Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte

Departament de Cincies Socials

Tema 4: Les primeres civilitzacions.Mesopotmia i Egipte

3.Egipte antic

1.Introducci. Les primeres civilitzacions fluvials

2.Mesopotmia


1. Introducci. Les primeres civilitzacionsfluvials

1.1. L'aparici de l'escriptura


Escriptura cuneforme

Codi de lleis d'Hammurabi (1800 aC)


1. Introducci. Les primeres civilitzacionsfluvials

1.2. La formaci dels grans imperis


2. Mesopotmia2.1. Histria de Mesopotmia


A SUMER varen sorgir les primeres ciutats-estat independents: Ur, Uruk,Lagash i Eridu. Eren independents unes de les altres.


Reconstrucci de la ciutat d'UR


Entre el III i el I millenni a.C., les terres de Mesopotmia varen ser dominadessuccessivament per diversos pobles, que varen crear grans imperis.

REGNE D'AKKAD (III milleni aC)

IMPERI BABILNIC (1800 aC)


IMPERI ASSIRI (1300 aC)

IMPERI PERSA (segle VI aC)


2.2. La societat mesopotmica

dos grups

formats peres dedicaven a

formats per

PAGESOS

ARTESANSSOLDATS


Pirmide social a Mesopotmia


2.3. La cultura mesopotmica

RELIGILa societat mesopotmica era politeista i no creia en la vida desprsde la mort.Els Dus eren antropomorfs i immortals.


ENLIL (Dudel vent)

ISHTAR (Deesa del'amor i la guerra)

ENKI (Dude la Terra)

MARDUK(Du de latempesta.Patr de

Babilnia)

ASSUR(Du de la

vida vegetal)



ARQUITECTURAEls mesopotmics eren grans constructors, per en queden poquesrestes:

Utilitzaven el ma (totxo) i l'atov) com a materials constructius. Inventaren larc i la volta.



A les ciutats mesopotmiques hi destaquen edificis molt importantsque s'utilitzaven per les cerimnies collectives o en els qu hiresidia laristocrcia i la noblesa:

Temples: seu del govern, dels tribunals i de les escoles. Al seuinterior, o a prop, hi havia els ziggurats (santuaris que servien coma observatori astronmic, lloc de culte i dendevinaci).

Palaus: lloc de residncia del rei.


TEMPLE MESOPOTMIC:

ZIGGURAT


PALAU MESOPOTMIC:

Runes del Palau deNabuconodosor II


ARQUITECTURA

LES CIUTATS

Les ciutats estaven envoltades de muralles, recobertes de rajoles, itenien quatre portes fortificades. Els carrers eren estrets i amb untraat irregular. Excepcionalment hi havia alguns carrers amples enels que hi residia la poblaci ms rica.


Recreaci de la ciutat deBabilnia

Porta d'Ishtar


ESCULTURA

Els mesopotmics elaboraven petites esttues i relleus.1. Les esttues: solen ser masculines, ja que representen reis, dus ialts funcionaris.

Gudea,de Lagaix,

rei sacerdot


Sargon I


2. Els relleus i esteles: se solen realitzar damunt pedra. Temticapoltica i religiosa. Es decoren les morades, portalades, amb escenesmilitars, de victries. Tamb utilitzat amb la cermica vidriada.


1. APARICI DE LESCRIPTURA (MESOPOTMIA, 3000 a.C.) = MARCA LINICI DE LAHISTRIA.

2. APAREIXEN ELS PRIMERS GRANS IMPERIS (CIVILITZACIONS FLUVIALS):EGIPTE, MESOPOTMIA, NDIA I XINA.

3. ES CARACTERITZAVEN PER: FORT PODER POLTIC, SOCIETAT MOLTJERARQUITZADA I GRANS OBRES.

4. MESOPOTMIA ESTAVA SITUADA A LES ACTUALS IRAK, IRAN I SRIA: LLOCCLAU PEL COMER I FAVORABLE PER LAGRICULTURA.

5. HI DESTACAREN 4 IMPERIS: SUMERI, ACCADI, ASSIRI I BABILNIC.

6. HI HAVIA 2 GRUPS SOCIALS: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.

7. LA SOCIETAT MESOPOTMICA ERA POLITEISTA (AMB DUS ANTROPOMORFS IIMMORTALS) I NO CREIA EN LA VIDA DESPRS DE LA MORT.

8. A MESOPOTMIA EREN GRANS CONSTRUCTORS (ARC, VOLTA, ZIGGURAT,TEMPLES, PALAUS, ETC.).

Idees resum bsiques de Mesopotmia


3. Egipte3.1. Histria d'Egipte

EGIPTE ANTIC

VORES DEL RIU NIL(NORD-EST D'FRICA)

