - 1792

La burgesia moderada t un doble objectiu

Establir un rgim liberal de monarquiaparlamentaria

Establir llibertat econmica (capitalisme)

La pressi del poble, la burgesia radical i laristocrcia far fracassar

aquest projecte


15/60

3.Reformes econmiques i socials4.Constituci de 1791

1.Abolici dels drets feudals(Les terres han de serrescatades)

2.Declaraci dels Dretsde lHome i el CiutadLlibertat, igualtat, propietat...

Construcci de lEstat Liberal

Abolici duanes interiors, gremis, unificaci mesures,

descentralitzaci, nacionalitzaci bns eclesistics,nou sistema fiscal...

Amb el recolzament deles classes populars La Presa de la Bastilla

(14 de juliol de 1789)

Lpoca de lAssemblea Nacional 1789 - 1791

Comenala

-Divisi de poders-amplis poders a la Corona

-Vet

-Drets individuals-igualtat davant la llei

-Sobirania nacional

-sufragi censatari indirecte

Monarquia Constitucional (Llus XVI)

Constituci moderadapoca de tensi (manca consens)

Tasca AN


16/60

La presa de la Bastilla (14 juliol 1789)


17/60

La Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad de 1789. Unade les conseqncies amb major abast histric de la revoluciva ser la declaraci dels drets de l'home i del ciutad. T undoble vessant, moral (drets naturals inalienables) i poltic(condicions necessries per a lexercici dels drets naturals iindividuals), que condiciona laparici dun nou model d'Estat, eldels ciutadans; l'Estat de Dret, democrtic i nacional. La

Declaraci dels Drets de lHome i dels Ciutad francesa de1789 va servir de base i dinspiraci a totes les declaracionsdel segle XIX i del XX perqu s indiferent a lescircumstncies en les quals neix i afegeix als drets naturals,els drets del ciutad. Per sobretot, s un text atemporal,nic, separat del text constitucional i, per tant, amb uncarcter universal, a ms a ms, s un text breu, clar isenzill. Vet aqu la seva transcendncia i xit a Frana, aEuropa i al mn occidental. Els drets ms destacats que

estableix la declaraci del 26 d'agost de 1789 sn: Article1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincionssocials noms poden fundar-se en la utilitat comuna.Art. 2n.L'objecte de tota societat poltica s la conservaci dels dretsnaturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets sn lallibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia al'opressi.Art. 3r. El principi de tota sobirania resideixessencialment en la naci. Cap individu ni corporaci no potexercitat autoritat que no emani expressament d'ella.Lallibertat consisteix a poder fer tot all que no perjudicad'altri (...).Art. 6. La llei s l'expressi de la voluntat

general. Tots els ciutadans tenen dret a concrrer la llurformaci personalment o per representants.Art. 7. Caphome no pot sser acusat, arrestat ni detingut sin en casosdeterminats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella(...).Art. 10. Ning no ha d'sser molestat per les sevesopinions, encara que siguin religioses, mentre la sevamanifestaci no torbi l'ordre pblic establert per la llei.Art.11. La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions sun dret dels ms preats de l'home. (Vikipedia)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Declaration_of_Human_Rights.jpg


18/60

Per... Els problemes socials (crisi), poltics (Llus XVI), militars (guerra)

Provoquen la radicalitzaci de la Revoluci

La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la coronai laristocrcia i marginant el poble

Problemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions)

-Oposici de gran part de la noblesa

-Clergat Refractari

-Classes populars volen solucions ms radicals-els camperols volen terres-sans-culottes

-Crisi econmica-Guerra exterior (vet del rei)

10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comena la Repblica)

Comena la fase ms radical / del 2 al 5 de setembre

Massacres de Setembre

Llus XVI

LAssemblea Legislativa 1791 - 1792


19/60

Evoluci de la Revoluci La Convenci

Execuci de Llus XVI

Sota la direcci de Danton.Burgesia moderada al poder.

Poltica expansionista provoca: grancoalici europea (Anglaterra,ustria, Prssia, el Papa, Holanda iEspanya) Derrotes.

Insurrecci Vende: Guerra civil,rebelli absolutista (nobles irefractaris).

