LA

CATÀSTROFE

DE JAPÓ. EL

DESASTRE DE

FUKUSHIMA

1.INTRODUCCIÓ

Justificació de l’elecció:

- La catástrofe va despertar en el sector de la població que havia viscut la catástrofe

de Txernobyl una por semblant a la que van tindre en la catástrofe nuclear que

visqueren.

- En la societat que no va viure la catàstrofe de Txernobyl ha despertat un interés

molt gran per aquell succés degut a les similituds que comparteixen.

- Va cridar l’atenció que en un país com Japó, una de les primeres potències

mundials, passara una catástrofe com aquesta, que va ser conseqüència d’un error

humà, ja que coneixent la sismicitat de la zona, es va consrtuir la central en aqueix

lloc.

- La catástrofe i les seues causes naturals va ser la causa de les nombroses protestes

en els nombrosos grups ecologistas que provocaren el tancament de nombroses

centrals nuclears, amb importants repercussions polítiques i socials a nivell

mundial.

Vídeo amb evolució del tsunami:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/20110311Houshu.ogg

El terratrèmol i tsunami de Japó de 2011, denominat oficialment per l'Agència Meteorològica

de Japó com el terratrèmol de la costa del Pacífic en la regió de Töhoku de 2011 o Gran

terratrèmol de Japó oriental de l'11 de març, va ser un terratrèmol de magnitud 9,0 MW que

va crear onades de maremot de fins a 40,5 metres. El terratrèmol va ocórrer a les 14:46:23

hora local (05:46:23 UTC) del divendres 11 de març de 2011. L'epicentre del terratrèmol es va

ubicar en el mar, enfront de la costa d'Honshu, 130 km a l'est de Sendai, en la prefectura de

Miyagi, Japó, i l'hipocentre a una profunditat submarina d'aproximadament 32 km. En un

primer moment es va calcular la seua magnitud en 7,9 graus MW, que va ser finalment

incrementada a 9,0 graus MW, segons van confirmar el Servici Geològic dels Estats Units

(USGS) i l'Agència Meteorològica de Japó. El terratrèmol va durar aproximadament 6 minuts

segons experts i la seua magnitud ho va convertir en el terratrèmol més potent patit al Japó

fins a la data, així com en el quart més potent del món des que començaren els registres

moderns en 1900. Des de 1973 la zona de subducció de la fossa de Japó ha experimentat nou

esdeveniments sísmics de magnitud 7 o superior. El major va ser un terratrèmol ocorregut al

desembre de 1994 que va tindre una magnitud de 7,8 graus, amb epicentre a uns 260 km al

nord del terratrèmol de l'11 de març del 2011, el qual va causar 3 morts i uns 300 ferits.

Hores després del terratrèmol i el seu posterior tsunami, el volcà Karangetang en l'Illa Siau

(Indonèsia) va entrar en erupció. La NASA, amb ajuda d'imatges satel·litàries, ha pogut

comprovar que el moviment tel·lúric va poder haver mogut l'Illa Japonesa aproximadament 2,4

metres, i va alterar l'eix terrestre entre 10 i 25 centímetres. La violència del terratrèmol va

acurtar la duració dels dies en 1,8 microsegons segons estudis realitzats.

2. DESCRIPCIÓ DE LA CATÀSTROFE

El terratrèmol principal va estar precedit d'una llarga sèrie de terratrèmols previs, que van

començar amb una tremolor de 7,2 MW el dia 9 de març de 2011, aproximadament a 40

quilòmetres de distància d'on es va produir el terratrèmol de l'11 de març, i seguit d'altres tres

el mateix dia de la catàstrofe que van excedir els 6 MW d'intensitat.

Després del terratrèmol es van registrar múltiples rèpliques: un terratrèmol de magnitud 7,0

es va registrar a les 15:06 hora local, de 7,4 a les 15:15 hora local i de 7,2 a les 15:26 hora local.

S'han registrat en total més de cent rèpliques amb magnituds superiors a 4,5 graus des de del

terratrèmol inicial.

Un minut abans de que este sacsara Tòquio, el Sistema d'Alerta de Terratrèmols, connectat a

prop de 1.000 sismògrafs al Japó, va enviar una sèrie d'avisos als diferents mitjans de

comunicació japonesos alertant del perill imminent. Es creu que gràcies a estes alertes es van

poder salvar una gran quantitat de persones. En un principi l'USGS va informar de que la

magnitud havia sigut 7,9 encara que ràpidament es va modificar a 8,8 i després a 8,9, i

posteriorment a una entre 9,0 i 9,1.

El terratrèmol ha registrat un màxim de 7 en l'Escala Sísmica Japonesa en Kurihara, en la

prefectura de Miyagi. Altres tres prefectures més (Ibaraki, Fukushima i Tochigi) han aconseguit

l'escala 6. Estacions sísmiques en Iwate, Gunma, Saitama i Chiba han mesurat tremolors per

davall del grau 6, mentres que a Tòquio s'ha arribat al grau 5.

Mapa de la intensitat sísmica

resultant de la sacsada principal del terratrèmol en les distintes zones de Japó

El terratrèmol va desembocar en un gran tsunami que va produir danys en tota la costa

pacífica de les illes al nord de Japó, tenint com resultat la mort de milers de persones i la

destrucció de ciutats senceres. El tsunami es va propagar per tot el Pacífic, per la qual cosa es

van emetre alertes i es van dur a terme evacuacions en diverses regions que voregen este

oceà, incloent la costa pacífica d'Amèrica del Nord i del Sud des d'Alaska fins a Xile. En tot cas,

encara que el tsunami es va sentir en diversos d'estos llocs, només va causar danys menors en

molts d'ells, com per exemple en la costa de Xile, la qual és una de les més llunyanes de Japó

(està a més de 17.000 km de distància), a pesar que a ella van arribar onades de més de 2

metres d'altura.

