Un onze de setembre 55

UN ONZE DE SETEMBREper Alcia Gili

Ladalid indic al seu al mugaten una carrerada que pujava des de lacosta. Havia descobert un petit llogaret, prop de la platja. Desprs degaireb una setmana a la mar, els seus homes tenien fam de moltesmenes. Vei una jove que anava al pou a collir aigua. Fu una senyal,la por era la seva millor arma contra aquells sarrans que els havienpres ramats i pastures. Els hmens saguisaren un a un. Gonellesblanques, polaines de llana i avarques, no feien una estampaimpressionant dels seus soldats. Un a un, brandiren el coltell icopejaren la llana contra el terra per despertar lnima del ferro. Elsoroll eixordador de tres-centes llances picant alhora es deix sentirper tota la petita vall. Lal mugaten vei com la gent del poblecomen a crrer enfebrats de por, cridant al mougauars, almougauars.

Els hmens iniciaren lalgara sense deixar de picar ferro ambferro, encalant la quitxalla, tallant colls a tort i dret, damnant

56 Catarsi 10

jovenetes i no tan jovenetes, feia dies que no veien faldilles i nopodien fer distincions. Pastors ferrenys dambds costats de laMatarranya, sarrans molts i cristians alguns, que fugint de lesbandositats dels nobles tant de cristians com de musulmans, esrefugiaren a les muntanyes i es dedicaren al bandidatge. Arashavien convertit en soldats del rei. Sempre que pagus un bonpreu, s clar. Lal mugaten primer shavia sentit menystingut en fer-licabdellar aquella patuleia bruta i ignorant. Ell, un fill tercer dunafamlia noble! Per aquells homes, sense famlia i sense terra, erenenemics brutals, sense amos ni amics, un exrcit sense aturador.Sempre que sels pagus un bon preu, s clar.

Observ amb un somriure mesqu com un dels seus homesenforcava una noieta de no ms duna dotzena danys, mentre sis oset homes ms esperaven torn, impacients. Aquell poble era massapetit per als seus homes assedegats. Aviat tindreu ms aigua de laque podreu empassar, pens. Dos homes ms havien penjat unavella de mans i peus i estiraven les cordes amb lesperana querevels un tresor secret. Lal mugaten observ la garba que els homeshavien fet al centre del poble amb les desferres que havien trobat,alguns poals, garbells de palla, i algun coltell. El capitost dubtavaque aquells sarrans pollosos tinguessin gaire ms per oferir, a partde les seves dones. De sobte lhome que aguantava la corda caigudesquena, el bra de la vella shavia esguerrat. Els companys reien acor qu vols, mentre el soldat saixecava malhumorat. Brand elcoltell i seg el coll de la dona que, de fet, ja devia ser morta.

Dos soldats ms havien passat el seu torn per la nena, quan eltercer labandon, noms era un cos mort. La resta de la cua esdesfu protestant entre dents, cercant alguna altra dona que encaraestigus viva. El capitost, per, observ un jovenet sense gairesoportunitats de passar per davant dels seus companys ms aguerritsque enforc el cos mort de la noieta sense cap mania.

Un onze de setembre 57

El parell de carrers que es repartien les quatre cases de seguidaestigueren a pleret de sang, cossos esquarterats i crits de dolor id'angnia. Alguns dels seus homes li portaren la noia del pouarrossegant-la pels cabells. No era cap bellesa, per li havia posatlull i no volia pas perdre-la. Una nena plorosa, segurament la sevafilla, la seguia, cridant que la deixessin viure. Un del seus homes lidon un cop amb el mnec del coltell. La nena caigu al terra, permantingu la mirada alzinada i esquerpa. Lal mugaten somrigu.Tenia valor aquella petita.

