56

Una gran nau de cultura al centre de València

El Centre Cultural La Nau de laUniversitat de València realitzaal llarg de tot l'any un interes-sant i atractiu programa d'acti-vitats que té en les exposi-cions temporals, la música, elteatre, l'art i el debat, els prin-cipals protagonistes. L'apostade la Universitat de Valènciaes materialitza en la tasca d’a-propar la cultura, no sols a lacomunitat universitària, sinó alpúblic en general.

Adreça:

Carrer Universitat, 2

46003 València

Telèfon: 96 386 43 77

@: www.uv.es/cultura

Horaris sales d’exposicions: De dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 i de 16 a

20.00 hores. Diumenges, de 10 a 14.00 hores.

Entrada: Gratuïta

Dades d’interés

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 56

57

Les fotografies utilitzades en este reportatge són de Eduardo Alapont,cedides per la Universitat de València.

A la pàgina anterior:a) Claustre de la Universitat.b) Façana de l’edifici històric de La Nau.

A esta pàgina:c) Acte d’inauguració de la mostra sobrela figura i el treball de l’artista valenciàJosep Renau.d) Les Serenates al Claustre són ja unfixe en l’agenda cultural valenciana quans’apropa l’estiu.e) Espectacular imatge de la Capella dela Universitat, escenari de l’actuació d’uncor infantil.

Nau són conscients de lanecessitat d’aconseguir quel’edifici històric de la Uni-versitat siga sentit i assumitper la ciutadania en generalcom un gran centre culturalque ix dels marges de laUniversitat pròpiament dita.

És per això que realitzenun gran esforç per diversifi-car al màxim la seua oferta,que abasta totes les expres-sions culturals, des de laplàstica al debat i la refle-xió, passant per la música iel teatre, entre d’altres dis-ciplines.

La Universitat ha fet un esforç per tal que La Nau abaste totes

les expressions culturals

Passa a la p. 61

Després de la gran ce-lebració dels cinc se-gles de la creació de

la Universitat de València,l'any 1999, el Centre Cultu-ral La Nau, té com a objec-tius essencials la presenta-ció d'un ampli i variat pro-grama d'activitats culturalsque inclouen l'estudi i ladifusió del patrimoni cultu-ral de la Universitat de Va-lència, la presència d'activi-tats culturals en l'amplimarc geogràfic universitarii la divulgació de l'àmbitcultural en la societat va-lenciana.

Per tal d’assolir estos objec-tius, el Vicerectorat de Cul-tura de la Universitat de Va-lència canalitza i organitzales activitats que programaal llarg de l’any a través deles aules culturals de Músi-ca, Teatre, Poesia i Fòrumde Debats i Àrea de Patri-moni, així com la FundacióGeneral de la Universitatde València, especialment através dels patronats d'Acti-vitats Musicals i MartínezGuerricabeitia.

Els responsables de la pro-gramació cultural de La

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 57

58

“ ”

El vicerector, Rafael Gil, al seu despatx.

El rector de la Universitat, Francisco Tomás, y el vicerrector de Cultura, Rafael

Gil, en una activitat de la Nau Gra.

La Universitat de València mantindrà la seuamitjana d’exposicions, malgrat la actual crisi

RafaelGilVicerector de Cultura de la Universitat de València

Un gran especialista en l’artcontemporani dels seglesXIX i XX i un apassionat del’obra de Francisco de Goya.Així és com es defineix Ra-fael Gil, vicerector de la Uni-versitat de València, que en-cara el seu segon mandat enel càrrec decidit a que l’ac-tual situació de crisi econò-mica no merme els nivellsde qualitat de la programa-ció cultural i expositiva de lainstitució.

Quines seran les líniesmestres que regiran laprogramació cultural dela Universitat de Valènciadurant el proper curs?En primer lloc, per al propercurs s’enfretem a un reptemolt important, determinaten part per la situació eco-nòmica, que ens obliga a re-plantejar-nos la nostra tasca iels nostres projectes.

