INDEX TOMOGRAFA COMPUTERITZADA MEDICINA NUCLEAR RADIOLOGA INTERVENCIONISTA RADIOLOGA CONVENCIONAL

LA RMN DE CRANI

INTRODUCCI La Ressonncia Magntica (RM) craneal sutilitza ja

que sobt una major resoluci dimatge de teixits tous que altres tcniques dimatge, el qual s molt beneficis en la evaluaci del parnquima enceflic i de la fossa posterior. Aixmateix, ofereix avantatges envers al TC per evaluar vasos arterials i venosos intracraneales.

Beneficis i riscosBENEFICIS s una tcnica dexploraci no

RISCOS El contrast pot causar reaccions

invasiva. Les imatges del cervell sn molt mes clares. El material de contrast utilitzat dna menys reaccions al.lrgiques. s lexamen ms sensible per a la detecci de tumors cerebrals.

al.lrgiques. Els dispositius mdics implantats en el pacient poden causar problemes durant la prova. La durada de les proves s llarga. Prova alt cost.

Per a qu es realitza la RMN craneal ?

Examinar lanatoma del cervell de forma ms clara. Possibles infeccions cerebrals. Esclerosi mltiple. Infarts cerebrals. Evaluar els efectes de un derrame cerebral, trauma o enfermetat degenerativa (com lAlzheimer). Controlar el creixement i funcionamient dels tumors cerebrals. Guiar la planificaci duna ciruga, terapia de radiaci o daltres tractaments quirrgics per al cervell. Detectar hemorrgies intracraneals o subaracnoidees.

PREPARACI DE LA PROVA

Se li dna una bata al pacient. Dej de entre 4-6h si requereix medi de contrast i/o anestsia. Enquesta prvia a la prova i consentiment informat. Posici en decbit sup i fixaci del cap Posar via intravenosa si requereix contrast. Presenci anestesileg casos peditrics (sedaci). L i donarem uns auriculars i un timbre demergncia. Col.locarem lantena de crani Head-Nek-HP. Informar durada de la prova 35-45 min aprox.

CONTRAINDICACIONS Joies, rellotges, targetes de crdit i audfons. Objectes metl.lics com piercings, arracades etc ja que

poden dificultar la visi de les imatges. Aparells dentals desmontables. Desfibrilador intern (implantat) o marcapassos Implant coclear (de loda). Alguns clips que sutilitzen en els aneurismes cerebrals. Algunes bobines colocades dintre dels vasos sangunis. Vlvules cardaques artificials.

Protocol estudi cerebral estndard Localitzador sagital de seqncia rpida: ens permetr adquirir imatges dels altres talls. S IMPRESCINDIBLE. Sutilitza un gruix de tall de 3-4mm. Durada duns 15-30 segons. T1 sagital: el greix es veu hiperintens (s.BLANCA) i el lquid s fosc (LCR); s molt til en casos de hemorragies, tumors i infeccions. Gruix de tall de 3mm, un FOV de 200 i una matriu de 460x512. Durada entre 8-10 minuts. T2 axial: el greix es veu hipointens i el lquid hiperintens; s molt til per a detectar lesions en la substncia blanca com per exemple microhemorrgies; gruix de tall de 5 mm, un FOV de 200 i una matriu de 448x512. Durada dentre 6-10 minuts.

Flair axial: seqncia potenciada en T2 que permetr valorar lesions adjacents al LCR (hipointens), com per exemple edemes cerebrals. Gruix de tall d1mm, un FOV 200 i una matriu de 258x256. Durada dentre 7-10 minuts

*Remmarcar que son protocols estndards, ja que alguns centres utilitzen el FLAIR CORONAL per aix tenir imatges en 3 plnols diferents. Exceptualment tamb sutilitza la tcnica anomenada DIFUSI PERFUSI per patologies concretes.

TUMOR CRANEAL SEQNCIA T1 CONTRASTADA EN FASE ARTERIAL

RMN CRANEAL BSICA NO PATOLGICA SEQNCIA T2 AXIAL

EDEMA CEREBRAL SEQENCIA T2 FLAIR AXIAL

INFART CEREBRAL AMB SEQNCIA T2 AXIAL

ENFERMETAT DALZHEIMER SEQENCIA FLAIR

GLIOBLASTOMA SEQNCIA FLAIR AXIAL

ANGIORM CEREBRAL

QUINA FINALITAT T? s una prova que sutilitza per a lestudi dels diferents

vasos sangunis cerebrals.

