Turisme i crisi ecològica - Estudia a la UIB€¦ · La petjada ecològica (PE): l’expressió...
Transcript of Turisme i crisi ecològica - Estudia a la UIB€¦ · La petjada ecològica (PE): l’expressió...
Turisme i crisi ecològica
Capitalisme fordista (1970): Espanya és la quarta potència turística mundial (13 milions turistes internacionals)
Inicis del Neoliberalisme: 20 anys de petroli barat i colonització turística de la perifèria global
Capitalisme Financer mundial: financiarització del capital d'turístic transnacional. El 2012 Espanya és la tercera potència turística mundial (57,7 milions de turistes internacionals)
Turistes internacionals (milers) i despesa turística (milions US$),
1950-2010
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
1.100.000
1.200.000
1950
1953
1956
1959
1962
1965
1968
1971
1974
1977
1980
1983
1986
1989
1992
1995
1998
2001
2004
2007
2010
Arribada de turistes (milers)
Ingressos turisme internacional
(milions US$)
11 setembre 2001
(Atemptats terroristes EUA)
1ª Crisi energètica 1973.
Guerra Yom Kipur
2ª Crisi energètica
(Revolució Iran 1979)
1ª Guerra del Golf (gener 1991). (Nou
Ordr Internacional)
Crisi Sistèmica
Global
L'Evolució del turisme mundial a partir de la Segona Meitat del Segle XX
2012: MIL MILIONS DE TURISTES
INTERNACIONALS AL MÓN
2012
Turisme internacional: 1.000
milions turistes
Turisme domèstic: 6.000
milions turistes
Mediterrània: la gran “mina turística” mundial
Mapa mundial de viatger, 2003
La geografia mundial de les “fàbriques turístiques”
Evolució capacitat d'allotjament mundial en hotels i
establiments assimilats (mils de places), 1980-2003
6.436 6.9408.622
11.828 12.768
8.542 8.637
9.872 10.924
11.72312.175
8881.886
2.6383.800
7.9248.063
8.451
1.324
1.078
862
994
0
2.500
5.000
7.500
10.000
12.500
15.000
17.500
20.000
22.500
25.000
27.500
30.000
32.500
35.000
37.500
1980 1985 1.990 1.995 2000 2003
Àfrica
Pròxim Orient/Orient Mitjà
Àsia/Pacífic
Europa
Amèrica
Es
pass
a d
e 1
6,2
mili
ons
de p
lace
s el 1980
a 4
0,4
mili
ons
el 2010
Capacitat d’allotjament mundial i de les 200 primeres cadenes hoteleres, 1989-2010
Nombre d'habitacions de les 10 primeres cadenes hoteleres del món, 1992-2010
1992 1998 2005 2010
Milers habitacions 1.974,65 2.878,76 3.866,09 4.392,31
1989 1992 1993 1994 1995 1996 1997 2002 2005 2010
Mundial (milions d’habitacions)
10,88 11,65 11,77 12,28 12,59 13,32 13,60 17,16 18,3 20,2
200 Principals Cadenes Hoteleres (milions
d’habitacions) 2,85 3,47 3,61 3,72 3,86 4,03 4,80 6,00 6,27 7,88
% (Cadenes Hoteleres/total
mundial) 26,22 29,82 30,68 30,33 30,64 30,27 35,26 34,96 34,26 38,97
2005 2010
CH Matríz Posición Hoteles Habitaciones Posición Hoteles Habitaciones
InterContinental Hotels Group R. Unit 1 3.606 537.533 1 4.437 647.161
Wyndham Worldwide EUA 2 6.344 532.284 3 7.207 612.735
Marriott International EUA 3 2.741 499.165 2 3.545 618.104
Hilton Worldwide EUA 4 2.817 485.356 4 3.671 604.781
Choice Hotels International EUA 5 5.897 481.131 6 6.142 495.145
Accor SA França 6 4.065 475.433 5 4.229 507.306
Best Western International EUA 7 4.195 315.875 8 4.038 308.692
Starwood Hotels & Resorts Worldwide
EUA 8 845 257.889 7 1.041 308.736
Carlson Hotels Worldwide EUA 9 922 147.129 9 1.064 162.143
Global Hyatt Corp. EUA 10 731 134.296 10 453 127.507
Sol Meliá SA Illes
Balears 12 328 81.282 15 350 87.000
Riu Hotels Group Illes
Balears 28 109 35.000 30 107 42.000
Barcelo Hotels & Resorts Illes
Balears 30 115 30.035 26 182 46.922
Iberostar Hotels & Resorts Illes
Balears 32 90 28.000 20 101 67.400
¡Las cadenas hoteleras baleares entre los 30 gigantes mundiales!