Gran civilitzaci que neixfa ms de 5.000 anys

s

Important per

el qual Consisteixen

T una longitud de6.671 Km

ABASTIMENT D'AIGUA POTABLEVIA DE COMUNICACI

REGADIU DELS CAMPS DE CULTIU

LA SOCIETAT EGPCIA(DU DEL NIL: HAPI)

DICS I CANALS

TERRES NEGRES

TERRES ROGES

Situada a

Per aprofitar ms l'aigua construren

Franja allargadade terres frtils

Tamb anomenades

Ms enllD'aquestes

Terres nofrtils

(Desert)

Conegudes com


Per controlar el riu, els egipcis vandesenvolupar el clcul i l ageometria, i van establ ir uncalendari de crescudes.

Tamb van crear sistemes dec o m p t a b i l i t a t i t c n i q u e sconstructives i hidruliques.

A l s t e m p l e s e s f e i e n l e sobservacions astronmiques iclculs matemtics: lany va serdividit en 365 dies i el dia en 24p e r o d e s ( m s e n d a v a n tanomenats hores).

NILMETRE


EL XADUF


EGIPTE ANTIC

La unificaci de lesTerres Negres del Nil (3.100 aC)

Encapalada pel

3.2. EL FARA

Sorg amb Finalitz amb

La conquesta dels romans (31aC.)

Rei Menes

FARAONS

Eren tractats com a DUS

formaren GRANS DINASTIRES (31) Destacaren les de

KHEOPS, KEFRENI MICER

TUTHMOSISI

I RAMSS II

Els quals

Poseen quasitotes les terres

Dictaven leslleis

Governavenel pas

Controlaven elcomer

Encapalavenl'exrcit

Uns reis anomenats


LA SOCIETAT EGPCIA

Poder poltic i riquesa

Formada per

3.3. LA SOCIETAT EGPCIA

PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS

tenien

Sotmesos al Fara,Nobles i Sacerdots

estaven

I estava format perPodien ser

NOBLES SACERDOTS

ESCRIBESFARA PAGESOS

ARTESANS

COMERCIANTS

SERVENTS

ESCLAUS


Sacerdots i funcionaris

Cort del Fara

Escriba

Guerrers


comerciants

Artesans


Pagesos

Servents

Esclaus


3.4. LA RELIGI, LES CREENCES I L'ART EGIPCI

RELIGI

Els egipcis eren politeistes, tot i que el du ms important era: El du Sol; anomenat Ra, Amon o Aton. Altres dus importants als que resaven eren:

Els dus Isis, Osiris, Anubis, Thot o Horus. Resaven tamb a animals (cocodril), a elements naturals

(Nil) i a persones (faraons).

Els egipcis pensaven que els dus eren immortals.


Maternitat, vida i mort Mort i ms enll Sol Cel Mort i funerals,guardi de les tombes

Creador del Nil Sabiduria, escriptura,msica

Amor i beguda Salut Violncia i desordre


Es creia que els rituals religiosos eren necessaris per mantenirlequilibri de lunivers.

Els rituals religiosos es duien a terme als temples, i cada temple pertanyia a un du. Per aix, a cada temple shi guardava unaesttua dun du diferent.


Els temples, des del punt de vista religis, eren la residncia delsdus a la Terra.

A cada temple hi havia un grup de sacerdots que tenien diversesfuncions:

Netejar i vestir lesttua del du. Dur a terme els rituals religiosos. Dur a terme processons al santuari per portar-hi aliments i

begudes com a ofrena a la divinitat.


Els temples es construen amb pedra perqu era el material msresistent.

Eren edificis adovellats: sostres plans sostinguts per granscolumnes. No utilitzen mai ni l'arc ni la volta.

Solien ser enormes i tendien a seguir la mateixa estructura.


El temple de Luxor


El temple de Karnak


El temple de Abu Simbel


CREENCES

Els egipcis creien en la vida desprs de la mort. Pensaven que eranecessari conservar els cossos per a aquesta segona vida.


