Daniel o l'optimis-me, comèdia en tresactes, estrenada al mesde desembre ;Nove-tats).—El testamentde I'Abadal (en col-laboració amb R. Lla-tes).

Quan el cor parla,comèdia en tres actes,estrenada al mes demarç (Romea).

lf

Bernat i Duran

La caputxeta ver-mella i Els trestambors, rondallesen tres actes i en deui nou quadros respec-tivament, estrenadesals mesos d'octubre igener (Romea).

Pirateries, drama enquatre actes, estrenatal mes. de novembre1Romea).

44I.

Bonavia

Ambrosi Carrión

Carlets home demolts oficis i Mamàpolítica, comèdies entres actes, estrenadesals mesos de novem-bre i març respectiva•ment (Novetats).

En Pere sense Por,espectacle per a in-fants en tres actes idisset quadros, estre-nat al mes d'octubre(Novetats).

asts

3 á,

Pompeu Crethet

1. M. Folch i Torres

Els fills, drama entres actes, estrenat almes d'octubre ( Ro-mea).

Millas - Raureu

Dones, dones, farsaen tres actes i setquadros, estrenada almes de març (en col-laboració amb 01iva)(Espanvol).

Joaquim Montero

La florista de laRambla i La perlade la Virreina, sai-nets en tres actes, es-trenats respectivamentals mesos de setembrei desembre (Espanyoli Romea).

Alfons Roure

Lc llàgrimes d'An-gelina, comèdia entres, actes, estrenadaal mes de novembre(Novetats).

J. M.a de Sagarra

Diplomàtica

La placa que hi ha a la porta del conso-lat turc està escrita — encara — en caràc-ters completament i complicadament arà-bics, malgrat la reforma alfabètica implan-tada no fa gaire a Turquía.

El cert és que el senyor cònsol ha estatcridat a Angora. Actualment a 1a repúblicade Kemal tothom és escolar. Molts dignesdiputats hi ha que estan, com escolars, en-feinadíssims amb el seu unarro». L'adopcióde l'alfabet llatí ha portat moltes complica-cions. En els ministeris i en les Cambresfuncionen aules per a la instrucció en lesnoves beceroles de moltes personalitats.

Per assistir a una clase d'aquestes sortiràprobablement aviat cap a Turquia el cònsolturc a Barcelona.

gadors que en sabien un niu de fer saltarels diners a la gent. Tenien uns espíes moltllestos, i encara no sabien que ací o allà hihavia un ocell disposat a deixar-se plomar,hi queien a sobre diligents, i en un tres ino-res me'l deixaven de cara a la paret.

Anit passada van saber que ací a Olothi havia aquest Naçari tan curt de gam-bals ; aquest matí han comparegut amb elsseus automòbils, com uns senvorassos.Abans de dinar han iniciat d'amagatotis unapartida de baccarat; havent dinat l'han re-près, i a les set del vespre aquest desgra-ciat ja no tenia ni un clau. Quan s'ha ado-nat que tots plegats no eren sinó una bandade timadors que jugaven avinguts per a plo-mar-lo, ells ja havien agafat tots els equi-patges i damunt el automòbil ja eren camíde la frontera. Li han fet saltar 30 mil du-ros, segons diu. Li han marxat encara nofa un quart.

1 el probre home anava amunt i avall, icontinuava : d'

— Pocavergonves! Lladres de caminal!...El bo del cas fou que amb la pressa de

desaparèixer, els jugadors agafaren d'unarevolada totes les maletes 'que trobaren amà, creguts que totes eren seves, i entreelles la de Joan Sacs, amb 1•a conferènciacontra l'avantguardisme a dins, mentre elnostre home contemplava embaladit el pai-satge olotí.

E1 resultat fou que la conferència, natu-ralment, hagué de suspendre's, que es va-.ren creuar. un seguit de telegrames entreOlot i les primeres viles frontereres de Fran-ça, i que finalment la maleta de Joan Sacs.fou rescatada, i els olotins, amb retard, alsquinze dies pogueren escoltar la seva em-bestida contra l'avantguardisme,

"La Occitana", fàbrica

de xocolata a la pedra

Dins el pueblo español de la vinent Ex-posició Internacional de Barcelona hom tin-drà ocasió d'admirar una botiga de fabri-cació de xocolata a la pedra, al front de laqual hi haurà el nostre estimat amic elcentaure J. V. Foix. Es tracta d'un establi-ment que serà instal.lat a l'estil del seglexvttt català, i durà de nom La Occitana.(No en podia tenir d'altre tractant-se d'EnFoix.) Un home vestit a la manera del Car-rasclet, amb uns braços , ben fornits, fabri-carà el llamí damunt la pedra, i unes gen-tils xicotetes de quinze anys abillades a lamoda del xvm el despatxaran als visitants.Foix vigilarà la venda.

La Glòria, drama entres actes, estrenat almes de març (Nove-tats)•

Mn. Ramon Garriga

El testament deI'Abadal, comèdia entres actes, estrenadaal mes de febrer (encoHaboració amb A.Artís) Novetats).

Rossend Llafes

La Mary Pickforddel carrer de l'Hos-pital, sainet en qua-tre actes, estrenat almes de gener (Ro-mea).

G. 1. Uà,itua

La tia d'Amèrica,comèdia en tres actes,estrenada al mes d'oc

-tubre (Novetats).

aè

Carles Soldevila

L'ajudant del ma-rit, vodevil en tresactes, estrenat al mesde febrer (Espanyol).

La bruixa blava,obra en tres actes, es-trenada al mes de fe-brer (Romea).

Juli VaUntitjana

xr

Ramon f'inpes

Qui no és ambmi..., comèdia dra-mática en tres actes,estrenada al mes de

gener (Novetats).

Any 1. Núm. 7. - Dijous 14 març 1929

MIRAROR ofereix un premide,;2,0,00 pessetes i unaexcel• le'nt ocasió de Votar

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Zelèf. 153C0.-- Subscripció: 2'50 ptes. trimestre

El IR.A d I I REremi -de 2,000 pessetes, que el públic dels tres teatres catalans

Espan yol, Novetats i Romeaadjudicarà per votació..a una obra en tres actes estrenada durant l'actual temporada

Es certa la crisi del Teatre català?

Crisi de públic? Crisi d'autors?El que és cert és que cada país es

plany del mateix. I també és cert que aBarcelona funcionen tres teatres cata-

lans que entré tots representen aquesta

branca de la literatura catalana en tots

els aspectes. Només ens manca, potsgr,

un teatre d'avantguarda, però és aquést

un altre afer que és possible que un dia

sigui suscitat en aquestes columnes.Cal primer, sembla, conéixer ei gust

del públic i les seves preferències, i això

os proposa MIRADOR amb aquest con-

curs. ls possible que el resultat del su-

fragi popular demostri que el gust pú-

blic està corromput. En tot cas, l'anàlisidel total del tres escrutinis i del resultat

que doni cada teatre ha d'ésser moltinteressant. Això és innegable.

Cada teatre sap quins autors es man-

tenen més temps al cartell, però és in-

dubtable que la fama d'un autor pot

influenciar aquest resultat. Més interes-

sant ha d'ésser que el públic —tal com

s'estableix en el concurs de MtxnooR-

voti no autors, sinó títols d'obres. Una

votació en aquest sentit pot indicar la

tendéncia del públic a favor del drama o

de la comèdia.Creiem que un concurs d'aquesta mena

ha de tenir un valor d'orientació. I en-

cara que el resultat fos molt caòtic, no

cal oblidar que l'essencial és revifar l'in-

terès al voltant del Teatre català.

No es tracta d'un premi d'estimul als

autors, perquè el donem a una obra es-

trenada : es tracta d'estimular el públic

i de posar-lo en situació de pronunciar-

se, d'escollir una obra.La importància del nombre de vots

• que es reculli dirà si el públic va o no

d'esma al teatre. Una nodrida votació,

per extravagant que fos el resultat, de-

mostraria l'interès del públic. L'absten

cionisme seria el pitjor resultat. Cal que

els amics del nostre Teatre pensin que

no votant contribueixen a la confusió i

a fer triomfar una obra mediocre. L'in-

teressant és que tothom voti amb les

seves preferències.A la página 5 d'aquest mateix núme-

ro donem les bases per les quals es re-

geix el «Premi MIRADoR».

A fi que el públic tingui temps de pen-

sar-s'hi, publiquem la llista d'obres que

poden ésser votades.Volem esperar de tots els bons aficio-

nats al teatre català que pendran el ma-

jor interès en la votació. Com més nom-

bre total de vots es reuneixi, més ins-

tructiu sera el resultat de l'escrutini.

A fi de garantir la puresa del sufra-

gi, en les paneres de la votació del

''Premi MIRADOR" col • locades en els

teatres Espanyol; Novetats i Romea, a

més a més dels representants que les

empreses respectives hi vulguin tenir

i dels del nostre setmanari, el cap de

la Guàrdia Urbana, seyor Ribé, G gu-

dament autoritzat per l'alcalde, ha

tingut l'atenció d'oferir el nombre ne

cessari de guàrdies per a la vigilància

de les dites paneres i el major ordre

de la votació.Un cop acabada aquesta, els guàr-

dies es faran càrrec dels butlletins de

vot recollits, i degudament empaque-

tats i lacrats després de comptats, el

faran a mans del senyor Ribé, qui s'ha

volgut encarregar de guardar -los fins

el dia de l'escrutini. Damunt cada-

paquet constarà, no solament el no--

bre de vots, sinó el nom dtl teat1e ór

han estat emesos, amb la signatura

del representant de l'empresa. El dia

de l'escrutini, el senyor Ribé lliurarà

a MIRADOR tots els paquets, contra

rebut en el qual constarà llur nombre

total, procedència i nombre de vots

contingut en cada paquet.

MIRADOR agraeix prcrfundament al

senyor Ribé la desinteressada coope-

ració al nostre projecte, la qual cons

-ti+ueix, no solament un ajut valuós,

Sir ó també una sólida garantia davant

el públic.

Xenius, la Humanitat i els formatges

((La Humanitat es divideix en dues clas-ses: Uns, els que es creuen que el formatgeés un anenjar, i els altres, els que creuenque és un postre.»

Això ho va dir Xenius des del famós«Glossari» de La Veu i en aquells tempsventurosos ja s'hi va fer la barrila del cas.Ara, el senyor Eugenio d'Ors, gran cam-pió del rescalfat, ha servit als seus lectorsde Madrid una aturada traducció . del seuprofund pensament d'aleshores.

Gustavo Pittaluga, no obstant, ha desco-bert que a més a més de les dues menes degent en què, segons l'autor de La Ben Plan-tada, es divideix la, Humanitat, encara n'hiha una altra.

— Si — va dir — ; hay los que creen queEugenio d'Ors es un queso.

Heràldica

El curs que ha començat a dictar al Pa-raninf de la Universitat Central l'Ortega iGasset (i del qual en parlarem un altre dia),ha tingut un brillantfssim èxit d'inaugu-ració.

Com es llegeix a les gazetilles, el localera insuficient. Literats, artistes, curiosos,alumnes, dames i cavallers i àdhuc damesdel gran món s'apretaven per a escoltar alfilòsof ((Qué es Filosofía».

Dames del gran món, heu» dit. — Pero-- ha dit algú, a propòsit d'aquesta inaugu-ració — caldria esbrinar-ho bé; perquè homsospita que hi ha truco.

-- Què diu ara?— Sí ; diuen si està molt ben disposta,

paramentada i caracteritzada la comparse-ria...

— Home! Això ja fora massa filosofia.— No, home ! Això ja és sociologia!

Joan Sacs i una bandade jugadors de "baccarat"

Joan Sacs va agafar el tren i se'n va anarcap a Olot a donar una conferència sobrel'avantguardisme i les seves flaques. Por-tava a la maleta setanta tres quartilles es-crites, que representaven tot un pa de lletrai un sarró de còdols per als fidels de lasecta. Ell que arriba a l'h9tel, deixa la rna-beta al peu del bureau, to] esperant que liassenyalin cambra, i surt al carrer a pon-dre vistes.

Al cap de cinc minuts entra i es troba ambun home tat enfjrismat que anava amunti avall dci hall amb unes grans passes dedesesperat, les mans al darrera, escabellat

els ulls fora de les conques.Joan Sacs que s'hi acosta amb aquell aire

que sap fer de fer veure que ve de l'hort i

me li diu:— 1 doncs, què us passa, bon home? Us

veig molt excitat. Això no us pot ser bo per

la salut.L'altre no en feia cas. Continuava_ amunt

i avall, o parlava tot sol.— No m'agafaran pas mai més, us ho

ben asseguro. Quina pandilla de lladres! 1

m'està bé per ase. Perd, serà la darrera ve-gada... Si en pogués atrapar un... ! ! !

1 l'home feia xerricar les dents d'una ma-

nera tan esfereïdora que Joan Sacs n'esta -

va tot estremit.Un altre viatger li va contar l'esdevin-

gut. Semblava que per la part de França,

arran de frontera, corria una banda de ju-

a cursileria es toca

tmb l'avantguardisme

La mort de 'Barradas, en pau reposi, hausat de manifest una vegada més que nod ha res de més endarrerit i anacrònic que

'avantguardisme, i que la carrincloneria éspatrimoni principal dels que es pensen ha-Ter vingut al món per espaterrar.. Qualsevoltomenatge a Rafael Barradas hauria estatma cosa digna; menys aquesta processó cur-

;i escullera enllà per a llançar quatre vio-etes i un pom de siemtirevivas a mar men-re es pronunciaven quatre mots amb airele transcendentalisme. Completament cursi

fora de to, però molt a to, amb els orga-nitzadors — no diem amb els que s'hi va-ren enganxar.

— Són gent — ens deia un que els vaveure passar — que de tan avançats que vo-

len ser, resulten ultraromàntics. Està béque diguin que la Rosb queda carrinclonai tronada, però no sé pas què hi guanyen

si a ells els cau la bava sentint el tangopoca-solta de Ramona !

El poliglotisme de Farran i Mayoral

Nu fa gaire que La Veu, en la seva sec-ció literària, anunciava que e] senyor Far-ran i Mavoral acollaborará en francès» a la

Revue de Catalogne.Trobem perfectament natural i lògic que

un escriptor literalment sòlid com Farran iMavoral escrigui a la revista que s'anuncia.E1 que ens crida l'atenció és, però, que esfaci constar que acollaborarà en francès».

Probablement això és perquè ham distin-geixi entre el senyor Farran que, segons

diu ell, sap escriure en francès literari, iaquells altres col aboradors de la Revue deCatalogne, de segona categoria, ,als qualsels hauran de traduir els articles.

El senyor Farran i Mayoral és, doncs, unhome de molta cultura. Recordem , que encerta ocasió en què fou invitat a coldaborar

a la Gaceta Literaria, de Madrid, va mani-festar al seu director, que a ell tant li eraescriure en català com en castellà com enfrancès.

Per pròpia confessió sabem, doncs, que el

senvor Farran domina literàriament tresidiomes : el català, el castellà i el francès.I si no fos porqué Cares Riba no el perd devista, diria també que domina el grec.

Què espera, doncs, la nostra gent per lle-gir en un sol idioma a un autor que en do-mina tres i mig?

Decididament, el senvor Farran i Mavo-ral és un incomprès per la nostra generació.Esperem que la posteritat serà més cari-tativa.

El monopoli dels pans

Paneuropeisme, pancatalanisme, panocci-tanisme, panuniversalisme... Quan sentiugarlar de qualsevol d'aquests pans, de se-

guida veureu sortir de trascantó, com una

ombra, la figura de J. V. Foix. 1s l'abasse-gador de tots els pans.

— Ho és tant d'abassegador de pans

ens deia l'altre dia un amics —, que el pa

de pessic més acreditat de tot Barcelona és

el de la seva confiteria de la plaça Major

de Sarrià, i fins he esbrinat que J• V. Foix,

en secret, és l'orientador d'aquella revista

de sacristia que se'n diu EI Pan de los Po-

bres.