El terratrèmol va tindre lloc a les 14:46 JST a uns 67 km del punt més pròxim de la costa

japonesa, per la qual cosa estimacions inicials van indicar que el tsunami va poder haver tardat

entre 10 i 30 minuts en arribar a les àrees més pròximes. Aproximadament una hora després

del terratrèmol, a les 15:55 JST, el tsunami va inundar l'aeroport de Sendai, el qual està prop

de la costa de la Prefectura de Miyagi, amb onades de més de 10 metres d'altura. Onades de

fins a 37,9 metres es van donar així mateix en Tare, en la prefectura d'Iwate, mentres que una

onada d'uns 38,9 metres va sacsar la ciutat de Miyako, també en Iwate.

Com en el terratrèmol i maremot de l'Oceà Índic en 2004, el dany de les onades va originar

moltes més morts i destrucció que la tremolor del terratrèmol. Ciutats senceres van ser

arrasades en les àrees afectades pel sisme submarí al Japó, incloent la ciutat de

Minamisanriku, en la que van desaparéixer unes 9.500 persones. Un dels factors que va influir

en l'alta mortalitat causada pel tsunami va ser les inesperadament grans mides de les seues

onades. Els murs per a defendre's del tsunami en moltes de les ciutats afectades es van

construir amb la idea que este tindria una altura molt menor. Açò explica que gran quantitat

de persones arrossegades pel tsunami pensaren que estaven a una altura del sòl suficient com

per a sobreviure. En total, el tsunami va acabar inundant una àrea d'aproximadament 561 km2

al Japó.

Vista

aèria de Sendai, inundada després del terratrèmol i el posterior tsunami de l'11 de març de

2011

Vista aèria de Minato (Japó), una setmana després que el terratrèmol i el conseqüent tsunami

devastaren la zona

Inundació causada pel tsunami en l'aeroport de Sendai

Imatge de satèl·lit de la NASA. En la imatge superior, les inundacions provocades pel tsunami,

presa el 12 de març de 2011; en la imatge inferior, la línia costanera de Sendai, presa el 26 de

febrer de 2011.

Causa geogràfica:

Japó es troba just entre 2 plaques tectòniques. El terratrèmol va ocórrer a causa d'un

desplaçament en proximitats de la zona de la interfase entre plaques de subducció entre la

placa del Pacífic i la placa d’Ojotsk. A la latitud en què va ocórrer aquest terratrèmol, la placa

del Pacífic es desplaça en direcció oest pel que fa a la placa d’Ojotsk.

Aquest terratrèmol es va produir en la Fossa del Japó, on la Placa del Pacífic subdueix sota la

Placa d'Ojotsk. Un terratrèmol d'aquesta magnitud en general té un front de ruptura

d'almenys 480 quilòmetres i requereix d'una llarga línia de falla relativament recta. Com que el

límit entre plaques i la zona de subducció en aquesta regió no és tan recta, és pel que els

terratrèmols en aquesta regió s'espera tinguin magnituds d'entre 8 i 8,5, per això la magnitud

d'aquest terratrèmol va ser una sorprendre a alguns sismolegs (fou de 9,1 grau en l’estaca de

Richter).

L'Agència Meteorològica del Japó va declarar que aquest terratrèmol pot haver generat una

ruptura en la falla des Iwate a Ibaraki, amb una longitud de 400 quilòmetres i una amplada de

200 quilòmetres. S'ha assenyalat que pot haver tingut el mateix mecanisme que el d'un altre

gran terratrèmol ocorregut en l'any 869, que també va causar un tsunami de grans

dimensions.

Aquest terratrèmol, de 9.1 graus el l’escala de Richter, va crear un gran tsunami, el major

impacte del qual es va produir en la costa est del Japó, i en especial a la central nuclear de

Fukushima, els reactors nuclears de la qual van quedar greument damnificats.

Caldria destacar que la principal causa de l’accident de la central nuclear de Fukushima, fou la

situació d’aquesta en primera línia del mar, ja que amb aquesta disposició, quedava totalment

desprotegida de riscs com el que la va afectar, els tsunamis. Aquest és explicat per què ha

hagut un excés de confiança en valorar els riscos i no es va tindre en compte que els registres

històrics eren insuficients pel que fa a afeccions de la costa per tsunamis.

Encara que es van apagar de forma automàtica després del sisme, de seguida van sorgir

problemes amb el sistema de refrigeració.

Un tall d'energia va impedir als treballadors de la planta bombar aigua a través del sistema, el

que va derivar en l'escalfament de les barres de combustible nuclear.

Localització

Aquest terratrèmol es va produir en la Fossa del Japó, on la Placa del Pacífic subdueix sota la

Placa d'Ojotsk. L'epicentre del terratrèmol es va situar al mar, davant de la costa de Honshu,

130 km a l'est de Sendai, a la prefectura de Miyagi, Japó. Es va situar a 373 quilòmetres de

Tòquio, capital del Japó, d'acord al Servei Geològic dels Estats Units (USGS).

La regió hipocèntrica d'aquest terratrèmol s'estén des de la costa d'Iwate fins les prefectures

fora de la costa de Ibaraki.

A pesar d’haver tingut l’epicentre a 130 Km de les costes de Japó, els efectes es van notar

també en la costa contrària del pacífic, és a dir, en tota la costa oest de Sud-Amèrica, Amèrica

Central i Nord-Amèrica i, fins i tot, va despertat diverses alertes en la costa d’Alaska; de fet

l’alarma es va emetre per als següents països: Japó, EE.UU., Rússia, Filipines, Illes Mariannes,

Indonèsia, Papua Nova Guinea, Micronèsia i les illes de Hawaii (EE.UU.).

