L'ART ROMÀNIC

Santa Maria de Mur, Castell de Mur (Pallars Llussà), any 1060.

L'ART ROMÀNIC

● Context

● Característiques generals

● Arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs

● Desenvolupament

● Escultura

● Pintura Escena de Matrimoni - Capitell interior - Església San Martín - Frómista (Palencia)

CONTEXT HISTÒRIC

● L'Art Romànic es desenvolupa durant l'Alta Edat Mitjana (entre s. IX i XIII) a Europa Occidental.

● Descomposició de l'Imperi de Carlomany i invasions del segle IX i X, provoca que l'autoritat passe del reis als senyors i el naix el feudalisme.

● Europa es ruralitza, les ciutats són insegures, i la població s'acull a la protecció de la noblesa (senyors de la guerra), amb la qual entra en dependència.

● Societat estamental: oratores i bellatores (privilegiats), i laboratores (no privilegiats: vilatans o serfs).

CONTEXT SOCIAL:

FEUDALISME

CONTEXT RELIGIÓS 1

● L'Església va tindre un paper fonamental ja que va ser l'aglutinant cultural d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Carolingi.

● L'any 1000 a Europa va existir un autèntic terror a la fi del món que provoca una preocupació per la salvació de l'ànima.

● Auge de les peregrinacions: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la (que destaca al s. XII).

● Reis i senyors cediran terres a l'església, que esdevé una institució socialment fonamental, molt poderosa i influent.

● Abats i Bisbes es converteixen en senyors feudals. Molta gent d'origen noble entra en l'Església per poder adquirir poder.

CONTEXT RELIGIÓS 2

CONTEXT RELIGIÓS 3

● Desvirtuat pel feudalisme l'esperit de l'església. Apareix la necessitat de reforma.L'orde benedictina voldrà tornar als origens: treball intel·lectual i oració.

● Reforma cluniacenca: fundació de l'abadia benedictina de Cluny (910), enceta la reforma: abandonament treball manual per centrar-se en litúrgia i oració. Formaren 1.500 monestirs cluniacencs arreu d'Europa, expandiren el romànic i educaren els principals prínceps, papes i bisbes (s. XI-XII).

● Reforma cistercenca: nova reforma per contrarrestar la vinculació de Cluny al poder. Al monestir de Citeaux es fundà la nova abadia (1098) que proclama pobresa, treball manual i austeritat (també en l'art).

CONTEXT RELIGIÓS 4

En un context de preocupació per la salvació de l'ànima la supremacia moral de l'església es tradueix en:

● Promoció de les paus i treves (s. XI), a través de les quals s'aconseguí pacificar els senyors de la guerra feudals.

● Creació de l'ideal de cavaller (s. XI), que pretenia donar un sentit honorable a l'ofici de les armes i de pas evitar la violència.

● Convocatòria de les croades (s. XI-XIII) a Al-Àndalus i Terra Santa.

CONTEXT: EL PUNT D'INFLEXIÓ DE L'ANY 1000

● Aturades les invasions, pacificats els senyors de la guerra, i desviades les seues energies cap a l'ideal de cavaller i la defensa del cristianisme en les croades; el segle XI és un moment d'inflexió.

● Hi ha millors collites, creix la població, creixen les intercanvis, i també, com que la vida és més segura, comencen a crèixer tímidament les ciutats.

● Ciutat: burg. Els habitants lliures de les ciutats [burgesos] no estaven sotmesos al règim senyorial.

CONTEXT CULTURAL

● La destrucció de la civilització romana i la ruralització de la població va comportar un retrocés cultural molt gran.

● La major part de la població és analfabeta.

● La cultura es va refugiar als monestirs on els monjos es dedicaven hores a copiar i traduir textos [scriptorium].

● Gràcies a la feina dels monjos es va conservar part de la cultura clàssica.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

● Teocentrisme: art al servei de la religió cristiana.