Miss Muph ' és el n m d' a} ona eusa.^Dies passats els diaris han donat compte de.

ment i activament treballant en molts ne- la venda dels cavalls del Príncep de Galtes.gosis .i empreses. L'hereu més envejat del món va deixant

:— idea del monument, de qui fou ?... filagarses de la seva daurada bogeria, i ara— Del Foment de 1a producció espanvola, ''a a la caça d'un cert repòs muscular, de'

que inicià la subscripció, coberta després per la severitat grisa i pomposa d'un home d'es-'iq associacions, zq corporacions i 20.752 tat responsable. Les galtes pàll ides de ((hoy))particulars... del Príncep Eduard, avesades ai vent de

— Molt agraït, senyor Güell i Ferrer. No tots els trasat':àntics i a la cançó de totessé si sabeu que no fa gaires dies han estat les palmeres, ara seran pintades d'aquell tovotats uns crèdits per restaurar-vos una mi- sepulcral i protocolaari que tenen les cober-ca amb vistes a l'Exposició... Tindreu molts tes de l'»Almanac Gotha».admiradors... El Príncep Eduard ha estat un gran do-

Va dir-me en veu baixa que tenia la sen- madpr de cavalls, una mena de I)iomedea'sació que les generacions actuals no el co- amb ))pullower,,, fi i nerviós. Ha estat una.neixen i vaig recordar-me de la narració del víctima també de les seves aventures hípi-barceloní desconegut. Vaig valer comprovar- ques. La venda de la seva famosa quadraho. Deixant l'escala recolzada al monu- té un aire de ruptura una mica melodramà-ment i prenent més quartilles vaig entrar tica: S'ha dit que el vespre abans d'aquestaen una barberia que hi ha al xanfrà esquer- venda el Príncep de Gal-les va visitar elsra de la Granvia, al costat d'una granja, seus cavalls, i s'anà a despedir especial-- Perdoneu • ,. He d'escriure quatre rat- ment de Miss Mu55hy, la áéva euga prefe-

lles per a una guia sobre els monuments de rida. El diàleg d'un príncep i una euga,'.Barcelona i no sé res d'aquest (vaig dir diàleg sentimental en el gran estil de ))Laassenyalant el d'En Güell). ¿Que em vol- Dama de les Camèlies, és un tema que,dríeu dii- qui fou i què féu aquell senyor? posat als nostres dies, pot donar molt de

Els tres oficials barbers es miren mútua- sí• Imaginem-nos la punta d'emoció i lament amb aire de sorpresa. Un d'ells diu : parada d'espectacle, tot coses per ésser ex-

-. Em penso que és el monument d'En plotades hàbilment pel marxant afortunatGuell... que es queda amb els cavalls del príncep.

— Sí, això ja ho he llegit allí mateix. Imaginem-nos el preu i la importància quePerò qui era En Güell ?... Era un poeta, un adquireixen aquests cavalls. Miss Muphy;savi, un militar gloriós ?... passa a ser un personatge de primera fila

— Home — diu un altre —, això no ho en el món internacional. Amb una propa-sabem, però jo he sentit a dir que aquest ganda gràfica ben administrada, aquest de-home havia fet els quartos fent de une- liciós adéu d'opereta que el príncep ha fetgrero, • Però es diuen tantes coses... a la seva euga, pot fer la fortuna de qual-- Els agrada, artísticament, aquest mo- sevo1 jueu de bigotis carregats de goma i

nument?.., de copalta esblaimat com la lluna.— Si aquesta pregunta la poséssiu a yo- I vet aquí un fet si es vol banalíssim, però

tació -- em diu el tercer —, tothom diria amb la seva cua lírica d'un wats ben tallatque no, i al lloc del monument hi posarien aquest wats que a Anglaterra torna a ésseruna font. de moda —, i que reprodueix d'una mane-

En sortir, a la recerca de més detalls, ra exacta aquest moment de fisiologia i depregunto a un guarda del jardinet que hi ha snobisme, que quan els ingredients són enal costat, centre de minyones, caporals i justa proporció es paga a un preu moltquitxalla.., fort, i té el perfum del paper dels magazi-- Perdoni, sóc un turista que visita Bar- nes perfectes en els quals el més bell de tot

celona i voldria saber a qui està dedicat són els anuncis.aquell monument. * * *

EI pobre home em mira e lev Ec

Foto. Stort

Domènec de Bellmunt fent la interviu a l'estàtua de Güell i Ferrer

2 MIRARFill pròdig

En Maurici Vilumara fa trenta o quaran-ta anus que de la una de la nit fins lesquatre de la matinada fa penya a l'estancdel carrer de Sant Pau. A peu dret i fu-mant caliquenvos, el mestre escenògraf par-la, amb la seva veu de cornetí, del que sapi del que no sap. 1 sempre té raó. L'altranit entrà un client

— Una capsa de llumins de cinc — de-manà.

— S'han acabat.— Passi-ho bé...Poc després En Vilumara, dient que tor-

nava de seguida, sortí del estanc. Plovia abots .i barrats. Un quart d4hora més tardtornà a entrar En Vilumara, xop, xop, xop.

— On heu anat amb aquest temps ?--pre-guntà l'estanquer al nestre escenògraf.

—Oh, can que he sentit que dèieu queno teniu capses de cinc, he anat a l'estancdel Lion d'Or a buscar-ne una...

El cap i els peus

Llegim que la senvoreta Aurea Sarrà,dansarina clàssica, va pronunciar a •'Ateneude Madrid una conferència, illustrada ambpunts de dansa: gènere nou i que voldríemque esdevingués en voga ben aviat. Des-prés d'haver-nos demostrat l'excelléncia dellur cap, els dissertants ens farien veurel'agilitat de llurs peus, la flexibilitat deismúsculs de llurs cames, I'esveltor de lacintura, i, en un mot, com es compleix enells labella maxirna llatina tan divulgadauMens sana in corpore sano)).

Fóra espiritual, higiènic i divertit. ¿Xe-nius no rep, potser, els repòrters des de 1-aseva banvera, fent apologies del nu, senserecordar-se que, de Sèneca ençà, la banye-ra és un estri nefast per als filòsofs? Doncsdeixem que els savis ballin davant del poblei barregin la dolçor amb la utilitat. Coreo-gràfics i didàctics alhora. La qüestió és queno ballin els seus coneixements.

Tornant a la docta dansarina de Delfos,no podem estar-nos de referir una anècdotaesdevinguda entre ella i el simpàtic senyorCanals, empresari del Teatre Català de No-vetats.

Havien ambdós clos un contracte per unestres representacions de balls transcendentalsal Novetats. Les negociacions havien mar-xat com no es podien desitjar millor. Aca-bats els tractes, hi 'hagué una mica de con-versa amical.

Aurea referia els seus llargs viatges es-maltats de visions estètiques i memorables.Va desfilar el pròxim Orient de banda abanda. Entremig va dir que a 'Grècia haviaconegut tot un poble que parlava castellài que tenia els seus diaris i les seves barria-des a les poblacions : eren jueus i s'estavenallí des dels temps d'Isabel II.

En Canals, sempre diplomàtic, va fer:— Ai, ai ! Em pensava que els jueus van

ser expulsats cap allà els temps dels .reisCatòlics, Ferran i Isabel L

— Isabel II, Isabel H — va exclamar ladansarina viatgera—, la mare d'Alfons XII !

—^ Vol dir? Em creia ben bé que era Isa-bel I.

— Fugi, home -- va dir-li ella amb ungran aplom —, si ho sé molt .bé ; que hiha estat vostè per aquelles terres?

— No, mai — va confessar En Canals.Però el contracte es va trencar al cap

d'uns quants dies.

"La Bernat Metge",sardana de Joan Estelrich

Eren altes hores de la matinada al caba-ret de Juanito Cl Dorado en pié districtecinquè. Per la tarima dels cantaores ana-ven desfilant divos anés o menys casolansde la malagueña, de la sevillana, del fom-danguillo i de totes les variants inacabablesdel cante jondo. Quan no hi havia ningú delpúblic disposat a pujar a cantar, s'enfilavaa la tarima un cambrer, deixava la safatade servei estintolada a la paret, plegava eltovalló d'eixugar les taules, damunt els pan-talons i arrencava en un Aaaaai... ! enter

-nidor que no s'acabava mai i posava la pellde gallina. Ací i allà, entre el públic, guar-des oivils que no tenien servei, escoltavensense respirar els gemecs del cantaor.

Juanito El Dorado ens explicava la sevavida i miracles de des dels seus primersanus en l'Illa Daurada, d'on és natural, iens •contava els alts i baixos del negoci.

— A mi el que em convé — deia — és quevinguin esquadres i que hi hagi força es-trangers. L'altre deia vaig tenir ací la planamajor de la policia alemanva que sospitque ha vingut a aprendre de 1a nostra. Va-ren beure tota la nit. L'endemà vaig anar aJefatura i vaig cobrar bitllo bitllo. A mi,pel demés, el flamenc és una cosa que no emdiu res. Es el meu negoci, comprèn. Peròsi surto a passejar, per distreure'm, s'en-tén, i sento que ací al davant canten fla-menc, me'n vaig cap a l'altra banda i tom

-bo tot seguit la cantonada. Só mallorquí,comprèn, jo. A^xó de l'andalús, no fa pasper a mi.

— Deveu conèixer tothom de Mallorca,no? —li fem.

I li vàrem començar a anomenar gent.Els coneixia tots. Poetes, músics, pintors,polítics. S'havia dit de tu amb don AntonioMaura i havia tingut una gran confiançaamb don Joan March.

— I 1'Estelrich? — li férem,— Estelrich. •. Estelrich... — féu, com fur-

gant mentalment en el munt de records delsseus quaranta cinc anys —. Sé pas qui vo-leu dir. Tene idea d'haver-lo sentit anome-nar.

— Sí, home. Si no n'heu de conéixer d'al-tre —1i diguérem, animant-lo —. Es un md-sic que està en l'apogeu de l'èxit.

— Sí, home — contestà amatent —. Sí elsé. Ha fet una sardana que se'n diu LaBer>wt Metge. No n'he sentida d'altra.

Un dia, passejant per una avinguda delParc de la Ciutadella, vaig topar-me ambun senyor vestit correctament, d'uns cin-quanta anvs, que s'atansà vers mi, harreten mà i em digué:

— Perdnneu que em presenti : Jo sóc elbarceloní mitjà, el ciutadà desconegut, e1perfecte tipus de I'home del carrer, el quefa l'equilibri entre el clàssic Senvor Estevei En Quimet de la Fàbrica, l'home que tre-balla, que viu decentment i que passa lavida abillat de gris perquè ningú no el re-marqui, el que els diaris alludeixen quanparlen del «públic),, la «gent» o ula multi-tud»...

— Celebro moltíssim — vaig contestarallargant-li la mà. — Ara recordo haver-vosvist en diverses ocasions... Ja em direu enquè puc ésser-vos útil !...

— Senyor repòrter, • seré molt concret.Aquest matí m'ha passat una cosa estram•a,sorprenent, vergonyosa per mi. Imagineu

-vos que baixava per la Rambla de Catalu-'

nya amb la intenció d'agafar un tramvia alcarrer de les Corts Catalanes quan, al ma-teix encreuament de la Granvia, un jovem'ha parat. Tenia l'aspecte d'un anglès, par-lava l'espanyol amb dificultat, pronunciavales erres coem s'i hagués tingut la boca plenade pedretes. Malgrat tot, l'he entès. Massaque I'he entès... Imagineu-vos que tot mi-rant el monument que s'aixeca a l'encreua-ment de la Rambla i la Granvia, l'estran-ger em preguntà:

— Faria el favor de dir-me qué representaaquest monument? Què va fer per Barce-lona el senyor d'aquí dalt...

Quina vergonya he passat, senyor meu.He sentit com em pujava una onada de foca la cara i com la boca se m'assecava ma-teix que la llengua se m'hagués tornat depaper secant. Jo que fa cinquanta anys quevaig néixer a Barcelona, que en fa trentaque passo dues vegades diúriament peraquestindret, que tinc el batxillerat, quellegeixo llibres i diaris, que la gent em téper una persona mitjanament illustrada, nosabia, en aquell moment determinat, quiera aquell heroi que s'estava dalt del monu-ment presidint una junta de dames repre-sentant la indústria, et comerç, la caritat id'altres coses importants.

Aleshores m'he ttansat al monument i heIlegït «Güell i Ferrer» i he comunicat lameva descoberta a l'estranger... Perd aquest,jutge sever de la meva ignorància, no vadonar-se per satisfet i cm preguntà qui erael senyor Güell i Ferrer què va fer aquestpersonatge, per quins mèrits rehevants livaren aixecar el monument, en qunía èpocava actuar, etc., etc.

Vaig haver de dir-li que tenia pressa, oque no el comprenia gaire, que s'adrecés aun guardia urbá... Senyor repòrter, vós queteniu sempre apunt una excusa elegant peradreçar-vos als personatges més il1ustressense por d'ésser indiscret, aneu a veure EnGüell i Ferrer al seu monument de la Gran-via, excuseu-me davant d'ell, demaneu-liperd6 en nom meu i preneu-vos la molèstiade constatar personalment si els arreus ger-mans del «públic) barceloní en saben tantcom jo respecte dels monuments de la ciu-tat.

L'endemà al matí amb una escala al coll,vaig presentar-me a saludar el monument

d'En Güeli i Ferrer en nom propi i en repre-sentació del barceloní desconegut. Era moltmatí. Tot just el sol acabava de sortir te-nvint d'un daurat clar el cim del Tibidaboi els terrats de les cases. La Gran -via som-reia lluint el seu asfalt acabat de regar. Al-gun tramvia escadusser transportant tre-balladors a Sans o a Márina feia sentir l'ac-cent cansoner del seu timbre. Pocs tran-seünts...

Vaig apuntalar l'escala 'sobre el monu-ment i vaig pujar fins als peus de 1'illustreprócer... Em rebé molt amablement i vaignotar que era insensible al corrent d'aire in-fernal que travessa la vall de la Ramblades de la muntanva a la mar, corrent agreu-jada en dies de ventúria pels espaiosos fines-tral s . de la Granvia. Mirats de prop els mo-numents canvien d'aspecte. Són com els ar-tistes entre bastidors o á la seva llotja. Elmaquillatge els transforma, les línies pre-nen més relleu, les ombres es destaquen.Els plecs de marbre o de bronze dels monu-

, - --- ----------. r'-.e,.._ an-dalús. Interroga amb la mirada unes minyo-nes amb les quals parlava i em diu

— Pué, no zé quién debe zé este zercó...A l'altra banda de la plaça, fent xamfrà

a la Rambla, hi ha una Banca. Un funcio-nari de la (Banca em diu amablement:

— Detalls no en sé gaires... Sé que era elComte de Güell, que fou Gran d'Espanya...

Un cambrer de l'Or del Rin em diu,contestant a la meva pregunta:— Aquest home marxà a fer fortuna a

Amèrica, després de Colom i es féu milionari.Per últim, a la porta d'un edifici del

costat d'aquest cafè interrogo un senyor,tipus barceloní desconegut

— Podríeu dir-me a qui està dedicataquest monument ?,,.

— Aquell monument ?...— Si, senyor, aquell monument...— El d'allà al mig ?...— Es •l'únic que hi ha. Sí, senyor.— I per què vol saber-ho ?...— Sóc un turista i voldria documentar-

me...— Doncs miri, s'ha equivocat de porta.

Que em matin si sé qui és. E1 mateix li po-dia dir Guimerà, que Pitarra, que Clavé...Em penso que és En Clavé, però no posa-ria les rhans al foc...

— Molt agraït...El trànsit començava d'animar-se. Eren

les nou. Un guàrdia urbà passava en aquellinstant her l'encreuament de les dues avin-gudes i donava l'esquena al senyor Güelli Ferrer. Abans de recolljr l'escala quem'havia servit per al meu interviu, vaigpreguntar a l'agent de l'autoritat...

— Perdoni, sóc un turista que visita Bar-celona, etc., etc... Voldria dirane a qui estàdedicat aquest monument?

El guàrdia em mirà d'una manera seve-ra, es tregué una llibreta de la butxaca pos-terior del pantalon i em digué, tot llegintmolt lentament, gairebé sillabejant:

— Es-te mo-nu-mento es-té de-di-cardo,es-tá de-di-ca-do a... (pausa) al Barón deGüell... Este que tiene el Parque en San.José de la Montaña!...

El n,ròxim. Intervius amb Galcerà Mar-quet i Antoni López.

DoxèNEC DE BELLMUNT

r

Kappelj Am t

Much ado about nothing. — Per quèVilaregut ha vestit aquesta comèdia de Sha-kespeare amb les crinolines del Segon Im-peri? Per fer-la més realista, més acostadaa la nostra època, per fer més natural elllenguatge de la traducció? El meu amicSalvador Vilaregut té dret a fer el que vul-gui, però jo em penso que els vestits deltemps dels nostres avis són més anacrònics,fan més olor de vell i d'antic, que unes se-des llampants, desvergonyides i absurdes,que una gran complicació d'angles, de cor-bes i de maillots de tots colors. Aquesta co-mèdia de Shakespeare té la gràcia d'unsomni si es vol amb una certa lògica, peròamb un dring de cascavell de bogeria, ambun gust àcid, •esqueixat, i un perfum derosa inalterable. De tant en tant sembla quela cua de la guilla escombri I'airre carregatde retó rica...

