Tots els camins porten a...

• Objectiu: repassar la vida de Tit Livi, en el seu context històric.

• Rellegir la seva obra. Llibre I.

• Pensant en els alumnes de batxiller.

• a. Tit Livi i la seva història.

• b. El llibre I i tradició.

• Un tema en particular: les dones del llibre I.

Material gràfic: internet en general. Quadre cronològic, Sra. Carme Siré.

• La biografia

• Context històric

• Els seus contemporanis

• L’obra

• Contingut

• Transmissió

• Estil i fama

• La tradició

Biografia

• Segons Hipòlit Taine: “L’historiador de Roma no té historiador”

• Problemes amb la data de naixement: 59 aC?

• Va néixer a Pàdua, de bona família. Estudis d’eloqüència.

• Va anar a Roma ja gran. Amb quin objectiu?

• Segurament va tenir un fill i una filla.

• Va fer-se amb Mecenàs i August (i amb Claudi)

• Va ser historiador a temps complet. Es va passar la vida fent la seva obra de ciutadà.

• Va morir el 17 dC. tres anys després d’August.

Tit Livi i els seus contemporanis

Cra

s

Cic

eró

Pom

peu

Cès

ar

Sal·l

usti

Ant

oni

Cle

òpat

ra

Vir

gili

Mec

enàs

Hor

aci

Agr

ipa

Aug

ust

Tibu

l

Prop

erci

Ovi

di

Sène

cave

llLi

vi

10099989796 959493929190898887868584838281807978777675747372717069686766656463626160595857565554535251504948474645

44434241403938373635343332313029282726252423222120191817161514131211109876543211 dC23456789101112131415161718192021

Aproxi-mada-ment l’any

Tit Li-vi tin-dria…

Es va esdevenir…

61 aC Pompeu torna triomfant de l’orient60 Primer triumvirat59 Pompeu se separa de Múcia (3a esposa) i es casa amb Júlia58 1 Clodi és triúmvir de la plebs > exili de Ciceró. Clodi també intenta matar Pompeu.57 2 Torna Ciceró. De domo sua. Clodi ataca la casa, el germà i la persona de Ciceró. Bandes de Clodi i Miló. Neix Properci56 3 Renovació del primer triumvirat.55 4 Pompeu i Cras són cònsols enmig d’aldarulls. Neix Tibul. Mor Lucreci.54 5 Mor Júlia. Mor Catul.53 6 Els parts derroten Cras. Ciceró, àugur.52 7 La banda de Miló mata Clodi. Pompeu es casa amb Cornèlia, filla de Metel Escipió.51 8 Pompeu es reconcilia amb els aristòcrates.50 9 Acaba la guerra de les Gàl·lies. Desavinences entre Cèsar i Pompeu, que esdevé molt popular.49 10 Pas del Rubicó. Dia 15 de març Pompeu embarca a Brundísium i va a Grècia. Batalla de Cèsar a Ilerda.48 11 Victòria de Farsalos. El 20 de setembre maten Pompeu a traïció. Cèsar el venja.47 1246 13 Ciceró es divorcia de Terència45 14 Mor Túl.lia, la filla de Ciceró44 15 Mort de Cèsar. Filípiques de Ciceró. La filla de Marc Antoni es promet amb el fill de Lèpid. Mecenàs comença a col·laborar

amb Octavià. Bucòliques43 16 Guerra de Mòdena. Segon triumvirat. Proscripcions. Mort de Ciceró. Neix Ovidi.42 17 Marc Antoni venç a Filipos. Horaci fuig derrotat.41 1840 19 Marc Antoni es casa amb Octàvia. Octavià es casa amb Escribònia, filla d’un partidari de Pompeu. Mecenàs fa de mediador

