Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò...

11
Una familha d’artistas © 2007, Salah El Mur e Grandir pels tèxtes e las illustracions. Patricia Musa e Grandir per la version francesa. Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 1 - © CRDP académie de Montpellier

Transcript of Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò...

Page 1: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

Una familha d’artistas© 2007, Salah El Mur e Grandir pels tèxtes e las illustracions. Patricia Musa e Grandir per la version francesa.

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 1 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 2: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

I. La presentacion

1. lo títol : Una familha d’artistas 5. lo format : 20 x 20 cm

2. l’autor : Salah El Mur e Grandir pels tèxtes. 6. la data de parucion : primièr trimèstre de 2007 perlas doas versions (en occitan e en francés).

3. l’illustrator : Salah El Mur e Grandir per lasillustracions.

7. la colleccion : Langues en pratiques, Docs authentiques,adaptacion d’albums de literatura de joinessa enoccitan. Lo projècte creat, en 2005, per Clara Torreilles eGèli Arbousset pel C.R.D.P. de l’Acadèmia deMontpelhièr es vengut un projècte nacional SCÉRÉNCNDP – e plurilingüe en 2007.

4. l’ostal d’edicion : © Edicions Grandir© 2007, C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr perl’edicion en occitan. Un album publicat amb l’ajuda de la Region Lengadòc-Rosselhon.Seguit editiorial Marie-Christine Audouy, C.R.D.P. del’Acadèmia de Montpelhièr.

8. la revirada : Adaptacion a l’occitan : Clara Torreilles e GèliArbousset, 2007.Dralhas pedagogicas Gèli Arbousset, 2007.

II. Lo resumit de l’album

Quand son pichons los enfantons somian del mestièr que faràn. Es sovent afar de vocacion ! « farai regent ! », « faraipompièr », « farai president de la Republica ! », « ieu serai caçaire de parpalhons o pescaire de Luna ! »

Salah El Mur e Grandir nos convidan per una passejada, entre tradicion e modernitat, dins una vila egipciana. Nesentissèm la vida e lo bruch, ne vesèm lo solelh e patirem benlèu la calorassa del país. Una passejada que nos mena adescubrir los mestièrs d’ailà e a nos interrogar suls mestièrs d’aicí : l’autre es ben lo nòstre miralh.

III. Literatura

1. los mots-claus

Los mestièrs La familhaQualques mots especifics dels mestièrs evocats. La genealogia

L’enfància

2. l’atge ? cicle 2-3, classas bilingüas.

3. lo genre ? seria de retraches cortets.

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 2 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 3: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

4. lo sistèma dels personatgesa. Quines son los personatges ? Quines son los actors de l’esquèma quinari ? L’eròi que descubrissèm en fin d’album… amb un mestièr plan risolièr… parla de sos parents de prèp.Una familha urbana, una familha de las valentas. Una familha compausada d’òmes subretot. Curiosament, levat lamaire, una grand, una sòrre, una tanta… constatam que los oncles e los cosins son subrerepresentats ! Perqué ?b. Qual parla ? un enfant(on). Sabèm pas son atge. c. A qual se parla dins lo tèxt ? = trabalhar l’enonciacion. L’eròi presenta sa familha al legeire.

5. La bastison del raconte Lo raconte escapa a l’esquèma narratiu classic : l’autora nos prepausa puslèu un succession de retraches.Cada pagina dobla se compausa d’un textòt informatiu e de son illustracion, redondanta sovent.

6. L’espaciOnt se passa l’istòria ? Res dona pas d’indicas precisas levat l’evocacion del Nil.

7. Lo temps Quand ? Sèm dins lo temps long. Los mestièrs son los que podriam crosar en Egipta a l’ora d’ara mas son, per d’unes,encara plan tradicionals.

8. Los mites e los simbòls1 Los albums se pòdon sovent legir a mai d’un nivèl. En foncion de la classa, lo regent podrà prepausar un apròchisimple o mai complèx.

9. Las referéncias culturalas : l’inter-textualitatL'intertextualitat es la preséncia, la citacion d'un tèxt dins un autre tèxt, o, mai generalement la mesa en relacion de dos(o de mai d’un) tèxtes.Les textes fondateurs : L’Illiade et l’Odyssée Penelòpa teis.

10. Las referéncias culturalas : l’inter-iconicitatEn tornant prene la citacion precedenta de C. Tauveron « Littérature à l’école », p. 58 definirem l'intericonicitat coma lapreséncia, la citacion d'un imatge dins un autre imatge, o, mai generalement la mesa en relacion de dos (o de mai d’un)imatges.