Com més irreal sigui l'adaptació o la tra-ducoió, com més desllorigada sigui l'esce-na, com més ràbia gasti la coloració del ves-tit; més de la vora sentirem el gust de lasang de Shakespeare.

A més a més, jo no sé per què les comè-dies del to de _Mach ado about nothing emfan l'efecte d'una mascarada veneciana ; elssentiments són rics, les paraules són agu-des, però tot és dit amb caretes de sedanegra. Aquesta careta de seda negra fregaa cada moment el cor, i aquí em penso •quehi ha d'haver la norma per la interpreto-cid de les comèdies shakesperianes. Avuidia, elsballarins russos, sense anar méslluny, ens han ensenvat una mena de cor-redor ple de fum i de pedres precioses, din-tre aquest corredor de segur que 'hi ha ves-tits que anirien a la mida de les muscula-tures còmiques i grotesques i sentimentalsde Shakespeare.

• i M

La Glòria. — Mossèn Garriga ha estre-nat oLa Glòria)) i de pas l'ha tastada unamica. Mossèn Garriga és un bon amic meu;recordo un berenar excellent a Samalús, enla séva propia rectoria ; uns embutits dig-nes de tota veneració i un vi ranci sensetara, i més que res la cordialitat d'una llarde foc i la cordialitat de Mossèn Garriga.

Davant de la seva obra, la crítica delnostre pafs ha restat meravellada roan da-vant un infant ros i sa, amb un davanta-let que 'fa olor de bugada, i que a més amés sap recitar una dècima sense entre-bancar-se. L'espectacle d'un capellà autordramàtic ha estat ben vist per tothom ; tot-hom s'ha entendrit.

Si Mossèn Garriga torna a estrenar unaobra amb èxit, potser les cares es tornin -Ií-vides. Ara si n'estrena una tercera, o té lagosadia d'estrenar una quarta obra, és moltpossible que li cremin la rectoria i li facinmalbé aquell hortet tan deliciós que el ma-teix Mossèn Garriga cava i rega. I això noho dic per desanimar-lo, sinó per tot el con-trari.

Josee MARIA De SAGARRA

JAUME 1, 11

INTERVIUS AMB ELS MONUMENTS DE BARCELONA

Una estona amb En Giiell I Pírrr L'APERITIU

ments, si els mireu de prop, us semblen for-midables. Creixen d'una manera fantàstica.La cara de les estàtues no té aquell aireglacial i insensible que se'ls veu si es mirendes de haix. Ah, les estàtues tenen el seucor, els seus secrets, les seves inquietuds...Qui us pot assegurar que la imatge d'EnGüell i Ferrer no em va dir mal de l'escultorque la va fer perquè no va interpretar prouexactament l'expressió habitual del seu ros-tre o l'aire habitual del seu tipus?

Dalt de l'escala, però, no es prestava gai-re a reflexions d'aquest tarannà. Fent equi-libris per no caure mentre escrivia, vaigpendre nota de les manifestacions del mo-nument...

— On vàreu néixer ?...— Sóc fill de Torredembarra i vaig néixer

exactaunent el 3 de març del >800. Avuifaig tag anus.

Aquesta coincidència m'impressionà. Efec-tivament, érem el matí del dia 3 de marçde tgaq...

— La vostra vida política?...— Vaig ésser elegit diputat a Corts I'any

1856... Recordeu?— Sí. .. Recordem vagament que en aque-

lla època tingué lloc la famosa retiradad'Espartero, al qual la reina Isabel va re-tirar la confiança per donar-la a O'Donell...Recordem que a ;'octubre d'aquell mateixany pujà al poder Narvtez, el cap del par-tit conservador...

— EI S de novembre de i63 vaig éssernomenat senador del regne per R• Q.,.. Go-vernava aleshores el vell marquès de Mira,flores...

En efecte, Pfiegemonia política era ama>,s .e la Unió Liberal, capitanejada pelgeneral Prun. Espartero, apartat de la oo-litica activa ; i '»oaeïi, retirat pel febrerd'aquell mateix anv, el comte de Reus apa-reixia als ulls de la reina Isabel com l'homemàxim de l'oposició... L'any 63, a conse-qüència de l'actitud de Miraflores restringintexclusivament als electors (els ciutadans quepagaven menys de qoo rals de cens) el dretd'assistir a les reunions electorals prepara-tives... els progressistes iniciaren la famosapolítica del «retraïment»...

— En efecte, és un any de relleu en elsegle dinovè... Vàreu morir jove?

— Vaig morir el za de novembre del 1872.Tenia, doncs, setanta dos an ys. Molts anysper a un home que havia viscut constant-

GRAVATS TIPOGRÀFICS BADAL I CAMATS París, 201, Telèfon 74071

Fa poques setmanes es tractà a la prem-sa madrilenya, amb motiu d'una oportuna

alíusió de l'Andrenio, del llibre que està pre-parant l'agrupació literària anomenada »Ami-gos de Galdós».

En torn al nom gloriós del gran escriptor— cas semblant al d'altres noms a Catalu-nva — s'és feta, amb aquest motiu i tambéen altres avinenteses, una escisió aprecia-tiva. Sembla que l'avantguardisme no elposa pas al seu santoral. No manca qui diuque és illegible. Segurs estem de què moltsque el bescanten no l'han llegit mai.

No manquen, però, els qui el tenen en la !sinceritat fèrvida d'una gran devoció com apare i, mestre màxim de la literatura espa-nyola contemporània. També estem segursde que molts que així l'enlairen tampoc nol'han llegit mai.

No cal meravellar-se massa de que aixòsucceeixi. La premsa diària madrilenva ensestà palesant —diàriament, com és naturalque aquí es produeix un fet que arreu delmón es tindria per impossible.

Arreu del món, en efecte, els escriptorsviuen d'ésser llegits. 1 aquell tindrà méspopularitat i anomenada i, de consegüent,més beneficis, que compti amb més llegi-dórs. Doncs bé: a la literatura espanyolaés l'única on es produeix el cas ve ritable-ment extraordinari de que hi ha escriptorsque deuen no sols la seva reputació, sinóàdhuc els seus ingressos, a la circumstànciade que no els llegeix ningú. Entre tots elshi guardem el secret, d'una faisó enterni-dora. (Diguem de passada que la premsamadrilenya és també potser l'única del mónque conserva amb orgull aquest producteeixorc de la literatura priodística que ano-menen brillante cronista i del qual fou ge-nuina representació el Sr. Gómez Carrilloi que potser correspon a aquell altre tipuspolític anomenat sagaz ¢arlamentario quetan xiroiament encarnà 1'Indaleci Prieto.)

Hi ha, en efecte, gran nombre d'escrip-tors, el nom dels quals apareix sovint alsdiaris madrilenys, que hom no s'ha pres lapena de llegir mai, sortosament per a ells.Com la Jerusalem alliberada, del Tasso,viuen d'incògnit. Però, precisament, l'incòg-nit els salva.

L'incògnit ajudat d'aquesta mania d'es-tar enterats i d'aquesta gran crisi de curio-sitat intellectual i abundor de mandra quesón característiques del nostre públic.

La gent admet bonament les valors fixa-des a la taula oficial de cotitzacions. I així

com sol ésser freqüent que parlin sovint delbany aquells que no es renten, l'article pe-riodístic de què primer 'parlen molts ésaquell que no han llegit. Naturalment, !in-terlocutor no vol ésser menys i per a passarper enterat — sense la feina i el perill d'en-terar-se — assent, afirma, augmenta. Heusaquí feta d'aital faisó, la bola de neu queentre tots anem empenyent.

Així molts escriptors serven i àdhuc afe-geixen ananenada i profit. Com el rei dela faula famosa es creuran meravellosamentvestits fins que la veu ingènua de la since-ritat cridi, a ple aire, que estan despullats.

i Mare de Déu, i quina solemnitat alesho-res, quina sumptuosa cerimònia de colocacióde la primera pedra del Panteón de cronis-tas brillantes v de cultos ensayistas!

Però mentrestant, la veu no crida, !a in-nocència està avergonvida i tothoni presumde viu. Entre tots guardem el secret d'unafaisó enternidora.

(Endrecem una elegia a l'única víctima,al cas únic a qui la gent es decidí un diaa llegir — un dia només, perquè aquí no hiha vocació per al sacrifici — i que per aquestfet perdé tota la valor : el Sr. de Maeztu(don Ramiro) que havia viscut com a es-criptor que no el llegia ningú, ni tan solsaquells que li pagaven els articles i que aixíque fou llegit, fou acabat. Diguem, però,que, després de retirat molts li envegen elpanteó.)

Tornant, doncs, al que dèiem — massahem ja divagat — no ens cal meravellar-nosmolt de què, si això passa entre els vius

—preneu la paraula en tots els sentits, si usplau — passi ara que discuteixin respectea la valor literària de l'obra d'En Galdósmolts que no la coneixen.

EI llibre que preparen els Amigos de Gal-dós serà, en aquest sentit, oportuníssim idonarà avinentesa plaent, tot constituint unhomenatge a la snemòria i a !'obra de l'au

-tar de El Abmelo, perquè tothom tingui al-menys coneixença del vestíssim món quecreà.

Es tracta, en efecte, del Censo Galdosia-no, és a dir, del registre biogràfic, mena departida literària de baptisme de tots els per-sonatges creats i moguts per En Galdós enla complexa i enorme totalitat de les sevesobres.

; s aquesta una mena de llibres que, des-coneguda aquí, s'estila en altres llocs.EI que es refereix a Galdós i per al

qual s'han repartit el treball els escriptorsque figuren entre els Amigos, apareixerà din-tre d'alguns mesos.

La utilitat de llibres d'aquest caràcter éspalesa. Potser a Catalunya ,hi ha autors,entre els desapareguts i els actuals, l'obradels quals està reclamant una justícia comaquesta.

No és mala tasca ni menyspreable goiganar bastint des grans ciutats on viuen leshumanitats creades. A condició, natural-ment, de no posar-hi ni biblioteques ni mu-seus. Places, carrers, aire, llibertat, vida.

I, potser en els punts estratègics — en lescolumnes de la premsa, com a exemple

—uns guàrdies de la porra que -impedeixen lacirculació de cronistas brillantes.

R. M.Madrid, març, 1929-

Alaín Qerbaull, home purQui no coneix Aiain Gerbault? De tant en

tant les agències de premsa us serveixen untelegrama de l'altra part de món assenyalantla presència de l'ardit mariner en un retó demar de qui sap on.

Quan Alain Gerbault va salvar en tot diesles 4.600 milles que hi ha de Gibraltar a NovaYork tot sol, endut per les veles del Firecresd,a través de les tempestats, alimentat de veratsvoladors, ens féu la mercé de contar-nos enun llibre d'epopeia del seu viatge. D'aquest lli

-bre, destaca pel seu major interès el capítol"Una nit al timó", en el qual Alain Gerbaultexplica com de vegades, havent reposat durarael dia, prenia el timó així que el capvespre des-pertava el llebeig,i es passava la nit governantel navili. "El l irecrest—din—lliscava -dolça-ment deixant darrera d'ell una estela• fosfores-cent i jo em governava amb una estrella. Sol,sobre la mar, contemplava la volta celeste iels petits móns i•luminats omplien el meu es-perit de consideracions sobre la bellesa de l'ho-me i la pobresa dels sistemes filosòfics ".

Aleshores Alain Gerbault pensa en la teoriatan incompleta de l'evolució que vol que totevolucioni gairebé sempre en un sentit de pro-grés. De vegades desfilaven davant d'ell elsdiversos períodes de la seva vida, amb els es-deveniments que modificaren la seva concepcióde l'existència.

"Primerament—diu—l'excessiva sensibilitat ,les decepcions de la meva infantesa, inflamadad'ideal que m'ob!igaren ja de bell antuvi aviure en mí mateix; després la vida trista depensionista al copegi, la guerra, i la mort dela meva mare que va destroçar la meva vidaamb l'espantosa tristesa del mai més. Els re-cords de la guerra s'acumulàren en la meva me-mòria: combat dalt dels aires, les bales incen-diàries que foraden els flancs del meu aparell,l'avió enemic que cau voltat de flames, l'em-briaguesa momentània de la victòria. I de re-torn a terra no soc, ai las! més que un in-fant que ha perdut la seva mare.

"El temps no és prou per omplir el buitterrible. Els uns després dels altres, els meusmillors companys van morint en els aires. Vel'armistici. I penso en aquests herois tan fàcilment oblidats, i a la vanitat de tots, aquestsque porten massa ostensiblement les medalles icreus d'una victòria que no pertany sinó alsmorts, puix que no s'ha donat res, quan nos'ha donat la vida per la Pàtria ".De vegades Alain Gerbault recordava astre

episodis de la seva vida d'home civilitzat. "Peròprecisament perqnè de fa tants segles els homes s'han acostumat a viure esclaus de la ci-vilització, no em vull obligar a viure la mateixa vida servil i convencional. Amo del meunavili, navegaré per tot el món, embriac d'aire,d'espai i de llum, menant la vida simple d^.l

mariner, banyant de sol un cos que no foucreat per estar tancat a les cases dels homes.

"I tot content d'haver trobat el meu camí id'haver realitzat el meu somni—acaba AlainGerbault—, recitava al timó els meus poemespreferits de la mar. La nit així em passaràmolt de pressa. Un a un desapareixien els es-tels. Una claror enmortuida m'arribava del'Orient, i mica a mica veia anar apareixentles formes i les línies del Firecrest. El meunavili era bell quan s'aixecava el dia ".

Aquest és Alain Gerbault. D'ací un temps,potser demà, potser d'ací mig any, un tele-grama us dirà que ha arribat a Yokohama,que ha tornat a l'arxipèlag de la Sonda o queha estat vist al canal de Suez, tot sol, senyordel seu navili, embriagat d'aire, d'espai i dellum. Recordeu aleshores, si us plau, aquellesparaules d'aquest home que no sal viure ambla civilització, que se sent més pur, tot sol enmig de l'oceà, i diu: "No s'ha donat res,quan no s'ha donat la vida per la Pàtria ".

J. V.

CALÇATS

MINERVASocietat Anònima

•••••^•^^.•..•••.......,^ ^••••••

ViaLaietana, 30

YÃuau]L

La Barcelona dels nostres avisUN LLIBRE EXEMPLAR

MANUEL GIRONA Deambulació divagatòriaEn el tercer número de MttewoR es pro-

metia una sèrie d'articles sobre les figuresbarcelonines del segle passat, de la que po-dríem anomenar la Barcelona de l'Exposiciódel 88, que donaren un impuls tan fort a lanostra ciutat, que d'ell hem viscut molt detemps.

Esmentarem per a començar la figura dedon Manuel Girona, famós en el seu tempscom l'home de negocis més agut i fermd'aleshores, i embolcallat després en unamena de boirà llegendària que ha fet d'elluna personificació de totes les qualitats ilimitacions de la Barce;ona -vella, que eltenia tan enamorat, per cert, que cada dia,fins a la seva mort, cada vespre es feiaaconduir en la seva berlina d'un cavall daltde la plaça de Catalunya, i anava descén-dint a peu, ficant-se pels carrers i carrerons,transitant-hi amorosament, com' si volguésamb la seva presència esquivar les ombi-esmalèfiques d'un esperit renovellador quetendís a destruir-los.

Aquest amor era tan gran, que fins i totel podia dur a la ceguera, com tots els gransenamoraments. En efecte ; ell, tan clarivi-dent en negocis, que no s'espantava per vo-lada que tinguessin, no va mai creure enI'Eixample. Això ha representat força di-ners per a la ciutat ; ja que, si no, hauriaadquirit totes les terres, i el negoci que arasha repartit entre tanta de gent, fóra d'elltot sol.

Tampoc ocultarem la raó de moltes de lesantipaties que gaudia en vida i després l'hanacompanyat en mort. Ell era l'únic delsgrans rics de Barcelona que havia amassatla seva quantiosa fortuna sense moure'sd'ací. Totes les altres grans fortunes s'ha-vien congriat a ]'América. De manera queper a fer-se ric ell, per força li havia calgutretallar el negoci de molts d'altres, cosaque no es sol perdonar gaire. La resta delsmilionaris barcelonins només podia trobardetractors entre els negres de les colònies.

Per a començar aquest esbós de retratmoral direm, restablint les coses en el seulloc, que no era exacte tot allò que es feiacórrer del gran ordre amb què duia els ne

-gocis. Don Manuel, com tots els homesd'empenta, s'ho duia tot de cap i no escaptenia de minúcies. Quan la seva mortva caldre puntualitzar-ho tot i retallar elque no es veia clar o segur. Això semprerepresenta pèrdua. Però així i tot, va deixaruna de les més grans fortunes que s'haginvist a Barcelona. D'aquí es dedueix que pera fer grans coses, la condició primordial ésno tenir massa ordre ; és a dir : anar en-davant i no deixar-se arrossegar per deta-llismes.