entre els triúmvirs.39 20 Horaci coneix Mecenàs.38 2137 22 Renovació per cinc anys més del segon triumvirat. Lèpid perd poder i és anomenat Pontifex Maximus. Geòrgiques36 23 Antoni s’uneix a Cleòpatra VII35 24 Mor Sal·lusti.34 2533 26 Caduca l’aliança entre Octavià i Antoni. Aquest se separa d’Octàvia32 2731 28 Batalla d’Àccium. Arribada de Livi a Roma?30 29 Suïcidi de Marc Antoni i de Cleòpatra. Octavià fa matar Cesarió. Virgili comença l’Eneida29 30 Livi comença a escriure Ab Vrbe condita28 3127 32 “Restauració” de la república. Octavià és anomenat August.26 3325 3424 3523 36 Fi de la col.laboració de Mecenàs amb August. Aquest assumeix la potestas tribunicia. Carmina d’Horaci.22 3721 3820 3919 40 Moren Virgili i Tibul. August assumeix l’imperium consulare amb caràcter vitalici.18 41 Reforma dels costums.17 42 Jocs Seculars.16 4315 44 Mor Properci.14 45 Mor Lèpid.13 46 Mor Agripa.12 47

11 4810 499 50 Mor Mecenàs. Mor Horaci. Consagració de l’Ara Pacis.8 51 El senat decideix que Quintilis sigui agost.7 526 535 544 553 562 57 El senat nomena August pater patriae. Exili de la seva filla Júlia.1 581 dC 592 603 614 625 636 647 658 66 Exili d’Ovidi9 6710 6811 6912 7013 7114 72 Mort d’August15 7316 7417 75 Mor Ovidi. Mor Livi.

Cras i la riquesa.

Ciceró, i Publi Clodi.

o fortunatam natam me consule Romam!

Pompeu, i les seves dones.

Cèsar, i el tumulus paulo editior.

Lèpid, casat amb Júnia, germana de Brutus, es va prometre amb la filla de Marc Antoni l’any 44 aC.

Sal.lusti, i les seves contradiccions.

Quo mihi rectius videtur ingeni quam uirium opibus gloriam quaerere et, quoniam uita ipsa, qua fruimur,

breuis est, memoriam nostri quam maxume longam efficere. Nam diuitiarum et formae gloria fluxa atque

fragilis est,uirtus clara aeternaque habetur. Sal.lusti, Catil. 1

Antoni i Cleòpatra.

Virgili

Mecenàs, i l’allunyament dels últims anys.

Agripa, el soldat que feia bons casaments.

Tibul i Properci, de vida breu.

Ovidi, i el seu error i un carmen.

August, que va néixer l’any del consulat de Ciceró, va dominar més del normal: 40 anys.

L’obra

Contingut i transmissió.

Ab Vrbe condita libri

·És la història de Roma des del 753 aC fins al 9 aC.

·Format originalment per 142 llibres, dels quals n'han sobreviscut 35: de l’1 al 10 i del 21 al 45.

Titus Liuius in membranis

Pellibus exiguis artatur Liuius ingens,

quem mea non totum bibliotheca capit.

Marcial, 14, 190

·Epitome

·Periochae

· La va anar publicant per blocs, i de seguida va adquirir fama.· A la història de Livi la part més important està dedicada a les guerres.

""Abi, nuntia"" inquit ""Romanis, caelestes ita velle ut mea Roma caput orbis terrarum sit; proinde

rem militarem colant sciantque et ita posteris tradant nullas opes humanas armis Romanis resistere

posse." 1, 16

tu regere imperio populos, Romane, memento

(hae tibi erunt artes), pacique imponere morem,

parcere subiectis et debellare superbos.»

Virgili, Eneida, 6, 851-853

La pau no li dóna gaire temes per tractar i els fets culturals no hi són ressenyats. De manera que és la

història de batalles, guerres, aliances i dominis que va ser d’obligat compliment fins entrat el segle XX, en

què, als llibres d’història, van aparéixer la vida quotidiana i els fets culturals al costat dels esdeveniments

políticomilitars.

Estil i fama

Scribimus indocti doctique poemata passim...

Horaci, Epistulae 2, 1, 117

·HISTORIÒGRAF FAMÓS

Numquamne legisti Gaditanum quendam Titi Liui nomine gloriaque commotum ad uisendum

eum ab ultimo terrarum orbe uenisse statimque, ut uiderat, abisse? Plini el Jove, Cartes 2, 3, 8

Et quos ad contemplationem sui Roma non traxerat, unius hominis fama perduxit Jeroni.