No la toquis! digu amb veu cridanera. Lal mugaten torn asomriure. La dona portava les robes esquinades i ell li refreg elspits amb rudesa. La jove mare es revolt per els homesl'agafavenamb fora. S on hi ha un tresor digu la noieta amb unfil de veu. El cabdill mir a la nena fixament intentant esbrinar quhi havia de cert en aquella afirmaci.

Et matarem si no ens indiques el cam respongu. Podeu matar-me, no el trobareu mai, un palau de pedres

precioses i carboncles.Lal mugaten rigu a cor qu vols: Un palau, aqu? Per els seus homes, inquiets, miraven la nena fixament, el

llogaret era petit, i les tres-centes nimes de l'host amb prou feineshavien omplert el sarr. Mir la noia, no era maca per tenia el pitsferms i un bon encal. Esbufeg, sempre podia beneficiar-se de marei filla encabat, va pensar.

Quin s aquest palau? No voldrs portar-nos a una trampa?Quants soldats el guarden? Lal mugaten portava moltescampanyes a sobre per deixar-se prendre el pl per una nineta.

Cap soldat, senyor digu la nena amb veu segura. Un riu desang li rajava dall on havia colpejat el coltell. Somreia com unababaua. Dona i filla de cavallers, Maria Enganxa s una vella que

58 Catarsi 10

est malament del terrat des que va perdre home i fills davant elssoldats cristians. Viu amagada a la cova de la Badia de les Falugues,molt a prop del poble, per conserva els tresors del seu senyor pare.

I qui et diu que no ho ens indicar qualsevol altre si s tan aprop del poble?

Si trobeu alg ms viu... digu la nena. Lal mugaten mir ladona que jeia inconscient, l'adalid li fu que no amb un gest del cap.Els que no eren morts a cop de coltell i llana els havien cremat viusdins les cases.

Podem cercar sols.La nena neg amb posat beneit. No trobareu mai lentrada a la cova sense la meva ajuda. Lal mugaten reflexion uns instants, per els seus homes

estaven inquiets, aix que fu un gest al seu adalid perqu obris lamarxa. Lhome engrap la nena i loblig a caminar davant seu. Lanena sort del poble lentament, seguida duna corrua dhomes fets idrets.

El pinar queia fins ran daigua al costat nord. Al final de laplatja hi havia un penya-segat. Ladalid savan sense veure capsortida, per la nena segu caminant segura. Lal mugaten ja espensava enganyat quan la nena arrib ran de roca i sesmuny sensedeixar rastre. El cabdill fu una senyal i ladalid, no sense certarecana per aquella desaparici gaireb mgica, avan vers onhavia entrat la nena. Els homes, inquiets, samuntegaven darrere.Quan el guia arrib a la paret, fu que no amb el cap, no era capa deveure res. Llavors la nena torn a aparixer.

Veniu o no?Hi havia una escletxa fina a la paret que el sol feia difcil de

veure a simple vista. Malgrat tot, el cabdill sent darrere seufrmules de protecci contra els mals esperits. Avan decidit iindic al seu adalid que entrs. Lhome va dubtar. Els homes

Un onze de setembre 59

comenaren a picar, ferro contra ferro. Tens por? digu lal mugaten sorneguer. Mira com ja

celebren els guanys els teus companys. No celebren, senyor, es volen impregnar del valor del ferro

replic ladalid. Lal mugaten, una mica fart ja de tot plegat, entr per lescletxa.

El lloc era estret, humit i fosc, per podien passar diversos homessense gaires complicacions; ladalid, encara acovardit, lhavia seguit.

Avan sense veure gaireb res, fent tentines i recolzant-se enla paret que regalimava llim o coses pitjors. Camin uns breusinstants, per en aquella foscor aterridora semblava una eternitat.Per lhome estava decidit a mostrar la seva vlua davant dels seushomes, no podia retrocedir pas.

