UNITAT 15: LA DICTADURA FRANQUISTA: LA POSTGUERRA (1939-1959)

1.- EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA1. EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA

Després de la guerra, divisió en dos bàndols:- vencedors- vençuts

Instauració d’un nou règim polític : autoritarisme/ f ifranquisme

Establiment d’una estructura jerarquitzada, t it d caracteritzada per:

- supressió de llibertatsd i ió bit à i d à úbli- designació arbitrària de càrrecs públics

- repressió i mà dura contra els disidents

Característiques del sistema franquista: hi h i à ió d d- no hi havia sepàració de poders

- Les Corts desde 1942 ostentaven el poder legislatiu, proposaven lleis però Franco podia vetar les (Doc 4)proposaven lleis però Franco podia vetar-les (Doc 4)- Formació de les corts: procuradors, escollits per ell, membres de la Falange o alcaldes de grans ciutatsg g- Escollia també als ministres- Controlava l’órgan judicial, triava els membres del Tribunal Suprem

C t f i t Corts franquistes al 1944

1 1 - El règim dictatorial1.1.- El règim dictatorial• Règim que Franco anava introduint a mesura que

ocupava territorisocupava territoris• Clara vocació continuista (regenerador d’Espanya)• Concentració de poders (Caudillo): cap de l’estat deConcentració de poders (Caudillo): cap de l estat, de

l’exèrcit i de la Falange, després “MovimientoNacional”

• Totalitarisme: Únic partit legal del règim semblant aItàlia i Alemanya.

• Caràcter unitari i centralista: abolició dels estatutsd’autonomia, , marginació de la llengua i cultura.

• La repressió (sistemàtica i planificada) contra els p ( p )enemics del règim:- marxisme ( socialisme i comunisme)- “Separatisme” – nacionalismes- liberalisme i democràcia- conjura judeo-masónica, causa dels mals

Importància del context internacional: Hitler i la seva ppolítica agressiva i invasió de Polònia

1.2.- El suport de l’exèrcit, del partit i de l’església• L’exèrcit, el suport més destacat, part del govern era militar

i va participar activament en la repressió.• Va reunificar tots els grups que li havien donat suport: FET i• Va reunificar tots els grups que li havien donat suport: FET i

de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista) moviment polític espanyol d’ideologia nacional-sindicalista(1931 34) totalitari i contrari als partits polítics i antidemocrátic defensava la(1931-34) totalitari i contrari als partits polítics i antidemocrátic, defensava lasupremacía de l’Estat, pretenent articular aquest al voltant d’un SindicatVertical, clarament nacionalista, va concretar aquesta ideologia en l’anomenatnacionalsindicalisme. El seu órgan oficial era el setmanari Libertad

• Creació d’organitzacions de masses: Frente de juventudes,Sección Femenina, SEU i CNS.

Text: ideari

Franquista (Doc 1)Franquista (Doc 1)

Esglèsia Catòlica:

- Identificació de l’església amb el bàndol franquista “Carta Pastoral col·lectiva”- Religió Catòlica declarada com l’única oficial pel règim- Participació activa en la vida social i cultural, legitimació- Recristianització de la societat ( comunions massives)- Participació en processos repressius de dissidents.- NACIONALCATOLICISME: relació intensa entre poder polític i religiós. únicamanera d’entendre la vida política tradicional espanyola) --- Educació- Congrés Eucarístic Internacional 1952, 90000 persones, demostració.

- Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser

L’ESGLÉSIA

Recolza el règim franquista a canvi de tornar a serl’única religió a Espanya, amb el privilegis que haviatingut abans de la República ( i més encara).

El t li i d j t l i li- El catolicisme conservador, junt al nacionalismeespanyol, serà una de les característiques principalsdel règim (nacionalcatolicisme): control de la religió,l’educació, la ideologia i la censura.

- Dins de l’església, serà molt important a partir de1959 l i fl è i d l’O D i l òli1959 la influència de l’Opus Dei, un grup ultracatòlic(molt conservador) i vinculat ala burgesia.

1 3 - Les actituds socials1.3.- Les actituds socialsS’han classificat en tres: suport, passivitat i rebuig.-la dictadura va tindre el suport de les classes altes, i bona part delspetits i mitjans propietarispetits i mitjans propietaris.

-Classes mitjanes: desconcert i atemoriment davant la dictadura vai d ipresentar una actitud passiva

- sectors populars: perdedors de la guerra civil, van estar sotmesos auna forta vigilància i repressió, tot plegat els va dur a tindre unaactitud passiva.

