Ana Martí AinsaAina Urbina TeixidorAlba Estela MoralesIES. Joan Ramis i Ramis

Tècniques experimentalsCurs 2008/09

ÍNDEX

- L’ARBRE DE LA SAL.............................................................................. pàg. 2

- INTRODUCCIÓ...................................................................................... pàg. 3-5

- MATERIAL I MÈTODES..................................................................... pàg. 5-7

- RESULTATS EXPERIMENTALS........................................................ pàg. 7-9

- ELABORACIÓ DE LA INFORMACIÓ OBTINGUDA.................... pàg. 9-17

- CONCLUSIONS..................................................................................... pàg. 17-18

- AGRAÏMENTS....................................................................................... pàg. 18

- BIBLIOGRAFIA..................................................................................... pàg. 19

L’ARBRE DE LA SAL

Conta la llegenda que en la zona boscosa del “Gran Chaco”, hi vivia el deu Cotaá. Aquest sabia que la gent que vivia per allà duien una visa molt sacrificada i per això, va decidir regalar-los una planta que els servis d’aliment i que a la vegada els calmés la set. Quan Cotaá va crear la seva planta, es va sentir molt feliç; media poc més

2

de dos metres d’alt i les seves rames s’enllaçaven amb altres arbres com si els abracés. Lamentablement, algú havia espiat els sues moviments; era Naiapec, el diable, que immediatament va decidir arruïnar l’obra del generós Cotaá: es va elevar pels aires i se’n va anar a les salines més properes, va omplir un gran gerro amb aigua salada i la va tirar sobre les mates am b la idea de cremar-les amb la sal.

Va ser llavors quan les arrels van absorbir l’aigua; la sal es va mesclar amb la sàvia i les fulles van agafar el mateix gust. Quan els habitants van descobrir la nova planta, es van alegrar molt, perquè sabien que si les cuidaven, no els faltaria aliment. Però quan van provar el seu suc, aquest era amarg i salat. No el servia per calmar la set, però van aprendre a utilitzar-lo com a condiment per salar la carn d’animals salvatges i altres aliment, a més, des de llavors van utilitzar-lo en els menjars de totes les festes.

INTRODUCCIÓ

En aquesta llegenda, el deu Naiapec, volia destruir les plantes amb sal, ja que sabia que aquesta crema les plantes, per tant, instintivament, coneixia el procés d’osmosi.

L’osmosi (en el cas de les plantes) és el procés mitjançant el qual l’aigua que contenen les plantes passa d’allà on hi ha menys concentració de sal allà on n’hi ha més i tant pot ser de dins a fora de la planta o a l’inrevés. En el cas que les cèl·lules de les plantes tinguin més concentració de sal que l’aigua de l’exterior, el que passa és que les cèl·lules s’inflen, però com que la paret cel·lular és rígida l’únic que passa és que la planta torna dura. En el cas que les cèl·lules tinguin menys concentració de sal que l’aigua de l’exterior, el que passa és que per osmosi l’aigua de la planta passa a l’aigua de l’aigua exterior que conté més sal i per això la planta torna molla i és quan es mor o en el cas es “crema”.

Aquest fenomen es pot comprovar fent un petit experiment, que consisteix en agafar pastanagues i tallar-les amb tires fines. Després agafar dos gots una amb aigua de l’aixeta i l’altre amb aigua i sal. Si s’agafen les tires i es posen dins els diferents gots, es veu que, com s’ha explicat abans, la pastanaga que es posa a dins el got d’aigua amb sal tornen molles i arrugades, en canvi les que es posin dins l’aigua de l’aixeta tornaran dures.

3

Després d’aquest petit experiment, tornem a la llegenda de l’arbre de la sal, havíem quedat que el que pretenia el deu Niapec era que les plantes és Mmorissin per culpa de la osmosi, però no va ser així, per tant s’ha de pensar que aquesta planta era resistent a la sal per tant s’ha de considerar com una planta halòfila.

Aquesta vegetació és característica dels sols salins, a més aquest nom va ser proposat per el geòleg Oscar E.Meinzer (1879-1048). Relativament existeixen poques espècies de plantes halòfiles, segurament no més del 2%, ja que la majoria són glicòfites, danyades fàcilment per la salinitat.

