Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura
description
Transcript of Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura
![Page 1: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/1.jpg)
TEMA 5(d).- L’ART GÒTIC.PINTURA
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat
![Page 2: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/2.jpg)
6.- LA PINTURA GÒTICA6.1.- Característiques generals.
6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals XII i XIII).
6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià (1250-1400): Giotto.
6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).
6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV).
![Page 3: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/3.jpg)
6.1.- Característiques generals.La menor importància dels murs (excepte Itàlia) fa que la pintura mural deixe pas a les vidrieresi es substituisca per la pintura sobre fusta (retaules), mentre continuen les miniatures als llibres
Tècnica: destaca la pintura al tremp sobre taula, la pintura mural al fresc a Itàlia i la introducció de la pintura a l’oli (Flandes sobretot)
Temàtica: continuen predominant els temes religiosos, sobretot dels evangelis (vides de Jesús i la Mare de Déu) i de les vides de sants, però més humanitzats i
naturals, encara que es comencen a introduir temes profans com els retrats
Pintura narrativa: tracta de contar una història, de vegades amb diversos episodis
És una pintura naturalista, de proporcions naturals i amb una gran expressivitat facial i gestual de les figures
El naturalisme es transformarà en un realisme creixent amb els retrats, els paisatges i el detallisme de la pintura a l’oli
Es dona modelatge i volum als cossos mitjançant un dibuix expressiu i colors vius i brillants
S’evoluciona des d’un fons atemporal (daurat en moltes ocassions) a definir el marc espacial per mitjà d’arquitectures i paisatges
Els artistes deixen de ser anònims i cobren molta importància als segles XIV i XV
Els principals clients, a més de l’església, seran els reis, nobles i burgesos
![Page 4: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/4.jpg)
6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals segle XII – segle XIII).
Es desenvolupa fonamentalment a França, influint en totes les vidrieres europees
Les principals manifestacions es produiran a les vidrieres i les miniatures dels llibres
Predomini molt acusat de la línia sobre un color pla, sense tonalitats
Les representacions humanes són totalment predominants, amb un cànon estilitzat i amanerat
Les figures ja no són hieràtiques, sinó d’un naturalisme idealitzat, però encara no tenen volum
El fons encara és monòcrom, sobretot daurat
Exemples: vidrieres de la Sainte-Chapelle o la catedral de Lleó
![Page 5: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/5.jpg)
6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià(1250-1400): Giotto.
Té lloc a Itàlia, on a la influència de l’art bizantí (monumentalitat, simetria, hieratisme, fons daurats) s’afegeix el naturalisme (classicisme italia i gust de la burgesia)
La importància del mur en el gòtic italià fa que siga, sobretot, una pintura mural al fresc (també retaules)
És una pintura de colors clars i predomini de la línia corba i sinuosa
Es busca dotar de volum plàstic a les figures
Hi ha una voluntat narrativa i de comunicació entre les figures amb gestos i mirades
S’introdueix el paisatge, ja siga natural o arquitectònic, fent els primers exercicis de perspectiva (realisme pictòric)
Té dos centres o escoles: l’escola de Siena (Duccio di Buoninsegna i Simone Martini) i l’escola de Florència (Comabué i Giotto)
En la Corona d’Aragó influirà en Ferrer Bassa i Pere Serra
FERRER BASSA: Cel·la de sant Miquel (1346)PERE SERRA: detall del retaule de Tots Sants (1375)
![Page 6: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/6.jpg)
Giotto di Bondone (1267-1337)Parteix de la influència bizantina barrejada amb el naturalisme (Cimabué),
però pren com a referència la realitat, la qual intenta plasmar
Intenta crear un espai convincent mitjançant la monumentalitat (dota de volum a les figures,encara que simplificant-les), la profunditat (l’ús de les ombres) i la introducció d’un paisatge natural o arquitectònic com a marc real de l’acció (encara que simplificat)
Intenta representar els estats d’ànim de les figures, expressar els seus sentiments
Per l’intent de captar la realitat, l’exploració en la perspectiva i la captació de sentiments se’l considera un dels precursors de la pintura renaixentista
Obres més importants: els frescos de la basílica d’Assís (Sant Francesc beneint els pardalets) i de la capella dels Scrovegni de Padua (Plany pel Crist Mort)
“La gratitud que deben los artistas pintores a la Naturaleza, que sirve siempre de modelo a aquellos que se las ingenian para extraer de ella sus partes más admirables y hermosas, esa misma deuda la tienen con Giotto. Porque después de haber estado la norma y el dibujo de la buena pintura tantos años enterrados debido a los desastres de la guerra, él solo, aunque formado entre artistas ineptos, resucitó con don celestial lo que se había extraviado y lo condujo a lo que consideramos la buena forma.”