1.4.- Les “families” del Règim

- Sistema restringit a aquells grups adherits al règim; “famílies” =tendències ideològiques diferents.- Grups: falangistes carlins monàrquics alfonsins membres de la CEDAGrups: falangistes, carlins, monàrquics alfonsins, membres de la CEDA,catalanistes de la Lliga Catalana i republicans conservadors.- De l’església trobem: ACNDP i a partir dels 60, l’Opus Dei.- Al temps , es va produir rivalitat entre els feixistes i els catòlicsp , p

2.- La repressió contra els vençutsEl fi de la Guerra Civil no és igual a la fi de la violència.Es va voler destruir sistemàticament els contraris: republicans, socialistes,comunistes, maçons, catalanistes.

Ó ÓEs va procedir a la INSTITUCIONALITZACIÓ de la REPRESSIÓ. Es creenlleis i organismes.

LLEI de RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (1939) Depuració dels que havien col·laborat d’una manera o d’altra.

LLEI DE REPRESSIÓ DEL COMUNISME I DE LA MAÇONERIA (1940)S’incoava expedient als acusats de “defensar idees contràries a lareligió la pàtria i les seves institucions fonamentals”

L’exèrcit va ser el braç executor principal de la política repressiva fins l'any 1963quan es crea el TRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP), una jurisdicció civil

religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals .

especial per als delictes polítics.

Els primers anys de la postguerra, la majoria de les causes van ser jutjades pelstribunals militars en CONSELLS DE GUERRA (aproximadament el número detribunals militars en CONSELLS DE GUERRA (aproximadament el número decatalans jutjats entre 1939-1945 va ser de 40.000).

La victòria va tenir característiques molt particulars a Catalunya, al País Basc ia Galíciaa Galícia. Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals. Una de les obsessions era posar fi al “separatisme català”. El 5 d’abril del 1938, FRANCO va signar un decret que abolia l’Estatut deCatalunya i POSAVA FI A L’AUTOGOVERN. Va imposar un règim centralista iuniformista que volia forjar una nova “CATALUÑA ESPAÑOLA”. L’intent d’esborrar la identitat catalana va tenir un impacte en l’àmbit cultural:veritable GENOCIDI CULTURAL :veritable GENOCIDI CULTURAL :

• Es prohibeixen símbolsidentitaris;• Nova retolació dels carrers;Nova retolació dels carrers;• S’eliminen monumentspúblics;• No llengua catalana a la vida

úbli i l i úbli

Les principals institucions culturals com l’Institut Estudis Catalans van haver

pública i als espais públics,tampoc als llibres...

de passar a la clandestinitat. La Biblioteca de Catalunya es passà a anomenarBiblioteca Central. Va recloure la llengua catalana a l’àmbit domèstic i es volia IMPOSAR ELCASTELLÀ com l’única llengua oficial i de culturaCASTELLÀ com l única llengua oficial i de cultura. Gràcies a l’actitud resistencial, passats els primers anys va preferir tolerar unús restringit i limitat del català.

Pel que fa a la POBLACIÓ EMPRESONADA, l’any 1940 hi havia al voltantde 280.000 presos, dels quals 23.300 eren dones. L’amuntegament, les condicions higièniques i alimentàries pèssimes vanaugmentar la mortalitat. Va ser necessari habilitar camps de concentració.

Una part dels reclusos van ser enviats als BATALLONS deTREBALLADORS. Portaven a terme obres de reconstrucció similars als treballsforçats. El conjunt de mesures repressives adoptats per les autoritats es va caracteritzarper la VOLUNTAT D’EXEMPLARITAT I DE CÀSTIG.

E l l l

Muertes durante la guerra civil

Muertos en combate 95.000 Es calcular que en elconjunt d’Espanya lesPERSONESEXECUTADES per raons

Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros

10.000

Registros civiles consultados 50.000 EXECUTADES per raonspolítiques: 150.000 de lesquals 50.000aproximadament van ser-h l t

Total Muertos imputables directamente a la guerra

201.307

Asesinados durante y después guerraho en la postguerra.Represión franquista. Estudiados (Probables

140.000) 98.000

Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%)

45.00090%)

Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000

Otras muertes

Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000

Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000

Muertos en el inmediato exilio (principalmente 20 000Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés)

20.000

Total otras muertes 190.000

T t l t t d l 488 000Total muertos todas las causas 488.000

Total Muertos todas causas + probables 530.000

3.- Per què Espanya no va intervenir en la II Guerra Mundial

- Al començament de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), elfranquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’Eix, que l’havien ajudatdurant la Guerra Civildurant la Guerra Civil.

- Franco va declarar la NEUTRALITAT D’ESPANYA.

- En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir unpaper hegemònic en el nou ESTAT NACIONALSINDICALISTA.

