Teoria
-
Upload
movillagrasa -
Category
Documents
-
view
227 -
download
3
Transcript of Teoria
![Page 1: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/1.jpg)
![Page 2: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/2.jpg)
![Page 3: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/3.jpg)
![Page 4: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/4.jpg)
EL COMPOSTATGE
En l’agricultura ecològica hi ha diferents mètodes que es poden fer servir per augmentar la fertilitat del sòl.
La paraula COMPOST prové del llatí i significa “posar junts”, ja que es el resultat de barrejar diferents elements per
obtenir un únic producte.
Es tracta d’imitar i d’accelerar els processos que tenen lloc en els ecosistemes a la superfície del sòl, on les restes
vegetals i animals són degradades per l’acció dels microorganismes i altres entitats biològiques.
Característiques de les tècniques de compostatge:
- Hi ha d’haver una barreja equilibrada de matèries riques en carboni i unes altres de riques en nitrogen
- El carboni l’aporten les restes vegetals lignificades, com ara les fulles seques, la palla o les branques triturades
- El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals
- La fermentació de les restes s’ha de produir en presència d’oxigen. Si en falta, els materials es podreixen i no es
forma el compost
- Cal un cert grau d’humitat per permetre l’activitat dels microorganismes
- Es necessita un volum de material mínim d’un metre cúbic perquè es produeixi el procés de compostatge
![Page 5: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/5.jpg)
ROTACIÓ DE CONREUS. Famílies botàniques
Temporada TARDOR - HIVERN Temporada PRIMAVERA - ESTIU
Solanàcies Lleguminoses i crucíferes
Solanàcies Lleguminoses i crucíferes
Pèsols
Faves
Naps Cols Bròquils
Tomàquets
Pebrots
Albergínies
Mongeta (berona,
fina) Raves
Compostes, quenopodiàcies
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies
Umbel·líferes i liliàcies
Enciam Escarola Espinacs Bledes
Remolatxa
Alls
Cebes
Julivert
Api
Pastanagues
Enciam
Cogombres Carabassons
Melons
Síndries
Pastanagues
Julivert Porros
![Page 6: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/6.jpg)
PARTS D’UNA PLANTA
![Page 7: Teoria](https://reader030.fdocuments.mx/reader030/viewer/2022032501/55b71500bb61eb0d118b4780/html5/thumbnails/7.jpg)
CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES SEGONS LA PART QUE ENS MENGEM Les hortalisses Definició: tota aquella planta herbàcia que pot ser utilitzada com aliment de l’home rep en general el nom d’hortalissa, mentre que el terme llegum queda reservat més específicament a aquelles que pertanyen a la família de les lleguminoses, tant de les que es mengen les llavors (fesols, pèsols, faves, llenties i cigrons), com d’aquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina tavella o beina (mongetes tendres, bajoca). Segons la part que ens mengem de l’hortalissa tenim la següent classificació.
Hortalisses d’arrel
Hortalisses de tija
Hortalisses de fruit
Hortalisses de fulla
Hortalisses de llavor