CICERONIÀ

Optimus est enim orator qui dicendo animos audientium et docet et delectat et permouet Ciceró, De optimo genere oratorum 1, 1

Historia est magistra uitae. Ciceró, De oratore 2, 9

Les lliçons de la històriaEl més saludable i fructífer de l'estudi de la història és que un en pot treure tota mena de lliçons,

escrites en documents il.lustres; d'aquí un agafa el que convé imitar per a ell mateix i per a l'Estat, i

el que convé evitar, perquè és ignominiós al principi i al final. D'altra banda, o bé m'enganya

l'afecció al treball que he començat, o bé mai no hi va haver cap estat més gran ni més irreprotxable

ni més ric en bons exemples, ni dins cap altra ciutat no van penetrar més tard l'avarícia i la luxúria,

ni hi va haver un altre lloc on la pobresa i l'austeritat fossin considerats honors importants durant

tant de temps. Prefaci.

PATRIOTA

Sigui com sigui, em serà motiu de complaença haver-me ocupat jo mateix, per la meva banda,

de la memòria de les gestes del poble més important de la terra. I si entre un seguit tan gran

d'escriptors la meva fama és escassa, em consolaré pensant en la noblesa i en la importància

d'aquells que enfosqueixen el meu nom…

I si a algun poble és lícit divinitzar els seus orígens i fer-ne responsables els déus, el poble romà ha

obtingut tanta glòria amb les armes que, quan diu que Mart és el seu pare i el del seu fundador, els

altres pobles de la terra ho han de tolerar amb tanta equanimitat com suporten el seu domini…

A continuació fa portar dues quadrigues i lliga Meti estirat a cada carro. Després, els cavalls són

deixats anar en diferent direcció, portant entre els dos carros el cos esquinçat per on els membres

havien estat lligats amb cordes. Tots van apartar els ulls d'un espectacle tan esgarrifós. Aquell

suplici va ser entre els romans el primer i l'últim d'aquella mena, tan poc evocadora de les lleis

humanes: entre altres coses podem vanagloriar-nos que cap poble no ha adoptat càstigs més suaus

que els nostres. 1, 28

“Qualsevol temps passat va ser millor”.

La tasca implica, a més a més, un treball immens, perquè aquesta ciutat es remunta a més de set-

cents anys i perquè, partint d'uns començaments insignificants, ha arribat a l'extrem de patir

problemes a causa de la seva pròpia magnitud.

Cal que se'm concedeixi tota l'atenció per al següent: quina mena de vida va existir, quins costums hi

va haver, per quins homes i amb quins mètodes, en la guerra i en la pau, fou creada i engrandida la

potència; després, cal que se'm vagi seguint mentre explico com la disciplina ja començava a

trontollar una mica i primer els costums es van anar relaxant, a continuació van anar empitjorant

cada cop més; i quan, finalment, van començar a desplomar-se fins a arribar a aquests temps en els

quals no podem aguantar ni els nostres mals ni els seus remeis.

Com menys abundància de coses hi havia, menys desig hi havia de tenir-ne: recentment les riqueses

han portat l'avarícia, i els plaers abundants provoquen el desig d'anar a la ruïna i de perdre-ho tot en

el luxe i en la disbauxa.

CONSCIENT DE LA IMPORTÀNCIA DE L’IMPERI ROMÀ

Aeneam ab simili clade domo profugum sed ad maiora rerum initia ducentibus fatis… 1, 1

També Eneas, fugitiu de la seva pàtria a causa de la mateixa desgràcia, però cridat pels fats a fer coses més

importants…

Inde Turnus Rutulique diffisi rebus ad florentes opes Etruscorum Mezentiumque regem eorum

confugiunt, qui Caere opulento tum oppido imperitans, iam inde ab initio minime laetus nouae

origine urbis et tum nimio plus quam satis tutum esset accolis rem Troianam crescere ratus, haud

grauatim socia arma Rutulis iunxit. 1, 2

Aleshores Turn i els rútuls, desesperats, busquen protecció a l'opulent país dels etruscos i al seu rei Mezenci.

Aquest, que governava l'aleshores rica ciutat de Cere, des del principi no estava gens content del naixement de la

nova ciutat i en aquell moment ja pensava que l'estat troià havia crescut més del que calia per a la seguretat dels

veïns. Per això va unir les seves armes a les dels rútuls sense pensar-s'ho gaire.

Inter Lavinium et Albam Longam coloniam deductam triginta ferme interfuere anni. Tantum tamen

opes creuerant maxime fusis Etruscis ut ne morte quidem Aeneae nec deinde inter muliebrem tutelam

rudimentumque primum puerilis regni mouere arma aut Mezentius Etruscique aut ulli alii accolae

ausi sint 1,3

Entre la fundació de Lavínium i la d'Alba Longa, colònia de l'anterior, van passar gairebé trenta anys. No obstant

això, la seva força havia crescut tant, sobretot després de la derrota dels etruscos, que ni tan sols arran de la mort

d'Eneas, ni després, durant la regència d'una dona, i durant els primers temps del regnat d'un noi, ni Mezenci ni els

etruscos ni cap altre veí no van gosar prendre les armes.

Sed debebatur, ut opinor, fatis tantae origo urbis maximique secundum deorum opes imperii

principium. 1, 4

Però, a parer meu, calia la intervenció dels fats en l'origen d'una ciutat tan important i en l'establiment de l'imperi

més gran després del poder dels déus.

Crescebat interim urbs munitionibus alia atque alia appetendo loca 1, 8

Mentrestant creixia la ciutat incorporant al seu recinte ara un lloc ara un altre

Deinde ne uana urbis magnitudo esset… 1, 8

Després Ròmul, a fi que la grandària de la ciutat no fos inútil,…

Adeo simul spernebant, simul tantam in medio crescentem molem sibi ac posteris suis metuebant. 1, 9

Fins a tal punt els menyspreaven i a la vegada temien per a ells i per als seus descendents la gran potència que

creixia enmig d'ells

Iam Sabinorum omnis multitudo cum liberis ac coniugibus uenit. Inuitati hospitaliter per domos cum

situm moeniaque et frequentem tectis urbem uidissent, mirantur tam breui rem Romanam creuisse 1, 9

També arriba tota una multitud de sabins amb els fills i les esposes. Invitats per les cases amb amabilitat, després

d'haver vist el lloc, el recinte i la ciutat tan plena d'habitatges, s'admiraven que la potència romana hagués crescut tant

en tan poc temps.

Sed res Romana erat superior. 1, 12

POMPEIANUS

Nunc, quod de Caesare maiore uulgo dictatum est et a Tito Liuio positum in incerto esse utrum

illum magis nasci an non nasci reipublicae profuerit.

Sèneca, Qüestions naturals, 5, 18, 4

In variis voluntatibus regnari tamen omnes volebant, libertatis dulcedine nondum experta 1, 17 Malgrat la discrepància d'opinió, tots volien que hi hagués un rei perquè encara no havien tastat la dolçor de la llibertat.

(Pompeius) Occultior, non melior. Tàcit, Històries 2, 38

explicar el motum ciuicum bellique causas et uitia et modos ludumque és

periculosae plenum opus aleae Horaci, Odes, 2, 1, 1-6

PATAVINITAS

Per començar, una de les coses més sabudes és que, després de la caiguda de Troia, tots els troians

patiren càstigs duríssims, però els aqueus no van usar el dret del vencedor contra dos d'ells: Eneas i

Antènor, no sols a causa d'un antic dret d'hospitalitat, sinó també perquè ells sempre havien estat del

parer de fer la pau i de tornar Hèlena. Se sap que, al final, després de diverses aventures, Antènor,

seguit d'una multitud d'ènets, que, foragitats de Paflagònia a causa d'una sedició, anaven buscant un

lloc de residència i un cabdill perquè havien perdut el seu rei Pilèmenes a Troia, havia arribat a un

golf interior de la mar Adriàtica i, expulsats els eugàneus que habitaven entre la mar i els Alps, els

ènets i els troians van ocupar aquestes terres. El lloc on van arribar primer s'anomena Troia, per això

aquesta regió és anomenada troiana, i tots els pobladors són denominats vènets. 1, 1

CAPAÇ D’UNA GRAN PLASTICITAT I DRAMATISME.