Situació del Japó abans de la catàstrofe

Pel que fa a l’economia japonesa abans de la catàstrofe, estava en decaiguda, ja que

aproximadament un any abans del terratrèmol, l’economia xinesa la va superar degut a que la

recessió mundial. Li va restar ímpetu en el creixement i li va entorpir una precària recuperació,

concretant nombres, El PIB (Producte Interior Brut) de Japó va créixer un 3,9% en termes

nominals-és a dir, abans d'ajust de preus i variacions estacionals-durant 2010, fins a arribar als

4 bilions d'euros. En el mateix període Xina va créixer un 10,3% i va arribar als 4,4 bilions.

Pel que fa a la política, la mala situació després de la catàstrofe no va propiciar un canvi de

sistema polític, sinó que tan sols es va efectuar un canvi de líder en el partit Democràtic, partit

que encara en l’actualitat governa al Japó. El primer ministre abans de la catàstrofe fou Naoto

Kan, mentre que el que goverà despres de la catàstrofe i encara en l’actualitat és Yoshihiko

Noda.

Pel que fa a l’aspecte laboral, al Japó anterior a la catàstrofe s’estava iniciant un important

auge de la indústria electrònica, en concret en empreses de reconeixement mundial com

Fujitsu o Toshiba, que va portar tant repercussions bones, com un augment de treballadors en

aquest sector, com repercussions males, com una disminució de les vacances dels mateixos

treballadors del sector, cosa que va causar importants conflictes que van ser notícia nacional.

Pel que fa a dades demogràfiques, en el període anterior a la catàstrofe, Japó tenia un índex de

mortalitat d’1,3 fills per dona i una esperança de vida de 82,07 anys, cosa que convertia a Japó

en un païs envellit i amb falta de mà d’obra, ja que l’índex de defuncions superava al de

naixements. Durant l’any 2010, Japó va assolir els 128 milions d’habitants, xifra que el

consolidava com al desé païs més poblat del món.

Pel que fa a les relacions exteriors i a la defensa de Japó, el païs destacava poc abans de la

catàstrofe per haver-se fet membre del Consell de Seguritat de les Nacions Unides.

L’abans i el després:

3. CONSEQÜÈNCIES

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I SOBRE LA SALUT

Es creu que és el segón desastre més fort que ha patit Japó, per darrere de les conseqüències

de la 2ª Guerra Mundial. Elsefectesdirectes sobre la salut van ser la mort de 15.845 (confirmat

per la Agencia de Policía Nacional japonesa) la desparició de 3.380 persones y 5.893 ferits al

llarg de les 18 prefectures (provincies) de Japó. La mort de 19 extranjers va ser confirmada per

el Ministeri d’Exterior. El tsunami també va causar moltes morts fora de Japó, com casos d’un

home que va fotografíar l’arrivada del tsunami al Riu Klamath, al sur de Crescent City

(California). A més van haver-hi morts entre els equips de rescat. Es calcula que 922 persones

van morir per conseqüències indirectes del terratrèmol, per les condicions de vida després del

desastre.1

Memòries i plegàries sobre les

ruines en Natori, en elles es llig

“Pregue per que la teua alma

descanse en pau”1

En quant a conseqüències del terratrèmol sobre la salut a llarg plaç, relacionades amb la

morbilitat de la población, segons Kazuuomi Kario, del departamento de Medicina

Cardiovascular del la Universitat de Medicina de Jichi, de Yakushiji (Japó), les experiències

previes apuntaben a que durant el mesos següents a la catástrofe, en les zones devastades per

el terratrèmol i el tsunami, els transtorns cardiovasculars, els problemes mentals i algunes

infeccions pujaríen. I es que el terratrèmol va afectar a la són, la dieta i la tensió de els

afectats. A més, com la población japonesa està molt envellida, hi ha una elevada prevalença

de malatíes com la diabetes i l’hipertensió, de manera que es va agravar el risc de pateixer

alguna malaltía cardiovascular durant els mesos que van seguir al desastre.2

Les altres conseqüencies sobre la salut es troben relacionades amb l’incident de Fukushima, i

per tant la radiació. La Agencia de Seguritat Nuclear li va otorgar el sext nivel de gravetat sobre

l’escala internacional INES, on el sèptim nivel és el més alt, otorgat a la catástrofe de

Chernòbil, la més greu en l’història. La radiació va tomar la forma d’un núvol blanc que

s’elevava sobre la central, extent-se segons factors ambientals (com el vent sobretot). De

manera que els residus nuclears es descomposen i és distribuixen per l’aire. L’impacte de la

radiació sobre la salut no és fàcilment previsible al llarg del temps ja que és relatiu a molts

factors. 3

La radiació afecta al ésser humà de la forma següent:

Descripció sobre com afecta la radiació a l’ésser humà3

Els problemes que pot causar la radiació van desde els exposats dalt fins a catarates,

hemorràgies, càncer, problemes cardiovasculars i inmunitaris, depenent del grau de exposició,

de la naturalessa de les radiacions i dels òrgans afectats. Com per exemple, els ovaris i els

testicles són els més vulnerables, sent unes 20 vegades més sensibles a patir càncer. Per tant

hi ha que tenir en compte les mutacions que pot patir la descendència del afectats.3

Altres factors que s’han de tenir en compte són les vies d’absorció, que poden ser cutànies o

orals, i la capacitat de reparar l’ADN, sent per aquest motiu els bebès i els embrions, grups de

risc.3

Xiquets que van sobreviure al terratrèmol i

al tsunami menjant en un centre de

refugiats.5

També és important tindre cura amb els factors del medi que es poden vore afectats com

sobretot les aigües i els aliments. El problema de la radiació es va extendre en un radi d’uns 40

Km, sent detectada en verdures, pols, llet i aigua. Encara que els funcionaris nipons aseguraren

que no teníen nivells perillosos, en algunes localitats es va recomanar no beure aigüa i en les

espinaques de algunes zones es van trobar nivells de radiactivitat 27 vegades superiors als

legals, per la qual cosa es va interrompre la circulació d’aquestes.4

Una de les mesures que es va tomar, segons van informar els mitjans de comunicació

japonesos, va ser repartir 200.000 cápsules de iodur potàsic (KI) als evacuats de la zona del

accident nuclear per part dels centres que els van acollir. Açó es va fer perque uns dels

posibles isòtops radiactius era el iode (I), que té probabilitat d’afectar sobretot a la glándula

tiroide ja que aquesta l’utilitza com a substrat per a sintetitzar hormones com la T3 i la T4.