11. la mesa en imatges e las interactions amb lo tèxtAprene a veire per/e/doncas aprene a legir

1. lo retrach fonciona sul principi de la redondància : qualques linhas e una representacion del personatge nospermeton pauc a cha pauc d’entreveire los diferents actors de l’istòria.

2. la complementaritat (l’imatge ajuda a la continuitat narrativa : pren en carga d’unes elements que son pas dinslo tèxt. Es indispensable per la compreneson.) L’illustratritz dona d’indicas suplementàrias sul mestièr decadun. Seriá plan interessant d’ensajar de far descubrir lo mestièr en partir d’aqueles indicis, de far trobar lomestièr abans de legir lo passatge correspondent. Remarcarem que per d’unes mestièrs serà pas aisit (lopolicièr, lo fornièr, lo vendeire de glacets).

1 Notaretz que totas las dintradas son pas desvolopadas. Serà a cadun, en s’apropriar l’album de noirir aquela ficha.

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 3 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 4: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

12. far de literatura es…?Escriure de retraches, amb de constrenchas (en utilizant los mots del camp lexical del mestièr evocat, los instrumentsque fan mestièr a l’artesan…)- Designar la persona : Mon oncle- Lo situar dins la genealogia : lo fraire de ma maire,- Dire lo nom de son mestièr : fa lo cafetièr.- Evocar çò que fa : Son cafè es fòrça bon !

13. la mesa en malhum2

14. la transversalitat dels aprendissatges : a. Las arts visualas : lo retrach. Organizar dins l’encastre d’una sequéncia dedicada al retrach a una visita al

musèu per espepissar de pròche lo genre del retrach dins la pintura = descubèrta e apropriacion de las òbras.

b. Legir de retraches per n’escriure = enriquiment lingüistic. L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, del’oncle… mas s’agís de ne far una evocacion corteta en s’apiejant sus l’informacions que son trabalh suggerirà.

c. Fotografiar los mestièrs ! en prenent la dralha d’Antoine Giacomoni se donar coma objectiu, amb la classa, decrear una mòstra « Los mestièrs a travèrs del miralh »

Antoine Giacomoni, photographe d’origine corse, est bien plus qu’un simple portraitiste. Il est à l’origine du « Mirror concept »révélant une intimité transcendée par le reflet de ses sujets à travers un miroir auréolé d’un jeu de lumière très glamour. Les plusgrands noms de la chanson française et internationale ont déjà été capturés par ce chasseur d’images...Plus récemment, il est à l’origine d’un travail très personnel qui lui tenait à cœur, puisqu’il s’est tourné vers les habitants de sonpays d’origine : la Corse.Il s’est remis au travail en s’intéressant à ces autres habitants du pourtour méditerranéen que sont les catalans. Le style sobre etclassique des photos en noir et blanc fait ressortir les visages où chaque ride se transforme en sillon, chaque trait et chaque regardsont autant de multiples facettes du miroir de l’âme des terres catalanes. Ces visages appartiennent au même terroir qu’ils soientsénateur, maire, vigneron, agriculteur, commerçant, musicien, sportif, artiste, ou simple habitant, ce sont tous des catalans. Dansce miroir, l’âme d’un peuple singulier a été saisie avec ses joies, ses tristesses, ses passions3.

Jean Casagran, http://www.acentmetresducentredumonde.com/, page consultée le 28.06.2007.

d. Bastison de la nocion de Temps. Bâtir collectivament l’arbre genealogic de la familha de l’album en seguissentlos indicis donats per l’autora.

2 C. Tauveron, Fonctions et nature des lectures en réseaux, La lecture et la culture littéraires au cycle des approfondissements, Les actes de laDESCO, p. 83-85.3 « Les catalans à travers le miroir », [texte imprimé, éd. Bilingue français-catalan] : [photographies] / Antoine Giacomoni ; Trabucaire éd., 2007.« La Corse à travers le miroir » [Texte imprimé] : [photographies] / Antoine Giacomoni ; [trad. corse par Patrizia Poli et Patrizia Gattacceca]. -[Alata] : la Marge éd., 2002.

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 4 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 5: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

e. Los mestièrs dins l’espaci e lo temps…

Los mestièrs dins l’album

Los mestièrs de l’album en cò nòstre,a l’ora d’ara

en cò nòstre,autre temps

Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra Fotografia anciana d’una teissièra

Sos instruments, son obratge La mecanizacion : evolucion de lasaisinas, mens de braces…

La fola dins los talhièrs

Quant de temps per téisser ? En quilomètres de teissuts ! D’ont venon los vestits quecrompam ?