I com es concilia una granactivitat cultural, amb uncojuntura de retraïmenteconòmic?El que el Vicerectorat deCultura de la Universitat deValència es planteja és man-tindre la mateixa oferta cul-tural que la institució ha vin-

Gil destacal’impacte que

tindran en l’anycultural 2009

les mostres quela UV

organitzarásobe l’expulsiódels moriscos ila relació entrearts plàstiques i

psiquiatria, enun exercici

marcat per lacojuntura

econòmica gut desenvolupant en els úl-tims anys. No obstant això,si que és cert que cal reo-rientar-la de la següent ma-nera: reduint el nombred'exposicions de producció

pròpia i substituir-les per al-tres exposicions convenia-des amb organismes i insti-tucions. D'aquesta forma po-drem mantindre les al vol-tant de 20 exposicions

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 58

59

anuals, la mitjana que estemtenint en els últims exercicis.Per altra banda, estem bus-cat patrocinis i aprofundinten la participació de diver-sos agents externs en elsproductes culturals de laUniversitat de València, tanta nivell privat, com a nivellpúblic.

Recentment s’han com-memorat els 25 anys devida de la Fundació Gene-ral de la Universitat, comestà afectant la crisi eco-nòmica als patrons? Re-percuteix?Sí, clar que repercuteix. Defet, fa poc de temps vam ferun acte de reconeixement alpatrocini de la Fundació alllarg de 25 anys. Un home-natje merescut, ja que ha si-

gut molta la gent i moltes lesinstituciones que s’han im-plicat amb la Universitat pertal de donar suport a lesseues activitats en general i ales culturals particularment.

De eixa vintena d’exposi-cions que té previst pro-gramar per al nou exerci-ci, quines destacaran imarcaran una fita dins laprogramació cultural uni-versitària?Al menys tres grans mostresseran definitòries de la pro-gramació cultural de la Uni-versitat de València. La pri-mera serà la commemorativade l’expulsió dels moriscos,en 1609. La comencen en fe-brer, amb motiu d’este fethistòric transcendental en lahistòria de la Comunitat Va-lenciana.

Després, estem treballant, iespere que es desenvolupede forma correcta, una ex-posició sobre el món de Fer-nando Arrabal.

La tercera gran exposició,que m’il·lusiona molt, ja queinicia una altra línia de tre-ball, és una mostra sobre l’artdels bojos, allò que s’ha de-nominat erròniament “artbrut”.

Esta exposició la faremcoincidir amb un congrésinternacional de psiquiatriai per al desenvolupamentd’estes dos activitatsparal·leles anem a articulardos espais per primera ve-gada simultàniament, el delCentre Cultural la Nau de laUniversitat i el Palau deCerveró.

En què consistiran els ac-tes amb motiu del 600 ani-versari de l’expulsió delsmoriscos?Per primera vegada, esta ex-posició serà a tres bandes.Està preparada per la Uni-versitat de València, ambprofessors de la institució;però realitzada amb el su-port de Bancaixa i la SocietatEstatal de CommemoracionsCulturals. Costa molt més ferles coses si cal conveniar-lesi tractar-les amb segones iterceres persones, però ésconvenient implicar a altresinsitucions en els projectes.

Les col·laboracions perme-ten donar a conèixer i ferque la gen crea en els pro-jectes que presentes i això ésmolt important. Amb motiude la commemoració del 600

L’oferta cultural de La Nau és global i permet al ciutadà gaudir tant d’actes com conferències, com d’actuacions musicals o utilitzar la meravellosa biblioteca.

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 59

60

L’orfeó de la Universitat de València, durant una actuació a la part superior del claustre de La Nau.

aniversari de l’expulsió delsmoriscos organitzarem unamagna exposició amb fonsde Bancaixa, el prestec delsquals s’està tramitant, i pro-cedents d’altres fonts. Com acomplement, es celebraràun cicle de conferències so-bre la significació de l’expul-sió dels moriscos en la so-cietat valenciana.

En la seua opinión, quinés el motiu per el que lesvisites a les exposicionsde la Nau s’han triplicaten un any? Quina és laclau de l’èxit?Jo veig dos factors essen-cials. En primer lloc, en elsdarrers sis anys, un mo-ment estelar en la projecciósocial de La Nau com aCentre Cultural va ser l’ex-posició del Keith Heraring,el 2005. Entre altres raons,perquè l’exposició, al mar-ge de que era molt atracti-va de per sí, comportà unaenorme campanya de difu-sió, donat que va estar sos-

tinguda econòmicamentper Bancaixa, amb anuncisen televisió, premsa, tram-vies… Mai la Universitat deValència haguera pogutefectuar una despesa tangran en publicitat.