Aleshores, el idour potàsic, que no és nociu, bloquetja la captació del iodur radiactiu per la

tiroide, disminuint el risc de mutació d’aquesta i conseqüentment la probabilitat de patir

càncer de tiroide.3

Les lectures parlaven de proporcions baixes, de iodur i encara inferiors de cesi (Ce), element

que és més perillós a causa de la seua vida mitja, prou més llarga que la del iode. De totes

formes, la producció de cèl.lules sanguínees dels afectats podría començar a baixar, i es

probable que s’eleve el risc de cáncer fatal en un 2-4% (normalment, un japonés té un risc de

cáncer fatal d’un 20 a un 25%).6

Impacte sobre el Sistema de Salut

Calia fer el necessari per garantir que el sistema de seguretat social continués funcionant

adequadament i així pogués donar suport financer i d'altre tipus a les persones afectades per

la catàstrofe. Les diferents institucions de seguretat social van emprendre més de 200

activitats en el mes immediatament posterior al terratrèmol.

La resposta institucional al desastre inclou:

•l'enviament a la zona de desastre de metges, farmacèutics, professionals del camp de la

salut, equips de suport psicològic i personal d'atenció infantil;

•el subministrament d'articles mèdics així com l'organització de la prestació de cures

mèdiques a les persones afectades que havien perdut les seves targetes de l'assegurança

desalut;

•el subministrament d'assistència als hospitals i als pacients en les zones afectades;

•la millora de les condicions de vida en els centres d'evacuació;

•l'organització del pagament de prestacions especials de l'assegurança de desocupació a les

persones afecta des que havien perdut la feina a causa del desastre i la millora de l'assistència

en la recerca de feina brindada a aquestes persones;

•la revisió i millor aplicació de les mesures de seguretat en el treballa la zona de desastre

per prevenir altres accidents laborals;

•l'ajornament dels pagaments de les cotitzacions a l'assegurança social, i

•l'establiment d'oficines de finestreta única a les zones afectades per tal de brindar serveis

d'assistència social, "consultes d'orientació sobre la vida diària"que proporcionen consells a les

persones per ajudar-los a retornar a la vida normal, inclosos serveis d'assistència per a la

recerca d'ocupació i serveis en el camp delespensions.7

Aquestes mesures addicionals van ser adoptades alhora que les oficines de seguretat social i el

seu personal també havien patit l'impacte del sisme.7

Foto: Roberto De Vido7

Aquesta catàstrofe ha destapat "un mecanisme institucional antiquat, caracteritzat per

relacions fragmentades i competitives entre els diferents ministeris i organismes, que no

respon als nous temps ni a les expectatives de la gent. És hora del canvi". Segons Kenji Shibuya,

del Departament de Salut Global de la Universitat de Tòquio, Japó sempre ha respost ales

catàstrofes amb reformes. Va ocórrer després del terratrèmol de Kanto de 1923, després de la

derrota a la Segona Guerra Mundial i després de la caiguda de les bombes atòmiques i també

després del terratrèmol de Kobe, de manera que els analistes assenyalen que la recent

catàstrofe no serà una excepció i tindrà un gran impacte en el futur deJapó.2

Per tal de garantir un sistema més estable i sostenible, el Govern ha discutit la reforma de la

seguretat social des de desembre de 2010. L'impacte del desastre va posar en relleu la

necessitat i la importància de la seguretat social i de la solidaritat social i va portar al Govern a

replantejar la direcció que hauria de seguir la reforma de la seguretat social.7

En el Consell per al debat sobre la reforma de la seguretat social, el Ministeri de Salut, Treball i

Benestar Social, tenint en compte l'impacte i les lliçons apreses del desastre, va expressar el

seu punt de vista sobre la reforma de la seguretat social. Segons el Ministeri:

• la infraestructura social de la zona afectada, incloent les instal · lacions mèdiques i de

benestar social, ha de ser reparada urgentment per garantir la prestació d'assistència

adequada, tal com serveis d'atenció mèdica i de benestar social, a totes les persones

afectades. Les mesures en el camp de l'ocupació seran claus per ajudar els afectats per tal de

que es reposin i tornin a una vida normal.

• reformar la seguretat social i aconseguir la solidesa financera simultàniament, serà un repte

fonamental, tenint en compte que el dany social i econòmic ocasionat pel desastre tindrà

conseqüències sobre l'estabilitat i la sostenibilitat del sistema. Per enfortir la seguretat social,

serà essencial que el Ministeri especifiqui les seves prioritats en matèria de prestacions i

assigni el pressupost de cada prestació en funció de la prioritat d'aquesta.

• l'envelliment de la població avança ràpidament al Japó i moltes persones vulnerables, com

ara la gent gran i els discapacitats, es van veure afectats pel desastre. La reconstrucció post-

desastre no només hauria de respondre a la necessitat immediata de restablir plenament els

serveis de protecció social sinó que també hauria de crear un model innovador de societat més

segura i més respectuosa envers aquestes persones;

• el desastre va servir per destacar la importància de l'ajuda mútua i de la solidaritat social. La

resposta de les comunitats locals, de les persones i dels voluntaris davant la catàstrofe va

demostrar més enllà de qualsevol dubte que la filosofia de l'ajuda mútua és un recurs

intangible inherent a la societat i al poble japonès. La reforma de la seguretat social pot

aconseguir mitjançant l'enfortiment de la solidaritat social i de l'ajuda mútua, ja que aquesta

idea és l'objectiu principal de la seguretat social.7

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

Els efectes relacionats amb la catàstrofe, son molt diversos, de manera que anem a analitzar

alguns d’ells a més dels demandats, però incidint

sobre tot en el comerç i l’economia.

