CONDUCCIÓ DE GRUPS EN EL MEDI NATURAL

UD.1 EQUIP I MATERIAL

MATERIAL I EQUIP D’EXCURSIONISME

1.  Introducció2.  Característiques generals de l’equip i

material3.  Vestuari4. L’equip bàsic, personal i col·lectiu

1. INTRODUCCIÓ

• Totes les persones que surten a la muntanya saben que un assolellat matí d’estiu pot convertir-se en una perillosa tempesta de migdia.

• Per tant, és fonamental equipar-se adequadament per poder realitzar la nostra activitat a la muntanya.

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE

L’EQUIP I DEL MATERIAL

• Idoneïtat: adequat per a l’activitat que desenvoluparem.• Polivalència: que serveixi per al major nombre d’activitats.• Composició: amb quins materials està fet.• Durabilitat: resistència a l’ús.• Pes i volum que ocupa.• Fiabilitat: que les qualitats que comenta el fabricant estiguin

contrastades.• Funcionalitat: o sigui, fàcil de manejar.• Cura i manteniment que hem de donar al material en qüestió.• Homologació: que superi els controls de qualitat que hi ha

sobre el tipus de material concret.• Preu: que s’ajusti a la qualitat que ofereix el producte.

3. VESTUARI

• Definició: Tots aquells elements que s’encarregaran d’aïllar el nostre cos dels elements atmosfèrics que es donen en les muntanyes.

  Causes de la pèrdua del calor corporal

• Si tenim sensació de fred vol dir que hem perdut calor, i aquesta pèrdua pot haver estat produïda per diversos factors:

• Conducció• Convecció• Transpiració• Radiació

“sensació tèrmica”. Quan sumem el vent o bé la humitat a la temperatura ambient.

Causes per les quals es perd calor

• Conducció: la calor passa d’un mitjà a un altre per contacte entre tots dos. El cos més càlid cedeix calor al més fred. Un exemple d’aquest cas seria el fet d’asseure’s a sobre d’una pedra freda.

• Convecció: quan l’aire fred penetra i circula per l’interior de la roba, ens “roba” literalment el calor. Per aquest motiu, s’aconsella tancar les zones del coll i els punys.

• Transpiració: quan realitzem un exercici físic suem, generant una pel·lícula líquida sobre la pell, que té la funció de “refrigerar” el cos.

• Radiació: d’una forma similar al sol, a una estufa o a una foguera, el nostre cos també irradia calor cap al medi ambient perdent calor .

Teixits

• Les peces estan construïdes per teixits, aquestes per fils i aquests per fibres.

• Aquestes fibres que en un principi eren naturals, avui en dia estan essent desplaçades per les sintètiques donat a una sèrie d’avantatges que aquestes posseeixen sobre les primeres.

Tipus de teixits

1 Fibres naturals : cotó—llana—seda 2 Fibres sintètiques : carbó-- petroli poliamides--

polipropilè-- poliester Les fibres sintètiques pesen menys, s’assequen més

ràpidament i posseeixen una capacitat més gran de transpiració, tant en vapor d’aigua com en líquid. Teixits impermeables: des de molt impermeables a menys impermeables.

Contingut tèrmic: la ploma i la fibra

FARCIT TÈRMIC DELS TEIXITS

• LA PLOMA: s’obté generalment de les oques i dels ànecs •

• Avantatges: poc pes, molt aïllant, fàcilment comprimible i molt recuperable a la compressió, de gran durada i agradable al tacte.

• Inconvenients: si es mulla és inútil, és molt lent d’assecar i s’ha de rentar de forma molt delicada. El seu preu és molt elevat.

• LA FIBRA: són compostos de fibres sintètiques de poliester i polipropilè.

• Avantatges: no perden gaire poder aïllant amb la humitat i s’assequen molt ràpid.

• Inconvenients: tenen menor capacitat de compressió, més pes i més volum

Teixits tèrmics

 Els naturals i els sintètics

NATURALS• El COTÓ: és un teixit de tota la vida, és agradable al tacte i

absorbeix amb facilitat la humitat, però no l’evacua. Per aquest motiu el cos perd calor per conducció. S’eixuga molt a poc a poc.

