EstructuraVeu narrativa Punts de vista

Alba Canaleta Carolina Cartagena

Ariadna Cordonet Júlia Fina

Jennifer López

Índex Breu explicació del tema del treball..............................................................pàg.3

Parts del tirant...............................................................................................pàg.6

Estructura de Tirant Lo Blanc.......................................................................pàg.9

- Estructura externa.........................................................................pàg.9

- Estructura interna........................................................................pàg.10

Llenguatge i estil de Tirant lo Blanc............................................................pàg.11

- Llenguatge.....................................................................................pàg.11

- Un llenguatge culte..............................................................pàg.11

- Un llenguatge col·loquial ....................................................pàg.11

- L'estil..............................................................................................pàg.12

- Utilització de metàfores....................................................pàg.12

- Altres figures estilístiques.................................................pàg.12

- Interrogacions i exclamacions..........................................pàg.13

- Humor i ironia...................................................................pàg.13

Punt de vista del narrador...........................................................................pàg.14

Diferents tons..............................................................................................pàg.14

Conclusió....................................................................................................pàg.15

Bibliografia..................................................................................................pàg.15

2

Breu explicació del tema del treball

En aquest treball explicarem l’estructura de la novel·la, els punts de vista que hi ha i la veu narrativa.

La novel·la està dividida en 5 capítols principals que cada un té diferents apartats. Els capítols anomenats són:

Lletra

Pròleg

Primera part: Tirant a Anglaterra

Història del compte de Varoic

Tirant i l’ermità

Les grans festes de les bodes del rei d’Anglaterra

Tirant rep l’ordre de cavalleria

Batalla amb el senyor de Vilesermes

Tirant i l’alà

Tirant venç quatre cavallers misteriosos

Els germans Muntalbà

La fraternitat de l’ordre de la Garrotera

Segona Part: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes

Tirant s’embarca vers l’illa de Rodes

El príncep Felip

Tirant allibera del setge l’illa de Rodes

Les bajanades del príncep Felip

El filòsof de Calàbria

Tercera part: Tirant a l’imperi grec

Els Turc envaeixen l’imperi

3

Tirant i Carmesina s’enamoren

Tirant surt de Constantinoble i marxa contra els Turcs

Tirant ataca els Turcs per sorpresa

Enveja del duc de Macedònia

Diafebus a Constantinoble

Insídies del duc de Macedònia

Rendició dels moros. Els consells del savi Salomó

Justícia de l’emperador

Matrimoni secret d’Estefania i Diafebus

Desafiament del rei d’egipte

La gran batalla contra els Turcs

Tirant i Carmesina al castell de Maleví

El somni de Paerdemavida

Tirant venç l’estol del gran Caremany

Propostes de pau del Soldà

Tirant, caveller de la calça brodada

Les grans festes de l’emperador als embaixadors

El rei Artús

Les maldats de la viuda reposada

Bodes d’Estefania i Diafebus

Tirant intenta retre el castell i es trenca una cama

Rates a palau. Tirant resta a Constantinoble

Hipòlit i l’emperadriu

La perfídia de la viuda Reposada

Matrimoni secret de Tirant i Carmesina

4

El gran engany de la viuda Reposada

Desventures de Tirant

Quarta part: Tirant al Nord d’Àfrica

Tirant, obté la llibertat per la seva virtut de cavaller

Tirant, amb astúcia, venç el rei Escariano

Tirant evangelitza els infidels

Retrobament de Tirant i Plaerdemavida

Cinquena part: Tirant torna a l’imperi grec

Tirant s’embarca per socórrer l’emperador

La viuda Reposada es mata per temor de Tirant

Tirant pren l’estol del Soldà i posa setge als moros

Tirant venç la batalla i per la força entra al castell

Rendició dels Turcs: esposalles de Tirant i Carmesina

Mort de Tirant

Hipòlit emperador

Tirant Lo Blanc és una obra que està escrita de manera lineal. La qual cosa vol dir que els fets es narren seguint un ordre. La novel·la segueix un ordre cronològic, sense la necessitat de fer salts en el temps i explicar escenes del passat o el futur. Encara que, quan Diafebus li explica les aventures de Tirant a Anglaterra, fa un salt al passat.