● Art didàctic, vol instruir en les Sagrades Escriptures una societat analfabeta.

● Continuació de les formes romanes (d'ací Romànic), bizantines i paleocristianes.

● Art clar (vol instruir)

● Art vigoròs i expressiu (vol emocionar)

● Art europeu, amb una mateixa base, però amb peculiaritats en cada país.

● Art rural, com tota la societat feudal, tot i que també hi ha mostres de romànic urbà.

● L'artista era anònim, només un artesà, que treballava en grup i sota les ordres d'un mestre artesà. Talla del Crist de Salardú, Sant Andreu de Salardú,

Vall d'Aran. S. XIII

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 1

● Models estesos a través de les ordes cluniacenca i cistercenca i les peregrinacions. Quadrilles volants.

● Material: pedra del país, carreus o carreuons. La rajola és estranya, s'evita la mamposteria.

● Monuments fonamentalment religiosos, esglésies amb l'absis orientat a l'Est.

● Arquitectura sobretot rural.

● L'Estat espanyol i França són els que presenten romànics més abundants. Església de Santa María de Siones, Siones (Burgos), s. XII.

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 2

● Església basilical però més evolucionada: planta de creu (llatina o grega), campanars i torres, giroles, absidioles, corals, creuers...

● Murs massissos i resistents: sostenien pesades voltes (incendis), volen perdurar, intenció defensiva.

● Pocs vanos, poca llum (interior ombrívol).

● Sistema voltat, amb arcs de mig punt i arcs faixons. Descansen sobre columnes i pilars. Murs reforçats amb contraforts.

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 3

● Naus: la central és la més alta i té volta de canó; les laterals també són altes però solen tenir volta d'aresta.

● Sobre les naus laterals són comuns les tribunes

● Columnes i sobretot pilars són elements sustentants. Sobre ells descansen els arcs faixons. A voltes són pilars compostos (amb columnes).

● Columnes:

– Basa àtica (2 toros, 1 escòcia) sovint decorada amb garres d'animals o boles.

– Fust llis.

– Capitells diversos: amb decoració vegetal (cúbics i corintis). El més característic és l'iconogràfic o historiat.

ARQUITECTURA ROMÀNICA: VOLTA DE CANÓ I VOLTA D'ARESTA

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 4

● Vanos enquadrats per fines arqueries i columnes.

● Sovint hi ha arcs cegos (decoratius).

● Edifici rematat amb cornisa sostinguda amb permòdols, sovint decorats amb figures.

● Sobre el creuer s'eleva el cimborri.

● Esglésies amb relíquies tenen cripta sota l'altar i girola al voltant.

● Altar destacat longitudinalment i centralment.

● Són habituals els campanars d'espadanya.

Nuestra Señora de la Anunciada (Urueña, Valladolid). s. XI.

ARQUITECTURA ROMÀNICA: EL PÒRTIC

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, EL PÒRTIC

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES,SIMBOLISME

● Planta de creu: martiri de Crist.

● Creuer (quadrat central): els 4 apòstols, línia recta i quadrat significa allò terrenal, perible.

● Cúpula i volta (cercle i semicercle): el cel, allò diví, immortal, Déu.

Catedral d'Angouleme (França), s. XII.

ARQUITECTURA ROMÀNICA: CLAUS DE L'EXPANSIÓ

Els models constructius del romànic s'expandeixen a través de 3 vies:

● Quadrilles de picapedrers i constructors.

● Peregrinacions: esglésies de peregrinació i monestirs al llarg del camí de Sant Jaume.

● Xarxa de 1.500 monestirs de la congregació de Cluny.

POSA'T A PROVA 1

POSA'T A PROVA 2

POSA'T A PROVA 3

POSA'T A PROVA 4

Església de Sant Tròfim, Arlès (França), s. XII

PARTS D'UN MONESTIR ROMÀNIC

VISTA AEREA MONESTIR

EL CLAUSTRE ROMÀNIC

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ELS MONESTIRS

● “Ora et labora”

● Unitats tancades on sacerdots i germans viuen en comunitat.