En primer lloc, parlarem respecte a danys

materials immediatament després de la catàstrofe.

Al voltant de 4 milions de cases estaven sense

electricitat ni gas natural. Al seu camí l’ona va

provocar nombrosos incendis en zones industrials i

va encendre totes les alarmes al col·lidir amb la

central nuclear de Fukushima. A conseqüència

d’això es van detenir 11 de las 55 plantes nuclears que operaven en eixe moment en el país.

Es important senyalar que la regió més afectada pel sisme va ser Miyagi i les regions

circumdants. Aquestes regions incloïen grans zones industrials i de manufactures, amb moltes

plantes de químics i electrònica que tingueren que tancar durant dies depenent de la

localització respecte a la zona afectada pel tsunami. La regió representava prop del 4%, de

manera que econòmicament se van notar fortament els efectes. Actualment, més de 1.100

empreses van tenir que finalitzar les seues activitats.

De fet, la primera sessió de la borsa de Tokio –el

dilluns següent– va comportar que l’índex Nikkei

de la borsa de Tokio tancara amb una caiguda del

6,18% davant la incertesa de les conseqüències

del sisme. La caiguda de les accions va ser

liderada per las companyies d’assegurances. A

més les accions de TEPCO es van desplomar en un

23,57%. El tancament de les refineries en Japó va

provocar que el preu del petroli caiguera per baix

dels 100 dòlars en el mercat de Nova York. El yen

també se va despreciar notablement front al

dòlar i els bons governamentals a 10 anys del govern japonès pujaren.

Altre dels sectors afectats va ser la industria automotriu. L’empresa Toyota, primer fabricant

a nivell mundial, se va vore obligada a interrompre les seues activitats. Així també, empreses

com Honda, Nissan i Subaru van prendre les mateixes mesures.

A més va haver manca de peces en l’industria tecnològica, lo que va provocar una pujada de

preus, especialment en productes electrònics. Així destacaren memòries flash NAND, el qual el

seu principal productor és Toshiba. Els seus preus augmentaren fins en un 18%. També va

caure las empreses Panasonic i Sony.

Respecte a la política monetària, el desastre se va produir en un moment de debilitat

econòmica. El Banc de Japó va aprovar una sèrie de mesures destinades a recolzar el

funcionament dels mercats i del sistema financer del país. Junt amb les dites mesures, va

anunciar l’ampliació del import i la duració del seu programa de compra d’actius.

En quant a les conseqüències ambientals dels episodis succeïts en Japó, són diversos i

necessiten ser catalogats prestant atenció a cada un dels esdeveniments que han tingut lloc en

el país. Accidents causats per despreniments, material lliscat procedent de vessants de

muntanyes que erosionaren el terreny; o afectacions, en major o menor grau, als cursos

fluvials, y que a la seua vegada hagen repercutit als individus de certes espècies. Evidentment

les espècies que se desplacen por

el sòl van ser les potencialment

més perjudicades. Per altra banda,

existeixen impactes derivats de la

situació post-terratrèmol, com la

fragmentació de vies de transport

o del propi hàbitat de las espècies,

així com de les seus guarides, nius,

etc. En últim lloc cap destacar

l’afectació al mig urbà que va tenir

implicacions ambientals locals.

Alliberació de substàncies

tòxiques, gasos contaminants o

altres components que, després

del sisme, van ser abocats al medi natural afectant a aquest. Ja que el gas natural va ser tallat

automàticament amb el sisme no es va haver de lamentar fugues importants d’aquestos gasos.

En el cas del tsunami l’afectació va ser encara major. El procés d’arrossegament ha provocat

un important procés d’erosió i destrucció d’hàbitat. S’estima que l’ona de 5 km de longitud i 10

metres d’altura va entrar al llarg de 25 km dins del territori nipó.

Finalment, l’agricultura també s’ha vist afectada. La contaminació del sòl en Tokio -que es

troba a 240 kilòmetres de Fukushima 1- va obligar al Govern a prohibir la venta de fulles de té

cultivades en la zona.

Las autoritats japoneses van prohibir a més el subministrament d’arròs procedent d’una àrea

propera a la central nuclear de Fukushima 1, al haver sigut detectades mostres amb una

concentració superior a la permesa. Japó va retirar també lots de llet infantil contaminada per

cesi.

La Unió Europea va decidir prolongar al menys fins al cap d’any del 2011 els controls

especials als aliments importats de zones de Japó potencialment afectades per la catàstrofe de

Fukushima.

També es va detectar peix, marisc, espinacs, brots de bambú, setes, té i aigua del grifo

contaminats amb cesi i iode radioactius en llocs situats fins a 360 kilòmetres de la central.

Inclús se van suspendre els subministraments de carn de vaquí de quatre prefectures durant

una temporada, després d’encontrar animals que van ser alimentats amb farratge afectat per

la radioactivitat, amb lo qual els preus de la vedella es van enfonsar. La crisi ha delmat les

industries pesquera y ramadera, i ha disparat el alcoholisme i el nombre de suïcidis.

Pel que fa a infraestructures i sectors econòmics que quedaren damnificats per la catastrofe,

caldria mencionar:

La central nuclear de Fukushima I y II, la central nuclear de Onagawa, lacentral nuclear de

Tōkai,La presa d'irrigació de Fujinuma en Sukagawa, Tots els ports del Japó (que van tancar

breument després del terratrèmol), l'Aeroport de Sendai, la Base Aèria de Matsushima,

l’Aeroport Internacional de Narita, l'aeroport de Haneda, els serveis del tren bala Shinkansen i

el JAXA (Japan Aerospace Exploration Agency o Agència Aeroespacial i Exploració de Japó).