Joanot  Martorell  alterna  els  episodis  narratius   i  descriptius  amb  diàlegs  per   tal  de mantenir  l’atenció del  lector  i crear, a  la vegada, una atmosfera versemblant, creïble, amb l’ús de la ironia.A part, la llengua reflecteix la influència del valencià . També hi són presents els arabismes, els castellanismes i els italianismes.Exemples de castellanismes: l'estrado, carcre.

Parts del tirant

5

Els 487 capítols de l’obra Tirant lo Blanc s’estructuren en cinc parts: La primera part és Tirant a Anglaterra. La segona part és Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes. La tercera part és Tirant a l’imperi Grec. La quarta part és Tirant al Nord d’Àfrica. La última part és Tirant torna a l’imperi Grec.

1ª part. Tirant a Anglaterra

Història del compte de Varoic

La primera part del Tirant comença parlant-nos sobre la vida i les aventures del compte Guillem de Varoic, que va servir durant molts d’anys l’ordre de cavalleria amb honor. Als cinquanta anys va marxar mogut per una inspiració divina deixant la seva esposa i fill a Anglaterra, confiant-los els seus béns, va fondre les seves armes per construir dos anells que encaixaven l’un amb l’altre. A Venècia fa córrer el rumor de la seva mort per anar a viure com a ermità al seu antic comptat. Al cap d’un temps torna a Anglaterra fent-se passar per ermità on va ajudar al rei a combatre contra el rei de Gran Canària. Un cop havent vençut als moros se’n torna a la seva ermita amb la seva muller, però ella va tenir que anar a Londres, ja que es casava el rei.

Tirant i l’ermita

El rei d’Anglaterra anuncia la celebració de les seves noces amb la princesa de França, durant les quals els joves cavallers què ho demanessin podien ser armats cavallers. Tirant lo Blanc, un jove cavaller, va anar a rebre l’ordre de cavalleria, però durant el camí cap a Londres, cansat del viatge, s’adorm sobre el seu cavall i surt de la ruta, de sobte es troba davant d’una font no gaire lluny de on viu l’ermità. Tirant es descavalca del seu cavall i fa una reverència a l’ermità, el jove cavaller explica que va a rebre l’ordre de cavalleria i desprès de parlar una estona l’ermità dóna el llibre anomenat L’arbre de batalles a Tirant, i aquest promet tornar desprès de les festes.

Les grans festes del rei d’AnglaterraUna vegada que ja era el dia de la gran festa, Tirant va parlar per tots. En aquella festivitat tots anaven amb vestits molt elegants des de les viudes fins a les monges. El dissabte al matí és va aplegar el consell general i van publicar que el dilluns i el dijous es farien menestrals i representacions de diversos entremesos .

Tirant rep l’ordre de cavalleriaVa arribar el dia en que Tirant havia de ser anomenat cavaller o rebre l’odrer de cavalleria. El rei va posar sobre l’esquena de Tirant l’espassa i li va fer jurar lleialtat i protecció a donzelles viudes i nens desemparats. Justament aquell dia va parlar amb l’ermita, en la cerimònia hi havia també Diafebus cosí del Tirant que pensava que el cavaller era el millor. Batalla amb el senyor de Vilesermes

6

Tirant va conèixer a la bella Agnès que aquesta va regalar-li un joia, en Tirant li va prometre cuidar-la amb la seva vida.I al dia següent Tirant va tenir una disputa amb el cavaller francès que aquest el va ataca, però al final el senyor Vilesermes va ser mort i Tirant va acabar ferit.

Tirant i l’alàAquest va ser altre combat que va tenir Tirant, una part en el que no lluita amb un drac ni amb monstres gegants sinó que amb un simple gos, aquest va atacar amb fúria i sense motius al cavaller i la reacció del Tirant va ser llençar les seves armes i lluitar amb el gos a mossegades i desprès de mitja hora el gos va acabar mort.