Quines tcniques sutilitzen? SENSE CONTRASTTOF (Time of light): sutilitza per veure el flux sanguni.TIPUS SEQNCIES: TR, TE i FLIP ANGLE TR( Temps de repetici): curts per veure artries i llargs per veure venes. 2. TE(Temps de repetici): curts per a evitar artefactes de fluxe en les turbulncies. FLIP ANGLE: dna hiperintensitat al fluxe sanguni i satura el teixit estacionari.1.

*INCONVENIENTS TOF: llarga duraci dadquisici,saturaci lenta de flux,freqents artefactes per moviment.

AMB CONTRAST (gadolini)Reconstrucci 3DSEQNCIES1. T1 gradient eco: dna una hipersenyal dels vasos. 2. Polsos saturaci greixos: millora el contrast.

*INDICACI: que hi hagi un bon flux constant de contrast dintre del vas sanguini. Velocitat injecci: 2-3 ml/seg.

ANGIORM TOF

ANGIORM ANEURISMA ARTERIAL RECONSTRUCCI 3D

TC DE CRANI Prova molt sollicitada per estudiar l'encfal. Molt utilitzada a urgncies per ser ms accessible

econmica que la RMN. Principal indicaci en pacients traumtics. Inconvenient: desprn molta radiaci. Aquesta prova es pot realitzar amb contrast o sense, el contrast lutilitzem quan existeixen dubtes en proves sense contrast per patologies tumorals o infeccioses.

CONTRAST El contrast que utilitzem s un contrast iodat per tal

devidenciar patologies que amb el TC de crani sense contrast no saprecien. Sadministra per via endovenosa. Normalment sutilitza per aclarir dubtes de lexistencies de tumors. Sutilitza una quantitat de entre 125 i 150 cc de cotrast a una velocitat de 3-4 cc/s.

CONTRAST

Comparaci de TC de crani sense (A) contrast i amb contrast (B), on saprecia una tumoraci subfrontal, que capta contrast de forma heterogenea.

AVANTATGES DEL TC Informaci ms detallada sobre derrames cerebrals,

tumors, i altres malalties que no saprecien en la RX convencional. Prova curta:2-3 minuts Es pot realitzar amb pacients que tinguin implants ferromagntics (marcapassos). til en pacients crtics que requereixen observaci directa.

INCONVENIENTS DEL TC Poca resoluci per estudiar fosa posterior. Poca sensibilitat per detectar infarts lacunars recents i

aquells infarts no lacunars dins de les primeres hores devoluci. Emet radiaci, la qual cosa est contraindicada amb pacients embarassades. Un TC de crani equival a 115 RX de torax, o el que s el mateix, 2,3mSv (3 anys de radiaci ambient). Alguns pacients mostren allrgies amb el medi de contrast.

TC DE CRANI

Imatge dun aparell de TC amb el capal de crani

PROCEDIMENT DE LA PROVA La prova es realitza collocant al pacient bocaamunt a

sobre la taula de TC, amb el capal de crani. Es centra en un parell de dits per sobre del cap. KV: 130 mAs: 260 Gruix de tall: 3-4 mm (variable en funci de la prova). Es fan dos calaixos; el primer des de inici de base de crani fins a final de penyals, el segon des de final de penyals fins a vrtex. Depenent del que vulguem estudiar realitzarem reconstrucci en finestra dos (traumatismes) i finestra de cervell seqencial.

PROCEDIMENT DE LA PROVA

Exemple de topograma de crani.

INDICACIONS DEL TC Traumatismes craneoencefalics (TCE) Infarts cerebrals aguts (ACV, o ICTUS) Diagnosticar tumors cerebrals primaris, o metasttics.

Amb i sense contrast. Sospita dinfeccions (amb i sense contrast); abscessos, hidrocefalia. Pacients amb demncia. Descartar causes de demncia. Hipertensi arterial intracraneal. Malalties o deformacions del crani.

INDICACIONS DEL TC De les anteriors indicacions, les dos primeres

sutilitzen molt en el servei durgncies. El TC de crani a urgncies sutilitza molt en pacients politraumtics (TCE) i amb pacients amb sospita de codi ICTUS (o ACV accident cerebrovascular).

