TREBALL DE CATALÀ I INFORMÀTICA: ESCRIVIM I IL·LUSTREM UNA ANÈCDOTA GRUP VERD

Fa un any a l’estiu vaig anar una setmana al càmping amb la meva família i uns

amics. Un dia vam anar al riu a pescar crancs i peixos, vam veure un cranc molt

gran i em vaig acostar molt al riu per caçar-lo amb el salabret. Llavors vaig caure a

l’aigua, i vaig quedar ben xop i em regalimava tota la roba. Vaig anar al bungalow a

canviar-me.

Martí Jordana

l 23 d’ octubre vaig anar casa d’uns amics que tenen una nena que es diu Dafne. Quan va arribar la seva mare amb ella, encara no havia arribat el seu pare. Mentre

esperaven, la Dafne va perdre el seu biberó en el que sempre porta aigua. La seva mare el estava buscant com una boja, i com que no el trobaven la Dafne es va posar a plorar. Va arribar el seu pare i va ajudar a buscar-lo, però no el trobaven i van haver de marxar perquè ja era tard; però van tornar perquè no podia dormir. Al final la Dafne l’havia amagat al cotxe quan venien.

Amanda del Rio

E

ra una tarda d’estiu l’avi i jo vàrem anar a caçar cap grossos i granotes tota la

tarda.

Quan el meu avi estava cansat de que el mosseguessin els vidriols que són unes

sargantanes amb les potes atrofiades. Vam anar a una part del riu que era una

miqueta més fonda. Aleshores vaig relliscar en una pedra i em vaig quedar amb la

cama ben xopa. Llavors ja estàvem cansats i quan vam arribar a casa dels avis jo ja

no tenia la cama xopa i a l’avi no li feien mal les cames.

Bruc Pou

E

El wàter automatic

Quan el meu germà tenia quatre anys, estàvem a casa de la meva àvia i el meu germà portava mitja hora exacta al wàter automàtic de l’àvia.

Després l’àvia em va dir: —Ves a veure què fa el teu germà. Quan vaig ser al lavabo em vaig trobar el meu germà prement botonets del wàter. Jo vaig dir-li que parés, però va quedar el ventilador del wàter engegat! El meu germà el volia parar, però es va equivocar i va prémer el de netejar-se el cul!

Després va sortir un raig d'aigua tant potent que va anar a petar a la cara del meu germà! Al final el raig tocava el sostre. Finalment va arribar la meva àvia i va parar el raig.

Adrià Canadell Segalés

Fa molts anys, quan jo era petita em vaig menjar un bitllet de

50€. El meu pare va venir corrents i, corria tant, que va estar

a punt de caure. Després em va treure el bitllet de la boca i

em va dir: – Això no és per menjar Fàtima!

Fatima El Hachmi

l dia del tió quan vam anar a picar-lo amb la meva família,

no ens va cagar res. Quan vam anar tots a dalt vam trobar

tres cartes. Llavors les vam obrir i en una posava: “Mireu a la

cambra de bany”. I vam trobar un gosset molt petit per al meu

tiet.

A la segona posava: “Mireu a la cuina”, i allà vam trobar un

Chihuahua. A la tercera carta deia: “Mireu el maleter del

cotxe”, llavors vam anar a mirar i vam trobar. Una gossa! Era

per nosaltres i ens vam emocionar molt.

Es diu Kira i l’estimem molt!

Eudald Ferrer Ibañez

E

n dia, ja fa temps, estava a amb la Jana i les nenes de la classe esperant la mestra. Ens vam

començar a disfressar. Vaig agafar un mocador i vaig començar a . Vaig estar de tanta mala sort, que vaig trepitjar el mocador i vaig caure de cul a terra. Quan va arribar la mestra em va posar freda al cul. Em va

quedar una taca gegant al cul i totes vam

començar a riure.

Eulàlia Montaner

U

ESPANT A L’ ASCENSOR

Fa més o menys un any i

mig vam anar a passar un

cap de setmana en un

hotel, a sant Antoni de

Calonge. En entrar a

l’hotel desprès de

banyar-me a la platja, el

meu pare, la mare i jo ens

vam plantar davant, de l’

ascensor i vaig pitjar el

botó del sisè pis que era

en el que estàvem

allotjats. Llavors em vaig

adonar que no hi havia

ningú al meu voltant i no

sabia que els pares

s’havien quedat a baix.

Vaig tornar a pitjar a

l’ascensor. Vaig pitjar el

botó d’anar al pis zero.

Vaig pensar que el pis

zero era el soterrani i jo

no volia anar el soterrani i... Tenia tanta por, que vaig

cridar: –Socors!

Martí Grau Alemany

L’AVARIA

El dimecres passat quan la meva mare venia de Manlleu li va començar a sortir fum del tub d’escapament del cotxe. Quan va arribar al Callís a buscar el meu germà. Va deixar tot l’institut ple de fum. I ella esperant va trucar la grua.

Després el meu germà i la meva mare van marxar cap el mecànic que els va dir que el cotxe estava espatllat; però espatllat amb una cosa greu. I que s’havia de quedar ell el cotxe uns quants dies. El cotxe era negre i bastant gros i els va costar bastant arreglar-lo. A la meva mare també li va costar bastants diners.

Aina Gimenez Vilà

Un dia vaig arribar a casa a dinar i la meva germana em va trencar les ulleres. No

ho vaig dir a ningú ni a la meva mare ni al meu pare perquè si els ho hagués dit,

pensava que el meu pare em castigaria un any sense jugar a l’ordinador perquè

aquelles ulleres valien molts diners.

Zakaria Ouatouit

Fa sis anys, el diumenge deu de novembre, que era el dia del meu aniversari, vaig entrar al garatge i vaig agafar la bici per aprendre a anar-hi. Vaig intentar-ho i no vaig poder. El segon cop vaig fer dues pedalades. Llavors van sortir els meus pares i el pare em va ajudar i, quan ja en sabia una mica, em va deixar anar-hi sol. Vaig anar tan ràpid que vaig caure de la bici i em vaig fer mal i després m’hi vaig anar a posar gel. Des d’aquell dia ja sé anar amb bici. Marc Vilaregut Costa

ANÉCDOTA

Era un dia d’estiu d’enguany. Estàvem anant a la

Cativa, una cala del Port de la Selva. Doncs, això que

us deia: estàvem anant amb barca; amb el calor que

feia, i encara no ens havíem tret la roba. Vam venir

petites onadetes em van fer caure d’esquena a l’aigua,

amb roba. L’ aigua estava freda, molt freda. Paro

encara vaig tenir sort que era l’estiu i feia força calor.

Varem tenir un bon ensurt però el final, com que no va

passar res, vam acabar rient tots quatre. Varem

arribar a la cala Cativa, vàrem dinar entrepans, mmm...

Havent dinat vàrem haver de tornar al poble del Port

de la Selva perquè ens havíem de dutxar i fer coses.

Al final amb uns amics del càmping vàrem anar a fer

un gelat i els ho vam explicar. Vàrem riure molt!

Bruna Vernis