Toni

10

Click here to load reader

Transcript of Toni

Page 1: Toni

Toni Catà Soler 5èA 6-4-2010 2009-2010

Page 2: Toni

INTRODUCCIÓ

La planta all ,es una hortalissa de la família de les liliàcies molt comú a la cuina mediterrània. En forma herbàcia de fulla perenne de 30 a 60 cm d'altura que representa una olor forta quan és triturat.

Noms

Català: All Castellà: Ajo Anglès: Garlic Nom científic: Allium Sativium.

Origen o procedènciaEs originaria d'Àsia Central, possiblement del Kirguizistan (Sud-est de Sibèria). Es va estendre àmpliament per tot Europa i altres països.

Page 3: Toni

HistòriaL'all es originari de l'Àsia Central ,es pensa que deriva de l'espècie Allium Longicuspis i es utilitzada des de fa 5.000 anys. Podem corroborar això degut a que s'han trobat bulbs d'Argelia a datar de 3.750 abans J-C. De fet diuen que el primer conflicte social de humanitat va ser provocada per la supressió de ració d'all als esclaus egipcis que construïen les piràmides.

Propietats Es el medicament més potent de la natura,es va descobrir que depura la sang, protegeix el cor i les arteries del genoll, pot reduir la grassa i el colesterol que s'acumula a la sang,protegeix els bacteris, elimina toxines... i es un antibiòtic natural.

Propietats d'un gra d'all.Grasses: 0% Vitamina C: 2% Sucres: 1 g Calories:5

La vitamina “C”que té l'all ajuda a :

-Frenar l'artrosi. (S'inflen les articulacions). -Junt amb la A i la E són antioxidants: eviten la degeneració cel·lular.-Protegeix de la contaminació i dels efectes del fum dels cigarrets.-Ajusta l'excés de colesterol (excés de grassa a la sang)-Accelera la cicatrització de les fractures òssies, (ossos). Fulles

Bulb Arrel

Page 4: Toni

Descripció de l'all L'all és una planta herbàcia , té les fulles amplament linears i la tija cilíndrica blanca membranosa, de vegades d'un color vermellós transparent, molt fina i prima . Té les flors blanques o vermelloses el bulb arrodonit i comestible anomenat cabeça, amb nombroses unitats anomenades grans. Neix fasciculada (que vol dir : que neix dels grans), arriba fàcilment fins als 50 cm de profunditat i s'introdueix al sòl amb la funció de fixar la planta així com també nodrir-la.Té l'arrel en cabellera. La seu aroma es ben marcat i té un fort sabor acre, sobretot si es menja cru.L'all fa la fotosíntesi com qualsevol altre planta, les arrels absorbeixen aigua i sals minerals del sòl. L'aigua i les sals minerals es barregen i formen la saba bruta. Les fulles absorbeixen el diòxid de carboni de l'aire. La saba bruta puja pels vasos conductors de la tija fins a les fulles. Les fulles capten la llum solar gràcies a una substancia verda anomenada clorofil·la. La llum proporciona l'energia necessària per transformar la saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada es a dir l'aliment de la planta.

Varietats d'all Són varietats importants:

–L' all blanc comú:Els alls són més petits.

Page 5: Toni

–L'all rosa primerenc:Els grills són més grans.

–L'all roig:Es conserva millor

Conreu de l'all:Requereix llum del sol i un lloc càlid pot aguantar les glaçades. Creix sobre terreny arenosos, profunds,ben drenats, amb continguts moderats de calci i rics en potassi. S'acostuma a sembra Entre Desembre i Gener. El reg no es necessari i la collita és Entre Octubre i Maig. L'all es pot reproduir gràcies els grills.

Possibles malalties: L'all sol tenir pocs problemes de plagues o malalties . Les larves d'alguna espècie de mosca i l'escarabat poden menjar-se l'all.

Tipus de reproducció : L'all es reprodueix per els grills que té.