● Tot gira en torn al claustre (pati central enjardinat). Hi ha l'església, la sala capitular, el dormitori, el refrectori, la cuina, la biblioteca, la coral, la infermeria, els tallers, l'hospederia...

● Actuaven com senyors feudals, i explotaven terres i serfs.

● Destaquen: Santa Maria de Ripoll, Sant Martí del Canigó, Sant Joan de les Abadesses, San Juan de la Penya, San Salvador de Leire i Santo Domingo de Silos.

ETAPES DE L'ARQUITECTURA: ROMÀNIC LLOMBARD

● 1r romànic: o romànic llombard:

– Finals s. IX – finals s. XI.

– Fets amb carreuó.

– 3 absis precedits d'una volta de canó. 3 naus sovint amb pilars i columnes alternats. Campanars amb finestres geminades.

– Freqüent volta d'aresta i pilars de tres cantons o cruciformes.

– A l'exterior presenten una cornisa amb arquets (banda llombarda) i lesenes.Sovint arcs amb orla de carreuons (dobladura llombarda).

– Molt present a Catalunya i l'est d'Aragó.

ETAPES DE L'ARQUITECTURA: ROMÀNIC PLE

2n romànic o romànic ple:

● Segles XI i XII, multiplicació de la congregació de Cluny i esplendor del camí de Santiago.

● En aquesta etapa es distingeixen les característiques generals del romànic (explicades abans).

● Material: carreus elaborats i ben enquadrats.

● Marques d'obra de picapedrer.

● Profusió d'escultura decorativa. Col·legiata de San Salvador, Cantamuda, Palència, s. XII

ETAPES DE L'ARQUITECTURA: TARDOROMÀNIC

● Segles XII i XIII

● S'aparten de l'ortodoxia constructiva de Cluny. Alguns evoquen a les croades.

● Les catedrals de Lleida, Tarragona, Ourense i Sigüenza, són tardoromàniques.

● Apareixen temples de planta central, amb absis mirant a l'Orient. Models potser importats pels templaris.

● Apareixen cimborris originals (Catedral de Zamora), amb nervadures i voltes gallonades. Segurament provenen de Terra Santa.

Catedral de San Martín, Ourense, segona meitat s. XII. Tardoromànica, excepte el cimborri, que és de finals del s. XV.

POSA'T A PROVA 1

POSA'T A PROVA 2

POSA'T A PROVA 3

POSA'T A PROVA 4

POSA'T A PROVA 5

POSA'T A PROVA 6

Els cimborris del Duero

POSA'T A PROVA 7

Façana de "las Platerías", 1117 dC, Catedral Santiago de Compostel·la.

ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1

● Torna l'escultura: s. XI-s.XII.

● Envaeix l'interior i sobretot l'exterior d'esglésies i monestirs. Sobretot al pòrtic i capitells, allí horror vacui. També permòdols.

● Funcions: discurs petri.

– Didàctica: instruir il·letrats.

– Reforçar la fe dels pelegrins.

– Infondre por al pecat i necessitat de penitència.

● Llei d'adaptació al marc (ex. estilització).

● Sense perspectiva, fons ni profunditat.

● Antinaturalisme. Ideal abstracte: espiritualitat. Fórmules geomètriques: simetria.

“El rei David”, amb el llaüt que espanta el mal, rei hebreu al qual s'atribuïa la creació dels salmos. Escultura canviada de la façana “Azabachería” a un contrafort de “la Plateria”. Catedral de Santiago.

ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2

● Hieratisme i rigidesa. Frontalitat (habitual).

● Inexpressivitat als rostres dels personatges sagrats per exaltar el seu tarannà diví.

● Perspectiva jeràrquica: en la grandària de les figures.

● Fórmules simbòliques fàcilment comprensibles (amb excepcions).