• LA LLANA: fins que no van aparèixer les fibres sintètiques, la llana era la més cotitzada per mantenir la calor del cas, fins i tot quan està mullada.

Teixits tèrmics

SINTÈTICS • La lycra: propietats hidròfugues i elàstiques. Habitual en

punys, cintures i barrejada amb poliester per obtenir peces que s’adhereixin a la pell.

• La poliamida: és el conegut niló, propietats, és molt resistent i a més absorbeix poca aigua.

• El polipropilè: és molt lleuger i és el que menys quantitat d’aigua absorbeix. Utilitzat per confeccionar roba interior, mitjons i guants interiors

• Clorofibra: Es tracta de tetraclorur de polivinil, és a dir, la versió tèxtil del PVC. Té una baixa irrespirabilitat.

Teixits tèrmics

• Poliester: és una fibra sintètica concebuda per imitar el cotó. És originaria de la síntesi de derivats del carboni i subproductes del petroli. Molt resistent a la humitat, als agents agressius i a les tensions (folre polar).

• AVANTATGES: gran lleugeresa, s’eixuga ràpidament, crea un clima càlid i sec allunyant de la pell la humitat de la transpiració. No es podreix i és molt durador. Absorbeix menys olor que altres peces de roba de fibres naturals.

• INCONVENIENTS: poca capacitat tèrmica davant la presència del vent. Resistència limitada al fregament constant (es formen boletes). Elevat cost. Inferior a la ploma tèrmicament

Teoria de les capes

• L’experiència ens demostra que és molt millor portar diverses capes fines que una gruixuda, no tan sols per la creació de barreres tèrmiques a base de l’aire entre capes, sinó perquè a més la polivalència d’aquest sistema ens permetrà posar o treure les peces de roba segons ho necessitem, aconseguint en tot moment una adient regulaciótèrmica. L‘estructura de les capes és la següent:

• -Peces de roba interiors.• -Peces intermèdies, que poden ser més d’una.• -Peces exteriors.

Peces de roba interiors

• S’han d’adaptar al cos de forma ajustada, però tapant suficientment la part dels ronyons

• Composicions més freqüents són el polipropilè, el poliester, la clorofibra i altres derivats sintètics estan en contacte amb la pell.

• Han de ser agradables al tacte i amb baixa conductivitat tèrmica; oferir una barrera aïllant que mantingui la calor corporal allunyada de la pell per la humitat generada en la transpiració.

• Impedeixen la pèrdua de calor i eliminen la suor i la humitat, cosa que ens manté la pell seca.

Peces intermèdies

Desenvoluparan la funció més intensa amb relació a l’aïllament tèrmic, retenint la calor corporal entre les diferents capes d’aire que es formen.

• El folre polar és la peça més recomanada, ja que reté la nostra pròpia calor a partir dels microfilaments que conté. A partir d’aquesta composició es creen una sèrie de petits compartiments que retenen l’aire que escalfa el nostre cos.

A l’hora de comprar una peça d’aquest tipus s’ha de tenir en compte:

Cal tenir en compte:

• Que permeti tota classe de moviments.• La jaqueta permet una millor regulació tèrmica que el jersei,

ja que se’n pot obrir la cremallera.• El pantaló es recomanable que sigui elàstic i que absorbeixi

la humitat.• Els reforços en colzes, butxaques, etc. han d’estar

confeccionats amb materials que absorbeixin l’aigua.• Dos o tres peces fines és millor que una gruixuda• Rentar-les poques vegades, amb aigua freda i amb

detergent per a peces delicades.• S’han d’eixugar a l’ombra. • No s’han de mantenir les peces a pressió durant un temps

llarg

Peces exteriors

• Constitueixen l’ultima capa, la que ens protegirà del rigor exterior, és a dir; del vent, de la humitat, de la neu i de la pluja.

• Han de tenir qualitats impermeables i de transpiració. Les seves costures han d’estar sempre termosegellades.