TC DE CRANI Traumatismes CraneoEncefalics (TCE): Les lesions encefliques les podem dividir en primries i

secundaries, directes o per contracop i axials o extraaxials. Primries: es donen en el mateix moment del traumatisme i estan relacionades amb les forces traumtiques. Secundaries: lesions diferides, donades a la resposta orgnica al traumatisme i relacionades amb els canvis vasculars i lefecte massa. Directes: en el lloc del impacte. Per contracop: al cant contrari del impacte, degudes al moviment del encfal a dins del crani. Axials: afecten al parnquima enceflic. Extraaxials: afecten a les meninges o als espais cefaloraquidis.

TC DE CRANI Principals afectacions del TCE: Contusions. Hematomes intraparenquetimosos. Hemorrgies intraventriculars i del plexe coroide. Infarts cerebrals. Lesions axials difuses. Edemes cerebrals. Hematomes epidurals. Hematomes subdurals. Hemorrgies subaracnoidees.

TCE Els TCE es poden dividir en tres grups: TCE de baix risc: smptomes lleus: cefalea, mareig, hematomes,

contusions o erosions en el cuir capillar i que no presenten criteris de risc moderat o alt. TCE de risc moderat: pacients amb canvi en el nivell de consciencia en el moment del traumatisme o desprs. Cefalea progressiva, intoxicaci etlica o per drogues, amnsia posttraumtica, fractura amb enfonsament, vmits, traumatisme facial greu, o sospita de maltractament infantil. Observaci hospitalria, TC de crani i consulta amb neurocirurgia. TCE de alt risc: pacients amb disminuci del nivell de consciencia no justificada per alcohol, drogues, alteracions metabliques, ni epilpsia. A aquests pacients TC cranial urgent, observaci neurolgica continuada o ingrs en UVI.

IMATGES DE TC

Hematoma intraparenquetims. Imatge de gran tamany hiperdensa, a prop del ventricle dret.

Contusi cerebral. Sobserven imatges dalta densitat a prop de la cortical del temporal del crani.

IMATGES DE TC

Hematoma epidural, imatge hiperdensa al lbul temporal dret, que pot produir desplaament del encfal.

Hemorrgia intraventricular. Imatges hiperdenses dins dels ventricles.

IMATGES DE TC

Fractura amb enfonsament. Reconstrucci en finestra dos dun TC de crani on sevidencia una fractura del os frontal, proper a la part temporal.

Hematoma subdural interhemisferic. Imatge hiperdensa que ocupa tota la lnea interhemisferica.

INFARTS CEREBRALS La segona indicaci del TC de crani, s per estudiar

infarts. Moltes limitacions del TC en el diagnstic de isqumia i infart cerebral. La isqumia sense infart no es visualitza en el TC, poca ajuda en pacients amb accidents isqumics transitoris (AIT). En el infart agut, el paper del TC s doble; diagnosticar o excloure hemorrgia intracerebral, o identificar la presencia duna lesi estructural subjacent que pot imitar clnicament un ICTUS.

INFART CEREBRAL Infart hiperagut (primeres 24 hores), la sensibilitat del

TC limitada, noms el 50% dels infarts saprecien dins de les primeres 48 hores. Sovint les imatges sn normals, niques troballes que es veuen sn prdua de la diferenciaci entre substncia gris i blanca al voltant de la cortical, borrositat dels surcs cerebrals i amb discret efecte massa sobre el sistema ventricular. Infarts aguts (durant la primera setmana): lesions en el TC ms evidents. Area hipodensa que avarca tant substancia blanca com gris del territori vascular afectat,amb signes dedema cerebral i efecte massa que arriben a la seva mxima expressi entre el 3er i el 5 dia. Infarts lacunars, sn petits infarts cerebrals profunds que es troben en els ganglis de la base i del tlem.

IMATGES DINFARTS

Exemple de codi ictus.

Pacient amb infart cerebral establert. Imatge hipodensa que avarca substancia gris i blanca.

MEDICINA NUCLEAR Els estudis de major inters son;

- la gammagrafia de cervell (PET)

- SPECT cerebral amb Tc-99m

PET; (Tomografia per emisi de positrons) s una tcnica no invasiva de diagnstic i investigaci per

imatge. Mesurar l'activitat metablica dels diferents teixits del cos hum. Es basa en detectar i analitzar la distribuci que adopta a l'interior del cos un radioistop. En el nostre cas, les proves de cervell, lobjectiu es valorar el

consum de glucosa en el cervell.