Al voltant dels sarcfags hi depositaven un aixovar. Aquest aixovarcontenia tot all que el mort pogus necessitar a la segona vida.

Per impedir el robatori dels aixovars, les tombes tenien mltiplespassadissos.


LA VIDA DESPRS DE LA MORT

La religi egpcia prometia una vida desprs de la mort:

Els ssers humans estaven formats per un cos i unanima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vidadultratomba si el cos havia quedat incorrupte

Per aix, la famlia embalsamava el difunt (momificaci)que desprs de 40 dies es convertia en mmiadissecada i shavia de presentar davant del TribunaldOsiris, que jutjava la seva vida terrenal.


PROCS DE MOMIFICACI

S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas.

S'extreien les vsceres i es posaven als vasos canopis: el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac el vas canopi amb cap d'esser hum conservava el fetge el vas canopi amb cap de falc conservava l'intest el vas canopi amb cap de babu els pulmons

S'embalsamava el cadver i es cobria de natr (entre 40 i 80dies aproximadament).


Es renta el cadver i es cobreix tot el cos de benes de fil (entreles benes s'hi collocaven amulets).

Desprs s'introdua la mmia dins un sarcfag.

Desprs el portaven amb barca funerria fins a la tomba.

En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar elJudici Final.


LES TOMBES EGPCIES

Mastaba


LES TOMBES EGPCIES

Pirmide


LES TOMBES EGPCIES

Hipogeu


LES PIRMIDES DE GIZEH

Als inicis de limperi egipci, els faraons eren enterrats a lespirmides. Les pirmides ms espectaculars sn les de Gizeh onshi enterraren els cossos de Keops, Kefren i Micer.

Tenen uns 5.000 anys dantiguitat, fan 147 metres dalada i cadacostat fa 230 metres a la base.


LA VALL DELS REIS I DE LES REINES

Ms tard, els faraons comenaren a enterrar-se en tombessubterrnies excavades davall terra (en hipogeus). Els hipogeusms importants sn els de la Vall dels reis i de les reines.


L'ART EGIPCI

Influenciat per

ART

RELIGIS POLTIC

La religiLa vida desprs de la mort

Per podia tenir dos sentits

ESCULTURES I PINTURES

ARTESANS

ESTTUES I PINTURES

Construren i decorarentemples i tombes amb

Exaltaven el poderdels faraons amb

Elaborades per


CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA I LESCULTURA EGPCIA

Els artistes seguien unes normes i principis molt estrictes.Aquests eren:

Falta de perspectiva Frontalitat Idealitzaci Immobilitat i rigidesa

Bust de Nefertiti


Ramss II a la batalla de Qades Temple d'Abu Simbel


L'ESCRIPTURA JEROGLFICA


PEDRA ROSETTA

Diapositiva 1Diapositiva 2Diapositiva 3Diapositiva 4Diapositiva 5Diapositiva 6Diapositiva 7Diapositiva 8Diapositiva 9Diapositiva 10Diapositiva 11Diapositiva 12Diapositiva 13Diapositiva 14Diapositiva 15Diapositiva 16Diapositiva 17Diapositiva 18Diapositiva 19Diapositiva 20Diapositiva 21Diapositiva 22Diapositiva 23Diapositiva 24Diapositiva 25Diapositiva 26Diapositiva 27Diapositiva 28Diapositiva 29Diapositiva 30Diapositiva 31Diapositiva 32Diapositiva 33Diapositiva 34Diapositiva 35Diapositiva 36Diapositiva 37Diapositiva 38Diapositiva 39Diapositiva 40Diapositiva 41Diapositiva 42Diapositiva 43Diapositiva 44Diapositiva 45Diapositiva 46Diapositiva 47Diapositiva 48Diapositiva 49Diapositiva 50Diapositiva 51Diapositiva 52Diapositiva 53Diapositiva 54Diapositiva 55Diapositiva 56Diapositiva 57Diapositiva 58Diapositiva 59Diapositiva 60Diapositiva 61Diapositiva 62Diapositiva 63Diapositiva 64Diapositiva 65Diapositiva 66Diapositiva 67Diapositiva 68Diapositiva 69Diapositiva 70Diapositiva 71Diapositiva 72Diapositiva 73Diapositiva 74

Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte

Education

Transcript of Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte