TEMA 4. ELS ÉSSERS VIUS

La classificació dels cinc regnes. És la classificació actual. El criteri seguités

agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu).

El primer criteri que es considera és si les cèl·lules posseeixen nucli

(eucariotes) o no (procariotes)

El segon criteri que es considera és si són unicel·lulars o pluricel·lulars

El tercer criteri que es considera és si si les seves cèl·lules formen teixits

(tisulars) o no (tal·lofítics)

El quarts criteri que es considera és si si s'alimenten de matèria inorgànica

(autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs)

mitjançant la seva digestió

El cinquè criteri que es considera és si la digestió la realitzen segregant sucs

digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat o tub digestiu interior

(digestió interna).

LA CLASSIFICACIÓ DELS 5 REGNES

Tipus de cèl·lules

Unicel·lulars o Pluricel·lulars i tal·lofitics o tisulars

Tipus de nutricióTipus de digestió

1. REGNE MONERES (Bacteris)

Procariotes Unicel·lulars Autòtrofs o Heteròtrofs Externa

2. REGNE PROTOCTISTES

Protozous Eucariotes Unicel·lulars Heteròtrofs Interna

Algues EucariotesUnicel·lulars o Pluricel·lulars tal·lofitics

Autòtrofs fotosintètics .

3. REGNE FONGS EucariotesUnicel·lulars o Pluricel·lulars tal·lofitics

Heteròtrofs Externa

4. REGNE METÀFITS (PLANTES)

EucariotesPluricel·lulars tissulars

Autòtrofs fotosintètics .

5. REGNE METAZOUS (ANIMALS)

EucariotesPluricel·lulars tissulars

Heteròtrofs Interna

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

1

1. REGNE MONERA Els bacteris

Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola

cèl·lula sense nucli.

La seva grandària és molt petit, unes 10 vegades menor que el d'una cèl·lula eucariota

corrent. Només presenta quatre tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils (bastonets),

vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes.

Es reprodueixen asexualment per bipartició (divisió d'una cèl·lula en dues).

2. REGNE PROTOCTISTS

Compren el Protozous i les Algues

2.1. Protozous. Són organismes eucariotes unicel·lulars que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) que capturen i digereixen en el seu interior. Per tant: La majoria dels protozous viuen lliures a l'aigua. Alguns poden viure a l'interior dels organismes i moltes vegades produeixen malalties. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació. Es classifiquen segons les estructures que utilitzen per a desplaçar-se en:

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

2

Flagelats: tenen flagels (estructures allargades)

Ciliats: tenen cilis (estructures més curtes i nombroses que els flagels

Rizòpodes: presenten pseudòpodes (prolongacions temporals del cos)

Esporozous: es mouen per contraccions del cos

2.2 LES ALGUES.

Són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lofítics, autòtrofs fotosintètics,

és a dir que es nodreixen de matèria inorgànica gràcies a que capten l'energia

lluminosa.

Algunes presenten formes semblants a fulles, tiges i arrels però com aquestes

estructures manquen de teixits conductors interns no es poden incloure en el Regne

de les Plantes. És a dir no són plantes.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i

sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és alternant.

Es classificació en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen. Aquests

poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells

(algues vermelles).

 

Algues verdes Algues brunes Algues vermelles

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

3

3. EL REGNE DE LES PLANTES O REGNE DELS METÀFITS.

Aquest regne compren les plantes que són els organismes eucariotes,

pluricel·lulars, tisulars (és a dir amb cèl·lules especialitzades que formen teixits) i

amb nutrició autòtrofa fotosintètica.

El Regne Plantes, que també es coneix amb el nom de Regne Vegetal, compren les

molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes. Aquests quatre grups es

diferencien en funció de si tenen o no teixits conductors, flors (òrgans que generen

pol·len), llavors i fruits.

Teixit conductor. Teixit format per unes cèl·lules especials que formen uns

conductes (vasos) pels quals circulen líquids (sava). La presència de teixit

conductor perment diferenciar tres parts en les plantes que són: arrel, tija i

fulles.

Flor. Òrgan reproductor de les plantes superiors. En ella es formen el grans de

pol·len

Pol·len. Estructura resistent que conté cèl·lules reproductores masculines

Llavor. Estructura que conté l'embrió de la futura planta

Fruit. Estructura que protegeix a la llavor.

En base a aquest conceptes la classificació de les plantes és així:

PLANTES (Metàfits)

Plantes no vasculars, és a dir

sense teixit conductor

Plantes vasculars, és a dir amb teixit conductor

Molses(Briòfits) Plantes sense flors i, per tan,

que no produeixen ni pol·len ni llavors

Plantes amb flors i, per tan, que produeixen pol·len i llavors

 Falgueres (Pteridòfits)

Amb les llavors no dintre de fruits

Amb les llavors dintre de fruits

  Gimnospermes Angiospermes

Les molses. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i algunes

cèl·lules conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit conductor.