Tirant venç quatre cavallersDesprès d’’actes va arribar les festes i van aparèixer quatre cavallers misteriosos portant una carat al rei, aquests cavallers es va enfrontar amb Tirant , però com sempre el cavaller acaba victoriós.

Els germans Muntalbà i la fraternitat de l’ordre de GarroteraTot seguit va arribar una noticia de Muntalbà que exposava que es venjaria de mort al rei i fer quedar com mal cavaller a Tirant. Van disputar una batalla i Muntalbà va acabant fent el ridícul. Al final el rei va escollir a 25 cavallers que avien de formar la fraternitat i Tirant feia part, i va rebre l’ordre de Garrotera.

2ª part. Tirant a sicília i a l’illa de rodes

Tirant va rebre la noticia que els genovesos volien l’illa de rodes, així que es va embarcar en naus en Tirant i la seva cavalleria. En la nau es va amagar el príncep Felip però Tirant ja no podia retornar-lo, ja que era massa lluny de terra, la noticia va ser dita al rei. Prop de Sant Vicenç van ser atacats per una cavalleria de moros, però els cavallers del Tirant eren abundants i no van tenir problemes en aconseguir la victòria. El rei de Sicília els va convidar al seu palau, i allà va succeir una situació amorosa el príncep felip es va enamorar de la filla del rei anomenada Ricomana.Va arribar el dia en que Tirant va alliberar del setge l’illa de rodes enganyant als genovesos i va vèncer. A la tornada el rei va decidir atorgar el matrimoni a Felip i Ricomana, però aquesta no volia per la desconfiança que tenia capa a Felip. Va arribar un filòsof a la ciutat cridat per Ricomana però al cap d’un temps va ser tancat ala presó.

3ª part. Tirant a l’imperi grec

El rei de Sicília ha rebut una carta de l’Emperador de Constantinoble, que es troba acorralat. El Soldà i el Gran Turc s’han apoderat de bona part de les seves terres. Assabentat del valor guerrer de Tirant, recorre a ell per tal d’expulsar els infidels. Tirant accepta i arriba a Constantinoble on és molt ben rebut per l’Emperador i allà l’anomenen capità dels exèrcits i de la justícia imperials. Allà es troba amb Carmesina, filla de l’emperador, on Tirant s’enamora perdudament d’ella i ella d’ell. Carmesina sempre defensa a Tirant i

7

sobretot l’adverteix del duc de Macedònia. Tirant es declara a Carmesina per primera vegada en una escena en què Tirant li dóna una capseta on a dintre hi ha un mirall i li diu que la persona que surti reflectida allà és la persona que estima. Carmesina es veu reflectida. S’estableixen unes relacions entre ells dos separats per les seves posicions socials. Estefania, germana de Carmesina, formarà una parella amb Diafebus. Carmesina troba ajuda d’una serventa, Plaerdemavida, qui aconseguirà que la relació entre Tirant i Carmesina vagi molt bé. El Soldà torna a atacar Constentinoble, però Tirant fingeix que fuig. El duc de Macedònia ho comunica a l’emperador. En realitat, però, Tirant aconsegueix una nova victòria sobre els moros. Els cavallers condemnen la conducta del duc de Macedònia. Felip, nou rei de Sicília, envia a Tirant un exèrcit comandat pel duc de Messina i juntament amb l’emperador i Carmesina s’incorporen a l’expedició. Durant la batalla, el duc de Macedònia vol matar a Tirant, però no ho aconsegueix. El rei d’Àfrica mata al duc. Finalment guanyen la batalla i Diafebus obté el títol del comte de Sant Àngel i el títol de Gran Conestable. Tirant sempre surt victoriós dels combats i es celebren unes grans festes on l’emperador arma cavaller al vescomte de Branches. Es celebra el casament d’Estefania i Diafebus on ell esdevé duc de Macedònia. Plaerdemavida aconsegueix fer entrar Tirant a l’habitació de Carmesina i posar-lo dins el llit d’aquesta, però el crit de sorpresa que fa Carmesina amb un plaer maliciós, segons la Viuda Reposada, fa que Tirant es tiri per la finestra i es trenqui una cama. La Viuda Reposada que està enamorada de Tirant, fa creure a Carmesina que Tirant està parlant malament d’ella, i a Tirant que Carmesina està tenint relacions amb Lauseta, un jardiner del palau. Tirant es creu a la Viuda Reposada i se’n va, però malauradament es troba a Lauseta i el mata. L’emperadriu i Hipòlit, jove cavaller, mantenen una relació amorosa. Amb l’absència de Tirant, els turcs han obtingut una gran victòria i com a conseqüència Diafebus ha estat presoner. Tirant està a punt de presentar-se al camp de batalla, però arriba Plaerdemavida qui li explica el que ha passat amb la Viuda Reposada.