Segons el Fons Monetari Internacional, el dany causat per les catàstrofes serà equivalent a

entre el 3% i el 5% del PIB del Japó. El sector pesquer va ser un gran afectat.

4. SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE

Japó reaccionà davant el terratrèmol mobilitzant el seu exèrcit i cossos civils d'atenció

procedint a l'evacuació de persones en els llocs més afectats pel sisme de 8.9 graus en l'escala

de Richter. El seu ministre de finances va anunciar la posada en acció d'un pla

d'ajudes creat pel propi govern per a aquest tipus de situacions que puja a 5.000 milions de

dòlars, més noves contribucions realitzades pel propi govern per aconseguir recuperar

el país el més ràpidament possible.

Les evacuacions es van prioritzar en les zones on es va localitzar el major càstig, que era la

zona de la prefectura de Miyagi, és allà on el terratrèmol i el tsunami han colpejat amb

més força, ja que el terratrèmol i moviment tectònic es va produir assoles a 150 quilometres

de la península de Ojika, que pertany a aquesta mateixa prefectura. El govern s’ha encarregat

de moure les masses de refugiats poc a poc cap a zones menys afectades, a la espera de poder

tornar a les seues cases afectades per el terratrèmol. A més, els ciutadans no ha generat molts

altercats i s’han comportat de manera correcta al hora de deixar les seues cases i a més de que

no s’han donat quasi casos de pillatge i robatoris de tendes afectades per el tsunami.

Quan començaren el problemes amb les centrals nuclears afectades per el tsunami i

terratrèmol, el govern va tancar 11 de les 55 centrals localitzades en el país como a mesura

preventiva. Ja quan el problema de Fukushima va complicar-se, el govern va centrar-se en ell i

va declarar una situació de emergència nuclear al país. Aquesta eventualitat va provocar que el

govern desviara la seua atenció cap a la central nuclear, cosa que ha provocat grans queixes

per part del refugiats que han sigut mig oblidats.

A dia de hui, la situació del país comença a recuperar el seu aspecte original: les tasques de

restauració no paren cap dia: les cases de la prefectura de Ojika són reconstruïdes el més ràpid

possible, la centra nuclear de Fukushima està fora de perill ja: el material radioactiu no ha

travessat totes les proteccions i ha cesat la consumició de proteccions antifuga a la cambra de

protecció, quedant per davant mes de 7 metres de ciment borat que hagueren parat el procés

de consumició, a més la reconstrucció de la central per a poder protegir la zona i començar a

reduir el radi de 30 km al voltant de Fukushima per a que la gent puga tornar al seus hogars. A

nivell del govern, l’antic primer ministre Naoto Kan va dimitir en agost com a conseqüència de

la seua mala gestió davant el incident.

Ajudes de altres països:

Les ajudes a Japó no es van fer esperar: tots el països van contribuir mitjançant tots els

medis possibles:

Afganistan: anells de gas i ajustaments per a llums, donacions.

Albània: donacions.

Algèria: donacions.

Andorra: donacions.

Armènia: donacions.

Austràlia: menjars i queviures, donacions.

Àustria: vivers, donacions i mantes.

Azerbaitjan: donacions.

Bangladesh: mantes, botes i guants de goma, donacions.

Bielorússia: donacions.

Bhutan: donacions.

Bòsnia i Hercegovina: donacions.

Botswana: donacions.

Brasil: donacions.

Brunei: queviures addicionals, donacions.

Bulgària: cames, donacions.

Cambodja: donacions.

Canadà: mantes tèrmiques, mesuradors de radioactivitat per a humans i medis,

donacions.

Xile: arròs, donacions.

Xina: tendes-refugi, mantes, llums d’emergència, aigua, guants de goma, banys

portàtils, sabatilles, combustibles, queviures, calcetins, donacions.

Colòmbia: donacions.

Congo: donacions.

Croàcia: donacions.

República Xeca: donacions.

Guinea Equatorial: donacions.

Eritrea: donacions.

Estònia: donacions.

Alemanya: operacions de rescat de supervivents, donacions.

Micronèsia: donacions.

Finlàndia: contenidors d’aigua, cantimplores d’aigua, sacs de dormir, donacions.

França: mantes, mascares, armadures antiradiació, mesuradors de radiació,

purificadors d’aigua, generadors elèctrics, compressors, subministres mèdics, alcohol

esterilitzant, queviures, aigua, diversos materials relacionats amb l’energia nuclear,

donacions.

Gabon: donacions.

Gambia: donacions.

Geòrgia: donacions.

Grècia: donacions.

Guatemala: queviures, donacions.

Guyana: donacions.

Jordània: operacions de rescat, donacions.

Hongria: donacions.

Islàndia: donacions.

Índia: mantes, aigua, queviures, donacions.

Indonesia: mantes, queviures, aigua, donacions.

Iran: vivers, donacions.

Irlanda: donacions.

Israel: operacions de rescat, wàters portàtils, guants, subministres mèdics, donacions.

Itàlia: operacions de rescat, queviures, donacions.

Jamaica: donacions.

Kazakhstan: queviures, donacions.

Dinamarca: donacions.

Corea del Sud: operacions de rescat, mantes, aigua, queviures, subministres mèdics i

tècnics, joguets, donacions.

Kuwait: joguets, materials d’escriptura, donacions.

Kirguís: aigua, donacions.

Laos: donacions.

Letònia: donacions.

Lituània: mantes, sacs de dormir, donacions.

Luxemburgo: donacions.

Macedònia: donacions.

Madagascar: donacions.

Malàisia: queviures, ajudes addicionals, donacions.

Maldives: queviures, donacions.

Mali: donacions.

Moldàvia: donacions.

Mongòlia: mantes, roba, donacions.

Montenegro: donacions.

Myanmar: donacions.

Namíbia: donacions.

Nepal: mantes, donacions.

Holanda: cames, donacions.