• Si és l’estiu, segurament en tindrem suficient amb una capa (amb o sense mànigues), amb obertures laterals i caputxa

• Si és hivern i les condicions climàtiques són exigents, hem de pensar en teixits que ens protegeixin i que permetin la transpiració, com el Gore-tex (membrana microporosa), que impedeix que l’aigua ens entri de l’exterior

PECES DE ROBA PRIMERA CAPA

Peça de roba segons el clima:

• Estiu peça de màniga curta o sense mànigues.

• Hivern peça de màniga llarga.

PECES DE ROBA SEGONA CAPA

• Nou concepte de peça de roba en la que la comoditat és una de les característiques més important ja que està confeccionada amb teixit elàstic. Disposa de dos butxaques frontal i una en el pit.

PANTALÓ

• Pantaló lleuger desmuntable. Mitjançant una cremallera es converteix en pantaló curt. Disponible amb dos butxaques frontals, dos en els camals i un en la part posterior, tots amb cremallera.

•

PECES DE ROBA TERCERA CAPA

• Jaqueta lleugera tècnica de muntanya, impermeable i transpirable. Caputxa amplia, ajustable i amb visera. Grans ventilacions frontals que faciliten la transpiració en moments de màxima exigència.

Protecció del cap

• Per estalviar-nos una insolació, a l’estiu ens posarem una gorra i a l’hivern podem utilitzar un passamuntanyes fi de polipropilè

• El cap representa, més o menys, el 20% de la superfície corporal. No obstant això, com que no té pràcticament teixit adipós, hi podem perdre quasi un 40% de la calor total del nostre cos.

Protecció del cap 

• L’hivern podem utilitzar un passamuntanyes fi de polipropilè o bé una gorra de

Gore-tex.

Protecció del cap • L’estiu ens posarem

una gorra per evitar la insolació

Protecció de les mans

• Guant interior és molt recomanable.

• Fins i elàstics.60%Polyester-40%Polyester PBT

Protecció de les mans

• Guant exterior.

• Guant amb membrana paravent de Gore-tex Windstopper

Protecció de les mans

• Una manyopla serà sempre més calenta que un guant, ja que els dits estan tocant-se, i això els manté més irrigats. Manyopla convertible en guant o viceversa

•

Protecció dels peus

• Els mitjons: • N’hi ha de diferents

materials: llana, cotó, llana termògena i fibres sintètiques. A l’estiu s’aconsella un mitjó de cotó. Baixes temperatures les fibres de poliester combinades amb poliamida i fibres elàstiques

Protecció dels peus

El més important és que s’ajustin al peu sense comprimir-lo. Han de sobresortir per la part alta de la bota i no han de formar arrugues que provoquin incomoditats o “llagues”. Sempre es recomana portar mitjons de recanvi.

Protecció els ulls

• 1. Cal que ens protegim dels raigs ultraviolats i infrarojos.• 2. Cal que ens posem unes ulleres que disposin d’una

protecció al 100% pels raigs ultraviolades i quasi total per els infrarojos.

• 3. Cal que les ulleres triades disposin de proteccions laterals.

• 4. Si s’utilitzen ulleres graduades cal portar uns filtres de protecció

Protecció els ulls

• Ulleres para alta muntanya con lentes.Protecció 100% U.V.

• Ulleres de sol multi-activitat.

Les botes

Dos tipus bàsics: • De trekking canya alta,mitja i baixa.• D’alta muntanya.• El número de la bota ha se ser el correcte, per evitar les típiques

“llagues” al taló (si són grans) quan ascendim, o deixar-nos-hi les ungles (si són petites) quan baixem

• Ha de subjectar correctament el taló. No s’ha de moure el peu per dins.

• L’amortiment augmentarà la comoditat i disminuirà l’estrès de la columna vertebral i els desgast articular dels genolls.

• La sola ha de combinar resistència amb adherència.• La plantilla ha de ser còmode, absorbent i fàcil d’extreure per

poder-la rentar.

Trekking canya alta

• Bota de trekking impermeable i transpirable.

Trekking mitja canya

• Bota de mitja canya impermeable.Gore-Tex XCR

• Fabricada en nyló i nobuck sintètic.