4ª part. Tirant al Nord d’Àfrica

Mentre tirant i Plaerdemavida, viatjant en una galera, parlen de les intrigues de la Viuda Reposada, naufraguen a les costes de Barbaria. Un vell moro recull a la donzella i la porta a casa seva, en canvi, Tirant és recollit per un alt dignatari anomenat Cabdillo de los Cabdillos. Tirant es posa al servei del Cabdillo, però el fill d’aquest el fa empresonar. El rei Escariano, que vol casar-se amb la filla del rei de Tremissèn, posa setge al rei. El Cabdillo demana ajut a Tirant i aquest, amb la seva astúcia i experiència, aconsegueix trencar el setge. Però Escariano, gràcies a la traïció d’un Jueu, pren la ciutat, mata al rei i s’endu la seva filla. Tirant, mitjançant una estratagema, aconsegueix alliberar la princesa, aquesta es fa cristiana. Escariano segueix l’exemple de Maragdina i, darrere seu, quatre mil musulmans prenen el baptisme. Maragdina, ara reina de Tremissèn, es casa amb Escariano.Com que molts moros volen continuar sent mahometans, s’esdevenen batalles. En una d’aquestes Tirant assetja Montàgata, on es retroba amb Plaerdemavida. Tirant envia un emissari a Constantinoble per donar noves i

8

aquest retorna amb el missatge que torni aviat, ja que Carmesina, creient-lo mort, s’ha reclòs en un monestir i els turcs estan arribant a la capital. Però abans d’anar al seu socors, esposa Plaerdemavida amb el seu cosí, el senyor d’Agramunt.

5ªpart. Tirant torna a l’imperi Grec

Tirant, abans de salpar, tramet el cavaller Espèrcius al regne de Sicília per informar al rei dels propòsits de Tirant. Espèrcius torna al nord d’Àfrica, però, com que Tirant ja a salpat, el segueix i naufraga a una illa on desencanta a una donzella en forma de drac. La Viuda Reposada, en saber que ha arribat Tirant, es mata. Tirant tramet a Plaerdemavida a la ciutat i negocia amb els turcs la rendició, i immediatament es dirigeix cap a Constantinoble. Aquella mateixa nit, Plaerdemavida el porta al llit de la princesa, on és consumat el matrimoni. Tirant allibera a Diafebus, presoner de l’enemic. Aquest ho aconsegueix i l’emperador atorga a Tirant la mà de Carmesina.Tirant reconquereix tot el territori de l’imperi, però entrant a la ciutat d’Andrinòpolis emmalalteix i mor. Coneguda la trista nova, mentre es preparen les exèquies de Tirant, mor l’emperador trasbalsat per la mort de Tirant i el desconsol de la seva filla. Carmesina mor ajaguda en un llit, entre els cossos de Tirant i l’emperador. Hipòlit, hereu de Tirant, es proclama emperador i fa enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.

Estructura de Tirant Lo Blanc

Distribució estructural de la novel·la:

Estructura externa:

Té una lletra i un pròleg i l’obra està dividida en cinc parts. Aquestes cinc parts es divideixen en nombrosos capítols.

Es tracta d’una novel·la amb una gran extensió, que començà explicant les aventures del cavaller Guillem de Varoic, aquesta narració forma la introducció de la primera part, que és anomenada Tirant a Anglaterra, on aquest és anomenat cavaller i guanya fama i prestigi en les lluites cortesanes. Tenim com exemple: la batalla amb el senyor de Vilesermes, Tirant i l’alà i Tirant venç quatre cavallers misteriosos.