La seva distribució tant pot ser terrestre com aquàtica, així que podem distingir comunitats halòfiles continentals, marismes, litorals, costeres... d’aquestes darreres són les que trobem a Menorca ja que per tota la costa hi creixen un sèrie de plantes que a més d’aguantar l’alta salinitat, aguanten les fortes tramuntanades, alguna d’aquestes plantes són el Crithmum maritimum (fonoll marí), Launaea cervicornis (socarrell), Santolina chamaecyparissus...

Una mesura quantitativa de la tolerància a les sals és el “total de sòlids dissolts” en aigua de reg que una planta pot tolerar. L’aigua del mar, típicament conté 40g/L de sals dissoltes. Les llegums i arròs poden tolerar a prop de 1-3 g/L, encara que no són considerades halòfiles.

4

Dit això, el que es pretén amb aquest treball és fer un estudi amb diferents llegums ( que com s’ha dit abans toleren una certa quantitat de sal), i veure com creixen regades amb aigua que conté diferents quantitats de sal. Les llegums que s’usaran són: llenties, ciurons, mongetes i guixons. I l’objectiu que a aconseguir és descobrir fins a quina concentració de sal són capaces de créixer aquestes plantes i també veure quina és la més adequada per plantar en una zona a on arribi un poquet de sal del mar, com per exemple, la costa menorquina.

MATERIAL I MÈTODES

Material: Llavors de 4 tipus (llenties, guixons, cigrons,mongetes) Cotó Plats de plàstic (10 unitats) Paper i llapis Gots de plàstic Sal Aigua Got de “mesures”

Mètodes:

Les llavors van ser plantades el dia 9/05/09

1. Retallar les plantilles de paper rodones, dividir-les en 16 caselles i a cada una d’aquestes fer-li un forat petit per després introduir-hi les llavors, posar 3 cm de cotó dins cada plat i al damunt les plantilles.

2. Preparar les dissolucions1 de diferent concentració de sal 0 g/l, 1 g/l, 2’5 g/l, 5 g/l, 10 g/l.

1 La tècnica utilitzada es la de dilució, que consisteix en que a partir de una dissolució inicial es van fent les altres dissolucions agafant una quantitat coneguda de la principal i afegint-li més aigua. Per exemple de 100 ml d’una dissolució de 10g/L, n’agafes 10 ml i afegeixes 90 ml d’aigua i tindràs 100 ml d’una dissolució de 1g/L .

5

3. Banyar el cotó amb les diferents concentracions de sal, desprès de retallar un tros de paper a cada plat per on poder posar l’aigua.

4. Posar les llavors dins els forats dels plats de manera que a cada dues files de 4 hi hagi un tipus de llavor diferent, per tant, es recomanable utilitzar dos plats per a cada concentració.

5. Deixar que la llavor germini i anar-les regant periòdicament amb les diferents concentracions d’aigua en sal.

6. Finalment, anotar totes les experiències i resultats observables.RESULTATS EXPERIMENTALS

Vam emprar 4 llavor diferents, en aquest cas ciurons, guixons, llenties i mongetes; encara que també se’n poden emprar altres. Les vam col·locar als plats de manera que de l’1-8 eren ciurons, del 9-16, guixons; del 16-22, mongetes i del 23-32, llenties.

16/05/09

Va ser el primer dia que vam observar i vam anotar els resultats de la germinació de les plantes, i vam poder veure que les llegums havien començat a arrelar:

Després d’aquestes observacions, vam recollir una sèrie de dades:

6

llegums

Concentracions

0 g/L 1g/L 2.5g/L 5g/L 10g/Lsí no mi

gsí no mi

gsí no mi

gsí no mi

gsí no mi

gCiurons 8/8 0/8 0/8 8/8 0/8 0/8 4/8 1/8 3/8 7/8 1/8 0/8 0/8 8/8 0/8Guixons 8/8 0/8 0/8 8/8 0/8 0/8 7/8 1/8 0/8 3/8 4/8 1/8 0/8 8/8 0/8Mongetes