Nova Zelanda: operacions de rescat, donacions.

Oman: donacions.

Pakistan: aigua, queviures, donacions.

Nova Guinea: donacions.

Paraguai: donacions.

Filipines: operacions de rescat, queviures, tovalles, donacions.

Polònia: donacions.

Portugal: robes, donacions.

Qatar: ajudes econòmiques, queviures, donacions.

Rússia: operacions de rescat, queviures, mantes, material radiològic, donacions.

Ruanda: donacions.

Santa Lucia: donacions.

Samoa: donacions.

Aràbia Saurí: gasolis, estufes portàtils, donacions.

Senegal: donacions.

Sèrbia: donacions.

Singapur: operacions de rescat, mantes, aigua, queviures, llits portàtils, donacions.

Eslovàquia: robes, sacs de dormir, donacions.

Eslovènia: donacions.

Sud Àfrica: operacions de rescat, donacions.

Sri Lanka: queviures, donacions.

Sudan: donacions.

Suècia: guants, botes, donacions.

Suïssa: operacions de rescat, donacions.

Taiwan: generadors elèctrics, mantes, queviures, cames portàtils, calefactors, cames,

donacions.

Tadjikistan: donacions.

Tanzània: queviures, donacions.

Tailàndia: mantes, queviures, mascares de protecció, sacs de dormir, donacions.

Timor: donacions.

Tonga: donacions.

Tunis: queviures, donacions.

Turquia: operacions de rescat, mantes, queviures, aigua, donacions.

Ucraïna: mantes, donacions.

Regne Unit: operacions de rescat, aigua, personal, queviures, equips de supervivència,

donacions.

Mèxic: operacions de rescat, queviures, equips sanitaris, aigua, donacions.

Estats Units: donacions, queviures, personal, ajuda logística.

Organismes i ajudes que ha rebut Japó:

Al igual que les ajudes internacionals, les ajudes Internacionals no varen tardar gens de

temps en començar a arribar, nacionals o internacionals. Molts organismes van destinar

ajudes a ONG que estaven ja en Japó ajudant als damnificats. Des de GoldmanSachs, JP

Morgan Chase, Bank of America, American Express,Riot Games, EA,... La llista

d’organizacions que han fet contribucions a ONGs es gegant.

L’ONG més important en aquesta catàstrofe ha sigut la Creu Roja de tots el països, sent

el focus de les donacions de la gent per a ajudar als damnificats per el desastre. Altres

organitzacions com l’UNESCO, SavetheChildren, Global Giving, SalvationArmy, Convoy of

Hope, International Medical Corps, ayuda en acción, caritas,MédicossinFronteras...

Muchas ONG d’índole distinta han aportat el seu granet d’arena de cara a aquest desastre.

Les ONG haun ajudat segons el camp d’on estàn formades: la Creu Roja mana

voluntaris, vivers i material mèdic, SavetheChildren va manar vivers i articles de

supervivència per a catàstrofes, etc... Altres com els International Medical Corps van

menar diversos grups de metges voluntaris per ajudar en els hospital de campanya

localitzats per totes les àrees afectades i els campaments de refugiats; altres han ajudat

manant material sanitari d’emergències, banys portàtils, equips per controlar el perill

radiològic, etc...

Altres ONGs han optat per formar fons d’ajuda que son utilitzats per els damnificats

per a poder pal·liar el gest econòmic que va a suposar la recuperació tras el terratrèmol,

tsunami i crisi nuclear.

Problemes que s’han trobat les ajudes:

Com sempre ha ocorregut han les ajudes i donacions de gent, poques agències son de

fiar de manera que es sàpiga que tota l’ajuda promesa ha arribat: actualment es parla de

casos de corrupció en alguns casos de famosos que van organitzar col·lectes per a ajudar

en Japó (p.e.: Lady Gaga). Altres problemes que es varen trobar el principi de la catàstrofe

varen ser la falta d’informació per part del govern en quant al problema en la central de

Fukushima, cosa que va despertar l’escepticisme de molta gent per el por a un nou

Chernobyl. Aquesta falta d’informació va fer que molta ajuda tardés més en arribar.

5.CONCLUSIÓ El país s’està enfrontant a un procés de reconstrucció que costarà, al menys, 180.000 milions

de dòlars (128.000 milions d’euros). Aquesta

quantitat és equiparable al 3% del Producte

Interior Brut del país i a un 50% més de lo

invertit per el país durant el terratrèmol de

Kobe, en 1995.

La tercera potència econòmica del mon està

recuperant una gran part de les seues

infraestructures, les línees de tren estan ja

restaurades, les vies i autopistes reparades, els

aeroports han reprès la seua activitat i en els

ports molts molls ja operen. Més d’un any

després, uns 326.000 japonesos segueixen sense habitatge, la majoria en casses d’ajornament i

vivendes temporals; i prop de 700 es troben encara en centres d’evacuació. A més, cents de

kilòmetres de costa estan quasi abandonats i la reconstrucció avança massa lenta.

El Govern s’ha vist obligat a imposar restriccions en Tokio i Tohoku, la regió on se troben les

prefectures devastades pel tsunami, per a fer front a la manca d’energia. Ha ordenat a les

grans companyies, centres comercials, edificis d’oficines i organismes oficials que reduïsquen

un 15% l’ús d’electricitat respecte el any passat.

Per altra banda, el Govern ha advertit que netejar els efectes del desastre comportarà molts

anys, i que fins 2015 no es podrà començar a extraure les barres de combustible d’urani de les

piscines d’emmagatzemament de Fukushima 1. El primer ministre declarava que la crisis de

Fukushima li ha convençut de que Japó haurà d’allunyar-se de l’energia nuclear i possiblement,

més endavant, renunciar totalment a ella.

El futur pareix incert per a milers d’afectats, però lo que sí es segur per a molts, es que pel

sentiment d’amenaça front a la possibilitat d’un nou tsunami, ja no volen tornar a las zones

baixes on vivien; la seua vida ha canviat per a sempre.