Treballava amb claror de dia, cosa a laqual atribuïa l'haver conservat sana la vis-ta fins als darrers anys de la seva llargavida, que va durar de iSiS al tgo5. Teniapoc personal i, amés, procurava que nofos massa eixerit, perquè deia: uEstarfemben posats si aquí hagués de pensar algúque no fos jo».

Un d'ells era un tal Martínez, que vaviure més que una cotorra. Don Manuell'estimava molt. L'havia encarregat de re-partir les almoines, que eren en gran quan-titat. A mida que es feia vell — contava EnGirona — li anava retallant el sou perquèno s'atipés massa ni abusés del fum ni delslicors, que són mortals de necessitat per aun vell.

En Martínez — segons el seu amo — eraun prodigi redactant telegrames, i una nul

-litat perfecta per a les altres coses. Era talcom els volia don Manuel Girona. No hi hadubte que gent d'aquestà mena constituei-xen uns empleats ideals.

Trets d'aquests li havien valgut una cer-ta fama de gasiveria que ell mateix, homeirònic com era, li agradava de fomentar agratcient. Es sabuda aquella anècdota d'unavegada que va pendre un cotxe de llogueri en donar la pesseta, que era el preu d'unacarrera aleshores, va afegir-lli deu cèntimsde propina. «Don Manuel — va fer el cot-xer —, els seus néts són més esplèndids».«També jo, si fos nét de don Manuel Giro-na, ho seria», va respondre En Girona.

La veritat és que no va sentir mai capgust per a la magnificència, perqué va con-servar la manera de la gent del seu temps,viscuts entre guerres civils, , pronunciamien-tos» i calamitats socials. Però, amb tot, estractava bé. Tenia una casa esbarjosa i benparada, cinc criats i set minvones i tothomfeia llargues estades a la casa, prova queno els hi mataven de gana, com feien certsrumors plebeus, que arribaren a dir que els

nits de can Girona estaven obligats .a men-ar-se el pa de la vigília : no era tan mengí-,o! i així no se'n feia gaire despesa.

Quant a la seva taula, era sòlida i seve-ra ; coses d'aliment i sanitoses ; però resi'entremesos i filigranes. Ell deia que nohavia menjat mai res conservat, i que aixòera causa que, vell i tot, mantingués el den-t at complet.

Per a obres públiques era generós. Tam-bé, privadament, feia moltes caritats. Peròtenia la preocupació de no afavorir la va-gància ; això donava a la seva beneficènciaun aire de cautela que és evident que no lafeia gaire simpàtica si es judicava superfi-cialment, encara que en el fons fos més fe-cunda. Serveixi com a exemple la següentanécdota:

Don Manuel Girona tenia un gos quesempre l'acompanyava en els seus passeigsen cotxe, amb el cap fora la finestrella. Undit es va perdre i el va trobar una noietadels voltants de casa seva. La noia va espe-rar-se a la porta i en el moment de baixardon Manuel, ]i va presentar el gos. El pro-pietari va mostrar-se molt content, va de-manar l'adreça i nom de la xicota, i vaentrar a casa seva sense donar-li ni cine degratificació. L'endemà,- però, el senvor Gi-rona en persona va anar a casa de la noie-ta, va veure-hi un quadro de la més negramisèria i va cuitar a posar-hi remei ; a lanoia, comprant-li una màquina de cosir idonant-li feina ; a un germà, situant-lod'empleat en un dels seus negocis. Comen-tant el fet, deia : ))Si li hagués donat vintduros a l'acte, tothom s'hauria admirat dela generositat meva ; però el que és ells non'haurien tret cap profit».

Tot sovint comprava saldos d'articlesútils. Hauríeu vist al seu despatx, al costatd'allí on seia, una pila de sabates ; quanhi anava algú necessitat, els en regalava.1 qui diu sabates, diu llençols, mantellineso vestits de basar.

Es clar que això és lluny de l'esplendord'un ric de les mil i una nits ; però no espot negar que és molt més pràctic.

Tenia, a més, una gran traça a fer-se ferles coses a més baix preu que l'altra gentaixò tampoc és un tret dels que donen sim-patia. Però ho feia ben desinteressadament,no pas per avarícia, sinó com a conseqüèn-cia del seu esperit de negociant, i no tansolament per a ell, sinó quan tenia de preacupar-se dels interessos d'altri. Lina vegadas'havia de portar una orquestra a Montser-rat, quan l'Exposició, i en demanaven 4.000duros. Esverament de la comissió organit-zadora. Consulten el cas a don Manuel. Ell,aleshores, crida el mestre Marraco, que ha-via d'ésser el director; consulta quants vio-lins, violes, fagots, contrabaixos, trompetes,etcètera, calien ; quant costava cadascunquants dinars s'havien d'encarregar a Mont

-serrat ; el ¡preu dels transports .1' plegatno va pujar de qoo duros.

I és que la seva qualitat dominant era lade tenir solucions per a tot ; les deia ràpi-dament: Potser que no sempre fossin ex-cellents; però ell ja tenia solució quan elsaltres encara dubtaven.

Com tota la gent així, don Manuel Gironano tenia gaires preocupacions estètiques; uncop que li van consultar com podria ]'erarimunioipal sortir-se d'un mal pas, va pro-posar, a cop d'ull, de construir dintre demoltes places i vies amples de Barcelona,i, després, vendre's els edificis. La solucióva esgarrifar, i realment és ben dolenta.Cal, amb tot, dir en descàrrec de l'autor,que ell era un enemic de la Barcelona novai no li feia res enlletgir-la un xic més.

EI tremp del seu caràcter era notabletret comú amb molta d'aquella gent d'aquelltemps, que s'havien trobat amb momentsmolt seriosos i difícils. N'hi ha prou amb dirque quan portava el penmfs per a. constituirel Banc de Barcelona, venint de Madrid, vahaver-se d'esperar que s'acabés el bombar

-deig de la nostra ciutat per Espartero, ifins acabat aquest no va poder entrar dintreel recinte de les muralles.

Qua n' tenia 50 anys, els metges li vanaconsellar' repòs ; aleshores ell va estudiarel violí i , ja no el va abandonar fins a lamort. Tocava desastrosament, però doscops per setmana, tenia format un gm!rtetde corda amb elements llogats i, durantdues hores, feia concert, i no l'en podiendistreure mal s'ensorrés el món.

De tants i tants negocis com va empen-dre, el cabdal és la constitució del Bancde Barcelona, que ell volia fer blindat con-tra tota fallida. Res de Banc de negocis;

la seva missió era constituir un baluard in-expugnable perquè hi poguessin reposar se-gurament els béns de menors, vídues i engeneral petits rendistes. De les accions, no-minatives, en responien subsidiàriamenttots els antics possessors, i ningú no enpodia tenir més de dues centes ; així elBanc mai no podia ésser dominat pels ca-pricis de ningú que se n'apoderés. Es, evi-dent que, de seguir aquest esperit, encaraexistiria el Bnc de Barcelona, que tant deprestigi donava a la nostra ciutat, i quecaient tant de mal ha fet al nostre bon nomi al nostre crèdit.

Home de realitats, mai tampoc no es vadeixar seduir per les glòries bèlliques. QuanCànovas va dir allò de : «L'últim home il'última pesseta», Gir.na responia : uNi unhome, ni una pesseta)). Quan estaven ariscos de rebre una visita de l'esquadraianqui, va opinar, en una reunió d'autori-tats, que calia que cada casa nos s bande-ra blanca i si no en tenia, el ileaçal mésgros qae tingués.

Perquè don Manuel, com En Mañé i Fla-quer i, en general, tots els vells del seutemps, tenien prou bon sentit per a no com-partir l'opinió xovinista de les generacionsd'aleshores.

Per acabar, referirem uns quants trets dela seva actuació durant l'Exposició de t888.

Tan bon punt va ésser nomenat comissariregi, va renunciar al sou que Ii oferien.Després, en vista que les comunicacionsque dinigia a Madrid no eren mai respostes,hi va anar i davant d'En Sagasta va dir-lique d'aleshores endavant les comunicacionsanirien redactades així: ))Si dintre tres diesno rebem avís en contra, farem això i això.»

En Sagasta el va abraçar i va dir-li) )Vostè ens entén.»

Durant el temps de l'Exposició va aten-dre continuament a totes les personalitatsque hi vingueren i no va escatimar els ban-quets ni els obsequis. En una paraula : esva captenir com un gran senyor.

Mai de la seva vida no va voler cap títolnobiliari. El seu orgull de burgès li ho im-pedia.

Tenia tant la trama dels negocis entremans, que n'hi plovien de totes bandes. Uncop que va anar a Madrid amb en Coroleu,per mor de fer un edifici per a l'AteneuBarcelonès, allà on fti ha la caserna de laguàrdia civil de la Rambla, només entrantal ministeri de Foment, sense saber per qué,únicament per a matar l'estona, es va tro-bar amb un important home de negocis, elqual li va oferir i donar cent mil pessetes,només per tal que En Girona no prenguéspart en una certa subhasta de la qual donManuel no tenia, ni després no en tingué, lamés petita idea. •

Va pagar l'actual façana de la catedralde Barcelona, on és enterrat ; però va pa-gar-la en vida, perquè li feia ma] d'ulls queel monument millor de la seva iBarcelonavella no tingués acabament. Tota la menta-litat del temps, correcta, poc fina, freda ipràcticà, respira en aquella façana i aquel!cimbori.

Quan va ésser mort — diu la llegendapopular — va anar al Cel. Allí s'adonavad'una gran escampadissa de ploma. Era queels àngels feien la muda. ))Quants en te-niu?», va preguntar. Li van respondre que

uns seixanta sis milions. c¿I què en feu dela ploma?» va replicar-los.

RossErtn LLATES

LA MAR RESSUCITADADonem aquest títol a la nostra informa-

ció perquè es tracta de la rehabilitació de-finitiva, acomplerta en el sentit geogràfic ien ei sentit pràctic, d'una mar fins avuianomenada molt impròpiament i molt in-justament la amar Morta».

Aquesta resurrecció tan justa com ines-perada ha estat l'obra científica d'un homede talent, Sir Herbert Samuel, el qual, enun discurs interessantíssim que ha pronun-

ciat recentment a Londres, ha demostratque els minerals que es troben en el vast imisteriós llit de la mar Morta, poden valo-rar-se, poc més o menvs, en la suma devuit cents milions de lliures esterlines, te-nint en compte, per arribar a la xifra es-mentada, la fantàstica quantitat de potassa

que contenen les aigües d'aquella mar.Les proves aportades per Mr. Samuel han

semblat tan sòlides i les seves xifres tantemptadores, que dintre de poc comença-ran els treballs d'extracció de totes aques-ts riqueses, treballs que, naturalment, exi-giran una colla d'anys i que serviran, depassada, per solucionar providencialment elgreu conflicte de l'atur forçós a Anglaterra.Uns quants vaixells amb emigrats britànicsserà un notable elleugeriment per al go-vern conservador de Londres.

Tothom sap que hom ve qualificant aques-ta mar de «Morta» perquè la quantitat i lescondicions de les sals que conté, fan com-pletament impossible la vida dels peixosen les seves aigües. Els beneficis de la

pesca a la Mar Morta han estat nuls, al-menys fins a l'hora present. El senyor Sa-

muel, però, vol donar a la resurrecció d'a-questa mar tots els caràcters d'una resur-recció completa, preveient-ho tot, calculant -fio tot i preparant acuradament totes les ar-

ticulacions d'una mar que es faci respectaruna mica. Una vegada estiguin extrets elsminerals preciosos que contenen les aigüesi s'hagi aconseguit depurar-les de les sals

que fan impossible del tot la vida dels pei-xos, l'Anglaterra poblarà la Mar Morta depeixos de tota mena, exclusió feta dels ti-burons, per tal que pugui conservar-se sen-

se màcula de pecat el brillant nom de «marressuscitada».

VIATGES MARSANS, S. A,Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges marítims i aeris - Viatges a "Forfait"

E.xcnrsions acompanyades - Peregrinacions, etc.

Informesi Pressupostos gratis

Apoionio Pérez de Ayal; marrà un camí.En aquest sentit, excelleixen novelles com

La Rueda, de Francisco de Cossio i Et con.-vídado de papel, de Benjamín Jarnés, i enaltre ordre, més o menys encertades, tro-beco belles mostres en les novel1es més dedarrera hora. (Com a exemple: el millorque hi ha en Obreros, zánganos y reinas, larecent novella d'H. Pérez de la Ossa, ésallá que amb fidelitat estricta respon al'imperatiu d'aquelles dues lleis.)

Paradoxalment resulta, doncs, que la no-va fórmula novellística, sorgida per arreco-nar 1'estantís i anacrònic concepte que araprivava, respon en l'essencial a postulat$que quasi poden considerar-se clàssics.

Perà, hi hauria errada evident a creureque els novellistes nous no han aportat, ul-tra aquesta reintegració, cap novetat a!1procediment tècnic. Hi ha tambo' en la no-vella nova elements que no tenien ni juga

-gaven els grans novellistes anteriors i que,en definitiva, els novelaistes han après dela realitat artística del moment.

Potser els més importants i sens dubteels més evidents són la humanització de lescoses immaterials i la suplantació, apresaen el cinema, de l'espai. (En un metre qua_drat cap més desert que en les llargues des-cripcions evocadores de Chateaubriand.)

Aquesta que hem anomenat humanització--vet-acf una altra paradoxa de la deshuma-nització de l'art— a què són sotmesos elsobjectes immaterials representa, en la n o-vella, una considerable i vastissima am-pliació de personatges. Tot el secret està,però, en el fet que, en fer personatge nnataula, sigui evidentment un personatge no-vel.lístic (Sense desconèixer que la persona-litat mateixa de la taula li dóna capacitatper a ésser, en altre cas, criatura dramati-ca o figura poètica.)Aguests són, al meu entendre, els senyala

nous. El seu palesament ha fet compendreon calia cercar la causa veritable de la de-cadència de la novella espanyola. Aquesta,

tot honorant les excepcions i àdhuc els mè-

rits i les valors de les no excepcions, pa-teix d'una vulgaritat que s'arrela precisa-

ment en tot el contrari del que cal que sigui

la novella.Instintivament el públic s'ha donat comp-

te d'aquesta eixorques-a imaginativa quecorsecava el fruit. Això explicaria potser

I'èxit assolit, en llengua espanyola, per lanovella FE Cemento, de Fedor Gladkov.

Ara bé: reeixiran els novellistes naus afer triomfar el nou estil? Guanyaran, con-tra la rutina i en ajut dels qui havien co_

mençat a eombàtre-la, aquesta batalla?De moment és símptoma molt significatiu

i interessant que un autor de novelles tan

fermament caracterizat com Axorin hagiemprès una rectificació total amb la sevadarrera Fél4m Vargas (etopela) que, mal-grat no ésser reeixida (al meu entendre ésmolt inferior a Pdjaro pinto de l'Espina i

en la mateixa trajectòria), representa una

gran sensibilitat i un matiner esperit de vi-gilància estètica.

RAFArr. MARQUINA

En el número pròxim:

FRAU EVAconte de Josep M. de Sagarra

S

,I

4 MIRALDR

\. LES LLETRESELS NEGUITS DE PALMIRA

Conte inèdit de LLORraó. Abandonà una cama a aquell voler disgust ens e1 podria matar. Es amb ellque l'empenyia cap a la casa; l'altra ca- que m'he fet senyora del tot i... vaja; noma no pogué estar-se d'obeir l'impuls em fa gens de vergonya dir-te que li hede la primera; i Rodrigo va trobar-se dins posat afecte.la penombra del rebedor sense saber com —Tens raó. No convé que el deixem sol.hi havia vingut. —Es clar, home. El que hem de procu-

Dreta al llindar, entorn d'una gloriola rar aviat és tenir la casa parada. Hi posa-lluminosa, Palmira somreia com una dea. rem de tot.Rodrigo clogué els ulls. La dea anà acos- —Sí, Palmira, fins el meu arbre•tant-se amb les mans esteses i les hi posà —No hi pensava. Ja l'has acabat?ran de llavis. E11 va besar-les reverent- —Mira!...ment. Les mans resseguiren tots els in- I Rodrigo, tremolós de febre, va ense-drets d'aquell rostre, mai no vist com ara. nyarli una còpia fotogràfica d'aquell fruitFou talment el fregadís de l'esca; la fla- de 1a seva paciència.ma va propagar-se als cossos, i de sobte, Palmira llençà un xiscle de goig.dins l'ombra quieta de la sala esclatà un —Que ufanós t'ha sortit. Sembla un gar-torb de dimonis, com si tots els vents de rofer, noi.la mar entretopessin a caprici de les di- --Fixa't en la branqueta de dalt; allívinitats infernals, som nosaltres.