- Ramon Serrano Suñer va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanya- Ramon Serrano Suñer, va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanyai amb altres potències feixistes.

La no-bel·ligerànciaLa no-bel·ligerància

- La victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va significar el pas de laLa victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va significar el pas de laneutralitat a la no-bel·ligerància. Es va donar suport diplomàtic i econòmic a lespotències de l’Eix.

- Alemanya i Itàlia van sondejar les possibilitats d’integració d’Espanya alconflicte.

- Franco s’entrevistà amb HITLER (Hendaia, 1940) i amb MUSSOLINI(Bordighera 1941)(Bordighera, 1941)

- Franco tenia un objectiu: ampliar les colònies africanes i recuperar Gibraltar.Va demanar un seguit de compensacions econòmiques i territorials que van ferVa demanar un seguit de compensacions econòmiques i territorials que van ferpensar a Hitler que era un preu massa alt.

- Finalment Espanya no va entrar en laguerra, però sí VA COL·LABORAR ENL’ESFORÇ BÈL·LIC:

• Enviament material estratègic:• Enviament aprovisionaments.• L’any 1941, la unitat de voluntaris: DIVISIÓNAZUL va ser enviada a la URSS a combatre

• Enviament material estratègic:• Enviament aprovisionaments.• L’any 1941, la unitat de voluntaris: DIVISIÓNAZUL va ser enviada a la URSS a combatreAZUL, va ser enviada a la URSS a combatre.AZUL, va ser enviada a la URSS a combatre.

4.- La consolidació del franquisme (1939-1951)4 1 L it t d’ i d’i t4.1.- La necessitat d’un canvi d’imatge

L’octubre del 1943, la guerra ja era clarament desfavorable a les potènciesfeixistes.feixistes. El govern britànic i nord-americà van pressionar a Franco per a que es distanciésformalment:

Retirada i dissolució de laAcomiadamentDivisión Azul.

Tornada a l’estatus deneutralitat a l’octubre del

de la DivisiónAzul al 1941

Després de la derrota d’Alemanya el 1945, la pervivència del franquisme passavad di tà i d l f i i

neutralitat a l octubre del1943.

per prendre distància del feixisme.

El discurs oficial va començar a presentar el règim com a CATÒLIC,CONSERVADOR i ANTICOMUNISTA que podia evolucionar cap a una monarquiaq p p qen una determinant moment. S’entra en una nova fase:

• MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del • MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del règim.• Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes.

MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del règim.• Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes.

L fi d l 2 G M di l b i l f i t d'4.2.- Els anys del boicot internacional (1939-1951)

La fi de la 2a Guerra Mundial va obrir per al franquisme una etapa d'AÏLLAMENT i de REBUIG internacionals.Entre el 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar de manera explícita elrègim de Fraco.gEl govern de França va tancar la frontera amb Espanya.Un acord de l’Assemblea General de les NACIONS UNIDES va recomanar laRETIRADA DELS AMBAIXADOR (1946). El règim va presentar aquest fet comuna maniobra estrangera per desprestigiar Espanyauna maniobra estrangera per desprestigiar Espanya.La persistència del franquisme després de la 2a Guerra Mundial va suposar uncost econòmic i polític molt gran per a Espanya, ja que:1

No es va beneficiar del programa d’ajuda nord-americà a Europa:PLAMARSHALL, iniciat el juny del 1947.Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: ORGANITZACIÓ delTRACTAT de l’ATLÀNTIC NORD (OTAN) L’ABRIL DEL 1949

No es va beneficiar del programa d’ajuda nord-americà a Europa:PLAMARSHALL, iniciat el juny del 1947.Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: ORGANITZACIÓ delTRACTAT de l’ATLÀNTIC NORD (OTAN) L’ABRIL DEL 1949TRACTAT de l ATLÀNTIC NORD (OTAN) L ABRIL DEL 1949.TRACTAT de l ATLÀNTIC NORD (OTAN) L ABRIL DEL 1949.

Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones Unidas Estados miembros de las Naciones Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que tienen acreditados en Madrid Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.

4.3.- La Guerra Freda salva el franquismeA partir del 1947 es configuren dos blocs antagònics: la URSS i els EUA. Aquestfet més l’inici de la Guerra Freda va alterar la situació internacional.

Malgrat que les condemnes verbals es van mantenir, l' ACCEPTACIÓINTERNACIONAL DEL RÈGIM va anar obrint-se camí.

4.4.- La institucionalització del règimFranco no tenia pressa, preferia no definir-lo, evitava així entraren disputes entre església i falangistes.

