TEMA 3.

L’ESTRUCTURA

SOCIAL DE LA MORT

Prof. Raúl Ruiz Callado. Dept. Sociologia I. Universitat d’Alacant

• Aries, P. (1989) La muerte en occidente. Barcelona: Argos.

• Elías, N. (1990) La soledad de los moribundos. Madrid: Fondo de Cultura Económica

• Beauvoir, S. (1982) Una muerte muy dulce. Barcelona: Edhasa

• Sontag, S. (2003) Ante el dolor de los demás. Madrid: Alfaguara

• Jansen, A.R. (2003) “El debate sobre la Eutanasia” en Humanitas, Humanidades médicas 0: 6-14

• La mort en l'actualitat. Canvis principalsEn les societats modernes s'està establint una intolerància envers la malaltia, el dolor i la mort

• Les causes que provoquen la mort no es distribueixen per igual entre els col·lectius socials

• La mort ha passat de ser un esdeveniment domèstic a estar totalment medicalitzada i a ser un acte hospitalari

La mort i els professionals de la salut

Fins al segle XIX la mort pertany a l'àmbit de la religió.

Fins a finals del segle XVIII-principis del segle XIX la figura del metge està separada del procés de morir.

Amb el procés de medicalització (S.XVIII) comença una forta intervenció mèdica, aquest es transforma socialment en un agent de regulació i control.

• A començaments del segle XIX, una part de la població europea comença a confiar en el diagnòstic mèdic. A aquesta repercussió de la medicalització de la vida, s’hi suma el naixement de la medicina moderna (a finals del segle XVIII) i la creació de l'estetoscopi (1818) que porten a la certesa i la confiança en el diagnòstic mèdic de la mort.

• El segle XIX apareix la figura del metge com a fiscalitzador, com qui comprova i diagnostica la mort

• La mort deixa de ser patrimoni de la religió, de la filosofia i passa a ser una qüestió de la ciència mèdica

Els ritus de la mort

La pèrdua d'éssers estimats i el dol és una experiència humana social i culturalment construïda

• La resposta a la mort i la

pèrdua reflecteixen un

entreteixit simbòlic que

dóna significat als

símptomes de separació que

s'experimenten, com també

als canvis de la identitat

personal i col·lectiva que

acompanyen la mort

• L'estructura social i els mass

media contribueixen de

manera evident i

subliminarment a donar

resposta a la mort i a la

pèrdua. Aquesta resposta

està condicionada per

posicionaments sociològics

en uns marcs de referència

culturals i socials globals

• Funció dels ritus funeraris

• Ritus: vetlles prolongades, la preservació del dol durant el temps de dol, les visites periòdiques al cementiri, el toc de campanes, el passeig del festeig fúnebre...

• "Una estratègia defensiva implícita, que prenent com a pretext l'interès del mort, exerceix una funció fonamental: preservar l'equilibri individual i social dels vius"

• Els ritus són una mica més que una demostració de respecte i afecte a la memòria del difunt, els ritus reforcen el significat de compartir el dolor amb la comunitat, són una expressió de dolor que reclama comprensió social

• El ritu és un

esdeveniment públic

que permet domesticar

el dolor i el patiment

d'una pèrdua o

separació, és una

teràpia per cicatritzar

En paraules de Philippe Ariès:

"El decòrum prohibeix qualsevol referència a la mort“

• És possible que actualment una causa d'algunes patologies socials estiga en l'evacuació de la mort fora de la vida quotidiana, en la prohibició del dol i del dret a plorar els morts propis?

Eutanàsia

Segons el DIEC, l'eutanàsia

és mort sense sofriment

provocada a una persona

que té una malaltia en

fase terminal o es troba

en un estat

d’inconsciència

irrecuperable

La Llei General de

Sanitat de 1986,

accepta:

•El dret a controlar el propi destí•El dret del malalt que siga respectada la seua personalitat, dignitat i intimitat•Consentiment com a requisit per a qualsevol intervenció

• Eutanàsia activa, actes que escurcen la vida d'una persona. Segons el Codi penal, art. 407 això suposa un delicte

• Eutanàsia passiva, administració de medicació que calma el dolor, però que accelera la mort. La negativa a iniciar un tractament que pot allargar la vida. Aquests casos estan acceptats pel codi deontològic mèdic

• Estat legal de l'eutanàsia per països el gener de 2009:

Vermell: Il·legal

Groc: Toleren l'eutanàsia passiva

Verd: Legal

Gris: Sense dades

• http://www.soros.org/death

• http://tanatologia.org

• http://www.health.state.ny.us/nysdoh/provider/death.htm

• http://www.trinity.edu/~mkearl/death.html

• www.death.com

• http://www.estrella-maili.com/ http://ar.geocities.com/cultoasanlamuerte/

• http://www.muertedigna.org/textos/eutan.htm

Conceptes generals al voltant de la mort digna i a l‘eutanàsia

Mort digna: és la mort amb tots els alleujaments mèdics adequats i els consols humans possibles. També es denomina ortotanàsia.Pretenen alguns identificar-la amb la mort "a petició", provocada pel metge, quan la vida ja no pot oferir un mínim de confort que seria imprescindible; seria per a aquests la mort provocada per eutanàsia

• Ortotanàsia: és la mort en bones

condicions, amb les molèsties

alleugerides

• Eutanàsia: és l'acció o l’omissió per

part del metge amb intenció de

provocar la mort del pacient per

compassió

• Eutanàsia activa: és l'eutanàsia que

mitjançant una acció positiva

provoca la mort del pacient

Eutanàsia passiva: és l'eutanàsia per deixar morir intencionadament el pacient per omissió de cures o tractaments que són necessaris i raonables. Aquesta expressió -eutanàsia passiva- s'utilitza en ocasions indegudament per a referir-se, en una bona pràctica mèdica, a l'omissió de tractaments desproporcionats que són contraproduents, indesitjables o molt costosos.

• Eutanàsia voluntària: la que es du a terme amb consentiment del pacient.

• Eutanàsia involuntària: practicada sense el consentiment del pacient.

• Aferrissament terapèutic (també obstinació o acarnissament terapèutics): és l'aplicació de tractaments inútils; o, si són útils, desproporcionadament molestos o cars per al resultat que s'espera d‘aquests.

Distanàsia: és la mort en males condicions, amb dolor, molèsties, sofriment... Seria la mort amb un mal tractament del dolor, o l'associada a l'aferrissament terapèutic.

Sedació terminal: és la correcta pràctica mèdica d'induir el son del pacient, perquè no senta dolor, en els ja molt rars casos de dolors rebels a tot tractament. Una sedació suau acompanyant els analgèsics, que els potencia mantenint la consciència del pacient és molt recomanable.

• Eutanàsia directa: és el que entenem comunament per eutanàsia; és a dir, la mort intencionada del malalt a càrrec del metge, per compassió. Pot ser activa o passiva.

• Eutanàsia indirecta: en realitat no existeix l'eutanàsia indirecta; ja que no hi ha eutanàsia sense intenció de provocar la mort. Seria per a alguns -que en confonen d'altres amb aquesta expressió- la mort no buscada del pacient en el curs d'un correcte tractament tractament pal·liatiu, per exemple contra el dolor.

• Malalt desnonat: el que pateix una malaltia per a la qual no existeix un tractament curatiu i que és mortal, encara que no necessàriament a curt termini.

• Malalt terminal: el que pateix una malaltia irrecuperable, previsiblement mortal a curt termini: entorn de dues setmanes o un mes, pel cap alt.

La mort pensada des de la religió o des de la

medicina implica significats diferents.

Veure diferències i paral·lelismes...

Definició de religió

"Conjunt de creences i experiències (místiques)

individuals i socials sobre les realitats

espirituals (sagrades) que solen expressar-se de

múltiples maneres a través de les diferents

edats del desenvolupament humà i de la

història de la humanitat" Muriá, (1995)

Altres autors que participen d'aquesta definició

són Bergson (1932), Kolakowski (1982) i

Ferrater Mora (1982).

Actualment:

La mort està sent definida com un fracàs

de la tècnica i del model d'ésser humà

modern que tot ho pot, sota domini de la

naturalesa.

La mort està sent exclosa de la societat

moderna. Quan apareix és una sorpresa,

un accident, un desastre (terrorisme) que

s'ha de combatre. No existeix la idea de

mort com a part de la vida, una realitat

socialment pensada ni parlada. Segons

Freud "l'única manera de parlar de la mort

és per a negar-la".

Mercantilització de la mort

La negació de la mort porta

directament a la necessitat que

"algú s'ocupe per mi". Naix tot

un negoci entorn de la mort:

Serveis complets de vetlles que

eviten portar el cadàver al

domicili.

Cementiris privats.

Cremació.