La societat industrial

L’època de les revolucions en tots els aspectes: - política perquè s’acaba amb l’absolutisme,- societat perquè s’acaba la societat estamental,- Economia perquè s’inicia la industrialització.

Definició de Revolució industrial Fes una definició a partir de la lectura de la p.

75. Transformació social i econòmica. Procès lent o ràpid? Principal canvi?

Del ritme de vida del camp a les ciutats.

http://www.youtube.com/watch?v=c8LxscnmdNY&feature=related

Conjunt de canvis que deriven en la revolució industrial:

CATALUNYA

Fases

Revolució en el transport

Revolució tecnològica

Revolució comercial

Revolució agrícola

Revolució Demogràfica

LA DEMOGRAFIA

1. Què va passar amb la població mundial a partir de 1750?

2. Quines causes podrien explicar aquest fenomen? Recorda per quines causes no augmentava a l’Antic Règim.

3. De quina manera va repercutir en la Revolució industrial?

Al segle XVIII el creixement era moderat per:1. Les males collites significaven fams i

caresties.2. Manca d’higiene.3. Malalties infeccioses: pesta bubònica, verola,

tifus, dissenteria.4. Pocs coneixements mèdics.

Completa l’exercici 3 de la p. 91 a partir de la pàgina 78.

Afegeix a l’exercici les conseqüències que va portar:1. 2. Taula de la p.79.

Revolució Demogràfica model de transició:

Tm baixa, Tn alta = creixement de la població. Causes de la disminució de la Tm:

augment de la producció d’aliments població més ben alimentada més resistent a les malalties.

Progrés de la higiene: clavegueres, parts. Progrés de la medicina vacunes (verola), pasteurització.

Conseqüències: èxode rural i procés d’urbanització. Migracions internacionals: taula p. 79 comerç internacional

Revolució agrícola Augment de la producció per l’augment de la

productivitat: privatització del sòl: tancament de les terres i propietat

privada. noves tècniques: noves arades, sembra mecànica (llavors

escampades regularment, llavors dins del solc no menjar per als ocells, més rapidesa).

nous mètodes de conreu: supressió del guaret, implantació del sistema Norfolk expansió de la ramaderia.

Nous conreus: patata (Irlanda) i blat de moro. Conseqüències: més producció amb menys temps i

diversificació de la dieta creixement demogràfic.Ex 7, p. 34

Revolució del comerç: domestic system Manufactures elaborades a casa.

Catalunya: Indianes, aiguardent i avellanes: comerç

d’ultramar comerç triangular. Pagesos paraires manufactures fora de la

ciutat per evitar el control gremial.

Ex. 8, p. 34.

Revolució tecnològica Innovació tecnològica posterior que les anteriors, es fa per

necessitat. Conseqüències:

Augment de la productivitat. Disminució dels costos de producció.

Primera indústria en mecanitzar-se: el cotó. La màquina de vapor. Després la siderúrugica:

Per la construcció de maquinària per al tèxtil. Desenvolupament a partir del descobriment del carbó de coc.

Evolució de la maquinària del tèxtil. Llançadora volant, 1733

Filadora Spinning Jenny, 1764

Filadora Water- Frame, energia hidràulica, 1769.

Mule Jenny, 1779.

Teler mecànic, 1785, per vapor.

La màquina de vapor, Watt, 1769.

http://www.animatedengines.com/watt.shtml

Revolució en el transport Des de mitjans XVIII: millora de camins, canals i

ports per al comerç. Revolució amb la introducció del vapor en transport

terrestre i marítim: ferrocarril: primer a les mines, després amb la locomotora

1829: màquina de vapor arrossegava vagonetes. Primer: Manchester i Liverpool 1830 i a Espanya: Barcelona i

Mataró 1848.

Vaixells de vapor: bucs de ferro. Als Estats Units 1807, a partir 1847 travessia de l’Atlàntic en 15 dies.

Ex 2, p. 90.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Walschaerts_motion.gif

Conseqüències desenvolupament de la indústria siderúrgica:

màquines de vapor, locomotores i bucs de ferro. Avantatges dels nous transports: reducció de la

durada dels trajectes, seguretat dels viatges, disminució dels costos de transport de les mercaderies.

Increment del comerç: Local i regional: apropa consumidors i productors

economia de mercat, especialització de regions. Mundial: increment considerable, teories lliurecanvistes

però alguns estats proteccionisme vers Anglaterra.

La primera Revolució Industrial S’inicia a Gran Bretanya, 1760. Es basa en el carbó. (la mineria) Apareix la fàbrica revolució tecnològica

per la màquina de vapor. Es va centrar en la indústria tèxtil, a mesura

que es va desenvolupar la maquinària es va desenvolupar la indústria siderúrgica.

La segona revolució industrial pas de la preeminència de la Gran Bretanya a noves

potències: Alemanya, Estats Units i Japó. Noves fonts d’energia:

Electricitat: aplicacions: transport, força motriu de les fàbriques, sistemes de comunicació, oci, enllumenat.

