Tema3 grec1 07
Transcript of Tema3 grec1 07
1
L’ART CLÀSSIC I: GRÈCIA
2
TEMA 3
1. Introducció
1.1. Cronologia i marc geogràfic1.2. Els antecedents: Egipte, Creta i Micenes1.3. Condicionants cultural i socials
2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generals
2.1. Partenó2.2. Erectèon2.3. Teatre Epidaure2.4. Altar de Zeus a Pèrgam
3. Escultura/Característiques generals3.1. Kurós i koré, del període arcaic3.2. Discòbol, de Miró3.3. Diadúmenos, de Policlet3.4. Hermes amb nen Dinís infant, de Praxitel·les3.5. Laocoont i els seus fills3.6. Guerrers de Riace
L’art clàssic I: GrèciaL’art clàssic
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.1. Cronologia i marc geogràfic
Del 2600 aC fins al 146 aC
* Període Arcaic: fins al segle V aC (del VII al VI aC)
* Període Clàssic: segles V al IV aC499 aC comencen les guerres mèdiques – 323 aC mort d’Alexandre el Gran
* Període hel·lenístic: del segle IV al segle I aC
4
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
5
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Creta:
Brillant civiltzació a l’Edat del Bronze: MINOICA
2000 – 1500 aC minòic mitjà
Construcció principal: els palaus Estructura llindada, sostinguda per columnes troncòniques invertides, coronada per un tor, i amb arquitraus molt desenvolupats. Material: pedra, tallada en carreus regulars i fusta pintada Pati central i façanes diferenciades (sensació laberíntica)
A Cnossos veiem les parets pintades amb colors plans i amb motius on s’hi repeteixen dofins i braus.
6
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Palau de Cronos,Creta
Segon mil·leni aC
Columnes vermelles
El palauPintures al fresc
7
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Micenes:
1600 – 1100 aC
Ciutats emurallades amb murs ciclopis i portes monumentals i tombes monumentals (societat jerarquitzada).
Mègaron, antecedents dels temples grecs.
8
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.2. Els antecedents: Creta i Micenes
Porta dels lleons
Segon mil·leni aC
• Enormes dimensions• Caràcter guerrer• Murs ciclopis
Tombes de prínceps: Tholos
9
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.3. Condicionants culturals i socials
A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonen
a) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)
b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient
10
TEMA 3 1. IntroduccióL’art clàssic
1.3. Condicionants culturals i socials
Una nova forma d'organització política: la polis
Antropocentrisme: l’home és la mesura de totes les coses Protàgores.
Grècia esdevé el bressol de la filosofia, el pensament racional: uneix observacio i raó (en escultura es buscara la mimesi).
La religiositat no com a receptari de creences i rituals sinó com un sentiment de relació amb la divinitat
La koiné, com la religió, és l’element cohesionador de la ciutat i del món hel·lènic.
L’ART com a recerca de la bellesa: deixa funció màgica per esdevenir ser contemplat.
A GRÈCIA neix una nova cultura, es fonena) Aportacions indouropees (cultura del bronze i del ferro)b) Elements orientals arribats d’Egipte i el Pròxim Orient
11
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
Urbanisme sistemàtic i racional
L’origen rau en:1. Les colonitzacions: ciutats de nova planta amb traçat
hipodàmic (idea de creuar els carrers en angle recte)2. La participació dels ciutadan en el govern de la polis:
l’acròpolis, l’àgora.
Hi ha dos models: ex novo (Miet) i el creixement orgànic (Atenes).
Pels grecs, l’edifici no és un organisme aïllat, sinó que té una projecció exterior com a part que és un conjunt.
12
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Arq. grega presenta poc interès per l’espai interior.
Principals edificis: temples, de gran simplicitat però amb un tractament harmònic (bell i proporcionat a la mesura de l’home) que els fa model del clasicisme occidental.
De la part exterior de l’edifici, per a ser contemplat, com una escultura.