Usos medicinalsUsos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:

Va bé per l'arteriosclerosi: Estat patològic que abasta diversos processos que menen a un engruiximent i enduriment de la paret de les artèries.

Cura l'hiperrealisme: Grau d'obesitat a partir dels 40 kg per metres quadrats de superfície corporal. També s'utilitza com a condiment alimentari. Curiosament els egipcis la paraula all els hi donava mala sort però abans de les competicions es donava els esportistes all cru i també el feien

Page 6: Toni

servir per els dolors.Durant les dues guerres mundials es feia servir per el tractament de ferides del còlera o del tifus.

Recepta

All i oliINGREDIENTS: ESTRIS:*5 grills d'all *Un morter*Oli d'oliva *Una mà de morter de fusta*Un polsim de sal*Unes gotes de vinagre*pa de pagès

Elaboració:1.Es pelen els alls i es posen en el morter.2.Es tirar la sal(mol poca per què els grans d'all no rellisquin)3.Es van aixafen els alls fins que quedi una massa homogènia.4.Es comença a girar la mà de morter en sentit de les agulles del rellotge i es va tirant gota a gota l'oli m'entres estem girant.5.Hi aboquem unes gotes de vinagre quan hagi crescut dos dits i ho tornem a varregar i

Bon profit!!!

PressupostUna cabeça d'all:1:5=0,20 €Oli d'oliva 5:4=1€Pa de pagès 4,54:10=0,45€

5 grills d'all 0,21 €Oli d'oliva 1,00 €

Page 7: Toni

Pa de pagès 1,35 €Beguda 0,35 €

C osas de la vida

Ajos vs.Vampiros

Toni Catà SolerArenys de Munt

Tres científicos de Filipinas tienen una

teoría de que hace mucho tiempo, concretamente en la Edad Media habían “vampiros”.Pero les científicos se preguntaron… ¿¿como se podrían proteger de los mordiscos de los vampiros?? En aquella era ya cultivaban el ajo, pero solo servía para cocinar.Nosotros, los hombres “Sapiens”,

en la Edad contemporánea ya tenemos el ADN. de los vampiros gracias a un investigador Francés,su carácter es pacifico i inofensivo.

El ajo tiene una sustancia química i un sabor tan picante que ningún vampiro podría soportar.Passaron años, siglos, milenios, etc., y los vampiros mataban a más personas, hasta que un anciano del Congo se protegió con un ajo y el vampiro

murió, mandó una carta al primer ministro obligo que todos los vampiros se lo comieran. I así derrotaron a los vampiros.

Curiositats:-El bulb es xafa i es fet servir com a droga.-L'all té un gran simbolisme interpretats per tot el món.-Segons Pline(persona important) l'all allunyava les serps i la bogeria.-A Grècia ,només pronunciar la paraula “all”(en grec skordo) conijiura la mala sort.- Els pastors abans de munyir les ovelles per primera vegada es

Page 8: Toni

refregaven les mans amb all beneit amb la finalitat de protegir el seu remat de mossegades de serps.- Segons la tradició , l'all té la reputació d'allunyar els vampirs i el diable.

Fotografies

Page 9: Toni

Recull literari

Tinc el cap rodòsense nas, ulls ni fronti el meu cos es compon tan sols de dents blancsQUI SÓC???

• Quedar-se més tendre que un all.• Si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí.• Si vols l’all ben coent, planta’l per l’advent.

• A "La Vall" mengen ceba i caguen all.

Tinc el cap gros, el cos estret

i no em puc aguantar dret.Qui Soc???

_______________________

Sóc una planta que sols serveixo per donar gust al menjar.Tinc dents però no mossego i al qui menjant de mi abusa de l’alè, mata mosques al respirar.Qui Soc??? _______________

Page 10: Toni

Webgrafia

• www.All Wikipedia•www.Infojardin.es•www.caprabo.com• www.nutella fruits.com

• www.refranys i dites de l’all.cat

BIBLIOGRAFIA

• Coneixament del Medi Natural C. S. Editorial: Cruilla•L’hort Escolar Sant Martí