El radiofarmac utilitzat fluor-desoxi-glucosa (FDG) que te

un periode de semidesintegraci de 110 minuts.

INDICACIONS CLNIQUES DEMENCIES (Alzheimer)

Tall axial dun cervell sa i un cervell amb principis dalzheimer

INDICACIONS CLNIQUES -EPILEPSIA

Tall coronal dun cervell normal i amb afectaci a la part occipital esquerre

INDICACIONS CLNIQUES NEURO-ONCOLOGA (deteccio de tumors)

Tall axial de tc crani + tall axial pet crani i resultat final

PREPARACI DEL PACIENT Els pacient han de venir en deju (8 hores) Tot seguit injectarem d 1 a 10 mega bequerellis segons els

pes del pacient (en nens saplica un factor de correci respecte a la dosis dels adults), pacient el qual ha destar 3/4h en reps abans de linici de la prova. pacient el qual sestirar en decubit sup , fixan el cap per evitar els moviment involuntaris.

Un cop injectada la dosis es necesari la supervisi del

Un cop passat el temps necesari de reps, entrarem al

PET-TAC

Imatges resultans PET/TC

FUNCIONAMENT DE LA PROVA

SEQENCIES DESTUDI TC simple (Duracio de 8 a 10 segons) TC amb contrast per poder visualitzar els vasos sanguinis

funcionin correctament (duraci de 50 segons) Pet , imatge de la funcionalitat de les celules del cervell evidenciades gracies al radiofarmac (duraci de 18 a 21 minuts) Tc tardia per corregir imatges del Pet (duraci de 8 a 10 segons) Un cop acabada la prova a partir de les 6h comenarem a eliminar el radiofarmac per les vies urinaries

SPECT( tomografia computada per emissi de fot simple) s una tcnica d'imatge mdica nuclear tomogrfica que

permet realitzar imatges i reconstruccions en tres dimensions dels organs per mitj d'un conjunt de gammacmeres que giren al voltant del pacient. Sinjecta al pacient un producte radioactiu que s el qu emet radiacions gamma, constitudes per fotons, que s el que es mesura. Es tracta doncs de trobar l'activitat emesa per cada punt de l'rgan observat, tot corregint aquest fenomen d'atenuaci. En aquest cas el radiofrmac utilitzat en el Tc-99m + ECD que te un periode de semidesintegraci de 6h

INDICACIONS CLNIQUES- Demncies.

Talls axials de cervell on podem apreciar la zona on comena

apareixer primers sintomes de demencia (vermell)

INDICACIONS CLNIQUES - Malalties cerebro-vasculars. (ISQUEMIA)

Talls axials de cervell on saprecia isquemia (poca sang cervell)

INDICACIONS CLNIQUES - Detecci de focus epileptgens.

Talls axials de cervell on veiem zona afectada per focus epileptogens

INDICACIONS CLNIQUESDiagnstic de mort cerebral.

PREPARACI DEL PACIENT - No ingerir caf, te, xocolata, begudes amb cafena, 24

hores abans. - Dej de 2 hores (no imprescindible). - Explicar el procediment detalladament. - Pacient en reps amb els ulls oberts, en ambient

tranquil, sense estmuls visuals ni auditius intensos. - Injecci per via venosa el Tc-99m + ECD

PROTOCOL DADQUISICI DOSIS; Adults de 25-30 mCi ( es considera adults apartir dels

18 anys, ja que es mira segons maduraci de la medulla) Nens 430 Ci/kg( minim 3mCi) (microcuris) Preparem dosis i esperem uns 30/45 minuts abans injecci Injectem dosis al pacient i el deixem en reps unes 4h abans de fer la prova A partir de les 6h el Tc-99m es comena areduir-se a la meitat Selimina mitjanant les vies urinaries

SPECT

Protocol adquisici Parametres dadquisici Aplicarem 2 colimadors per tal de rebre limatge correcta,

un de parallel i un altre anomenat Fam-beam Es poden aplicar 2 tipus de matrius una de 128x128 sense zoom i una altre amb de 64x64. El moviment angular es de 3 graus entre tall i tall La modalitat es step and shoot I ens sortiran unes 120 imatges per protocol (aixo depen de el moviment angular) El temps aproximat dadquisici es duns 20/30 segons per projecci Duraci de la prova segons la mquina pot ser de 30/40 minuts amb una maquina de 2 capals i de 30/20 amb una de tres capals

PET vs SPECTAvantatges SPECT: - Disponibilitat. - Cost.Desaventatges SPECT: - Menor resoluci espacial. - Menor sensiblitat vs PET en estudi de M. DAlzheimer.