Juny 1793 els jacobins (radicals)prenen el poder.

Eleccions sufragi universalMascul: Convenci Nacional(setembre 1792)

Danton iRobespierre

Plana i Girondins governen

CONVENCI GIRONDINA (IX,1792 VI,1793)

Crisi econmica. Sans-culottesvolen reformes socials igualitries.


20/60

Comit de Salvaci Pblica

Lpoca republicana democrticaCONVENCI JACOBINA (VI,1793 VII,1794)

Laradicalitzaci

CRISI, Govern dExcepci (organitzat en dos comits)Sota la direcci de Robespierre

Provocalaparici

els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes

Comit de Seguretat Nacional

Controla el poder, lexrcit, el poder local(representants en missi)

Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris(Llei de Sospitosos)

Constituci de 1793 Democrtica (mai entr en vigor)-Sufragi Universal-Amplssims drets

-Sanitat

-Educaci-...


21/60

Grans reformes socials-Ensenyament Primari (universal i gratut)-Assistncia a nens, ancians...-Creaci de lExrcit Nacional (lleves en massa)

Contra els contrarevolucionaris (aristcrates, clergatrefractari, especuladors)

Grans reformes econmiques- Redistribuci propietat agrria- Llei del Mxim General- Reglamentaci dels Salaris- Persecuci dels especuladors- Abolici del rescat dels drets feudals

- Salaris mnimsTardor 1793, aplicaci del TERROR

-Llei de Sospitosos-Tribunals Revolucionaris 50.000 executats

El Terror acabar generant una forta oposici (enragsi moderats)Finalment, la Plana actuar amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor,juliol). Robespierre i els seus collaboradors sn detinguts i executats


22/60

Marat mort. David
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/LouisXVIExecutionBig.jpghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Badische_Guillotine.JPG


23/60

La burgesiamoderadarecuperar elpoder amb poca republicana moderadaCONVENCI TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799)

Cop dEstat Termidor

Es vol tornar als principis de 1789-Fi del Terror-Fi del poder jacob-Fi influncia sans-culottes

Constituci de 1795Restabliment sufragi censatari.Un cop aprovada, dissoluci de la Convenci, donant pas al Directori.


24/60

Evoluci de la Revoluci El Directori

nova Constituci (1795)sufragi censatari

poder executiu en mans dun Directori (5 membres)

poder legislatiu en dues cambres

acaba amb la democrcia social jacobinatornada al poder de la burgesia conservadoraDirectori

Repblica dels propietaris

Consell dels 500Consell dAncians


25/60

Evoluci de la Revoluci El Directori

La llibertat econmica provoc la pujada de preus

Fora dels reialistes (guanyen eleccions 1796)

greus problemesDirectorimarcada inestabilitat

Babeuf (conjura dels iguals)

anullades pel Directori

Poltica exterior annexionista (cerca prestigi i recursos)nord dItlia, Blgica, marge esquerra Rin...gran fora de lexrcit (Napole)


26/60

poca napolenica


27/60


28/60

Lpoca NAPOLENICA (1799-1814)

El 18 deBrumari es dnael cop dEstat de

Napole

-Continua la guerra i la crisi-Una part de la burgesia vol

ms ordre i control

A causa de

Es divideixen duesetapes CONSOLAT (1799-1804)

IMPERI (1804-1814)

La Revoluci ha finalitzat dins de Frana

cal estendre-la fora de les seves fronteres


29/60

-Sufragi universal indirecte i no secret-Legislatiu subordinat a lexecutiu-No hi ha declaraci de drets

-Executiu en mans de tres cnsols(Sieys, Ducros i Napole)1802, Napole cnsol vitalici

CONSOLAT (1799-1804)

Nova constituci (1800)

- Codi Civil, Codi de Comer, Codi Penal- Llei denjudiciament civil, Llei denjudiciament criminal- Concordat amb el Vatic, restablint el culte catlic.- Reforma Fiscal- Sistema educatiu centralitzat

Comena mplia tasca reformadora (centralitzaci i uniformitzaci)


30/60

La derrota de Napole provocar el retorn de labsolutisme

IMPERI (1804-1814)