- FUERO DEL TRABAJO Y LEY DE PRENSA: 1938- LEY CONSTITUTIVA DE LAS CORTES: 1942 Càrrecsd i F l F l i à úbli ( l ld )designats per Franco, per la Falange i càrrecs públics (alcaldes)- LEY DE REFERENDUM NACIONAL Y FUERO DE LOSESPAÑOLES ( drets dels espanyols sotmesos al règim i reguladrets i deures) 1945- LEY DE SUCESIÓN EN LA JEFATURA DEL ESTADO-referèndum- 1947 (Doc 5)( )- LEY DE PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DELMOVIMIENTO ( bases polítiques del règim): 1958

* Família* Municipi principis permanents i inalterables* Sindicat* Sindicat

La democràcia orgànica.

El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, elsufragi i la separació de poders. Es va inspirar en l’ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la

ti i ió ti d t it t f íli i i i i i di tparticipació a partir de tres unitats: família, municipi i sindicat. El sistema va ser anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (amb aquest nom espretenia donar legitimitat democràtica al franquisme). La representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de lap p p g pLLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942).

• Llei fonamentalLlei fonamental.• Definia les Corts com a “òrgan superior departicipació dels poble espanyol en les tasques del’Estat”.• Els representants eren anomenatsPROCURADORS. Designats pel poder. Qui eren?

ministres, membres Consejo Nacional delMovimiento alcaldes ciutats més grans rectorsMovimiento, alcaldes ciutats més grans, rectorsuniversitaris, representants jerarquia eclesiàstica. Hoeren per raó del seu càrrec.• REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PERTERÇOS i di l i d i i ióTERÇOS: sindical, entitats, administració.

Les lleis fonamentals

- L’establiment de lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i vaacabar l’any 1966 amb la LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT.- Al GENER de l’any 1938: Franco designa el seu primer govern i comença així la tascad t i l è ide construir el règim .CONCENTRACIÓ DE PODER enla persona de Franco fins a la sevamortmort.1. Cap de l’Estat2. Cap del partit.3. Generalíssim dels tres exèrcits.4. Cap de govern.5. Presidia el Consejo Nacional.6. Nomenava el secretari general del

MovimientoMovimiento.7. Poders excepcionals per

promulgar lleis en casosd’urgència.

L’any 1938 es promulga el FUERO DEL TRABAJO, la primerallei fonamental de clara inspiració feixista. Volia assegurar launitat social mitjançant la prohibició dels drets sindicals Es creà launitat social mitjançant la prohibició dels drets sindicals. Es creà laOrganización Sindical Española el 1940 per enquadrar empresaris i“productors” en sindicats verticals dirigits per falangistes.

Llei Orgànica de l’Estat 1966

Llei per a la Reforma Política, 1976

Separació dels càrrecsde cap de l’estat i del govern, donar una imatge d’un poder

Política, 1976Aparició de partits políticsfi de l’estat franquiste “hara-kiri”

legislatiu més independent, es va votar en referèndum

4 5 La política econòmica4.5.- La política econòmicaUn dels objectius principals de la primera etapa dels franquisme va ser l'

AUTOSUFICIÈNCIA ECONÒMICA (AUTARQUIA).

Es va fomentar una política econòmica d'aïllamentexterior i de substitució del lliure mercat per laintervenció de l’Estat en l’economia.

Tres grans àmbits d’actuació:

ÓÓ1. REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR.

• Importacions /exportacions controlades per l’Estat. Calia una autoritzacióadministrativa per a fer-ne

1. REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR.

• Importacions /exportacions controlades per l’Estat. Calia una autoritzacióadministrativa per a fer-neadministrativa per a fer-ne.

• Limitar al màxim els intercanvis: REDUINT LES IMPORTACIONS alsproductes considerats imprescindibles.

• Resultats:

administrativa per a fer-ne.• Limitar al màxim els intercanvis: REDUINT LES IMPORTACIONS als

productes considerats imprescindibles.• Resultats:

a) ENCARIMENT dels productes que s’havien d’importar.b) Gran escassetat de BÉNS DE CONSUM.c) Manca d’abastament que va afectar també les MATÈRIES PRIMERES.d) Subministrament elèctric va patir restriccions: PRODUCCIÓ

a) ENCARIMENT dels productes que s’havien d’importar.b) Gran escassetat de BÉNS DE CONSUM.c) Manca d’abastament que va afectar també les MATÈRIES PRIMERES.d) Subministrament elèctric va patir restriccions: PRODUCCIÓd) Subministrament elèctric va patir restriccions: PRODUCCIÓINDUSTRIAL.d) Subministrament elèctric va patir restriccions: PRODUCCIÓINDUSTRIAL.