PET vs SPECT Avantatges PET: Elevada resoluci espacial. Imatges dalta qualitat. Quantificaci fluxe cerebral amb ms exactitut.

nica tcnica que utilitza traadors metablics. Millor sensibilitat en la detecci de patologia en

estadis inicials. Desavantatges PET;

- Cost

RADIOLOGA INTERVENCIONISTA

ANGIOGRAFIA CEREBRAL ajuda diagnstic diferencial proporciona informaci important al cirurgi en lo referent a la anatomia vascular del pacient.

CARACTERSTIQUES DE LA SALA Taula amb tauler mbil

tub-intensificador conectat a un monitor de T.V Injector automtic Equip de monitoritzaci (F.C i P.A)

Medis de RCP Tomes doxigen/vuit

PERSONAL Radileg Enfermera Tcnic dimatge pel diagnstic

Auxiliar dinfermeria Celador

PREPARACI AL PACIENT No ingerir ni veure res entre 4 i 8 hores abans de lexamen (sedant) Explicaci procediment.

Treure joies o qualsevol objecte de metall o vestimenta que pugi interferir amb les imatges de raigs X Portar bata Rasurat zona catter Anastesia local amb sedaci.

CONTRAINDICACIONS Punci arterial (hemorrgics/hipertensi greu) Ledat(augmenta potencialment les

complicacions) Sensibilitat coneguda als medis de contrast Pacients amb discapacitat en la funci renal

MEDIS DE CONTRAST Un medi de contrast idoni es el Conray 280 (60% w/v

yotalalamato de meglumina) amb una concentraci de iode de 280 mg/ml.

TCNIQUES DE CATETERITZACI Femoral (braquial/axilar) Anastesia local i amb una mnima sedaci del pacient Amb control fluoroscpi, sintrodueix el catter fins

larc ascendent de laorta i llavors es rota aquest fins que la punta quedi dirigida cranealment. Desprs de confirmar la posici correcta del catter amb una petita inyecci de medi de contrast, sefecta la inyecci definitiva. Es retira el catter desprs dhaber completat lestudi i es mant una presi suficient en la zona de la punci durant 10 o 20 min per evitar la formaci dun hematoma.

TCNIQUES DE CATETERITZACI

COMPLICACIONS Lesi de la paret arterial

Embolitzaci Toxicitat del medi de contrast

Sha dinformar al metge si el pacient experimeta qualsevols daquest smptomes desprs del procediment: Debilitat o adormiment en els msculs de cara, braos

o cames Parla amb balbuceig Problemes de vista Signes dinfecci en la zona del catter Mareig Dolor al pit Dificultat per respirar

PROTOCOL TAULI ARTERIA CARTIDA AP Towne 30

PROTOCOL TAULI ARTERIA CARTIDA Oblicua lateral 22

PROTOCOL TAULI ARTERIA CARTIDA Perfil 32

PROTOCOL TAULI ARTERIA VERTEBRAL AP-Towne 30+32

PROTOCOL TAULI ARTERIA VERTEBRAL Perfil 32

ANEURISME CEREBRAL

ANEURISME CEREBRAL Angiografia cerebral convencional, en dos projeccions

diferents que mostra la presencia dun aneurisma carotdeo.

ANEURISME CEREBRAL Imagen tridimensional del aneurisma.

MAV

MAV Arteriografia cerebral de larteria cartida interna

esquerra en projecci front (AP) mostrant un cabdell de MAV (fletxa vermella) amb una important arteria nutrcia (fletxa groga) nutrient la malformaci

MAV Arteriografia cerebral dun altre pacient a nivell de

larteria cartida interna dreta tamb en projecci front (AP) mostrant un cabdell de MAV (fletxa vermella)

EMBOLITZACI DE FSTULES I ANEURISMES CEREBRALS Els coils estn fets dalambre de plati suau ms fi que

un cabell i estn disponibles en diferents dimetres i longituds.