8/8 0/8 0/8 8/8 0/8 0/8 5/8 3/8 0/8 7/8 1/8 0/8 0/8 8/8 0/8

Llenties 8/8 0/8 0/8 8/8 0/8 0/8 8/8 0/8 0/8 4/8 1/8 3/8 0/8 8/8 0/8

En aquesta taula hi apareixen les concentracions i si les llavors han crescut, allà on posa “sí” vol dir que ja han començat a créixer, on posa “no” és perquè estan igual que quan les vam plantar, i on posa “mig”, vol dir que només han arrelat, però que encara no han començat a créixer. A part d’això, es pot observar que en totes les concentracions menys en la de 10 g/L les llavors han començat a germinar, i a més també es veu que la que sembla que creix millor són les llenties.

26/05/09

Va ser el darrer dia que vam observar les plantes, ja que es suposa que totes les que tenien que créixer ja ho han començat a fer, i les que s’han quedat enrere, ja no creixeran. Aquest dia vam poder observar que moltes de les llegums ja havien crescut bastant, mentre que d’altres no havien crescut gens:

7

CIURONS

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

0 1 2,5 5 10

Les dues primeres fotos corresponen a la concentració de 0g/L, i les dues fotos de baix són de 1g/L. Com es pot observar en aquestes dues concentracions, les llegums han crescut molt.

Després de tot això vam fer una altra recollida de dades:

llegums

Concentracions

0 g/L 1g/L 2.5g/L 5g/L 10g/Lsí no mi

gsí no mi

gsí no mi

gsí no mi

gsí no mi

gCiurons 8/

80/8

0/8

5/8

0/8

3/8

4/8

1/8

3/8

0/8

4/8

4/8

0/8

8/8

0/8

Guixons

8/8

0/8

0/8

7/8

0/8

1/8

7/8

1/8

0/8

0/8

8/8

0/8

0/8

8/8

0/8

Mongetes

8/8

0/8

0/8

8/8

0/8

0/8

5/8

3/8

0/8

0/8

5/8

3/8

0/8

8/8

0/8

Llenties 8/8

0/8

0/8

7/8

0/8

1/8

8/8

0/8

0/8

0/8

2/8

6/8

0/8

8/8

0/8

En aquesta taula podem observar que les llegums han crescut més o menys bé fins a la concentració de 2,5g/L. I sembla ser que les llenties segueixen essent les que millor han crescut.

ELABORACIÓ DE LA INFORMACIÓ OBTINGUDA

Per poder elaborar tota la informació que hem obtingut, hem fet una sèrie de taules i gràfiques que ens faciliten la feina alhora de extreure conclusions. Hi ha dos tipus de gràfica, unes que estan separades per concentracions per veure les diferents evolucions de les diverses llavors; i l’altre per llegum per poder veure l’evolució d’una mateixa llavor amb totes les concentracions: 16/05/09 26/05/09

8

LLENTI ES

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

0 1 2,5 5 10

GUI XONS

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

0 1 2,5 5 10MONGETES

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

0 1 2,5 5 10

9

En aquestes gràfiques el que es pot observar fàcilment és sobre cada llavor quin percentatge en creix en cada concentració. De cada llavor n’hi ha sembrades vuit, per tant un cent per cent vol dir que les vuit han crescut bé. L’únic inconvenient que tenen aquests gràfics és que només es pot veure el percentatge de les llavor que han crescut, no podem saber quantes no han crescut, ni quantes com a mínim han arrelat; però això es pot comprovar als gràfics que venen a continuació.

A part d’això, el que si que es pot veure clarament en aquest gràfics és quina és la llegum que millor creix en cada concentració i en totes en global. Així que si ens fixem en la columna verda, que correspon al darrer dia (que és quan es suposa que ja han crescut del tot), queda clar que les que han crescut millor són les llenties i les que els hi ha costat més créixer sembla que siguin les mongetes, mentre que les gràfiques dels ciurons i els guixons són bastant semblants.

Una altre fet que també es pot observar és que si es comparen les barres taronges (que corresponen al primer dia) amb les barres verdes ( que són les del segon dia), es veu clarament que en el segon cas han crescut menys llavor, ja que l’efecte de la sal tal vegada no es veu tot d’una.