Tard o d'hora anà restituint-se la cal- —Jo i tot! Rodrigo meu, i ben junts,ma. Fora un cert desordre exterior, tot com ara.reprengué l'aspecte normal. Marit i mu- —Per sempre, Palmira.ller s'assegueren l'un al costat de l'altre, —Per tota la vida: fins més enllà de lasi fa no fa encongits. Com qui puja d'un vida.pou de treballosa sortida, Palmira va En aquell punt, la Carina se'ls enfilà alsqueixar-se amb tendra veu. genolls, el plomeret de la cua tot enjogas-

-Oh, Rodrigo! Que valent t'has tor- sat.nat. —Mira la nostra salvació. El seu ins-

-He canviat molt en dos anys de no tint ens ha nuat amb un fil d'or. Quinaveure'ns. llàstima, Rodrigo, que en el teu arbre no

—Que te'n vares anar, digues, hi quedi un brot per a la Carina!—Però no pots pas dir que et venia —Només hi solen entrar els de la fa-

malament que me n'anés. mflia.--Ai! No és pas teva ni meva la culpa. —I què vol dir la rutina davant del

Es la vida qui ens enganya un xic cada nostre cas?dia. ¿Què ens podem retreure, pobres de —No hi escau, Palmira; però si tu honosaltres, si allò que avui ens és un goig vols...demà ens serà una pena? I som tan po- —Fes-ho— i amb veu profunda, afe-queta cosa, que no ens adonem dels er- gí—: Un cop morts, vull que ens afigurinrors fins que són passats. en escultura, amb la Carina ajaguda als

—Doncs jo, Palmira, els dono per ben nostres peus.morts. —Tu mateixa: però no parlis de la mort,

—I jo, Rodrigo. De massa bé que vi- ara que comencem a viure.viera ens vàrem creure infeliços, I pro- —Digues, ara que ja sabem què costavàrem de consolar-nos vora de gents es- la vida: ara que en som mereixe(lors.tranyes... —Palmira divina! ...

Rodrigo sols va respondre amb un sos- —Rodrigo, abriga'm amb e13 teus bra-pir arrossegat. ços, si no em moriré de fred.

—Ja se m'han desentelat els ulls —con- —Palmira, esposa meva: vira!fessà-. Em trobo com nou.

—Prou que ho veig. Estàs al punt com Tots els neguits de Palmira s'han assos-mai. segat. Quan él ferreny don Nin la fatiga,

—I tu, Palmira! t'has fet meravellosa. sap que pot arraulir-se en uns altres bra-La teva rossor m'enlluerna. ços més joves, que sempre l'esperen amb

—Ai! Els dolors canviarien de fesomia daler nou. Si per cas és Rodrigo qui l'em-les pedres. palaga, l'austeritat de don Nin I'alleuge-

Callaren, les mans entrelligades, els ulls reix de dolceses, amb aquella aspror nopresos en l'encís. Palmira a poc a poc anà gens desvalguda d'atractius.dient: A poc a poc, l'equilibri interior ha tras--T'esperava; et pressentia dies ha. Et puat entorn de Palmira com una atmosfera

veia venir en els meus somnis, bell i fort de gràcia providencial. Tothom en ;a res-com has vingut; te m'acostaves des de sò. Palmira és assenyalada com a tipusmolt lluny... com allò que he llegit d'aque- de totes les excellències. Es pietosa, sensi-lla princesa, de no sé on, que veia venir ble, té la mà oberta als desvalguts. Sols lael seu cavaller, no sé de quina banda... Carina, en sentir el cor de lloances de les

—Doncs ja he vingut, gents, es detura capficada, amh la puta—Ah, Rodrigo! Comprenc que ara no a mig aire. Diríeu que un rialleta sorne-

podria passar sense tu. El nostre amor re- guera li voreja les genives.viu d'entre les cendres, com aquell ocell —Mireu, donya Palmira amb el seuque tenia tantes vides. T'escau molt ser marit! —xiuxiugen els veïns quan lamés prim! veuen passar, tota solemnial, al costat de

—1 ho seré sempre. No tornaré a caure don Nin: d'aquell home tan ntegre.en les baixeses d'abans. Allò és passat. —Sembla unareina antiga — diuen uns.

—Passat; i tot el passat vol dir mort; • —Es una santa — afegeixen altres.vol dir no conegut. Aneu a saber si no I la Carina, riu que riu...hi haurem guanyat tu i jo. Ens quedal'experiència.

—I, què ens enginyarem per veure'ns?—Com que no vui que et comprometis,

jo vindré a casa teva: més ben dit, a lanostra casa de debò. Hem de guarnir-lade manera que sembli un hivernacle, totade verd clar i or, com un jardí d'aquellsque pinten. Ara rai, que sóc tan rica!

—Encara més? Que has tret la rifa?—No saps; "Ell"... m'ha fet hereva de

tot el seu davant de notari. Per això noet dic d'anar-me'n amb tu; ho perdríemtot, i em sembla que ja ens ha arribatl'hora de posar una mica de seny!

—Es trist haver de privar-te de dispo-sar a gust d'allò que és tant teu!... — sos-pirà Rodrigo emmelangit.

—No t'encaparris, estimat) —observaPaulina amb aire optimista —. Aixi, cadacop de veure'ns ens serà una festa, i noagafarem aquell regust casolà que esmussa

la sensibilitat de les persones delicades. De

més a més, no cm convé trasbalsar -me.Malaltejo molt sovint: el cap em roda:

quan ha de ploure no m'aguanto dels peus.—Oh, no! —es queixà Rodrigo, conven-

çut, lligant-la entre els seus braços —. Novui que sofreixis per mi. Mal haguessis

d'abandonar-me no em queixaré.—No temis, Rodrigo. Si jo et deixés, no

tindria perdó de Déu. Però abandonar

aquell pobre home fóra consciència. El

La decadènciade la noveNaSi l'aparició i coneixement dels nous na- 1

vellis.es de la Rússia, àdhuc descobrir, des-eetllant-lo a la consciència europea, en eiseu veritable valor, el fet de la transforma-ció d'aquell poble, ens fa tornar els ullsvers Dostoiewski, com a pare i senyor dela literatura moderna, en la literatura es-panyola, contràriament, , no es produeix ambtanta evidència el fet que la nova novel.lís-tica ens recordi tm antecedent gloriós tanproper.

Ço explica tal volta que davant la reali-tat positiva de novellistes nous (Cossío, DíazFerníindez, Porras, Arderius, Jarnés, etc.)s'hagi escés, a voltes brillant i a voltes so -morta, una inquietud esdevinguda polèmi-ca. La qiiestió d'un pretesa tècnica novellis-tica, mil cops p'antejada i debatuda, n'haestat, en avinenteses diverses, el palesamentefectiu.

Ice) ha bastat deixar-la definitivament derecó tot declarant que no hi ha una tècnica 'de la novella. Adhuc reconeixent que, engran part, les obres genials són essencial

-ment intuïtives, és evident que cal teniren compte, per a judicar, com a exemple,la decadència a què havia arribat la no-veWa espanyola, la realitat d'una certa tèc-nica. I és curiós que abans de tot ens cal-

gui reconèixer que la tendència novíssima

no és, al cap i a la fi, més que la vigoritza-ció, a voltes voluntàriament exagerada, d'u-

na tècnica gairebé eterna que —per a re-duir.nos a les allusions, ja fetes— a Rus

-sia tingué culminació gloriosa (encara quepotser fragmentària) en Dostoiewski i quea Espanya té plena confirmació i eficàciaen el Quixot, de Cervantes, i més poste-riorment, i amb certa inseguretat, en lesobres de Galdós, Baroja i Pérez de Ayala.

Embafats públic i autors d'un realisme,greixós com la cansalada, i que no es ju-

dicava prou saborós si no regalimava comla fruita massa madura, els novellistes nouss'afanyen a restablir dues normes que hanestat sempre fonamentals, al meu entendre,en la tècnica novelística.

Qualsevol lector atent a les orientacions

que actualment palesa la novella arreu delmón trobarà lògica facilitat a réconèixer 1

que els dos conceptes bàsics, les dues lleisestètiques que donen fisonomia, robustesa ii personalitat a la novellístiea nova eón:

a) Naturalitat i facilitat en tot allò quepot ésser considerat fantàstic.

b) Dificultat, imaginació, fantasia entot allà que den ésser considerat natural,real, quotidià.

El viatge a la lluna es senzillfsim ; s'hiva en un somni ; la dificultat és anar d'unacambra a l'altra. (Parlem, naturalment, enpur terrenv novellístie.)

En Els germans Baraniazov i en Don Quti.jote de la Mancha això es compleix ambgloriosa rotunditat. I per tal com això noes compleix gairebé mai en les obres de Ju -li Verne, resulta que Juli Verne, contra elque creu molta gent, és un escriptor senseimaginació

Doncs bé —i no entretenint-nos a cercarnous exemples—' la novella espanyola hacaigut darrerament en l'oblit eollectiu d'aquestes normes fonamentals• emprant totjustament les contràries, amb perjudici po-sitiu i greu del veritable sentit de la crea-ció literària. Són els novelaistes nous elsqui tornen a tenir-les en compre íntegra-ment, sobretot d'ençà que amb Belarmino y

\Jjeam

ADQUIRIUels darrers èxits teatrals

LOS FLAMENCOS

LAS LLORONASimpressionats en discos elèctrics

ODEON

■

(Acabament.)

L'arbre genealògic era llest. Però en es-criure el seu nom dins la rodona del dar-rer branquilló, un dubte va aturar-li lamà. ¿Era de llei posar-s'hi sol i no fergens de lloc al nom de la muller?

—Ves què diria, si ella el veiés —re-flexionà; i els ulls se li humitejaren —.Que trist va un home so' : Privat delContrapès de la muller, ja no ho és unhome. La dona és qui us aluda a veureclar el món, per molt enze i cridanera iamiga d'anar a passeig que sigui.

Tot d'una li acudí el record de Palmi-ra, net, precís. Era una Palmira estilit-zada en l'espai; serena com aquelles fi-gures de guix que havia vist quan anavaa matar l'estona pels museus, un parellde tardes balderes.

Un manament molt enèrgic li digué desde dintre:

—Noi, pensa que és la teva dona.Aleshores s'adonà que era ben d'ell la

culpa si l'havia perduda per sempre. ¿Quisinó ell mateix va llençar-la en uns bra-ços més amorosos que no els seus, mésentenedors d'aquell tresor de dona, tanrossa i blanca? Allò era el càstig d'haver

-se deixat engorronir als ulls de la pròpiamuller.

Com un coet es dreçà el braó atàvicdins la seva sang, el potent urc de l'ascen-dència, condormit sota els vapors de lesdigestions carregoses a què s'havia avesaten casar-se.

Esdevingué sobri. S'aprofundí en la ma-ranya dels estudis d'heràldica. Es deseixar-rei del mal costum de la regularitat bo-vina, encomanada del treball oficinescdels matins: d'aquell treball que us faparar la mà com els captaires a l'hora derebre uns diners, amargs.

Al cap de pocs dies, en el seu paper d'es-criure, hauríeu vist lluir l'escut familiar.Amb el bon zel d'alliberar-se de grassesimportunes, s'establí la normó de passe-jar molt, per bé que amb poques presses,per no donar una idea de lleugeresa. Ambuna pila de ferramentes disperses, dutesde ]'encant, va conjuminar-se una severapanòplia. L'ordre dels seus cabells va re-pendre l'antiga perfecció, de quan els hipentinava la resseca i senyorívola mà dedonya Belén.

Al cap de tres mesos era un home nou.En mirar-se al mirall va somriure. Sor-tia de la capsa.

Era el moment de cercar la muller.

La va trobar tot just quan n'era dis-tret, a l'hora que l'aristocràcia pren elsol. Rodrigo anava amb el bastó, amb elsguants; ella, una mica lassa en la sevapompa, recalcada al braç de don Nin.qui no sabé veure Rodrigo ni la llam-bregada tristíssima, agònica, que li dedi-cà Palmira. Rodrigo va seguir-los, comqui diu d'esma, i Palmira entregirà el capdiverses vegades amb infinita llangor.

Des d'aquell dia, el fill de mamà Belénvingué a donar un parell de toms voral'amagatall de ]'ovella mig retrobada;tombs vagues però que cada vegada s'es-trenyien una mica més, fins que un ves-pre Rodrigo topà els murs de la casa.

A vegades veia sortir don Nin; d'altresamb Palmira al costat. Quan ella sortiasola, pujava de seguida al cotxe per mordel seu instintiu disgust de veure's expo-sada als esguards dels homes grollers, a

les galanies de mal escoltar.La segona o tercera tarda que vingué

més a prop de la casa, un glapit planyívolli féu alçar els ulls. Era la Carina, quecolpida d'un sobtat desfici s'abocava en-

tre els ferros del balcó, en homenatge al

seu amo natural.El renou que feia va distreure la lec-

tura de Palmira. Sortí al balcó. El gest

de retrocés de marit i muller va deturar

-se corglaçat. L'aire dugué de l'un a l'altre

un sospir tremoladís.Ja no la va veure més, però des d'un recó

de la consciència, una veu molt entesa Ii

deia que Palmira l'atalaiava rera les cor-tines. Això féu que cada tarda es vestísamb més enginy i varietat. A la punterade les sabates se ]i reflectien els núvolsi les clarors del cel; vinclava el cos, re-

tornat a l'antiga elegància; la cara, total-

ment rasurada, era d'una morenor seve-

ra, inèdita a ulls de Palmira.A vegades la reixa d'entrada era a mig

cloure, amb negligència més o menys au-

tèntica, Rodrigo mai no hauria gosat

passar-la, però un diumenge quan va veu-

re que don Nin i tot el servei sortien li

defallí la resistència. Un calfred que li

pessigollejava els nervis se li endugué la

Miquel

La trista aventura d'un poeta

Una vegada hi havia a Manresa unapoeta local molt notable per diverses raons.Una d'elles era la seva incondicional admi-ració pel senvor López-Picó. Com a bonmasover espiritual, baixava una vegada a1'anv a Barcelona i anava a visitar l'estiniatmestre a la seva pen ya d'aleshores, la fa-mosa penya del vell Continental. Ei poetaforà s'asseia tot humil en un rcconet icaçava una a una les profundes idees queanaven Fluint de la reunió i que després ha-vien de constituir la part més preciosa delseu aliment espiritual per a tot 1'anv.

El nostre poeta, com hem dit, baixava aBarcelona una vegada a l'any, gairebé sem-pre pel segon dia de Pasqua. En un d'a-quests llargs intermedis, el vell Continentaldesaparegué per fer pas a la !Banca Arnós.

Arribà la Pasqua, i el poeta del Cardoner,que, com a bon poeta, no estava gaire beninformat de les petites realitats, es decidí afer l'anual visita al senyor López-Picó.

EI bon home tornà a Manresa amb unaire tot decebut.

— Què t'ha dit En López-Picó —',i pre-guntaren els admiradors locals.

—No he trobat En López-Picó...!— Però almenys haurós estat a la penya?— Tampoc he trobat la penya!

—1 el més trist és que ni tan sals he tro-bat el Continental!

amb l'especulació de l'enfocament i exposi-:ió i altres passes de l'acció fotogràfica

iuelcom del que el cinema ha aconseguitsmb l'escenificació patetista, a part de l'ac-tivitat dels actors. Però aquests prolegòmens:otogràfics a l'art nou que ens proposa Sàn-:hez-Juan tenen una intenció molt més plas-icista que literària, mentre que l'art nouiel nostre álauminat tendeix tan preponde-antment a ]'expressió literària que gairebé's art exclusivamént literari, a desgrat del'exclusió del llenguatge parlat o escrit.

Un tal programa sembla de primer an-tuvi una contradicció de termes ; però javeurà el curiós lector com l'explica i acla-reix el fundador de la nova escola plàstico-literària. Parla Sànchez-Juan i diu : Senvoresi senyors.