● Influència de les arts menors.

● Policròmia (ja perduda).

● Força expressiva en les escenes:

– Judici final: la condemnació.

– Luxuria: habitualment dones nuetes amb gripaus i serps, fàstic.

– Pecat: ridiculització del dimoni (animalisme, lletjor...).

Timpà de l'abadia de Saint-Pierre de Moissac, al sud de França. 1130 dC. Representa el judici final, Déu, els tetramorfs i els 24 ancians.

ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3

● Temes religiosos de l'escultura romànica:

– Pantocràtor (pare creador) o Maiestas Domini (Crist en Magestat): mà dreta beneix, esquerra sostè evangelis.

– Tetramorfs (4 evangelistes).

– Judici final.

– Agnus Dei (Anyell de Déu)

– Crismó

– Crucifixió: amb barços rectes seguint la creu, de vegads coronat.

● Triomfant: sense patiment al rostre.

● Sofrent: pateix.

● Magestat: sense patir i vestit.

– Maria al tron de la saviesa: coronada, asseguda amb el nen Jesús en les faldes, sense comunicació amb la mare.

– Descendiment de la creu. Majestat Batlló, s. XII, talla de fusta, Museu d'Art Nacional de Catalunya.

ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 4

● Altres temàtiques són:

– Les decoracions geomètriques i vegetals les trobem sovint als capitells dels claustres dels monestirs. La raó és que els monjos sabien llegir i per això no calia tanta decoració historiada.

– També trobem temes humorístics.

● Materials:

– Pedra esculpida als relleus dels pòrtics i capitells.

– Fusta tallada per escultures devocionals exemptes.

– Ivori: Creu de Fernando I. Claustre de San Andrés del Arroyo, finals s. XII,Santibáñez de Ecla, Palència.

SIMBOLOGIA: TETRAMORFOS

POSA'T A PROVA 1

Sainte-Foy de Conques, s. XII. Abadia de Conques, França. Judici final, visió de l'Apocalípsi segons Sant Joan.

POSA'T A PROVA 2

Detall del fris de la façana de l'església de San Pedro a Moarves de Ojeda. 1185 dC. Palència

Santa María del Azogue o la Mayor, finals s. XII. Benavente (Zamora)

POSA'T A PROVA 3

Timpà de la Magna Porta, Catedral de San Pedro de Jaca (Osca), s. XI.

POSA'T A PROVA 4

Permòdol figuratiu a Saint Pierre d'Exideuil. s. XII, Vienne (França).

Capitell a Santo Domingo de Sòria. s. XII.

POSA'T A PROVA 5

Capitell del Palau dels reis de Navarra, s. XII Estella-Lizarra (Navarra)

POSA'T A PROVA 6

Autor: Wiligelmus, “Adam i Eva”, fris de la Catedral de Mòdena. s. XII. Italia

POSA'T A PROVA 7

Porta del Corder. San Isidoro de Lleó, s. XI.

POSA'T A PROVA 8

Mare de Déu de Ger, talla de fusta, s. XII. Santa Maria del Ger.

Crist, talla de fusta, Bisbat d'Urgell, 1147Portada del Perdó. San Isidoro

de Lleó, s. XI.

POSA'T A PROVA 9

Pòrtic real de Chartres, s. XII, aquest pòrtic és de difícil classificació, doncs ja avança el gòtic

Ermita de San Román de Escalante, Cantabria. s. XII.

ANALISI: PORTAL DE

RIPOLL 1

ANALISI: PORTAL DE RIPOLL 2

EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ROMÀNICA 1

A partir de la segona meitat del segle XII es comencen a definir, progressivament, alguns caràcters del gòtic dins l'escultura romànica:

● El bult es fa més voluminós, comencen a no ser tan plans a la construcció.

● Les robes també s'abulten, ja no se cenyeixen tant al cos.