Cambiament d’escala…

La comparason permet de melhor comprene l’autre e de s’agachar tanben. Literatura de joinessa e descubèrta delpatrimòni de proximitat caminan cotria.Parlar en classa dels mestièrs es tanben dire lo mond d’ara.

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 5 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 6: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

IV. Prene lenga amb l’occitan

1. las particularitats del tèxt

- De flors polidas polidas : repeticion de l’adjectiu a valor intensiva.- Lo caganís : es lo darrièr de la nisada = lo mai jove dins una familha.

2. los elements de lenga

a. lo lexic de l’albom ; lo tèma…

- La familha Quand agacham los programas de l’escòla primària per las lengas regionalas (publicats en julh de 2007), vaquí lolexic present per la familha : Los parents, la maire (la mamà), lo paire (lo papà), lo(s) fraire(s), la(s) sòrre(s)Los grands - pepin, menina, papet(a), mamet(a) -, los oncles, las tantas, los cosins, las cosinas.L’error gròssa seriá de creire que l’album es al servici de l’aprendissatge de tièras de mots que la classa deuriáengolir, aprene de tèsta... notar dins un quasèrn e restituir al moment d’una evaluacion forçadament escricha,forçadament notada. Non, l’objectiu del regent deuriá èsser puslèu de prepausar a la classa de mots utils dins lo contèxt de la lectura /reformulacion de l’album causit, amb l’objectiu de se’n servir dins d’autras situacions.Aprene a dire per comunicar, per far... es important, aprene per aprene a pas ges de sens.

- Los mestièrsLes patronymes parlent occitan :Del mestièr… al patronim : Fabre, Pastre, Molinièr… los noms son estats donats al mond en foncion de sonmestièr.

[L’élève va enrichir ses connaissances culturelles et développer son bagage lexical. ]

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 6 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 7: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

b. las foncions lengatgièrasc. las foncions lengatgièras caracteristicas

b. las foncions lengatgièras c. las foncions lengatgièras caracteristicas

Lo regent trabalharà las foncions lengatgièraspresentas dins l’album, valent a dire en contèxt,[Chaque séance de langue repose sur des situations et desactivités ayant du sens pour les élèves, suscitant leurparticipation active, favorisant les interactions etl’entraide dans le groupe et développant l’écoutemutuelle.] mas se deu donar coma objectiu deprogramar los aprendissatges (la lectura / lorescontre d’albums) en bastir una progression (suslas tres annadas del cicle).

Comprendre, réagir et parler en interaction orale

[La priorité est donnée à l’oral, à travers des tâchessimples, en compréhension, reproduction etprogressivement en production. Cela implique uneexposition régulière à la langue.]

Dire ce que l’on va faire / dire le métier que l’on exercera= exemples d’interactionsIeu farai…E tu que faràs coma mestièr ?Ieu pensi de far (lo)… professor.E ben ieu serai… pianista.As plan rason que m’agrada tanben la musica.

[Comme dans les autres apprentissages, la pédagogie enlangue vivante s’appuie sur l’expérience concrète de laclasse ou de l’environnement immédiat de l’élève. C’estdans cet environnement familier qu’est ancrée ladimension fonctionnelle de la langue (exemple, seprésenter, demander de l’information ou en donner,renseigner un questionnaire…). Cette proximité permetde développer la langue de communication immédiate. ]

L’emplec de « Faire... »

En occitan, lo vèrb faire es fòrça polisemic.

Sens dintrar tròp dins lo detalh (podretz cabussardins « Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaireprovençal-français [Texte imprimé] : embrassant lesdivers dialectes de la langue d'oc moderne... »,Mistral, Frédéric (1830-1914) ; 2 vol. (1196-1179 p.) ;25 cm, Raphèle-lès-Arles : éd. Marcel Petit, 1979, p.1090-1092.

Podretz telecargar las òbras de F. Mistral sul sit« Gallica » de la Bibliotèca Nacionala de França : http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854.notice

faire = faire, former, fabriquer, produire,il fait des glaces = fa de glacetscultiver des fraises = faire de fragasil est potier = fa (lo) terralhièr

être, exercer le métier de =far (lo) pompièr

se faire = il fréquente = se fa amb son cosins’habituer à = se faire a...devenir = se faire manhac …

3. Quinas dralhas pedagogicas ?Per legir / contar / dire un album a una classa, lo cal saber de tèsta… aquesta apropriacion pren de temps.