Les gràfiques que venen a continuació van per concentració:

CONCENTRACIÓ 0g/L

llavor sí   no   mig/mig  

  16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009

ciurons 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

guixons 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

mongetes 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

llenties 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

10

Aquesta primera gràfica correspon a les llavors regades amb aigua mineral que per tant no conté sal i com es pot veure clarament, amb aquesta aigua creixen totes les llavors.

Si s’hagués donat el cas que alguna llavor no hagués crescut, no seria a causa de l’aigua sinó que per la llacor mateixa o per algun altre problema

CONCENTRACIÓ 1 g/Lllavor sí   no   mig/mig  

  16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009

ciurons 100,00% 62,50% 0,00% 37,50% 0,00% 0,00%

guixons 100,00% 87,50% 0,00% 12,50% 0,00% 0,00%

mongetes 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

llenties 100,00% 87,50% 0,00% 12,50% 0,00% 0,00%

11

CONCETRACI Ó 0g/ L

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

ciurons guixons mongetes llenties

Aquest segon gràfic, correspon a la concentració d’un gram de sal per litre d’aigua i com es pot veure han crescut quasi totes les llavor; encara que s’esperava que cresquessin totes ja que aquesta concentració segueix essent molt baixa i no tindria que interferir gaire en el creixement de les plantes així que, segurament les llegums que no han crescut, no és a causa de l’aigua que tingui massa sal, sinó d’algun altre fet extern.

CONCENTRACIÓ 2,5 g/Lllavor sí   no   mig/mig  

  16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009

ciurons 50,00% 37,50% 12,50% 0,00% 37,50% 62,50%

guixons 87,50% 12,50% 12,50% 50,00% 0,00% 37,50%

mongetes 62,50% 50,00% 37,50% 12,50% 0,00% 37,50%

llenties 100,00% 87,50% 0,00% 12,50% 0,00% 0,00%

12

CONCENTRACI Ó 1g/ L

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

ciurons guixons mongetes llenties

Aquí tenim la concentració de 2,5 grams de sal per litre d’aigua. En aquest gràfic ja hi ha més diferències entre les diferents llegums, es veu clarament que sobresurten les barres de les llenties que a més són les blaves que volen dir que sí que en crescut; en canvi la resta de llegums estan molt més repartides, n’hi ha bastantes que només han arrelat i ja se’n comencen a veure que n’hi ha crescut.

Així que amb aquesta concentració ja es comença a veure l’efecte de la sal, però així i tot haurien d’haver crescut, ja que aquesta concentració de sal és la que probablement té l’aigua de l’aixeta i per tant és la que s’usa per regar en molts de llocs.

13

CONCENTRACI Ó 2,5g/ L

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

ciurons guixons mongetes llenties

CONCENTRACIÓ 5 g/Lllavor sí   no   mig/mig  

  16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009

ciurons 87,50% 0,00% 12,50% 50,00% 0,00% 50,00%

guixons 37,50% 0,00% 50,00% 100,00% 12,50% 0,00%

mongetes 87,50% 0,00% 12,50% 62,50% 0,00% 37,50%

llenties 50,00% 0,00% 12,50% 25,00% 37,50% 75,00%

En el cas de 5g/L ja es veu que de la majoria de llavors n’hi ha moltes que no creixen, ja que les columnes més altes són les verdes. També es pot observar que aquí hi ha molta diferencia entre el primer dia (blau cel) i el segon (blau fosc) ja que en el segon dia ja no hi ha cap llegum que hagi crescut, nomès n’hi ha algunes que han arrelat.

CONCENTRACIÓ 10 g/Lllavor sí   no   mig/mig  

  16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009 16/05/2009 26/05/2009

14

CONCENTRACI Ó 5g/ L

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

ciurons guixons mongetes llenties

ciurons 0,00% 0,00% 100,00% 100,00% 0,00% 0,00%

guixons 0,00% 0,00% 100,00% 100,00% 0,00% 0,00%

mongetes 0,00% 0,00% 100,00% 100,00% 0,00% 0,00%

llenties 0,00% 0,00% 100,00% 100,00% 0,00% 0,00%

En la darrera gràfica queda clar que no ha crescut cap llavor, ni tan sols han arrelat. Per tant es veu clarament que amb una concentració tan elevada com aquesta, les plantes que no siguin halòfiles no poden créixer i a més les llavors es van podrir a causa del procés d’osmosi.