Des d’aleshores, la societatvalenciana començà a tindreconsciència que existia uncentre cultural de referència,que no col·lisiona i que nopretén tampoc estar en unespai diferent, més enllà del’espai propi de la Universi-tat de València; i que nocompeteix amb cap altre es-pai cultural de la ciutat. Apartir d’eixe moment, LaNau començà a tindre un re-coneixement social. Des-prés, sempre intentem que acada curs n’hi haja exposi-cions vanguardistes, tant enla seua projecció, com en elseu atractiu.

Molt prompte, el 2010, escommemora la reobertu-ra de La Nau. Què ens

oferirà per a l’efemèridela Universitat?Treballarem per tal de fermemòria. En deu anys s’hanfet moltes coses i especial-ment s’ha tingut ben pre-sent, desde les directrius po-lítiques de la Universitat, elconvertir este espai en unpunt de referència de la Uni-versitat, també desde el puntde vista de donar a conèixerla investigació d’una formamolt més quotidiana i supe-rant la tradicional publicaciócientífica.

A més, a més, el Centre Cul-tural La Nau de la Universi-tat de València ha aconse-guit dotar a la institució d’u-na visibilitat que li va per-metent transmetre que launiversidad no només ésdocència i investigació, sinòque també transita un camíper tal de tornar a la societatallò que esta posa en ella.

La programació culturalde la Universitat de Va-

lència sempre ha estatmolt vinculada a la reali-tat social valenciana i a laseua història…Nosaltres tenim diferents lí-nies d’actuació que hanpermés formar un espaipropi, que no col·lisione ievite enfrontaments amb al-tres institucions, ja que n’hiha camp per a tots. Unad’estes línies és la de recu-perar la memòria d’aquellsmoments rellevants a lanostra història. Una altra lí-nia es la de posar en valorles figures representativesde les nostres arrels. Una al-tra és la de la cooperacióinternacional i, després, l’artcontemporani.

Estes són bàsicament les lí-nies en què treballem i quedesenvolupem a la nostraprogramació en la mesuraque tenen molt a veure ambla Universitat, com a centrecientífic i d’investigació i,alhora, de responsabilitatsocial.

“En els deu anysde vida de La Naus’han fet moltes

coses. S’haconvertit en un

punt de referènciade la UV”

“El Centre CulturalLa Nau ha

aconseguit dotar ala institució d’una

gran visibilitat”

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 60

61

A esta pàginaa) La Biblioteca Històrica de La Naualbergà peces sobre la II Repúblicadurant les activitats de l’any passat.b) La cafeteria del Centre Cultural LaNau és un punt de trobada perfecte.c) La Tenda.

La presència musical en LaNau la podem trobar cadadimecres en el cicle de con-certs “Música a la Capella”,una activitat que ha esdevin-gut tot un èxit, atesa la granresposta que el públic deValència està oferint. L'Or-questra Filharmònica i el Corde la Universitat elaborenanualment programes i acti-

vitats musicals que propor-cionen suport a esdeveni-ments consolidats, com lesSerenates al Claustre, realit-zades durant els mesos dejuny i juliol. La Sala MatildeSalvador és l'escena de LaNau, on els amants del tea-tre poden gaudir d'un grannombre de representacionsal llarg de tot l'any. Tambépodem assistir a la reflexióal voltant de les principalspreocupacions actuals a tra-vés de les moltes conferèn-cies i debats que al llarg delcurs s'organitzen en l'AulaMagna i en les aules de latercera planta, d’aquest edi-fici centenari. La Nau és uncentre cultural obert. No ésuna afirmació gratuïta. Estecentre oferix al visitant nonomés la possibilitat de par-ticipar en les nombroses ac-tivitats que s’hi realitzen alseu interior. La Nau és refe-rència a València per la seuabiblioteca i per disposard’espais de sociabilitzacióen la cultura com La Tenda,on poder comprar els pro-ductes i les publicacions dela Universitat de València, ila Cafeteria, que esdevé unmagnífic espai d’esbargi-ment.