L’expansió teritorial de la indústria
turística • La indústria turística requereix "aterrar" a terra.
– El territori com a suport de les activitats turístiques (i del negoci turístic).
– De la platja a la muntanya.
– De l'aeroport al parc natural (passant sempre per l'allotjament com a pedra angular ...).
– Però, encara és un SISTEMA!
• La mirada turística i la construcció turística de l'espai:
– Mercantilització (turística) del territori.
– Els espais turístics com a creadors de ciutat.
– La guetització turística: polarització social i territorial.
Gössling, S. (2002) “Global environmental consequences of tourism”,.Global Environmental Change12(4): 283-302.
Requeriments territorials de la indústria turística mundial
Superfície/plaça
(m2)
Places
(milions)
Superfície
total (Ha)
Hotels 30 15,98 47.940
Cobertes del sòl de
diferents tipologies
d’allotjament turístic
Camping 50 9,08 45.250
Pensions 25 4,06 10.150
Self-catering 50 3,62 18.100
Ciutat de Vacances 130 0,75 9.750
Cases de Vacances 200 0,68 13.600
Total ----- 34,14 144.790
Transformacions
indirectes
Infrastructures de
transport 50.000.000
Camps de Golf 1.350.000
Total 51.494.790
Els requeriments territorials de la
indústria turística global equivalen al
0,3% de les terres emergides (una
superfície quasi equivalent a la de
l’Estat espanyol)
Moltes de les transformacions territorials a causa del turisme es duen a espais altament vulnerables (p.ex. La
línia de costa, el 75% dels sistemes dunars del Mediterrani s'han destruït des dels anys 1960).
Turisme, energia i canvi climàtic
• Cal tenir en compte que:
– El turisme és una activitat que requereix
quantitats ingents d'energia.
– La major part dels turistes internacionals es
desplacen en avió.
– Les principals regions turístiques del planeta
són les que es veuran més afectades per les
pertorbacions climàtiques
La factura energètica del turisme global
Requeriments energèticos per pernoctació (MJ)
Requeriments energètics total
(PJ)
Emissions de CO2 (Milions
Tm)
Energia per tipus
allotjament
Hotels 130 351,1 55,7
Campaments 50 49,8 7,9
Pensions 25 17,2 2,7
Allotjament (self-catering)
120 73,4 11,6
Ciutat de vacances 90 11,4 1,8
Cases de vacances 100 5,0 0,8
Total ----- 507,9 80,5
Altress requeriments
energètics
Transport 13.223 1.263
Activitats recreatives
350 55
Total 14.081 1.399
Source: Gössling, S. (2002) “Global environmental consequences of tourism”,.Global Environmental Change12(4): 283-302.
Les emissions GEH del turisme global
equivalen al doble de les d’Alemanya
(739 milions Tm CO2) i són quasi 5
vegades les de l’Estat espanyol (286
milions Tm CO2)
• Les emissions de GEH del turisme global equivalen al 5% del total mundial.
• Als països del capitalisme avançat, amb el 15% de la població mundial, es realitzen el 82% dels moviments de transport relacionats amb l'oci-turisme.
• El 40% de les emissions GEH del turisme global corresponen al transport aeri. Només el 2% de la població mundial puja a un avió.
• Emissions turisme internacional: 494 kg CO2/turista
• Emissions turisme domèstic: 120 kg CO2/turista
Risc climàtic a les piscines del
turisme global
La alegria dels
lobbys turístics:
previsions 2020
OMT
El turisme és
petroli i tenim
males
notícies…l’era del
petroli barat s’ha
acabat
Segons Fischer-Kowalski (2000): “ el metabolisme socioeconòmic conceptualitza les relacions entre les societats i el medi ambient com un procés constituït per imputs i outputs biofísics que se resumeixen en els materials i energia que
s’extreuen del medi i que són processats (ingerits) per la societat. Part d’aquests materials
són acumulats com estoc socioeconòmic i una altra part és llançada al medi en forma de residus
o emissions contaminants”
EL METABOLISME SOCIOECONÒMIC
Metabolisme socioeconòmic o quant
“pesen” les nostres economies i les
relacions socials que hi ha
emmagatzemades dins les mercaderies
Darrere d'una aliança de matrimoni (anell d'or d'uns 10 grams) hi
ha una motxilla ecològica d'unes 3,5 tones de materials
Producció domèstica
Producció domèstica
Reciclatge, reutilització, remanufactura, substitució
Extracció domèstica. Materials no emprats
Extracció domèstica. Materials emprats
Estoc manufacturat
Outputs domèstics a la natura (residus, contaminants)
Importacions (matèries primeres, materials processats, materials continguts en mercaderies)
Exportacions (matèries primeres, materials processats, materials continguts en mercaderies)
Fluxos indirectes de les importacions
Materials emprats Materials no emprats
Adicions netes
d’estoc
Esquema de la noció de metabolisme
socioeconòmic: tots els fluxos estan incrustats en les
relacions socials
El metabolisme del capitalisme
balear en temps d’eufòria
econòmica
Cala Vedella (Sant Josep, Eivissa)
Estimació dels RTM segons el tipus d’economia a principis del segle XXI
Món P. Enriquits Xina P. Empobrits Balears
Tm/
cap %
Tm/
cap %
Tm/
cap %
Tm/
cap %
Tm/
cap %
Biomassa 7,29 38,37 4,81 9,24 1,12 51,06 5,94 77,39 4,95 11,20
Minerals
metàl·lics 2,8 14,74 7,75 14,89
7,62 40,09
0,3 3,89 8,11 18,47
Minerals no
metàl·lics,
pedrera i
excavació
4,37 23 18,75 36,04 1,2 15,59 16,58 37,75
Combustibles 4,55 23,95 18,35 35,28 9,70 51,06 0,24 3,13 12,9 29,37
Altres
importacions 0,00 0 2,36 4,54 0,56 2,95 0,00 0 1,41 3,21
RTM Tm/any 19 100 52 100 19 100 7,7 100 43,9 100
RTM (Kg/dia) 52,05 142,55 52,05 21,04 120,33
Fluxos de Materials Importats = 67,3% dels RTM
Fluxos de Materials Domèstics = 36,7% dels RTM
Fluxos de Materials Domèstics
Fluxos de Materials
Importats
Biomassa 38,94% 61,06%
M. no metàl·lics 84,57% 15,43%
Metalls, combustibles, altres 0% 100%
RTM (sense erosió) de les Balears segons procedència i modalitat de
flux, 2004 (unitat: mil Tm)
7.930
17.616
25.546
9.1057.289
16.394
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
Fluxos Domèstics Fluxos Importats Fluxos Totals
Fluxos Ocults
Fluxos Directes
41
,9 m
ilio
ns T
m
Fluxos Materials Ocults = 60,9% dels RTM
Fluxos Materials Directes = 39,09% dels RTM
L’abstracció dels valors monetaris no ens donen cap informació
sobre aquesta dimensió socio-ecològica del metabolisme social
Així, podrem saber la motxilla ecològica dels béns que utilitzam?
La rellevància dels fluxos ocults o indirectes
RTM segons tipologia del flux: directe - ocult (%)
31,73
48,77
42,20
39,25
41,46
50,91
39,09
68,27
51,23
57,80
60,75
58,54
49,09
60,91
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
EUA (1994)
P. Baixos (1994)
Alemanya (1994)
Japó (1994)
UE-15 (1997)
E. espanyol (2000)
I. Balears (2004)
Flux Directe Flux Ocult
Estimació dels RTM de la població resident i del negoci
turístic
Població Resident
(103 Tm)
Negoci Turístic
(103 Tm)
RTM turista
(Kgs)
Biomassa Agrícola 2.164,13 680,94 59,28
Biomassa Animal 528,14 166,18 14,47
Biomassa Pesca 21,58 6,79 0,59
Biomassa Forestal 348,59 109,68 9,55
Altres biòtics 482,30 151,75 13,21
Minerals metàl·lics 5.889,76 1.853,21 161,34
Minerals no metàl·lics 12.044,07 3.789,65 329,92
Combustibles 9.370,90 2.948,54 256,69
Altres productes
acabats 1.023,81 322,14 28,04
Total 31.873,29 10.028,89 873,09
La petjada ecològica (PE): l’expressió territorial del metabolisme
socioeconòmic
“La PE és una eina que serveix per
determinar l’àrea de terra i mar
ecològicament productius que es
requereixen per a proveir tota
l’energia i els recursos materials
consumits i per poder absorbir els
residus produïts per una població
definida amb l’actual tecnologia,
sigui on sigui que es trobi aquesta
àrea”
“Pressupost territorial”: tros de terra i mar per habitant del
planeta.
Sòl agrícola 0,53 ha
Pastures 0,27 ha
Bosc 0,6 ha
Sòl “construït” 0,10 ha
Mar 0,14 ha
TOTAL 1,9 ha
- Sòl per la protecció de la
Biodiversitat - 12%
Capacitat Ecològica per
càpita 1,67 ha
Evolució de la Petjada Ecològica, 1900-2008.
PE Països del Nord Global
(Gha/cap) Biocapacitat Global (Gha/cap)
1900 1 5,9
1950 2,13 3
1994 4,6 2
2007 5,75 1,78
1961 2007
Rees & Wackernagel (1996);
Living Planet Report.
PET d’un turista australià a Nova Zelanda (12 pernoctacions) (Hunter i Shaw, 2007)
Zona de trànsit
Viatge anada/tornada 6892 km
Requeriments energètics 12,06 Gj
superfície forestal requerida 0,17 ha
Impacte del transport aeri sobre el sòl forestal (factor 2.7)
0,46ha
Superfície forestal requerida (en hectàrees globals)
0,62 gha
Àrea destí Petjada del turista al llarg dels 12
dies 0,29 gha
PET 0,91 gha
La petjada ecològica d’un turista a
Seychelles (Gössling et al., 2002).
• Any2000: 117.690 turistes internacionals (70% d’Europa).
• Estància mitjana 10,4 dies.
• 115 illes, 455 km2 de superfície terrestre, 1374000 km2 de Zona Econòmica Exclusiva (marítima).
H.E. del sòl artificial
Carreteras 0,0002 ha/tur
Aeropuerto 0,0009 ha/tur
Alojamiento 0,0015 ha/tur
Actividades (p.ej. Golf) 0,0008 ha/tur
Total 0,0033 ha/tur
Total en hectáreas globales 0,0105 gha/tur
H.E. energètica
Combustible del transport aeri 25,46 Gj/tur
HE transport aeri 0,34
ha/tu/año
HE transport aeri ajustada (factor 2.7) 0,94
ha/tur/año
Combustible-altre transport 1,18 Gj/tur
HE combustible altre transport 0,016 ha/tur
Combustible allotjament 0,60 Gj/tur
HE combustible allotjament 0,0082
ha/tur/año
HE energia (transport-allotjament) 0,9652
ha/tur/año
HE energia (transport-allotjament) en hectàrees globals
1,73 gha/tur/año
PET Seychelles
P.E. energètica 1,73 gha/tur
P.E. sòl artificialitzat (construït) 0,01 gha/tur
P.E. agrícola 0,06 gha/tur
P.E. pastures 0,02 gha/tur
P.E. marítima 0,003 gha/tur
P.E. forestal 0,014 gha/tur
PET 1,85 gha/tur
PET total 218.842 gha
4,8 vegades la superfície de les illes Seychelles
La petjada ecològica de les Balears, 2004.