2. FOMENT de la INDÚSTRIA, sobretot la d’interès estratègic.Objectiu: assegurar la independència militar i política del nou Estat.2. FOMENT de la INDÚSTRIA, sobretot la d’interès estratègic.Objectiu: assegurar la independència militar i política del nou Estat.j g p p

a) Lleis i mesures per afavorir la creació públiques i nacionalitzaciód’empreses.

• L’any 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils.C ió d l RENFE

j g p pa) Lleis i mesures per afavorir la creació públiques i nacionalitzaciód’empreses.

• L’any 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils.C ió d l RENFECreació de la RENFE.

• L’any 1945 es nacionalitzà la Compañia Telefónica Nacional de España(CTNE).

b) Es fomentà el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament.

Creació de la RENFE.• L’any 1945 es nacionalitzà la Compañia Telefónica Nacional de España

(CTNE).b) Es fomentà el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament.) p q pVan rebre AJUDA PÚBLICA.

L’any 1941 es funda l’INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA (INI):promotor de la nova política industrial

I l à l ió d’ b d’EMPRESES PÚBLIQUES ( d ió

) p q pVan rebre AJUDA PÚBLICA.

L’any 1941 es funda l’INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA (INI):promotor de la nova política industrial

I l à l ió d’ b d’EMPRESES PÚBLIQUES ( d ió- Impulsà la creació d’un gran nombre d’EMPRESES PÚBLIQUES (produccióde béns).- L’Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de ladefensa militar.

- Impulsà la creació d’un gran nombre d’EMPRESES PÚBLIQUES (produccióde béns).- L’Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de ladefensa militar.- Es crearen les principals empreses del grup: IBERIA (1943), Banco Exteriorde España (1943), ENDESA (1944), Enher (1946), Ensidesa (1949) i Seat(1950).

- Es crearen les principals empreses del grup: IBERIA (1943), Banco Exteriorde España (1943), ENDESA (1944), Enher (1946), Ensidesa (1949) i Seat(1950).

. Regulació estatal de la comercialització i els preus: l’Estat regulava lad ió l i lit ió´ l i l d l j i d l

. Regulació estatal de la comercialització i els preus: l’Estat regulava lad ió l i lit ió´ l i l d l j i d lproducció, la comercialització´, els preus i el consum de la majoria dels

productes.

• BAIXOS PREUS OFICIALS: - disminució de la producció.

producció, la comercialització´, els preus i el consum de la majoria delsproductes.

• BAIXOS PREUS OFICIALS: - disminució de la producció.BAIXOS PREUS OFICIALS: disminució de la producció.- va fer minvar la PRODUCTIVITATper hectàrea.

BAIXOS PREUS OFICIALS: disminució de la producció.- va fer minvar la PRODUCTIVITATper hectàrea.

Resultat de la política autàrquica:

Estancamenteconòmic

Frenada de les tendències

Conseqüències negativeseconòmic

Col·lapsecomerç exterior

modernitzadores

comerç exterior.Disminucióproducció iconsum.

L’economia vaampliar esdiferències amb els

Sobretot lesindústries dedicadesa la fabricació deconsum.

Disminuciónivell de vidade la població.

nivells de benestard’altres països.

a la fabricació debéns de consum.

p

4.6 Racionament, mercat negre i estraperlo

PREUS OFICIALS I

L l t ió d l’ i tà i t l CONTROL DEL

PREUS OFICIALS I MERCAT NEGRE (1944)

La reglamentació de l’economia autàrquica comportava el CONTROL DELMERCAT per part de l’Estat. Productors agrícoles eren obligats a lliurar la producció a un preu de taxa.L’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat.g p p g Resultat: MANCA D’ABASTAMENT D’ALIMENTS I EL RACIONAMENTdels productes de primera necessitat. Es distribuïen per mitjà de cartilla deracionament. Vigent fins el 1952. La ta ació dels preus dels aliments era per sota del seu alor molta gent La taxació dels preus dels aliments era per sota del seu valor, molta gentpreferien amagar la producció per vendre-la al MERCAT NEGRE (aliments,matèries primeres, productes industrials).

A FRANÇA s’hi estableix una important colònia d’emigrats sobretot a: Tolosa,Montalbà, Albi, Perpinyà, Bordeus i París.

• La situació va ser més difícil durant l’ocupació alemanya.• Alguns refugiats van emigrar a la GRAN BRETANYA i a Amèrica;uns altres s’incorporen a la Resistència francesa. Altres cap auns altres s incorporen a la Resistència francesa. Altres cap aHISPANOAMÈRICA, s’instal·len a Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile...També a la Unió Soviètica, on ja vivien 3000 infants espanyols (enviatsl’any 1937).

A l’exili s’hi desenvolupà una part important de l’oposició al franquisme. LesINSTITUCIONS POLÍTIQUES de la REPÚBLICA i dels governs català i bascvan continuar funcionant a l’exili.