● S'humanitzen les figures, rostros esculpits amb major gràcia, es perd hieratisme, sovint apareixen somriures, en ocasions les figures es relacionen, es miren i xerren.

● Trenquen llei adaptació al marc.

Columna de la Cambra Santa, amb les figures de Sant Pere i Sant Pau. s. XII. Catedral de Sant Salvador, Oviedo.

EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA

ROMÀNICA 2: EL MESTRE MATEO

● Mateo, treballa a Galícia des 1168 fins 1217.

● El Pòrtic de la Glòria (1188, Santiago) evidència aquesta evolució del romànic cap al gòtic:

● Comunicabilitat (conversen).

● Peus trenquen adaptació al marc.

● La figura guanya volum i es juxtaposa (no es fussiona) a la columna. També guanyen volum les robes i els plecs cauen amb naturalitat.

● Escultura envaeix el Pòrtic i fa que l'espectador se senta dins l'escena.

● Seguidors gallecs de Mateo l'imitaran en el gòtic i fins i tot al segle XV.

PINTURA ROMÀNICA

● Segle XII, s'allarga també al XIII.

● Varietats:

● Frescos murals: Pocs conservats dels molts pintats. Tenen un caràcter popular.

● Miniatura: per a públic lletrat que llig de lluny (llibres grans).

● Taula: se situa al frontal de l'altar, és important a la Península Ibèrica, anuncia el retaule.

● En aquest tema ens centrarem en els frescos murals.

PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1

Característiques dels frescos:

● Continuació de l'estil bizantí.

● L'objectiu de la pintura era el mateix que el de la pintura: instruir en la fe, reforçar-la i infondre por al pecat.

● Autors eclesiàstics (monjos) i laics, presenten mobilitat i internacionalitzen així l'art.

● Adaptació al marc arquitectònic: absis, volta i murs.

● Tècnica: colors fonamentals sobre el fresc i tremp per als tocs definitius.

● Perspectiva jeràrquica.

● Pintura plana, bidimensional, sense perspectiva. L'única profunditat s'assoleix amb línies paral·leles de colors.

● Contorns amb traços foscos i molt segurs.Fresc de San Angelo in Formis (Italia), finals s. XI

PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES

GENERALS 2

Escenes segueixen un mateix esquema:

● Separació diví/humà.

● Prescindeixen del paisatge.

● Geometrització: tendència a la simetria.

● Horror vacui.

● Abstracció: gran poder expressiu.

● Seriositat implacable. Es veu en Crist, jutge que imposa temor i respecte.

Absis: lloc destacat del temple.

● Pantocrator amb mandorla i teramorfs o àngels. Beneeix amb tres dits (Santíssima Trinitat).

● Mare de Déu i Nen Jesús beneïnt.

● A sota del Pantocrator o la Mare de Déu hi ha els Sants, Apòstols o Profetes. Destaca el patró del temple.

Volta o murs:

● Escenes rectangulars.

● Apocalípsi, Génesi i Nou Testament.

POSA'T A PROVA 1

Panteó dels Reis de Lleó, nàrtex (o pòrtic occidental) de la primitiva església de San Isidoro de León, finals del segle XII.

PINTURA ROMÀNICA: ESTILS

Franc-romànic:

● Arriba de l'oest de França a Castella (Panteó Reis de Lleó) per les rutes de pelegrinatge.

● Naturalisme escènic, gust pel detall, expressivitat, moviment i espontanietat.

● Predilecció pels fons clars.

Italo-bizantí:

● Italia (Sant Angelo in Fromis) i Catalunya (Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll).

● Absència d'efectes espacials i volum.

● Hieratisme, frontalitat, estilització i allargament dels cosos.

● Grandiositat compositiva i obsessió per la simetria.

Crucifixió, lladre que acompanya Crist, finals del s. XIreconstrucció del presbiteri de Bagüés, Sala de Bagüés, Museu Diocesà de Jaca.

FINAL?