Presenten estructures semblants a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses

arrels, falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten vasos

conductors de saba.

Presenten reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb

alternança de generacions.

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

4

Les Falgueres. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i

amb teixit conductor i que, com les molses, precisen aigua per a reproduir-se, ja que

els gàmetes masculins han de desplaçar-se nedant fins els gàmetes femenins. Això es

deu al fet que, com succeeix en les molses, no tenen flors i, per tant, no poden

produir pol·len (estructures que tanquen els gàmetes masculins i que permeten el seu

transport per l'aire).

Els espermatòfits. Es pot distingir tres òrgans que són: l'arrel, la tija i les fulles.

Arrel. absorbeix l'aigua i les sals minerals a través dels seus pèls

absorbents, l'anomenada saba bruta.

Tija. És l'òrgan que sosté les fulles, que els aporta la saba bruta procedent

del sòl i que distribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada

saba elaborada, per tota la planta.

Fulla. La fulla és l'òrgan encarregat de realitzar la fotosíntesi

Flor. La flor produeix grans de pol·len i òvuls.

El gra de pol·len conté el gametòfit masculí

L'òvul conté el gametòfit femení

Les Gimnospermes. Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual

cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes. El grup més

abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons,

estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són

arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos (no hi ha un sol tronc

principal). Les més abundant en el nostre país són els pins. Altres coníferes són el

xiprer, l'avet i el cedre.

Les Angiospermes. Són les plantes que tenen flors i fruits, per la qual cosa

presenten les seves llavors tancades dintre de fruits.

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

5

EL REGNE DELS ANIMALS

Són els organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició

heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres organismes.

Es poden distingir dos grups:

Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o

esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscs, Equinoderms i

Artròpodes.

Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn a: Peixos,

Amfibis, Rèptils, Ocells i Mamífers.

a. Porífers o esponges. Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat

per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra

l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a

primera vista (òsculs).

b. Celenterats. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt

primes, amb tentacles envoltant la obertura (boca) i amb abundants cèl·lules

urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Presenten dues formes distintes: la forma

de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de

medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora).

c. Anèl·lids. Són invertebrats de cos allargat, tou, cilíndric i format per nombrosos

anells (segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La seva superfície

està recobert d'una cutícula elàstica i pot presentar uns pèls molt fins (quetes).

d. Platihelmints. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot

presentar segments com la tenia o no presentar segments, com les planaries.

e. Mol·luscs. Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap,

massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un

mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell forma

una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l'aparell

respiratori (ún pulmó en es terrestres i branquies en els aquàtics). Es mol·lusc es

classifiquen en:

- Gasteròpodes

- Bivalves

- Cefalòpodes

f. Equinoderms. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la

seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

6

independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de

suport a llargues espines.

g. Amfibis. Són vertebrats que en estat adult presenten quatre extremitats

(tetràpodes), pell nua, fina i humida, que poden viure fora de l'aigua ja que

respiren per pulmons i que com els peixos precisen de l'aigua per a reproduir-se

ja que la fecundació es produeix en ella (fecundació externa).

h. Els Rèptils. Són els vertebrats que presenten el cos recobert d'escates

epidèrmiques còrnies (la mateixa substància que forma les nostres ungles i el

nostre pel), tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació interna

i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els permet suportar ambients

molt secs. Poden presentar quatre potes com les sargantanes o mancar d'elles

com les serps. Les escates dels rèptils, a diferència de les dels peixos, són

epidèrmiques, seques i impermeables, el que els permet suportar ambients molt

secs.

i. Els ocells. Són vertebrats amb un parell d'ales i un parell de potes, boca amb

bec corni, cos recobert de plomes, respiració pulmonar, reproducció

mitjançant ous (ovípars) i temperatura constant (homeoterms)

j. Els Peixos. Són vertebrats aquàtics que presenten aletes per a moure's, una pell

proveïda d'escates dèrmiques (com a la sardina) o de denticles dèrmics (com

en el tauró) o sense ells (com en la llamprea), que respiren per brànquies, que

tenen temperatura interna variable i que generalment es reprodueixen per ous

que no suporten la dessecació. Les escates dels peixos són dèrmiques i estan

recobertes per una epidermis transparent i mucosa que s'asseca fora de

l'aigua. Són els vertebrats més antics que es coneixen

k. Els Mamífers. Són vertebrats que generalment presenten el cos recobert de pèl,

pareixen les seves cries vives (vivípars) i després les alleten, i que mantenen la

seva temperatura interna constant (homeoterms). Els pèls són estructures

epidèrmiques exclusives dels mamífers que els protegeixen del fred i que eviten

les agressions a la pell.

Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO

7