A Mèxic, l’any 1945,es celebren les primerescorts republicanes al’ ili E t ià

Govern de la GENERALITAT: mortLluís Companys, JOSEP IRLA (eraPresident del Parlament) va assumir lapresidència de la Generalitat a l’exili All’exili. Es trià un govern

republicà. La institució esmantingué fins al 1977.

presidència de la Generalitat a l exili. Al1945 es forma un govern integrat perpersones de prestigi que va durar dos anys.El 1954 es va elegir JOSEPTARRADELLAS com a nou president.

4.7.- Unes condicions de vida i de faenamolt dures

El nivell de vida de la població va disminuir considerablement.

El cost de la vida a Barcelona va multiplicar-se per 5 4 entre 1937-El cost de la vida a Barcelona va multiplicar se per 5, 4 entre 19371950, l’augment dels salaris es va multiplicar per 2,7.

L’any 1945 la RENDA PER CÀPITA REAL dels espanyols era 1/3de la del 1935, i el PODER ADQUISITIU d’un treballador era l’any1942 només el 28% del que tenia l’any 1936.

La fam va afectar una part important de la població.La precarietat es va fer evident en la manca d’habitatges dignes Va augmentar elLa precarietat es va fer evident en la manca d habitatges dignes. Va augmentar elBARRAQUISME als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao.

Fam S’estenen es 1941:T MORTALITAT Fred

Insalubritatmalalties:còlera, tifus ituberculosi.

Taxa MORTALITAT: 18,7‰Taxa mortalitat infantil: 143‰

Nens: RAQUITISME

Mortalitat infantil va arribar a ser del 143 %0

143‰

El CREIXEMENT VEGETATIU va baixar fins al 0, 9‰L’ESPERANÇA DE VIDA (1945): homes 47 anys / dones 53 anys.

5.- Els anys del reconeixement del règim (1951-1959)5.1.- Del falangisme al nacionalcatolicisme

L’any 1947, EUA es negà a imposar més sancions a Espanya i pressionàl’ONU per no ratificar la condemna anterior.L’any 1950 es revoca l’acord de retirada d’ambaixadors.L’any 1951 Franco decideix REMODELAR EL GOVERN amb uns clarsbj iobjectius:

1. Facilitar l’apropament a les potènciesoccidentals.

1. Facilitar l’apropament a les potènciesoccidentals.

S’obre una nova etapa caracteritzada pel PREDOMINI delNACIONALCATOLICISME:

2. Aconseguir èxits en política exterior. 2. Aconseguir èxits en política exterior.

NACIONALCATOLICISME:

• Més pes als catòlics.• Impulsava figures no tan compromeses amb es• Impulsava figures no tan compromeses amb esprincipis més autoritaris.• Un militar, amb un paper molt important en lacontinuïtat del règim: LUÍS CARRERO BLANCO,nomenat subsecretari de presidència.

5.2.- La entrada en el context internacional

L’any 1953 Franc va obtenir el reconeixement internacional amb la signaturadels acords amb els EUA i el CONCORDAT AMB LA SANTA SEU.

L’acceptació del Vaticà exigia:1. Restabliment confessionalitat de

l’Estat.2 Estatus de privilegi per a l’Església

Acords amb els EUA:1. Aspectes de caràcter defensiu i

econòmic.2 Aj d út d fli t 2. Estatus de privilegi per a l Església

catòlica.2. Ajuda mútua en cas de conflicte.3. Els americans podien establir i

utilitzar un seguit d’INSTAL·LACIONS MILITARSS C O S RS(Torrejón, Morón, Saragossa iRota).

4. A canvi, Espanya rebiaMATERIAL BÈL LICMATERIAL BÈL·LIC permodernitzar les forces armades iAJUDA ECONÒMICA ITÈCNICA.

5. També va servir per regularitzar lesRELACIONS DIPLOMÀTIQUESi COMERCIALS d’Espanya ambl ï d l bl id t lels països del bloc occidental.

6 L’adoctrinament de la societat6.- L adoctrinament de la societat

7.- L’OPOSICIÓ EXTERIOR: ELS REPUBLICANS DE L’EXILI

Després de la guerra Franco va mantenir una durant repressió per a mantenir el règim.

Moltes persones varen tindre que abandonar el país.Peró la lluita va continuar en petits grups.

E l f fi l d l G Ci il i bé 450 000En la fase final de la Guerra Civil, gairebé 450.000republicans van abandonar Espanya. Cap aFrança pels Pirineus i cap al Nord d’Àfrica perFrança pels Pirineus i cap al Nord d Àfrica peralguns ports mediterranis.