Finalment s’ha fet una gràfica resum a on s’han sumat totes les llegums i s’han observat els resultats globals:

15

CONCENTRACI Ó 10g/ L

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

ciurons guixons mongetes llenties

En aquesta gràfica es pot veure clarament que en a mesura que va augmentant la concentració de l’aigua, les llegums cada vegada creixen menys i per tant les barres són cada vegada més petites, i per tant allà on hi ha el no (que no creixen), les barres augmenten.

CONCLUSIONS

Una cosa que cal comentar és que en aquest treball s’han emprat llegums, les llavors de les quals eren monocotiledònies o dicotiledònies ja que així les plantes creixien més ràpid i com que no teníem gaire temps per veure germinar les llegums vam agafar aquestes que en pocs dies ja comencen a créixer; però aquest estudi es pot fer amb qualsevol altra llavor. També es pot comentar que en el cas que es tinguin les llavors en un lloc sense llum, aquestes creixeran igual de bé l’únic és que segurament tindran les tiges i fulles blanques, en canvi si estan a algun lloc on els fer el sol, òbviament seran de color verd.

A part d’aquestes observacions; l’objectiu d’aquest treball era el de veure el comportament de diverses llegums amb diferents dissolucions d’aigua amb sal i també observar fins a quina concentració podrien créixer o com a mínim arrelar aquestes plantes.

16

Així que vistes totes les gràfiques, podem arribar a la conclusió que la concentració màxima de sal perquè puguin créixer aquestes llegums seria de 5 g/L, encara que aquest seria un cas un poc extrem ja que en creixen un percentatge molt baix, aproximadament un 15%. Així que amb aquesta observació s’afirma el que s’havia dit en la introducció d’aquest treball, que deia que les llegums i arròs poden tolerar a prop de 1-3g/L de sal encara que no són considerades halòfiles. Per tant, l’objectiu que ens s’havia proposat al principi del treball s’ha complert, s’ha pogut fer una recollida de dades pro extensa les quals s’han treballat i s’ha arribat a una conclusió.

Una darrera observació és que, mirant el resultat de les gràfiques, també s’ha pogut observar que la llegum, de les utilitzades, més propensa a créixer encara que l’aigua contengui un poquet de sal, són les llenties, així que aquesta seria la llegum que es podria plantar a algun lloc a prop del mar, encara que no podria ser el cas de la costa menorquina, ja que encara que la sal no seria cap problema, apareixeria el vent i les fortes tramuntanades que bufen a Menorca, i com es pot veure en les fotos, aquests llegums tenen les tiges molt primes i per tant amb un poc de vent es romprien tot d’una.

Finalment s’ha de dir que aquest treball, encara que es treballés amb un fet que pot semblar obvi, ha estat molt interessant; ja que ha estat divertit alhora de quedar i plantar les llavors però també hem aprés a fer un treballet d’investigació utilitzant els mètodes estadístics que havíem après anteriorment.

AGRAIMENTS

La veritat és que en aquest treball no hem necessitat gaire ajuda, ja que a part del nostre professor de tècniques de laboratori, Miquel Ferrà, gràcies a qui, el tema ja ens havia quedat molt clar; només hem d’agrair la col·laboració a Manel Estela Morales que va ser qui, amb la seva experiència, ens va ajudar alhora de preparar els planters i plantar-hi les llavors.

BIBLIOGRAFIA

- http://www.folkloredelnorte.com.ar/tradyley.htm - Quadern de tècniques experimentals de biologia 2

- Llibreta de biologia i geologia 3

- Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant. Vol3: ciències biològiques

- Plantes de les balears. Manuals d’introducció a la naturalesa. 1

2,3: tant la llibreta com el quadern de biologia corresponen al curs 08/09 de l’IES Joan Ramis i Ramis. 3

17

18