De sobte arrib a una estana mplia i alta, illuminada perunes floracions de la pedra llargues, blanquinoses. Les paretsregalimaven aigua per tot arreu, i al fons hi havia un estany fosc isilencis. Li cost una mica distingir tot aix, fins que els seus ulls noshabituaren de nou a la llum. Els seus homes al darrere feiencomentaris i reien per sota el nas. La nena estava al centre de la covaamb aquell somriure estpid i al seu voltant hi havia piles de caixes ide baguls, plens de morabatins i dinars, copes enjoiades, corones idiademes, i altres estris, ms riquesa de la que mai havia albirat capdaquells homes.

Per el ms sorprenent era que al costat de la nena hi haviadues dones, les ms formoses que mai havia vist el capitost, vestidesamb tuls i sedes de colors blaus i verds brillants i profunds. Unatenia els ulls blaus i cabells llargs, negres atzabeja, pentinats ambuna reixeta fina de perles i coralls, laltra uns ulls verds fulgurants icabells pl-rojos arrissats, amb uns rnxols que li arribaven fins elsmalucs.

Les corbes insinuants dels seus pits salbiraven entre les robes

60 Catarsi 10

fines i la seva mirada penetrant era somrient. Ladalid li fu un signede precauci, per el cabdill lignor, qu podien tmer d'una nena ide dues dones?

Sc la Maria Enganxa, i aquestes sn les meves filles digula formosa dama de cabells negres, amb una veu sibillina. Alienat ioblidant que la nena havia parlat duna vella, i no de cap filla,avan, amb pas decidit. Ladalid intent aturar-lo, per els seushomes, enfavats per les dones i cobejosos de riqueses, avanarendarrere del seu cap. Les dones els mostraren unes taules llargues depedra i bancs plenes de vins i de viandes que haurien jurat que noexistien feia un instant, per cap dels tres-cents homes va dubtar aaprofitar aquell banquet esplndid. La taula era servida per donesmagnfiques, cadascuna amb una bellesa ms espatarrant quelanterior. Ladalid va dubtar uns instants, per quan una joveneta elva conduir guiat per una mirada de bellesa incommensurable i pitsblancs i formosos on et podies perdre fins linfinit, es deix anar comtots els seus companys.

La nena s'ho mirava tot amb aquells ulls indiferents i ambaquell somriure idiota als llavis. Lal mugaten la va observar un breuinstant i una certa inquietud sobr pas en el seu cervell, per labellesa de la Maria el tenia totalment captivat i va deixar debandaaquella idea.

De sobte la Maria comen a cantar una can amb la seva veusuau i sibillina, una canoneta infantil que els deix a tots corpresosper la seva tristesa.

A la cisterna, devora la manxaque rega la llimonera olorosa,

hi neda l'anguila ms llefiscosai m'hi aguaita na Maria Enganxa

Un onze de setembre 61

Lal mugaten va sentir una por terrible i una necessitatimperiosa de fugir. Aquella can pregonava un horror terrible ifosc. Inquiet, mir els seus homes, per cap donava mostres de sentircap perill. I de sobte la vei. La nena, sola, al mig de la cova. El seusomriure shavia convertit en una ganyota maliciosa. Els ullsbrillaven, prfids. Tremols, lhome cerc el coltell, per ja era massatard.

Les dones formoses fins ara es tornaren monstres furiososd'ulls endimoniats, i cada una brandava un ganxo de ferro que elsapress pel coll. I un per un, cada un dels seus homes desaparegusota les aiges negres de lestany. Lal mugaten vei com els seushomes combatien horroritzats per fugir de laigua, per aquellesdones tenien una fora increble i el ganxo els enfonsava en lesnegres aiges, sense remei.