El contingent més important va ser el que va anar aEl contingent més important va ser el que va anar aFrança. Va ser internat en CAMPS DEREFUGIATS (barracons tancats per filferros)REFUGIATS (barracons tancats per filferros).

Alguns van tornar quan els van prometre que noactuarien contra ells cosa que no es va compliractuarien contra ells, cosa que no es va complir.

Més o menys, unes 200.000 persones van romandrea l’exili A Catalunya la xifra d’exiliats va sr dea l exili. A Catalunya la xifra d exiliats va sr deunes 50.000 persones.

2 2 - La resistència2.2.- La resistènciaFranquisme va exercir un fort control sobre la societat,

convertint-se en repressió.convertint se en repressió.Era difícil organitzat qualsevol resistènciaEls nuclis comunistes i els anarquistes van ser el més Els nuclis comunistes i els anarquistes van ser el més

contants, per tal de refer les seves organitzacions, aquestes, clandestines.

Antics combatents van organitzar un grup de resistència anomenat maquis.

Aquestos eren considerats bandolers i si eren fets presos, executats, torturats o empresonats

La resistència a la postguerra

El fet més significatiu: manteniment d’una activitatEl fet més significatiu: manteniment d’una activitatgguerrillera (MAQUIS). S‘organitzaven des de FrançaPARTIDES DE GUERRILLERS. L’acció més

Ó

gguerrillera (MAQUIS). S‘organitzaven des de FrançaPARTIDES DE GUERRILLERS. L’acció més

Óespectacular va ser la INVASIÓ DE LA VALLD’ARAN organitzada pels comunistes del PCE,i i i d l 18 d’ t b d l 1944

espectacular va ser la INVASIÓ DE LA VALLD’ARAN organitzada pels comunistes del PCE,i i i d l 18 d’ t b d l 1944iniciada el 18 d’octubre del 1944.iniciada el 18 d’octubre del 1944.

2 3 C i ió2.3.- Cap a una nova oposicióLa consolidació del règim va canviar el panorama políticA l’exterior aquesta oposició estava cada vegada més

llunyana de la realitat.A l’i t i l PCE l 1956 A l’interior, el PCE va proposar al 1956 posar en marxa

una estratègia anomenada de reconciliació nacionalAls anys 50 nova oposició:Als anys 50 nova oposició:

- estudiants universitaris, demanant la supressió del SEUSEU- conflictes laborals, baixos salaris a la indústria

Vagues a la mineria Astúries- Vagues a la mineria, Astúries- Aparició de CCOO

SEGONA ETAPA, del 1945 al 1947, Etapa de molta activitat. La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació dePLATAFORMES UNITÀRIES d’oposició. L’any 1945 es forma a Catalunya l' ALIANÇA NACIONAL DE FORCES L any 1945 es forma a Catalunya l' ALIANÇA NACIONAL DE FORCESDEMOCRÀTIQUES integrada per organitzacions provinents de l’etaparepublicana que lluitaven pel restabliment de la legalitat republicana. Però vansorgir diferències en les institucions unitàries: alguns s’aproparen als monàrquicsg g p p qdissidents del franquisme, d’altres van continuar en la defensa de la restauraciód’un règim republicà. Un altre motiu de discrepància va ser com calia actuar perenderrocar el franquisme.

TERCERA ETAPA, del 1948 al 1951 Va ser l’etapa de la DESMORALITZACIÓ a causa de la consolidació de la Va ser l etapa de la DESMORALITZACIÓ a causa de la consolidació de ladictadura. A finals de l’any 1948 es va veure clar el fracàs de totes les opcions del’antifranquisme. Cap potència no estava disposada a col·laborar per a fer caure el dictador.Tampoc semblava possible que la guerrilla o una mobilització popular el fes caure. La policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota laresistència política a l’interior. Moltes organitzacions van quedar delmades altres desgastades Moltes organitzacions van quedar delmades, altres desgastades....

1.4. Els primers intents d’obertura (1953-1959).

A itj d l dè d d l 1950 l’ d i ió d’E l t t i t i l A mitjan de la dècada del 1950 l’admissió d’Espanya en el context internacionalva donar un respir al franquisme. Els problemes interiors no s’havien resolt. SITUACIÓ ECONÒMICA molt difícil:

L d ió t lt l t t l i ll d id i f i• La producció augmentava molt lentament, el nivell de vida era inferior...Les ajudes nord-americanes no va aconseguir salvar la situació.• Es van donar els primers símptomes de descontentament per la carestiadels productes bàsics i la fam.

Entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de PROTESTESOBRERES a algunes ciutats i els PRIMERS MOVIMENTS DE DISSIDÈNCIAa la universitat.

p

Dintre del règim es comencen a sentir les primeres veus dels que volen un canviprofund en l’orientació econòmica, calia procedir a la LIBERALITZACIÓ DEL’ECONOMIA i a la seva obertura a l’exterior. Tots aquests fets van menar Franco cap a un nou canvi de govern Tots aquests fets van menar Franco cap a un nou canvi de govern. L’any 1957, Franco va procedir a unaREMODELACIÓ DE L’EXECUTIU, vaapartar els falangistes i va promourep g psectors catòlics. Van entrar els tecnòcratesprocedents de l’OPUS DEI. Aquesta novageneració de polítics que no havienparticipat a la Guerra Civil vanparticipat a la Guerra Civil vanprotagonitzar l’etapa següent delfranquisme, caracteritzada er un intenscreixement econòmic a la dècada del 1960.

A partir del la nova llei orgànica del 1966 van sorgir els procuradors pel TERÇFAMILIAR (triats per sufragi pels caps de família). Aquestes Corts franquistes no eren triades democràticament i no tenien unpoder legislatiu autèntic. Eren només un ÒRGAN DE COL·LABORACIÓ amb el cap d’Estat.

En el PLA TERRITORIAL el poder del govern es transmetia per:

GOVERNADORS CIVILS

A cada província hi haviatambé un

De les províncies. Tambéeren caps provincials delMovimiento.

GOVERNADORMILITAR com a provade la dualitat del poderf i tfranquista

També es restablíl’estructura militar de lesCAPITANIES

Als AJUNTAMENTSels alcaldes, també capslocals del Movimiento,CAPITANIES

GENERALS.locals del Movimiento,eren triats directamentpel governador civil.

U lt d d l’E t t l SINDICATS VERTICALS Un altre poder de l’Estat va ser els SINDICATS VERTICALS,anomenats més tard Organización Sindical Española (OSE),depenia d’un secretari general amb rang de ministre.

L’Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava lesCONDICIONS LABORALS, sense cap possibilitat deNEGOCIACIÓ COL·LECTIVA ni tampoc de fer VAGANEGOCIACIÓ COL LECTIVA ni tampoc de fer VAGA.

Resultat: 1. Condicions de treball extremes.2. Salaris baixos.3 B fi i i l lt l t3. Beneficis empresarials molt elevats

L’única possibilitat va ser l’establiment dels enllaços sindicals:càrrecs d’elecció directa a partir del 1954.

8.2. El ressorgiment de la conflictivitat social. A final de la dècada del 1940 va començar aA final de la dècada del 1940, va començar aressorgir a Espanya un tímid moviment dePROTESTA POPULAR, protagonitzat per lesCLASSES TREBALLADORES, contra laprecarietat de les condicions de vida i de treball.Fruit de la reorganització incipient de l’esquerra isobretot de les dures condicions de treball de laposguerra. L it ió t i l i l d lposguerra. A partir del 1945, hi va haver CONFLICTESLABORALS en els sectors tèxtil i metal·lúrgic,sobretot a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró.C l i b i

La situación material y vocacional deluniversitario español es de indigencia, superspectiva intelectual es mediocre –¡cuántos catedráticos y maestros eminentes

t d ti id ló iCausa: salaris baixos. L’acció reivindicativa amb més transcendènciapopular va ser la VAGA DE TRAMVIES DEBARCELONA. Causa: augment de preus.

apartados por motivos ideológicos ypersonalistas!– y su porvenir profesionaltotalmente incierto por la escasez desalidas y especializaciones y por lai t ió d l t it iBARCELONA. Causa: augment de preus.

El moviment d’estudiants es va anardespertant, i els anys 1956-1957 es van portar aterme les primeres REVOLTESD’ESTUDIANTS l i i d M d id i

intervención de excluyentes criteriosextraprofesionales, precisamente cuandolas necesidades del país reclaman todo locontrario: aportación de nuevascapacidades y esfuerzosD’ESTUDIANTS a les universitats de Madrid i

Barcelona. En protesta pels detinguts arran de lasegona vaga de tramvies l’any 1957 es forma unaassemblea lliure i més de 700 estudiants de la UB

capacidades y esfuerzos.Las causas de este desolador panorama,del que ningún buen fruto puede esperarse,son múltiples y hunden sus raíces en todoel clima material y espiritual de nuestraassemblea lliure i més de 700 estudiants de la UB

van ser sancionats (FETS DEL PARANIMF).Inici d’un important moviment estudiantil contrael franquisme.

el clima material y espiritual de nuestraactual sociedad.

Manifiesto a los estudiantes madrileños, Madrid 1 de febrero de 1956