Trekking canya baixa

• Calçat de aventura i trekking lleuger impermeable.Gore-Tex XCR Fabricada en nylon i nobuck sintètic.

Botes d’alta muntanya Són botes rígides, específiques per

a glaceres, terrenys nevats o escalada en gel.

Estan fetes per una carcassa de plàstic que garanteix una total impermeabilitat.

La seva rigidesa afavoreix la utilització dels grampons.

La funda interna o botí pot ser extraïble i té una alta capacitat tèrmica.

No són botes per caminar. Amb les botes d’alta muntanya

hivernals normalment s’utilitzen el que s’anomena polaines, que contribueixen a impedir que penetri la neu i l’aigua per la part superior de la bota. Estan confeccionades de material impermeable i resistent

Consells per la compra imanteniment de les botes

Compra:• Emproveu-vos les dues botes amb el mitjó que utilitzareu.• Camineu per la botiga sense presses.• Els dits no han de tocar la punta de la bota.• Procureu que estigui fabricada d’una sola peça, com menys

costures tingui, major serà la impermeabilitat. Manteniment:• Netegeu les botes després de cada excursió (amb un drap

humit).• Eixugueu-les lluny de les fonts de calor.• Impermeabilitzeu-les amb ceres si són de pell.• Vigileu el dibuix de la sola, en depèn la nostra seguretat

4. L’equip bàsic, personal i col·lectiu La motxilla:Actualment, les nostres motxilles no tenen res a veure amb les primitives de lona, ja que són de fibra sintètica impermeable i lleugeres. També han evolucionat la forma i l’estructura de les motxilles per adaptar-se molt millor a l’anatomia humana. És molt important l’adaptació de les motxilles a la nostra esquena, per tal de facilitar una correcta distribució del pes i el volum sobre les espatlles, l’esquena i els malucs. Les noies que tenen, en general, l’esquena més curta i els malucs més amples, o que tenen molt de pit i per tant la seva morfologia fa necessària una repartició de les càrregues diferent a nivell d’esquena i una concepció diferent del cinturó abdominal, així com el sistema de tirants per evitar oprimir els pits.Han aparegut moderns sistemes de suspensió i regulació. L’activitat que volem fer determinarà el tipus de motxilla que haurem d’adquirir (escalada, senderisme, esquí). Hem d’intentar buscar la polivalència.

Classificació i característiques

• Les motxilles poden dividir-se en tres grans grups en funció de la seva capacitat:

 • Fins a 40 litres: s’utilitzen per activitats d’una jornada o per

un atac.• De 40 a 65 litres: d’ús més habitual per activitats en què

com a mínim es passa una nit fora, ja que és necessari portar sac, la funda de bivac, el fogonet, etc.Més de 65 litres: aquest tipus de motxilles és el més odiat per tothom, ja que és molt pesada. S’utilitza per activitats de diverses jornades o portatges.

Distribució de la càrrega a la motxilla

• .Disponibilitat: els elements de la motxilla que més necessitarem.. Pes: elements que siguin més pesats.

Els més pesats es col·locaran a la part inferior de la motxilla, el més a prop possible de l’esquena. Això donarà més control a la càrrega i una major estabilitat general.Els elements que necessitem més habitualment es col·locaran a la part de la tapa, butxaques i part superior de la motxilla.

Motxilla De 40 a 65 litres

• Motxilla impermeable d’alpinisme i esquí de travessia.

El sac de dormir • La capacitat tèrmica: Ve

determinada per l’espessor de la capa aïllant i la seva qualitat

• El volum: varia en funció de l’espessor, dels teixits i de la seva capacitat de compressió.

• El pes: Es busca lleugeresa i confort.

• Les dimensions: ha de permetre la llibertat de moviments i l’escalfor de l’aire al seu interior.

• La forma: pot ser rectangular o tipus mòmia.