S. Sànchez - Juan

A continuació Sànchez-Juan segueix dient :en descórrer la cortina apareixeran en l'es- ocenan dues taules ; en una d'elles un can-deler amb espelma, i al cim d'ella, a guisa cde flama, un clavell roig. Al seu costat una ncopa de vidre, de la qual emergeixen unclavell rosá-pàllid i una corda de guitarra ; cper fi, una caixa de música. Al damuntd'aquesta composició, oscilaant en l'espai permitjà d'un fil, una corola d'escardot. En dla segona taula hi haurà una safata d'ar-gent; un tovallonet i un munt de cobertors.Al damunt d'aquesta composició, oscil1anten l'espai un estel d'argent. Vindrà la se-

perior i a part de qualsevulga arranjament

'ÁUV&1UL

r EL TEATRE *^LES ESTRENES;

LES TERTÚLIES TEATRALS A L'ESTUDI MASRIERA

ÇONCERTS

TEATRE NOVETATS ART TEATRAL SINTÈTIC Els poemesd'Ottorino Respighi

La Glòria, drama en tres actes,per Mossèn Ramon Garriga.

Mossèn Ramon Garriga va dir a un re-dactor de La Nau que amb aquesta obras'havia proposat predicar. Mossèn Garrigasent l'atracció de la trona, de la càtedra,però és tímid, diu ell, i en començar a par-lar en públic les paraules l'ennueguen. Ennoan de Mossèn Garriga, la companyia deNovetats ha predicat un sermó quaresmalben edificant.

A Romea va predicar ]'altre dia una co-mèdia moral En J. 'Bernat i Duran. Hemtingut, doncs, dos sermons quaresmals endos teatres.

Però Mossèn Garriga té allò que els ca-pellans en diuen amundologia». MossènGarriga, segurament, deu haver viscutmolt. S'endevina que dintre seu hi ha moltscombats, coses que li fan nosa al pap, queles vol dir i les dirà. 1 encara té una altracondició: com que té mundologia i ha vis-cut molt, parla l'anarquista, i diem això enel millor sentit de la frase.

Probablement, creu Mossèn Garriga enuna segona revolució del cristianisme. Esuna creença dels místics cristians que Char-les Maurras ha combatut sempre, demos-trant que el cristianisme és ordre, ordre enboca de Maurras vol dir tradició fins alconservadorisme.

El misticisme de l'autor dóna a uLa Glò-ria» 'el carácter d'una obra de capellà, l'o-bra d'un sacerdot ple d'inquietuds, al qualcal fer-li l'almoina de deixar-li exposar lesseves idees i parlar d'art, el companatge dela seva vida. Aquesta preocupació és tanevident, que sense que es tracti d'una obrade tesi, sembla que Fautor, donant-se porsatisfet de poder exposar les séves idees, esdescuidi de lligar l'obra. Dirícu que l'autores proposi demostrar la santedat de tots elsestats i vocacions, la sentedat de l'art, laimmoralitat i crueltat dels amors desorde-nats i el preu de la glòria del món.

Mal ]ligada i tot, l'obra se sosté. Té unsegon acte que es redreça quatre o cinc ve.gades. En el tercer acte, allò del cor, perversemblant que sigui, tractant-se d'un es-tudiant de Medicina, és d'un gust dubtós.Parlem metafòricament de jugar amb el cor,però si la metàfora es converteix en reali-tat, molesta un xic. I si aquest cor que elcràpula de ]'estudiant de Medicina porta altaller de l'artista, l'escultor el vol ficar din-tre l'estàtua de la Dolorosa, el truc adqui-reix una qualitat completament vuitcentis-ta, gairebé de drama romàntic i també desermó, literatura d'un gust quasi immuta-ble. El to de l'obra, malgrat les idees delsegon • acte, és innocent. L'argument éstan versemblant com volgueu, però aquestsconflictes d'artistes histèrics semblen més li

-teratura que realitat: són drames d'amorde joves de vint am s.

Els personatges són ben dibuixats i esmouen bé, i en tots els moments, particu-larment al segon acte, hi ha una situaoió al'escena.

En les seves declaracions Mossèn Garri-ga ha dit que no ha vist mai teatre i quen'ha llegit molt poc : unes quantes obresde Guimerà ñ Russinyol. Creiem que aixòés cert, però no ho sembla. L'autor de uLaGlòria» té un instint extraordinari d'homede teatre, i tothom celebraria que insistís.A part de la innocència de l'obra, que noés pas ben bé innocència d'autor novell,sinó de capellà, l'enginy de Mossèn Garrigapot comparar-se amb el dels millors autorscatalans.

L'obra, que és molt ben executada, me=reix anés representacions. Estem segurs queserà represa diverses vegades.

MaNura. BRUNET

EI treball i la pressa que condicionen lanostra vida exigeixen una literatura ade-quada.

El poema èpic i, el seu succedani, la no-vella, com tot espectacle o . aa'dició que duritres hores, ja no poden ésser el nostr pade cada dia ni tan sols la coca dels diu-menges.

La realitat corrobora les paraules acaba-des d'escriure. La gent no va al teatre per-què l'ha avorrit en tota la línia. Ens hemhagut d'empassar, des de petits, tants dra-mes i comèdies, que ara només el nom dequalsevol d'aquests olis ens produeix unefecte dràstic.

La fórmula marinettiana : Digueu-m'hode pressa, en dos mots ! enclou la síntesiimperativa de la vida moderna : concisió ivelocitat.

La novíssima generació tenim dret a sa-tisfer les nostres necessitats de síntesi.

Aquestes necessitats exigeixen a tota perso-na intelligent una conducta de respecte ide correspondència. No desapareixen les for-mes, però esdevenen reduïdes a expressiójusta, nua de retòrica i d'hipocresia.

Un exemple :, dos amics, síntesi social.Aquests dos • amics ho són per necessitat.(No concebem la relació supèrflua,) L'unamic va a veure l'altre. Escoltem-los

= Déu te guard.--- Com va això?— Has vist allò?— Sí, infecte.— Ho suposava.— Té, ducs galerades. Es una feina de

maniàtic, impròpia de les ambicions nostres.— És clar, però pròpia d'una època civi-

litzada.— No falla. On aniràs aquesta nit?— Al Circ, a dos quarts d'onze, que és

quan fan la nova atracció. Després, mitjahora al cafè, a sentir jazz tot esquivant lallauna d'un que m'ha de parlar d'uns durosa quatre pessetes, i després cap a tornar-hi.

— Vols que vingui al cafè?—Home, esplèndid! No cal dir••ho. T'hi

esperaré fins a les dotze. Vina=hi• Em fascontent.

— Bé, ja ens veurem. Me'n vaig a sopar.Adéu.

— Adéu.¿ Hi ha algú que no hagi entès tota la

conversa? No calia ¡ras. Basta que els dosamics hagin bescanviat llurs impressionsde pressa i bé. Sense repetir-se, no ja dinse! diàleg ; porqué hi ha persones que sempretornen a dir el mateix, i un fet el comentendeu o dotze vegades en un quart d'hora.

La vida agitada i polimorfa de la ciutatés un exponent hellíssim de síntesi que elsmés sensibles d'entre nosaltres aspiren a do-minar totalment. 1 és per mor de l'estruc-tura oficial dels costums que hem de limi-tar l'expansió del nostre anhel còsmic. Fas-tiguejats d'un acte de drama, per exemple,anem a veure una revista del Parallel i l'en

-fadositat d'uns mateixos temes, ja vells, enscansa i ens mareja. La literatura diluïdaens escamoteja les perles que voldríem permirar-nos-hi els ulls. Igualment podríem dirde boná part del cinema. Tot fos almenysaviat vist com les exposicions d'art.

¿No us apena, lectors que treballeu demoltes maneres durant el dia i la nit, no us

1. A la porta del teatre es donarà fa angúnia la quantitat de paper impr;E quea cada co icurrent un butlleti devot en veieu amuntegar-se a la vostra taula, i alel mume,tt de lliurar la contrasenya mateix temps pensar en els discos nous ded'entrada, la gramola de l'amic llunvà i en la revela-

d. tu el butlle'i hi haurà la llista ció que pot constituir una comèdia ben re-completa de les obres estrenades que buda?entren en el concurs, i l'espectador que si uns empresaris i uns autors i un públicvulgui votar hau à de marcar amb una s'avinguessin a cotitzar el màximum de qua-ratl a t'obra de 'a seva preferència. litat dins el mínimum de quantitat, si al-

3. Nu es donaran més butlletins menys de moment fóssim una minoria elsat públic en començar el primer en- realitzadors d'aquest somni, facilitaríem su-treacte. I moment la vida i la comoditat.

4. Uurant aquest primer entreac-te, els espectadurs podran dipositarels seus butllet ns de vot en unes pa-neres dispu.ades a l'interior del teatrei degudament controlades.

5. En el moment d'acabar el pri-mer entreacte, les paneres seran retirades i es procedirà durant l'actesegúe'tt a comptar els butlletins di-positat., els quals, degudament em-paquetats, es guardaran en lloc segurfin: a I'h )Å de l'escut ni.

6. Si ta votació és prou nombrosa,Continuarà durant el 'egon entreacteamb les mateixes formalitats que elprimer.

1. La votació tindrà lloc en aques-ta formi durant la funció del dissabte,dia 23, a la nit i a les de tarda i nit deldiumenge.

8. El dilluns, dia, 25, es recollirantots els vots eme.os i es farà l'escru-tini a MIRADOR amb la sola presènciadels autors i dels representants de lesempreses que h; vulguin asistir.

Bases dei Premi MIRADOR

En una de les tan aplaudides festes d'artque el Sr. Lluís Masriera sol organitzar enel seu esplèndid taller del carrer de Bailén,diumenge darrer es produí un fet memora-ble : la revelació d'un art nou inventat pelpoeta Sebastià Sànchez-Juan. Aquest es pre-

sentà abans al prosceni i, amb aquell aired'itluminat que li és característic, ens ex-plicà el que pretenia amb la nova art, comes realitzaria la prova i àdhuc ens suggeríla interpretació que li podríem donar.

Sànchez-Juan vol construir amb objectes,amb utensilis, vertaders poemes literaris queparlin plàsticament el llenguatge escrit dela poesia ; aconseguir el que alguns fotò-grafs han obtingut recentment amb la dis-tribució i illuminació dels objectes inanimats,

UN NO NAT

Sxn.asrIA SANCHEZ-JUÁN

nà, no ens produí calfred ni sentiment;més aviat ens produf tristor i angúnia ; aalguns espectadors potser lleugers els produíuna espècie d'irreverent alegria.

Aquest resultat negatiu fou degut tal ve-gada a l'error de creure , que les imatgespoètiques són productores de poesia i que

per tant llur acumulació i coordinació hand'engendrar una poesia més intensa que persi soles. 1 succeeix tot el revés : és la poe-sia la qui engendra les imatges poètiques.1 un cop són engendrades i junyides a tal

o tal altra obra, ja no serveixen per a capaltra, si no és com rebregades imatges ven- 1tureres. Anys enrera un caricatu rista volguéfer, en broma, una síntesi p1èstico-literà riasemblant a la que ara tan seriosament des-cobreix Sànchez-Juan : aquell caricaturistaagafà totes les imatges de la poesia eróticai les aplicà al retrat de l'estimada: uns es-

Is en lloc dels ulls, una rosa en lloc deca, unes perles en lloc de dents, uns prés-es a les galtes, una soca de palmera enc de cintura, i així per l'estil. No cal dirie aquell retrat resultava una grotescaonstruositat.Al nostre entendre, però, la caiguda del-. Sànchez-Juai és principalment ocasiona-t per un altre error ; error que totes lescoles massa preconcebudament innovado-s van cometent l'una darrera l'altra. L'er-r que l'Estètica anomena: confusió de gè-eres. Aquest error és el de fer envair ayes arts el domeny de les altres ; el de vo-r fer expressar a la música, per cas, si-iacions plàstiques, o bé a la literaturatuacions escultòriques, o viceversa, i etc.,cètera, etc. L'art envaidora sempre es tro-

en inferioritat de condicions, por relaciól'art envaida. Mai, per exemple, el sobre-

:alisme plàstic no podrà expressar tan in-nsament i persuasivament com la iitera-ira o la música el que desitja expressar.1 que el Sr. Sànchez-Juan volgué expres-tr en aquell escenari de prestidigitador hosurja expressat millor amb la ploma a laà. I, d'altra banda, tots aquells objectes.ie volien afegir plasticitat a ço que no enecessita, ja la tenen millor i de maneramata sense que hi 'hagi necessitat de com

-Dsar-los i sense obligar-los a exhibir-se enn escenari, sense forçar-los a fer papers ri-ículs. 1 no solament aquells objectes evo-adors de lirisme venturer, sinó tots els ob-xtes del món ; tots ells, des dels amés vilstinguts per vils, fins els més prestigiososconsiderats com més nobles, tots, tots,

)ts, sense exceptuar-ne el que mai no esresentarà davant dels nostres ulls, Tors !ts tenen llur vàlua immensament lírica su-

composició, a part de qualsevol argument.- Però aquesta valor — no s'hi escarrassiap poeta — aquesta valor de lírica plàsticaomés la podran dir el pintor o l'escultor.Amic Sànchez-Juan : el que hàgiu fabri-

at un detestable poema no vol pas dir queno en sapigueu escriure de ben bons ; çoque jo crec a ulls clucs i em complasc aeclarar-ho, encara que em pugui equivocar.

JOAN SACS

Aquest nom és gairebé famós avui dia.En els programes dels grans concerts detotes les capitals s'hi troba una vegada oaltra. Dues obres li han donat aquesta me-na de popularitat: els poemes simfònics«Les fonts de Roma» i 'Els pins de Roma».1, segons un telegrama de fa pocs dies, s'haestrenat a Nova York, amb un èxit escla-tant, un altre poema : «Festes de Roma».Per tercera vegada (vist el bon resultat deles anteriors) explota el compositor Respighila suggestió del nom de Rama.

També a Barcelona, naturalment, s'ha-vien tocat aquests poemes que ara hem tor-nat a sentir. A mi, la primera vegada, noem varen agradar gaire ; al públic, sí. Peròcada vegada han anat agradant men ys, i al'última audició, els «intellectuals^^ ja hantrobat que «Els pins de Roma» és ((unabarba».

Què té aquesta música perquè hagi cor-regut tot el món? Té que és d'una sonori-tat que sembla enlluernadora, i moderna icomplexa i poètica; i només és que reb^s-cada, complicada i literària ; -i té la sug-gestió dels títols, i suhtítcl.s de fraseologiapseudo-poètica. Totes aquestes condicionsson justes perquè aquesta música impressio-ni i satifaci completament el públic snob,els moltíssims aficionats a la música 'bona»i moderna sense ((exageración.

Aquest és el caràcter de la música de Res-pighi : música agradable, ben orquestradad'aparença grandiosa i transcendental, peròde fons feble i banal; i que s'apuntala enlemes pictòrico-literaris : postals de museu ivistes per turistes.

Si copiem el programa del primer delsdos concerts que Respighi ha dirigit ara alLiceu, veurem la confirmació d'aquestes úl-times paraules. Sembla una poesia emfàticai pedant, o un catàleg:

Antigues àries i danses: Laura soave,Dansa rústica, Campanes parisines, Berga

-masca.Trij tic Botticelliano : Primavera, Adora-

ció dels Màgics, Naixement de Venus.Les Fonts de Roma : La Font del Valle

Júlia, a l'alba ; La Font del Tritó, al matíLa Font de Preves, al migdia ; La Font dela Villa Mèdicis, al vespre.

Els pins de Roma : Els pins de Villa Bor-ghese, Pins al peu d'una catacumba, Els

pins del Gianiculus, Els pins de la Via Ap-pia.

Massa literatura i pintura per tan pocamúsica.

No hi manca, però, en alguns moments,una certa i positiva emoció en la músicade Respighi, emoció de sentiment nòrdic,perquè aquest músic — fill de Bolònia —,ccm tota la Italia septentrional, sigui perafinitat d'origen, o per raó del veïnatge geo-

gràfic, s'ha format sota el mestratge i lapoderosa influència de la cultura germànicade l'època anterior a la gran guerra, i enles seves composicions, no solament la tèc-nica porta aquella emprernta, ço que és moltnatural, ja que la música germànica ha es-tat la més forta i fins avui l'única que haarribat a les més altes cimes de l'art musi-cal, sinó que fins i tot la seva expressió me-lòdica té sempre una forma i un sentitprofundament gòtics. 1 encara es podia mésclarament apreciar-se aquest aire medievalde les melodies de Respighi en el concert

que li dedicà I'uAssociació de Música DaCamera», en les composicions per a cant ipiano -que s'hi varen fer sentir, perquè enelles l'orquestració no distreia les línies me-lòdiques, que no són mai quadrades a l'es-

til llatí, ni en la forma ni en la intenció,sinó sempre plenes d'una gran vaguetat enel ritme, en els melos, en la dispòsició deles cadències i en el sentit modal, massaobstinadament arcaic.