Repetició sistemàtic dels elements: la columna i l’entaulament, distingint els difrents ordres.
Importància de les proporcions, el ritme dels espais plens i buits i la relació entre les mides del suport i de la superestructura
Ús de refinaments òptics: curvatura de l’entaulament i de l’estilobat, l’entasi i la desigualtat dels intercolumnis.
13
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
El llenguatge arquitectònic: els ordres pàgina 55 llibre
L’ordre dòric L’ordre jònic L’ordre corinti
Característiques i evolució del temple grec
Lloc per allotjar-hi imatge, no és un lloc destinat pels fidels, el culte es feia fora.
Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala tancada.
Segons el nombre de columnes de la façana els temples poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.
Si té pòrtic davant i darrera s’anomena anfipròstil. Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter
(pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una doble filera de columnes.
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts laterals del pòrtic: in antis 14
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
El llenguatge arquitectònic: els ordres
15
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
El llenguatge arquitectònic: els ordres
In antis Amfipròstil itetràstil
Perípter i hexàstil
Dípter i octàstil
Pòrt
ic
post
eri
or
Pòrt
ic
post
eri
or
naos
16
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Planta rectangular, amb una sala central (cel·la o naos), un pòrtic i darrera una sala tancada.
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins tancar les parts laterals del pòrtic: in antis
Segons el nombre de columnes de la façana els temples poden ser: tetràstils, hexàstils, octàstils o decàstils.
Si té pòrtic davant i darrera s’anomena amfipròstil.
Si tot el perímetre està envoltat de columens: perípter (pseudoperípter si són adossades) i dípter si és per una doble filera de columnes.
In antis Amfipròstil itetràstil
Perípter i hexàstil
Dípter i octàstil
Pòrt
ic
post
eri
or
Pòrt
ic
post
eri
or
naos
17
TEMA 3 2. Urbanisme i Arquitectura/ Característiques generalsL’art clàssic
El llenguatge arquitectònic: els ordres
Característiques i evolució del teatre
A partir del s. V aC comencen a aparèixer construccions destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals. Passem de l’acròpolis a l’agora. Molts dels edificis públics prenen el model del teatre.
Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia.
Parts:1. l’orquestra: espai circular on es situa el cor.2. Càvea, graderia: aprofitant el pendent del turó.3. Escena: edifici tangent a l’orquestra que fa de teló4. Prosceni: plataforma elevada que hi ha davant de
l’escena i on actuen els actors.18
TEMA 3 3 . Escultura grega
1. Materials:• bronze i marbre
2. Tipologies• Relleu: en frisos I timpans• Escultura exempta
• Reflex de l’evolució del cànon de bellesa• Figura humana
Representació de deus, deeses, herois, heroïnes…
• Policromia3. Periodes
• Geomètric: S. VIII aC. Figures votives o religioses.
• Monumental: S. VII aC• Va ser tota una revolució.
• Proporció
• Equilibri• Simetria• Movime
nt
19
TEMA 3 3 . Escultura grega
Arcaic (S. VII-VI aC)
• Figures humanes masculines KOUROI
• Femenines KORAI
• Models orientals i egipcis.
• Rigidesa.• Avançament de les
cames• Doblegament del
colze
• Frontalitat.
Concepció esquemàtica
Pàgines 58-5920
TEMA 3 3 . Escultura grega
Clàssic V-IV aC. Policlet, Miró, Fídies
• Fig. Humana• Equilibri• Bellesa• Idealisme
• Domini de la tècnica
• CONTRAPOSAT
• CORBA PRAXITELIANA
Postclassicisme (IV aC.)
• Sentiments i emocions
21
TEMA 3 3 . Escultura grega
Hel·lenístic S.IV-I aC.
• Síntesi dels perìodes anteriors• Màxim dinamisme: tensió, expressivitat. • Trencament amb l’harmonia I equilibri.• Predomini dels grups escultòrics
22
23