Petroli: cotxes 1885, primer vol 1903. Nous sectors industrials:

Impuls de la metal·lúrgia: acer inoxidable i alumini. Indústria de l’automòbil: Ford i el cotxe utilitari. Indústria química: tints, ... Construcció: gratacels gràcies al formigó armat.

Model T, Ford

Energia hidroelèctrica

Nova organització industrial: Taylorisme i fabricació en sèrie baixen els costos de producció

amb el treball en cadena producció massiva i estandaritzada i baixen els preus dels productes més gent compra.

Concentració industrial davant de les grans inversions. Mètodes per combatre la competència: monopoli Càrtel: associació d’empreses per fixar producció i preus. (ex: OPEP) Trust: fusió d’empreses d’un mateix ram per crear-ne una de nova. Hòlding: grup financer per invertir capital.Unions i fusions d’empreses.

Els bancs: capital a les empreses (préstecs) i estalviadors. Societats anònimes: capital necessari de l’empresa fraccionat

en parts = accions.

Països productors de petroli (2006)Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues. 6 de setembre de 2007.

Exemple de trust: sistemes analògics de TV

Fitxa- resum I ex 1, p.90.

La societat de classesDefinicions: Burgesia Proletariat

“El treballador esdevé obrer quan ven la seva força de treball a un altre anomenat patró, o capitalista, que

posseeix els mitjans de producció i el capital necessari per produir.”

K. Marx y F. Engels. Manifest Comunista

Explotació

Els amos de les fàbriques, ansiosos per mantenir en funcionament les màquines dia i nit mentre la indústria fos

pròspera, ocupaven homes, dones i nens en jornades de treball de 12 a 16 hores, de dia i de nit.

Quan hi havia una fase de depressió econòmica, no dubtaven a desfer-se de la força

de treball, perquè tenien sempre una cua de desocupats a la porta de la fàbrica esperant el moment en que decidissin tornar a

posar en funcionament les màquines.

Quan els patrons volien augmentar la producció, feien treballar més durament els seus treballadors. Quan calia contraure la

producció, reduïen la força de treball o contractaven personal per períodes curts amb sous miserables.

P. DEANE, La Primera Revolució Industrial, 1953

Els obrers

Activitat de la família obrera:5 famílies:1. Els ______: 5 membres: mare blanquejadora, pare

fuster, fill de 12 anys blanquejador, filla de 3 i àvia.2. Els _______: 4: pare, mare, fill de 12 i filla de 10

anys, tots blanquejadors de la mateixa fàbrica.3. Els ________: 4: pare manyà, mare costurera, 2 fills

de 5 i 7 anys.4. Els _______: mare costurera, fill de 12 blanquejador,

filla blanquejadora, gendre teixidor, nèta de 2 anys i àvia.

5. Els _______: barretinaire, sastressa, 4 fills (1,3,5 i 7 anys).

Pobresa i durada de la vida

L’aristocràcia

La burgesia

Va arribar el dia tan desitjat, i després de passar pel mig de dues fileres de servents amb gran lliurea, es va congregar al saló del palau

dels Poudor, brillants de llum, perfumats de flors, resplendents d’or, el «tot Barcelona» anònim i heterogeni que omple les festes d’un cert nivell. [...] Allà hi havia la col·lecció completa de nebodes més o

menys autèntiques i llunyanes dels títols [alta noblesa], últims brots de grans arbres vinguts a menys pels vicis dels avantpassats, aprofitant les seves relacions amb els poderosos i les despulles dels seus vestits, mil vegades reformats, per atipar-se als «buffets» dels burgesos, mentre amb menyspreu es burlen del seu origen humil i estudien la manera

romàntica d’atrapar algun bon enfant [jove] de la classe de fabricants de teixits o filats que les vulgui portar a l’altar, en qui se sacrifiquen

voluntàriament virginitats i s’asseguren els aliments. Allà, contingudes en un altre angle del saló per les mirades menyspreadores de les

nobles, les fabricants riques, provocant-les amb l’esplendor de les seves riquíssimes i modernes joies, íntimament els envegen els

emblemes heràldics amb què senzillament tanquen els escots o nuen artísticament les trenes.

C. FORTUNY, En Poudor, 1908

Lectura de la p. 81.

El cas de Catalunya, p. 86 i 87.

Ex. 9, p. 91.

Catalunya i la revolució industrialCompleta: Revolució Demogràfica: p. 26:

Concepte extret de la gràfica: Concepte extret del mapa: Concepte extret de la taula:

Revolució agrícola: p. 27: Incrementa per: es converteix en una agricultura de mercat.

Revolució en el transport i en el comerç: Ferrocarril. Mapa del ferrocarril

Exercicis d'avaluació: 1, 2, 3, 4, 6 de la p. 99. Conceptes claus:

Revolució industrial, colònia industrial, model de transició demogràfica, èxode rural, productivitat, sistema Norfolk o rotació quadriennal, domestic system, indianes, burgesia, proletariat, ludisme, moviment obrer.

Eix cronològic: Primera revolució industrial: 1750 -1870.

Màquina de vapor, 1769. Segona Revolució industrial: 1870.