COMPARACIÓ DE CATÀSTROFES NUCLEARS: TXERNOBYL VS FUKUSHIMA

La central nuclear ucraïnesa de Chernobil va ser escenari el 26 d'abril de 1986 de la major

catàstrofe nuclear de la història. El passat 11 de març un dels més forts terratrèmols de les

últimes dècades va sacsar Japó i va provocar una avaria en la planta atòmica de Fukushima, la

qual cosa va desencadenar l'alarma internacional.

En els últims mesos, estes catàstrofes han sigut comparades contínuament en els diferents

mitjans de comunicació, a causa del gran impacte social que van originar. A continuació,

s'exposen alguns aspectes d'ambdós perquè queden al descobert tant les seues similituds com

les seues diferències:

1. Causes. Una cadena d'explosions atribuïdes a fallades humanes i tècniques en el quart

reactor de Chernobil, situat a uns 100 quilòmetres de Kíev, van ser la causa de l'accident en la

planta ucraïnesa. L'avaria havia sigut pronosticada per experts occidentals; unes advertències

que van ser ignorades per les autoritats soviètiques.

En el cas de la central japonesa, situada a menys de 300 quilòmetres de Tòquio i que era

considerada una central extremadament segura, el sisme va inutilitzar els sistemes de

refrigeració de la central i va provocar explosions en tres dels reactors, la qual cosa va elevar

perillosament el nivell de radioactivitat.

2. Conseqüències. L'accident en Chernobil va escampar fins a 200 tones de material fusible

amb una radioactivitat de 50 milions curies, equivalent a 500 bombes atòmiques com la de

Hiroshima. A més, va causar directament la mort de 31 persones i va forçar el govern de la

Unió Soviètica a l'evacuació de 116 000 persones provocant una alarma internacional al

detectar-se radioactivitat en, almenys, 13 països d'Europa central i oriental.

Quant a l'accident de Fukushima, el dia dijous 17 de març la xifra total de persones afectades

directament per l'incident en la central era de 23 persones ferides i més de 20 afectades per la

contaminació radioactiva. El divendres 1 d'abril es va comunicar que almenys 21 operaris que

romanien en Fukushima per a intentar controlar els reactors de la planta ja patien una

acceleració en el ritme d'alteració de l'ADN per efecte de la radiació.

3. Contaminació. El núvol tòxic després per la central ucraïnesa va afectar més de cinc milions

de persones, encara que les autoritats sanitàries internacionals mai s'han atrevit a vincular la

radioactivitat de Chernobil amb l'augment de la mortalitat en les regions ucraïneses, russes i

bielorrusas afectades, i l'increment en el nombre dels malalts amb càncer i afeccions

respiratòries. Organitzacions com Greenpeace xifren en uns 200.000 els morts a causa de la

catàstrofe nuclear.

De moment, diverses desenes de persones han resultat contaminades per la radiació

despedida per Fukushima, mentres moltes més han sigut examinades. Les autoritats van

decidir evacuar a unes 200.000 persones residents als voltants de la planta i també van traçar

un perímetre d'alerta o 'Zona cero' de 30 quilòmetres. Milers de persones, entre ells

diplomàtics i periodistes, van abandonar Tòquio per por de la radiació.

4. Actitud del Govern. En un primer moment la televisió soviètica va encobrir la catàstrofe i va

mostrar imatges de la central de Chernobil en perfecte estat. El diari 'Izvestia', antic òrgan de

l'Estat soviètic, va ser el primer a informar sobre l'avaria en un dels reactors de Chernobil amb

una concisa nota de huit línies del Consell de Ministres de l'URSS en un cantó de la seua

primera pàgina.

Les autoritats japoneses van informar des del principi sobre l'avaria en la central de

Fukushima, però la confusió del moment va ser major segons passaven els diez, en el que es

referix al perill d'un accident en la planta, la possibilitat d'una fuga i els nivells de radiació en la

contornada.

6.BIBILOGRAFIA

http://www.aujct.org.uy

http://elpais.com

http://www.fayerwayer.com

http://www.eumed.net

http://www.cnnexpansion.com

http://www.cotizalia.com

http://es.wikipedia.org

http://www.europapress.es

http://www.elcomercio.pe

http://www.informador.com

http://www.lagaceta.com

http://www.desastres.org/articulos.php?id=10042011-01

http://www.huffingtonpost.com/2011/03/11/japan-earthquake-tsunami_n_834380.html

1http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_y_tsunami_de_Jap%C3%B3n_de_2011#cite_

note-44

2http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/08/30/noticias/1314710432.html

3 http://actualidad.rt.com/ciencia_y_tecnica/medicina_salud/issue_21737.html

4http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/21/internacional/1300690825.html

5http://mexico.cnn.com/mundo/2011/03/19/japon-encuentra-niveles-altos-de-

radiacion-en-la-leche-y-las-espinacas

6http://www.unitedexplanations.org/2011/03/16/especial-japon-%E6%A0%B8-alerta-

nuclear-en-japon-efectos-en-la-salud/

7http://www.issa.int/esl/Noticias-y-Eventos/News2/Respuestas-de-la-seguridad-social-

al-terremoto-del-Japon

ÍNDEX

Pàg 2: Introducció

Pàg 3: Descripció de la catástrofe

Pàg 6: Causa geográfica

Pàg 7: Localització

Pàg 8: Situació del Japó abans de la catástrofe

Pàg 9: L’abans i el després

Pàg 10: Conseqüències

Pàg 10: Conseqüències socials i sobre la salut

Pàg 13: Impacte sobre el sistema de salut

Pàg 15: Conseqüències econòmiques

Pàg 17: Superació de la catástrofe

Pàg 21: Conclusió

Pàg 23: Comparació entre Fukushima i Txernobyl

Pàg 24: Bibliografia