EMBOLITZACI DE FSTULES I ANEURISMES CEREBRALSAneurisme

Coils sinserten a travs del catter

Omplen el sac aneurismatic

El sac aneurismatic saisla de la circulaci

EMBOLITZACI DE FSTULES I ANEURISMES CEREBRALS

EMBOLITZACI DE FSTULES I ANEURISMES CEREBRALS

EMBOLITZACI DE FSTULES I ANEURISMES CEREBRALS

RADIOLOGIA CONVENCIONAL DEL CRANI

INTRODUCCIAmb el pas del temps i els avenos tecnolgics que hi ha hagut, la radiologia convencional ha caigut en el dess i ja no representa leina ms important pel diagnstic de moltes malalties del crani. La perfecci de les tcniques de ressonncia magntica i limportant aportaci del TC helicodal han passat a primer terme. Tot i aix, segueix estant indicada en determinades patologies i situacions.

INDICACIONS- Traumatismes amb sospita de fractura dos - Pacients amb cefalea crnica - Patologies hipofisaries i de la sella turca - Nens amb hidrocefalia

LA TCNICA- s dun focus fi - Distancia focus-pelcula d1 m. -Distancia objecte-pelcula la mnima possible - Utilitzar parrilles antidifusores - Utilitzar un Kv. Mig, d entre 60 a 80 kv. - Immobilitzaci del pacient - Mxima collimaci

PROJECCIONSSHULLER II(TRANSORBITRIA) Est indicada per veure els penyals a travs de les rbites, sinus frontals, os frontal, i les dues branques del maxilar inferior. Es realitza en PA sempre que es pugui.

PERFIL DE CRANIServeix per veure la base del crani, part superior de les rbites, fossa mitja, bveda craniana, masss facial. Indicada en fractures dels ossos parietals.

TOWNEEs realitza en AP i serveix per veure la fossa posterior (os occipital, penyals, sella turca, foramen magnum i els CAIS. Projecci indicada en traumatismes de los occipital.

FRONT DE CRANIFer incidir el raig per la protuberancia occipital, s a dir, en PA. Es pot fer en AP, per veurem les rbites magnificades. Per veure os frontal, porcions petroses, crista Galli i sella turca.

IMATGES PATOLGIQUESMacroadenoma hipofisari: augment del tamany de la sella turca

Traumatisme craneoenceflic (TCE) (Fractura de los occipital, amb possible afectaci al cervell, per hemorrgia o hematoma)

ECOGRAFIA CEREBRALIntroducci: Es fan ecografies cerebrals als bebs prematurs i nadons amb fontanelles obertes. Sels acostuma a realitzar una ecografia cerebral per descartar : -complicacions neurolgiques de falta de maduraci, com lhemorragia cerebral (hemorragia intraventricular) - lesions en la substncia blanca del cervell que rodeja els ventricles (leucomalacia periventricular).

INDICACIONS- un increment anormal en el tamany del cap - prominencia de la fontanela - smptomes neurolgics - traumatisme - bebs prematurs - part traumtic - apneas - infeccions en el SNC

Qu es podr diagnosticar?- Hemorrgies - infarts cerebrals - edemes - malformacions allades o combinades - agenesia del cos calls - hidroceflia - calcificacions - abcessos - quistes, leucomalacia,

IMATGESEcografia normal, sense patologia

Hemorrgia intraventricular Augment tomany per hemorrgia

Leucomalacia Mort drees de teixit cerebral al voltant dels ventricles

Hidrocefalia Augment del tamany del ventricle

CONCLUSIONS La TC s una prova per diagnosticar patologies agudes encefliques com

poden ser TCE i infarts cerebrals (AVC). T lavantatge de ser una prova curta i dun cost relativament baix; per contra s una prova que irradia molt. La RMN s una tcnica que no irradia i dna una molt bona resoluci del sistema nervis, amb linconvenient que s una prova dalt cost i llarga durada. s til per diagnosticar Infarts, tumors cerebrals i malalties degeneratives com lAlzheimer. La Medicina Nuclear, consta duna srie de proves que permeten estudiar i detectar de manera no invasiva alteracions del cervell duna manera poc ntida i molt sensible com s el cas de la spect i ms exacte topogrficament com s el cas de la pet-tc. La Radiologia Intervencionista ens permet una bona definici dimatge i serveix pel tractament sense necessitat de cirurgia, per t linconvenient qu s una prova invasiva, que precisa contrast i que irradia. La Radiologia convencional no s de gran ajuda per fer un estudi de lencfal,ja que noms es poden veure estructures ssies.