En la segona part el cavaller Tirant viatja a Sicília i a l’illa de Rodes i és anomenat almirall en les batalles navals,Tirant allibera del setge l’illa de rodes.I S’estableix una relació amorosa entre el príncep felip i la filla del rei de Sicília, anomenada Ricoman.

En la tercera part el jove cavaller viatja a l’imperi grec i guanya fonamentalisme en la batalla contra els turcs. Ell s’enamora profundament de la princesa Carmesina, però a causa de la seva timidesa no pot expressar-li el seu amor, però gracies a Plaerdemavida Tirant tindrà oportunitats en que podrà sentir corporalment a Carmesina.

9

En la quarta part Tirant naufraga a les costes de Tunísia i conquereix territoris del nord d’África, obté la llibertat per la seva virtut de cavaller i en aquesta part podem observar una situació totalment inversemblant, que és quan Tirant converteix a la gent en el cristianisme.

I finalment ens trobem la cinquena part que narra la retornada del jove cavaller a l’imperi grec, on Tirant negocia amb els turcs per la seva rendició,un cop haver arribat a Constantinoble Tirant es casa amb la princesa Carmesina i és anomenat César i hereu de l’imperi, però pateix una pulmonia i mort, tothom està molt trist i per aquesta causa també mort l’emperador, Carmesina desolada i sola també mort alleujada en un llit i Hipòlit queda com l’emperador de l’imperi. Les divisions dels capítols és la que hi ha en les adaptacions. Tot i que es respecte bastant, l’obra original és diferent, més extens, amb un total de 487 capítols. A més l’estructuració en cinc parts no va ser cosa de l’autor sinó dels editors.

Estructura interna:

Els temes estan enllaçats entre si i presenten una estructura interna per blocs de coneixement, és a dir , diferents seccions que ens aporten informació sobre els personatges tan siguin principals com secundaris, el context , el moment històric, etc...La finalitat i l’objectiu d’aquesta estructura és que el lector vagi adquirint els coneixements al llarg dels capítols de manera gradual.Les accions estan distribuïdes segons el plantejament el nus i el desenllaç i aquests van ordenats de la següent manera:

Plantejament: Tirant a Anglaterra.

Nus: Tirant a Sicília i a l’illa de rodes, Tirant a l’imperi grec i Tirant al nord d’Àfrica.

Desenllaç: Tirant torna a l’imperi Grec.

Totes les parts el llibre segueixen una doble línia argumental, la de les armes i sobretot la de l’amor. Aquestes s’ajunten en una trama única relacionada amb Tirant.

Estructuració de la novel·la segons el final

Cal recordar que el final d’una novel·la tant pot ser tancat o obert. En el cas del Tirant presenta un final tancat, ja que el protagonista i alguns personatges importants moren i no admeten una segona part.Però hi ha una qüestió pendent. Hipòlit que va acabar tenint el càrrec d’emperador de l’imperi Grec, va tenir un primogènit que es nombrava igual que ell i segons diu al llibre aquest va ser també un cavaller de gran prestigi. Però

10

ens diu que en aquesta novel·la no es reciten les seves aventures, el que dóna a entendre que en un altre llibre fos possible.

Aquest és el fragment que ens parla sobre això:

(...)“L’emperador va viure molt de temps. L’emperadriu en canvi va morir tres anys desprès de la seva filla Carmesina i Hipòlit va prendre per muller la filla del reid’Anglaterra, dona de grandíssima bellesa, honesta, humil, molt virtuosa i devotíssima cristiana, amb la qual va tenir tres fills i dues filles. El seu primogènit va ser anomenat Hipòlit i va governar com a magnànim senyor, sent un noble cavaller que va fer molts singulars actes de cavalleria,que el present llibre no recita i us remet a les històries que es van escriure d’ell”(...)

Aquest final, però, dubtosament el va escriure el famós autor de Tirant, Joanot Martorell. Es molt possible que ho fes Martí Joan de Galba.