G. Vasari. Las Vidas, pág. 157.
![Page 7: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/7.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99)
![Page 8: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/8.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Sant Francesc predicant als pardalets
![Page 9: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/9.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Extasi de sant Francesc
![Page 10: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/10.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):San Francesc rebent els estigmes
![Page 11: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/11.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Expulsió dels dimonis d’Arezzo
![Page 12: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/12.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Plany de les Clarisses
![Page 13: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/13.jpg)
Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Sant Francesc dóna la capa a un pidolaire
![Page 14: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/14.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06)
![Page 15: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/15.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Judici Final
![Page 16: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/16.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Fugida a Egipte
![Page 17: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/17.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Prendiment de Jesús o Bes de Judes
![Page 18: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/18.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Anunciació a Santa Anna
![Page 19: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/19.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Plany pel Crist Mort
![Page 20: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/20.jpg)
Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Resurrecció de Llàtzer
![Page 21: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/21.jpg)
6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).Es desenvolupa en totes les corts europees
És una barreja de l’estilització del gòtic lineal i el naturalisme italià
S’utilitzen colors brillants i cridaners
Les figures i formes són estilitzades i amanerades, aristocràtiques i elegants: predomini de la línia corba
En els paisatges s’alternen els fons daurats amb paisatges místics i irreals per la intensitat cromàtica
La importància de la miniatura es veu en la influència en el xicotet tamany de les obres i el detallisme en les representacions (els xicotets detalls solen
tindre significat simbòlic)
Es representa al detall la riquesa de vestits, joies i pentinats
Es sol representar a aquells que paguen l’obra (retrats dels donants) i escenes de la vida diària
Entre els principals autors destaquen Gentile da Fabriano, els germans Limburg (miniatures del llibre Les Molt Riques Hores del duc de Berry) i Jean Fouquet (Verge amb el Nen)
A la península Ibèrica cal esmentar a Ramon de Mur, Lluis Borrassà i Bernat Martorell
Les Molt Riques Hores del Duc de Berry (germans Limburg, 1411-16)Adoracio dels Mags (Gentile da Fabriano, 1423)Verge amb el Nen (Jean Fouquet, cap al 1450)Mare de Deu de la Llet (Ramon de Mur, 1415-19)Retaule de sant Pere de Terrassa (Lluis Borrassa, 1411)Retaule de sant Jordi (Bernat Martorell, 1425-37)
![Page 22: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/22.jpg)
6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) (I).
És una derivació del gòtic internacional que es dóna a les ciutats burgeses de Flandes i els Països Baixos al segle XV, coetàniament al Renaixement italià
És molt important el canvi en la tècnica: és pintura a l’oli sobre taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències,...
És un art fonamentalment descriptiu, fins a l’últim detall
Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es representa la realitat, sense idealitzacions i fins el mínim detall
Minuciositat o detallisme: solen ser obres no massa grans (sovint tríptics) i fetes per contemplar-les de prop, amb multitud de xicotets detalls quasi imperceptibles
Simbolisme: cada xicotet detall sol tindre un significat simbòlic amagat
Importància del paisatge, que es plasma amb molta minuciositat i es converteix en un protagonista més de l’obra
Gust per la representació dels xicotets objectes, vestits, pentinats,..., reflectint l’estil de vida burgés i l’interior de les seues cases, fins i tot en les obres religioses
![Page 23: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/23.jpg)
6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) (II).
Lluminositat, però amb una llum natural massa uniforme i poc estudiada, molt “gòtica”
Les composicions solen ser senzilles, simètriques i jerarquitzades
Temàtica
Predominen els temes religiosos, però barrejant verges i sants amb personatges i ambients de l’època
Guanyen importància els temes profans, especialment els retrats objectius i realistes
Durant el segle XV es diferencien tres períodes: els inicis (germans Hubert i Jan Van Eyck), el segon terç (Roger van der Weyden) i l’últim terç (El Bosch)
La pintura flamenca influirà en la península Ibèrica en autors com Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau
Pietat (Fernando Gallego, cap al 1470)Crist Beneint (Fernando Gallego, abans de 1492)Santo Domingo de Silos (Bartolomé Bermejo, 1477)Retaule de sant Abdó i sant Senén (Jaume Huguet, 1459-60)Mare de Déu dels Consellers (Lluís Dalmau, 1443-45)
![Page 24: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/24.jpg)
Jan van Eyck (1390-1441)És, junt al seu germà, el precursor de l’estil, destacant
sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva
Es caracteritza pel perfeccionament de la pintura a l’oli (minuciositat), el realisme i el simbolisme
Entre les seues obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic, la Verge del Canceller Rolin, el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant
![Page 25: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/25.jpg)
Retaule de l’Anyell Místic de Gant (Hubert i Jan van Eyck, 1432)
![Page 26: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/26.jpg)
L’home del turbant vermell (Jan van Eyck, 1433)
![Page 27: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/27.jpg)
Retrat del matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)
![Page 28: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/28.jpg)
Verge del canceller Rolin (Jan van Eyck, 1435)
![Page 29: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/29.jpg)
Verge del canonge van der Paële (Jan van Eyck, 1436)
![Page 30: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/30.jpg)
Roger van der Weyden (1400-1464)Les seues característiques principals són el domini de les composicions i la captació emocional
dels personatges, especialment de les actituds i sentiments en els drames religiosos
Entre les seues obres destaca El Descendiment
![Page 31: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/31.jpg)
El Descendiment o Davallament (Roger van der Weyden, 1436)
![Page 32: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/32.jpg)
Hieronymus Bosch (1450-1516)És un artista molt singular pels temes que representa, amb imatges oníriques i irracionals de crítica i sàtira que el fan un antecedent remot del surrealisme
Revoluciona les temàtiques i la iconografia, però no la tècnica: el dibuix és precís, els colors brillants, les figures bastant planes, les composicions
poc estudiades i la perspectiva, el volum, la llum i l’espai no estan aconseguits (li importa més el missatge que la tècnica)
Obres més importants: El Carro del Fem i El Jardí de les Delícies
![Page 33: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/33.jpg)
El carro del fenc (Hieronymus Bosch, 1500-02 )
![Page 34: Tema 5(D) L'art Gòtic Pintura](https://reader038.fdocuments.mx/reader038/viewer/2022102721/54b813a34a7959b43a8b4679/html5/thumbnails/34.jpg)
El jardí de les delícies (Hieronymus Bosch, 1510-15)