La divisi dialectal

Anomenem dialectes geogrfics o varietats dialectals geogrfiques cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses zones del seu domini.

L'any 1861, Manuel Mil i Fontanals va establir la divisi dialectal del catal en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental, tot tenint en compte el diferent tractament de les parelles vocliques a/e i o/u. Els parlars que formen part del bloc oriental neutralitzen el so d'aquestes parelles en posici tona, respectivament, en vocal neutra i u tona. Els del bloc occidental mantenen en posici tona la distinci a/e i o/u.Dins cada un dels blocs es situen els sis dialectes del catal. I dins alguns dialectes, els diferents subdialectes que el componen.

Joan Veny, estudis i dialectleg catal, va classificar aix les diferncies fontiques entre els dos grans blocs dialectals:

TRETS DISTINTIUS DEL CATAL ORIENTAL I OCCIDENTAL Els factors que han determinat la bipartici del catal en aquests dos blocs dialectals sn variats i diversos, per sobretot es determinen en una srie de caracterstiques definitries de cadascuna de les dues varietats dialectals, que bsicament sn les segents

CATAL OCCIDENTAL

CATAL ORIENTAL

Diferncies fontiques Distinci de A/E en posici tona

Neutralitzaci A/E en posici tona en []

Conservaci de la O tona

Neutralitzaci O tona en [u]

Evoluci a [e] de la , del llat

Evoluci a [] de la , del llat

Articulaci de la [j] del dgraf IX- Segregaci de iod

Absncia darticulaci de la [j] del dgraf IX-

Pronunciaci africada de la X- en posici inicial o desprs de consonant

Pronunciaci fricativa de la X- en posici inicial o desprs de consonant

Diferncies morfosintctiquess de larticle mascul LO o EL, en valenci (LO noms parlat)

s de larticle mascul EL o larticle salat ES, en la variant balear (ES tamb es pot escriure)

1a persona del singular del Present dIndicatiu en [o] (nord-occidental) o [e] (valenci): cant[o], cante

1a persona del singular del Present dIndicatiu en [i], [u] o ---: canti, cant[u], cant

Verbs incoatius usen lincrement IX- o ISC-: servixo, servisca...

Verbs incoatius usen lincrement EIX- o ESCA-: serveix, servesca...

s dels pronoms en forma plena davant del verb: me dic, te portar...

s dels pronoms en forma reforada o reduda davant de verb: em dic, et portar...

Manteniment de la N en els plurals dels mots proparoxtons llatins (paraules esdrjules en llat) : hmens, jvens, mrgens...

Prdua de la N en els plurals dels mots proparoxtons llatins: homes, joves, marges...

Diferncies lxiquesmaana (=poma), padr, iaio (=avi), trebol (=sostre), muricec (=ratpenat), espill (=mirall), eixida (=sortida), escurar (=rentar els plats), banyat (=mullat), dacsa o pans (=blat de moro, moresc), xic (=noi), corder (=xai, be), granera (=escombra), entrepussar (=ensopegar), moix (=ocell), roig (=vermell), romer (=roman), palometa (=papallona), tim (=farigola)...

poma, avi, llombrgol (=melic), cargol (=caragol), llard (=sag, sam), sorra (=arena), mandra (=peresa)...

SUBDIALECTES DEL CATALCatal orientalRossellons o catal septentrional

CentralSeptentrional de transici (entre el rossellons i el giron)

Salat ()

Xipella (a Solivella)

Barcelon (XAVA: dintre del Barcelon: els pijos: obren molt la neutra)