Petjada Ecològica
(IPH) (Ha/càpita)
Superfície equivalent:
dèficit ecològic
Petjada Ecològica
Turista (Ha/càpita)
Superfície equivalent de
petjada ecològica
turística
Agrícola 0,351 -2,59 0,009 0,86
Carn i ramaderia
(pastures) 0,135 -1,39 0,004 0,57
Forestal 0,185 -0,25 0,005 0,3
Artificial 0,024 0 0,001 0,24
Pesca 1,029 -0,69 0,027 0,4
Energètica 4,405 0,115
P.E. Superfície
Terrestre
Protegida
0,029 -2,9 0,001
P.E. Superfície
Marina Protegida 0,048 -1 0,001
Total 6,204 -5,35 0,162 1,31
Total terrestre 5,129 -14,75 0,134 3,77
Total marina 1,075 -0,34 0,028 0,32
300 x 106 € – 50 x 106 €
100 x 106 € - 300 x 106 €
25 x 106 € - 100 x 106 €
0 – 10 x 106 €
10 x 106 € - 25 x 106 €
Minerals metàl·lics
Biomassa
Combustibles
Minerals no metàl·lics
Altres productes
Deslocalització dels conflictes socioecològics
On es desplacen les extraccions biofísiques i els conflictes
socioecològics que les acompanyen?
Fluxos de Materials Importats en termes biofísics (Tm)
Mapa X. Fluxos de materials directes importats en € segons regió de procedència (en base a país d’origen), 2004. (Elaboració pròpia a partir de http://aduanas.camaras.org/)
300 x 106 € – 50 x 106 €
100 x 106 € - 300 x 106 €
25 x 106 € - 100 x 106 €
0 – 10 x 106 €
10 x 106 € - 25 x 106 €
Minerals metàl·lics
Biomassa
Combustibles
Altres productes
Minerals no metàl·lics
L’altra cara de la moneda: una realitat ocultada per l’abstracció monetària
L’abstracció monetària oculta la realitat biofísica i els
conflictes socioecològics associats al metabolisme social.
Fluxos de Materials Importats en termes monetaris (Euros)
Exigències hídriques de la industria turística global
• El 71% de la Terra està coberta per aigua.
• No obstant això, el 3% de l'aigua és dolça, però d'aquesta un 68,7% correspon als casquets polars i glaceres i un 30% a aigües subterrànies.
• Així doncs, l'aigua dolça superficial és el 0,3% del total la major part de la població mundial s'abasteix d'aigües superficials.
• La humanitat utilitza uns 5.000 km3 d'aigua dolça, el que equival aproximadament al 40% dels recursos disponibles.
Gössling, S. et al. (2012) “Tourism and water use: Supply, demand, and security. An international review”
en Tourism Management vol.33, nº1, pp.1-15.
Exigències hídriques de la industria turística global
• Els usos domèstics d’aigua són d'uns 600 km3 (12% de l'ús total) – Mitjana mundial de 160 l/persona/dia
– En algun cas, com Zanzíbar, l'ús d'aigua per turista és 70 vegades superior al dels residents.
– A Espanya l'ús mitjà és de 440 l / turista / dia, però si és amb camp de golf la quantitat s'eleva a 880 l / turista / dia. En aquest últim cas, són unes 7 vegades superiors a la mitjana espanyola.
Us directe d’aigua Litres/turista/dia
Allotjament Activitats
84-2.000 10-30
Us indirecte d’aigua Litres/turista/dia
Infraestructures Combustibles Menjar
Sense dades 750
2.000-5.000
Total 2.000-7.500
Gössling, S. et al. (2012) “Tourism and water use: Supply, demand, and security. An international review”
en Tourism Management vol.33, nº1, pp.1-15.
• Incidència sobre la biodiversitat:
– Amb el turisme internacional ha augmentat
també el comerç il·legal de flora i fauna
– Any 2000: a les duanes alemanyes es van
trobar 28.360 productes d'espècies
amenaçades
• Amb l'augment dels moviments de persones a
escala planetària, es desplacen les malalties.
– No només les que poden contreure els turistes als
països exòtics als que viatgen.
– Sinó que els turistes poden transportar malalties a
les destinacions, així com feren els colonitzadors.
Com hem vist, darrere del turisme, el relax, el plaer i la bona
vida s'amaguen rellevants costos socioecològics als quals el
capital turísitc els dóna l'esquena o invoca el mantra de la
responsabilitat corporativa
Per a l ’ OMT (Organització Mundial del Turisme) el turisme sostenible és el que“té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”.
Què entenem per turisme
sostenible?
• Sostenir el turisme?
• Sostenir el mateix número de turistes?
• Turisme a la naturalesa?
• Turisme Alternatiu, o Alternatives al
Turisme?
Què entenem per turisme
sostenible?