Ve de la p. 57

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 61

62

l’o

rige

nfa

çan

a ex

teri

or

clau

stre

maj

or

cap

ella

i p

ati

paranimf i biblioteca

L'origen de l'edifici universi-tari, obra del cèlebre arquitec-te de l'època Pere Compte,cal buscar-lo a finals del segleXV quan el Consell de la Ciu-tat va decidir unificar en unsol lloc els diferents centresd'estudis superiors de Valèn-cia. Així, l'any 1492 es parlaper primera vegada de la cre-ació d'un Estudi General, si-tuat en el carrer de l'Hostal de

la Nau, però caldrà esperar al23 de gener de 1501, data enquè serà una realitat la crea-ció de la Universitat de Valèn-cia gràcies a la butlla firmadaa Roma pel cardenal Rodericde Borja, elevat al soli ponti-fici com Alexandre VI. La in-auguració oficial es realitzaràel 13 d'octubre de 1502, festi-vitat de Sant Lluc, patró de laUniversitat de València.

L'Estudi General està delimitatpels carrers de la Nau, de la Uni-versitat, el de Salvà i la Plaça delPatriarca. Darrere la seua aparentuniformitat arquitectònica, l'edifi-ci és fruit d'un llarg procés cons-tructiu que abasta quasi cinc se-gles de duració i deu la seua ac-tual fisonomia arquitectònica aun projecte parcial de façana pera la seua Biblioteca, realitzat en1789 per Joaquín Martínez dinsd'un corrent marcadament neo-clàssica. Així, l'actual edifici uni-versitari constituïx una de les es-casses mostres de l'arquitecturavalenciana neoclàssica.

El Claustre Major és un delselements més representatiusde l'edifici. Obra de SebastiánMonleón, es va començar aconstruir en 1844 i el resultatva ser un claustre d'una mo-numentalitat greu i serena, for-mat per columnes d'orde dòricamb un potent entaulament.Quaranta anys després s'ins-tal·là al centre del pati l'estàtuafosa en bronze de Lluís Vives,modelada per l'arquitecte i es-cultor valencià Josep Aixa i fo-sa en una sola peça pel mes-tre Rius en els tallers de “LaPrimitiva Valenciana”. Ambmotiu de la celebració del IVCentenari, les parets de la ga-leria del pati es van decoraramb medallons amb bustos depersonatges vinculats a la his-tòria de la Universitat des de laseua fundació, mentres queentre els anys 1943 i 1944 esva realitzar la columnata jòni-ca del segon pis amb baranade balustres i el remat que al-berga el rellotge.

El teatre acadèmic o Para-nimf es va construir a mitjansegle XVII. De planta quadra-da, cobrix tot el seu espai ambuna agosarada volta de canó iuna graderia. Tot el seu perí-metre es troba decorat per

una galeria de retrats de per-sonatges històrics vinculats ala Universitat de València. La Biblioteca és obra d'undels arquitectes més significa-tius del Neoclassicisme a Va-lència, Joaquín Martínez. Es va

començar a alçar a la cantona-

da dels carrers de la Nau i de

la Univesitat, i es va ubicar en

el pis principal aprofitant les

restants dependències per a

ampliar el nombre d'aules.

per dins

L'actual Capella de la Sa-piència de la Universitat esva realitzar en la tercera dèca-da del segle XVIII i té la seuaentrada pel pati rectoral. Demesurada decoració barroca,la capella consta d'una solanau de quatre trams amb duestribunes en el tercer tram i coralt als peus.

Quant al Pati Rectoral, estracta d'un espai de concepcióneorrenaixentista projectat afinals del segle XIX. La seuacontemplació ens aproxima a

la idea d'un petit cortile romàdel segle XVI on tots els seuselements arquitectònics s'or-denen en una perfecta sime-tria i austeritat clàssica. Estecelobert de tres altures consti-tuïx una al·legoria dels ensen-yaments universitaris impartitsen aquells moments per laUniversitat, amb medallons inínxols en què es representensimbòlicament les facultats deCiències, Medicina, Lletres iDret, a través de bustos en re-lleu de Newton, Hipòcrates,Petrus Lombardus i Justinià.

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 62

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 63

030-083 REPORTS II 2009.qxp:EDICION 2009 20/2/09 10:06 Página 64