Expansi territorial Difusi del ideals liberals

El 1804 Napole es corona emperador


31/60


32/60

La Restauraci

i les Revolucions Liberals


33/60

La Restauraci

RESTAURACI ABSOLUTISTA

1814-1848

G.B, Prssia,Rssia, ustria

La Santa Aliana

La derrota de Napole provoca el retornde les monarquies absolutistes

Defensa del legitimisme

caracterstiques

Es decideixen al

Per tal de defensaraquests principis escrea laDefensa de labsolutismeEquilibri territorial

Congrs de Viena

Reorganitza elmapa dEuropa

Potncies absolutistes:ustria, Rssia, Prssia,Gran Bretanya i Frana.


34/60

Gran Bretanya, ustria, Prssia, Rssia i Franainici del sistema Metternich

Congrs de Viena (setembre 1814)

Acords/Actuacions

-Refer el mapa Europeu-Principi de Legitimitat monrquica (absolutisme)

-Dret dintervenci-Eliminaci idees liberals-Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815;Aquisgr, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona,1822)

G.B, Prssia, Rssia,

ustria

La SantaAliana

Per tal de defensaraquests principis escrea la


35/60

Mapa del Congrs de Viena


36/60

Per la Restauraci fou un

perode inestablepoca de ciclesrevolucionaris

Amb unstrets

generalsRevoltes de les classes populars(reivindicacions socials i econmiques)

Les revolucions liberals

Dirigides per la burgesia (moderada)

Contingut nacionalista

Aix, la Restauraci senfront a dos enemics

El nacionalisme

El liberalisme


37/60

Les Revolucions Liberals

la Restauraci senfront a tres cicles revolucionaris

1848

1830

1820

Liberalisme poltic = Moviment contradictori-s revolucionari, car lluita contra lAntic Rgim-s conservador, car no vol ni la igualtat econmica ni la social

Formaran societats secretes (francmaons, carbonaris...)

Inicialment lluitar contra lAntic Rgim (fins mitjans segle XIX)Desprs lluitar contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)


38/60


39/60

Lonada revolucionria de 1820

Poca participaci masses (Trienni Liberal a Espanya,Portugal, Npols i Piemont)

Dirigides per la burgesia (moderada)

La Santa Aliana imposa lordre

1820

Comena la guerra dindependncia deGrcia i de les colnies llatinoamericanes

Direcci Militar (pronuncimanent)

Tot i fracassar, debiliten la Restauraci(a partir del 1823 ja no hi ha ms congressos)


40/60


Ms participaci de les masses (crisi econmica i social)Per aquesta ra tingu ms xit

1830es don entre 1829 i 1839

-A lEuropa occidental signific el final del poder aristocrtic i eldomini de la gran burgesia, partidria del constitucionalisme moderat(sufragi censatari)-A lEuropa oriental fracass totalment (continu AR)

Independncia i liberalisme a Blgica (sindependitza dHolanda, 1830)Independncia de Grciarespecte de lImperi Turc (1829-30)


41/60

Comena a Frana revolta contralabsolutista Carles X

Les Tres JornadesGlorioses de Juliol

Llus Felip dOrleansSimposa un nou rei

Frana viu una greu crisi econmica

Grcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesia
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/Wappers_belgian_revolution.jpg


42/60

La revoluci de Blgica, que sindependitz dHolanda desprs una guerracontra aquest pas, amb el suport francs. El 1931 es form un governreconegut per les potncies occidentals. El 1939 Holanda reconegu la

monarquia constitucional belga.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/Wappers_belgian_revolution.jpg


43/60

La revoluci de Grciasinici el 1820, contra lImperi turc. El 1822 el CongrsdEpidaure proclam la independncia, no acceptada pels turcs fins el 1829,desprs duna llarga guerra. Frana, Gran Bretanya i Rssia donaren suport als

grecs, per interessos econmics sobretot.