L'orquestració de Respighi té el coloritde l'escola russa. Respighi diu que va anara Petersburg a estudiar amb el professor (resd'artista) Rimsky-Korsalcoff.

En això va demostrar una mala orienta-ció, de jove, el músic Respighi. Ni la moda,ni el prestigi d'una escola nova, l'excusen.El veritable artista, per intuïció, no poterrar el camí.

JACus PAHISSA

AI teatre privat del carrer de Bailèn, elpoeta Sebastià Sànchez-Juan presenta unamostra d'un nou art, els drames i comèdiessintètics.

Com ien Sàncbez•Jaanet sea art.

Desitjant explicar els seus drames com-^rimits, Sánchez-Juan ha escrit per a Mtaa-

uoR el següent ar!icle

VERS LA SÍNTESI

nvoreta Maria Masriera i, prenent el clavell 1 ara, com a !inai, donem tot un drama

rosa-pàl1id, el colpirà contra el clavell, roig estrenat al taller Masriera.

i contra la caixa de música, després el dei-xarà damunt de la safata d'argent, el co- NO EL CONECbrirà amb el tovallonet i, en havent donatcorda a la caixa de música, anirà tapant- SÍNTESI

TEATRAL DE SEBASTIÀ SÀNcnEz-JUAN

la amb els cobertors, per manera que la (estrenada a l'estudi Masriera la tarda delmúsica ja melangiosa de si, ja per natura- 3 de març de 1929)lesa ensomiadament timbrada, es vagi es-morteint en una mena d'enterrament. El pú-blic relacionarà aquests actes segons l'emo-ció que tots plegats hagin despertat a la tsensibilitat de cada espectador: 'hom podríatorgar a aquests actes el simboltsme, perexemple, d'una mort delicada.

Oh candor del clavells rosa-pài1id! Sugges-tió de vida passional dels clavells vermells,flama ardent de l'espelma, flama simbólica...Encís desconhortador de les caixes de mú- 1sica, de la música reclosa i llunyana, de lamúsica que va morint, de les melodies de1'avior!... I tu, oh graciosa , copa de cristallcristallf, amb la sonora carda de guitarraara inerta, quantes idees poètiques no des-

vetlles en el nostre esperit! Oh la safatad'argent, sarcòfag ric, però .dur i gelat ! Es-cardot de la meva vida ! Estel dels meusanhels ultraterrenals ! — Oh delicadesa deles morts delicades! Quanta poesia poètica!Quantes suggestinos líriques entrelligadessapientment per a una major i més intensasíntesi lírica...

En efecte, tot passà en l'escena del tallerMasriera tal como ho profetitzà, des delprosceni, el poeta. 1 tots aplaudírem. Totsaplaudfrem particularment la senvoreta Mas-riera qui volgué prestar-se a representar untan compromés paper, i que el representàamb la millor gràcia i amb una admirableserenitat. A Sànchez-Juan li restaren pocsaplaudiments perquè la prova del nou art vadecebre la majoria ingrata i exigent. Aixího demostraven els comentaris més nombro-sps:

L'escenari tenia un fons negre i les taulesdel quiromàntic Sr. Sénchez estaven illumi-nades d'esquitllentes amb potent llum freda,de tal manera que abans de produir-se l'ele-gia plàstica ja l'escena estava arranjada dela més patètica manera. Dòncs, així i tot,

Les representacions Masriera han sugge- la primera demostració del nou art semblà,nit a Joan Sacs el següent article: més que lírica, carrinclona: no ens emocio-

Asseguts l'Estadant i 'el Visitant.E. — Vostè es torna jove, com els pollas-

res.V. — Està de broma. (Pausa. Transició.)

tiap aquell client que l'altre dia era a casa?E. — ¿Quin, aquell del bigoti ros i la bar-

>a negra?

V. — Si.E. —.., que és alt i una mica estret de

>it?V. - Exacte.E. — No el conec.(Com que l'Estadant també duu bigoti rosbarba negra, i és alt i una mica estret de

j it, un del Qúblie exclama) : Però si ésvostè !

Coertva

Escenari del Novetats, en el quarto deCarles Capdevila. Nit de l'estrena de LaGlòria. Gran concurrència de personalitats:Russinvol, Vives, Sagarra, Artís, Llates,Canals...

Hom parla de la comèdia que s'està re-presentant i, en general, s'elogia el fet queun home tan apartat dels medis teatralscom Mossèn Garriga hagi pogut escriureuna obra tan plena de truquets, d'efectesd'habilitats de vell connaisseurn.

— No és d'estranvar — intervé RossendLlates —. La trona i e': confessionari sónuna gran escola per apendre de fer comè-dia...

L'èxit del reverend

ELS FILMS DE LA SETMANADòmini, que és una noia pregonament que Robert Hichens va donar en aquella al

catòlica en el sentit religiós de la paraula, conflicte dramàtic. Tothom pot veure quecerca conhort, en les proximitats del desert és una solució escaient, artísticament inevi-africà, a la pena que Ii ha causat la tràgica table. ¿Com és, doncs, que el públic delmort del seu pare. Siguin quines siguin les Coliseum va protestar-ne el dia de l'estre-especials virtuts conhortadores de tal de- na? Dues respostes se m'acuden a aquestasert, hom veu clarament que no tenen prou pregunta que m'acabo de fer taq oportuna-força per a vèncer la desesperació que el ment. La primera és que aquell públic tin-pobre (Boris sent per haver-se equivocat gui raó i jo m'equivoqui. La segona, querespecte la seva vocació veritable. En la seva aquell dia el públic no fos tan intel3igentadolescència el pobre noi havia cregut de com semblava quan els llums eren encesos.bona fe que calia fugir del món, terrible ¿Què volia aquella dama que exclamava :enemic de l'ànima, i recloure's en un con- I ((Que estúpid! , quan el pobre Ivan Petro-vent algerià per a dedicar-se a l'elaboració I vitx deixava la bella Alice Terrv sanglo-

.--.- .z, )'-.Y-- No havia pas de permetre que m'em-

pastifessin la paret enganxant-hi cartells !(Le Rire.)

Vegi als Cinemes

Coliseum i Capital

s h11R4BDR

CINEMA I DISCOS Ii

CLARA BO W, intèrpret de ((No el deixis escapar»

de trahistína, cèlebre licor amb què els fra-res fan co!lectivament la primera pesseta.L'atzar accelera el ritme dels dubtes i pro-pòsits anticonventuals de Boris, quan posaentre els braços d'aquest una noia formosa,és a dir : de belles formes. Aquesta noia(que, per cert, és una bruna amb uns ullsnegres que semblen dos gorgs dignes dequalsevol capbussó), ha acabat, sense sa-ber-ne res, de fer el pes a la balança. Elpobre Boris continuarà essent tan pobre itan Boris com sempre ; però deixarà d'ésserel pare Adrià que feia tan bona trapistina.

Aviat una angoixa terrible ens opril neixel cor. Hàbit penjat i vots trencats, vorael desert, ¿de qui s'enamorarà 1'ex-frare,sinó de la nostra Dòmini, tan pregonamentcatòlica en el sentit religiós de la paraula?Ah, no ens enganyem ! S'enamoren, es ca-sen ! ,Ella no sap que el seu matrimoni ésun sacrilegi; però el po'bre'Boris ens mostraprou que se'n recorda i com el seu secretli rosega l'ànima. Una vegada e1 matrimoniconsumat segons la natura, queda plantejatel problema dramàtic que es resol d'aquestamanera : Una terrible tempestat de sorra(som en ple desert) prepara els esperits alsacrifici. Boris promet de retornar al con-vent si Dòmini es salva. El refugi al qualtothom fa cap per entre la sorra furiosa(la tomba d'un sant musulmà) forneix l'am-bient propici a un entendriment piadós da-vant la glòria del Déu C'nic. (Alà és Alá,etcètera.) Darrera ]'esquena del servent deMahoma, Dòmini treu un crucifix. Borisconfessa. Horror, resignació i exaltament deDòmini, que passarà la vida vora el desert,mirant corn creix Borisset, el fill del frare,mentre aquest, que ha estat readmés al con-vent, torna a fer trapistina.

Vet-ací l'argument de la noveNa «El jardíd'Alà», que Rex Ingram ha interpretat enel film ÍMetro-Goldwin-Mayer) del mateixnom, deixant en aquest la mateixa solució

tant dignament a la porta dels trapencs?Que la cosa s'adobés fos com fos? ¿1 elsjoves que picaven de peus en aparèhter eltendre Borisset? Trobaven intolerable queun amor sacríleg tingués rcesuitats perso-nals? Mentre podien protestar d'una ma-nera enraonada — la tempesta de sorra ésmassa llarga ; Ivan Petrovitx no és pas unamant extraordinari — se n'abstinguerendiscretament. Tota la indiscreció es desfer

-mIt contra l'acabament natural d'un' filmque és, fet i fet, ben agradable.

No tinc res a dir, en canvi, contra lesreaccions del públic del Kursaal davant «Noel deixis escapan (Paramount) í «El dia

-mant del tsar(( (Hegewald), . La gent reiaescaientment davant les gracioses perfor-manees de Clara 1Bow en el primer d'aquestsfilms, i quan el film va acabar-se i els llumss'encengueren, hom remarcava en totes lescares el traspuament de la satisfacció inte-rior produïda per l'actuació d'aquella artis-ta. ((No el deixis escapar)) és una comèdialleugera, molt ben presentada, que quedamolt bé amb la propaganda que l'ha prece-dida. En acabar de veure-la, sentiu aquellcontentament que us forneixen les cosesque us resulten com us pensàveu,

Amb «El diamant del tsar», en canvi, elcontentament us ve del fet que les coses usresulten diferents de com pensàveu. Ningúno em negarà que un film alemany tret d'unaopereta, exclusiva Trian, i amb subtítolsd'Ezequiel Moldes, és a propòsit per a esve-rar qualsevol. Es ben difícil d'aconseguir,en qüestió de films, una combinació mésamenaçadora. Respireu de gust, doncs, quanconstateu que l'amenaça no es realitza to-talment. Es veritat que en aquest film ustrobeu amb un argument rebregat, una be-llesa (Vivian Gibson) positivament lletja iun humor (el de Junkermann) d'allò mésaigualit. Tanmateix, veient ((El diamant deltsar», no us avorriu. C. A. JORDANA

VOLGA: VOLGA:

Heus aquí el títol d'un film d'ambient reeixides. Però estan deslligades de l'acciórus passat en . la darrera sessió del Film que és la base del film. Les vistes de lesClub i que aviat veurem en els cinemes de onades lleugerament ilduminades, que esta-Barcelona. rien molt bé en un poema sobre el mar com

Vo?ga! Valga! està inspirat en una bala- el d'Abel Gance, no fan aquí sinó contri-da que tots els cors russos porten de reper- buir a la lentitud del film, que és un delstori i que s'ha popularitzat molt gràcies al seus principals defectes. En tota la prirtneradisc ((La balada de Stenka Razín», ataman part, les escenes s'allarguen inútilment. Esdels cossacs del Don, insubordinats en el un ma] molt corrent en els films alemanys.segle xvtt contra el tsar Aiexis Mikaiiovitx. I Volga! Volga!, dintre el seu ambient rus,Stenka Razín s'ha enamorat d'una prince- ha servat aquesta característica dels filmssa persa. Stenka Razín—murmuren els seus teutònics.súbdits — prefereix la casa amant a nosal- No dubtem que Volga ! Volga ! és un filmtres. Stenka Razín s'ha tornat dona. I l'a- digne d'atenció, però, per la nostra part,taman sacrifica la princesa i el seu amorper a guardar la seva llibertat d'home. Ba-lada plena d'emoció per la seva naturalitat;a l'inrevés del film.

Volga !Volga ! seria un bon film si novolgués ésser un film extraordinari. Tur-janski, el seu meiteur en scène, és un vir-tuós de la tècnica cinematogràfica i na vol-gut fer gala d'aquest virtuosisme. La tèc-nica del film és admirable. Les fotografiesmolt ben pensades irealitzades ;l'escena u r•dels cants dels cossacs mentre remen n'ése'una prova. Però malgrat aquesta tècnica 1perfecta, i potser a causa d'ella, se sent através del film una pesada sensació d'arti-ficialitat. Hi manca aquella cosa indefinible ^,,.,,.,• "que fa d'una obra humana una obra mes- II

tra. Hi manca emoció.Volga! Volga! és un film de laboratori.

De bon laboratori, però de laboratori a lafi. Les vistes preses a ple aire són moltpoques i és llàstima perquè són les millors.La formació d'una tempestat i el xàfec tanesperat pels cossacs que s'estan morint de _______set, és l'únic tros on verament se sent unaemc ció.

El cinema és vida i us ha de donar lasensació de vida. I a Volga! Volga! us ado-neu sempre que els actors fan comèdia. Persostenir els detalls de l'acció que Turjanski Unaescena de Volga! Volga!». — Stenkas ha complagut a estudiar minuciosament Razin pren el lloc d'un remer extenuat. haurien calgut actors de primera qualitat.1 els intèrprets no passen de mitjanies. preferim a la seva artificialitat un film onQueden molt millor les segones figures, ben hi hagi vida. 1 hauríem preferit també quetriades, encara •que mogudes també artifi- el final hagués estat més d'acord amb el decialment. la balada:

Turjanslci té fama de saber fer moure les Per entremig dels illots, Volga!,masses i segueix en aquests casos el proee- vaguen ferament vers l'horitzódiment de Stanislawski, plaçant bons capi- les naus de rica popa,taus de colla que són els encarregats dedonar el to al conjunt. Però en aquest film

les altes naus de Stenka Razín.

els homes es veuen sempre amuntegats, com HUMBERT MARTEsi no hi hagués espai per a fer-los moure;això fa ressaltar més encara que les escenes •han estat filmades dintre un estudi i con-tribtieix a ]a teatralitat de què pateix tot el I I 1

film.Malgrat tot, Volga! Volga! té coses bo-

nes. Però fora de l'escena de la pluja, són CURAN =—coses apart del desenrotllament del film.

-- —_

les enfermetats del EstomacHi ha alguns trossos d'imatges pures molt

.t\1\ Q`

-_'-'/ /*, -

con las últimas novedades enIDII J1ICIDJ1

de esta fámosa marcacompletará la felicidad de lu hogar.

ADQUIERALA EN LA CASA

DAS EO DE O DACIA ' 4-

SUCURSAL EN MADRID; MONTERA, 22

DISCOSLa casa Colúmbia ha publicat darrera-

ment el «Tristanv i Isolda complet (?) envint discos impressionats al teatre wagne-rià de Bavreuth durant el festival de 1928.Aquests discos són de la mateixa gran ca-litat dels ja coneguts de la uConsagració delGraal» i de l'Encís del Divendres Sant)),els quals donen la illusió més completa dela realitat, tant en els fragments cantats (laoreu magnífica d'Alexandre Kirbnis està moltben reproduida), com en els fragments d'or

-questra.Naturalment, l'obra no és completa : hi

ha les escenes més importants ; és de doldreqúe el tercer acte és el més mutilat ; del re-citatiu de Tristany n'hi ha un sol fragment,el de més efecte dramàtic però, no el mésintensament emotiu (Das Schiff, Ku-we-nald, siebst du es nicht).

De totes maneres, la collecció és molt re-comanable als fonografistes qu2 es vulguinintoxicar a dounicili amb el pessimisme líricd'aquell histrió genial que feia filosofia amScignes de cartró i espases de llauna (i queconsti que el mot. llauna no té cap valorsimbòlic ; nosaltres no som ni wagneriansni ibsenistes).

Es de remarcar i d'agrair l'esforç efec-tuat per la Colúmbia i voldríem que els edi-tors de la nostra terra seguissin el mateixcamí. El Tristanv és segurament un sacri-fici editorial com ho foren els sis discos del((Pélléas», de Debussv (una de les joies de !anostra cofecció de discos) fet per una gentque guarien els quartos amb els cuplets deChevalier i els esplais pneumàtics de lesorquestres argentines.

Cal assenyalar amb pedra blanca la publi-cació de «Petrouchka» en tres discos per Co-lúmbia, executat a Londres per l'OrquestraSimfònica dirigida per Strawinsky. La im-pressió és perfecta ; l'equilibri de sons del'orquestra, la puresa de timbres, la nete-dat dels efectes de bateria, fan que la ver-sió dei Petrouchka)( sigui una pura merave-1!a. A més, aquests discos tenen un valordocumental ; donen exactament la versió del'obra interpretada per l'autor i a això lescases editores haurien de donar-hi una im-portància extraordinària.