Llenguatge i estil de Tirant lo Blanc

-Llenguatge:

En Tirant lo Blanc s’alternen dos llenguatges:a)  Un llenguatge culte, seriós, predomina quan parla de les lamentacions, dels passatges   narratius   sobre   batalles   i   torneigs.  Aquesta   llengua correspon a la “valenciana prosa”, influència de la prosa llatina. Hi predominen, doncs, els cultismes; els llatinismes; les estructures llargues amb verb   al   final   de   la   frase; les perífrasis verbals; l’ús del pretèrit perfet simple entre molts d’altres Joan Martorell fa servir aquest llenguatge, perquè per ell és un tema seriós, tot i que fa servir unes figures retòriques que les veurem més endavant.

Com a exemples tindríem les lletres de batallesPàgina 144: Lletra que li don Tirant al Rei d’Egipte.b)   Un llenguatge col·loquial en els diàlegs, plens d’expressions quotidianes, d’exclamacions i interjeccions, de refranys, de jocs de paraules fets amb gràcia i enginy. En definitiva, un llenguatge planer, viu, que s’aproxima a la parla popular.Pàgina 243: ¿Com et pot delitar una cosa forçada? ¿Amor et consent fer mal a la persona estimada? Atura’t, que les armes d’amor no han de tallar, ni ha de nafrar l’enamorada llança. Tingues compassió i pietat d’aquesta donzells. Trista de mi! Això és el que jo tant desitjava?

En canvi els narrador utilitza un llenguatge normal, ni massa enrevessat ni massa col·loquial. Descriu les situacions amb objectivitat i ric en vocabulari.

Els personatges, per una banda utilitzen un estil elegant, amb paraules cultes i molt ben utilitzades, per exemple quan Tirant parla amb l'Emperador. Per altra

11

banda hi ha diàlegs breus i familiars amb to col·loquial i refranys. Els personatges parlen d'una manera vulgar i elegant alhora.

-L'esti l:

S'hi poden destacar algunes característiques:

A.     Utilització de metàfores...La utilització d’aquest tipus de figures és habitual durant els moments de llenguatge més planer i col·loquial.

 Exemples:

[... el sol havia complert son viatge...]

[... vestiren-se les camises doloroses...]

(eren camises de tela i anaven a lluitar) 

B.     Altres figures estilístiques.

1. Pleonasmes.

S'utilitzen normalment per remarcar el que es vol dir, i normalment tenen a veure amb els ulls. Com ara:

[... Jo jamés ho haguera pogut creure si de mos ulls no ho hagués vist...]

[... la vista li féu perdre dels ulls...]

[...llançaren dels ulls vives llàgrimes...]

2. Hipèrboles

S 'utilitzen en casos de descripció de la dona o de batalles.

[... quan la Infanta bevia vi vermell, com que la seva blancor és tan extrema, per la

gola li veia passar lo vi ...]

[... vestia robes que valguessen lo preu d'una ciutat...]

3. Antítesis

Es fan servir sobretot en lluites, en defensa de la vida, i en l'amor, per

les seves contradiccions.

12

[... Estime bé morir que mal viure...]

[... concordes e no discordes...]

4. Frases fetes

S'empren explicant alguna acció o donat una opinió.

[... molt parlar nou, e molt gratar cou...]

[... en temps d'adversitats los parents e amics tornen enemics...]

5.Passatges mitològics

A més dels exemples dels passatges mitològics també cal remarcar

alguns costums i supersticions de l'època com era la bruixeria.

[...No vull tenir les armes en mon poder, car (...) no volria digués la gent que hi hagués feta alguna art (...) de nigromància...]

[...tota pintada amb motius dels grans amors de Píramo i Tisbe, Dido e Eneas, Tristany e Iseu, Lançalot e Ginevra,...]

[... e així com feu Teseu a Adriana: tragué-la de la casa del rei son pare e, portant-la per la mar, deixà-la en una illa deserta i allí finà sa dolorosa vida...]

C.     Interrogacions i exclamacions

[...-Ai Santa Maria val! -dix Eliseu-...]