Tarragon

Balear (o insular)Mallorqu

Menorqu

Eivissenc

Alguers

Catal occidentalNord-occidentalRibagor

Pallars

Lleidat

Tortos

ValenciSeptentrional

Central o apitxat

Meridional

Dialectes orientalsRossellons 1)Tendncia a tancar la o en u (la o tnica tancada): minyuna, musca,...2)Supressi de la vocal neutra en la terminaci -ia (com el balear): famili, pacienci,...3)La inexistncia de mots esdrixols: musica, llagrema (llgrima)...4)Caiguda de la -d- a genre, penre5)Reducci de -ix en posici final a -i: pei, calai, ... (en realitat al catal oriental la i no sona)6)Convivncia de les formes lo i los amb el/els.7)Plurals sense -n: cams, mas (mans),...8)s de les formes llur, llura (que no existeix realment), llurs, llures(=) en la llengua parlada.9)Numerals com: truasieme, quatrieme, cinquieme,... (francs)10)Altres aspectes: el present d'indicatiu en -i (jo canti); l's auxiliar del verb ser o estre (sun/ets/s/sem/seu/sun) (sum com a auxiliar en comptes dhaver, com en fracs el pass compos: je suis aller) (sum anat a Perpiny, s's cremat); l'accentuaci de fger, cser, bller;...Lxic: ca, eixir (sortir), cornes (banyes), let (lleig), mes (per), forxeta, llap (conill),...Catal central1. La ioditzaci o ieisme en paia, ceia, mirai...2. Alternana de l'article personal mascul en i el (en / el Joan)3. La 1a. p. sing. del present d'indicatiu en -o es pronunciada u: cantu, dormu, pensu,...4. Emmudiment de la t dels grups finals nt, -lt... (content)5. L'absncia de la marca -ns en els plurals : homes, joves,...6. Pronncies com aiga, dugues, llenga, prpies del barcelon.7. Lxic: mandra, cargol, cartr, escletxa (badall, retxillera), sorra, xisclar (cridar);8. Fora barbarismes: tocino, bueno, alfombra, pues, lavadora, basura,...9. Tendncia a l'africaci: platxa, metxa,...10. Mots d'argot: clapar, pirar, peles, halar, xaval, pispar, xivatar,..Balear1. Manteniment de la vocal neutra tnica: / / (abella), / / (cadena) ( (amb )2. Diftongs -co i -go (de -qua, -gua): llengo, aigo, pasco.3. Caiguda de la neutra final del grup -ia: famili, histori.4. Tonicitat de pronoms tons: dur-h, rentar-m.5. Distinci entre b i v. (v es pronuncia com f)6. Ioditzaci: veia (vella), abeia, fuia,...7. L's de l'article salat es, sa, es, ses, s', so, ets,...8. Articles personals ben vius: en Guillem, na Margalida.9. s de l'article culte en determinats casos: la una, l'infern, el dimoni, el cel, el bisbe, a les fosques, a la fresca,...10. Emmudiment de la r en posici final, tamb en els monosllabs: co (cor)11. Plurals com tests, discs, boscs,...12. Morfologia verbal: 1 p. del present d'indicatiu sense desinncia (cant, parl); 1 p. i 2 p. plurals en -am, -au (cantam, cantau); i jo cants (cants), i deim (diem).13. Formes plenes dels pronoms davant verb: mos n'anam, vos demanam,...14. Lxic: allot/allota (noi/noia), nin/nina (nen/a), ca (gos), moix (gat), id (i doncs), calces (mitges), torcaboques (tovall), trunyella (trena), capell (barret), berenar (esmorzar), horabaixa (tarda),...Alguers1)Articulaci de la r com una l quan precedeix una altra consonant: balca, jalmana (barca, germana).2)Manca de la -d- a fadr, pedre (farr, perra)...3)Manca de palatalitzaci final: an, caval, fil...(any, cavall, fill)4)Article lo, la, amb algunes diferncies de gnere: la gel, la dolor, la front...5)1 p. indicatiu sense desinncia, com el balear: cant, pens, cerc,...6)lxic: cala, forqueta, morro, camba (cama), eixir (sortir), llong (llarg),...

Dialectes occidentalsCatal nord-occidental1)Tancament de la e en i: ginoll, giner,...2)Diftongaci de o inicial: auliva, aulor, aufegar,...3)Es mantenen les formes lo, los: lo pare, lo Joan,..4)Formes verbals com: que jo canto (canti), que tu cantos, que ell canto, ells cnton, que jo cantessa, cantaia, cantaies (cantava...).5)Sufix -eiar propi del pallars: no es pot barreiar, men vai a festeiar.6)Conversi de -ig final en -i: roi, goi, pui,...7)s de la forma les per al mascul plural: les cavalls, les abres...8)Demostratiu aguet o aguest, aguestos, aguells...Lxic: bajoca (mongeta), cam (vegada), corder (xai), desps-dem (dem passat), espill (mirall), llavar (rentar) manana (poma), melic, padr, roig, xic (nen),...Valenci1)Articulaci de e tona inicial com a a: antendre, ancendre,...2)Caiguda de la d intervoclica: teul, crem, mocaor,vespr,...3)Pronncia de -r i -t finals: pensar, eixir, cantar, sant, cent,...4)Articles el, la, els, les; possessius meu, meua, meus, meues; demostratius este, eixe, aquell; i a, a,...5)No flexiona el numeral dos/dues (dos germanes) i t formes particulars de numerals: uit, dsset, diuit, dnou, uitanta,...6)Combinaci pronominal diferent dels altres dialectes: li la donar (la hi donar), li'l portar (l'hi portar),... en qu es mant l'ordre CI+CD.7)Desinncia verbal de 1 p. d'indicatiu -e: jo cante, jo balle, jo pense,...; les formes de subjuntiu: poguera, pogueres, poguera,...; jo an, jo digu...8)En certes zones es tendeix a l'africaci i a l'ensordiment: cosses, tretse, viatxe, txermana, tarontxes,...9)Lxic: uia (aigua), bou (toro), a poqueta de nit (a entrada de fosc), crella (patata), eixir (sortir), enjorn (d'hora), ro (dolent), i molts castellanismes.