44/60


Punt culminant de les revolucions del segle XIX-Fi definitiu del sistema Metternich-Irrupci classe obrera

Europa Occidental-Revolta Social i Poltica-Apareixen idees ms democrtiques

-Sobirania Popular-Sufragi Universal

-Els obrers sn ja una fora poltica independent(reclamen millores)

Europa Oriental-Lluita anti-absolutista-Fort component nacionalista-Fracs total

1848 Frana


45/60

Participaci masses i burgesia mitjana

1848Doble origen revoluci:

-Desencant Poltic- Crisi Agrcola i Industrial

Frana

Febrer

-Abdicaci de Llus Felip dOrleans (II Repblica)-Creaci dun govern provisional (republicans moderats, republicansradicals, socialistes, un obrer)

-Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent-Multituds de decrets-Socials

-Dret del Treball-Limitaci Jornada Laboral

-Creaci de Mtues-Creaci dels Tallers Nacionals-Poltics

-Sufragi Universal, Dret de Vaga-Eliminaci pena de mort per als delictes poltics


46/60

Uni de la gran i la mitjana burgesia, marginant les massesJuny

23 abril 1848, eleccions a lAssemblea Nacional

Victria moderada, grcies als camperols

Assemblea Nacional Constituent

Anulla gran part de la tasca del govern provisonal

Insurrecci Obrera i dEsquerresLa burgesia suneix i exerceix una dura repressi

(primer enfrontament entre burgesos i obrers)Desembre 1848, eleccions presidencialsVictria de Llus Napole Bonaparte

1851, es proclama emperador


47/60

Els moviments nacionalistesEl nacionalisme reclama els drets poltics duna naci

-Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i collectiva)-Vinculat amb els interessos econmics de la burgesia

(creaci dun mercat nacional)-s revolucionari car no accepta la legitimitat dinstica ni el mapadel Congrs de Viena (no respecta els nacionalismes)-T dues ideologies bsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist)-Actua en un doble sentit:

-Com a fora unificadora (Alemanya, Itlia)-Com a fora disgregadora (I.ustro-Hongars)


48/60

El i t i li t


49/60

Els moviments nacionalistesAmb la Illustraci apareix un

nou concepte de naci Drets dels ciutadans i de la naciLaparici delnacionalisme es veuinfluenciat per

Limperialisme napolenic

Ideals liberals (drets del ciutad)

Romanticisme

Durant la Restauraci

El nacionalisme esconverteix encorrentideolgic

Dret a constituirEstats quesidentifiquin ambnacions

Llengua, histria,territori, arrels

tniques...Dues tendncies

Inspirades en ideals de laRevoluci francesa

Inspirades en els idealsconservadors del Romanticisme

Itlia de G. Mazzini Voluntat del poble

Alemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist

El i t i li t


50/60

Els moviments nacionalistesUnificaci italiana i alemanya

- Unitat dirigida en profit de la zona ms desenvolupada- Burgesia ser la classe rectora, pactant amb laristocrcia- Es donaran importants conflictes armats- Canviaren el mapa dEuropa (liquidaren el sistema Metternich i

plantegen qestions que portaren a la Gran Guerra)


51/60

La unificaci italianaPiemont-Sardenya, EstatsPontificis, El Regne de les DuesSiclies, Vneto, Llombardia,Parma, Mdena i la Toscana

protagonistesSuport de laburgesia delnord dItlia

La unificaci dItlia(1859 - 1870)

Existien 8 Estatsitalians

El Regne de PiemontLEstat unificadorser

Amb uns

Vctor Manuel II de Savoia

Cavour, el primer ministreGaribaldi

Cavour

Garibaldi


52/60

- Moviment Intellectual- Rissorgimento (romanticisme)- Opcions poltiques

- Opci monrquica (Cavour)no uneix revoluci i unificaci

- Opci Republicana (Mazzini)

uneix revoluci i unificaci- Opci neogelfa (Gioberti)- Opci guerrillera (Garibaldi)

uneix revoluci, repblica i democrciaamb els Camises Roges conquer Npols

- Factors Econmics- Nord industrial, resta del pas agrcola- Burgesia necessita un mercat nacional

- Factors Polticsel 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour)Piemont impulsar el liberalisme i la industrialitzaci

Antecedents de la Unificaci

E d l d l ifi i


53/60

Etapes del procs de la unificaci

1859, aliana amb Napole III (Plombiers, 1857).Guerra contra ustriaNapole III abandona el Piemont (signant la pau amb ustria)

Annexi de la LlombardiaRevolta i annexi de Parma, Mdena i Toscana

1860, campanya de Garibaldi

Garibaldi negocia amb VMII i li cedeix Npols (reafirmat en un plebiscit)Annexi de Siclia i Npols.Vctor Manuel Rei dItlia (1861).