Materials de confecció del sac de dormir

• Els teixits de revestiment exterior: Han de protegir el sac del vent i de l’aigua i fer que no s’escapi la calor de l’interior del sac

• El contingut del sac:Per al fred sec i les temperatures extremadament baixes, el rendiment de la ploma és inqüestionable. En condicions de fred humit o de possibilitat de mullar el sac, la fibra és la millor tria

La funda de bivac:

• S’utilitza per realitzar una pernoctació a l’aire lliure,protegeix del vent i de la humitat

• Característiques: La funda ha de ser impermeable i transpirable, amb les costures termosegellades.

• Material: Dryskin Poliester. • Ha de ser ampla, amb

capacitat suficient per contenir-hi el sac de dormir i no comprimir-lo.

• Ha de portar un cordino per tancar la caputxa.

La màrfega aïllant

• És un element imprescindible a l’hora de dormir. El fet de no disposar de màrfega aïllant ens farà dormir en contacte amb el terra i perdre calor per conducció

• Màrfega aïllant inflable: plegable, lleugera i resistent.

• Clàssiques: Material micro-porós de diferents densitat i espessor.

• Aluminitzades: Són les més lleugeres, les més incomodes i les menys aïllants.

La tenda de campanya

• Actualment tenen forma de túnel i les iglú.

• Tenda clàssica d’alta muntanya de 3 places, 2 portes y 2 àbsides. tipus iglú.Gran resistència al vent i de muntatge ràpid.Pes Mínim: 3210 gr.

• Tenda tipus túnel par l’alta muntanya.Excel·lent propietats.Pes Total: 3000 gr.

CARACTERÍSTIQUES DE LES TENDES

• Un major aïllament tèrmic.• Una bona optimització de

l’espai. ja que s’eliminen les cantonades

• Menys resistència d’oposició al vent. muntatge molt ràpid malgrat condicions atmosfèriques adverses

• Tenda de 2 places d’alpinisme amb varilles creuades.Pes Mínim: 2390 gr.

Materials i components d’una tenda • S’utilitzen teixits totalment sintètics, més lleugers, resistents i

totalment impermeables a base d’induïts de poliuretà. El més utilitzat és el niló combinat amb el fil “anti-estripament”, encara que el poliester també s’utilitza.

• -Doble sostre: és la part més exterior de la tenda, la que suportarà directament les inclemències del temps

• -Cos interior: és l’habitacle on hem de romandre quan dormim o volem protegir-nos de les condicions externes L’accés a l’interior se sol fer a través d’una porta doble amb cremallera bidireccional composta per una tela mosquitera i una porta impermeable.

• -El terra: es fabrica generalment de poliester induït amb poliuretà per aprofitar la seva lleugeresa. PVC és el més resistent.

• -Les varetes: poden ser de fibra de vidre, menys resistents i més barates o d’aliatges d’alumini, molt més elàstiques, lleugeres i resistents.

• Les piques: es fabriquen en metall i plàstic dur.

Alguns consells

∀ ∗ Tenir una tenda amb dues portes facilita la seva ventilació i un accés més còmode.

• * Els rajos ultraviolats i les sobretensions ocasionades per la calor es poden evitar muntant la tenda a l’ombra.

• * Lubricar periòdicament les varetes i la cremallera amb un aerosol de silicona, ens evitarà la corrosió i actuarà d’anticongelant.

• * No tanqueu del tot la porta si és possible, ja que facilitarem l’evaporació de la condensació.* No guardeu ni emmagatzemeu la tenda en un lloc humit; assecar-la i rentar-la si fa falta. •

* No encengueu, si és possible, els fogonets dins la tenda, millor fer-ho a l’avancé.

• * Col·loqueu la porta que més utilitzareu a l’altre banda del vent(sotavent).

* Cal que porteu peces de recanvi.

ELS FOGONETSPodem triar entre tres tipus de combustible: líquid, sòlid o gasós.

• · Combustible líquid: són els d’alcohol i derivats del petroli. Fan mala olor i els menjars costen d’escalfar.

• · Combustibles gasosos: són els més utilitzats en muntanya per la seva facilitat de manipulació. És net, no té manteniment i és menys perillós ·       

• *Combustibles sòlids:pastilles d’alcohol (com un paquet de tabac). Són senzill d’ús, però no tenen tanta força calòrica.