Fa pocs dies hem sentit al teatre del Li-,ceu ((Les Fonts de Roma», dirigides perRespighi, i podem assegurar que no s'as-semblen de res a la versió que en donen elsdiscos Gramòfon impressionats per Cuates,aquell director d'orquestra tan dolent que]'empresa del Liceu, amb gran perseveràn-oia, fa venir cada anv a dirigir el repertorirus amb aquells gestos de desesperat. Perquè no fa dirigir )(Els Pins de Romaa, perexemple, pel mateix Respighi? L'obra s'hoval, particularment el primer i el tercertemps ; l'últim temps és més efectista i amés a nosaltres ens molesta una mica, per-que ens sembla inspirat en l'ideari que avuipriva a l'Europa meridional amb condicionsvariables de serietat i que consisteix en unaexaltació de la voluntat per sobre de la in•t.'iliggéncia.

EMILI ECHEVARRIA

com poden acabar les rivali-tats entre xicots quan els ene-mics són un minyó que resultauna noia molt bonica i un arro-gant i vigorós xicot.

Bebé Daoiels i James Halla

són els protagonistes del filmPARA MOUNT

la séla del ZorroBebé Daniels, reina de les amazones.Bebé Daniels, saltant i enfilant-se

per galeries i balcons amb agi-litat endimoniada.

Bebé Daaiels, manejant l'espasa comun veritable professor d'esgrima

I Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORSCORTS, 481 ; Telèfon 33421

tr.

Catalun ya no és un poble de pintors. Jasé que per a molts serà un disbarat feraquesta afirmació. Però per què no dir-ho,per què no tenim d'ésser clars entre nosal-tres? La història ho confirma. Catalunya,abans que tot, és un poble de forma. L'ar-

fer moltes exclamacions a casa nostra, peròpermeteu-me pujar tots els esglaons. No ésque jo pretengui dir res de nou, no. Existeixen art una certa economia, les lleis de faqual nosaltres violem massa voluntàriament.

Nonell, com tots el grans pintors, ha ex-

Un dels pocs paisatges que pintà Isidre Nonell

quitectura, l'escultura, són les úniques arts pressat el seu món. Nonell té una importàn-que són dependents de la forma. L'existèn- cia cabdal porqué és un cas isolat. Nonellcia de molts pintors no justifica pas que Ca- és un gran líric. El lirisme en pintura notalunva sigui un poble de pintura. Portem tenia encara, a l'època d'En Nonell, el ve-la forma massa arrelada al cos perquè po- ritable sentit.guem alliberar-nos-en sense sacrifici. Hem tingut d'arribar fins ara per com-

Nonell. Nonell és un cas isolat. Nonell és pendre tota la paraula. Lirisme en pintura,veritablement l'únic pintor que hem pos- és únicament el sentiment de la matèria.seït i que ha posseït tota una època. Jo Aquí és allà on s'ha debatut tota l'èpocaparlo precisament només dels homes que cubista. Són les úniques conseqüències quehan tingut una influència en les conclusions nosaltres en podem treure, aquest art pràc-que poso en clar, en la nostra època. La tic, engendrant així és el lirisme que totesgeneració d'abans del igoo, en el fons no les matèries tenen. A l'època de Nonell, elinflueix en res, i els seus pintors no varen lirisme pictòric es concretava encara a unpassar d'ésser pintors locals amb més o fet físic. A la importànciá que hi havia enmenys talent. Nonell és el veritable pintor. pintar de tal manera, no en una necessitatEll ressuscita tota una època. 1 s a dir, l'èpo- de sentisnent de l'home per la matèria, noca viu en l'obra de Nonell i per ell es conti- en ]'encarnació de la matèria per ]'home.nua la veritable història de la pintura uni- Tenir una expressió pictórica ja és molt,versal. però encara és més tenir un sentiment de

Aquest retorn a parlar d'En Nonell farà la matèria. La matèria és el món. La maté-

. AL PARC

n

L'amo. — Em sembla que heu tardat molt a tornar.

E:' mosso nou. —Oh, és que no és tan fàcil com sembla arrossegar això per la car-

ILiíe.l retera... (Passing Sho-&.)

1

ti

r

EI futbolista juga als esca

-- Encara que a casa els Smith ho facin els pares, tindrem d'acabar per fer fer eldeure als mateixos nens.

., OL

r • rv bËLES ARTS vDOS CIUTADANS OPINEN ENTORN DE LA_PINTURA D'ARA

II

SR. ESCOLÀ. — Aquest edifici de la CaixaIútua Popular fa molta patxoca.SR. CLARET. — Si haguessis dit «deia,, es-

aries més encertat.E. — Però si no l'han pas modificat. Jo

tomés recordo que ha estat molt de temps,er acabar...

C. — Doncs, llavors, quan estava per aca-iar es quan feia un cert efecte.

E. — Què vols dir?C. — Vull dir que aquest edifici — com

ants d'altres — ha perdut la gràcia en el,recís .moment de donar-n'hi, quan desprésle terminar les parts essencials hom s'en-;resca amb tot aquell repertori decoratiu,an conegut i que no et detallo perquè, comL bon veh( barceloní, ja deus conèixer.

E. -- Home! Ets de mal acontentar. Norobes res que et faci peça.

C. — Veuràs ; analitzem : ¿Per què hi sónaquelles monumentals columnes a dalt deot ballant la sardana al voltant d'un, enca-a més, monumental pal de fusta?

E. — Què et dirè!... hi són per fer bonic.C. — l què és «fer bonic»?E. —Mira! no facis el Sòorates, que et

sortirà atrotinat, i parlem de la casa.C. — Doncs bé ; aquí tens la llista dels

>rincipals errors que — a la meva manera de+eure — hi ha en aquesta construcció ; Co-nencem pel tamanv de !es escultures de so-)re la barana de la cantonada, el qual, comiots veure, és esquifit donat el lloc elevatl'emplaçament ; la corba sinuosa de la ba-rana dels balcons del primer pis no s'adiuamb la fesomia lineal de la façana; ^: peracabar la casa d'una manera «artística» hiha unes GRANS boles damunt un, també,gran pedestal. Aquest element decoratiu delpedestal i la bola és usat i apropiat en laterminació d'un tram de barana, però aixòd'augmentar-lo de tamany i exhibir-lo coma motiu principal ornamental, a més d'ésserle mal gust és fora de lloc, 1 per acabar...

E. — Sí, acaba aviat perquè etn fa ma]el coll de mirar tan amunt ; aquesta posiciósols la uso per gargaritzar.

C. — Doncs, aquest motlluratge horitzon-tal de coronisament que secciona la façanaen dues, si estigués situat un pis més amunt,em sembla que guanyaria en grandiositat.Ara, si vols, et diré la cara bona d'aquestcolossal edifici. La situació és esplèndida,la prelació de buits i plens... Escolta! veigque t'interessa més mirar les dones boni-qu2s que l'Arquitectura.

E. -- Oh, és que, ben mirat, les donestambé són Arquitectura.

C. — 1 tant! 'De la mateixa manera queen els versos de I'enus i Adonis la més altarepresentació de la bellesa femenina estàdescrita com si fos un pañsatge refinat, po-dríem també comparar-la -- guardant astro-nòmiques distàncies — amb qualsevol estilarquitectònic.

E. — Mira! ara no facis el Shakespeare,perquè encara et sortiria més trotinat; ideixa'm dir el que volia. ¿T'has ficxat enuna senyoreta que fa un moment ha passatconduint un Chrysler, amb una roba sen-zillament distingida i posat elegant? Doncsvet aquí una casa de l'arquitecte Lurçat.¿1 aquesta senvorassa que espera l'autom-nibus, amb un vestit de setí morat voltat degarlandes brodades artnb grans roses colorcaramel de menta, bisuteria variada i bar-ret groc amb plumatge tropical?... Doncsés l'edifici del Palau de la Música Catalana.

.lmics, si us desvieu de tenor, no trans-criuré la vostra conversa a MIRADOR.

E. — Llàstima! Ara que en tenia una re-presentant el paper de la torreta de SantGervasi.. C. — Doncs, com dèiem... aquest cinemaPrincesa de l'arquitecte senyor Tarragó pre-senta una composició lineal graciosa, sensepretensions, que cal remarcar com una mos-tra de construcció agradable.

La casa que segueix, a ]'altra cantonadai saturada d'esgrafiats, havia de tenir unamajor altura ; seria, per tant, impropi fer-ne un judici total, havent-ne sols edificat fapart baixa. Els esgrafiats amb motius flo-rals i paneres m'agraden força, i més pelseu afinat regust barceloní ; en" canvi, elsgrans plafons amb figures són d'inferiorqualitat i gosaria creure que havien d'anara l'alçada d'un cinquè pis, donat el seu exa-gerat escorç.

E. — No entenc com aniran els tramviesen aquesta Via laietana. Per la disposiciódels rails sembla que facin un funicular:una sola via i desviaments de tant en tant;si és que han d'anar amb direcció ascen-dent i descendent, per mica que badin, uncotxe haurà d'esperar l'altre.

C. — Així i tct, havent-hi forçosament depassar tramvies, és preferible una sola via..Ah! una cosa que hem d'agrair a aquesta,segurament, definitiva relorma de la Refor-ma és una altra forma dels llums. Els quehi havia—model Exposició d'Arts Decora-tives de Paris ty25 —eren excessivamentprims de mal gust.

E. — ¿ 1 d'aquest altre mgnumental edi-fici, avui dia Delegació d'Hisenda, què me'ndius?

C. — Aplicar ul'ordre monumentab , tanestimat de Palaàdio, és molt exposat perquètot seguit hom recorda els magnffics palausde Vicenza. Aquí tenim una façana resoltaamb grans columnes per ]'estil del palauPorto i la sala Bernarda, de Vicenza. A lescolumnes de la Via Laietana els manca elcorresponent entaulament i són aquí peraguantar la Ilosana del balcó i un gerro...i la veritat!, em sembla que ja són prougrans per entretenir-se a sostenir una cosaque s'aguanta sola. Les columnes del Pal

-làdio són un element de l'ordre clàssic, elqual determina, si més no, la fesomia del'edifici. Malgrat la sobrera funció d'aques-ta columnata, aquest edifici té un cert tode discreció que el situaria entre les cosesdignes d'aquesta Via, si no mostrés dueserrades més. Una és aquest frontó de laporta d'entrada sostingut per tres columnes;l'altra, la mania d'encabir una cupuleta ala cantonada trencant l'horitzontalitat del'important ràfec. La concepció d'aquest rà-fec sobre una mena de galeria oberta ésuna de les coses més ben pensades d'aquestedifici. Perd, quan acabarem amb les pre-tencioses manies d'encabir gratuitament adalt dels terrats, cúpules i cupuletes, punxesi punxetes, mansardes i...

Amics, no ho sé, però el que seguramentara acabaren, serà la nostra conversa.

MàRius GIFREDAVexi's el número t de V1iasnoe.

BallyefeS [ffloll. efgara, l

ria és carn ; per què tenim necessitat d'aca-riciar-la

Nonell va escollir la matèria d'acord alseu sentiment — com hauria escollit unadòna —. La pintura a l'oli. Això sol provaque era un gran líric.

He llegit en el llibre Architecture de Lur-çat, aparegut darrerament, que la pinturaal fresc va perdre's per culpa de la pinturaa l'oli, de la pintura de cavallet. Això ésuna boutade.

El fresc existirà encara que ningú no enpinti. El fresc existeix en pintura muralno té res a veure amb la pintura a l'oli,aimb la pintura de cavallet. El fresc semprei sempre ha estat i serà un art de base ob-jectiva ; sempre la pintura al fresc, la pin-tura mural, depèn de quelcom, sempre hade fer pendant amb alguna cosa. Després,la matèria de la pintura al fresc no és pura.EI fresc no és una matéria lírica. El frescés una matèria que viu per ella sola. Elfresc no té cap necessitat de I'home. El frescés una matèria que sempre és al mateix plade vida. No confonem.

La pintura a l'oli és una matèria que potarribar a fer fàstic com pot arribar a éssersublim. ps una matèria essencialment líricai per tant l'home pot lliurar-s'hi. L'equivo-cació més gran de l'època cubista és preci-sament aquesta. Pintaven al fresc amb ma-tèries d'un sentiment oposat, amb matériesque no viuen sense una part de l'home, sen-se una passió constant.

A casa nostra es va dir que la generaciósortida del cubisme estava a prop de Man-tegna, Brueghel, etc. La nostra generació,la d'ara, està a prop de tots els grans pin-tors, de tots els grans lírics de la pintura,està a prop de tota la gent la més gran joiade la qual, com el seu més gran sofriment,sigui pintar. De tots el grans amorosos.

Aquesta època és veritablement el triomfde la matèria, el triomf de la carn. De l'a-mor ; de la bellesa pura ; de les formes ro-dones, de les formes inexpressives ; del oi-nema.

L'Art és expressiu ja com matèria. Noens escarrassem buscant la forma ; nosaltresneixem ja posseint-la. Es una qüestió deraça. Farem bellesa el dia que la forma seràinexpressiva. Expressem en pintura el nostremón ; i sobretot estimom.

FRANCESC DOMINGOParís, febrer.

— Gràcies a Déu ". Ara he trobat la fór-

mua!(Lile.)

- T'estimo, Quimeta.— Parla a poc a poc, que a la millor po-

4 den sentir-nos per ràdio.

(La. Palabra, Mendoza.)

// e tva,1a c 1b3^CesG,^^^sl^e`e{ v9

^NRC

0BERLOY

Pastilles ASPAIME

Curen radicalment la TOSperque combaten les seves causes

• Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronqultls, tuberculosipulmonar, asma, i toles Ics atecclons, en general, ce la gola, bron-q u i s i pulmons. — Les Pa,t Lles A-PRIME són les recepta

-(lespelsmelges. — Les Past lleaAS-'A]ME són lesoreterldcpels pacients — Les Pastilies p SPA IME es venen a V NApesseta la capsa en les principals tarmacles 1 droguerles.

Especial/tal Farmacèutica de, Laberalori S06'ATA6GCorrer del Ter, 16 - BARCELONA - Telèfon 50791

Aviat podreu comprar

"BABY-LAX"El mitlor

Laxant= Purgant

SUBSCRIVIU-VOS A LA

GASETA DE LES ARTSDIRECTOR: Màrius Gifreda

ART ANTIC: Joaquim Folch i TorresART MODERN: Rafael Benet

ABONAMENT

Un any: Barcelona, 17 Ates. — Península, 18 Ates.Un trimestre: Barcelona, 6 Ates. — Península, 6'5a Ates.

Redacció i Administració: VIA LAYETANA, 37 BARCELONA

veto(I:b' MOBILIARI EN GENERAL

ESPECIALITAT EN EL DE DESPATX

InstaFlacions completes

d' Establiments, Despatxos í Habitacions

PRESSUPOSTOS I PROJECTES A SOL LICITUD

Exposició i Venda

Corts Catalanes, 532. Telèfon 34342

8 As) •

MÀQUINES DE CALCULARMULTICOPISTES

PREMSES

ACCESSORISPER A MAQUINES

D'ESCRIURE

1

LA MAQUINA PREDILECTA

1INSUBSTITIJiBLE

esclv sv s

ORGANITZACIÓocese tø( tie` e,a<< — COMPLETA 1 MODERNA

Re < 4 ^^ D'OFICINESovtp^

4PERSONAL COMPETENT 1 ESPECIALITZAT

T^L'intrèo-id explorador. — Ja és ben veritat que això dels badalls s'encomana.

(Passing Show.)

Ifl

EL MOBLE D'ACER

ELEGANT

ETERN

1 Reparació d'automòbils i motos

VICENS LLORCAGIRONA, 159 : Telèfon 73233

Representan( per a Espanya de la Casa B S A

(peces de recanvi i accessoris)

Altes, baixes itraspassos

de contribucióTotes les diligències i

conflictes amb HisendaDiputació

i Ajuntaments

A PISA Anuncìar a MIRADORés donar a conèixer un producte

a tot Catalunya.

Director

CARLES OSSORIO

Laietana, 18, pral., B

h)

af a

!t Subscriviu-vos a M 1 R A D O R

SETMANARI CATALA

Pelai, 62. • BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

queEn viic a ._ .................._..................._........................ _

carrer__.........___.. n.° ............. se subscriu a MIRADOR

pel breu fixat de 2'50 Ates. trimestre.

_ de ................................................ de 19

Signatura

AIGUA

DE ROCIILLAURALa deu més rica del món

Si vosté pa r eix d'Albuminúr`a, Litlàsisúrica (mal de pedra), Bronquitis paren.quimatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALIAURA

S'expènamb ampolles de litre i de mig litre

i en garrafons de vuit litres

Dislribuidors generals

FORTUNY, S. A.

CARRER HosPITAL, 32, " SALMERÓN, 133

IMHU EoTIPIA^euGruuxn^. s-erFCioia