1866, Guerra ustro-Prussiana (Piemont aliat)

1870, desfeta de Napole IIIFrana abandona el PapatItlia ocupa els Estats Pontificis1871, Roma capital del Regne dItlia

Annexi del Vneto


54/60

1 Guerra contra ustria, 1859Pau de ZrichAnnexi de la Llombardia,Parma, Mdena i Toscana

2 La guerra contra Npols,Expedici dels mil (Garibaldi),

1860Annexi de les Dues Siclies

3 Annexi de Vencia (durantla guerra austro-prussiana,1866)

4 Annexi dels EstatsPontificis (durant la guerrafranco-prussiana, 1871)

Etapesde la unificaci

REGNE DELESDUES SICLIES

PIEMONT

LLOMBARDIA

PARMA

MDENA

TOSCANA

ROMAEstats Pontificis

VENETO

L ifi i l


55/60

La unificaci alemanyaExistien 38 Estats

que formaven la Confederaci Germnica

protagonistesSuport de la

burgesia del norddAlemanya, els

junkers...

La unificaci dAlemanya(1860 - 1870)

El Regne de Prssia

LEstat unificadorser

Amb uns

precedents

Guillem I Hohenzollern

Otto von Bismarck(canceller de ferro)

Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creaci del Zollverein

Bismarck


56/60

- Moviment Intellectual- Domini del nacionalisme conservador (Volksgeist)- Herder, Fichte, Hegel

- Factors Econmics- 1850-70, gran desenvolupament econmic i industrial- Ferrocarril i telgraf uneixen el territori

- Burgesia necessita un mercat nacional- List, Zollverein (uni duanera)- Prssia esdev el gran motor econmic

- Factors Poltics-1861, Guillem I, rei de Prssia

-1862, Canceller prussi, Otto von Bismarck- Unificaci des de dalt, via conservadora i autoritria- Realpolitik- Gran fora exrcit (Moltke), car la guerra s inevitable

Antecedents de la Unificaci



57/60


Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65

Guerra contra ustria (1866)

Acus a ustria dabs de poder al HolsteinVictria total de Sadowa.Annexi de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt.Creaci Confederaci dAlemanya del Nord (1867)

-Dirigida per Prssia-Parlament per sufragi universal

Disputa amb Dinamarca per Holstein i SchelesvigNegoci amb ustria (obt el Holstein)Desfeta danesaAnnexi de Lauenburg i Schelesvig

Bismarck preprar el conflicte-A lexterior pact amb Napole III, Rssia i el Piemont-A linterior va prometre un parlament i sufragi universal

1870 guerra contra Frana


58/60

1870, guerra contra Frana

Per unir el sud necessita un enemic exterior (Frana, per Alscia i Lorena)Excusa, Hohenzollen rei dEspanya

Victria total de SedanAnnexi del sud, Alscia i Lorena1871, Guillem I coronat emperador, creaci del II Reich
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Wernerprokla.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Wilhelm1.jpg


59/60

Etapes

3 La guerra contra

Frana

2 La guerra contraustria

1 La qesti dels ducats

El i t i li t


60/60

Amb inestabilitatpoltica i territorial

De la desintegraci idebilitat de lImperiOtom

Interessos de Rssia, ustria i Anglaterra

Nous Estats

Balcans

ApareixennousEstats als

Grcia, 1830Romania i Srbia, 1878Bulgria i Albnia, 1913

1853, EUA obre el mercat japons

En el Jap del segleXIX

Apareixen nouscanvis La Revoluci Meiji (1868)

1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional

-Supressi del rgim feudal-Constituci-Monarquia autoritria-Modernitzaci i occidentalitzaci

Els moviments nacionalistes

Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9

Documents

Transcript of Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9