Algunes recomanacions∀ ∗ Prova el fogonet en llocs tranquils per familiaritzar-te amb la

seva utilització i comprovar les seves limitacions.• * El vent alenteix les tasques de cuinar. Cal protegir el fogonet

amb algun tipus de paravent: una roca, una estora, etc. •

• *Hem d’evitar cuinar dins de la tenda de campanya, ja que tot el material que hi ha dins és altament inflamable.

• * Sempre hem de portar més d’un sistema per encendre el foc: encenedor i llumins.

• * Mai portarem el fogonet preparat mentre estiguem caminant dins de la motxilla, ja que es pot obrir la vàlvula i ocasionar un escapament del combustible.

• * Si el recanvi de carburant no és d’un sol ús, quan el recarreguem tan sols ho farem fins als dos terços, ja que sempre hi ha una petita dilatació del combustible.

• * Mai canviarem els cartutxos de gas en un lloc tancat. Quasi sempre una petita quantitat de gas resta dins del recanvi que hem utilitzat. En sortir es pot inflamar si entra en contacte amb la superfície calenta. No s’han de llençar al foc, ja que poden explotar.

La llanterna frontal• La llanterna frontal és el

model ideal per utilitzar en muntanya, ja que en tot moment ens deixa les mans lliures.

• Podem utilitzar dos tipus de bombetes: 

• - Halògenes: tenen més potència però consumeixen tres vegades més de bateria;

• -  Normals: menys potència, però major duració.

• Les bateries poden ser normals o alcalines.

La cantimplora

• BIDÓ 1L POLICARBONATO De boca ampla (63 mm.) Extremadament resistent a als cops.No reten olors, ni sabors,

• CANTIMPLORA 1L + FUNDA

Bidó premsat d’una sola peça d’ aluminio sense soldadures.Capacitat: 1 litre.Tap amb rosca i mosquetó.Pes: 140 gr.

• Cantimplores “camel-bach”. Alleugereixen el pes i l’ocupació d’espai. A més, tenen una vàlvula que fa possible que ens puguem hidratar sense necessitat d’aturar-nos.

Els bastons de trekking• Bastó de trekking de tres trams.

Lleuger i compacte amb 15º d’ inclinació en el mànec i 145 cm.de longitud màxima.peso: 525 gr.

• La punta és resistent per suportar l’esforç en impactar amb terra, neu, roca

• Seran una ajuda important per caminar per terrenys nevats, per saltar esquerdes, per creuar rius, i, sobretot, a l’hora de traginar grans càrregues en descarregar certa part de pes, sobretot en els descensos.

• La seva utilització perllongada pot generar certa atrofia en el sentit de l’equilibri mentre ens desplacem per la muntanya, i creant una certa dependència dels bastons.

Altímetre, brúixola i gps

• GPS amb altímetre i baròmetre incorporat ideal par a la muntanya.Amb gràfics i dades d’ alçada

• . Curvímetre par a mesura distàncies en mapes.Escales: 1:15, 25, 50, 100, 200, 400, 500 y 750 mil·lèsimes.Longitud: 12 cm.

• Brúixola compacte de gran precisió i qualitat.Fabricació suïssa .

Material per les nostres excursions

• La norma: portar el material imprescindible. Escollirem sempre el material tenint en compte la climatologia, l’itinerari, etc.

• ·     El material necessari per un dia pot ser (sempre depenent de les condicions climàtiques i de l’època de l’any): samarreta, folre polar, pantalons, mitjons i botes, roba de recanvi, impermeable amb caputxa, guants, samarreta interior, mocador de coll, gorra de llana, bambes, etc.

• ·     Protecció rajos solars: crema protecció per als llavis, ulleres de sol, gorra o visera.

• ·     Farmaciola de primers auxilis. •

• . Material d’orientació: mapes, brúixola, altímetre, baròmetre, paper, bolígraf, llanterna, xiulet, etc.

∀ • Articles d’ús personal: els mínims per un dia (paper de wc, etc.)∀ • Documents i diners.∀ • Menjar i begudes.∀ • Altres.

Guiatge a les Dolomites

les Dolomites