[L’élève va enrichir ses connaissances culturelles et développer son bagage lexical. ]Lo regent serà pas jamaipresonièr del tèxt : es pas enebit de ne modificar las frasas quand semblan tròp complicadas. Per las dralhaspedagogicas, demandam al legeire de veire del costat de l’obratge paregut en 2005 dins la colleccion « Outils pourles cycles », « Enseigner l’occitan au cycle III », l’album. http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 7 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 8: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

V. De l’album… als tèxtes fondators…

Per parlar un pauc de Penelòpa

Pendant les vingt années que durèrent l'absence de son époux (Ulysse quitta son royaume d'Ithaque pour Troie)Pénélope dut repousser par toutes sortes de ruses les avances prétendants, qui, affirmant qu'Ulysse était mort, lepressaient de choisir un nouvel époux parmi eux. Elle déclara qu'elle devait terminer le tissage linceul de sonbeau-père Laërte avant de faire un choix. La nuit, elle défaisait l'ouvrage qu'elle avait fait le jour. Ce stratagème futdénoncé par une de ses servantes. Au moment où, de plus en plus sollicitée par ses prétendants, elle allait mettrefin, malgré elle, à plusieurs années de fidélité conjugale et de chasteté, Ulysse revint à Ithaque et, après s'être faitreconnaître de sa nourrice Euryclée qui lui lava les pieds en signe d’hospitalité, et de sa femme, massacra tous leshommes qui avaient envahi sa demeure…

D’après http://www.ai.univ-paris8.fr/corpus/lurcat/dara/penelope.htm, pagina consultada lo 30.06.2007.

Peintre de Pénélope (attribué au) « Euryclée lavant les pieds d'Ulysse », skyphos à figures rouges, 440-435 av. J.-C., Chiusi, Musée national.

http://www.educnet.education.fr/musagora/manuel/corriges/sq5/corperip.htm

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 8 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 9: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

Peintre de Pénélope (attribué au) « Pénélope à son métier à tisser et Télémaque »,skyphos à figures rouges 440-435 av. J.-C. Chiusi, Musée national.

http://www.educnet.education.fr/musagora/manuel/corriges/sq5/corperip.htm

Legir lo tèxt de l’Odyssée http://philoctetes.free.fr/homereod2.htm

De pas mancar al Musèu Fabre de Montpelhièr, « Le retour d’Ulysse », François-Xavier Fabre (Montpelhièr, 1766 –Montpelhièr, 1837), 1799 ; òli sus tela, 105 x 148 cm.

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 9 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 10: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra

Penelòpa teis

Al cant XXII de L’Odissèa (lo retorn d’Ulisses e lo chaple dels Calinhaires), Penelòpa conta son istòria dolenta a Ulisses ques’es presentat coma un mendicaire dins lo palais d’Itaca.

« Leis Calinhaires me secutan e ieu engivane de rusas. D’abòrd, un Dieu me diguèt de téisser dins ma cambra unagranda tela, larga e fina, e ié diguère : « Jovents, mei Calinhaires, d’abòrd que lo divin Ulisses es mòrt, me secutetz plusper mei nòças tant qu’aurai pas finit aqueu lençòu dau valent Laerte, quora lo Barban de la Mòrt despietadosa l’aurà pres ; carmon escanha deu pas restar sens profiech ; e vòle pas que res dei femnas gregalas me faga lo repròche davant lo pòble, qu’unòme mèstre de tant de bens au solèu siá estat sepulturat sens susari. » Ansin parlère, e son còr foguèt ganhat. Alòr, de jorn teissiáu la grand tela, e de nuech, ais entòrchas, la desfasiáu.Tres ans de temps, escondeguère ma rusa, e enganère lei Grecs. Mas quora venguèt la quatrenca annada e que leiSasons se debanèron mai, lei mes passant, emai lei jorns, alòr, avertits per mei chinas de femnas, mesusprenguèron e me faguèron de menaças ; e deguère, luerdre4, finir ma tela. Ara pòdi plus escapar, car tròbe plus ges d’engana. E mei gents me dison de me maridar ; e mon enfant sofrísmalament que ié devorigan son ben, car ié ten ; vuei es un òme e pòu prene suenh de son ostau ; Jupiter li a balhatlo bèu renom. Mas tu, mon òste, diga-me ta raça e ta patria, car sòrtes pas dau rore nimai de l’antica fatòrga. »

Traduction de Charloun Riéu, L’Oudissèio d’Oumèro, [1907], Raphèle-lès-Arles, CPM Marcel Petit, 1987. Adapté en graphie classique.

4 luerdre : contra ma volontat

Occitan-Langue d’oc - Langues en pratiques, Docs authentiques - C.R.D.P. de l’Acadèmia de Montpelhièr - 10 -

© CRDP académie de Montpellier

Page 11: Una familha d’artistas · L’objectiu es pas la descripcion fisica del paire, de ... en cò nòstre, autre temps Fotografia de la teissièra, Penelòpa Fotografia d’una teissièra