D.     Humor i ironia

1. Els llibres de cavalleries no solen fer concessions a l'humor i són redactats amb molta serietat. En el cas de Martorell ens trobem amb un aspecte propi del temperament de l'escriptor. Fins i tot en les seves lletres de batalla apareix la ironia per tal de ridiculitzar els seus adversaris.

[... e l'altre donà-li gran coltellada sobre lo cap...]

2. També adquireixen un paper central en el tractament de les escenes eròtiques.

[...Ets tornada folla, què vols temptar lo que és contra ta natura? ...]

13

[... e si tot nuu lo voleu veure, jo m'hi sent bastant de fer-ho...]

Punt de vista del narrador

El Tirant lo blanc és una obra narrada en tercera persona. El narrador és omniscient, és discret i poques vegades intervé i mai busca la complicitat del lector, sinó que ell el que fa es relatar la història tal com va passar. El narrador és el propi autor ; amb la presència d'alguns narradors interposats en alguns episodis, aquests narradors interposats, introdueixen al lector dins de l´obra, ja que estan en primera persona, i es com si el lector fos allà amb els personatges, és a dir dins.

En l’episodi de les bodes sordes, Martorell utilitza un enginyós recurs per relatar els fets. El narrador és Plaerdemavida. Passiva, perquè ella no està dins de la novel·la, sinó que l’observa des de fora tot el que succeeix. També podem dir que es un narrador extern ja que és l’observadora, que es limita a observar el que fan els personatges.

Alguns exemples de narrador interposats. (pàg.63)

          “Senyor de molta reverència, la vostra senyoria ha de saber que el dia de Sant Joan el Rei es va vestir molt ricament amb un mantell brodat de perles molt grosses i folrat de mart gibelí, i cavalcant un bell corser va sortir del palau i va anar a la gran plaça de la ciutat.”

          “La plaça resplendia de bellesa; estava engalanada amb banderes i penons i una multitud virolada i ricament abillada l'esperava formant una gran i solemne comitiva.”

Els diferents tons.

-Joanot Martorell, es mostra burleta, enginyós i desvergonyit en les escenes eròtiques, amb un to còmic i fins i tot irònic. Martorell explica aquestes seqüències molt detalladament, utilitza expressions d’aquella època i els hi dóna un to humorístic.

EXEMPLES:Pàgina 116-117·No, Tirant. Aquest és un petó de vassall a senyor. Si tant ho desitges, besa’m la part de dins, que és senyal d’amor.·I quan us hagué ben besada, us volia posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces.

-Els personatges utilitzen un to culte, elevat amb agudesa i enginy i de vegades utilitzen el doble sentit de les paraules.

14

Conclusió

Tirant Lo Blanc és una novel·la cavallaresca que segueix, principalment, un ordre cronològic i està dividida es cinc parts. Martorell alterna espisodis narratius i descriptius amb diàlegs. Incorpora dos tipus de llenguatge: el culte i el col·loquial, que es van manifestant al llarg de la novel·la. S’hi poden trobar metàfores, pleonasmes, hipèrboles, interrogacions, exclamacions, humor, ironia...

El punt de vista del narrador és omniscient, està escrita en tercera persona. El narrador és el propi autor. Hi ha diferents tons, per exemple: burleta, enginyós, desvergonyit, amb un to còmic...

Per la seva complexitat i elaboració, ens trobem davant d’un dels llibres més importants de la literatura catalana.

Bibliografia

http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htmhttp://w3.bcn.es/fitxers/educacio/tirant.841.pdfhttp://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/tirant.htmlhttp://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.htmlhttp://www.xtec.es http://www.cientoseis.es/index.php?topic=3721.0 http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot _obra.html http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.html http://www.slideshare.net/sicafe/tirant-lo-blanc-apunts http://resumen.wikispaces.com/sextoa http://es.wikipedia.org/wiki/Tirante_el_Blanco http://www.cervantesvirtual.com/portal/tirant/ http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc http://www.tinet.cat/bdt/tirant/ http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/novel.la-i-teatre/tirant.html http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_edicio.html http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm Enciclopèdia Catalana

15