Al final noms restava ell, la nena i la Maria Enganxa. Intentfugir, per el ganxo lapress amb fora, sent com se li clavava a lagola. La dona larrossegava vers laigua mentre ell lluitava agafant-sea la roca humida amb les ungles, camejant, intentant desfer-se delganxo que lengrapava. Perd les ungles, i els dits rajaven sang, persegu intentant fugir fins que es podia veure los dels dits. PerMaria Enganxa seguia avanant lentament i inexorable. Laigua licomen a llepar els dits dels peus i sent un fred terrible. A midaque senfonsava dins laigua, noms percebia una claror lleu des dedalt, la resta era foscor, i la respiraci an desapareixent a poc a poc.Intent fermar la boca, impedir que li entrs laigua, per lanecessitat de respirar loblig a obrir-la. Comen a engolir aigua,quequejant i barbotejant. Intent seguir combatent, per el fredincommensurable li mantenia els braos rgids. Finalment, la Mariadeix anar el ganxo i el mir somrient mentre el seu cos, gairebinconscient, veia com cada cop senfonsava ms i ms. Mariasomreia, i lal mugaten, amb el darrer bri de vida, va descobrir el

62 Catarsi 10

somriure malicis de la nena.

***

Estimat bisbe Berenguer, com ha estat el recompte davui?El bisbe aixec la mirada dels seus llibres i deix la ploma i

esguard fixament el seu rei. Avui, Onze de setembre del 1229, any del senyor, han albirat

les costes dAl Mayurqa cent cinquanta naus, entre coques i galeres.Malgrat que la tempesta ha girat el nostre curs, no nhem perdutcap. Les nostres forces han fet recular les forces sarranes, hem fetrtzies a una dotzena de viles i de llogarets, i hem sotms alesclavatge tres mil sarrans, encara que em temo que hi ha moltsnens que rebaixaran el preu dels lots als mercats dorient. Berenguer de Palol era conscient que el rei ja estava comptant quinapart dels beneficis daquell dia aniria a parar als grans senyors iquina a les arques reials. Una guerra s un bon negoci, deia sovint elrei, treient el seu esperit de mercader. Hem assegurat alous i terresde cultiu que desprs dexterminar els homes i vendre dones i nensen esclavatge podrem repoblar per bons cristians de les terres delEmpord i el Rossell. El bisbe no volia deixar de recordar a quidevia el bon rei els diners de les seves campanyes expansionistes.

El seu senyor fu un signe al servent perqu marxs desprs deservir el vi calent.

Prdues? El rei deix el seu casc alat a sobre la taula demapes. Era un home impressionant, per Berenguer havia dereconixer que aquell casc li donava una aparena temible per amicsi enemics.

Tres cents al mougauars, senyor digu Berenguer amb veuprima, amb el seu al mogaten i els seus tres adalids. Tots anaven enuna vella coca que hem trobat a la costa de la Calma.

Un onze de setembre 63

El rei aixec una cella, malgrat ser pagesos i pastors, lladregots,pobrament armats, havien demostrat ser forces audaces i de bonacontentar si sels deixava damnar joves i prendre viandes delspobles. No li agradava perdre res, i Berenguer ho sabia.

Com han mort dem escaridament. A Berenguer se li fu un nus a la gola. Tots ofegats a peu de platja prop dun llogaret. Noms

restava una nena que somreia com una beneita i cantava. Lhost queels ha trobat ni tan sols l'ha pres com a esclava, de beneita com era,no haurem pogut vendre-la enlloc.

El rei el mir enrabiat, Berenguer era conscient que alConqueridor no li importava gens la mort daquells homes, erenreemplaables, hi havia milers daquells arreplegats, per no liagradava gens perdre.

Porteu-me aquesta nena digu autoritriament. Berenguer assent. No la trobaren mai. Per els soldats asseguraven que la podien

sentir cantant per la badia aquella obscura canoneta:

Na Maria porta un ganxo de ferrotot rovellat, amb la punta corcadai em vigila tot el temps, afamada,

quan trec el poal per omplir el gerro.

Espera ajaguda sota el mirallque tapa l'aigua obscura. El garfi untat

de salivera profetitza el tallque marrossegar al seu fred llit blau.

Cos ofegat, ceruli enamorat,ser de na Maria el mort esclau.