Parla Tul.lus Hostili, després de vèncer la guerra contra els albans

"Tinc la intenció de fer el que és bo, favorable i benèfic per al poble romà, per a mi i per a vosaltres,

albans: traslladar tot el poble albà a Roma, concedir la ciutadania a la plebs, nomenar senadors els

ciutadans principals i fer una sola ciutat, un sol estat; de la mateixa manera que fa un temps els albans es

van dividir en dos pobles, així ara tornin a unir-se en un de sol."

A tot això, la joventut albana, desarmada i envoltada per homes armats, dividida entre diversos parers

però compartint un mateix temor, es manté en silenci…

I ja havia estat enviada a Alba la cavalleria per traslladar la població a Roma. Aleshores van ser-hi

conduïdes les legions per destruir la ciutat. Quan aquestes van creuar les portes, no es va sentir aquell

estrèpit ni aquell terrabastall que sol haver-hi a les ciutats capturades quan, trencades les portes o abatuts

els murs per l'ariet o capturada per l'assalt la ciutadella, un clamor hostil i soroll d'homes armats per la

ciutat ho regiren tot a sang i a flames, sinó que un afligit silenci i una callada tristor va clavar-se als

ànims de tots, de forma tal que amb la por oblidaven què hi havien de deixar i què se n'havien

d'emportar, els faltava decisió i es feien preguntes uns als altres, o bé s'estaven a la porta de casa seva o

bé anaven errants per donar una última ullada a les seves cases.

Tan aviat com els va arribar la cridòria dels genets que els manaven sortir, ja es va sentir el cruixit de

les cases que eren derruïdes a les afores de la ciutat, i la pols que venia d'aquells llocs tan distants ho

omplia tot com una mena de núvol. Aleshores, de sobte, cada un agafava el que podia i abandonava la

llar i els penates, la casa on van néixer i on es van criar; sortien, i una fila contínua d'emigrants ja havia

omplert els camins; la visió dels altres feia néixer llàgrimes de compassió mútua. Ja se sentien els crits

planyívols de les dones, sobretot quan passaven per davant dels venerables temples encerclats d'homes

armats, i deixaven els seus déus com si fossin presoners. Havent sortit els albans de la ciutat, els romans

arrasen tots els edificis públics i privats. En una sola hora es va lliurar a la destrucció i a les ruïnes l'obra

de quatre-cents anys, durant els quals Alba havia estat dempeus.

No obstant això, foren més moderats amb els temples dels déus, car així ho havia manat el rei.1, 28-29

UN PÈL IRÒNIC DE VEGADES

Mirum quantum illi uiro nuntianti haec fides fuerit, quamque desiderium Romuli apud plebem

exercitumque facta fide immortalitatis lenitum sit 1, 16

És d'admirar la confiança tan gran que va merèixer l'home que anunciava coses semblants, i com es va apaivagar

l'enyorança de Ròmul entre la plebs i l'exÈrcit, quan fou confirmada la fe en la seva immortalitat.

Cum sensissent ea moueri patres, offerendum ultro rati quod amissuri erant, ita gratiam ineunt summa

potestate populo permissa ut non plus darent iuris quam detinerent. 1, 17

Quan els senadors se'n van adonar que pensaven així, veient que haurien d'oferir més endavant el que estaven a punt

de perdre, van guanyar-se el favor del poble concedint-li el poder màxim, però de forma tal que no van concedir més

drets que els que ells es van reservar.

Sed si uera potius quam dictu speciosa dicenda sunt, cupido imperii duos cognatos uicinosque populos

ad arma stimulat 1, 23

Però si hem de dir més la veritat que discursos brillants, és l'ambició de poder la que porta a les armes dos pobles veïns

i emparentats.